Vet aquí una vegada que un pardal es va enamorar de la lluna.Tot el dia pensava en ella i tota la nit la mirava a dalt del cel.Un dia va decidir anar a visitar-la però abans de marxar va pensar que li faria un regal molt especial: un collaret d’estrelles.- Segur que és un bon regal per a la lluna- va pensar el pardal

I així aquell vespre el pardal va preguntar a totes les estrelles si volien ajudar-lo fer un collaret per a la seva estimada lluna - Bona nit estrelles, voleu ajudar-me a fer un collares per a la lluna?- I tant que sí!- van contestar totes les estrelles.

El pardal va començar a agafar amb molt de compte totes les estrelles amb el seu bec d’una amb una i, volant, les va anant portant fins el seu niu. I així hi va fer moltes vegades, fins que va tenir el niu ple d’estrelles. El pardal va comptar totes les estrelles:- Una, dues, tres, quatre, cinc…Moltes estrelles! Ara ja puc fer un collares per a la lluna!

I amb el seu bec va anar enfilant les estrelles fins a tenir un collares llarg i ple d’estrelles brillants i suaus.

Llavors, amb el bec va agafar el collares d’estrelles i va volar pel cel, fins que va trobar la lluna amb la cara blanca, bonica i somrient.

El pardal li va posar el collaret al coll i la lluna es va posar vermella, perquè era molt vergonyosa.

A la lluna li va agradar tant el regal que des de llavors cada nit surt a passejar pel cel amb el seu collaret d’estrelles.El pardal des del seu niu la veu com passeja tota mudada amb el seu collares d’estrelles penjant al coll.

I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT