TEMA 1EL FET RELIGIÓSReligió 3r ESO

Segur que alguna vegada has vist persones que portaven penjolls, arracades, anells o altres ornaments amb símbols com aquests. Són religiosos, i tenen un significat concret religiós. Contínuament convivim amb el fet religiós.

Elements religiosos en la vida quotidiana

El fet religiós

La religió és una realitat present en la nostra societat. Hi ha moltes persones que són creients i es reuneixen en

el seu temple per fer una celebració (els diumenges l’Eucaristia).

Hi ha nombrosos signes religiosos en el nostre entorn: temples, creus, festes religioses, noms de carrers, de persones...

La nostra vida està marcada per referències religioses, com el cas del calendari escolar.

La religió és un fet inseparable de la vida humana. Existeix des dels inicis de la humanitat i forma part de la vida de les persones. No podem imaginar la història de la humanitat al marge de les creences religioses.La presència de la religió en les diferents manifestacions culturals com ara festes, tradicions, art, música, és un fet.

Definició de religió

El diccionari de la llengua catalana defineix religió com:

“Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s’identifica amb un o diversos déus”.

Des dels seus orígens, les persones han buscat el sentit de la seva existència i han percebut l’existència d’un Ésser Superior. La religió està lligada al desenvolupament cultural de la humanitat.

Elements bàsics del fet religiós El misteri El sagrat Les mediacions La persona religiosaExperiència religiosa de Moisès:Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir:

“M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: Què ho fa que la bardissa no es consumeixi?”

Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:

-Moisès, Moisès!Ell respongué:-Sóc aquí.Déu li digué:-No t’acostis. Treu-te les sandàlies que els lloc que trepitges és sagrat. –I va afegir:

-Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.

Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. Ex 3. 2-6

El Misteri

En la majoria de les religions rep el nom genèric de Déu. Però, a l’hora de definir-lo ens trobem amb unes dificultats:La seva transcendència i immensitat.La incapacitat humana d’abastar-lo.Les paraules no són adequades per explicar-lo.

Per al cristianisme és un Déu personal. Els hindús parlen de l’Absolut. Encara que en totes les religions trobem aquest element, cada una l’entén amb matisos diferents. Per aquesta raó trobem una gran varietat de paraules que intenten definir-lo: Déu, divinitat, realitat suprema, misteri, transcendent, esperit, el totalment altre...

El Sagrat

Els signes sagrats els trobem en totes les religions. El sagrat significa “separat”. El que és sagrat ja no pot tractar-se de qualsevol manera, ja no pertany a si mateix, sinó a Déu.El sagrat està “habitat” pel misteri, té una presència del diví. En realitat, tot el que existeix podria convertir-se en sagrat. L’home, en el seu afany d’establir una relació amb l’ésser superior, necessita trobar en el seu propi món realitats que li serveixin d’enllaç amb el diví.Els signes sagrats són coses del món quotidià que reben la presència o l’acció de potències invisibles que estan per damunt del món. El que és contrari al sagrat és profà.

Mediacions

La persona religiosa intenta apropar-se a Déu i necessita vèncer la distància que la separa de la divinitat. Anomenen mediacions totes les accions que una persona religiosa duu a terme per posar-se en contacte amb la divinitat. Quan una persona vol relacionar-se amb Déu, ho fa per mitjà de totes les dimensions de la seva persona:

Amb la paraula escrita: textos sagrats Amb la paraula oral: pregàries, cants... Amb el gest: tancant els ulls o alçant-los,

creuant les mans, estrenyent-les amb les dels altres...

En llocs: temples, cementiris... En uns temps: festes... Amb uns actes rituals: celebració,

dansa... Viure i actuar segons la voluntat de Déu,

sent coherent, acceptant els valors i complint les normes de conducta.

La Torà Cor de gospel Gest de pregària

Dansa per allunyar mals esperits Pagoda Cementiri d’Arlington

Pessebre Nadal Bateig Viure i actuar segons la voluntat de Déu

Elements comuns a totes les religions Creences o doctrines: són les veritats en què

creuen els fidels de cada religió. Normes de vida: pautes que guien el

comportament de les persones i els ajuden a actuar correctament.

Festes: celebracions per viure o recordar un fet religiós.

Culte: ritus i cerimònies que fan presents les accions divines.

Llibres sagrats: recopilació de les creences, les normes, els cultes i les tradicions.

Temples: espais de trobada on els fidels practiquen les seves expressions de fe.

Grans interrogants

Al llarg de la seva existència, l’ésser humà es qüestiona la seva realitat. Aquestes preguntes evolucionen a mesura que vas madurant (primera infància, nen, adolescència, juventut) i arriba un moment en què no trobes resposta.

Quines són aquestes preguntes? Ens preocupen? Trobem fàcilment la resposta? Quan ens les comencem a plantejar?

Possibles respostes

Segons el tipus de pregunta que ens fem, podem trobar la resposta en dos àmbits diferents:Ciència: abasten aquells interrogants que es poden demostrar o experimentar. El llenguatge és lògic i tècnic.Religió: dóna resposta al nostre afany de transcendència, ens diu quin és el sentit de la nostra vida. El llenguatge és metafísic i simbòlic.

Respostes sobre el sentit de la vida

Agnòstic: la seva postura és que la ment humana no pot abastar el concepte de Déu, per tant pensen que l’existència d’un Ésser superior no es pot demostrar ni afirmar.

Ateu: nega la possibilitat de l’existència de la divinitat. Les dues postures tenen en comú que s’han qüestionat la

pregunta sobre la fe. Indiferent: no es fan aquest tipus de preguntes, viuen

pendents de la vida quotidiana. No s’han qüestionat el seva opció de fe.

Creient: ha viscut i ha experimentat una vivència religiosa. És una part fonamental de la seva vida i que és present en la seva quotidianitat i manera d’entendre el món.