El dipòsit de regulació d'aigües pluvials

3rEDUCACIÓ

CICLE

PRIMÀRIA

EDUCACIÓCICLE

SECUNDÀRIA

1r/2n

1hi 30 min

El dipòsit de regulació i sanejament d’aigües pluvials del parc Joan Miró

El dipòsit de regulació d’aigües pluvials Submergim-nos en el cicle urbà de l’aigua per conèixer com s’evitenles inundacions

COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i perquè l’alumnat dugui a terme accions concretes al centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

Els dipòsits de regulació i sanejament d’aigües pluvials formen part del cicle urbà de l’aigua, i permeten evitar inundacions a la ciutat i la contaminació a les platges i rius.

Considerem aquesta visita de rellevància mediambiental ja que ens permet donar visibilitat a aquesta part del cicle urbà de l’aigua, ser conscients del nostre paper com a ciutadans i dimen-sionar la importància i el benefici que ens aporta el sanejament i control de les aigües residuals i pluvials per a la nostra salut i per a la del medi ambient.

La visita al dipòsit de regulació i sanejament d’aigües pluvials s’inclou en l’àmbit de l’Aigua, ja que és una instal·lació bàsica de la xarxa de sanejament de l’aigua a la ciutat.

1

ON ES REALITZA?

Els dipòsits de regulació i sanejament d’aigües pluvials són instal·lacions de la xarxa de clavegue-ram de Barcelona. Aquesta xarxa és unitària, és a dir, recull en les mateixes canalitzacions les aigües residuals de la ciutat i l’aigua de pluja.

En episodis de pluges torrencials les clavegueres no poden recollir tota l’aigua que s’hi acumula i canalitzar-la cap a les depuradores, i antigament, quan això succeïa, la ciutat s’inundava amb aigües no només de la pluja sinó també amb aigües residuals que sobreeixien de les clavegueres.

Per aquest motiu, a partir del 1997 es va projectar la construcció d’aquests dipòsits, que complei-xen dues funcions:

• Acumular i retenir el volum d’aigua durant prou temps per poder-la alliberar de nou a les clave-gueres amb una laminació controlada del cabal, un cop passat l’episodi de pluja. Això permet que la xarxa de clavegueram funcioni òptimament en els valors normals de cabal.

• Disminuir l’abocament d’aigua contaminada al medi receptor. En retenir les aigües contami-nades a causa de l’escorriment per la ciutat i la barreja amb les aigües residuals, es poden allibe-rar controladament i ser tractades a la depuradora abans d’abocar-les als rius, ports i platges. A més a més, la retenció d’aigua afavoreix la sedimentació de materials que aquesta aigua pot portar.

A Barcelona hi ha 11 dipòsits construïts, amb una capacitat de retenció total de 482.900 m3 d’aigua. El dipòsit visitat, en funcionament des del 2003, està ubicat al parc de Joan Miró i té una capacitat de retenció de 55.000 m3. És de tipus soterrat, és a dir, està construït sota terra, tot i que n’hi ha d’altres que són en espais oberts, com el de Diagonal Mar o el del Parc del Poblenou.

Així doncs, aquestes instal·lacions ens permeten gaudir d’una ciutat amb un baix risc d’inundacions i de contaminacions a través de les aigües residuals, i també d’un medi ambient del litoral més net i sa.

El Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECLAB)

El 1997 es va crear el PECLAB, on s’apleguen propostes d’actuacions del període 1997-2019 per al desenvolupament del clavegueram a l’àmbit hidrològic de la ciutat per tal de complir els objec-tius assignats al clavegueram (recollir i transportar les aigües residuals fins a les estacions depura-dores, evitar inundacions a causa de les aigües pluvials i reduir l’impacte mediambiental dels abocaments del clavegueram en temps de pluja al medi receptor).

Aquest pla va ser actualitzat l’any 2000 amb la incorporació de més millores, entre les quals desta-quen el Sistema Informàtic de Telecontrol (SITCO) i el Sistema Informàtic d’Explotació Centralitza-da (SIEC), que permeten conèixer al moment l’estat de les instal·lacions, els treballs que s’hi estan realitzant i la previsió meteorològica, entre d’altres. Tot plegat, per optimitzar-ne i millorar-ne la gestió i seguretat.

Adreça: parc de Joan Miró, carrer Tarragona amb Diputació (Sants-Montjuïc).

Aquesta instal·lació disposa de normativa específica, que cal conèixer i acceptar per entrar al dipòsit. En destaquem:

• L’aforament és de 25 persones. • Cal seguir en tot moment les indicacions del personal autoritzat de la instal·lació i de l’educador

de la visita. • No accedir als llocs on no es té autorització i no tocar cap maquinària, aparell o cable. • No beure ni menjar a dins del dipòsit. • La visita pot quedar anul·lada per raons meteorològiques.

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

Iniciem l’activitat a la sala de visites amb una pluja d’idees prèvies on l’alumnat exposa les seves expectatives i coneixements per tal d’identificar el punt de partida (si s’han realitzat les activitats prèvies hi aprofundim més). Per potenciar la motivació, entreguem un seguit de fotografies històri-ques i actuals sobre inundacions que comentem, vinculant aquests fenòmens amb la vida a la ciutat, els riscos que poden comportar i la funció del dipòsit de retenció d’aigües pluvials.

Introduïm les principals característiques del dipòsit i el seu paper dins del cicle urbà de l’aigua (aclarem explícitament que les aigües de pluja que van a parar al dipòsit no es reaprofiten per a altres usos, sinó que van a parar al clavegueram de nou i es depuren), amb el suport d’un pòster visual i gràfic que en millora la comprensió. També expliquem el vessant històric de la xarxa de clavegueram i les característiques meteorològiques de Barcelona que provoquen episodis de pluges torrencials. En tot moment animem els alumnes a aportar les seves idees i a exposar els dubtes, amb l’objectiu que l’activitat sigui tan participativa com sigui possible.

Projectem un breu vídeo que ens permet abordar amb més profunditat aspectes tècnics i de l’entorn del dipòsit. Abans de sortir de la sala, comuniquem els riscos i el protocol de seguretat i plantegem la investigació que es realitzarà durant la visita: identificar els elements que fan del dipòsit una instal·lació segura i de fàcil gestió (detector de gasos, limmímetres, bombes, tancs de neteja per gravetat, dipòsit i ús d’aigües freàtiques, etc.). Segons el nivell educatiu del grup, també introduïm el concepte de sostenibilitat o aprofundim en el seu significat.

Iniciem el recorregut per la sala de control, que permet conèixer l’estat de totes les variables del dipòsit i realitzar les operacions oportunes per a un funcionament correcte. Tot i que avui dia el sistema està digitalitzat, encara es conserven els antics taulers de control que ens permeten expli-car molt visualment les parts i elements del dipòsit.

Durant el recorregut dins del dipòsit, anem assenyalant els elements claus i diferencials per enten-dre com funciona, quins avantatges té i com es controla per tal que tot es desenvolupi correcta-ment, fent esment a les sensacions que els alumnes van experimentant (olors, colors, humitat, impressions per l’alçada de la passarel·la, etc.).

Tornant a la sala de visites i un cop resolts els dubtes sorgits, iniciem un debat-reflexió per vincular el dipòsit i els avantatges que ens aporta per a la nostra salut i la del medi ambient. Obrim una pluja de propostes per tal de pensar bons hàbits d’ús relacionats amb el consum d’aigua, i plantegem a l’alumnat si es veuen capaços d’aplicar aquestes mesures i de mostrar-les als seus companys i de quina manera ho farien. Proposem que ho posin en pràctica passant a l’acció en el seu centre educatiu i en facin un material de comunicació (activitat posterior 4).

ACTIVITAT PRÈVIA 1

Quin clima més boig!

Com diu la cançó “Al meu país la pluja”, de Raimon,

Al meu país la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa;si plou poc és la sequera,si plou massa és la catàstrofe.Qui portarà la pluja a escola?Qui li dirà com s’ha de ploure?Al meu país la pluja no sap ploure.

Aquests versos reflecteixen la irregularitat del clima mediterrani. Proposem, com a punt de partida motivador, que l’alumnat llegeixi aquests versos a classe. Després d’una posada en comú on comentem el que la cançó inspira els alumnes, comencem a treballar el tema de la pluviometria. Ho fem plantejant una investigació sobre les dades climatològiques històriques i actuals que tenim de Barcelona i la seva posterior anàlisi a través de la resolució d’algunes preguntes:

• Quants litres d’aigua plouen anualment a Barcelona?• Com que no sempre plou amb igual intensitat, busqueu quin ha estat el màxim d’intensitat en

els darrers anys (és a dir, quantitat d’aigua per temps). • Sabeu què són les rieres? A Barcelona n’hi havia moltes, que s’han acabat soterrant i canalit-

zant. N’hi ha alguna resta al teu barri?• Hi ha hagut alguna inundació a Barcelona? Quan va ser? Què va passar?

Recomanem visitar especialment les pàgines de l’Idescat i del GAMA que proposem a la webgrafia.

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Endinsem-nos en els dipòsits de retenció d’aigües pluvials!

Amb la notícia adjunta, proposem que l’alumnat es faci una idea prèvia del que són els dipòsits de retenció d’aigües pluvials, quina importància tenen en relació a les inundacions i com ens afecta als ciutadans. Per realitzar l’anàlisi de la notícia proposem que responguin les següents preguntes:

Perspectiva tècnica: • Què són els dipòsits de retenció d’aigües pluvials? Quants n’hi ha?• De quina xarxa formen part?• Quines funcions tenen i com funcionen? N’hi ha de diferents tipus? • Perquè és peculiar el dipòsit del Parc de Joan Miró?

Perspectiva històrica: • Quin va ser l’últim gran episodi de pluges torrencials que menciona l’article? • Saps si n’hi ha hagut més des de llavors, a Barcelona?• Fixa’t en la fotografia de la portada. Què creus que va passar, quines en van ser les conse-

qüències? Actualment podríem veure Barcelona inundada d’aquesta manera? Perquè?

Perspectiva social:• Hi ha algun avantatge social al tenir dipòsits de retenció d’aigües pluvials a Barcelona? I entre

aquests i la qualitat del medi ambient?• Creus que és important la prevenció en els casos de possible inundació? Perquè?• Quin paper hi tenen els bombers en les inundacions?

Material de l’activitat prèvia 2

ACTIVITAT POSTERIOR 1 (per a Cicle Superior d’Educació Primària)

Les aigües ocultes de la nostra ciutat

Aquesta és una activitat per reforçar el que hem treballat durant la visita. A partir del dibuix esque-màtic del cicle urbà de l’aigua a la ciutat, igual al que ha utilitzat l’educador del CFB? durant la visita però amb buits per omplir, els alumnes hauran de completar les parts que falten i repassar els conceptes apresos.

Plantegem l’activitat per fer-la en petit grups, que hauran de completar el pòster (cal imprimir tants pòsters com grups hi hagi) i un cop realitzat, especialitzar-se en una part del cicle, recordar-ne els detalls i funcions que compleix i preparar-ne una petita explicació. Un cop tots els grups estiguin a punt, s’ordenen els grup segons el viatge que realitza l’aigua (utilitzant l’espai de l’aula) i cada grup explica la seva part enllaçant-la amb el grup anterior. Per simbolitzar que l’aigua circula d’un element a un altre poden utilitzar un recipient ple d’aigua i que se’l vagin passant de grup en grup.

Les parts són les següents: captació de l’aigua del medi i potabilització, distribució i usos de l’aigua a la ciutat, abocament i viatge de les aigües pel clavegueram (clavegueres i dipòsits) i tractament de l’aigua residual a les depuradores i retorn al medi.

Aquest material serveix per avaluar els aprenentatges assolits per l’alumnat, alhora que és un element gràfic atractiu que es pot exposar a l’aula per mostrar l’experiència i els seus resultats.

Material de l’activitat posterior 1

ACTIVITAT POSTERIOR 2 (per a ESO)

El nostre cicle urbà de l’aigua

Plantegem que els alumnes realitzin una recerca d’informació, a través d’Internet, sobre la xarxa fluvial de la ciutat i el cicle urbà de l’aigua. Recollim dades sobre el cas concret de Barcelona:

1. Quins són els dos rius que abasteixen d’aigua la nostra ciutat? Traiem aigua d’algun altre lloc?2. Quin tractament rep l’aigua captada abans de poder ser consumida? Hi ha controls de quali-

tat estrictes?3. On va a parar l’aigua que consumim? Es tracta d’alguna manera abans de ser abocada al

medi?4. Quanta aigua consumim al dia els ciutadans de Barcelona?

Les webs de la Agència Catalana de l’Aigua, Aigües de Barcelona i Dades Ambientals Metropolita-nes referenciades a l’apartat de la webgrafia recullen informació del cicle de l’aigua de Barcelona.

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’àmbit Platges i cicle de l’aigua es troba l’apartat Subsòl, on hi ha un diccionari tècnic i informació classificada sobre la història de la xarxa de clavegueram; les característiques i dades de la xarxa actual, i el seu funcionament, neteja i conservació.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental de la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat a que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiu Guia complerta per realitzar una ecoauditoria per temàtiques al centre educatiu: aigua, energia, mobilitat, materials i residus, biodiversitat. Inclou una guia per al professorat i fulls de registre i altres documents de treball. Es pot demanar en format paper.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) http://www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàc-tics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la temàtica de l’aigua. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Aigua (Recull de recursos, núm. 2) Selecció temàtica de recursos disponibles al Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA). Cadascú dels ítems van acompanyats d’una breu ressenya. Relacionat amb la temàtica de l’aigua us recomanem consultar el recull de recursos de “El mar”.

Guia didàctica per al professorat

Maleta de l’aigua Recurs educatiu disponible en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental que conté una selecció de llibres, DVD i jocs per educació infantil i primària per crear i programar noves activitats al centre educatiu.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/ Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Pàgina web de Clavegueram de Barcelona, S.A. www.clabsa.esWeb de l’empresa que s’ocupa de la planificació, el desenvolupament i l’operació de la xarxa de clavegueram de Barcelona. Disposa de dades tècniques dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials i d’altres instal·lacions de gestió ambiental de l’aigua.

Els dipòsits pluvials redueixen el risc d’inundacions www.bcn.cat/publicacions Article del butlletí Barcelona informació. Núm. 58. Octubre 2002. Breu i àgil descripció dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials i la incidència que han tingut sobre la mitigació de les inundacions a la ciutat.

Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) http://gama.am.ub.esPàgina web del grup GAMA, des d’on s’accedeix al portal Edrina de riscos naturals. Hi ha informa-ció molt bàsica sobre la temàtica, enllaços i estudis tècnics sobre casos d’inundacions al territori. També inclou altres riscos naturals (nevades, incendis, canvi climàtic, etc.). Dins d’aquesta aplica-ció s’accedeix al mapa de risc d’inundacions de Catalunya i per comarques, i també hi ha notícies sobre casos d’inundacions.

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) www.idescat.catPàgina web de dades estadístiques. Incorpora les mesures pluviomètriques municipals de tot Catalunya (Societat > Medi ambient > Anuari Estadístic de Catalunya >Medi natural >Climatologia >Pluviometria).

AIGUA


Les mesures de prevenció per reduir els riscs i catàstrofes són elements claus per garantir la seguretat ciutadana. Per pal·liar i reduir els efectes de les inundacions la societat ha construït infraestructures i normatives que, molts cops, han permès minimitzar els danys causats, i fins i tot, evitar-los per complet.

Plantegem que l’alumnat es plantegi i busqui algunes d’aquestes mesures, amb les següents preguntes:

• Coneixeu quines infraestructures s’han construït al llarg de la història per evitar que hi hagi riuades i inundacions a les ciutats? Han estat efectives? N’heu vist alguna?

• Sabeu què són els plans de prevenció i d’actuació? N’hi ha al vostre centre? I a la ciutat o territori?

• Sabeu què és un mapa de risc d’inundació? Busqueu-ne un i comenteu-ne el que hi llegiu.

Com a exemple, podem començar la investigació pels dipòsits de retenció d’aigües pluvials i fluvials, murs de contenció, soterrament de rieres, desviació de rius, construcció de canalitzacions, etc. Pel que fa a la investigació sobre les mesures preventives, algunes alternatives que proposem comentar són: no deixar aparcar els cotxes en lleres de rieres, no construir en zones inundables, informar a la població de com actuar en cas de pluges intenses, etc.

En relació amb els plans de prevenció i emergències, Catalunya es regeix pel Pla Especial d’Emergències per Inundacions (INUNCAT), i a Barcelona hi ha el Pla d’Actuació d’Emergència Municipal (PAEM) d’insuficiència drenant / inundacions. Per consultar els mapes d’inundacions, recomanem visitar la pàgina web de GAMMA, la de la Generalitat de Catalunya i la de l’Ajuntament de Barcelona que incorporem a la webgrafia.

ACTIVITAT POSTERIOR 4

Tots amb els ulls ben oberts!

Com a acció de comunicació, proposem recordar les bones pràctiques en l’ús de l’aigua i decidir entre tot el grup dues accions concretes per fer-ne cartells ben visuals i penjar-los a llocs ben visibles. Si es volen publicar més accions, es poden anar canviant cada setmana. Si poseu els cartells en un lloc on es puguin mullar penseu en protegir-los adequadament!

Agència Catalana de l’Aigua www.gencat.cat/acaEmpresa pública de la Generalitat de Catalunya encarregada de la política de govern en matèria d’aigües. Dins d’aquesta pàgina hi ha un extens apartat de prevenció d’inundacions, que inclou carto-grafia de les zones inundables, avaluació i gestió del risc i consells d’actuació en cas d’inundacions. També conté materials de diverses campanyes de sensibilització i recursos pedagògics com audiovi-suals, pòsters i jocs interactius.

Medi ambient i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A l’apartat d’Aigua apareix informació sobre el Pla de gestió de l’aigua a Catalunya, una aplicació que proporciona informació en temps real sobre l’estat de l’aigua a Catalunya i un banc de recursos de la campanya “La Xarxa estalvia aigua”, sobre l’estalvi domèstic.

Aigües de Barcelona www.aiguesdebarcelona.esLa web de la companyia encarregada de l’abastament d’aigua conté informació sobre el cicle urbà de l’aigua i els seus paràmetres de qualitat.

Dades Ambientals Metropolitanes www.dadesambientals.catWeb de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ofereix dades de subministrament i consum.

Servei Meteorològic de Catalunya www.meteocat.catAquesta pàgina permet conèixer les dades de temperatura, pluviomètriques i de radiació solar de tot Catalunya, amb mapes i dades estadístiques. Per accedir a aquestes dades cal anar a Climato-logia >Cartografia climàtica. Una part de l’aplicació requereix el programa SIG Miramon.

Museu de les Aigües http://www.museudelesaigues.com/elmuseu.phpWeb del museu Agbar de les Aigües, que té per objectiu divulgar el coneixement de l’aigua com a substància i els valors ambientals i culturals associats, en pro d’una sensibilització per a un desen-volupament sostenible.

Observatori Fabra www.fabra.cat/observatoriPàgina web de l’Observatori Fabra, que incorpora una secció de meteorologia amb dades de Barcelona (sèries de dades històriques, registres, gràfics, fotografies, articles, vídeos, etc.).

Programa Canal Educa www.canaleduca.comA l’apartat “Aprendo. Todo sobre el agua” hi ha molts continguts sobre l’aigua en general i el cicle integral de l’aigua en particular. També s’hi troben jocs i altres recursos.

Programa educatiu d’Agbar “Gotagotham” www.gotagotham.esPrograma que pretén apropar a l’alumnat d’Educació Primària al cicle natural i integral de l’aigua, així com fomentar una actitud positiva cap al medi ambient a través de la participació i l’interactivitat de l’alumnat. A la web trobeu la descripció dels personatges del programa i podeu accedir a dos jocs interactius.

Salvem la terra www.xtec.catPàgina web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Dins de Recursos i ciències de la natu-ralesa, trobem diversos recursos sobre medi ambient així com enllaços d’interès. Destaquem la proposta Salvem la Terra, que aporta informació bàsica i bons consells de diverses problemàti-ques ambientals, entre els quals hi ha l’aigua.

Aventura Explorar www.ersilia.org/aventura_explorar Pàgina web que presenta propostes de recerca per a estudiants d’ESO (però adaptables a altres nivells educatius) en les temàtiques d’alimentació, mobilitat, aigua i energia, residus, soroll, biodi-versitat i consum.

Agua es de todos: Un derecho y no una mercancía www.isf.es Projecte d’Ingeniería Sin Fronteras sobre la problemàtica de l’aigua. Inclou notícies d’actualitat sobre la temàtica i materials i recursos diversos com campanyes, guies, butlletins, etc.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae [email protected]. 933 262 223

Si volguessis complementar la visió del cicle de l’aigua urbà, Com funciona Barcelona? t’ofereix la possibilitat de visitar un tram de les clavegueres de Barcelona.







ON ES REALITZA?








2















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2
































El dipòsit de regulació d’aigües pluvials







































ON ES REALITZA?


















3





ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2







































































ON ES REALITZA?






















4

ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2







































































ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









5

ACTIVITAT PRÈVIA 2

































Activitats prèviesa l’aula







































ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2









6

























Activitats prèviesa l’aula

































Activitats posteriors

a l’aula







ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2























7

















































ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2






































Activitats posteriors

a l’aula

8



Per facilitar la lectura d’aquest dossier utilitzem el genèric alumne, professor i educador per referir-nos a alumne/a, professor/a i educador/a.
































ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2
































9



Webgrafia
































http://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Fitxers/CompromisCiutadaSostenibilitat.pdf

http://www.sostenibilitatbcn.cat/templates/ag21escolar/documents/RecullRecursos/recullaigua.pdf







ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2



































Els dipòsits pluvials redueixen el risc d’inundacions Els dipòsits pluvials redueixen el risc d’inundacions www.bcn.cat/publicacionsArticle del butlletí Barcelona informació. Núm. 58. Octubre 2002. Breu i àgil descripció dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials i la incidència que han tingut sobre la mitigació de les inundacions a la ciutat.



10



Webgrafia
















Servei Meteorològic de Catalunya www.meteo.catAquesta pàgina permet conèixer les dades de temperatura, pluviomètriques i de radiació solar de tot Catalunya, amb mapes i dades estadístiques. Per accedir a aquestes dades cal anar a Climato-logia >Cartografia climàtica. Una part de l’aplicació requereix el programa SIG Miramon.

Museu de les Aigües www.museudelesaigues.com/elmuseu.phpWeb del museu Agbar de les Aigües, que té per objectiu divulgar el coneixement de l’aigua com a substància i els valors ambientals i culturals associats, en pro d’una sensibilització per a un desen-volupament sostenible.









http://www.sostenibilitatbcn.cat/templates/ag21escolar/documents/RecullRecursos/RRMaleta_Aigua.pdf

http://www.bcn.cat/publicacions/b_informacio/bi_58/bi_58_4.htm







ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2



































Els dipòsits pluvials redueixen el risc d’inundacions Els dipòsits pluvials redueixen el risc d’inundacions www.bcn.cat/publicacionsArticle del butlletí Barcelona informació. Núm. 58. Octubre 2002. Breu i àgil descripció dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials i la incidència que han tingut sobre la mitigació de les inundacions a la ciutat.


















Servei Meteorològic de Catalunya www.meteo.catAquesta pàgina permet conèixer les dades de temperatura, pluviomètriques i de radiació solar de tot Catalunya, amb mapes i dades estadístiques. Per accedir a aquestes dades cal anar a Climato-logia >Cartografia climàtica. Una part de l’aplicació requereix el programa SIG Miramon.

Museu de les Aigües www.museudelesaigues.com/elmuseu.phpWeb del museu Agbar de les Aigües, que té per objectiu divulgar el coneixement de l’aigua com a substància i els valors ambientals i culturals associats, en pro d’una sensibilització per a un desen-volupament sostenible.


11



Webgrafia














ON ES REALITZA?






















ACTIVITAT PRÈVIA 1









ACTIVITAT PRÈVIA 2































































12



Webgrafia

Materialde l’activitat

prèvia

2



5

CAN

DEN

T

ABarcelona existeixenun total de deu dipò-sits d’aigües pluvialsen funcionament, tots

ells localitzats a l’àrea urbana iamb un volum total de capaci-tat de recollida de 492.200metres cúbics d’aigua. La finali-tat principal d’aquests dipòsits–la majoria dels quals es trobensoterrats al subsòl de la ciutat–és la de retenir temporalmentl’aigua de la pluja, per tal dereduir el risc d’inundacions,augmentar la capacitat de regu-lació de la xarxa del clavegue-

ram i enviar gradualment l’ai-gua recollida a les depuradoresper evitar la contaminació del’abocada al mar.

El funcionament dels dipòsitsde retenció permet un desguàscontrolat pels col·lectors exis-tents, sense desbordaments nicontaminació dels medis recep-tors finals a base d’acumularl’excés de les aigües pluvials enels propis dipòsits. Per això, ensituacions de precipitacions, elsdipòsits són buidats de formacontrolada pels col·lectors cap ala depuradora, un cop s’ha

superat el període de màximaintensitat de pluja (aproximada-ment després de la primera mit-ja hora).

D’aquestes instal·lacions, untotal de set dipòsits han estatespecíficament construïts perevitar les inundacions produïdesa diferents punts de la ciutat onles pluges de major intensitatcausaven greus problemes. Estracta dels dipòsits de retencióanti-inundacions o anti DSU,localitzats a Bori i Fontestà, elparc de Joan Miró, els jardinsdel Doctors Dolsa, el carrer Tau-

Els dipòsits pluvials en laprevenció d’inundacionsLa posada en marxa dels dipòsits pluvials a Barcelona ha contribuit a

millorar el drenatge d’aigua a la ciutat, a més de solucionar el tractament

i la depuració d’aigües pluvials i evitar inundacions en punts clau.

P. 05-06-07 OK SU 8/11/04 12:03 Página 1


prèvia

2



6

CAN

DEN

T

lat, l’Escola Industrial i Villalbadels Arcs. A més d’aquests, exis-teixen quatre més que ja funcio-nen a la Zona Universitària, elparc Central de Nou Barris, Dia-gonal Mar i la plaça del Fòrum.

L’últim, situat a la zona Fò-rum, compleix la funció primor-dial de descontaminar les ai-

gües pluvials generades a lesconques vessants de la Rierad’Horta, Diagonal Mar, la depu-radora i la zona de La Catalana,reduint així al màxim l’impactenegatiu al front marítim de lazona nordest de la ciutat.

Tots els dipòsits municipalsdisposen d’un sistema de nete-ja automàtic programable que

permet arrossegar els pòsits defangs dipositats al fons mit-jançant una onada d’aigua.

Clau per als Bombers

La posada en funcionamentd’aquests dipòsits ha coinciditamb una reducció gradual deles sortides a Bombers. De fet, laxifra de serveis per esgotamentsi aiguat temporal o pluges s’hamantingut estable durant elsúltims cinc anys, amb l’excepciódel 2002, que va esdevenir unany crític pel que fa als nivellspluviomètrics a Barcelona. Lesestadístiques d’aquell any re-flecteixen 223 sortides per esgo-taments i 109 per aiguats.

A l’espera de les xifres depluges a la tardor, al 2004 Bom-bers de Barcelona ha comptabi-litzat un total de 45 sortides,enfront de les 63 actuacionsrealitzades durant tot el 2003. Iés que la millora de la capacitat

de regulació de la xarxa de cla-vegueram, i el nou sistema d’en-viament gradual de l’aiguarecollida a les depuradores hacontribuït a una millora generaldel funcionament del sistemad’evaquació d’aigües a la ciutat.

A Barcelona, s’hi han ins-tal·lat diferents tipologies dedipòsits: a cel obert i soterrats.El primer tipus el trobem a llocsamb espai suficient; el segon, encanvi, s’edifica quan, per motiusurbanístics, s’ha d’utilitzar lapart superior per edificar altresinstal·lacions.

Existeixen també diferènciesentre dipòsits pel que fa a lacapacitat. A Barcelona existei-xen instal·lacions per a 18.000metres cúbics (Parc Central deNou Barris) i fins a 145.000 (Zo-na Universitària).

L’aspecte de la capacitat ésclau si tenim en compte que elvolum pluvial regulat durant2003 va ser de 1.372.000 m3d’aigua. Durant el 2003 es van

A la pàgina anterior, imatge

d’una inundació a la ciutat

captada el 12 de maig de 1964

Sota aquestes línies, una vista del

dipòsit sota el parc de Joan Miró

El dipòsit del Fòrumminimitza l’erosió del

litoral, descontaminantles aigues de les

conques properes

P. 05-06-07 OK SU 8/11/04 12:03 Página 2


prèvia

2



7

produir 110 dies de pluja (entreels quals, 57 van ser significatiusi 19 importants), amb un totalde pluja caiguda de 479 litresper metre quadrat. L’any passathi van destacar pel seu nivell depluviomètric els mesos de febreri octubre, amb precipitacionsmensuals de 123 l/m2 i 119 l/m2,repartides en 9 i 10 dies respec-tivament. Es van donar 3 alertesi 11 pre-alertes per Barcelona.

En aquest sentit, cal remar-car la millora experimentadapel pla d’explotació i manteni-ment de drenatge de la ciutatdurant els últims anys.

Aquest pla contempla ja, en-tre d’altres, riscos d’inundaciói alertes preventives, regulacióen temps de pluja, operativaen temps sec, seguiment de sen-sors i actuadors, dispositius es-pecials de vigilància, etc. i repre-senta una eina fonamental deprevisió i atenció per a les in-cidències amb pluja i evaqua-ció d’aigua.

En aquesta línia, Barcelonacompta amb 1.500 Km de clave-gueram repartits en una grandiversitat de seccions (un 70%visitable). Diàriament, aquestaxarxa percep aproximadament500.000 metres cúbics d’aigüesresiduals, de les quals un 75%es depuren en la planta del Be-sòs i la resta en la del Llobregat.

La xarxa disposa d’un pla deneteja ordinària que comprèn laneteja, extracció i eliminació detots els residus acumulats en elsdiferents conductes que formenla xarxa i de totes les galeriesdels embornals de recollida d’ai-gües pluvials, amb les seves cor-responents reixes de captació.

Per realitzar aquestes tas-ques es disposa d’un total de 12equips de treball que actuen so-bre prop de 1.400 km de con-ductes, amb una freqüènciamitjana de dues vegades a l’any.Anualment aquests equips po-den arribar a recollir 5.000 to-nes de sediments sòlids.

El 2002 va ser un any

especialment crític pel que fa

a les pluges i inundacions

El dipòsit del parc de JoanMiró, exemple d’usos

El dipòsit del parc de JoanMiró, al districte de Sants-Montjuïc, té una capacitat de70.000 metres cúbics. El granvolum d’aigua que potemmagatzemar i la sevacapacitat de desviació fan queaquesta instal·lació sigui unade les més singulars idestacades de la xarxa declavegueram de Barcelona.El funcionament del dipòsit ésnovedós perquè amb les novesinstal·lacions de derivació deles aigües se’n poden derivarcap a conques diferents des delcentre d’explotació.El dipòsit del parc Joan Miróestà dotat d’una alimentaciód’aigua freàtica que dónatambé subministrament al regdel propi parc, al llac de labiblioteca i a un hidrant per ala càrrega dels camionscisterna de neteja viària.

Fixa’t en l’esquema del cicle urbà de l’aigua i completa els buits escrivint la fase corresponent:

- Captació de l’aigua del medi i potabilització.- Distribució i usos de l’aigua a la ciutat.- Abocament i viatge de les aigües pel clavegueram.- Tractament de l’aigua residual a les depuradores i retorn al medi.


posterior

1



El dipòsit de regulació d'aigües pluvials

Documents

Transcript of El dipòsit de regulació d'aigües pluvials