EL GAUD ARQUITECTE La geometria regladaDiuen que Gaud es va inventar una nova arquitectura, ja que ell projectava a partir no pas de la geometria euclidiana, sin de la geometria reglada. La geometria euclidiana s la base de tota larquitectura prvia a Gaud i els seves formes primries sn el cub, lesfera i el tetredre.

CuboEsferaTetraedro

La geometria reglada no shavia fet servir en arquitectura abans de Gaud, b, no lhavia fet servir lhome, ja que s la geometria de la naturalesa. Les formes bsiques de la geometria reglada sn lhelicoide, el paraboloide i lhiperboloide.

HelicoideParaboloideHiperboloide

Daquesta manera sentn que les formes dels edificis de Gaud lluny de ser capritxoses o el producte duna imaginaci desbordant, no sn res ms que les formes duna geometria que nosaltres trobem inslita noms perqu no hi estem avesats.

Larquitectura orgnica Els edificis de Gaud van resultar en el seu moment inclassificables, ja que no eren ni ben b modernistes ni ben b moderns. Ms tard, molts arquitectes van veure en els edificis de Gaud un antdot en contra de la monotonia, impersonalitat, estandarditzaci de larquitectura anomenada moderna, la dels edificis com cubs i els pisos com caixes que omple la gran majoria de les nostres ciutats. De cop i volta aquelles formes amb reminiscncia natural, acolorides, irregulars, variades que, encara que no ho sembls, sorgien dun sistema arquitectnic funcional, si b no habitual, van semblar una alternativa molt vlida a la llisor del cub que tant, havia defensat per exemple un modern dels moderns com Le Corbusier.Fins i tot Le Corbusier diuen que va caure en la temptaci de londulaci orgnica quan va veure les Escoles de la Sagrada Famlia i va projectar larquitectura de closca que s la Capella de Ronchamp. Per Le Corbusier deia que la seva Capella de Ntre-dame-du-Haut no era pas un canvi de teoria arquitectnica, no era pas una ondulaci de la natura el que shi exhibia, sin la curvatura duna ala davi, la llisor semicircular de laerodinmica tecnolgica.

Gaud, Les Escoles de la Sagrada Famlia l'any 1909, Barcelona (1909)Le Corbusier, Capella de Ntre-Dame-du-Haut a Ronchamp (1955)

En tot cas, molts dels arquitectes de lanomenada arquitectura orgnica dels anys 60, un Niemeyer, per exemple, o un Candela, tenen com a precedent nic a Gaud. El mateix podrem dir de les formes irregulars i quasi capritxoses de lanomenada arquitectura de la lleugeresa la dels anys 90, la dun Toyo Ito o dun OGhery en les quals les corbes de generaci impossible semblem emular els gaudinianes.

Oscar Niemeyer i Licio Costa, Catedral (1956-63) de BrasiliaFlix Candela, Restaunt de Xochimilco (1957-58) de Ciutat de Mxic

Toyo Ito, Museu municipal de Shimosuwa (1993) de JapFrank O'Ghery, Museu Guggenheim (1998) de Bilbao

Anna Pujadas Facultat d'Humanitats Universitat Pompeu Fabra