El Departament d'Orientació a un Centre de Persones Adultes

El Departament d’Orientació

a un Centre de Persones Adultes

Antoni Ramis Caldentey

Gener de 2001

Contingut:

Formació de Persones Adultes (EPA) ................................................................. 3 Modalitats .................................................................................................................. 3

Educació de Persones adultes ............................................................................ 4 Ensenyaments inicials .................................................................................................. 4

Inicial 1................................................................................................................... 4 Inicial 2 .................................................................................................................. 4

ESPA (Educació Secundària) ......................................................................................... 5 ESPA a Distància (ESPAD) ............................................................................................ 6

Legislació Adults ................................................................................................ 7 L’Educació a la Constitució............................................................................................ 7 L’Educació a la LOGSE.................................................................................................. 7

Presentació del D.O. al WEB del Centre i als alumnes......................................... 8 Suport al procés d’ensenyança-aprenentatge .................................................... 9 i al conjunt educatiu i curricular del Centre........................................................ 9 Activitats d’Orientació Acadèmica i Professional .............................................. 10

El programa d’orientació acadèmica i professional ..........................................................11 Aplicació del programa .............................................................................................12

Coordinació amb les tutories ............................................................................ 16 Pla D.O. 2000-01 .............................................................................................. 17

Definició i esquema d’un procés.................................................................................18 Organització funcional/ Gestió per processos ...............................................................18

Activitats...................................................................................................................18 Sol·licitud de material per a la biblioteca de recursos del D.O............................................20

Formació de Persones Adultes (EPA) L’article 27 de la Constitució, en els seus 10 punts, fa referència a l’educació, i tot i que mai, a cap d’ells, fa referència, explícitament, a les persones adultes, justifica i es compromet totalment en la seva educació (les persones adultes són les persones majors de 18 anys o majors de 16 amb contracte laboral): 1 "Tots (no sols els menors) tenen dret a l’educació". Aquest article 27 de la Constitució ve desenvolupat en el Títol III de la LOGSE (articles 51 a 54, ambdós inclosos) pel que fa al dret a l'educació de les Persones Adultes. L'educació de persones adultes contempla els nivells bàsics del sistema educatiu (equivalents a Primària i Secundària obligatòria) que, en una forma diferenciada i adaptada, s'ofereix als adults que no els assoliren al seu moment. Així com els nivells no obligatoris del sistema educatiu preuniversitari.

Modalitats

- Ensenyaments Inicials (Inicial 1 i Inicial 2) - ESPA (Enenyança Secundària per a Persones Adultes) - Iniciació Professional - CFGM - Batxillerat - CFGS Igualment els hi ofereix una formació preparatòria per a reprendre el sistema educatiu ordinari o per incrementar la seva formació i capacitats. Així els hi ofereix la preparació per a proves no escolaritzades de Graduat Escolar i FP-1, així com la preparació per a proves d'accés, Idiomes i formacions generals i culturals permanents. - Preparació proves titulació Graduat Escolar - Preparació proves titulació Tècnic Auxiliar (FP-1) - Preparació accés a CFGM i Batxillerat (Directament a través d'ESPA 4) - Preparació accés a CFGS - Preparació proves d’Accés a la UIB (Majors de 25 anys): - Preparació proves Junta Avaluadora de Català (JAC): - Castellà per a immigrants: - Formació Oberta Permanent d’Interès General Altres documents escrits. Títols: - Ensenyaments Inicials (Inicial 1 i Inicial 2) - ESPA (Enenyança Secundària per a Persones Adultes) - Iniciació Professional - Preparació proves titulació Graduat Escolar - Preparació proves titulació Tècnic Auxiliar (FP-1) - Preparació accés a CFGM i Batxillerat (Directament a través d'ESPA 4) - Preparació accés a CFGS - Altres modalitats d'Educació d'Adults - Altres modalitats d'Educació d'Adults: * Preparació proves d’Accés a la UIB (Majors de 25 anys): Preparació per a l’examen d’Accés a la Universitat (UIB) per a majors de 25 anys. A partir d’Octubre sortirà la nova programació d’aquestes proves. Terminis de matrícula: Mentres hi hagi places, apart dels terminis ordinaris de matrícula, la matrícula per a aquesta modalitat està oberta tot el curs (fins el darrer dia lectiu de Febrer) tot i que l’alumne/a hauria perdut la formació donada prèviament a la seva matrícula.

El Departament d’Orientació a un Centre de Persones Adultes. Antoni Ramis Caldentey. Gener de 2001 eldoauncentredepersonesadultes.doc 3

* Preparació proves Junta Avaluadora de Català (JAC): Es dona la formació de Català preparatòria per a fer els exàmens corresponents de la Junta Avaluadora de Català (JAC). Nivells A, B i C, D i E. Terminis de Matricula: Mentres hi hagi places, apart dels terminis ordinaris de matrícula, la matrícula per a aquesta modalitat està oberta tot el curs (fins el darrer dia lectiu d’Abril) tot i que l’alumne/a hauria perdut la formació donada prèviament a la seva matrícula. * Castellà per a immigrants: S’intenta aconseguir una competència lingüística elemental per a aquelles persones vengudes d’altres països. Terminis de Matricula: Mentres hi hagi places, apart dels terminis ordinaris de matrícula, la matrícula per a aquesta modalitat està oberta tot el curs (fins el darrer dia lectiu d’Abril) tot i que l’alumne/a hauria perdut la formació donada prèviament a la seva matrícula. * Formació Oberta Permanent d’Interès General: L’Associació d’alumnes del CEPA Son Canals (i la dels altres CEPAs imaginam que també) organitza cursos i seminaris, de temporalització i duració variable, d’acord amb els interessos generals socials.

Educació de Persones adultes

Terminis de matrícula: Depèn dels terminis de celebració de cada curs o seminari.

Ensenyaments inicials

Hi ha dos nivells: • Inicial 1 • Inicial 2

Terminis de matrícula: A més dels terminis ordinaris, la matrícula està oberta tot el curs sempre que hi hagi places vacants.

Inicial 1 El primer nivell aporta una formació acadèmica inicial bàsica i cultural general i, als casos necessaris, fins i tot una alfabetització. A nivell acadèmic de les matèries instrumentals podem dir que compren una formació equivalent als dos primers cursos de primària, mentre que a nivell cultural pot ser molt superior. Proporciona una preparació suficient per a poder accedir al nivell immediat superior: Inicial 2. La formació és globalitzada, integrant el conjunt d’àrees de coneixement El curs s’organitza per anys acadèmics. No hi ha límit de convocatòries.

Inicial 2 Acadèmicament el segon nivell aporta una formació equivalent al 6é curs de Primària i procura una preparació per a poder accedir, amb garanties d’èxit, a l’Ensenyança Secundària per a Persones Adultes (ESPA). La formació és globalitzada, integrant el conjunt d’àrees de coneixement El curs s’organitza per anys acadèmics dividits en tres mòduls trimestrals (un cada trimestre). L’alumne té un màxim de dues convocatòries per mòdul.


ESPA (Educació Secundària)

Una de les modalitats educatives per a persones adultes amb més demanda és l’ESPA (Educació Secundària per a Persones Adultes). La majoria d’alumnes d’aquesta modalitat cerquen una nova oportunitat per a aprovar aquesta ensenyança, obtenir el títol d’Educació Secundària i poder reincorporar-se al sistema educatiu secundari ordinari a través d’un Cicle Formatiu o un Batxillerat. D’altra banda, fins l’extinció del títol de Graduat Escolar (Juny del 2002) els alumnes que superin el mòdul 2 podran sol·licitar, per motius laborals, aquest títol. L’ESPA consta de 4 nivells o mòduls, equivalents acadèmicament als quatre cursos d’ESO, tot i que presenta una sèrie de diferències importants. Aquests quatre nivells són: Mòdul 1, Mòdul 2, Mòdul 3 i Mòdul 4. Cada mòdul consta de quatre camps de coneixement: Comunicació (que inclou català, castellà i anglès) Societat Matemàtiques Natura No obstant això, al mòdul 4, cada camp ofereix dues àrees optatives: Comunicació: Anglès i Processadors de Textos. Societat: Iniciació al món de l’economia i el treball i Manifestacions artístiques i artesanals. Matemàtiques: Ampliació de Matemàtiques i Disseny Assistit per Ordinador. Natura: Les persones, éssers vius i Física i Química dels productes de consum. L’alumne d’ESPA 4, d’acord amb els seus interessos i previsions d’estudi o feina futurs, tria, i ha d’aprovar, quatre d’aquestes vuit assignatures optatives. Cada mòdul es pot cursar en un quadrimestre, amb la qual cosa en un curs es poden cursar dos mòduls i en dos cursos cursar tota l’ESPA sencera. Viceversa, l’alumne/a que, per necessitats de feina o necessitats personals, prefereix planificar-se de manera de fer sols un, dos o tres camps de coneixement per a quadrimestre o de fer un mòdul en un curs acadèmic, ho pot fer. No hi ha límit de convocatòries i el que s’aprova roman aprovat sempre. Es fa una valoració inicial (VIA) a tots els alumnes que accedeixen per primera vegada a EPA. Aquesta VIA, entre d’altres, compren:

• Informació general de l’alumne/a. • Expedient acadèmic (llibres i certificacions oficials de notes) que l’alumne pot aportar. • Proves de valoració inicial per a mesurar el nivell de coneixements de l’alumne/a a cada un dels

camps de coneixement. Aquesta VIA té la funció de permetre la convalidació dels estudis realitzats, així com l’adscripció al seu nivell de coneixements cas de no poder justificar qualificacions. L’alumne/a comença per el nivell inferior en el que té algun camp no totalment superat i, a cada nivell successiu, convalida els camps de coneixement que té aprovats oficialment. No pot combinar estudis de dos nivells simultàniament.

Convalidacions ESO ESPA

Llengua catalana Llengua castellana Llengua estrangera

Comunicació

C. Socials, geografia i història Música

Societat

Matemàtiques Tecnologia Educació plàstica i visual

Matemàtiques

Ciències de la natura (Biologia, Física i Química) Educació Física

Natura

Criteris de promoció: 1 L’alumne/a no pot cursar camps de dos mòduls diferents. 2 L’alumne/a, d’acord amb la decisió de la Junta d’Avaluació promociona al nivell superior quan ha superat els quatre camps del módul. 3 Igualment pot promocionar, si així ho valora la Junta, amb un mòdul superat negativament. En aquest cas la Junta decidirà la forma de recuperar-lo al període següent i ho farà constar a l’expedient de l’alumne/a.


Matrícula i assistència: Una vegada tancat el període de matrícula no es podrà matricular ningú a aquest modalitat presencial. L’assistència és obligatòria (com a mínim el 80% d’assistència). Canvi de modalitat: Un alumne d’ESPA presencial, per motius de feina o qualsevol altre motiu justificat, pot canviar-se a la modalitat a distància en qualsevol moment del curs, mitjançant instància adreçada al Director del centre. Els alumnes de 4t, el més provable, hauran de canviar d’assignatures i superar els quatre camps d’aquest mòdul. ESPA a Distància (ESPAD)

Característiques de la modalitat a distància: Els alumnes d’aquesta modalitat, que, possiblement no poden assistir habitualment diàriament a classe, poden acudir, voluntàriament, setmanalment a una tutoria col·lectiva i a una o dues tutories individuals de cada camp o àrea, de coneixement, segons els casos. Igualment poden fer les consultes per telèfon, fax o correu electrònic. Aquesta modalitat suposa una nova oportunitat adaptada als horaris personals de cada alumne/a. Criteris de promoció: 1 Els camps de cada mòdul s’aproven de manera independent. 2 La promoció es fa per camps. Matrícula: La matrícula a aquesta modalitat roman oberta tot el curs: Per al primer quadrimestre fins el darrer dia lectiu de desembre, i per al segon fins el darrer dia lectiu d’abril. Canvi de modalitat: Un alumne d’ESPA a distància, al llarg del quadrimestre, no pot canviar-se a presencial, tot i que sí pot sol·licitar als professors corresponents el poder assistir, com a alumne/a oient (haurà de ser avaluat en la modalitat a distància), a les sessions d’aquesta modalitat. Una vegada finalitzat el quadrimestre, i per al/s proper/s, sí que pot demanar el canvi de modalitat, no obstant això sols es podrà matricular dels camps pendents del mòdul inferior no totalment superat (en les properes promocions a mòduls superiors convalidarà els camps aprovats prèviament.


Legislació Adults

L’Educació a la Constitució

Article 27

1. Tots tenen dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyança.

2. L’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta

3. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de

l’ensenyança amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

L’Educació a la LOGSE

1.- LOGSE: Llei Orgànica 1/1990 de 3 d’Octubre de 1990 (BOE de 4 d’Octubre). Títol III. Article 51:

“El Sistema Educatiu garantirà que les persones adultes puguin adquirir, completar o ampliar els seus

coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional”.

Títol III. Article 52:

“Les persones adultes que vulguin adquirir els coneixements equivalents a l’educació bàsica

(l’educació bàsica, a partir d’aquesta llei, compren l’ensenyança primària i l’ensenyança secundària

obligatòria. No obstant això, a aquest punt la llei se refereix a una educació equivalent a l’EGB) comptaran

amb una oferta adaptada a les seves condicions i necessitats”.

Igualment preveu que aquelles persones que tenguin el títol de Graduat Escolar poden accedir a programes

o centres docents que els ajudin a assolir la formació bàsica regulada per aquest mateixa llei per a

l’Educació Secundària (ESPA equivalent a l’ESO).

La LOGSE inaugura dos termes nous relatius al tema: “Educació de persones adultes” i “Educació

permanent“.

I pretén com a actuacions prioritàries:

• Alfabetització

• Obtenir una titulació (Graduat d’Educació Secundària i Formació Professional)

• Aprenentatge d’idiomes (Europeus).

Altres modalitats igualment interessants:

• Català per a tots

• Castellà per a immigrants

• Ensenyança Oberta

Tallers ocupacionals


Presentació del D.O. al WEB del Centre i als alumnes

El CEPA Son Canals és una petita ciutat educativa per a persones adultes i alumnes d'ESPA. És un sistema educatiu, inclòs dins el sistema educatiu del Govern de les Illes Balears, que té com a funció i objectiu principals ajudar als alumnes a aprendre, aprovar i créixer en la seva formació personal, de manera que puguin tenir la capacitat suficient per a poder seguir estudis posteriors i/o accedir al món del treball i al món cívic adult amb les màximes capacitats, consciència i responsabilitat. El Departament d’Orientació del Centre és un subsistema educatiu del propi Centre, que té com a funció i objectiu principals ajudar al seu sistema educatiu, a que aquest pugui realitzar la seva funció i aconseguir el seu objectiu amb la major eficàcia i funcionalitat possibles, optimitzant els recursos d’orientació. L’orientació és un procés, actitud o activitat encaminat/da a l'assessorament i ajut personals referent a la informació sobre un/a mateix/a i el seu ambient proper, de manera que faciliti la pròpia presa de decisions i el canvi en relació a l'estil de vida, la manera d'estudiar i els tipus d'estudis o professions. Altres persones me poden orientar i ajudar, però les decisions sempre són meves personals. Camps de l’Orientació (respecte als alumnes): 1.- Suport a l'aprenentatge 2.- Orientació acadèmica i professional Suport a l'Aprenentatge: Estils d'aprenentatge, hàbits i tècniques d'estudi i organització. Quin és el meu estil d'aprenentatge?. Com estudio i m'organitzo? Com millorar el rendiment i eficàcia en els estudis i aprenentatges? Orientació acadèmica i professional Quin és el meu itinerari acadèmic i professional passat i previst per al futur? A quins estudis i professions puc accedir de forma immediata i a més llarg termini, des de la meva situació actual? Aquesta orientació és interessant per a totes les persones, però molt especialment per a tots/totes els/les alumnes del mòdul 4 d'ESPA (quina és la modalitat acadèmica o professional més convenient per a quan acabi el mòdul?). El Departament d’Orientació Tots, alumnes i professors/es, d'una manera o d'altra, igual com és el cas del Departament d'Activitats Complementàries i Extraescolars, formam part i participam del Departament d’Orientació. Tots podem recabar informació, assessorament i orientació de qualsevol professor/a o de qualsevol amic/ga de confiança. En aquest sentit, tots som, o podem ser, orientadors i també orientats. Tots podem col·laborar amb el Departament d’Orientació aportant-li informacions acadèmiques, professionals i laborals. No obstant això, enguany, el professor del centre Antoni Ramis és el responsable encarregat de coordinar les funcions del Departament d’Orientació. Informacions i recursos d’Orientació

Pots trobar informacions i recursos d’Orientació al WEB: http://www.mallorcaweb.net/arc46


Suport al procés d’ensenyança-aprenentatge i al conjunt educatiu i curricular del Centre

1) Col·laboració amb els departaments didàctics de Comunicació i Ciències Socials

mitjançant docència directa a una matèria de cada un d’ambdós departaments:

Comentari de textos en el cas d’alumnes d’accés a la UIB per a majors de 25 anys i

Introducció al món de l’economia i treball, assignatura optativa de 4rt curs d’ESPA;

encara que en aquest darrer cas els continguts estan totalment relacionats amb els

objectius de l’orientació acadèmica i professional.

2) Reunió setmanal amb la Cap d’Estudis del Centre i amb el Cap d’Estudis de Distància

per a planificació i avaluació d’activitats d’organització docent.

3) Reunió setmanal amb l’Equip Docent de Distància del Centre. En aquest sentit,

remarcar que el conjunt de professors “nous” en l’ensenyament a distància hem rebut

un curs de formació de llarga durada, en el que hem elaborat una WEB sobre la

normativa general i les programacions dels distints mòduls a cada nivell, WEB que a

més de poder-se integrar a la WEB general del centre per a informació dels alumnes

corresponents i persones interessades en general, en tot cas, realitzarà la funció de

comunicació (compartir) d’aquesta informació a la totalitat de professors, orientador i

informadors del Centre, amb la qual cosa, en aquest sentit, es podrà donar sempre la

resposta immediata.

4) Col·laboració en el disseny de la fitxa d’informació i orientació inicial, prèvia a la

matrícula tant per la modalitat de certificació oficial de notes com per la modalitat de

VIA, de les tapes de les VIAs, per a poder millorar la presentació i recollir, a les

mateixes, la informació necessària relativa a resultats i decisió de nivellació, i de les

noves proves per a avaluar la maduresa dels alumnes d’Inicial 2 per a poder accedir a

l’ESPA.

5) Participació, i assessorament pedagògic, a les juntes d’avaluació i preavaluació dels

alumnes de 3r i 4t d’ESPA i d’inicial 2.

6) Participació, com coordinador del D.O., a la CCP del centre. Si abans parlavem de la

coordinació amb els Caps d’Estudis i alguns equips docents, donat que la frecuència

de reunions de la CCP ha estat suficient, aquestes han permès la coordinació també

amb el Director i els coordinadors dels distints departaments (no repetim l’esmentada

amb la prefectura d’estudis).

7) Coordinació específica amb el departament d’Activitats Extraescolars.

8) Adaptacions curriculars: Amb la Cap d’Estudis i alguns professos del cicle s’han

proposat adaptacions curriculars per a dos alumnes de 1r d’ESPA per tal de que al


curs 2000-2001 puguin assolir el Graduat Escolar, així com amb l’Equip Docent de 3r

d’ESPA, per a dos alumnes d’aquest nivell, per tal de que al proper curs puguin

assolir, mitjançant les adaptacions corresponents, el Graduat d’Educació Secundària.

No obstant això, no tot s’ha pogut fer. Hi ha tres activitats que es volien fer que no s’han

pogut dur a terme:

a) Implantació d’un sistema i normes estandarditzades de qualitat al conjunt de

Funcions Directives, al Departament d’Orientació, Departament d’Activitats

Extraescolars, Departament de Ciències Socials (aquests eren els departaments que

ja havien aceptat) i tots els altres departaments del centre que s’hi haguessin volgut

integrar. Però ni la Conselleria tenia cap departament ni servei assessor de qualitat i

el curs de la UNED que havia de servir de referent es va anular per falta de matrícula.

b) Igualment es volia fer una guia de tots els serveis i normatives del Centre que, a

disposició de Direcció (Direcció, Prefectura d’Estudis, Secretaria), tots els professors i

informadors del Centre, permetés la resposta immediata a qualsevol consulta o

petició. Tot i que s’ha començat l’elaboració d’aquesta guia no s’ha pogut realitzar en

la seva major part.

c) Igualment s’ha fracassat en la intenció d’ajudar, amb la Direcció i Departament

d’Activitats Extraescolars, a potenciar i revitalitzar l’Associació d’Alumnes. Les

característiques específiques dels alumnes del Centre fan que l’estratègia utilitzada no

hagi estat l’adequada.

Aquests tres objectius no assolits s’hauran de plantejar, si convé, per a ser abordats,

d’una altra manera, el proper curs i següents.

Activitats d’Orientació Acadèmica i Professional

1) S’ha realitzat una sessió informativa quadrimestral d’orientació acadèmica i

professional per a alumnes de 4t d’ESPA, una d’elles realitzada pel SIOPJ i l’altra pel

propi Departament d’Orientació del centre.

2) Igualment s’ha realitzat una sessió informativa per a alumnes de 2n i 3r d’ESPA el

primer quadrimestre.

3) S’han dissenyat i realitzat un conjunt de fulls informatius, que s’han posat a disposició

dels alumnes, professors i Oficina d’Escolarització, sobre: calendari escolar, centres

d’Iniciació professional, centres amb CFGM, centres amb CFGS i oficines d’informació

de formació i feina.


4) L’assignatura optativa de 4t d’ESPA del Departament de Ciències Socials

“Orientacions per a la Vida Activa” (introducció al món laboral) és un vertader

programa d’orientació laboral.

5) S’ha elaborat, i aplicat als mateixos alumnes de l’esmentada assignatura, un

programa d’orientació acadèmica i professional (integrat a l’assignatura). A l’apartat

següent presentam aquest programa i als annexes presentam alguns dels impresos

del programa, així com els resultats del mateix obtinguts a l’aplicació als alumnes del

segon quadrimestre. Vista l’avaluació que n’han fet els propis alumnes, vistes les

característiques dels alumnes (treballadors presents o immediats) i dels dos

programes (laboral i acadèmic-professional), pensam que aquests haurien de ser

aplicats no sols als alumnes que s’apunten a l’optativa, sinó a la totalitat d’alumnes

que han de deixar el Centre des del nivell que sigui.

6) Horari obert per a atendre consultes d’alumnes, professors i persones externes del

centre. Aquestes hores han estat més utilitzades pels alumnes i persones externes

que pel professorat. Igualment, a aquestes hores, les consultes, per part dels

alumnes, podien ser d’orientació acadèmica i professional, però també de temes

d’aprenentatge i, fins i tot, d’orientació personal.

El programa d’orientació acadèmica i professional

Objetius del programa a aplicar:

Per a l’aplicació d’aquest programa ens proposam quatre objectius, la consecució dels

quals el validaria. Aquests objectius (propis de tota orientació acadèmica-professional)

són:

1 Coneixement de l’alumne/a: tant per part del propi alumne/a (“Coneix-te a tu

mateix”) com per part del professor. El primer per a, des d’un millor autoconeixement,

poder prendre unes millors decisions que l’impliquin fonamentalment; el segon per a,

coneixent millor als seus alumnes, poder el professorat assessorar-los millor.

2 Coneixement del món acadèmic, professional i laboral, especialment el més proper als

alumnes.


3 Aprendre a relacionar ambdós coneixements (el de l’alumne/a i el del món acadèmic,

professional i laboral) de manera que el propi alumne/a pugui prendre les decisions

sobre el seu futur immediat i mediat que siguin ajustades, eficaces i gratificants.

4 Que l’alumne/a prengui les decisions corresponents amb l’ajuda de la informació i

assessorament proporcionats tant per l’aplicació del programa com per les explicacions

del professor.

Aplicació del programa

Tal com hem dit, el programa se ha aplicat integrat en l’assignatura “Orientacions per a

la Vida Activa” de 4t d’ESPA. Per als temes 2 a 7 s’utilitza la referència d’ un manual de

text:

ENA VENTURA, T. i altres dues autores: “Sociedad: Orientaciones para la Vida Activa”.

Ed. Santillana. Madrid, 1999.

Les tres primeres unitats del programa d’orientació s’han tret d’ aquest manual:

1 Autoconcepte positiu en 20 trets de personalitat (puntuació per tret: 0, 1, 2.

Puntuacions extremes: 0-40).

2 Autoconcepte positiu en 25 trets d’autonomia personal i habilitats socials i personals

(puntuació per tret: 0, 1, 2, 3. Puntuacions extremes: 0-75).

3 Anàlisi personal dels punts forts i àrees de millora observats en les dues unitats

anteriors. ¿Com aprofites els punts forts? ¿Com els potencies? ¿Com millores les àrees

de millora?

Les restants unitats s’han adaptat del nostre treball “Eines i Activitats per a una bona

presa de decisions” que, a la seva vegada, era una adaptació de: “¡Tengo que

Decidirme!” de Victor Alvarez Rojo. Sevilla. Editorial Alfar, 1991).


Primera quinzena:

Tema 1: Explicació de l’assignatura: Objectius, continguts, procediments, valors, actituds

i normes. Població i població activa. Evolució de la població mundial, d’Espanya i de les

Balears. Piràmides de població. Índex de població. Població activa: Distribució per sectors

de producció.

Programa d’Orientació:

Explicació de l’assignatura. Objectius. Dades generales i preavaluació d’ orientació.

Segona quinzena:

Tema 2: El món Econòmic. Sectors de Producció.

Programa d’ Orientació:

Sessió informativa-orientadora: Sistema Educatiu. Modalitats ESO, Batxillerats, CFGM,

CFGS, Estudis Universitaris, Ensenyances no reglades, Iniciació professional, formació

ocupacional. Itineraris.

Tercera quinzena:

Tema 3: Orientació a la Vida Activa. Itinerari formatiu.

Programa d’ Orientació:

Les tres primeres activitats del programa.

1 Autoconcepto positiu en 20 trets de personalitat (puntuació per tret: 0, 1, 2.

Puntuacions extremes: 0-40).

2 Autoconcepto positiu en 25 trets d’ autonomia personal i habilitats socials i personals

(puntuació per tret: 0, 1, 2, 3. Puntuacions extremes: 0-75).

3 Anàlisi personal d’ els punts forts i àrees de millora observats en les dos unitats

anteriors. ¿Com aprofites els punts forts? ¿Com els potencies? ¿Com millores les àrees

de millora?

Quarta quinzena:

Tema 4: L’empresa. Estructura. Tipus d’empreses. Creació d’una empresa.

Programa d’orientació:

Activitats 4, 5, 6 i 7 del programa.

4 Els meus valores: Contemplam 8 tipus de valors que l’alumne/a ordena per ordre de

preferència.

5 Els meus interessos. Contemplam set tipus d’interessos. L’alumne/a valora cada un

d’ells d’ 0 a 10 punts segons el seu grau d’interès i, una vegada valorats, els ordena des


del més interessant al menys interessant. Aquests interessos es poden relacionar amb

altres tants tipus de professions, així com amb els valores i aptituds afins (veure els

impresos de recollida de dades a l’annex).

6 Les meves aptituds. Contemplam 14 tipus d’aptituds. L’alumne/a valora cada una

d’elles d’ 0 a 10 punts segons cregui que es el seu grau d’aptitud (aquestes

autovaloracions es contrasten amb els resultats acadèmics per àrees relacionades) i, una

vegada valorades, les ordena des de la més apta a la menys apta per a ell. Aquestes

aptituds es poden relacionar amb els interessos, professions i valors (veure els impresos

de recollida de dades a l’annex).

7 La meva forma d’estudiar. D’acord amb el programa d’Alvarez Rojo, analitzam set

hàbits i formes d’organització de l’estudi: Lloc, temps, atenció, apunts, estudi, esquemes

i exercicis. Cada ítem pot ser valorat entre 0 i 10. Analitzam quins d’ells son correctes i

quins deuen millorar.

Quinta quinzena:

Tema 5: El treball. Tipus de contractes de treball. La seguretat en el treball.

Preavaluació final: Amb els altres professores de la Junta d’ Avaluació s’examina

l’aplicació de cada alumne/a i es fa una previsió de qualificació i promoció.

Programa d’ orientació:

8 El meu rendiment acadèmic (a través de les qualificacions i promoció)

9 Contrast de resultats del programa (les activitats elegides, ¿coincideixen amb les

professions que més valor, que més me interessen, en les que soc més apte?. ¿Son

adequades al nivell de capacitat? ¿Tenc clares les meves eleccions acadèmiques i

professionals? ¿Tenc clar el recorregut més adequat per a poder far efectives les meves

eleccions?

Postavaluació d’ orientació: interessa acabar el programa d’orientació en la quinta

quinzena i no en la setena per les dates de preinscripció en els Centres de Secundaria:

Batxillerats i CFGM, que, aquest curs, ha coincidit amb la tercera setmana d’Abril i la

primera de Maig.

Sexta quinzena

Tema 6: Legislació Laboral i Seguretat Social.

Programa d’orientació:

El programa, en realitat, acaba la quinzena anterior. No obstant a aquesta quinzena es fa

el lliurament dels impresos de registre de resultats als alumnes (ja se’ls hi havia lliurat a

les sessions anteriors, però se’ls hi havia recollit per a evitar el que se’ls hi oblidassin


en sessions successives. En aquesta ocasió, anotats ja tots els resultats a les llistes de

registre (es presenten a l’annex), se’ls hi dona als alumnes. Igualment s’obri un debat

sobre les perspectives de final de curs i les preinscripcions realitzades.

Setena quinzena:

Tema 7: El mercat de treball. ¿Com cercar treball?. Valoració final del curso.

Programa d’ orientació:

El programa d’orientació, com a tal ha acabat ja fa un mes. No obstant es complementa,

en aquesta ocasió mitjançant l’elaboració de dues fitxes d’empresa (empreses conegudes

per l’alumne/a) i una fitxa de professional. Les primeres recullen dades de les

característiques de les empreses, la professional de les característiques d’una professió

determinada (els alumnes poden fer la que correspon a la seva professió real o a la seva

professió desitjada).

En cada quinzena s’han utilitzat les dues primeres sessions per a desenvolupament del

programa de l’assignatura, la tercera per a les activitats pròpies del programa

d’orientació i la quarta per a activitats d’avaluació i recuperació. El programa d’orientació

s’ha desenvolupat tal com estava previst i explicat en aquest escrit, sense incidències i

amb notable acceptació; encara que en les sessions corresponents a dades generales,

preavaluació d’orientació i postavaluació d’orientació i en l’anàlisi de valors alguns/es

alumnes han insistit en la confidencialitat d’aquestes dades (en la primera ocasió

alguns/es demanaren, amb certa inquietud, que per a què era això). Per a preservar la

confidencialitat, a les llistes de resultats, hem substituït el contingut del camp de

“llinatges” per el número d’ordre de cada alumne. Es va iniciar amb 25 alumnes (tots els

matriculats en l’assignatura OVA). Encara que no és molt, en relació a lo que sol ser

habitual (Balears és una Comunitat amb molta oferta de treball en construcció i turística

que se incrementa a l’inici de la temporada alta, la qual cosa sol produir bastants

abandons acadèmics), s’han produït 6 abandons al llarg del programa.


Coordinació amb les tutories

Les tutories poden ser tutories d’orientació (educativa, acadèmica i professional) o

tutories didàctiques (ajuda sobre la forma d’estudiar un tema determinat i els dubtes que

puguin anar sorgint). La majoria de les tutories són d’aquest segon tipus. Per altra

banda, al cas de l’ensenyament a distància les tutories poden ser de grup (una setmanal

per a cada mòdul) o individuals (dues hores setmanals per a cada grup).

La coordinació d’assessorament pedagògic, o referent a qualsevol dubte que es

consultàs, amb els tutors estava previst fer-la mitjançant reunions setmanals, però les

circumstàncies han fet que el pla es canviàs: Hi havia tutors que no tenien cap hora

coincident amb les hores lliures de l’orientador per a reunions de coordinació, la majoria

de tutors/es no precisaven cap assessorament didàctic, altres professors no tutors

desitjaven participar en la coordinació, ...

Conseqüentment aquesta coordinació s’ha feta per altres vies: Mitjançant la reunió

setmanal de Distància, que implicava a la majoria de tutors i a d’altres professors/es,

mitjançant la coordinació d’activitats dels cursos de formació als que estàvem apuntats

els professors i d’una manera informal en els moments en que coincidíem a la sala de

professors, que, per sort, no han estat pocs, quan sorgia una consulta concreta.



Pla D.O. 2000-01

Finalitat i objectius educatius: Tal com dèiem a la memòria del curs passat, en el present, seria convenient, d’acord amb l’experiència d’aquell curs, fer un pla d’activitats que ens servis a tots els alumnes i professors i, molt especialment a nosaltres mateixos, com a referent de feina per al present. Ja tenim un curs d’experiència, ja sabem el que varem fer (veure la memòria) i ja sabem el que ens deixaran fer i esperen que facem. Aquests dies tots estam molt enfeinats i molt il·lusionats amb la feina que feim: entrevistes inicials, VIAs, matrícules, programacions, presentacions, reunions de professors, ... I tot això, realment, és molt important, però no són fins en si mateixos. Són mitjans per a assolir el fi o finalitat del centre i de tots i cada un de nosaltres, alumnes i professors. I quina és la finalitat del centre? La mateixa que compartim amb tot el sistema educatiu de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: educar. És a dir: “seguir un procés continuat que procuri el desenvolupament integral de la persona (físic, psíquic i social), l'ajudi en el coneixement, acceptació i direcció de sí mateixa, per a aconseguir: el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat i la seva incorporació a la vida comunitària (millora professional i/o personal en els casos en que ja s’hi han incorporat), facilitant li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable”. I en el cas de la persona adulta, recuperi, complementi o ampliï la formació no adquirida en el sistema educatiu ordinari. Els alumnes han de conèixer la seva situació actual, possibilitats i limitacions mediates i immediates, l’oferta educativa, formativa i professional de la societat, les possibilitats més adients per a ells mateixos d’aquesta oferta i el recorregut acadèmic-professional a seguir per a assolir-les. L’objectiu immediat de l’alumne/a, que coincideix en la tasca seva i dels professors, és aprendre, adquirir capacitats d’interès personal/social i aprovar. L’objectiu mediat és la millora professional i/o personal/social. El sistema educatiu social, responsable d’aquesta finalitat i objectius, es recolza, per a assolir-los, sobre els sistemes educatius dels centres. El sistema educatiu del centre és un sistema complex, coordinat i compost per un sistema didàctic, encarregat d’ensenyar mitjançant activitats escolars i activitats extraescolars i complementàries, un sistema directiu-administratiu, encarregat de normalitzar les situacions acadèmiques-administratives i titular als alumnes i d’organitzar i coordinar de manera que els altres dos sistemes resultin eficaços i un sistema orientador, encarregat d’orientar (informar i ajudar). Sistema d’acord amb la teoria general de sistemes del biòleg Ludwig von Bertalanfy (1901-1972), és un conjunt de dos o més elements interrelacionats entre sí que s’esforcen per a aconseguir un objectiu comú. La teoria de sistemes és una teoria que descriu l’estructura i el comportament dels sistemes. Holón (escrit en castellà, no sé com es deu dir en català, per ventura holó) és un terme encunyat per aquesta teoria per a denominar el concepte d’un tot unitari que s’oposa al concepte d’unitats dividides en parts. És important que la immediatesa i urgència de la nostra tasca concreta, del nostre arbre concret, no ens impedeixi veure la realitat de tot el bosc. Per ventura, el fet de no complir estrictament una norma referent o de no haver arribat a un nivell determinat d’un determinat camp de coneixement no és un indicador únic de no haver assolit l’objectiu formatiu de l’alumne, mòdul o camp. És necessari fer una valoració holística que, a més, consideri les característiques diferencials d’interessos, necessitats, capacitats i actituds de cada alumne/a.


I, concretament, d’acord amb l’esperit i la lletra de la LOGSE, no hi hauria d’haver cap persona que, volent (i demostrant que vol), no adquireixi la titulació dels ensenyaments bàsics (Primària i ESO): Graduat en Educació Secundària. Distint és el cas de les titulacions de nivells postobligatoris.

Definició i esquema d’un procés

Seqüència d’activitats definibles, repetibles i mesurables, orientades a generar un valor afegit sobre una ENTRADA per a aconseguir un resultat i una SORTIDA que, a la vegada, satisfaci els requeriments del client.

Organització funcional/ Gestió per processos

La ineficàcia que representen les organitzacions departamentals amb els seus centres de poder i resistència excessiva davant els canvis, ha portat a les organitzacions actuals a potenciar el concepte de gestió per processos, amb un enfocament comú i un objectiu centrat en el client. Conjunt de processos mitjançant els quals una organització recull, analitza, fa didàctic i comparteix el seu coneixement entre tots els seus membres, amb l’objectiu de mobilitzar els recursos intel·lectuals del col·lectiu en benefici de l’organització, de l’individu i de la societat. En definitiva: Finalitat: L’educació. Objectius immediats: L’aprenentatge i aprovar Objectius mediats: La millora professional i personal de l’alumne/a i el benefici personal i social que això coomporta. Metodologia de feina per a assolir-los: Organització funcional i gestió per processos.

Activitats

Activitats de l’orientador, conjuntament amb alumnes i professors i persones que requereixen informació i orientació, per assolir la finalitat i els objectius: Habitualment es té la tendència a presentar el pla d’intervenció del departament d’orientació (estructura departamental) agrupats en tres camps discrets: 1 suport al procés d’ensenyament-aprenentatge, 2 pla d’acció tutorial i 3 programa d’orientació acadèmica i professional, quan en realitat el departament d’orientació no és (o no hauria de ser) un departament, sinó un sistema complementari dels sistemes didàctic i directiu-administratiu, quan els tres programes són processos i no sols el primer i quan aquests tres processos no són discrets sinó que es realitzen conjuntament en un sol procés que és la orientació: Sistema processual d'ajuda a una persona per a facilitar-li que es conegui a sí mateixa i a la realitat que l'envolta i aconsegueixi el desenvolupament de totes les seves capacitats i possibilitats, que li permetran dur endavant les seves accions conseqüents a les seves decisions. Decisions i accions d’ajustament d’ambdues realitats (la personal del subjecte i la social de l’ambient que l’envolta) que, si són encertades, li permetran aprovar i millorar professional, personal i socialment. Tracta d'orientar-la en la recerca de la veritat integradora de la seva vida, en la decisió professional més acord amb les seves aptituds i en l'assumpció dels seus propis valors front a la vida. L’orientació és un procés, actitud o activitat encaminat/da a l'assessorament i ajut personals referent a la informació sobre un/a mateix/a i el seu ambient proper, de manera que faciliti la pròpia presa de decisions i el canvi en relació a l'estil de vida, la manera d'estudiar i els tipus d'estudis o professions. Altres persones me poden orientar i ajudar, però les decisions sempre són meves personals Conseqüentment, les activitats previstes per al present curs, encaminades a ajudar a assolir la finalitat i objectius educatius del Centre són:


1. Realització, juntament amb la Cap d’Estudis i d’altres professors, d’una guia informadora i orientadora, tant per a alumnes com per a professors, per a ajudar a millorar l’eficàcia dels recursos formals del centre i a estructurar la informació i orientació acadèmica i professional. En aquest sentit i en aquesta línia, disposam també d’un WEB d’orientació propi que posam a disposició del Centre i del públic en general: http://mallorcaweb.net/arc46 . 2. Reunió setmanal amb la Cap d’Estudis per a coordinar activitats pedagògiques. 3. Disposició de temps setmanals per a coordinació i assessorament amb els tutors del centre. 4. Disposició de temps setmanals per a coordinació i assessorament amb els professors dels camps de coneixement de Comunicació i Societat. (Departaments didàctics). 5. Disposició de temps setmanals d’orientació personalitzada, acadèmica i professional. Aquesta activitat s'ofereix principalment als alumnes del Centre, però també als professors i al públic en general necessitat d'orientació (aquest darrer cas a través de l'Oficina d'Informació i Escolarització del Centre). Horari d'aquesta activitat: De dilluns a dijous de les 18 h. a les 19 h., dimarts i divendres de 9 a 10 (un divendres de cada mes, en lloc de de 9 a 10 serà de 11h.30 a 12h.30). 6. Docència: Professor de l'assignatura optativa de 4t d'ESPA (presencial) Orientacions per a la vida activa (o Introducció al món de l'economia i treball). 7. Docència i tutoria: Professor de la prova específica del grup d'alumnes que preparen l'accés a la UIB, modalitat: majors de 25 anys. 8. Gràcies a l'oferta de la D.G. d'Innovació ens proposam montar la biblioteca o racó de recursos per a l'orientació. 9. Conseqüent del punt anterior, realització de l'inventari dels recursos responsabilitat del Departament d'Orientació. 10. Coordinació amb les entitats de formació i orientació professional i laboral, així com amb les entitats que ofereixen inserció laboral per a casos de discapacitats (l'altre dia a les jornades d'orientació laboral, encara bastants de responsables de les Administracions utilitzaven el terme de minusvalids, terme que, per això, es pot aplicar a ells mateixos). 11. Realització del seguiment i orientació acadèmic-professional de la totalitat d'alumnes dels ensenyaments bàsics (inicials i ESPAs) i accés a la UIB. 12 Realització del seguiment acadèmic professional dels alumnes del curs passat que enguany no són alumnes del Centre, dels mateixos nivells indicats a l’activitat anterior. 13 Programa d’Orientació acadèmica i professional per als alumnes de l’assignatura OVA. (ambdós quadrimestres). 14 Sessions informatives (una cada quadrimestre) per els alumnes de 4t d’ESPA que no fan OVA i per aquells alumnes que tenen moltes probabilitats de no continuar el proper curs al nostre centre. 15. Seminari voluntari (persones interessades) sobre Introducció al Dret Laboral. 16. Avaluació del grau de compliment i nivell d’eficàcia (i satisfacció del client) d’aquestes activitats.


Sol·licitud de material per a la biblioteca de recursos del D.O.

Armari per a llibres i material del Departament d'Orientació. Taula organitzador d’Ordinador amb rodes. L'Office 2000 (o l'Office 97 + Frontpage 2000). Posar una gravadora de CDs a l'ordinador de l'Oficina d'Escolarització. Scanner a l'ordinador de l'Oficina d'Escolarització. GARCIA GARRIDO, J.L. Diccionario Europeo de la Educación Dykinson. Madrid. 1996 COLOM, A.J. I altres Teorías e instituciones contemporáneas de la educación Ariel. Barcelona. 1997 MIRALBELL, E. Como entender a los adolescentes EUNSA. Pamplona. 1995 SELVINI PLAZZOLI, M. i d'altres El mago sin magia. Cómo cambiar la situación paradógica del psicólogo en la escuela Paidós. Barcelona. 1987 QUINTANA CABANAS, J.M. Pedagogía Psicológica. La educación del carácter y la personalidad Dykinson. Madrid. 1992 BALLESTEROS, C. i GARCIA, B. Procesos psicológicos básicos Universitas. Madrid. 1997 WATZLAWICK, P. i d'altres Teoría de la comunicación humana Herder. Barcelona. 1993 GORDILLO, Mª V. Manual de orientación educativa Alianza Universidad Textos. Madrid. 1986 REPETTO TALAVERA, E.; RUS ANEGA, V.; PUIG BALAGUER, J Orientación Educativa e intervención psicopedagógica UNED. Madrid. 1994 VARIS Revista española de Orientación y Psicopedagogía. Publicación de la Asociación Española de Orientación y Psicopedagogía. Volumen 10. Nº 17. . Madrid. 1999


REPETTO TALAVERA, E Teoría y Procesos de Orientación UNED. Madrid. 1987 RODRIGUEZ MORENO, Mª L. La Orientación profesional. I Teoría Ariel. Barcelona. 1998 RIVAS, F. Manual de asesoramiento y orientación vocacional Sintesis. Madrid. 1995 SOBRADO FERNANDEZ, L. I d'ltres Orientación e inserción profesional. Universidad de Santiago de Compostela Estel. Barcelona. 1998 JABONERO, M; LÓPEZ, I; NIEVES, R. Formación de Adultos Sintesis. Madrid. 1999 WALTON, R.E. Conciliación de conflictos. Dialogo interpersonal y consultoria de medaidores Addison-Wesley. E.U.A.. 1987 ANAYA, D. Diagnóstico en Orientación e Intervención Psicopedagogica UNED. Madrid. 1999 IBAÑEZ, P. El mundo laboral del deficiente mental. Cuadernos de la UNED nº 45 UNED. Madrid. 1987 CASTILLO ARREDONDO, S. I PEREZ AVELLANEDA, M. Enseñar a estudiar. Procedimientos y técnicas de estudio UNED. Madrid. 1998 SEVILLANO GARCIA, M.L. Estrategias de Enseñanza Aprendizaje UNED. Madrid. 1998 GAN, F. I BERBEL, G. Estrategias i Tècnicas de Estudio i Aprendizaje Apostrofe. Barcelona. 1997 CASTILLO ARREDONDO, S.i CABRERIZO DIAGO, J. La evaluación educativa. Sus compromisos didácticos y psicopedagógicos UNED. Madrid. IBAÑEZ, P. i ALFONSO, M Las minusvalias: Diagnóstico, tratamiento e integración UNED. Madrid. 1997 ALONSO, CM, GALLEGO, DG, HONEY, P Los Estilos de Aprendizaje. Proceimientos de Diagnóstico i Mejora Mensajero. Bilbao. 1997 YUSTE HERNANZ, C. Los programas de mejora de la inteligencia CEPE. Madrid. 1997


AZZOPARDI, G. Mejore su rendimiento intelectual Tikal. Barcelona IBAÑEZ, P. Programación i evaluación para educación especial. Cuadernos de la UNED nº 38 UNED. Madrid. 1987 PEÑA, R. Aprendiendo a viajar por Internet Inforbook's. Barcelona. 1998 VARIS CDRom: Nuevas tecnologias, comunicación y educación UNED. Madrid. 2000 ESEBBAG, C. i MARTINEZ, J. Internet. Guia práctica para usuarios Anaya Multimedia. Madrid. APARICI, R. La revolución de los medios audiovisuales de la Torre. Madrid. 1997 CASAS LUNEGO, J. I d'altres Manual avanzado de Word 97 Anaya. Madrid. 1997 SANCHEZ NAVARRO, D. I CARBONELL AYUSO, I. Microsft Acces 97. Iniciación y refeencia McGraw-Hill. Madrid. 1998 NOVO i LARA El análisis interdisciplinar de la problemática ambiental Universidad-Empresa. Madrid. 1997 CONTRERAS LOPEZ, A. I MOLERO MENESES, M. Introducción al estudio de la Contaminación y su Control UNED. Madrid. 1995 PEREZ JUSTE, R. i d'altres Hacia una educación de calidad. Gestión, instrumentos y evaluación Narcea. Madrid. 20 De CCOO. Sr. Laureano Fernández. Sectretari de Formació de CCOO

- MOBILE

- “Legislación Laboral básica. Iniciación a la normativa laboral. 1998.

- Del seminari: “Encuentro de los tres subsistemas de Formación Profesional”:

- Nuevo programa de formación professional.

- Consejos de Formación Profesional.Documento global.

- Consejo General de Formación Profesional.

- Métodos y contextos de certificación profesional en la Unión Europea.

- Les tres guies del programa: “Orientación para trabajadores y trabajadoras”:

- Motivación para el mantenimiento y la promoción de empleo.

- Información sobre empleo.

- Plan personal de promoción professional.

- Programes informàtics en CDRom:


- Recerca de Feina.

- Multimedia d’Orientació Sociolaboral.

- Autoocupació Multimedia.

C./ Francesc de Borja Moll, 3. 07003 Palma.

Tfn.: 72.60.60. Extensió 213 (Marian Sastre) Palma a 8 d’Octubre del 2000. Antoni Ramis Caldentey.

El Departament d'Orientació a un Centre de Persones Adultes

Documents

Transcript of El Departament d'Orientació a un Centre de Persones Adultes