El control de les emocions i l‘estimulació de la intel·ligència emocional

DIPLOMA D’ESPECIALITZACIÓ DE LA UOM EN SALUT I QUALI TAT DE VIDA

UIB

Universitat de les Illes Balears

Dr Jaume Rosselló Mir.

Professor Titular d’Universitat.

Departament de Psicologia

Universitat de les Illes Balears

e-mail: jaume.rossello@uib.cat

“Pensam el que sentim. Sentim el que pensam. La gallina fa un ou. L’ou esdevé una gallina”

1. La inevitabilitat de les emocions negatives i derivats

2. Què és el que NO hem de fer en front dels problemes emocionals?

3. Com podem combatre les emocions negatives?: Control i regulació

emocionals

4. La intel·ligència emocional i social

5. Pautes bàsiques per a la millora de la intel·ligència emocional i social

o com començar a ser afectivament intel·ligents

6. Avantatges emocionals a les persones majors

7. Postres

Guió

1. La inevitabilitat de les emocions negativesi derivats.

Al llarg de la vida, els conflictes, les frustracions i les emocions negatives resulten inevitables.

De fet, són part de la vida i, d’aquestes experiències, en podem aprendre molt i sortir-ne enfortits.

2. Què és el que NO hemde fer en front dels problemes

afectius???

NO hem de fugir ni tractar d’evitar desesperadament aquestes experiències, almenys mentre tinguem possibilitats d’enfrontar-nos-hi activament i de posar-hi solució. Cal acceptar el malestar emocional i ser prou valents per enfrontar-lo.

Tampoc no podem donar voltes i voltes als problemes de forma passiva...sense fer res per solucionar el malestar emocional.

No podem tampoc renunciar als nostres valors, a la nostra forma de ser i a la nostra forma de fer, continuant com si res no passàs...

...i posant-nos la màscara que socialment “pertoca” sense canalitzar adequadament i assertivament el malestar, i sense comunicar-nos afectivament amb els que sentim més propers.

Ni restar crònicament trists, preocupats, abatuts anímicament, desesperançats o deprimits...

Ni negar els problemes o amagar-nos sota una cuirassa...

Ni, molt manco, desesperar-nos o angoixar-nos intensament...

Ni ser tan derrotistes, tan mancats d’expectatives, tan autopunitius, que els fets ens produeixen un perillós desequilibri en la nostra vida...

Ni estressar-nos fins al punt del distrès crònic i/o de la percepciódistorsionada del que passa o deixa de passar...

Ni viure frustrats i plens de ràbia/ira i hostilitat, esdevenint agressius, intolerants, antisocials o fent pagar als que més estimamels nostres problemes

Ni esperar que sempre serem de “mèl i sucre” o que quelcom ens protegiràin eternumdels mals moments o de les “aigües turbulentes”...

Ni esdevenir uns titelles sense motivacions, propòsits i iniciativa pròpia per resoldre el que tengui remei.

I no ho podemfer... perquè el preu és molt alt: la nostra salut

Fins i tot la física!

El distrès crònic acaba danyant l’organisme, afavorintl’aparició de malalties serioses, algunes cròniques: depressió, dolor psicògen, fatiga i astènia, burn-out, trastorns del son, crisi d’angoixa, trastornsd’alimentació, disfuncions sexuals, síndrome del colón irritable, vulnerabilitat a malalties infeccioses, malalties cardiovasculars, úlcera gàstroduodenal, tumors malignes, etc, etc.

Alguns problemes de salut que es veuen afavorits pel distrès i les emocions negatives experimentades crònicament

3. Compodemcombatre les emocions negatives?

Control i regulació emocionals

ESPIRITUAL

FÍSICA

OCUPACIONAL

EMOCIONAL

INTEL·LECTUAL

SOCIAL

Mens sana in corpore sano... i viceversa

Recordau, en primer lloc, la roda de la salut integral. No es pot entendre la salut sense mirar més enllà del model biomèdic.

Com podemcombatre les emocions negatives?

� Identificar les situacions que ens produeixen malestar emocional i distrès

� Hàbits higiènics: alimentació, son (migdiada), líquids, B1-B6-B12...

� Combatre les idees irracionals, els pensaments negatius, etc.

� Aprendre estratègies d’afrontament: planificació del temps, aturada de pensament, assertivitat, etc.

� Aprendre tècniques de relaxació muscular o similars (ioga, etc.)

� Fomentar l’autoestima

� Fomentar l’empatia i el contacte social

� Fer esport o activitat física: importància del cansanci físic

� Autoinstruccions o automissatges racionals, positius i realistes.

� Revaloració i supressió.

� Afrontament progressiu de les situacions aversives.

� Compartir els nostres sentiments amb les persones properes.

� Dur a terme activitats gratificants i posar especial esment en allò positiu i agradable: fomentar les emocions positives. Fins i tot en allò negatiu, intentar veure les coses des d’una perspectiva “constructiva”.

El canvi de perspectiva, de l’èmfasi, en els diferents aspectes del que ens passa, és essencial per combatre les emocions negatives i fomentar el benestar emocional

4. La intel·ligència emocional i la intel·ligència social

La intel·ligència emocional i la intel·ligència social

- La intel·ligència emocional té a veure amb la forma d’interactuar amb els altres, tenint en compte els aspectes afectius.

-Comprèn habilitats com ara el control dels impulsos, l'autoconsciència, l’automotivació, l’entusiasme, la perseverància, l’empatia, l’optimisme disposicional, la resiliència, el creixement postraumàtic, etc.

-Aquestes habilitats configuren trets de la personalitat com ara l’autodisciplina, la compassió, el benestar emocional o l’altruisme, uns trets que resulten imprescindibles per a una bona adaptaciósocial i per a mantenir la salut integral.

-Cal tenir presents les “altres” funcions de l’oxitocina i altres hormones que intervenen en els vincles afectius.

La intel.ligència emocional (I)

-El concepte d’intel·ligència emocional, introduït per Salovey y Mayer (1990), contribueix a vincular els processos cognitius amb els afectius.

-Suposa un efecte adaptatiu i de resolució dels conflictes quotidians sobretot a partir de la informació que ens atorguen els processos afectius.

-Sembla que, sovint, prediu millor l’èxit professional i social que el tradicional quocient intel·lectual.

-Les emocions han deixat de ser just “passions pertorbadores” per considerar-se essencials per al comportament intel·ligent. Raó i emoció ja no són dues instàncies ben diferenciades i, sovint, antagòniques.

La intel.ligència emocional (II)

-Mayer i Salovey (1997) defineixen la intel·ligència emocional com l’habilitat per processar la informació afectiva de manera que resulti en una conducta més adaptativa.

-Més àmpliament, la intel·ligència emocional es conceptualitza com:

1. L’habilitat per percebre, valorar i expressar emocions adequadament i de forma precisa (percepció emocional)

2. L’habilitat per accedir i/o generar sentiments que facilitin el pensament i la solució de problemes (facilitació emocional)

3. L’habilitat per comprendre les emocions i el ventall de processosafectius (comprensió emocional i empatia).

4. L’habilitat per regular les emocions facilitant el creixement emocional i intel·lectual (regulació emocional).

5. Pautes bàsiques per a la millora de la intel·ligència emocional i social

Pautes bàsiques per millorar la intel·ligència emocional i social (I)

-Aprendre a automotivar-se. Importància de la motivació intrínseca.

-Persistència en els objectius i metes, malgrat hi pugui haver fracassos o frustracions (vincle amb la resiliència).

-Entrenar-se per al control d’impulsos.

-Habilitat per autoregular els estats d’ànim.

-Procurar posar en la pell dels altres: aprendre a escoltar (escolta activa), atendre els altres i a empatitzar.

-Demostrar confiança amb els/les col·laboradors/es.

-Ser cordial, crear bon ambient. Fomentar les habilitats socials.

-Exposar-se progressivament a les “pors” i als prejudicis emocionals i socials.

Pautes bàsiques per millorar la intel·ligència emocional i social (II)

1-Millorar les competències personals:

I-Posar esment a les pròpies emocions, sentiments i estats d’ànim. Fer un esforç per ser-ne conscient.

II-Practicar l’autoregulació de les emocions, entesa com les estratègies per suprimir, mantenir o augmentar un estat emocional en curs (Davidson et al., 2000). Vincle fonamental amb l’expressió dels afectes (Silva, 2005).

Importància de la revaloració (reappraisal) i la supressió. Cercar significats alternatius. Inhibir conductes que augmenten el malestar (l’altra cara de la catarsi).

III-Automotivació a partir del sentiment de competència i d’autodeterminació. Altres formes d’automotivar-se (objectius concrets, específics i a curt termini, control d’estímuls, autoobservació, autoavaluació i autoreforçament, etc.)

Pautes bàsiques per millorar la intel·ligència emocional i social (II)

2-Millorar les competències socials:

a-Habilitats de comunicació (verbal, no verbal, paraverbal).

b-Habilitats socials i assertivitat.

c-Observació i reconeixement de les emocions d’altri.

d-Empatia cognitiva i empatia emocional.

5. Avantatges emocionals a les persones majors

Avantatges emocionals de les persones majors (I)

-Millor control emocional (Lawton et al., 1992).

-Menor manifestació d’ira i agressivitat (Berkowitz, 1998)

-El mateix o millor benestar (Stacey i Gatz, 1991)

-Major comprensió emocional (Labouvie-Vief, et al., 1989)

-Major subtilesa i refinament emocional (Molinari i Reichlin, 1996).

Major ús i comprensió d’una ironia sana, etc.

Avantatges emocionals de les persones majors (II)

=---=---=Supressióemocional

PÈRDUA==GUANY=“PROMIG”

------------GuanyPlaers maritals

Pèrdua---Guanys i pèrdues

Guany---Interacciómarital

Pèrdua---Pèrdua=PèrduaPel·lícules divertides

Pèrdua---===Pel·lícules tristes

Pèrdua==---=Emocions reviscudes

Pèrdua=Pèrdua---=Accions facials dirigides

Magnitud de reactivitat cardiovascular

Patró de reactivitat

cardiovascularConductaAutoinforme al moment

Autoinforme retrospectiu

6. Les Postres

Breu tast

Efecte Thatcher

El cas de Phineas Gage

1-Orbitofrontal medial2-Orbitofrontal lateral3-Dorsolateral

Dilema moral

Moltes gràcies!!!