El Cabusset a Kenya

Conte col·laboratiu 2015: Nostra Senyora del Mar -

Jaume Balmes – Bernat Metge

1

1

n conte us explicaré, tan bé com sabré; si

l'escolteu, el sentireu, qui no el sentirà, no el

sabrà. Era una vegada, tres germans que

vivien al Prat de Llobregat. La més petita de tots tres

es deia Maria i tenia cinc anys. Era menuda i molt

bufona, però tenia molt de caràcter. La seva àvia

sempre li deia que no entenia com hi cabia tant de

geni en un cos tan petit. Era molt esportista i li

encantaven les matemàtiques i els llibres de misteri.

El germà mitjà, es deia Pau i tenia deu anys. Era el més

trapella de tots tres i li agradava fer riure tothom. De

fet, l'anomenaven "el pallasset".

Pel que fa al germà més gran, l'Àlex, tot just havia fet

els divuit anys. Era un bon estudiant i es cruspia tots

els llibres d'història. Era alt, fort i li agradava manar.

Sempre es feia responsable dels seus germans petits.

2

Els pares dels nens, l'Abel i la Núria, feia quatre dies

que estaven de viatge a Amèrica. Havien anat a

celebrar el seu aniversari de casats. Mentrestant, els

nens estaven amb els avis i el seu estimat gos Milú. El

Milú no se separava d'ells per res, se'ls estimava

moltíssim.

Però aquell cap de setmana, els nens estaven

d'acampada amb l'esplai pel Delta del Llobregat.

Visitarien el riu, els estanys i la pineda i coneixerien els

éssers vius que hi vivien. Òbviament, el Milú els

acompanyava.

A la nit, mentre els tres nens dormien a les tendes

d'acampada, el Milú es va escapar i se'n va anar a

escorcollar la zona. Ningú no se'n va adonar fins que

en Pau es va despertar a causa dels lladrucs del gos

mentre tornava i va dir:

- Desperteu germans! El Milú ha trobat alguna cosa,

mireu què porta a la boca!

3

- Què és això? - va preguntar la Maria encuriosida.

Van obrir el paper que portava a la boca i van veure

que era un mapa d'Àfrica. Al darrere del mapa hi havia

una carta escrita que deia: Hola! El nostre amic

Cabusset s'ha perdut. Sabem que està a l'Àfrica i que la

seva vida corre perill. Està en mans d'una tribu

indígena. Si us plau, necessitem que el salveu i que

torni al Delta del Llobregat ben aviat. Gràcies de tot

cor. Signat: éssers vius del Prat.

4

- Hem de fer alguna cosa - va dir ràpidament la Maria.

- Necessiten la nostra ajuda - va continuar en Pau.

- A veure, a veure... no us precipiteu. Deixeu-me

pensar. - Va dir l'Àlex. Al cap d'uns minuts va afegir -

Seria de covards no col·laborar-hi. Anirem a l'Àfrica a

la recerca del Cabusset.

- Sííííí! - van cridar la Maria i en Pau alhora.

Van deixar els seus companys de l'esplai i es van dirigir

cap al Port de Barcelona en taxi.

- Allà tinc un amic que ens ajudarà! - va afegir l'Àlex.

5

Allà van trobar-hi el Capità Pixa pins. Estava dormint

dins del seu vaixell que, tot i estar una mica atrotinat,

els podria dur a l'Àfrica.

- Capità Pixa pins! Te'n recordes de mi? - va preguntar

l'Àlex.

- I tant! El meu gran amic investigador! Què et porta

per aquí a aquestes hores?

- Els meus germans i jo tenim una missió molt

important per acomplir i et necessitem a tu i al teu

vaixell.

- Compta amb mi pel que necessitis amic. Encantat de

conèixer als teus germans. - va afirmar el Capità Pixa

pins.

Aleshores, l'Àlex, en Pau, la Maria i el Milú van pujar al

vaixell rumb a Kenya, el país on es trobava el Cabusset.

6

7

2

Una vegada van ser dalt del vaixell, es van adonar que

cinc persones més en Milú seria massa pes per a una

andròmina tan vella i van decidir que l’Alex hi anés

nedant.

-Però això és impossible! –va dir la Maria.

-És un camí massa llarg i es podria ofegar! –va afegir

en Pau.

8

Llavors, el capità Pixa pins va fer un xiulet molt fort i

de seguida va aparèixer un gran dofí.

-Hola Ífod –va saludar-lo en Pixa pins.

-Hola, amic capità. -Necessites la meva ajuda?

-Si -va dir en Pixa pins. –Hauries de viatjar fins a Kenia i

portar als teus lloms el nostre amic Alex. Nosaltres ho

farem amb el vaixell.

-Encantat, capità, ens veiem a l’arribada -va dir l’Ífod

-Nois, agafo aquestes ulleres de bussejar per si em cal

submergir-me –va dir l’Alex.

Van acomiadar-se i es van desitjar un bon viatge.

9

Així, doncs, van emprendre el camí fins a Kenia que va

ser molt llarg i cansat.

Durant la travessia van haver de menjar vàries vegades

però el vaixell d’en Pixa pins, tot i ser molt vell, anava

molt ben proveït. D’ una caixa de fusta, tota

empolsegada, varen treure una xarxa que van tirar a

l’aigua per poder pescar. Varen agafar uns quants

peixos que van cuinar amb un vell fogonet.

A estones la Maria es queixava que estava cansada:

-Vull tornar a casa, tinc ganes que tornin els pares! –

deia mig plorosa.

Tranquil·la Maria!- li deia en Pau; Ja veuràs com

trobarem en cabusset i aviat ens reunirem amb els

pares.

Abans de salpar del port, en Pau havia agafat un còmic

d’en Popeye, el seu personatge favorit i amb això i els

acudits d’en pallasset el viatge se’ls va fer més distret.

10

El primer a adonar-se’n que havien arribat va ser en

Milú que els va despertar d’un lladruc...

-BUP; BUP; BUP!!!

-Nois, terra a la vista! –va cridar en Pixa pins.

Van baixar del vaixell i es van endinsar a la selva. Van

muntar una tenda de campanya amb unes robes i unes

veles velles que van trobar al vaixell per poder passar

la nit i descansar.

L’endemà, van començar a buscar en Cabusset. Com

sabien que era un gran amant dels peixos petits van

guardar-n’hi uns quants per si el trobaven ben aviat.

11

Eh, mireu! –va dir en Pau. En Milú de seguida es va

apropar.

Aquestes petjades són d’en Cabusset, segur que ha

estat per aquí.

No patiu!, recordeu que és molt hàbil per amagar-se

entre la vegetació, segur que ja deu haver aconseguit

alliberar-se d’aquesta tribu d’indígenes i es deu estar

cabussant en alguna bassa... Anem amb compte no

fos cas que estigués amagat i el trepitgéssim!

La Maria que anava recordant la historieta del còmic

que havia llegit, de sobte va esclatar a riure i al cap

d’uns segons es van veure envoltats d’una tribu

Samburu.

Els van capturar a tots quatre i a en Milú i els van lligar

amb cordes al voltant d’un gran arbre. Quan ja es

creien no poder tornar al Prat mai més, de sobte, van

veure com de darrere d’uns matolls algú en treia el

cap.

12

Era l’Àlex!!!

SCHHHHH!, tranquils germanets, ja sóc aquí – els va

fer amb un senyal.....

13

3

L’Àlex va esperar darrere els matolls pacientment.

Esperava que es fes fosc i que els integrants de la tribu

s’haguessin adormit. Llavors va dir:

- Espereu, us alliberaré, però abans he de trobar

algun objecte afilat per tallar les cordes.

L’Àlex va marxar cap a la platja a on va trobar moltes

petxines i en va veure una de molt grossa, trencada pel

mig de forma que les arestes semblaven ganivets.

Va tornar cap al campament dels Sumburu i amb molt

de compte i la mitja petxina, va alliberar als seus

germans, a en Pixa pins i en Milú.

Quan els cinc s’allunyaven, la Maria va ensopegar amb

una branca i el soroll va alertar al guaita de la tribu que

en un tres i no res va cridar a la resta i van començar a

perseguir als nostres protagonistes.

14

En Pixa pins va tirar en direcció cap al vaixell i es va

endur a la Maria a coll perquè de la torçada no podia

caminar.

L’Àlex, en Pau i en Milú van fer via cap a la zona dels

aiguamolls. Havien sentit a dir que a en Cabusset li

agradaven els estanys. I si estava amagat en un d’ells?

Només arribar a on estaven els estanys, es va ficar a

l’aigua i amb la sort que per sota d’un dels petits llacs,

van trobar una cova.

Els Sumburu els anaven seguint, però en veure que es

cabussaven es van aturar, tothom sap que els

Sumburu tenen veritable por a l’aigua! Va esperar

però com els nois i el gos no sortien, van desistir i se’n

van tornar al campament.

El Pau, l’Àlex i en Milú van entrar a la cova. Allà a dins

podien respirar, perquè l’aigua els arribava a la cintura

i hi havia prou oxigen per respirar. En un forat de la

pedra van trobar una bombeta, la van ficar dins un

15

petit cau i va encaixar sense problemes. La bombeta va

fer llum i es va obrir una porta secreta.

- Ahhhhhh!!!!!- van exclamar els nens.

Estava tot ple de caixes de peix , van entrar tots tres.

En Milú va començar a ensumar, ensumava alguna

cosa, els va guiar fins a una porta tancada.

L’Àlex va dir:

- Que haurà trobat en Milú? Haurem d’obrir la

porta!

Van intentar obrir però no va haver-hi manera.

Llavors en Pau va dir:

16

- Mireu què tinc!!!! Amb aquest pany obrirem el

pany.

No va ser gaire fàcil, però en Pau era molt destre,

havia vist al Youtube un vídeo de com obrir una porta

quan et quedes tancat.

En obrir van fer:

- Ohhhhh! En Cabusset!!

I en Cabusset va respondre:,

- Quac, quac, quac, quac!!! -Que en idioma d’ànec vol:

Gràcies per salvar-me!!!

L’Àlex el va agafar sota el braç i van sortir cames

ajudeu-me de la cova primer i després de l’estany.

Un cop fora van anar corrent cap al vaixell, però

havien de passar pel davant del campament Sumburu.

Es van ajupir darrere dels arbustos i van anar a poc a

poc i a la gatzoneta fins que van passar el perill.

Al final van aconseguir arribar al vaixell.

17

En Pau amb un filet de veu, perquè no el sentissin els

de la tribu, va dir:

- Pixa pins, ja som aquí, Obriu!!!!

Un cop a dins tots, es van posar a saltar d’al·legria.

Però en Pau, molt assenyat va dir:

- Ara com ho fem per tornar? En som un més!

A la Maria se li va ocórrer que en cabusset, com sabia

nedar, podia anar darrere del dofí i l’Àlex igual que

abans.

18

Així ho van fer. I després de tres dies van arribar al

port de Barcelona i d’allí en taxi fins al campament.

Tothom estava desesperat buscant-los fins i tot els

pares dels nois, que havien hagut de tornar del seu

viatge abans de temps.

Ells van explicar la història, però ningú s’ho va

empassar. De tota manera, estaven tan contents de

veure’ls vius que els van perdonar i van anar tots a

celebrar la retrobada a l’Splau.

Van jugar a la bolera i després van berenar una

hamburguesa amb patates i una coca-cola i per

postres un gelat de xocolata i nata.

I..... Conte explicat, aquest conte de mentides i veritats

s’ha acabat.

FI

19