És l’assetjament virtual.

Sent una posició de poder des de l’anonimat de la xarxa.

Sap com moure’s per Internet. Publica informació falsa sobre altres

persones. Manipula a altres persones per a què

assetgin a la víctima.

Es nega a acceptar la fi d’una relació. És el més freqüent i perillós.

Quan rebem amenaces habitualment (diàriament sigui per Internet, e-mail, xarxes socials,etc.)

Quan hi ha un poder del assetjador sobre la víctima.

Quan notem que algú s’interessa excessivament en les nostres intimitats.

Persones populars. Persones que han aconseguit fites que ells no

han pogut assolir. Persones que han rebutjat sentimentalment

l’assetjador. Persones discriminades pels seus gustos,

com per exemple, “freaks”, “empollaires”...

Configurant la privacitat de les xarxes socials. Controlant a qui donem les nostres dades

personals (mòbil, e-mail...) Cercar-te a tu mateix per Internet regularment. No confiar en gent que mostri excessiva

confiança.

No existeix una llei concreta sobre el ciberassetjament, però els delictes comesos durant aquesta pràctica sí que són punibles.

1. Tratar d’identificar al ciberagresor

2. Ser conscients que el cyberbullying acabarà.

3. No donar-li importància i no contestar.

4. Contactar con la companyia del mitjà de comunicació on assetja per denunciar-ho.

1. Denunciar-ho a la policia.

2. Guardar i fer una copia de TOT el que envia.

3. Recórrer a un advocat.

4. Bloquejar-lo en tots llocs on es pugui.