EL CAVALLER I EL DRAC DEVORADOR DE LLETRES

A les cinc de la tarda d’un 23 d’abril un noi que es deia Jordi va sortir

de l’escola del poble de Montblanc. A la seva escola no només

s’ensenyava matemàtiques, llengua o música sinó que també era una

escola molt especial: una escola de cavallers on aprenien a matar

dracs, salvar princeses, escalar castells, muntar a cavall, fer servir la

llança, defensar-se amb l’escut… però no només hi podien anar nois

sinó que també hi podien aprendre les noies. Aquestes aprenien el

mateix que els cavallers perquè a vegades els nois no s’ho podien fer

tot sols i necessitaven la seva ajuda.

Aquell dia en Jordi estava molt content perquè era el dia del seu sant i

era una dia molt especial perquè tot el poble vivia una gran diada.

Com cada dia, quan va sortir de l’escola va anar a la biblioteca. Per

arribar a la biblioteca de Montblanc havia de travessar tota la vila que

aquell dia estava plena de gent i paradetes de llibres i de roses.

En Jordi es va aturar davant d’una parada de llibres i va comprar un

llibre pel seu pare: un llibre d’aventures amb una portada de colors

molt bonica.

Quan va arribar a la biblioteca va veure tots els nens llegint els contes

que havien comprat i ell també va començar a llegir el llibre

d’aventures.

Tots estaven tranquils fins que, de cop i volta, va arribar un drac que

portava ulleres i pantalons esparracats perquè era un drac molt

modern. Aquest drac es deia Xuclalletres i tot i que era un bon drac li

agradaven tan els contes que es menjava totes les paraules i a la nit

podia llegir els contes que havia xuclat.

El drac va començar a xuclar i xuclar amb molta força i totes les lletres

i paraules dels llibres van sortir volant i van anar a parar a la panxa

d’aquell drac tan especial.

En Xuclalletres va marxar amb la panxa plena i els nens van tornar a

obrir els seus contes però...quan els van obrir van veure que les seves

pàgines estaven en blanc!

- Oh, no pot ser!- van dir els nens sorpresos.

- Ara no podrem llegir els nostres contes! Quin desastre! – van cridar.

Tots van quedar bocabadats. Pensaven que seria molt trist no poder

llegir els llibres i estaven tristos i enfadats.

Llavors en Jordi, que ho havia vist tot, va dir:

- Com que jo estic aprenent a fer de cavaller, salvaré els vostres

contes i podreu tornar a llegir. Segur que el meu pare i la meva mare

podran dir-me la solució. Ells són el rei i la reina i són molt savis.

En Jordi va córrer cap al castell i va explicar als seus pares tot el que

els hi havia passat.

Els seus pares li van dir que si volia recuperar les paraules dels llibres

havia d’anar a la muntanya més alta de tot Catalunya, la Pica d’Estats,

i buscar una espasa màgica per clavar-la a la panxa del drac. Va

caminar moltes hores i va arribar al cim de la muntanya. Allà hi va

trobar l’espasa màgica clavada al terra.

Al costat de l’espasa hi havia un cartell que deia: “ESPASA MÀGICA

PER CAVALLERS”.

Després d’intentar-ho moltes vegades va aconseguir arrencar-la i va

anar a trobar el drac que estava fent la migdiada a la seva cova.

Quan va arribar li va clavar la llança a la panxa i en va sortir molta

sang.

De la sang del drac van créixer moltes roses vermelles. Cada rosa

portava un cartell amb el títol dels contes que els nens llegien a la

biblioteca i, dins de les roses, hi havia totes les paraules dels contes

que el drac s’havia menjat.

La ferida que li havia deixat l’espasa de cop i volta es va curar. En

Jordi va agafar totes les roses i les va portar a la biblioteca i les va

repartir a tots els nens que van poder tornar a posar totes les paraules

dins dels seus contes.

El nen es va guardar dues roses: una per regalar-la la princesa i una

altra per la seva mare, la reina. Totes van estar molt contentes.

Finalment Sant Jordi va tornar al castell i va poder regalar el llibre

d’aventures que havia comprat pel seu pare.

Però...què va passar amb el drac? Va continuar xuclant les lletres?

Doncs...no! El drac va aprendre a no xuclar les lletres dels contes i en

Jordi el va ensenyar a agafar els contes i llegir-los. Cada dia anava a

la biblioteca a llegir amb tots els nens i nenes de la vila.

I van viure feliços per sempre més llegint els seus contes i vivint noves

aventures.

Categoria: B Alumnat de cicle mitjà d’educació prim ària

Pseudònim: “pallasso”