El Dialecte Valencià

7
Mapa comarcal dels Països Catalans

Transcript of El Dialecte Valencià

Page 1: El Dialecte Valencià

Mapa comarcal dels Països Catalans

Page 2: El Dialecte Valencià

Mapa dialectal dels Països Catalans

Page 3: El Dialecte Valencià

Castell de Morella (els Ports)L’Albufera (l’Horta)

Vall de Gallinera (Marina Alta)

Palmerar d’Elx (Baix Vinalopó)

País Valencià

Page 4: El Dialecte Valencià

Fonètica

-Sistema tònic de 7 sons vocàlics . -Sistema àton de 5 sons vocàlics , com en nord-occidental.

-Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix entre ball/vall, bena/vena…, excepte en el subdialecte apitxat.

-En el subdialecte apitxat, parlat a l’àrea de la capital, s’ensordeixen les fricatives i africades sonores. No hi ha distinció entre casa/caça, metges/metxes.

-No emmudiment dels sons oclusius finals, com en balear: camp, difunt, salt.

-Caiguda freqüent, sobretot en el subdialecte meridional, de la –d- intervocàlica: llauraor, mocaor, vesprà, cremà, fideuà.

Torre dels Serrans. València (l’Horta)

Benimurrai. La vall de Gallinera (Marina Alta)

-Pronunciació de la –r final (llevat de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix: cantar

Page 5: El Dialecte Valencià

Morfosintaxi

- Desinència en [e] en la 1ª pesona del present d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació: cante i desinència zero en la 2ª i 3ª conjugació: perd, tem, sent, patisc.

-En l’apitxat, ús del pretèrit simple en la llengua oral: jo cantí, tu cantares

-Triple gradació díctica enels demostratius: est(e)/eixe/aquell açò/això/allòels adverbis: ací/aquí (ahí)/ allí-Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics: meua, teua, seua i possessius àtons: mon, ton, son; ma, ta, sa…

-En la combinació de pronoms l’ordre és sempre CI+CD (el li no es transforma en hi): li’l,li la…

Monestir de Santa Maria. El Puig (l’Horta)

Massís del Montgó. Xàbia (Marina Alta)

Page 6: El Dialecte Valencià

Lèxic i semàntica

Mots característics:

agranar (escombrar) atzucac (carreró) banyar (mullar) calces (mitges)colp (cop)creïlla (patata) eixir (sortir)escurar (rentar els plats)gitar-se (allitar-se) llevar (treure)volta (vegada)

Peculiaritats semàntiques: Ús molt freqüent de diminutius : gens ni miqueta, nuet, xiquet.

Peníscola (Baix Maestrat)

Page 7: El Dialecte Valencià

LA FLAMA

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,baixa al carrer i participa.No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu“

Amb l’espurna de la històriai avançant a pas valent,hem encès dins la memòriala flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,avançant amb la gent,rellevant contra el vent,transportant sentiments.Viure mantenint viva la flama a través dels temps,la flama de tot un poble en moviment.

Amb columnes de paraulesi travessant la llarga nit,hem fet de cels, mars i muntanyes,vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,avançant amb la gent,rellevant contra el vent,transportant sentiments.Viure mantenint viva la flama a través del temps,la flama de tot un poble en moviment.

Fonètica:-Distinció entre a/e i o/u àtones-Pronunciació de la –r final-No emmudiment dels sons oclusius finals: nt

Morfosintaxi:-Desinències del present de subjuntiu amb [e]