EL CANAL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES PRESENTA LOLA, LA...

Una coproducció de EL CANAL i Cultura Organitzada amb Sisè Sentit

EL CANAL

CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES

SALT/GIRONA

PRESENTA

LOLA, LA COMEDIANTA

De Federico García Lorca Direcció d’escena de Jordi Prat i Coll

Direcció musical de Marina Abad Direcció coreogràfica de Belén Maya

Teatre Municipal de Girona, Dissabte 11 de desembre a les 21h

Diumenge 12 de desembre a les 19h

ESTRENA

Bitò Produccions. Departament de Premsa:

Anna Mas i Àngels Alfonso. Telf: (34) 972 40 20 04/ Mòbil 675 22 35 65 · A/e: [email protected]

Contacte BARCELONA: Comedia - Marc Gall i Neus Masferrer. Telf: (34) 93 295 56 34 A/e: [email protected]/ [email protected]

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Federico García Lorca

Dramatúrgia i direcció d’escena: Jordi Prat i Coll

Direcció musical: Marina Abad - Ojos de Brujo

Direcció coreogràfica: Belén Maya

Ajudant de coreografia: Felipe Mato

Intèrprets: Marina Abad, Ivan Morales i Xavier Ripoll

Bailaors: Belén Maya, Jeranys Pérez, Marina Valiente, Felipe Mato i

Juan Carlos Cardoso

Escenografia: Ricard Prat i Coll

Músics: Max, Carlos Sarduy i Dani Morón

Disseny de so: Albert Cortada

Disseny de llums: David Bofarull

Direcció tècnica i regidoria: Àlex Kurth

Vestuari: Eva Camino

Producció ejecutiva: Carles Manrique i Jemima Cano

Ajudant de producció: Ingrid Fochs

Coproducció: EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona

i Cultura Organitzada amb Sisè Sentit S.L.

Amb la col.laboració de: Teatre Municipal de Rubí i del Teatre-Auditori de Sant Cugat

Agraïments: Nau Ivanow de Barcelona i Lluís Pascual

En el marc de

Durada aproximada 1h 10 min.

Espectacle en llengua castellana




PRESENTACIÓ DE L’ESPECTACLE

Lola, la comedianta no deixa de ser un breu text de joventut de Federico García

Lorca en forma de llibret d'òpera còmica. L'escriu entre l'any 22 i l'any 23 amb la

ferma convicció (com només ell s'agafava els projectes) que Manuel de Falla en

faria la música ja que durant el procés d'elaboració ambdós havien col·laborat

molt estretament. Malgrat la bona voluntat, el llibret no va acabar-se d'escriure

mai i de la música no se'n va arribar ni a composar una sola nota. Així, doncs, el

resultat final d'aquesta òpera tal i com hagués sigut no el sabrem mai. Ara, però ,

molts nays més tard, aquest material excel·lent serveix de pretext a la Marina, la

d'Ojos & Company, per volcar-hi el seu univers musical. Serveix de pretext

perquè la Belén Maya hi posi el seu talent coreogràfic. I serveix de pretext

perquè un servidor n'imagini una posada en escena.

A Lola, la comedianta tot i ser una obra primerenca de Lorca, hi apareix apuntat

tot un univers que-als meus ulls-anticipen moltes constants lorquianes. La

imprescindible presència de la lluna (ai!) ens remet directament al bosc de El

somni d'una nit d'estiu de Shakespeare obra de capçalera del poeta granadí. És

en la nit, entre les dues i vint i les cinc de la matinada, quan el verí de l'amor i

tots els seus jocs s'escampen amb més fúria, sense fre, sense prejudicis. Anem a

l'argument: Primer terç del segle XIX, Lola i el seu marit, en ple viatge de nuvis,

van a petar a una "venta" entre Càdiz i Algeciras, ella actriu i ell poeta es fan

passar, per pur plaer, per Maquesa i Calesero i la seva diversió constarà aquella

precisa nit en burlar-se d'un melancònic Marquès que s'enamora a l'acte de la

bellesa de la Lola. Tanmateix, sota una aparent comicitat, la tendresa i la crueltat

brollaran necessàriament del propi joc amorós. El plaer de la farsa i el dolor de

la infantesa seran les dues cares (com les de la pròpia lluna) en les quals s'haurà

de confrontar la Lola. Ella que veu la vida com un joc s'adonarà que rere l'alegria

de les disfresses s'hi amaga el dolor que tota màscara sentimental causa. Per la

seva banda, els dos homes- el marit i l'enganyat Marquès-dins aquesta nit




PRESENTACIÓ DE L’ESPECTACLE

particular viuran l'explosió de l'amor però també la seva part fosca. Així doncs,

benvinguts a una nit de Sant Joan, a una nit de discoteca boja, a una calorosa nit

d'estiu amb totes les conseqüències on el divertiment inicial (ja cruel de per

sí) es tenyirà de colors foscos i d'instants sincers. Finalment l'encegadora llum del

dia, ho posarà altre cop tot a lloc. Però el dia no farà res més que tapar

agredolçament els somnis del desig.

Jordi Prat i Coll

Juny 2010




FEDERICO GARCÍA LORCA- BIOGRAFIA

Fuente Vaqueros, Andalusia, 5 de juny de 1898 — Granada, 19 d'agost de 1936

Poeta i dramaturg.

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919. A la

Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es

féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i

Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927— cal adscriure la seva

obra. A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda (1926),

conegué Catalunya, des del 1925.

Sebastià Gasch i el grup de "L'Amic de les Arts" li feren conèixer la vida popular i

cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les galeries

Dalmau (1927). Aviat es relacionà amb els grups de "Mirador" i de "Quaderns de

Poesia" i féu conferències i lectures. A través de Margarida Xirgu, principal

protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona, conegué el món teatral.

García Lorca ha influït sobre els poetes de la promoció de Rosselló-Pòrcel, Blai

Bonet, etc. Participà en els actes de l'aniversari de la mort de Góngora amb una

conferència sobre La imagen poética en Don Juan Luis de Góngora, que

constitueix un document important sobre la concepció i l'elaboració de la seva

pròpia poesia. Excepcionalment dotat per a tota activitat artística, a més de

poesies i peces teatrals féu dibuixos i versions musicals de cançons populars. El

1931 fundà La Barraca, grup de teatre universitari que dirigí Eduardo Ugarte i

que recorria els pobles de Castella. Féu viatges a Galícia, a Nova York, a Cuba

(1929-30) i a l'Argentina (1933-34). Quan esclatà la guerra civil, el 1936, era a

Granada, on, potser més per raons personals que per activitats polítiques, fou

detingut per la guàrdia civil franquista i afusellat el 19 d'agost. La seva obra

poètica, iniciada amb Impresiones y paisajes (1918) i Libro de poemas (1921),

que a través d'elements romàntics i modernistes mostren progressivament la




FEDERICO GARCÍA LORCA- BIOGRAFIA

sensibilitat personal de l'autor en formes i motius de gust popular, arriba a la

plenitud amb Canciones (1927), Romancero gitano (1928), Poema del cante

jondo (1931) i Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935), on assimila formes i

elements populars amb les adquisicions de l'avantguardisme i de la poesia culta

de la seva generació, en poemes d'una estilitzada elegància, que oscil·len entre la

tragèdia i el lirisme; més decantat cap a les formes d'avantguarda és Poeta en

Nueva York (1940), cant angoixós a la gran ciutat com a nucli deshumanitzador.

En la seva producció teatral el llenguatge líric, les cançons i els romanços que hi

intercala i la concepció poemàtica de l'obra són característiques essencials:

Mariana Pineda (1927) i La zapatera prodigiosa (1930), una fina caricatura de la

relació entre una muller jove i un marit vell. Hom pot considerar tragèdies Bodas

de sangre (1933), on l'amor il·legítim és perseguit pel fatalisme, Yerma (1937),

sobre la maternitat frustrada, i La casa de Bernarda Alba, estrenada per

Margarida Xirgu a Buenos Aires el 1945, colpidor retaule del tabú de la virginitat

en un medi rural. Unes altres peces —Así que pasen cinco años (1931),

Retablillo de don Cristóbal (1931), Amor de don Perlimplín con Belisa en su

jardín (1931), El público (1933), Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores

(1935)— exemplifiquen aspectes més experimentals o recreatius de la seva obra.

Gran Enciclopèdia Catalana

(www.grec.net)




MANUEL DE FALLA- BIOGRAFIA

Manuel de Falla Matheu

Cadis, 23 de novembre de 1876 — Alta Gracia, Córdoba, Argentina, 14 de

novembre de 1946.

Compositor andalús

Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard

amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip

Pedrell.

Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz,

Ravel, Stravinskij i Diaghilev. De retorn, s'establí a Granada fins l'any 1939, que

s'embarcà cap a l'Argentina. La seva producció pot dividir-se en dos períodes: en

el primer s'adscriví al nacionalisme musical iniciat per Pedrell i emprà elements

populars estilitzats; estèticament s'aproximà a l'impressionisme francès en el

camp harmònic i en la instrumentació. D'aquest període es destaquen l'òpera La

vida breve (1913), el ballet El amor brujo (1916) i Noches en los jardines de

España (1916), per a piano i orquestra. Hi ha encara inspiració d'origen popular

en el ballet El sombrero de tres picos (1921), estrenat a Londres pels ballets de

Diaghilev amb decoracions i vestuari de Picasso. El segon període és format per

obres d'una gran concisió i simplicitat. Després de la Fantasía Bética (1919) per a

piano, obra sense cap rastre d'andalusisme, escriví El Retablo de Maese Pedro

(1922), pantomima per a un teatre de putxinel·lis, per a tres veus solistes i un

conjunt instrumental insòlit. Amb aquesta obra Falla s'incorporà a l'anomenat

moviment neoclàssic. El moment culminant de la seva producció és el Concierto

para clavicémbalo y cinco instrumentos (1926), de gran perfecció formal i de

gran austeritat. Obres menors són l'Elegía de la guitarra (1920), més tard

convertida en Homenaje a Debussy, Psiché (1924), Soneto a Córdoba (1927) i

Homenaje a Dukas (1936). En ple segon període escriví els primers esbossos de




MANUEL DE FALLA- BIOGRAFIA

L'Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una

obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomas i basada en

un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca. El 1935 escriví

Pedrelliana, sobre temes de l'òpera de Pedrell La Celestina. Aquesta obra fou

inclosa en la suite Homenajes (1938). Els darrers anys de Falla foren de silenci

quasi total en el camp de la creació.

Gran Enciclopèdia Catalana

(www.grec.net)




JORDI PRAT I COLL - BIOGRAFIA

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i en Direcció

Escènica i Dramatúrgia per L’institut del Teatre de Barcelona (rebent el Premi

Extraordinari).

TEATRE

Direcció

2010. El fil del mite. De Jordi Prat i Coll. (Espectacle infantil pels Caixaforum).

2010. Amors mitològics. De Jordi Prat i Coll. (Espectacle infantil pels Caixaforum).

2009. La Festa. De Jordi Prat i Coll (Temporada Alta i La Caldera).

2009. La Piràmide. De Jordi Prat i Coll (espectacle infantil de carrer).

2008. Vides Privades. De Noël Coward. (Sala La Planeta).

2008. Lorca-1931. (Teatre la Cuina).

2007. Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Din. (Teatre La Planeta-

Festival Temporada alta i Espai Brossa).

2007. If music be the food of love. (Música de “Shakespeare” escenifica. Festival

Shakespeare de Santa Susanna i Grec’07).

2007. M’he llegit. (Cicle llegir a la Cuina, Grec’07). Teatre La Cuina.

2007. Els amants de Lilith. Amb Lídia Pujol. Al Teatre Nacional de Catalunya.

2007. Undercastration. Seguint els passos de Francesco Bernardi, il Senesino. Amb

Xavier Sabata i Forma Antiqva. Colegiata de Bolea (Huesca).

2007. 50 Sonets. Recital de Sonets a la Planeta de Girona.

2007. Una Còpia de Caryl Churchill. Estrenat al Teatre Bartrina de Reus i en temporada

a l’espai Lliure del Teatre Lliure. PREMI BUTACA A MILLOR ESPECTACLE DE PETIT

FORMAT-07.

2006. La Frida en el mirall. A partir del diari de Frida Kahlo i de cançons populars

mexicanes. Ateneu Barcelonès.

2006. Ofegades (a partir de l’obra i la vida de Sylvia Plath). Estrenat al Teatre de Ponent

de Granollers per la Companyia Crit.

2005. Senzillament (,coses de l’Ovidi) estrenat al SAT (Sant Andreu Teatre) de

Barcelona.





2005. Obra Vista de Jordi Prat i Coll estrenat a la Sala Beckett de Barcelona.

2004. Toreig de Saló estrenat a l’Espai Lliure de Barcelona dins del marc del XVI

Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles.

2004. Eva Perón de Copi estrenat al Teatre Lliure (Espai Lliure) de Barcelona.

2003. Lluny de Caryl Churchill estrenat al SIT (Sitges Teatre Internacional) i

representat en temporada a la Sala Beckett de Barcelona.

2002. El Público de Federico García Lorca com a treball final de carrera de L’Institut del

Teatre de Barcelona.

2001. Melodama. Espectacle de titelles per a adults, amb la Fanfarra. Estrenat al SIT

(Festival Internacional de Teatre de Sitges).

2001. Direcció de la lectura dramatitzada de C/Hospital amb St. Jeroni al SIT.

Escriptura

2009. Gossos de porcellana. Obra inèdita.

2008. Traducció de l’anglès de Vides Privades de Noël Coward.

2007. Traducció de l’anglès de Pensaments escrits al caure de les fulles D’Ayub Kan-Din.

2007. Traducció de l’anglès de Una còpia (A number) de Caryl Churchill. Publicada per

Arola Editors.

2005. Obra Vista. Publicada a la col·lecció En Cartell (número 10).

2004. Traducció del francès de Eva Perón de Copi. Publicada pel Teatre Lliure.

2002. Traducció de l’anglès de Lluny (Far away) de Caryl Churchill. Publicada per Arola

editors.

2001. Escriptura de l’espectacle Nyac-Nyam! estrenat per la Companyia Tres i la Lluna a

la Sala La Planeta de Girona.

2000. Guanyador del premi RECULL 2000 de Teatre (Josep Ametller) amb l’obra

C/Hospital amb St. Jeroni. Publicada dins la col·lecció El Galliner d’Edicions 62.

Altres.

2002. Ajudant de Direcció de Lluís Pasqual en els espectacles Edipo XXI i Mariana

Pineda de Sara Baras.




1999-2000. Assistència de Direcció d’en Lluís Pasqual en l’obra L’hort dels cirerers d’A.

P. Txèkhov. Estrenada al Teatre Lliure de Barcelona.


Audiovisuals

1998-2007. Treballa actualment de guionista al concurs Saber y Ganar de Televisió

Española (La 2).

1997-1998. Codirector i guionista (amb Anna Llopart) del curtmetratge en 16mm Brossa

a l’ull. Curt que ha participat en diversos festivals.

1997. Realització del documental La porta oberta a partir del procés d’assajos de l’obra

La Serventa Amorosa de Carlo Goldoni dirigida per l’Ariel Garcia Valdés.




BELÉN MAYA – DIRECCIÓ COREOGRÀFICA

Belén Maya García (Nova York, 1966) va començar essent una una bailaora

d’avantguarda extrema, geomètrica. Però ha llimat arestes per convertir-se en una de les

millor. En el seu ball no hi falta la pressa, la radicalitat que va enlluernar el món a

Flamenco (1995), la pel·lícula de Carlos Saura. No hi falta ni el desig ni la necessitat a

flor de pell. No hi falta la franquesa ni la seducció. No hi falta l’ansietat, l’avantguarda

com a forma desesperada contra el temps. Però Maya ha assumit els seus orígens. Beu de

la Font de la bata de cua i de la melodia subtil. No li falta ni el risc ni la valentia. Però en

la seva darrera etapa hem assistit a la transformació del trapezista suïcida en equilibrista

subtil. Metamorfosi de maduresa i de veritat. No falta en el seu ball el vell rigor del

temps, el dolor de les hores, la desolació de les estacions, la línia trencada a la palma de

la mà contemporània. No falta l’èxtasi al·lucinogen de les fàbriques i la violència dels

despertadors. No pot falta l’ombrívola mirada dels que han vist l’infern, el millor de l’art

del segle XX. Però tampoc no renuncia la bailaora als colors purs puros, a la bata de cua

vestida, utilitzada com a dona d’avui. Bata de cua cibernètica que al mateix temps és una

condemna i un alliberament de la dona contemporània de la fàbrica de muntatge. La

bata de cua és en l’art de Belén Maya una obscura crisàlida de la qual reneix, àvida de

sensacions, la dona flamenca d’avui. Transparent i en equilibri amb la tradició.

Rotunda i delicada. La bata de cua ha estat en els darrers espectacles de Belén Maya

(Fuera de los Límites, 2003; Dibujos, 2005, Souvenir i La Voz de su Amo el 2007; aquests

dos darrers en coproducció amb el Mercat de les Flors) l’instrument de la seva

metamorfosi, la fugida cap endavant després d’haver-se imposat en les enfurismades

tablas de la delicada exquisitesa del Flamenc de Cámara.

Del llibre ‘Las Rutas del Flamenco en Andalucía’ Juan Vergillos (Fundación Lara, 2006)




INTÈRPRETS

MARINA ABAD Cantant i actriu TEATRE: Actriu i creativa a Agüita Troupe, grup de teatre multidisciplinar de València

format exclusivament per dones.

MÚSICA: l’any 2002 va publicar un disc, Barí, que va ser disc d'or a Espanya, disc de

plata a Europa. Premi grup revelació Radio 3 BBC UK. Premi Banda Elàstica a Estats

Units i Gira per Espanya i centre Europa. Primera gira a Estats Units i Mèxic, Argentina,

Venezuela i Cuba; 2004. Girando Bari. Dvd amb continguts extres. Gira per Estats Units,

Japó. Premi Acadèmia de la Música Millor gira; 2006. Techari. Premi Latin Grammy.

Premi Miradas 2. Premi públic Radio 3 BBC UK. Disc d'or a Espanya. Disc plata a

Europa. Gira de febrer del 2006 a setembre 2007 per Espanya, Europa, Mèxic, Estats

Units i Canadà; 2007. Techari Live. DVD amb continguts extres. Gira Europea i

llatinoamercina d'octubre 2007 a març 2008; 2009. Aocaná. Disc i gira de març 2009 a

novembre 2010. Premi Continuarà. Concerts a tota Espanya, Paris, Londres, Berlin,

Oslo, Helsinki, Atenes, etc a Europa; Brasil, Austràlia, Colòmbia, Nova Zelanda, Hong

Kong transcontinentals; 2010. Corriente vital. 10 años disc de revisitació de clàssics del

grup Ojos de Brujo i temes propis nous.

IVAN MORALES Actor

Cinema (Actor)

2010 És quan dormo. Dir: Marcel Juan y Sergi Silvestre. Reparto: Katia Klein, Xavi Saez,

Jordi Diaz; 2010 Cortometraje. Dir: Lola Parra. Reparto: Cecilia Freire; 2010 Straydog.

Cortometraje. Dir: Manolo Vázquez; 2010 Que no, que no. Cortometraje. Dir: Manel

Martínez; 2010 Vivir de negro. Cortometraje. Dir: Alejo Flah; 2009 Cuatro estaciones.

Largometraje. Dir: Marcel Barrena; 2006 Los Totenwackers. Largometraje. Dir: Ibon

Cormezana; 2006 A la Soledat. Largometraje. Dir: José María Nunes; 2005 Peacemaker.




INTÈRPRETS

Cortometraje. Escándalo Films. Dir: Álex Pastor; 2005 La Silla. Largometraje. Eddie

Saeta. Dir: Julio Wallowitz; 2005 ReMake. Largometraje. Ovideo/Warner. Dir: Roger

Gual; 2005 The Kovak Box. Largometraje. Filmax. Dir: Daniel Monzón; 2004 Do you

like Hitchcock. Largometraje. ICC/Opera Films. Dir: Dario Argento; 2001 L’aubergue

espagnole/Una casa de locos. Largometraje. Mate PC/Filmax. Dir: Cedric Klapisch;

1999 Cada día hay más besos. Cortometraje. Director y guionista: Gregorio Guzmán.

Reparto: Roberto Enríquez. Ana Belén; 1996 La camisa de la serpiente. Largometraje.

Estudios Andro. Dir: Toni Canet. (Coach de interpretación); 1995 La peste negra.

Teaser. Dir: Armand Rovira.(Guionista); 2007 El truco del manco. Largometraje. Media

Films. Dir: Santiago Zannou; 2000 Mi Dulce. Largometraje. Tusitala PC/Media Park.

Dir: Jesús Mora. Reparto: Aitana Sánchez-Gijón. Bárbara Goenaga. Unax

galde.(Guionista y director); 2007 Dibujo de David. Cortometraje. Tusitala PC.

Reparto: Nao Albet; Marcel Borràs. Nausica Bonnin. Álvaro Cervantes. MENCIÓN

ESPECIAL en el Festival de Cine Extraño y de Terror de Obuxo; 2008. Premio de la

Plataforma de Nuevos Realizadores de Madrid al MEJOR GUIÓN DE CORTOMETRAJE

2008. Premio del Jurado Joven del SONORAMA; 2008 al MEJOR CORTOMETRAJE;

2000 Ha llegado el momento de contarte mi secreto. Cortometraje. Tusitala

PC/Media Park.

Teatre (Actor)

2010 Lola, la comedianta. Festival de Temporada Alta. De Federico García Lorca. Dir:

Jordi Prat i Coll. Con música en vivo de Ojos de Brujo; 2008 Childs, Guns & Videogames.

Teatre Lliure, cicle Radicals. Directors i autors: Nao Albet, Marcel Borràs; 2007 Le mani

forti. Bitó produccions. Director: Marc Martínez. Autor: Marco Calvani; 2007 Straithen

con Freighten. Teatre Lliure, cicle Radicals. Directores y autores: Nao Albet, Marcel

Borràs; 2006 El Jardí Abandonat. Espai Brossa. Director: Francesc Nel.lo. Autor:

Santiagoo Rusiñol; 2002-2003 Super-Rawal. Vania. Director: Marc Martínez. Texto de

Marc Martínez y Miguel Casamayor a partir de Suburbia de Eric Bogosian, 2002 Cara de

Foc. Cia. Teatre Lliure. Dir: Carme Portaccelli. Autor: Marius VonMayenburg 1989,La

enfermedad de la juventud. Centro de Experimentación Teatral,




INTÈRPRETS

Dir: Alfredo Simón; 1994 Teatreveixes. Cia. Pla-Tea Social. Director: Marc Martínez;

1991 Carícies. Cia. Romea. Autor y director: Sergi Belbel.

Autor

2009 Torniquet. The Zombie Company. Director: Carlos B. Textos de Marc Artigau,

Carlos Be, Cristina Clemente, Iván Morales y Patricia Segú; 2004 La pata negra. Mom

producciones. Director: Roger Gual. Textos de Rodrigo García, Paloma Ortiz, Ivan

Morales, Roger Gual y Vicenta Ndongo. (Director); 2009 El estado de sitio. Lectura

dramatizada. Producciones Titititubeantedz. Directores: Hugo del Pozo, Xavi Sáez, Iván

Morales. Autor: Albert Camus.

Autor i director

2011 Sé de un lugar. La Caldera. Reparto: Oriol Vila, Anna Alarcón; 2002 Caracuero.

Lectura dramatizada. Texto de Iván Morales basado en la obra de Helmut Krausser.

TV

Ciutat Neutral. El Cor de la Ciutat. Paradigma. Porca Miseria. Amistades Peligrosas.

Hospital Central. Majoria absoluta. Jet lag. El comisario. Sico-Exprés. Paraíso. Policías. El

comisario. Nissaga, l’herència. Ellas son así. A las once en casa. El joc de viure. Todos los

hombres sois iguales. Laura. La vida en el aire. Estació d’enllaç. Poblenou. Leña al mono

que es de goma. Plàstic. Cinc i Acció. Oh, Bongonia.




INTÈRPRETS

XAVIER RIPOLL Actor Va estudiar a Institut de Teatre de Barcelona (Premi Extraordinari Curs 97-98); Els

muntatges teatrals que ens que ha participar han estat,Quan era petita, de Sharman

Macdonald, direcció Tamzin Townsend. Teatre Artenbrut Desembre 1994; El Rei Joan,

de William Shakespeare, direcció Calixto Bieito. Festival Grec 95. Mercat de les Flors

Setembre/Octubre 95.Festival Internacional de Teatre de Dijon (França) Maig 96.

Teatro de la Abadía, Madrid, Setembre/Octubre 96; Amfitrió, de Molière, direcció

Calixto Bieito. Estrenat al Festival de Teatres d´Europa a Bucarest (Rumania) Novembre

95. Teatre Lliure, Barcelona, Novembre 95/Gener 96. Teatro Lara, Madrid,

Octubre/Novembre 96. Teatre Lliure, Barcelona, Desembre 96. Festival internacional

de Teatro de Caracas (Venezuela) Juny 97; Macbeth, de William Shakespeare, direcció

Tamzin Townsend. Festival Grec 96; Tu chiamale si vuoi emozioni…, espectacle creat i

dirigit per Franco di Francescoantonio. Milà Juny 97 i Florència Desembre 97; La

Tempestat, de William Shakespeare, direcció Calixto Bieito. Festival de Teatro Clásico

de Almagro Juliol 97. Festival Grec 97. Teatro Nuevo Apolo de Madrid Octubre 97.

Mercat de les Flors Novembre 97 ; Entretenim el Sr. Sloane, de Joe Orton, direcció

Emilià Carilla. Teatre Artenbrut Juny 98 i Setembre 98. Sala Muntaner Desembre 98;

L´héroe, de Santiago Rusiñol, direcció Ferran Madico. Teatre Joventut Novembre 98.

Teatre Romea Gener 99 ; Réquiem, d´Antonio Tabucchi, direcció Xico Masó. Festival

Grec 99. Tantarantana Novembre/Desembre 99; El Puente, de José Manuel Sevilla,

direcció Boris Rotenstein. Sala Muntaner Octubre/Novembre 2000; El far del maleït, de

Paul Autier i Paul Cloquemin, direcció Hermann Bonnín. Espai Escènic Joan Brossa

Febrer/Abril 2001; Titus Andrònic, de William Shakespeare, direcció Àlex Rigola.

Teatre Lliure Abril/Juny 2001; Historia del zoo, d’Edward Albee, direcció Boris

Rotenstein. Versus Teatre Octubre/Novembre 2001 ; Un sant sopar europeu, de Werner

Schwab, direcció Lurdes Barba. Mercat de les Flors Gener 2002; El Público, de Federico

García Lorca, direcció Jordi Prat i Coll. Teatre Estudi de l’Institut del Teatre, Barcelona,




Abril 2002; Romeo i Ofèlia, de Víctor Àlvaro, direcció Víctor Àlvaro. Teatre

Tantarantana Abril/Juny 2002; Juli Cèsar, de William Shakespeare, direcció Àlex Rigola.




INTÈRPRETS

Teatre Lliure Novembre 2002/Gener 2003. Teatro Garibaldi de Palermo (Itàlia)

Setembre 2003. Festival de Teatres d’Europa a Sant Petersburg (Rússia) Octubre 2003.

Teatro de la Abadía, Madrid, Novembre 2003. Lille (França) Desembre 2003. Roma

(Itàlia) Febrer 2004. Toulousse (França) Febrer 2004; Mots de ritual per a Electra, de

Josep Palau i Fabre, direcció Hermann Bonnín. Espai Escènic Joan Brossa Gener/Març

2003; Bent, de Martin Sherman, direcció Boris Rotenstein. Sala Muntaner Maig/Juny

2003; Diktat, d’Enzo Cormann, direcció Lurdes Barba. Teatre Tantarantana

Juliol/Octubre 2004. Círculo de Bellas Artes, Madrid, Octubre 2005; Amor Fe

Esperança, d’Ödön von Horváth, direcció Carlota Subirós. Festival Grec 2005. Mercat de

les Flors Juny/Juliol 2005 ; La finestra tancada, d’Agustí Vila, direcció Carme Portaceli.

Teatre Lliure Febrer/Març 2006; Els estiuejants, de Màksim Gorki, direcció Carlota

Subirós. Teatre Lliure Abril/Maig 2006; Dimonis, de Lars Norén, direcció Lurdes Barba.

Sala Beckett Desembre 2006/Gener 2007; Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist,

direcció Roberto Romei. Sala Maria Plans, Terrassa, Març 2007; Passat el riu, de Joe

DiPietro, direcció Oriol Broggi. Teatre Romea, Juny/Juliol 2007; Pensaments escrits al

caure de les fulles, d’Ayub Khan-Din, direcció Jordi Prat i Coll. Sala Planeta, Girona,

Festival Temporada Alta, Octubre 2007. Espai Escènic Joan Brossa,

Novembre/Desembre 2008; El rei Lear, de William Shakespeare, direcció Oriol Broggi.

Festival Grec 2008. Biblioteca de Catalunya, Juny/Juliol 2008 i Abril/Maig 2009; Present

vulnerable, a partir de textos de Feliu Formosa, direcció Andrés Corchero i Rosa Muñoz.

Festival Grec 2009. Teatre Nacional de Catalunya, Juliol 2009; Alícia (un viatge al país de

les meravelles), a partir de Lewis Carroll, direcció Carlota Subirós. Teatre Lliure,

Novembre 2009; La música segona, de Marguerite Duras, direcció Lurdes Barba. Teatre

de Ponent, Granollers, Febrer 2007.Círcol Maldà, Febrer/Abril 2010; The Hamlet’s

circus, de Toni Martín, direcció Toni Martín. Estrenat al Teatre Bartrina de Reus, Maig

2010. Teatre Romea, Juny 2010.




TEMPORADA ALTA I EL CANAL

TEMPORADA ALTA COM A MOTOR DE LA CREACIÓ ESCÈNICA CATALANA

El festival Temporada Alta en estreta col·laboració amb EL CANAL Centre d’Arts

Escèniques Girona/Salt produeix, coprodueix i col·labora en la producció de 25

espectacles. I els coprodueix tant amb teatres públics, (Teatre Nacional de Catalunya,

Teatre Lliure) i festivals del país (Festival Grec de Barcelona, Mediterrània), com amb

companyies i productors privats (Cia. Cor de teatre, Cia. La Family, Cia. Endurance, Cia.

La Zaranda, Mal Pelo, Factoria Escènica Internacional, Cia. La lluna Nova, Societat

Doctor Alonso, Albert Pla & Pascal Comelade entre altres), i sales com La Planeta o la

Sala Beckett.

Tot això permetrà que s’estrenin al Festival obres dirigides per molts dels millors

directors d’escena catalans “sèniors”: Carles Santos, Lluís Pasqual, Magda Puyo,

JOAN OLLÉ, XICU MASÓ, CARME PORTACELI, MARIA MUÑOZ....

EL CANAL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES DE SALT-GIRONA

EL CANAL–Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona i el festival Temporada Alta

són dues potes d’un mateix projecte i per això treballen conjuntament amb l’objectiu

d’anar fent de Girona i de Salt un centre escènic ambiciós, que aprofundeix en les arrels

de la nostra cultura. Per això recupera textos no teatrals catalans (Joan Maragall: La llei

d’amor) i vol ajudar els creadors catalans a tirar endavant els seus projectes en millors

condicions (Concert tempestiu i Celebració ) posant un èmfasi especial en la creació

contemporània (Chicha Montenegro Gallery i Últim dia a la terra). Alhora, a mig

termini, EL CANAL té la voluntat d’ajudar a donar a conèixer la creació catalana fora

del nostre país i de donar suport especialment a projectes que ajuntin artistes catalans

amb d’altres de fora (Tot i Lola la comedianta).

EL FESTIVAL TEMPORADA ALTA, EL CANAL, I ELS ARTISTES GIRONINS

El festival Temporada Alta i EL CANAL són un festival i un centre de producció

nacionals i amb voluntat de jugar un important paper internacional i, per tant, la seva

feina no és la de produir i programar espectacles exclusivament locals.

Però el Festival i el Centre tenen un fort arrelament local i volen ajudar també cada

vegada més que tant els artistes que són de la zona, com els de fora que es vagin

instal·lant a les nostres comarques, tinguin un paper important a les programacions. Al




TEMPORADA ALTA I EL CANAL

festival Temporada Alta 2010 la presència d’artistes, de companyies i de sales gironines

és la més elevada de tota la història del Festival. Dels 76 muntatges d’aquesta edició del

festival, 19 espectacles tenen gironins i la majoria d’ells amb una presència important i

d’aquests 19, 13 són, a més, coproduccions del Temporada Alta Festival de Tardor de

Catalunya i d’EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona.




EL CANAL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA

El CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona és un centre nacional de producció i de creació escènica que forma part de la xarxa de centres públics conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure i els Centres d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa. L’Ajuntament de Salt, l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són les institucions conveniades que han engegat el centre.

Des dels seus inicis, els objectius que persegueix el Centre són: produir i coproduir espectacles de primera línia des de l’àrea urbana de Girona però amb la voluntat que tinguin una exhibició posterior el més àmplia possible. Aquests espectacles són sobretot de teatre, i molt especialment de teatre de text; el Centre treballa conjuntament amb el Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya, i aquesta col·laboració ha de servir als creadors del nostre país com a espai natural de trobada amb creadors estrangers i també com a trampolí per accedir a programacions de fora del nostre país; el Canal vol ser un lloc de treball també per a les noves generacions de creadors que van sorgint a Catalunya; el Centre vol col·laborar a difondre i a fer créixer l’autoria catalana; col·laborar a teixir conjuntament amb el TNC, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, els Centre d’Arts Escèniques de Reus i de Terrassa, la nova xarxa de producció teatral pública de Catalunya; treballar conjuntament amb els teatres del Servei Metropolità de Teatres i Auditoris (Teatre Municipal de Girona, Teatre de Salt, Sala la Planeta i Auditori de Girona) tant per aconseguir una programació millor, com per aconseguir arribar a un públic més ampli.

EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona produeix cada temporada un mínim de quatre espectacles que es gestionen des del Centre i per cada es compta amb coproductors (Teatre Lliure, Teatro Español de Madrid, Festival Grec...), la qual cosa permet, a banda de poder fer propostes amb més mitjans, garantir la seva exhibició i gira posterior. També cada temporada els Centres de Creació de Reus, Terrassa i Salt/Girona presenten una coproducció conjunta.

EL CANAL va iniciar la seva activitat la tardor del 2007 amb l’estrena de Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés, dirigit per Joan Ollé. La temporada 2007-2008 es varen presentar, a més de Coral Romput, Blanco, d’Octavio Paz, dirigit per Frederic Amat, Brossalobrossotdebrossat, de Carles Santos, i Pinsans i Caderneres, dirigit per Xavier Albertí, i la coproducció de tots els Centres de Creació El silenci del mar, de Jean Bruller, dirigit per Miquel Górriz. La Temporada 2008-2009 El Canal ha presentat La marea, de Mariano Pensotti, Petó Públic, dirigit per Rosa Maria Sardà, Vides Privades, dirigit per Jordi Prat, Mort d’un viatjant, dirigit per Mario Gas, La revolució, de Jordi Casanovas, Traïció, dirigit per Carles Alfaro i la coproducció de tots els centres de creació La vida lluny dels poetes, dirigida per Josep Pere Peyró.




EL CANAL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES SALT/GIRONA

En la temporada 2009-2010 El Canal ha presentat El Quadern Gris de Josep Pla, dirigit per Joan Ollé; Al cel, un oratori per a Jacint Verdaguer de Narcís Comadira, dirigit per Xavier Albertí; El jardí dels cinc arbres de Salvador Espriu, dirigit per Joan Ollé; Alaska i altres deserts; Le sort du dedans de Camille Decourtye i Blai Mateu Trias, L’Odissea d’Homer, dirigida per Antoni Calvo. Dues dones que ballen de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Àlex Rigola, que estava prevista per aquesta temporada, ha estat ajornada, per motius de salut de l’actriu Anna Lizaran a la temporada 2010-2011. La futur seu EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona, la Factoria Cultural de La Coma-Cros, està actualment en fase d’obres. A la Coma-Cros EL CANAL hi tindrà espais d’assaig, magatzems, oficines i un espai d’exhibició modulable. Actualment els espectacles del Centre s’estrenen als espais teatrals existents a Girona i Salt (Teatre Municipal, Teatre de Salt, Sala La Planeta...).




INFORMACIÓ I VENDA D’ENTRADES

Lola, la comedianta

De Federico García Lorca

Direcció de escena Jordi Prat i Coll

Direcció musical de Marina Abad-Ojos de Brujo

Direcció coreogràfica Belén Maya

Amb

Marina Abad, Ivan Morales i Xavier Ripoll

Escenografia: Ricard Prat i Coll

Coproducció: EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona

i Cultura Organitzada amb Sisè Sentit S.L.

En el marc de

Lloc: Teatre Municipal de Giroa,

Dissabte 11 de desembre a les 21h

Diumenge 12 de desembre a les 19h

Preu: 30/20/16/8€

Venda d’entrades:

Taquilla del Teatre Municipal de Girona, de dimarts a divendres de 13 a 17h Taquilla del Teatre de Salt, de dimarts a divendres, de 20 a 21h Taquilla de l’Auditori de Girona, de dimarts a divendres de 12 a 14h. Taquilla dels espais d’actuació, 1h abans de l’espectacle




EL CANAL Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona

EL CANAL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES PRESENTA LOLA, LA...

Documents

Transcript of EL CANAL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES PRESENTA LOLA, LA...