El Clip general

36

description

nº 0 - Abril 2010

Transcript of El Clip general

Page 1: El Clip general
Page 2: El Clip general
Page 3: El Clip general
Page 4: El Clip general
Page 5: El Clip general
Page 6: El Clip general
Page 7: El Clip general
Page 8: El Clip general
Page 9: El Clip general
Page 10: El Clip general
Page 11: El Clip general
Page 12: El Clip general
Page 13: El Clip general
Page 14: El Clip general
Page 15: El Clip general
Page 16: El Clip general
Page 17: El Clip general
Page 18: El Clip general
Page 19: El Clip general
Page 20: El Clip general
Page 21: El Clip general
Page 22: El Clip general
Page 23: El Clip general
Page 24: El Clip general
Page 25: El Clip general
Page 26: El Clip general
Page 27: El Clip general
Page 28: El Clip general
Page 29: El Clip general
Page 30: El Clip general

ENTREVISTA A :Narcís Flores Rost27 anys.Exalumne de l'Institut Josep Brugulat.,Tècnic Mitjà en Instal.lació i manteniment electromecànic..Tècnic Superior en Manteniment d'Equips Industrials.. Enginyer Tècnic Industrial,

especialitat de Mecànica.

Bé, primer de tot, situem-nos. Què estàs fent, actualment, Narcís ?Actualment estic treballant en el món del disseny de màquines industrials a l’empresa MIMASA on hi dissenyem i fabriquem màquines per al món del sector alimentari. Empreses conegudes com El Pozo, Casa Terradelles, Danone, etc... reben el nostre servei.Quan vas entrar a l'Institut Josep Brugulat ?Els meus inicis van ser just en acabar 8è d’EGB, l’any 1997 si no ho recordo malament. Curiosament vam ser l'última promoció que vàrem accedir a l'ESO des de 3r, després d’aquest curs de l'antic sistema.Quins estudis hi vas fer ?Desprès de cursar els dos anys de la secundària obligatòria, vaig fer el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Tècnic en Instal.lació i Manteniment electromecànic. Un cop finalitzat el cicle mitjà em va sortir l'oportunitat d’accedir a Cicle Superior amb els estudis de Tècnic Superior en Manteniment d’Equips Industrials mitjançant la formació de tot un curs acadèmic, anomenat curs pont, a l’IES SEP la Garrotxa.Què és el més important que hi vas aprendre ?Que tots tenim els nostres problemes i defectes i que, per més dificultat que hi veiem, de mica en mica, amb paciència i empatia, podem anar progressant i millorant en molts aspectes a l'hora de fer i afrontar les coses. Tens bon record de l'institut ? Sempre que recordo el meu pas per l’Institut tinc un bon record, sempre surt un comentari bo. Recordo els companys i un gran professorat que, al llarg de l’ensenyament, veia com s’esforçaven per ajudar-nos a progressar i a veure les coses des d'un altre punt de vista. Això, al llarg dels temps, ho he notat i m’ha ajudat molt.Et sembla que va saber oferir-te l'ensenyament que necessitaves ?Evidentment una formació i un nivell educatiu molt bons ja que, des que vaig començar a l’institut fins que vaig acabar, em costava reconèixer-me tot el que havia

après. Si mirava enrere em sentia realitzat perquè estava fent una cosa profitosa. Aquí vaig aprendre a estudiar i a treure rendiment del que estudiava.No va ser fàcil, un cop hi era algunes -o moltes- coses costaven i algunes es complicaven però el resultat va ser personalment molt bo.Tu has fet un itinerari educatiu molt complet, primer l'ESO, després la FP de grau mitjà, després el curs pont per fer la FP de grau superior i finalment la Universi-tat. Aconsellaries aquest itinerari a altres estudiants ? Què hi has vist de positiu ?Aconsellar està a l’abast de pocs, prefereixo donar la meva opinió i que tothom l’agafi segons el seu criteri. Aquest tipus d’itinerari, d’un bon principi, mirat des d'un altre punt de vista, semblaria llarg si el que finalment es vol es una carrera universitària.Quan acabes d’estudiar l’ESO no tothom té clar a què es vol dedicar, però sí que es té més clar quina és la temàtica que ens agrada més. Quan es finalitza l’ESO, continuar amb el batxillerat pot quedar molt gros, però no és impossible, i això fa que la via més motivadora sigui la de fer un cicle mitjà. Aquest et permet rebre una formació professional molt bona i pràctica de cares al món laboral. L’avantatge és que pots combinar els estudis amb una pràctica laboral que en la meva opinió a la llarga s’agraeix i molt.El mateix opino amb relació a finalitzar el batxillerat, ja que no tothom té clar d'accedir a la universitat. Un cicle superior permet el mateix que el mitjà però amb més grau d’importància. En finalitzar un curs sempre hi ha la possibilitat de continuar aprenent i això és una cosa amb què no hem de deixar de pensar-hi. És per això que, quan es comença des d'un cicle i vols continuar aprenent, tot s’allarga una miqueta més, però no hem d’oblidar que ens estem format a nivell educatiu i professional. Per mi això ha suposat grans canvis. Arribar a un objectiu per un camí més llarg no vol dir que sigui menys profitós, al contrari, a la llarga tots els punts s’acaben unint i tot ens ha servit d’alguna cosa.Cal destacar que també hem de buscar l’experiència del que estem fent perquè és la que ha de marcar el nostre progrés. També vull recalcar que no per força tot acaba amb una carrera universitària. El món, després d’un cicle formatiu, pot ser fins i tot molt millor que no pas haver passat per la universitat.Parla'ns del CFGS de manteniment d'equips industrials. Com el veus ? Creus que aporta un coneixement prou útil de l'especialitat ?El veig molt avantatjós perquè et permet estudiar, treballar i practicar molts dels temes que es donen dintre el curs. Et dóna una informació i unes tècniques importants per moure’t i desenvolupar-se de cares al que es presenta dins el mon laboral.En aquest cicle cal destacar els professors que he tingut ( i que molts encara exerceixen) perquè la seva tasca, a efectes pràctics i personals, és útil més endavant. La seva feina és molt important i per sort ells la fan ben feta.En el meu cas, m’han ajudat molt. Això, és clar, es veu passats uns anys.I de la carrera ? Què té d'atractiu l'enginyeria tècnica industrial especialitat en mecànica ? Quines dificultats presenta ?

Si t’agrada el món més tècnic i el perquè de moltes coses físiques que ens envolten ja siguin estructures, màquines, instal.lacions elèctriques, etc. Pot ser un bon atractiu de futur.Per una part presenta la dificultat que no pots deixar-ho tot a última hora perquè hi ha un canvi de ritme important respecte dels cicles formatius. Moltes de les assignatures s’han de treballar constantment i des d'un bon principi no és fàcil. És qüestió d’adaptació. S’han de fer sacrificis i aquest és un dels camins per no endarrerir-se . La meva opinió és que cal començar amb ganes, seguir amb entusiasme i acabar de la mateixa manera que es va començar.I finalment, parla'ns de l'accés al món laboral. Com l'has viscut ? Què t'ha representat com a persona ? Quins reptes comporta ?Jo l'he viscut durant el procés de formació de Grau Mitjà i Superior i actualment després de la carrera. És gratificant el fet de poder fer una cosa que tu mateix has triat i que t’ha costat molts esforços per arribar allà on volies.En acabar la carrera és com si tornessis a començar perquè queda el paper de demostrar les habilitats que has après. Com tot, s’ha d’aprendre l’ofici i afrontar els reptes. I per mi una cosa important és que podem aprendre molt de la gent que t’envolta laboralment i, evidentment, també de les que no. Com a persona m’ha representat un gran canvi perquè has d’estar disposat a complir amb els teus objectius i els de l’empresa. Això fa que vegis moltes coses diferents respecte a com ho veies abans.El repte és que constantment has d’estar disposat a aprendre.Quins plans de formació de futur tens ? Continues formant-te ?Per a mi la inquietud d’aprendre és molt important i això fa que sempre tingui ganes de progressar a nivell professional i també personal.Els plans de futur... de vegades, costa de saber cap on aniran, ara per ara el que vull es agafar experiència i millorar.La meva formació actual passa per aprendre algun altre idioma i, quan sorgeixi l’oportunitat, estudiar alguna cosa enfocada a millorar, si cal, el meu futur.Una darrera qüestió: què aconsellaries als nois i noies que en aquests moments encara estudien al nostre institut ?En definitiva els estudis són per a un mateix i com més ben preparats estiguem més portes deixarem obertes. Hi ha gent molt ben preparada a nivell laboral i això ha de ser un bon motiu per ser com, a mínim, un d’ells.Estudiar ha de suposar una motivació, disfrutar mentre s’estudia i focalitzar l’objectiu on volem arribar. Tot té un premi i la magnitud d’aquest el posem nosaltres.

Page 31: El Clip general

Miquel Duran Frigola va cursar el batxillerat els cursos 2001-2002 i 2002-2003. Va venir a fer ESO al Brugulat l’ any 1997. El setembre de 2003 va anar a fer la carrera de Química a l'Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona. El juliol de 2009 va acabar la llicenciatura i va anar durant dos mesos a fer un projecte de fotoquímica (reaccions químiques en presència de llum) al Massachusetts Institute of Technology de Boston, estat de Massachusetts, als Estats Units.1. Ens voldries fer una petita presentació?Em dic Miquel Duran, vaig néixer el 85 a Barcelona, però sóc de Banyoles. Després d’acabar el batxillerat en ciències de la salut, em vaig posar a fer Enginyeria Química a l’Institut Químic de Sarrià, però de seguida vaig veure que era gairebé oposat al que buscava. Vaig aprofitar el poc recorregut que portava per fer la Llicenciatura en Química, de la qual estic encantat. Durant l’últim any he estat en un projecte de dissenys de fàrmacs que, en presència de llum, podrien tractar l’arteriosclerosi.2. La teva vida mentre estudiaves a Banyoles.- Feies moltes “activitats” a part d'anar a l'escola o a l'institut? Ja aleshores els meus pares treballaven molt i suposo que necessitaven tenir-me entretingut. I tant que m’entretenia. Principalment feia de porter, com el meu pare, i bàsquet, però a dies saltats de la setmana, i en èpoques diferents, vaig estar apuntat a judo, a tenis, a piragüisme, al Club d’Esquí i a acrobàcies. A part, feia anglès i pintura amb els de Palau, i cant coral, que se’m donava fatal. - Dedicaves molt de temps a estudiar a casa teva?La veritat és que poc, i me’n penedeixo. Quan vaig començar la carrera tenia poques rutines i qualsevol esforç se’m feia un món. M’hauria agradat haver estat més metòdic. - Sorties molt?Sortíem força, sí. A Banyoles això de les colles és molt especial. Quan arribes a Barcelona t’adones de l’important que és. - Quines aficions tenies?Odio que em preguntin això, sóc molt convencional: llegir i escriure. 3. Els estudis universitaris.- Quina carrera has fet i a on?He fet Llicenciatura en Química a l’Institut Químic de Sarrià. - Com et vas decidir a estudiar aquesta carrera?A mi m’agradaven la física, la química i les matemàtiques. No sé exactament si m’agradaven perquè se’m donaven bé o se’m donaven bé perquè m’agradaven, però el cas és que quan estava a batxillerat volia alguna cosa que integrés les tres àrees. Em van dir que Enginyeria Química tenia una mica de tot, i m’hi vaig tirar de cap. En part, em sap greu no haver estat més curiós i atrevit, vaig preguntar a quatre persones comptades i em va fer mandra pensar i informar-me. Quan vaig ser a tercer de carrera vaig adonar-me que se’m donava bé, però no m’agradava. El canvi més suau que podia fer era passar-me a Llicenciatura en Química, i així ho vaig fer. Ara crec que estic on vull estar, però, si pogués tornar enrere, hauria fet Física. - Com vas viure el canvi entre estudiar al costat de casa a Banyoles i estudiar fora de casa, en una universitat d'una gran ciutat?En el meu cas, era un canvi urgent. El necessitava per moltes raons. Vaig tardar molt poc a adaptar-me. Les coses han canviat ara a Banyoles, per descomptat, però val la pena sortir a conèixer una miqueta de món. - T'agrada el que has estudiat?Sí, molt. Em falta saber si les portes que m’ha obert la carrera m’agraden també, però sens dubte ha estat una gran experiència.

- Has trobat el que esperaves de la carrera?Esperava menys del que he trobat. A vegades penso que tot el que sé ho he après aquests cinc anys. Sobretot he hagut d’aprendre a espavilar-me i a organitzar-me. Abans era un desastre.- T'ha suposat molt esforç, molt temps d'estudi, molta dedicació?Aquesta és una pregunta trampa, perquè ara us diré que no, perquè ja he acabat, però la veritat deu ser que sí. En èpoques d’exàmens no feia altra cosa que estudiar. - Alguna experiència curiosa de la carrera, que vulguis explicar? Quan feia primer, per desgràcia, em vaig guanyar una certa reputació en els vessant de càlcul i informàtica. Suposo que va ser perquè el primer parcial de programació em va anar força bé. Aquests exàmens es feien en portàtil, havies de resoldre un problema i entregar un fitxer que el professor avaluava. Abans d’entrar a l’examen final, em va venir un noi a demanar si li podia copiar el fitxer de l’examen a un llapis USB. Em va dir que s’asseuria al meu costat i que deu minuts abans li passés la meva resposta. No li vaig saber dir que no. El noi es va despistar i no va canviar ni el nom al fitxer, així que el professor va rebre dos “Miquel Duran”. A ell el va suspendre i a setembre, i a mi em va treure força punts. Aquesta ha estat la pitjor nota de la carrera. 4. Contactes amb el món real, durant la carrera.- Has fet treballs o participat en projectes que tinguin relació amb problemes o situacions del món actual?Marxo d’aquí a un mes a El Salvador en un projecte de la Càtedra UNESCO de la Universitat Ramon Llull. Vaig a fer-hi de químic durant cinc mesos en una badia on excombatents de guerra es dediquen, sense massa èxit, a la cria de gambetes. Necessiten controlar variables fisicoquímiques de l’aigua i analitzar certes algues. A part, quan estàs a Barcelona sempre intentes fer alguna coseta, fa dos anys vam vendre llibres de Sonrisas de Bombay, per exemple, però he d’admetre que he estat poc actiu. Veurem com va a El Salvador.- Has tingut relacions o has viatjat a altres països o zones del món?He viatjat moltíssim, ser estudiant sempre deixa els estius lliures. El que més recordo és un estiu al nord de Noruega, un viatge a l’Índia, un altre a Mèxic i el Transsiberià. - En quins idiomes has hagut d'estudiar i quins has utilitzat per relacionar-te?Anglès. Ens agradi o no, en ciència, tot és en anglès. Crec que aquesta enquesta és la primera cosa que escric en català des de fa molt de temps, és una llàstima.- La universitat et facilita la continuació dels estudis (màster, doctorat, cursos d'especialització) o el treballar a l'empresa, aquí o a l'estranger?Sí, en línies generals, sí. El que passa és que la investigació aquí està poc i mal pagada. És important treure la carrera amb bona nota, tant de bo n’hagués estat conscient des del principi. Hi ha un sedàs terrible per nota abans de qualsevol beca per a màsters o doctorats. A l’estranger, a nivell d’investigació, potser les coses són més fàcils. Aquest estiu passat vaig tenir la sort de passar-lo a Boston, al Massachusetts Institute of Technology (MIT), i tot és més ràpid, ric i eficient. Segur que marxaré una temporada a aprendre tant com pugui, però la meva intenció és tornar aquí i intentar fer-ho el millor possible, encara que les condicions no són les mateixes, perquè aquí a casa nostra també hi ha potencial.- En què vas treballar al MIT?:Les molècules amb les quals he estat treballant aquí a Barcelona són inofensives en absència de llum, però quan se les il.lumina amb llum vermella produeixen una espècie d'oxigen molt reactiu capaç de matar qualsevol cèl.lula que tingui al voltant. Es va pensar que això podria servir per a eliminar gradualment la placa arterioscleròtica, que és la segona causa de mortalitat al món occidental. Això em va donar l'oportunitat d'anar a fer uns assaigs previs al MIT, que per a qualsevol científic és una de les referències.- Com va ser la teva vida allà:Allò és un altre món, és una ciutat sencera. Tenen la seva pròpia policia, cines, camps de futbol, clubs de vela, d'esquí, etc. I molts laboratoris, evidentment. Les instal.lacions són impactants.

És increïble, tenen les instal.lacions obertes 24h, no hi ha cap impediment per a treballar. A mi això m'anava de perles, perquè a les nits acostumo a estar actiu. Hi havia dies que anava a sopar i a fer el toc i després, a les 2h de la matinada, me n'anava al laboratori fins al matí. Per a mi el millor d'això és que ningú sabia que havies estat treballant, però a ningú li importava que l'endemà tornessis al migdia. Els és igual les hores que facis i a on les facis, només volen que el dia que has de presentar resultats, presentis resultats. Aquí les coses no són així, en general, estem encara acostumats a pensar que només treballa el que està de matí a vespre a l'oficina. Som molt desconfiats.- Et sents preparat per continuar estudiant o treballar en una empresa?Després de l’estada a El Salvador, si tot va bé, començaré un doctorat en Bioinformàtica, en una àrea que es diu Quimiogenòmi-ca, que és una nova estratègia de disseny de fàrmacs. No sé què passarà després del doctorat, potser em poso en una empresa farmacèutica o potser acabo al món docent. Ja es veurà.5. La teva visió de futur:- Creus que estudiar una carrera de ciències és una bona base per desenvolupar una carrera professio-nal en el món de la investigació científica a la universitat o a l'empresa?Crec que és una de les maneres, n’hi ha d’altres. Considero que s’ha d’anar molt alerta amb quina carrera s’escull i amb com te la prens. Els científics d’avui tenen molta capacitat per a canviar el món, i per això han de ser una mica polítics i tenir nocions d’economia, perquè formen part d’una roda d’interessos en la qual, si volen, poden tenir un paper important. El model de científic solitari és ja molt vell, i el que pensi que estudiant ciència n’hi ha prou, ho tindrà molt difícil. Jo mateix me n’he adonat: companys meus de promoció, sense ser grans científics, aviat tindran llocs importants, perquè eren gent molt completa socialment i amb moltes inquietuds pel que passa a l’actualitat. - Creus que hi ha sortides, aquí o a l'estranger o hi ha pocs llocs de treball i massa competència?No sé com eren les coses abans, però ara hi ha molta competència. Per això és important fer-ho tan bé com sigui possible durant la carrera. Tothom té l’oportunitat de fer una carrera, i això és molt bo, però justament per això tenir una carrera ja no té el mateix valor afegit. Una cosa semblant passa amb l’anglès, abans era un valor afegit i ara es dóna per descomptat. Almenys en ciència, l’etapa acadèmica no sol acabar-se amb la carrera, d’alguna manera t’has d’especialitzar i diferenciar-te de la resta. - Com ha variat la teva visió de la ciència, en general, després d'haver fet la carrera? És molt menys idíl.lica. Entens que la ciència la fan persones, i que aquestes persones tenen interessos, i que d’aquests interessos en depenen uns diners, i la resta ja la suposeu. El coneixement, si no és útil, és difícil de sostenir. Això fa que la ciència indagui en allò que és útil i rendible ara i avui, i no està lliure de prejudicis. No obstant, hi ha gent molt bona i terriblement interessant treballant-hi i sincerament crec que les coses s’estan fent seriosament. És un gust veure com les persones poden comprendre les seves àrees de manera tan profunda.- Creus que un estudiant de batxillerat de ciències de Banyoles, pot obrir-se camí en el món de la ciència, si realment li interessa i està disposat a posar l'esforç que calgui? Amb quins condicionants es trobarà?Potser estic poc legitimat per dir res sobre el tema, perquè tot just començo, però evidentment que pot obrir-se camí. Quan arribes a Barcelona, o a on sigui, t’adones que hi ha gent molt bona i molt millor, i això et tranquil.litza en part, però en part et molesta. Jo recomanaria a qualsevol estudiant que, per molt bé que li vagin les coses, toqui sempre de peus a terra, perquè hi ha gent molt brillant de la qual s’ha d’aprendre. La humilitat és el camí més directe perquè les coses surtin bé, no en tinc cap dubte. La humilitat porta a l’esforç i a no perdre el nord quan estàs en un entorn competitiu. D’altra banda, hi ha tantes branques i subbranques que qualsevol que hi posi il.lusió trobarà el seu lloc. A vegades és com si cada tema d’estudi estigués adaptat a la persona que hi treballa. Suposo que hi ha poques feines amb tanta flexibilitat.

Page 32: El Clip general
Page 33: El Clip general
Page 34: El Clip general
Page 35: El Clip general
Page 36: El Clip general