Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 8

4F

ebre

r 20

12È

poc

a II

I

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .11

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .15

Escola-Empresa . . . . . . . . .18

De cara endins . . . . . . . . . .20

La Teca de la Mediateca . . .24

Portes obertes . . . . . . . . . .26

I a més... Mou-te . . . . . . . .28

AMPA . . . . . . . . . . . . . . . .30

Reporters en acció . . . . . . .35

Especial:

Sortida a Gandesa . . . . . . .31

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Núria AsturgóTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Jordi Sendra

3

Ed

itorial

EL PLANETAESCOLA EN EVOLUCIÓ

De tant en tant, menys sovint del que voldríem, a l’escolas’organitzen actes on hi participa tot l’alumnat i els dife-rents equips educatius. El darrer, el 30 de gener en la ce-lebració del DENIP (dia escolar de la no violència i la pau).Va ser un bon dia per copsar la riquesa i complexitat delnostre teixit humà compartint una activitat, entre classesagermanades, per interioritzar els valors associats a la cul-tura de la pau. Veient-ne les imatges i recordant els mo-ments viscuts hom podria establir paral·lelismes amb,perdoneu la gosadia, un petit PLANETA ple de vida.

Aquesta metàfora pangeística dóna molt de si i permetriaparlar de sostenibilitat ecològica (escola verda), de biodi-versitat (escola inclusiva), de clima (clima d’aula i climaescolar), de geopolítica (model organitzatiu i ideari) ...Però voldria centrar-me en una altra característica comú:l’EVOLUCIÓ.

En aquest planeta que acabem d’incloure al catàleg delsistema solar/educatiu hi conviuen processos evolutiusque afecten a persones que habiten etapes vitals molt di-ferenciades. Conforma un gresol de itineraris maduratiusi interessos personals i col·lectius que generen interac-cions molt fortes. L’escola esdevé, des d’aquesta mirada,una organització humana molt rica en la que és una aven-tura apassionant participar i implicar-s´hi. Que aquestesinteraccions siguin positives i ens permetin créixer (per-sonalment,socialment o professionalment) a tots, és unaresponsabilitat que els adults de la comunitat educativa,lluny de defugir, podem gaudir intensament.

Si pensem en un infant transitant des de la descoberta deljo als tres anys, passant per la identificació amb el grupde l’adolescència fins albirar, de forma incipient, el seu po-tencial de transformació social als 18, estarem d’acord queel guiatge que pot fer l’escola és evident i necessari. Deque aquest trànsit es faci correctament en depèn el futurde la nostra societat. Ens permetrà passar de l’actual crisipromoguda per l’individualisme egocèntric a l’assumpcióplena dels valors que ens fan avançar col·lectivament. Laglobalització encara pot evolucionar molt. Amb ajuda del’educació (no només la formal i escolar), cap a positiu.

Des d’un model humanista i global com el que volem, al-gunes de les estratègies educatives de les que ens dotema Secundària (ESO, Cicles i Batxillerat) són:

El projecte de dimensió interior, tot just embastat, que ensha de permetre cuidar la relació amb nosaltres mateixos iamb el nostre entorn. Que cerca fer-nos més atents i pro-actius en la interacció amb l’aprenentatge i en les rela-cions. La participació dels alumnes en les polítiques de l’assem-blea per evolucionar cap a una democràcia més partici-pativa. En les diferents assembles de delegats que jas’han fet, es desprèn il·lusió i esperit transformador. Aixòpinta bé i ens fa créixer com a organització.El programa de competències socials, present en la pro-gramació de tutories, que ens possibilita anar avançantpels diferents estadis de desenvolupament moral en unaclara evolució des de l’heteronímia (el que està bé i mala-ment ho marquen els altres) a l’autonomia moral. Els projecte d’atenció a la diversitat per, tot allunyant-nosde la idea d’escola que selecciona els millors, apostar perun model on evolucionar significa seccionar el millor camíper a cadascú.El treball en xarxa participant en seminaris amb altres es-coles i instituts de Granollers, en projectes d’innovaciócom el del Currículum Bimodal amb la UAB i en grups detreball amb altres escoles pies de Catalunya.El projecte 1x1 i el desenvolupament de la competència in-formacional i digital com a pont entre les nostres aules i lacultura 2.0. Un món on compartir és tenir més i on s’aprènen xarxa.Els intercanvis i estades a l’estranger per conèixer altresmaneres de veure el món i expandir la competència lin-güística.

Tota aquesta activitat, només n’hem vist alguns exemples,ens fa progressar amb responsabilitat, ens mostra el con-tinu creixement del nostre petit planeta i dels seus habi-tants i ens permet mirar el futur amb optimisme iconfiança. A l’inici de l’editorial us parlava d’aquells actesque ens convoquen a tots i ens permeten veure el planetaen acció. El proper 3 de març en podeu viure un altre enla Festa de la Solidaritat. Us hi esperem!

Xavier SerraCap de Projectes

4

Infa

nti

lJOQUINES DE REIS

Com cada any els nens i nenes del’escola, hem tingut un dia per com-partir les joguines de REIS. Els de p3ja ens hem fet una mica grans i sabemque jugar amb els amics és molt millorque jugar sols...Tots plegats ens hohem passat molt bé descobrint lescoses que tenien els altres i aprenentd’altres jocs.

P3

P5

5

Infan

tilL’HIVERN

Ja ha arribat l´hivern!

Els nens i nenes de P-4 hem vestit uns personatges delmural del passadís amb uns bons guants, unes botes diver-tides, un buf....amb material reciclat que els dracs, les tortu-gues, els pingüins i els esquirols hem retallat i encolat.Esperem que us agradi. Nosaltres ens ho hem passat moltbé fent-ho!

P-4

Quin fred! Cada dia anem més abrigats, amb bufandes, gorros, jaquetes i anoracs.Encara que a la classe estiguem ben calentons, volem que els passadissos estiguinben bufons!!

1r Primària

EL FRED

6

Pri

màr

iaEL CIRC

Els nens i les nenes de 2n estem estudiant el tema EL CIRC.El dia 17 de gener vam anar a fer una visita a la biblioteca de Nou Barris de Barcelona on ensvan explicar les diferents activitats que es fan en el circ.Ens va agradar molt i fins i tot van penjar la notícia a la seva pàgina web.

Ara, a l’escola, n’estem fent el treball de recerca i hem començat per anar a la biblioteca dela nostra escola.

2n Primària

ESTUDIEM ELS ALIMENTS

Aquest any a C. Medi els alumnes de 4testem treballant els aliments. Ara us explica-rem com ho fem.Al principi de la classe col·loquem les taulesper grups. A cada grup hi ha 4 o 5 persones.Dins el grup, cada alumne té una tasca o càr-rec: anar a buscar el material, representant,tornar el material i solucionar els problemesde grup.Durant la classe el grup ha de buscar i llegirinformació sobre els aliments per poder solu-cionar les preguntes de les fitxes.A vegades fem servir el projector perquè lamestra ens explica la feina.

Altres vegades hem de portar fotografies omaterial sobre el tema, de casa i amb aixòhem fet un mural a la classe.Al final de cada sessió fem l’avaluació de comha treballat el nostre grup. Ho fem amb el pro-jector i ens posem la nota amb cares quepoden ser : molt bé, bé, regular, malament isilenci.El tema dels aliments ens agrada molt i ensho passem molt bé. Trobem divertit fer elsmurals i sobretot poder avaluar-nos.

Nens i nenes de 4t CPrimària

7

Prim

àriaDESCOBRIM LES HORES!

D’aquí a uns dies, els nens i nenes de 3r co-mençarem a treballar el rellotge. Abans decomençar però hem fet una llista de totesaquelles coses que ja sabem . Aquí en teniualgunes idees que hem escrit:En el rellotge hi ha tres agulles, la més curtaens marca les hores, la llarga els minuts i lamés prima ens senyala els segons.Abans no hi havia rellotges i a cada hora so-nava la campana de l’església del poble.

Les hores es poden dir de diferents maneres,per exemple, les 13:00 h és la una.Segur que ens ho passarem molt bé practi-cant amb el rellotge que construirem a laclasse.En el rellotge hi ha 12 números.Com veieu, segur que per nosaltres serà ungran repte!

3r primària

LA HISTÒRIA DE CADA DIA

Estic tranquil·la al llit i quan sona el desper-tador, trec un peu del llit i no vull llevar-me.Miro el rellotge veig que m’he de llevar però,no em veig amb cor. Miro per la finestra i en-cara és bastant fosc. Em fa una mandra lle-var-me!!! A més sols és per anar a l’escola.

El cos vol dormir, el cap em recorda que hede llevar-me. Quin dilema!!! Fins ara cadadia ha guanyat el cap però, què passaràdemà?

Anna Bofill5è Primària

8

Pri

màr

iaELS AVIS

Durant aquest trimestre hem treballat l’ex-pressió oral, i un dels temes que hem par-lat ha estat el dels avis.Jo només tinc àvies. Un avi es va morirquan la meva mare era petita, i l’altre fa unscinc anys.De l’avi recordo moments molt bonics, fentexcursions, navegant en barca per Cada-qués, explicant-me contes... Era molt cari-nyós i m’estimava molt.L’àvia Pilar viu a Barcelona i la veig elscaps de setmana i sobretot per les vacan-ces. L’altra àvia, la Teresa, viu a Granollersi a prop de casa meva, la veig cada dia. Emfa el dinar i de vegades m’acompanya alcol·legi o al Cambridge. També em cuidaels dies que estic malat.

Són ben diferents però, a les dues, el quemés il·lusió els fa és que les vagi a veure,que les estimi, que tregui bones notes i queem porti bé.De vegades m’expliquen com era de dife-rent la seva vida quan tenien la meva edat.Jugaven al carrer perquè no hi havia tantscotxes i les joguines eren més senzilles. Notenien televisió, ni consoles, ni ordinadors...De joves anaven a ballar a les festes ma-jors i als aplecs.

Però hi ha una cosa que no ha canviat, nicanviarà mai, els avis són, després delspares, les persones que més ens estimen iens cuiden.

Marc Garcia-Penche5è Primària

POEMA DE LA LLIBRETA DEL CAP DE SETAMANA

Una llibreta?Quina serà?

La del cap de setmana ens hem d’emportar.

Fem escrits,fem poemes

i a vegades, tenim sorpresa: AL CRIT!

Que guai!Que divertit!

Però ara, he d’anar al llit.

Laia Jové5è Primària

9

Prim

àriaPLOU MOLT

Octubre 2011. Ja fa vàries setmanes queestà plovent molt. Dia sí, dia no, cau moltaaigua del cel. Les rieres van plenes d’ai-gua i els pantans estan plens. Recordoque fa més o menys uns dos anys, tothomparlava de sequera. Per les notícies deienque estàvem en una època de sequera,parlaven de fer transvasaments de rius,etc.Jo penso que amb tanta tecnologia que hiha, tants avenços... és molt curiós que elshumans encara depenguem de si ploumolt o si plou poc per tenir més aigua omenys.

A mi personalment, no m’agrada massaque plogui, perquè no puc jugar a futbol,que és el que més m’agrada, ni anar ambpatinet...A més a més, ara en aquesta època, elsdies són molt curts. De seguida es fa fosc,i si a sobre plou, tot és molt trist. Peròquan passem l’hivern, arribarà la prima-vera i els dies ja s’allargaran.Bé, m’he començat a enrotllar sobre lapluja i ara no sé com acabar. El meu parem’ha dit que com a resum posi: “Mai ploua gust de tothom”.

Pol Cornet 5è primària A

Ara us explicaré una afició que tinc des deben petit: el Tente.El Tente té moltíssimes peces que poden serde moltes formes: rectangulars, quadrades,rodones... I és per això que es poden cons-truir tantes coses, com per exemple: vaixells,motos, camions de bombers, estacions depolicia, avions, aeroports, pisos, cases... Jo he muntat moltes d’aquestes coses i unade les que més em va agradar va ser l’esta-ció de bombers. La veritat és que faci el quefaci, construeixi el que construeixi, semprem’ho passo bé.

Quan acabes de muntar, et sents satisfet idesprés... a jugar!Espero que us hagi agradat molt i que hoproveu alguna vegada, perquè a part que ésun entreteniment per nen i nenes, també ésuna manera de passar bones estones ambels grans (pares, germans, tiets).Estic segur que agrada a tothom!!

Sergi Torrents 5è primària A

TENTE

10

PLECS, FALLES I VOLCANSP

rim

ària Hola, som els nens i nenes de sisè i ens

agradaria explicar-vos l’activitat que hemfet aquest 2n trimestre a Medi i Plàstica.A Medi, hem estudiat què són i com es for-men els plecs, les falles i els volcans.Després, a Plàstica vam portar plastilinad’aquests colors: verd, marró, taronja, ver-mell i negre per a realitzar un plec, una fallai un volcà.Els passos per fer-ho són els següents:Amb un fil de pescar tallem les plastilinesen tres trossos.Com fer un plec:

-Agafem un tros de plastilina marró mode-lant-la en forma de volta, fem el mateix ambla plastilina taronja i després amb la verda,i ja tenim el nostre plec.Com fer una falla:

-Agafem un segon tros de les plastilinesque hem fet fet servir anteriorment en elplec.-Ajuntem els tres trossos de plastilines i acontinuació amb el fil de pescar i fem un tallen diagonal per la meitat.-Després, agafem les dues meitats i sobre-posem un marge a l’altre, i ja tenim la nos-tra falla.

Com fer un volcà:

- Agafem la plastilina vermella i la modelemfins que quedi amb forma de xemeneia,després anem sobreposant les capes enaquest ordre: marró, taronja, verd i negreen forma de con. Si voleu, podeu afegir riusde lava barrejant vermell i taronja, i si voleuveure les diferents capes, agafeu el fil depescar i talleu per la meitat, i ja teniu elvolcà.Ha estat una activitat d’allò més interessantper poder veure pas a pas el que hem tre-ballat a Medi

Carlos Grasa Mireia Paradell.

6è primària C

11

Secu

nd

àriaLES FIGURES DE NADAL

Els alumnes de la USEE, durant aquest 1rtrimestre, hem estat fent un projecte deNadal per recaptar diners per comprar unaimpressora per l’escola. El projecte era l’ela-boració de figuretes amb motius nadalencsper posar-les a la nevera o a l’arbre deNadal.El procés de creació va ser el següent:

MATERIAL: làmines de foam, tisores, motlle,imant, cola, llapis, retoladors, màquina de ferforats, bosses de plàstic i cintes.PREPARACIÓ: agafem el motlle, un llapis iles làmines de foam; li donem forma amb el llapis després les retallem i les decorem, po-

sant l’imant o la cinta per penjar; una vegadahem acabat els posem en una bossa deplàstic petita. Les formes de les figuretes quehem fet són variades: Un ninot de neu,unagaleta, una estrella,un ren,una campana, unavet, una bola de nadal i una bota.VENDA: Una vegada acabats els lots, vamcomençar a vendre als professors de total’escola. Gràcies a la seva col·laboració hempogut acomplir l’objectiu principal.

Maria, Sofian, Kevin,David, Pere, Katina, Laura, Adrià.

LES FAULES

Durant la 2ª avaluació hem estat treballant les faules a l’assignatura de llengua catalana i li-teratura de 2n d’ESO. A continuació podeu llegir algunes d’aquests textos.

12

Sec

un

dàr

iaLA FEINA EN EQUIP

La covarda gallina anava caminant per la pra-dera quan de cop i volta la segresta una fe-rotge fera.La fera se la va endur a la muntanya del cam-panar on d’allí, era difícil escapar.L’ós musculós, l’astuta guineu i el preciós co-nill se’n van adonar i van decidir anar-la a res-catar.La intel·ligent guineu una idea va tenir, la po-dien alliberar anant pel darrera del campanar.Els tres animals cap allà es van dirigir tot sa-bent que haurien de patir.Quan a dalt del campanar van arribar la llestaguineu un pla va proposar.Als tres animals els hi va estar bé, ja aquellaproposta els hi era favorable, evidentment.La guineu vigilava des de la distància que tot

anés bé mentrestant el bonic conill a la feras’acostà i una ganyota li va engegar , per laqual cosa la fera el va començar a empaitar.En aquell precís moment el fort ós aprofità i ala poruga gallina alliberà.Després la guineu, l’ós i la gallina de la mun-tanya van marxar i a la pradera amb el conilles van trobar.El pla els hi havia sortit bé i molt contents vanestar.La gallina els hi va agrair l’esforç que havienfet per treure-la d’allí.Una lliçó d’aquest relat podem obtenir: lafeina en equip és més eficaç i superior quequalsevol temor.

Marc Ambròs - 2n ESO C

LA GALLINA PORUGA

Hi havia una vegada, en un bosc llunyà, a l’al-tra banda del món, un poblat d’animals onsempre hi havia baralles.Un dia, cansats dels constants conflictesentre els diferents animals, van decidir queals qui estiguessin involucrats en la següentbaralla els farien fora de la ciutat i només enpodria tornar un.Uns dies més tard, un ós va intentar menjar-se un conill. Una guineu que els va veure, vaintentar robar-li la presa, però el conill es vaescapar i es va queixar a a l’ajuntament delpoblat.Aquest va decidir que, com que tots tres es-taven involucrats en el conflicte, els farienfora. Malauradament, van involucrar tambéuna gallina que en va testimoni.

Un cop fora, els animals estaven decidits atornar a la ciutat, així que van decidir trobar-se en un descampat i lluitar per la tornada.L’únic animal que no s’hi va presentar va serla gallina, que era molt poruga.La lluita va ser clara. Primer, la guineu es vamenjar el conill, que creia que al ser tan bonicno li farien mal. Seguidament, el fort ós va co-mençar a lluitar amb la guineu i amb les sevesfortes urpes va aconseguir matar-la, però comque la guineu era molt astuta, havia parattrampes i l’ós va caure en un forat d’allò mésprofund.Al final, la poruga gallina va descobrir que llui-tar no és sempre la millor solució.

Pol Fernández Freijo2n ESO B

13

Secu

nd

àriaEL CAVALL EGOISTA I LES INUNDACIONS

En un petit poble prop d’un gran riu hi vivientota classe d’animals, de grans, de petits, depeluts, de plomes... i també hi havia una gui-neu, una gallina, un elefant i un cavall.Tots aquests animals vivien tranquil·lament enel poble fins que un dia, es va posar a plouretan i tan fort que hi van començar a haver-hiinundacions; el riu s’havia desbordat.Al principi les inundacions eren molt petites,però com que no parava de ploure, cada ve-gada eren més grans i alhora més perilloses.Els animals van començar a espantar-se, jaque si seguia plovent, hi hauria un moment enquè les inundacions serien terribles i arrasa-rien tot el poble. Van començar a parlar d’a-quest tema, i la guineu, que era la més llestadel poble, va proposar de fer com una “des-viació” en el curs del riu; és a dir, fer que el riues desviés del poble. El problema era que laguineu no sabia com fer-ho.Aleshores, l’elefant va dir que ell sí ho sabia.Gràcies a la seva bona memòria, recordavahaver llegit en un llibre un conte sobre unapresa feta amb pedres col·locades una sobrel’altra, i gràcies a la seva força podrien posarles pedres com si fessin un camí per on po-gués passar l’aigua.

Tots els animals es van posar a aplaudir, i lagallina va dir que tenia molta por, però que ellatambé ajudaria. En canvi, el cavall va dir queni pensar-ho, que ell no es volia embrutar elseu suau i bonic pelatge quan ho podien feruns altres.

Així que tots (tots excepte el cavall) van co-mençar a col·locar les pedres al voltant del riude manera que quedessin molt juntes i no dei-xessin passar l’aigua.

Ara només quedava esperar, esbrinar si laseva idea havia funcionat.

Efectivament, al cap d’uns dies, el riu es vadesbordar totalment, causant una gran inun-dació; però les pedres van aturar l’aigua, laqual va seguir riu avall.El perill havia passat.

Tots els animals van felicitar la guineu, l’ele-fant i també la gallina per les seves bonesidees. També li van dir al cavall que haviaestat molt egoista.Va quedar tan avergonyit, que va demanar milperdons i els va prometre que sempre els aju-daria.

A partir d’aquell dia, van viure tranquil·lament,sense haver de preocupar-se més pel riu, quesi es tornava a desbordar, les pedres atura-rien l’aigua.

Lliçó moral: no cal ser el més fort, ni el mésgran ni el més elegant per ser una bona per-sona (o en aquest cas un bon animal).

Marina Díaz2n ESO C

14

TALLER DE LA INTERPERSONALITATS

ecu

nd

ària El dia 31 de gener els alumnes de 3r d’ESO

vam participar en una activitat que consis-tia, a través de jocs i exemples, adonar-nosde la importància que té creure en nosaltresmateixos i comunicar-nos de manera asser-tiva amb els que ens envolten.Aquest taller va ser guiat per una especia-lista que ens plantejava unes activitats, onhavíem de decidir com reaccionar davant dedeterminades situacions; si ho fèiem ambviolència es tractava d’un caràcter agressiu,si érem submisos parlàvem de passivitat, isi dialogàvem argumentant la nostra decisióérem assertius.

També vam fer un exercici on vam podertransmetre diferents sentiments per tal defer entendre com ens sentíem als altrescompanys.Aquesta activitat ens ha estat útil per cons-cienciar-nos sobre quin és el comportamentassenyat a l’hora d’escoltar els altres i res-pectar la seva paraula.

Dolors SalaMaria Ramal

3r ESO D

ORIENTACIÓ

Els alumnes de 4t d’ESO, estem fent un pro-cés d’orientació a tutoria de cara a què ensvolem dedicar en un futur. Vam començaramb un dossier que contenia el test de Ho-lland.En aquest test hi havia diferents apartats: lesaptituds i habilitats que creus que tens, elsvalors que tens, l’entorn de treball que t’a-gradaria tenir, les àrees i matèries escolarsque més t’agraden i les condicions laborals ales que t’agradaria arribar; més tard, hi haviauna graella on hi havia diferents tasques, lesquals havies de valorar del 0 al 3 segons t’a-gradessin més o menys.Els resultats que obtenies en aquesta grae-lla et servien després per fer un codi profes-sional en el qual hi havien diferents grups:

científic, artístic, social, realista, emprenedori convencional, que estaven més encarats aun batxillerat, i després segons les dues pun-tuacions més altes, hi havia un llistat amb di-ferents professions que s’ajustaven més aels teus resultats.Després de tot això, vam parlar dels resul-tats amb els pares i ara, de mica en mica,cada professor parlarà amb els seus alum-nes sobre el que han obtingut i que en pen-sen i sobretot saber, de moment, si voldremfer un batxillerat o un cicle formatiu i quin.Aquest test ens ha servit per encarar més elnostre futur, si no teníem les coses gaire cla-res, i també quines sortides hi ha dels dife-rents batxillerats, cicles i carreres.

15

Batxillerat

Per complementar tot això vam mirar un do-cumental del 30 minuts (de TV3) titulat “As-signatures pendents” en el qual sortia gentjove que havia decidit deixar els estudis ique ara es trobaven al carrer sense res afer i havien vist que s’havien equivocat. Es-taven en un programa de Mollet en el qualse’ls formava una altra vegada per podertreure’s l’ ESO i introduir-los poc a poc almón laboral, en feines, al principi temporals,que si s’hi adaptaven bé i amb èxit podienaconseguir una plaça fixa. La majoria delsque estaven al programa van aconseguirgraduar-se i aconseguir feina, però d’altres

no. Amb aquest vídeo vam veure la impor-tància de seguir fins al final i acabar-ho, per-què potser després no tens una altraoportunitat com han tingut alguns d’ells i jano podràs tornar enrere, així que de totaquest procés de l’orientació podem treu-re’n que és molt important acabar, i que hasde saber què vols seguir fent per entrar enel món laboral i que hi ha moltíssimes op-cions i que n’hi ha una que s’adapta a tu.

Anna Sayol Anna Vila 4t ESO D

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

El passat dia 17 de gener, els alum-nes de 2n de Batxillerat vàrem anar a veurela representació teatral de la novel·la psico-lògica Laura a la Ciutat dels Sants de MiquelLlor.

L’obra va ser escenificada al teatre dePonent, on els personatges cobraren vidaper mostrar-nos l’univers de Comarquinalque s’imaginà Llor en escriure la novel·la. Ladirectora de l’ obra buscava que nosaltresforméssim part també de la Comarquinal dela Laura – una jove barcelonina recent ca-sada amb l’hereu d’una família important dela vila – és per això, que quan vam entrar ala sala i vam seure, la boira de la ciutat jaens envoltava.

L’acció es va desenvolupar en un es-cenari sobri – format tan sols per quatre ca-dires – i amb pocs canvis de vestuari, peròcarregada de simbolismes – el mocador querepresentava el nadó de la jove parella, és elque més tard durà penjat del coll l’amant dela protagonista, en Pere -.

Tot i la diversitat d’opinions respectel’obra i el grau de comprensió que assolís-sim d’aquesta, sens dubte podem dir queens ajudarà amb la lectura obligatòria de lanovel·la de la que és possible que ens exa-minem el juny a les PAU (Proves d’Accés ala Universitat).

Laia Cunill Triola2n B Batxillerat

Secu

nd

ària

16

Bat

xill

erat

El passat dijous 19 de gener, vam assis-tir al taller de fisioteràpia a la Blanquerna. El ta-ller es va dividir en tres parts: una part teòrica,una part pràctica i una visita a la Universitat.

En la part teòrica ens van explicar labase de la fisioteràpia (què era, en què consis-tia, quins àmbits tocava, quines sortidestenia,...) amb l’ajuda d’un power point. Ens vanexplicar que la fisioteràpia era una ciència quepretenia ajudar, educar, millorar i curar el movi-ment del pacient a través de mètodes naturals,és a dir, sense fàrmacs. També ens van co-mentar que un dels aspectes positius d’aquestaciència era que es trobava present en totes lesetapes de la vida d’una persona, des de l’em-baràs de la dona, passant pels primers anys devida, i acabant en les últimes hores de vidad’algú.

En la part pràctica ens van col·locar encercle i la fisioterapeuta ens va ensenyar elsossos més importants del moviment a travésd’un esquelet de mida real. A continuació, vamostrar-nos alguns moviments útils per jovesque com nosaltres passen moltes hores davantl’ordinador o carregant motxilles. Després ensvam posar per parelles i ens havíem d’estirar enuna estoreta i realitzar moviments de respiracióque ens indicaven.

Finalment, vam realitzar una visita guiada per laUniversitat i vam poder visitar les aules d’estudi,d’informàtica, de pràctiques, la biblioteca,...

La meva valoració personal de la visitava ser positiva. Tot i que la meva intenció no ésestudiar fisioteràpia, vaig tenir l’oportunitat deconèixer més de prop aquesta ciència i conèixeralguns aspectes seus que ignorava.

Laura Ballestero2n A Batxillerat

Aquesta és una de les moltes activitats pro-posades per les Universitats i a les que ensacollim amb l’interès de fomentar l’Orienta-ció Professional entre l’alumnat de 2n deBatxillerat.

Ramon BraconsCoordinador de Batxillerat

TALLER DE FISIOTERÀPIA A LA BLANQUERNA

17

Batxillerat

2n B DE BATXILLERAT I MIRÓ

18

Esc

ola

- E

mp

resa

19

Esco

la - Em

presa

PROGRAMA SEFED

El passat 2 de gener vàrem iniciar un nou curs ocupacional “Activitats de Gestió Administra-tiva”. Aquest any celebrem els 15 anys del programa SEFED a la nostra escola. Al llarg d’a-quests anys ha anat evolucionant el contingut formatiu i l’estructura de les classes, sempremantenint la metodologia de la simulació i amb la filosofia d’ aprendre treballant.

Aquesta nova edició comencem amb un nou canvi formatiu, acreditarem els nostres alum-nes amb un certificat de professionalitat, això vol dir que els alumnes podran convalidarla formació rebuda en el curs de formació ocupacional per UC. d’un cicle formatiu de la ma-teixa especialitat; per tant, implica un canvi radical en el plantejament formatiu, incorporantelements nous al projecte:

Pràctiques en empreses a partir de la meitat del curs.Formació presencial i també una autoformació en línia. Avaluació de les competències assolides per part dels alumnes.Preparació per l’obtenció de l’acreditació de l’ACTIC nivell 1

Aquesta acció formativa va adreçada a persones actualment desocupades majors de 16anys, amb una formació mínima requerida (graduat de la ESO o tenir aprovada la provad’accés a grau mitjà) i que volen una formació de caire administratiu.

Enguany es realitza la Fira internacional de d’Empreses Simulades que es realitzarà elproper mes de març en el marc de la Fira de Barcelona i sota el paraigüa del Saló de l’en-senyament.

Cal assenyalar que en els últims mesos al voltant de 10 alumnes han realitzat estades a Ir-landa durant quatre setmanes a perfeccionar l’idioma i realitzar pràctiques a empreses. Ésuna experiència interessant pels alumnes. També cal indicar que l’alumne no assumeix captipus de cost.

20

De

cara

en

din

sMÉS IMPRESSIONS SOBRE LES XERRADES QUE VAN TENIR LLOC A L’ES-

COLA EN MOTIU DE LA SETMANA DE LA CIÈNICA...

“M’ha semblat una xerrada molt interessant jaque ens ha explicat moltes coses sobre el sudde l’Àfrica. Hem après que en aquella zona hiha molts perills i s’ha d’anar amb molt decompte. Nosaltres, al contrari que la gent d’a-llà, no estem acostumats a tots els perills dia-ris amb els que s’enfronten, per això, hemd’anar amb molta cura. També m’ha semblatmolt interessant el Kruger National Park, jaque és una gran zona adequada perquè hivisquin els animals, ja que hi ha diferentszones climàtiques per a que els animals espuguin adaptar a la que els hi vagi millor itambé poden trobar tot el que necessiten peralimentar-se, reproduir-se i sobreviure...”

Maria Prieto 4t ESO D

“Jo crec que aquestes dues xerrades a lesquals hem assistit han anat molt bé per apren-dre noves coses, tant d’animals i plantes, comde zones geogràfiques i de geologia. Ha estatuna xerrada on a la gent se li ha donat l’opor-tunitat d’aprendre moltes coses d’una manerafàcil i divertida mitjançant fotos i power points.A la primera part, va estar parlant la RosaMaria, vam poder aprendre moltes cosessobre l’illa d’Islàndia i tots els fenòmens geo-lògics que succeeixen allà, després que ellahi anés el passat estiu. En la segona part,amb en Carles, un biòleg de La Roca del Va-llès, vam poder conèixer més el que és tot uncontinent: Àfrica, però especialment ens vamcentrar en una zona, que és la del Parc Na-cional de Krugger situat a Johannesburg, onens va ensenyar tot el que va veure amb elscentenars de fotos que va fer i explicar-nos-launa mica. Com ja he dit abans, va ser un gran

“ISLANDIA TERRA DE GLAÇ I FOC”22 de Novembre de 2011 a les 17h15

“KRUGER NATIONAL PARK: ADAPTACIONS AL MEDI”22 de Novembre de 2011 a les 18h00

21

De cara en

din

smoment per aprendre coses, van assistir

alumnes des de primer a quart d’ESO, moltsprofessors que també volien escoltar la mag-nífica xerrada, i fins i tot també van haver-hialguns pares. En resum, crec que la setmanade la ciència s’hauria de seguir fent perquèsón només set dies de la teva vida, és a dirque no vindrà d’una setmana, on pots apren-dre dels fenòmens que et dóna la naturalesa.Animo a tota la gent que l’any vinent assis-teixi a aquests tipus de xerrades perquè sóndivertides i aprens molt.”

Arnau Costafreda Rodríguez 4t ESO D

“És la primera vegada que participo en unajornada com aquesta. M’havien dit que elsanys anteriors s’havien fet experiments moltespectaculars de veure, però, no m’haviaplantejat d’assistir-hi. Aquest any he pogutfer-ho i no me’n penedeixo. Primerament, ens van fer una petita introduc-ció sobre el que parlaríem durant tota la xer-rada. Una professora, la Rosa Maria Tordera,que havia viatjat a Islàndia, ens en va fer cinccèntims. Després d’escoltar-la penso quem’agradaria molt anar-hi. És diferent a allòque estem acostumats aquí a Catalunya, ésun altre clima, un terreny diferent i unes ma-neres de fer també diferents. Segons les fo-tografies que ens va ensenyar, Islàndia ésuna illa molt espectacular, amb diferents pai-satges, ja siguin glaceres permanents o vol-cans, guèisers o fiords islandesos (semblantsals noruecs, però no són tan alts). També és diferent la fauna i la flora. Estemsempre veien arbres per tot arreu, anem alsboscos i altres llocs i sempre veiem arbres.

Allà no. Només veus arbres en petites quan-titats, ja que només resisteixen el clima fredels arbustos i les herbes. Pel que fa als animals, és curiós veure la va-rietat dels cavalls. A Islàndia són molt mésbaixos...Més tard va venir en Carles, biòleg nascut aBarcelona que, actualment, resideix a LaRoca del Vallès. Ell ens va explicar, el seuviatge al Parc Nacional Kruger, a Sud-àfrica.Ens va ensenyar fotos fantàstiques, i vapoder observar en primera persona la cone-guda EVOLUCIÓ DE DARWIN. Les imatgeseren extraordinàries i el que ens va explicar,ens va deixar amb la boca oberta. L’evoluciótriga milions d’anys però pot esdevenir en uninstant, aquell on hi ha una mutació en un nouésser. Si la mutació és favorable, l’ésserviurà, tindrà descendència i els nous genscontinuaran en les properes generacions. Peraltra banda, si la mutació no és adequada,l’ésser no aguantarà la selecció natural i mo-rirà. Finalment, ens va passar un vídeo veienun grup sencer de 64 elefants. Desafortuna-dament, això no és fàcil de veure. Per això,es va crear el Parc, per retornar poblacionsd’animals i plantes en perill d’extinció. Això sí,has d’anar amb molt de compte si no vols per-dre un braç o una cama. En aquests llocs lanatura es troba en l’estat més salvatge i qual-sevol animal pot ser perillós si no estàsalerta!!! Seria una magnífica experiènciapoder anar a qualsevol dels dos llocs...I l’any vinent, si es pot, repetiré i tornaré a as-sistir-hi a la xerrada.”

Arnau Alonso Gelabert 4t ESO D

22

De

cara

en

din

s “La xerrada de l’altre dia var estar molt béno sabia que hi haguessin tants animals aSud-àfrica em va impactar molt aquellsocells que tinguessin els colors tan macos. Iaquell ocell que estava damunt d’un nenú-far, tenia les potes tan llargues, com la sevacama. L’animal que més em va sorprendreva ser el lleopard perquè es camuflava bas-tant bé em va agradar molt. El que no m’ha-via agradat era la taxa de natalitat. No potser que els depredadors tinguin més criesque els que són menjats, no ho pillo...”

Kevin Garcia 1r ESO A

“Quan vaig arribar em vaig sorprendre per-què em pensava que la sala ja estariaplena. Però poc a poc van anar arribantmés persones. M’agradaria tornar-hi d’aquíen endavant a les xerrades que es tornin afer per la Setmana de la Ciència perquèm’ho vaig passar bé. En Carles Llebaria ensva explicar coses de com els animals es re-lacionen amb el medi per sobreviure. Gra-cies a això he après que els animals tenentantes varietats de colors per camuflar-sedels depredadors...”

Joan Marcé 1r ESO D

“Aquesta xerrada m’ha semblat molt interes-sant, i trobo que amb petites coses com aquesta, en pots aprendre moltes. Crec queestaria bé, que a la setmana de la ciència,fessin cada cop una xerrada com aquesta, ique la gent hi anés, perquè realment és molt interessant...”

Clàudia Ferrero 1r ESO B“A mi m’ha semblat bastant interessant, ja

que parlava de coses com que hi ha dife-rents animals que tenen el mateix estampatde la pell. El que més em va agradar va serquan va ensenyar les fotos dels ocells, per-què hi havien molts de diferents... L’ocellque més em va agradar va ser un que va dirl’home que era albí. I la professora que vaensenyar aquelles fotos d’Islàndia, tambéva estar bé. Em van agradar les cascades iels Guèisers perquè són forces naturals im-pressionants...”

Mònica Garcia 1r ESO B

“El dimarts 22 de novembre va tenir lloc comcada any durant la setmana de la ciència, unxerrada a càrrec del Sr. Carles Llebaria, biò-leg naturalista de la Roca del Vallès. Aquestava ser diferent; és a dir, res d’experiments nimàgia, solament l’explicació d’una vivència ide les conclusions extretes a partir de foto-grafies del “Kruger National Park” situat aSud-àfrica. De 80 km de llargada i 19000 km2.Al ser un país en el que el problema del ra-cisme és encara molt vigent, és un parc visi-tat majoritàriament per blancs (10% de lapoblació), mentre que la gent de color (el90% restant) són qui se’n cuiden.

Donada la seva situació geogràfica conté di-ferents zones climàtiques i per tant, una grandiversitat d’espècies d’animals i plantes típi-ques de la zona ja que no han estat importa-des.

23

De cara en

din

sLa raó per la qual varealitzar aquesta xer-rada és pel fet de seruna persona a la queli encanta la natura ila fotografia, i va sera través de l’objectiude la càmera on vacomençar a veurepetits detalls, petitsindicis sobre la inter-acció entre els ani-mals i l’entorn i apercebre la importàn-cia d’aquesta relaciópel que fa a la super-vivència dels matei-xos. Dit en altresparaules: va obser-var in situ el fenomende la selecció natu-ral. Com el medi triaels més ben adaptats tant pel color, la formadel pelatge o plomatge depenent del lloc ones visqui, com per la forma del seu cos o mésconcretament per la forma del bec, ales,potes o orelles o simplement per la manerad’alimentar-se...Es va trobar en situacions en les quals l’ins-

tint de supervivència i la llei del més fort cam-paven amb tota la seva crueltat.

Una altra cosa que li va cridar l’atenció fou lanotable diferència entre el nombre de cries iels mesos de gestació dels herbívors i delscarnívors, ja que els primers tenen solamentuna cria i la gestació d’aquesta dura entre 6-8 mesos mentre que els carnívors tenen 2-3-4-6 cries en solament tres mesos de gestació.En veure aquestes xifres va pensar amb unapossible desaparició dels herbívors a la zona.Però després de veure que no era així, que laseva hipòtesi era falsa, es va preguntar elperquè. La resposta va ser ràpida i lògica jaque hi havia força mortalitat infantil i les criesdepenien molt dels pares.Va ser un nova experiència per ell i la sevadona en la qual van descobrir, observarnoves meravelles de la natura i per aquestaraó la va voler compartir amb nosaltres...”

Paula Marcé 1r Batxillerat B

24

La

Tec

a d

e la

Med

iate

ca

CELEBRACIÓ DEL NADAL A LA BIBLIOTECA

CAFÈ LITERARI PER A PARES I MARES

Per segon any consecutiu, l’AMPA de l’escola i lamediateca organitzem els Cafès literaris per apares i mares. Un cop al trimestre, tot aprofitantels espais de la mediateca, una tarda de diven-dres compartim cafè, llibres i ganes de xerrar ambpares i mares que teniu fills i filles a l’escola. La trobada del primer trimestre va tenir lloc el di-vendres 2 de desembre, just la setmana abans del’aqüeducte. El tema tractat van ser els contes. Enaquella ocasió vam comptar amb la presènciad’en Josep Partegàs, mestre i contacontes de LaGarriga, que ens va fer una demostració pràcticade com explicar contes, ja sigui adreçats a infantso també adults. Tots els assistents vam podercomprovar que, a més de saber-ne un niu, decontes, n’hi ha de molts tipus i durades.

El proper cafè literari se celebrarà el divendres23 de març, de les 3 de la tarda fins a dos quartsde cinc (així els pares i mares amb fills a primàriatindreu temps d’anar-los a recollir). Per a aquestaocasió us proposem centrar-nos en el tema de lamotivació lectora. Comentarem hàbits, estratè-gies i maneres de fer que ens poden ajudar a quèels nostres fills i filles gaudeixin llegint. Tambéconsultarem documents i pàgines web que enspoden orientar a l’hora de triar llibres. I, natural-ment, ens explicarem les nostres experiències enaquest sentit, els llibres que ens agraden, allò queestem llegint o volem recomanar...

Com sempre, tots hi sou convidats.

Abans de les festes nadalenques, els nens i nenes de P4 van venir a la biblioteca a buscarcontes de Nadal per explicar a la classe. Aprofitant la visita, les bibliotecàries els hi van ex-plicar el conte d’El sultà, els ratolins i el formatge. També van cantar plegats la cançó Éshivern, de la Mireia Elias. Al final van marxar cap a les classes carregats de contes i bencontents de l’estona passada a la biblioteca.

25

La T

eca de la M

ediateca

SESSIÓ DE RECERCA A 1r DE BATXILLERAT

VISITA A LA BIBLIOTECA DE NOU BARRIS

Aprofitant l’hora de tutoria, els alumnes de 1r debatxillerat van venir a la mediateca per conèi-xer/recordar les normes de l’espai i també perdonar continuïtat a la tasca que els tutors estanfent amb ells en relació al treball de recerca.Primer de tot vam explicar-los de manera breu igeneral que la mediateca és un espai per a ells ique té sentit en la mesura que l’utilitzin: espais, lli-bres, revistes, DVD... estan a la seva disposició, al’igual que l’equip de mediatecaris. Si per exem-ple han de llegir un llibre obligatori en alguna as-signatura la mediateca els hi pot deixar enpréstec, també poden venir a fer treballs en grup,individualment, etc. etc.El gruix de la sessió, però, es va centrar en el tre-ball de recerca. Aprofitant el bloc de la mediatecahttp://mediateca.epiagranollers.cat/ els alumnesvan poder accedir als documents propis de l’es-cola sobre els treballs de recerca (Dossier 1. Quèés un treball de recerca?; Dossier 2. Les fontsd’informació; etc.). A més vam consultar un Web-task de la mediateca amb les normes per referen-ciar la bibliografia. També vam parlar del delicious,

una bona eina per seleccionar i ordenar pàginesweb per temes, vam consultar l’Opac del centre(és el catàleg digital del fons de la biblioteca i lamediateca) i el catàleg de les biblioteques públi-ques de la Diputació de Barcelona. Finalment vampresentar el document Iniciació al treball de re-cerca. Com trobar informació per al treball derecerca. 1r de batxillerat, el qual explica com ini-ciar-se en el treball de recerca.Esperem que tot plegat els hi sigui profitós en latasca de realitzar el treball de recerca.

Aprofitant que a 2n de primària es treballa el pro-jecte del circ, ja fa alguns cursos que es visita laBiblioteca de Nou Barris de Barcelona. Aquestequipament està especialitzat en el món del circi compta amb un amplíssim fons sobre el tema.Enguany els nens i nenes de 2n van anar anar aNou Barris al mes de gener. D’allí es van em-portar en préstec molt material que, un cop a labiblioteca de l’escola, i amb l’ajuda de les tutoresi la Pilar, que és la bibliotecària, van buscar la in-formació necessària per respondre les pregun-tes plantejades al projecte.

Al bloc de la mediateca es poden mirar les imat-ges de la sortida, així com la resta d’activitats inotícies relacionades amb la biblioteca i media-teca de l’escola.

26

Po

rtes

Ob

erte

s Els propers dies 20 i 21 d’abril, l’EscolaPia Granollers i l ‘AMPA organitzen la tradi-cional caminada de Granollers a Montserrat.

Es tracta d’una activitat amb una llargatradició que promou els valors de l’esforç, lacompanyonia, el respecte per l’entorn i quetambé serveix per retrobar-se els alumnesactuals de l’escola, aquells que ja han acabatla seva escolarització, així com també el per-sonal docent i no docent del centre i els fami-liars de tot l’alumnat.

Se sortirà de l’edifici de secundària el di-vendres 20 de maig, a les 4 de la tarda, i espreveu arribar a Montserrat el dissabte, apro-ximadament a les 10 del matí.

La caminada complerta és d’uns 60 km.Per als nois i noies que la trobin molt llargaes fa una altra sortida des de Castellar del Va-llès, a les deu de la nit, des d’on es continuatots plegats (per als que surten de Castellar,l’escola organitza un autocar que marxarà a2/4 de 9 del vespre, davant de l’edifici de pri-mària).

Enguany també s’ofereix la possibilitatals alumnes de primària i de 1r i 2n d’ESO (itambé als seus familiars) de participar a laMini-caminada. Consisteix a recórrer el camíque va de Monistrol a Montserrat. Per aaquesta gent hi haurà un altre autocar quesortirà també de l’edifici de primària el dis-sabte a les 7 del matí.

En una sortida d’aquestes característi-ques es poden presentar problemes de cairefísic que impossibilitin l’acabament de la ca-minada; per això es demanarà un telèfon decontacte perquè es vagi a recollir aquestespersones. Fins ara, però, mai s’ha donat elcas. A més hi haurà un servei de cotxes-es-combra per a qualsevol incidència.

En arribar a Montserrat es muntarà unavisita a la Moreneta i es participarà en una di-nàmica preparada pel grup Mou-te . A les 12aproximadament es retornarà a Granollers,arribant a l’escola de l’avinguda Sant Estevecap a la 1 del migdia.

Per acabar volem explicar que l’organit-zació muntarà avituallaments i espais de re-cuperació al llarg del recorregut i que tambéhi haurà una samarreta commemorativa. Pertot plegat caldrà pagar una inscripció (inten-tarem que sigui de 15 o 20 euros com amàxim) i caldrà apuntar-s’hi amb antelació.

Més endavant, i mitjançant correuselectrònics, circulars webs, bloc, etc. faremarribar a totes les famílies la informació defi-nitiva de l’activitat, amb el desig que sigueumoltes les persones que participeu en la XVIIIedició de la Caminada a Montserrat de l’Es-cola Pia Granollers.

XVII CAMINADA GRANOLLERS MONTSERRAT

27

Po

tres Ob

ertesEl passat mes de desembre es van lliurar els Premis Extraordinaris de Batxillerat, els qualsreconeixen els mèrits de l’alumnat en acabar aquesta etapa educativa.Felicitem al nostre exalumne Gerard Rodríguez que va cursar el batxillerat humanísticl’any passat per haver estat un d’aquests guardonats.

PREMI EXTRAORDINARI DE BATXILLERAT A LA NOSTRA ESCOLA

28

COMENÇA UN NOU GRUP MOU-TE A SECUNDÀRIA

Els alumnes de 4t d’ESO s’han posat d’acordper començar un nou grup de Mou-te. Sónquinze nois i noies, de les diverses classesde quart. Han escollit el nom de “Grup LaPinya” per simbolitzar la idea més fonamen-tal del Mou-te: compartir un camí d’amistatque ens ajudi a créixer en el coneixementd’un mateix, dels altres i a comprometre’nsamb el món.També, entre els alumnes de 4t D’ESO i 1rde batxillerat ha sorgit un grup que s’estàpreparant per a ser monitors. Per això, cadadivendres a la tarda es troben per anar-seformant i començar a incorporar-se com amonitors durant el tercer trimestre.

MOU-TE! PER UN AMIC

El passat divendres 27 de gener al grup Mou-te de 4t de primària es va dur a termeuna activitat especial. Després d’haver treballat temes relacionats amb donar i rebre, elsmonitors acordàrem que faríem una activitat diferent: estàvem decidits a gravar un vídeoper a donar suport i animar a tots els nens malalts de càncer. Després de tres intents hovam aconseguir, havíem aconseguit gravar en una hora un vídeo en el qual van partici-par amb molta il·lusió tots els nens i els monitors, cantant una cançó que s’havia createn tan sols cinc dies!

Des d’aquí, tots els nens i monitors del Mou-te desitgem que tots els malalts s’a-cabin de recuperar!

Monitors del MOU-TE!

I a

més

...

Mo

u-t

e

29

TROBADA DE MONITORS MOU-TE!

El passat dissabte 21 de gener, es vadur a terme a l’Escola Pia de Balmes la tro-bada anual de monitors dels grups Mou-teamb la presència del molt honorable presidentJordi Pujol, que després d’haver fet uns jocsprevis per conèixer als altres monitors de lesaltres escoles, ens va fer una conferènciasobre els valors de la joventut a Catalunya ila importància de l’educació en el lleure, totaportant experiències personals amb un tocd’humor i obsequiant-nos amb diferents llibresescrits per ell.

En Jordi Pujol va encoratjar els moni-tors tot dient “Prepareu-vos: el nostre món es-pera alguna cosa vostra” i afirmà que: “nomésens sentirem de veritat realitzats si el benefici

propi és també benefici per a tercers” i elsanimà: “Cal preparar-se. No tingueu por: as-sumir-ho fa feliç. Quan arriba l’hora de fer ba-lanç, haver fet el que pertoca, fa feliç”.

Després d’haver dinat, un grup encap-çalat per un monitor de la Escola Pia de SantAntoni, anomenat G’N’Duls, va fer-nos gaudiramb la seva pròpia música i també cançonsadaptades d’altres grups coneguts, sobretotde l’àmbit del rock català.

Marc Montobbio iMarc Giralt

1rB batxillerat

I a més ... M

ou

-te

30

Benvolguts, us envio una salutació desd’aquest nou espai que estrenem a larevista. Amb aquestes línies obrim unaoportunitat als pares de l’escola a opi-nar i a compartir les inquietuds sobrel’educació dels nostres fills. Serà unapàgina a la revista on els pares hi es-criurem a cada edició. Només caldràque siguis mare o pare per escriure-hi.Un espai obert a tothom. Em toca a micomençar, però us convido a tots a con-tinuar. Pretenem que sigui un altre puntde vista, la nostra visió sobre una feinaen la que tots hi treballem dia a dia:educar millor als nostres fills.

No he conegut encara a cap pare nimare que no hi estiguin implicats. So-vint llegim o escoltem en els mitjans,alarmes per la falta de compromís engeneral dels pares en vers als nostresfills. Nosaltres no ho vivim així. Som del’opinió que els pares volem el millor perells, cadascú a la seva manera, a ve-gades equivocant-nos i altres encer-tant-ho, però sempre pensant que hofem perquè realment els estimem.

Insistim amb la intenció d’implicar-nosen el projecte d’educar als nostres fills.L’educació a casa i la formació a l’es-cola no són dos mons distants. Creiemque són espais relacionats que interac-cionen per al mateix fi. D’aquesta ma-nera té sentit que a la revista de l’escolaels pares també hi tinguem el nostreespai, la nostra veu.

Per això us convido a aprofitar aquestaoportunitat per afegir el nostre gra desorra a la tasca que tots compartim. Elsproblemes i els obstacles que se’nsplantegen ens donen, sovint, la sensa-ció d’estar sols. Res més lluny de la re-alitat. La majoria de les famílies viuenexperiències similars i el fet de compar-tir-ne les inquietuds ens ajuda a millo-rar-nos en l’educació.

Una manera d’ajudar, com n’hi ha d’al-tres, pot ser aquesta pàgina.

Fins aviat.

AMPA de l’Escola Pia de Granollers.

ESPAI DE L’AMPAA

MP

A

31

SORTIDA A GANDESA

Les 6:45h del matí, comencem el viatge. Encaraamb els llençols enganxats pugem a l’autobúsque ens portarà cap a Gandesa i a l’estudi dela batalla de l’Ebre, que va tenir lloc entre el 25de juliol i el 16 de novembre de 1938.

Encara no arribem a Gandesa que ja fem la pri-mera parada al Memorial de les Camposines.El memorial està dedicat a tots aquells que mo-riren durant la Batalla de l’Ebre, en ell estan en-terrades les restes que s’han pogut recuperar ien una paret hi ha els noms de totes les vícti-mes a les que s’ha pogut identificar.

Una estona més tard arribem a les Trinxeres deles Devees. Aquestes recorrien tot el turó, tot ique actualment només se’n conserven algunsfragments ja que es van esfondrar. El lloc va re-presentar un punt estratègic per a la defensa delterritori republicà.

Esp

ecial...

32

A dalt de la Cota 705 vàrem cantar cançonsde Pau i vam recordar a la Lleva del Biberó,un conjunt de nois de la nostra edat (17-18anys) que van ser enviats al front republicàper falta d’efectius.

A la mateixa cota 705 hi vàrem trobar unes trinxe-res i altres amagatalls on alguns van fer diversessimulacions.

SORTIDA A GANDESAE

spec

ial.

..L’autocar ens va deixar al peu de la Serra de Pàn-dols, que vam pujar caminant per tal d’intentar-nosfer una idea del que representà per als comba-tents. Tot i que alguns van arribar a dalt sense alè,cal dir que nosaltres no anàvem gairebé carregats(els combatents duien motxilles d’entre 15 i 20 kg)i portàvem el calçat i la roba adequats (molts d’ellsanaven amb la roba estripada de la lluita i espar-denyes de set betes). Els soldats republicans vandefensar la seva posició des d’aquesta cota du-rant 115 dies.

33

A continuació l’autobús ens va dur a la nostra úl-tima parada del dia: El Centre de Documentacióde la Batalla de l’Ebre a Gandesa. Allí vam fer unrecorregut per les diferents sales i vam veure mu-nicions, així com la indumentària i medecines decampanya, entre d’altres objectes utilitzats en laBatalla de l’Ebre.

Un cop arribats a Gandesa, l’autocar ens va portar a l’Hotel Piqué. Allà, aquells queho vam voler vam poder dutxar-nos i després, vam anar a donar una volta pel poblede Gandesa.

Abans de poder anar a fer el jocde nit, vam recuperar forces so-pant al mateix hotel. Després, vamanar a un descampat del pobleper poder jugar per equips: Nacio-nals contra Republicans. I fins i totvam tenir ferits de guerra!

SORTIDA A GANDESA Esp

ecial...

34

Al matí següent vam anar a Corberad’Ebre. Allà, vam visitar les ruines delpoble vell, destruït pels bombardejosdurant la Guerra Civil. En aquest hihavia l’abecedari de la Pau, i a cadacarrer, hi havia una lletra acompanyadad’un escrit o poema. Les imatges quevam veure a aquest poble ens van im-pactar molt a tots.

Un cop visitat el poble vell vam baixar cap al poble nou de Corbera per visitar l’exposició delCentre d’Interpretació 115 dies, on vam poder veure diaris de l’època, vídeos d’experiènciespersonals, material bèl·lic i explicacions audiovisuals.

Després d’aquests dos dies a Gandesa estàvem tots MOLT cansats i va arribar l’hora de tor-nar cap a Granollers. Aquest petit viatge ens ha servit per aprendre una mica més sobre la Batalla de l’Ebre, quèvan sentir les persones que s’hi van veure implicades. Ens ha ajudat a imaginar-nos comforen aquells horrorosos 115 dies que ara semblen tan llunyans.

Anna CasanovasLaia Cunill

Clàudia Castellà2nB Batxillerat

SORTIDA A GANDESAE

spec

ial.

..

35

DENIP Rep

orters en

acció