Conte traduit i elaborat pels nens i nenes de 6è

En un galliner molt gran s’hi havia de celebrar un casament molt important.

Era el casament del gall Blec i havia convidat al gall Kikiriquec.

El gall Kikiriquec havia matinat per anar al casament del seu tiet Blec i molt polit i elegant hi anava tot passejant.

Al mig del camí sabeu amb què es va trobar?.... Doncs amb una caca de vaca plena, molt plena de grans de blat de moro.

Mmmmmmmmm... amb la gana que tenia el gall Kikiriquec va pensar:

- M’ho menjo o no m’ho menjo? Si m’ho menjo m’embrutaré el bec i aleshores no podré anar al casament de l’oncle Blec. Però si no m’ho menjo, a més de passar gana, un altre vindrà que s’ho cruspirà!

Tan gran va ser la temptació que, finalment, pica que picaràs, es va anar menjant un a un tots els grans. I que brut que va quedar!

- I ara què faig? – va pensar- Com em presento fet un porquet al casament de l’oncle Blec?

I camina que caminaràs, molt preocupat, el gall Kikiriquec va arribar a un prat molt verd. Sabeu què hi va trobar? Una Malva!

I el gall li va dir...

- Malva, malveta, neteja’m el bec! Que vaig al casament de l’oncle Blec.

- No vull! –va dir la malva- No haver-te embrutat!

I el gall Kikiriquec va seguir el seu camí.

Camina que caminaràs, molt enfadat, es va trobar amb una ovella al bell mig d’un prat.

- Ovella, bonica, menja’t la Malva, que no m’ha volgut netejar el bec per anar al casament de l’oncle Blec.

- No vull! – va dir l’ovella- no haver-te embrutat!

El gall Kikiriquec no va tenir més remei que seguir el caminet.

Camina que caminaràs es va trobar un llop molt enfadat. I li va dir:

- Llop, llopet, menja’t l’ovella que no ha volgut menjar-se la Malva, que no ha volgut netejar-me el bec per anar al casament de l’oncle Blec.

- No vull! –va dir el llop- No haver-te embrutat.

I què creieu que va fer el gall Kikiriquec?

Doncs...seguir el seu camí molt malhumorat.

Heus ací que va trobar un bastó.

- Bastó, bastonet, pega el llop, que no ha volgut menjar-se l’ovella, que no ha volgut menjar-se la Malva, que no ha volgut netejar-me el bec per a poder anar al casament de l’oncle Blec.

- No ho faré pas!

- Quin bastó més dolent! –va pensar el gall.

I el gall Kikiriquec, molt enfadat, va continuar fent via.

Quasi no havia començat a caminar quan es va trobar...una espelma.

- Espelma, espelmeta, crema el bastó, que no ha volgut pegar el llop, que no ha volgut menjar-se l’ovella, que no ha volgut menjar-se la malva, que no ha volgut... què no ha volgut? No ha volgut netejar-me el bec per anar al casament de l’oncle Blec!

- No vull – va dir l’espelma-. No t’hauries d’haver embrutat!

- Doncs sí que anem bé! – va pensar el gall.

El gall Kikiriquec es va posar a caminar molt de pressa per no arribar tard al casori.

Aleshores es va trobar un riu.

- Riu, riuet, apaga l’espelma, que no ha volgut cremar el bastó, que no ha volgut pegar el llop, que no ha volgut menjar-se l’ovella, que no ha volgut menjar-se la malva, que no ha volgut... què no ha volgut? No ha volgut netejar-me el bec per anar al casament de l’oncle Blec!

- No vull! – va dir el riu, mentre baixava pendent avall.

- Quina gent més dolenta! –va pensar, mentre s’afanyava més i més per no fer tard.

I sabeu qui va trobar?

...Un ruc!

- Ruc, ruquet, beu-te el riu, que no ha volgut apagar l’espelma, que no ha volgut cremar el bastó, que no ha volgut pegar el llop, que no ha volgut menjar-se l’ovella, que no ha volgut menjar-se la malva, que no ha volgut... què no ha volgut? No ha volgut netejar-me el bec per anar al casament...

I el ruc, tement que aquell gall tan tocat i posat li aixequés la cua per mirar-li el forat... li etzivà una bona coça i del cop me’l va enviar dins mateix del riu!

I com que als casoris d’etiqueta si vas moll no hi pots entrar, el gall Kikiriquec i el seu bec, ara tan net!, a les portes de la festa es van haver de quedar. I des de fora s’ho van haver de mirar!

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos, i vet aquí un bec i vet aquí un gall, i ja veieu quin guirigall!