1

EL DICTAT, UNA PRÀCTICA INSUBSTITUÏBLE

Beneficis que aporta.

•Serveix per iniciar una sessió de classe: la mateixa introducció del professor pot

trencar-hi el gel; a més, el silenci i l'atenció necessàries per dur-lo a terme predisposen

l'alumnat a la calma.

•Suposa un bon entrenament per a la presa d'apunts, ja que estimula la comprensió

global i la memòria a curt termini: l'alumnat aprèn a retenir sintagmes significatius

abans de transcriure'ls. Uns bons usuaris de dictats podran convertir-se en uns bons

agafadors d'apunts.

•S'hi posen en pràctica les quatre habilitats lingüístiques (comprensió oral, comprensió

escrita, expressió oral i expressió escrita) i a més de manera integral, ràpida i eficaç. El

dictat és un bon indicador de la competència lingüística de qui el duu a terme.

•Implica un exercici pràctic de revisió (lèxic, ortografia, puntuació).

•Ofereix un repte assumible per a tot el grup, sense que sigui rellevant la competència

dels seus membres ni el seu nombre. A més, és relativament fàcil abordar dictats a

diversos nivells: des dels qui no necessiten ajuda fins a aquells que, proveïts del text

amb només uns pocs espais en blanc, únicament n'hauran de transcriure determinades

paraules o sintagmes senzills.

•L'alumnat hi està actiu abans (si és un dictat preparat), durant (mitjançant l'escolta

activa, el mateix procés de transcripció i l'elaboració d'hipòtesis de contingut) i després

(autocorrecció o heterocorrecció). D'altra banda, els nois i noies se solen implicar en la

verificació dels resultats, per la pròpia immediatesa del procés i davant les perspectives

d'èxit (per exemple, si es tracta d'un dictat preparat).

•La mateixa correcció genera coneixement: l'alumnat voldrà saber el perquè de

determinada grafia per evitar futurs errors.

•Si els textos que es dicten, a més de fornir un material lingüístic determinat, tenen

interès per ells mateixos (temes de salut, sexualitat, relacions personals, ecologia...) ,

poden servir per generar debats o discussions.

•Proporciona models de tipologies textuals diverses (no cal limitar-se a textos narratius)

i de textos ben estructurats sintàcticament. El fet d'estar exposats a textos de qualitat

repercutirà necessàriament en les produccions de l'alumnat.

Pistes per fer-ne.

2

•Mentre dicti, el professor/a es belluga aula amunt i avall: l'activitat pot servir per

interactuar amb l'alumnat des de, literalment, una altra perspectiva.

•El professor/a explica el tema sobre el qual versarà el text a dictar, n'avança la

tipologia, el contextualitza i soluciona eventuals problemes de lèxic o de transcripció

(escrivint a la pissarra paraules complicades).

•Es duu a terme la lectura del text a velocitat normal, sense que l'alumnat copiï.

•Després llegeix segments amb significat tot fent-hi una pausa per permetre'n la

transcripció. Cada segment és llegit dos cops.

•En acabat, fa una relectura global, tot comminant els alumnes a revisar el que han

escrit. S'hi pot afegir una lectura coral, demanar-la-hi a un alumne/a per tal de

comprovar la recepció del text o bé una de silenciosa: el procediment pot variar en

funció de la maduresa del grup o del procediment amb què el docent i l'alumnat se

sentin més còmodes.

•Es proporciona la versió original del text (retranscripció a la pissarra, consulta al

llibre...) i es demana als nois i noies que se l'autocorregeixin (cadascú el seu, per

parelles). El fet d'oferir variants ajuda a valorar la tasca com al treball eficaç i creatiu

que és.

•Hi ha l'opció de proporcionar informació a posteriori de les possibles dificultats lèxiques

i ortogràfiques. A més d'oferir seguretat, hi ha el vessant actiu de fer coincidir el text

obtingut amb les dades rebudes: nombre d'accents oberts i tancats, alguna paraula

femenina que acabi en -e...

3

Variants.

•per parelles (facilitant la interacció, la cooperació entre iguals i la responsabilitat, així

com la lectura expressiva, la comprensió oral i l'expressió escrita)

- “ajuda'm a completar”: A i B tenen el mateix text, però A en té només les línies parells

i B les senars. A dicta a B el que li falta i B li torna el favor. La correcció es duu a terme

a partir del text imprès del company/a.

- “amunt i avall”: hi ha tres o quatre còpies del text penjades a les parets de l'aula. A

s'aixeca, en memoritza un sintagma o una oració (en funció de les seves capacitats) i li

va dictat el text a B. Quan acaba, canvi de papers. Aquesta variant, pel vessant físic i

interactiu que suposa, és ideal per activar l'alumnat o per quan estan ensopits o cansats

de tenir un paper passiu.

•en grups: el professor/a llegeix tres o quatre cops un text, sense possibilitat de

prendre'n notes. És preferible que desperti un cert interès temàtic. De quatre en quatre

posen en comú les seves idees i decideixen la seva versió del text. Després, orientats pel

docent, se'n verifica l'encert (lèxic, ortogràfic, de puntuació).

•amb interacció:

- el professor/a dicta molt lentament el text. Només a petició (educada) de l'alumnat,

es repeteix l'expressió que no s'hagi entès.

- l'alumnat prepara un dictat, però el docent hi modifica un nombre determinat i

conegut de paraules. La tasca consisteix a transcriure les originàries.

- en un dictat no preparat, el professor dicta frases incompletes. La tasca (individual)

dels nois/es consistirà en anar solucionant aquestes mancances, tot aconseguint un text

coherent. En acabar, el professor/a llegirà el text primitiu i l'alumnat els derivats.

Posteriorment el docent valorarà la correcció lèxica, gramatical i ortogràfica del treball,

així com la seva originalitat.

4

I després?

•Localització dels errors i còpia de les paraules corregides un nombre pactat de vegades.

No cal que siguin moltes: és més eficaç (i menys punitiu) insistir a còpia de dictats.

•Establiment d'un altre pacte: a partir d'un nombre donat de faltes es tornarà a copiar el

text, sense més.

•Breu balanç del nombre de faltes comeses i verificació aleatòria de si la correcció ha

estat acurada. Explicitació de les millores.

•Inici de la sessió de classe pròpiament dita, tant si es fonamenta en el dictat com si no.

Per exemple, reprenent expressions del dictat i buscant-ne sinònims o demanant quin és

el fil conductor del text per generar un debat. Eventualment un dictat, per l'exercici

d'atenció acurada que suposa, per la immediatesa de la seva correcció, fins i tot si la fa

el docent, i per l'indicador de la salut lingüística dels alumnes, pot servir per acabar una

sessió.

Tot i que és interessant variar de tant en tant la manera de plantejar els dictats, a fi

d'evitar la monotonia de fer sempre el mateix, res no impedeix acollir-se a una certa

rutina, similar a la dels esportistes que escalfen abans d'una sessió d'entrenament o d'un

partit i que fan estiraments quan acaben.