EL BUTLLETÍ de l’amic · dors en una reunió a Milà el passat 19 de gener, els plans passen per...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

19/02/2016

nú

me

ro 169

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: El pas natural de l’IndependentD’AQUÍ I D’ALLÀ: La difusió de la premsa en paper cau el 2015 al seu nivell més baix dels últims 30 anys

COMUNICACIÓ DIGITALEl problema dels mitjans digitals continua sent el mateix de fa 20 anys: el model

PUBLICITAT I MÀRQUETINGEl 48% dels blocs a nivell mundial són rendibles

NOVES EINESApps per a periodistes

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAIAB, IV Estudi de les activitats de les Marques Socials

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: El director de Heraldo de Aragón defensa un acord dels editors sobre el pagament a internetTRIBUNA: Premsa de proximitat: brúixola de navegació col·lectivaENTREVISTA: El “canvi” de la premsa de paperANÀLISI: Reinventar el periodisme (amb periodisme de proximitat)DOSSIER: Què serà el més nou del Mobile World Congress?OPINIÓ: El desprestigi professional

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



El pas natural de l’IndependentPer Adrián Caballero / Report.cat

El passat divendres es va conèixer la noticia que el diari brità-nic The Independent i la seva edició dominical Independent on Sunday deixaran de ser impresos. Serà, segons un comunicat dels propietaris del diari, ESI Media, el 26 de març quan es pugui llegir la darrera edició en paper del que és el diari més jove dels que es poden trobar actualment als quioscos del Regne Unit.

En el comunicat, ESI Media reconeix la possibilitat que la fi de l’edició impresa comporti acomiadaments, tot i que no dona més detalls. La decisió és, això sí, conseqüència lògica si s’analitzen els números que presenta The Independent, que actualment passava pel seu pi-tjor moment de vendes des de que el 1986 comencés a editar-se.

Aquest diari, propietat de l’empresari rus Evgeni Lebedev, va ser reconegut com un dels més moderns durant els seus primers anys de vida. Va ser per això mateix que a principis dels noranta The Independent presentava les que serien les millors dades de difusió de la seva història. Segons xifres de l’Audit Bureau of Circulations, el 1992 circulaven al Regne Unit 389.523 còpies diàries del diari. Només cinc anys després, el 1997, la xifra va baixar als 288.000 i la mitjana durant la primera dècada del segle ja era d’uns 230.000. Per fer-se una idea del perquè de la decisió de Lebedev, cal tenir en compte que. Aquest declivi arribava al seu moment més baix el 2015 amb 61.338 exemplars.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



“El primer de molts”Els propietaris de The Independent asseguren en el seu comu-nicat ser “els primers de molts dels principals diaris britànics en abraçar un futur totalment digital”. Asseguren donar el pas de-gut als pèssims resultats de l’edició impresa mentre, al mateix temps, la versió digital dóna beneficis, segons expliquen. És més, al temps que anuncien acomiadaments a la versió impre-sa, anuncien la creació de, com a mínim, 25 nous llocs de feina per a la versió digital, per a la qual també s’enfortiran les seus d’Àsia, Europa i Pròxim Orient, així com la de Nova York.

Els números al digital li donen la raó i esperonen el canvi. En els darrers 12 mesos, dades oficials indiquen que el creixement anual en visites a la seva web ha crescut un 33,3%, situant-les en 70 mi-lions anuals al finalitzar 2015. Mentre The Independent és el 12è diari imprès britànic més llegit, la seva versió digital és la sisena.

Malgrat el que puguin dir les xifres, la National Union of Journa-list (“la veu dels periodistes” a Regne Unit i Irlanda, segons es defineix aquesta organització) lamenta la “falta de diàleg” entre treballadors i empresa, al temps que consideren que els pro-pietaris del mitjà haurien de reconsiderar els acomiadaments anunciats.

Laura Davison, responsable nacional del NUJ, creu que deci-sions com la del Independent “desposseeixen la població de pluralitat i llibertat d’opinió a la premsa”. Davison, que es mostra molt crítica amb el fet que “el diari hagi pres aquesta decisió de la nit al dia”, ha anunciat que volen conversar amb la propietat del rotatiu per aclarir el seu punt de vista i mirar de trobar una solució per evitar el màxim d’acomiadaments possibles.

No només la pèrdua de llocs de feina preocupa a la professió. Molts periodistes que han treballat en aquest mitjà o que es troben en posicions importants a d’altres grans diaris del Regne Unit, van reaccionar a les xarxes socials al que creuen és la “mort d’un mitjà a mans d’Internet”, com va qualificar un titular de The Guardian.

Internet com única opció rendibleSón molts els que aprofiten l’anunci de Independent per obrir altre cop el debat sobre el futur de la premsa en paper i més ara que un rotatiu important (“un dels poderosos entre els mi-tjans britànics”, segons Dan Bilefsky, del New York Times) ha fet aquesta passa endavant cap al món digital.

“No canvia res”, opina el periodista i escriptor londinenc Brian Cathcart a The Guardian, en referència a la gent de menys de




35 anys per a les quals, segons ell, “un diari imprès és com un carro tirat per cavalls”. Per a la resta de població, entén Cath-cart, pot tenir cert punt de pèrdua. “Un diari imprès té un impor-tant grau d’influència. Una portada et desafia”, opina Cathcart que sembla trobar a faltar més “articles en profunditat” als mi-tjans digitals.

Per la seva part, Bilefsky, se centra en un altre dels motius que ha portat a ESI Media a prendre la decisió de no seguir impri-mint el Independent: el declivi en vendes que pateix ‘i‘, el diari ‘germà’ del Independent i que estava adreçat als lectors més joves des de la seva creació, l’octubre de 2010. En el mateix comunicat de l’anunci del fi de l’edició impresa del The Inde-pendent, la propietat anunciava la venda d’aquesta publicació, ‘i‘, a Johnston Press, una empresa de mitjans locals escocesa.

Segons Bilefsky, posar fi a l’edició impresa ajudarà al mitjà a su-portar el cost de la seva expansió internacional, que era insos-tenible amb la davallada de publicitat que el rotatiu havia patit els darrers anys. A més, des del món digital, confien els analis-tes citats en aquest article del NY Times, el mitjà podrà capturar millor que amb i al públic jove. D’aquesta manera, potser The Independent troba la manera de ser rendible i, malgrat la rees-

tructuració de la plantilla, qui sap si trobant un nou model de negoci a Internet (els propietaris ja han anunciat noves aplica-cions i projectes) podran ser un exemple per als “molts mitjans impresos” que vaticinen des d’ESI Media seguiran les seves passes.




La difusió de la premsa en paper cau el 2015 al seu nivell més baix dels últims 30 anysPer Carlos Ribagorda / Bez

La taxa de penetració en 2015 cau al 28% de les llars, enfront del 30% de 1987 i el 42% del 2008, inici de la crisi. La difusió dels grans diaris va ser de 700.000 exemplars, enfront dels 15 milions de persones que llegeixen a la Xarxa. La publicitat a Internet està a un pas de superar la dels diaris: la diferència de quota de mercat es redueix a un 4,6%...

La premsa escrita, doncs, segueix costa avall. La taxa de pe-netració a les llars ha caigut el 2015 al 28,5%, la seva xifra més baixa des de fa 30 anys -30,1% en 1987-. La crisi econòmica i l’enlairament d’Internet han enfonsat la premsa generalista -els diaris regionals i de proximitat aguanten, però-, mentre les empreses editores busquen fórmules per mantenir-se en peu. Els diaris El Mundo y ABC han recorregut de nou als acomia-daments a la plantilla, davant la migració de la publicitat cap a la Xarxa.

Dos dels grans diaris estatals estan negociant amb els sindicats un pla de baixes incentivades, prejubilacions i nous acomiada-ments a la plantilla. El diari ABC ha tancat recentment les dele-gacions de les Illes Balears i les Canàries i acomiadarà altres 14 periodistes, que s’uneixen a la llista de professionals que han anat deixant el diari des de l’ERO de 2008. El diari ha per-

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



dut 3,5 milions d’euros fins a setembre de 2015 i ha necessitat l’ajuda financera del seu propietari, Vocento, per evitar els fons propis negatius. El pla de l’empresa és reduir la massa salarial en un milió d’euros. Més profund serà el nou ERO que Unidad Editorial vol aplicar a El Mundo. D’acord amb el Pla Triennal 2016-2018 aprovat per l’empresa italiana al desembre, i que van comunicar als treballa-dors en una reunió a Milà el passat 19 de gener, els plans passen per reduir en 40 milions d’euros la massa salarial del grup.

Del total, 15 milions corresponen a la filial a Espanya, fet que suposa pràcticament un 20% dels costos en personal. De mo-ment, no se sap res més del pla ja que en les dues reunions que han mantingut els sindicats amb la direcció de l’empresa a Espanya -el dilluns 25 de gener i el divendres 29- no els han detallat res més. Unitat Editorial va registrar unes pèrdues ope-ratives fins a setembre de 2,3 milions d’euros.

Mínims històricsAquests moviments s’expliquen per la terrible situació actual de la premsa escrita. Mai abans la difusió dels diaris generalistes -la premsa de proximitat manté el tipus, recordem-ho- estava a

un nivell tan baix. Segons dades de l’Associació per a la Investi-gació de Mitjans de Comunicació (AIMC), la taxa de penetració dels diaris ha caigut el 2015 al 28,5% de les llars espanyoles, que en el cas dels diaris generalistes cau més, fins al 24,7%. Des de l’inici de la crisi, el 2008, aquesta taxa ha caigut en 14 punts -estava en 42,1% -, i el consum s’ha enfonsat fins als 10,5 punts, enfront dels 17 de 2008.

Un altre mesurador d’audiències és l’OJD. Segons les seves dades, la difusió dels grans diaris generalistes ha caigut des de 2008 en un 60% en el cas d’El Mundo i ABC, i frega el 50% en el cas dels altres quatre grans diaris de l’Estat: La Vanguardia, El Periódico, El País i La Razón.

A més de la crisi econòmica -que els mitjans han combatut amb acomiadaments i augment de preus-, la culpa de la situació que viu la premsa escrita generalista la té l’auge d’Internet. Mentre la difusió i el consum de diaris ha caigut des de 2008, a Internet és al contrari: de 41 a 102 punts el consum i del 45% al 74% la taxa de penetració a les llars. Segons l’AIMC, més de 15 mi-lions de persones reconeixen que utilitzen Internet per informar-se, un 52,6% del total .




Transvasament de publicitatLa conseqüència lògica d’aquest transvasament de lectors és el transvasament de la publicitat, a un pas de ser superior a Inter-net que en els diaris. Segons les dades de 2015 de l’estudi i2p d’Arce Media, els ingressos de publicitat a Internet van ascendir fins als 434 milions. La diferència amb els diaris està ja per sota dels 200 milions i la quota de mercat, per sota dels cinc punts.

SolucionsI mentre la situació empitjora per minuts, els grans grups edito-rials es troben en la cruïlla més gran de la seva història.

“La situació és delicada perquè els lectors se’n van a internet però la publicitat encara és majoritària en el paper”, assegura un càrrec del diari El Mundo. “En el nostre diari el 70% de la publicitat arriba al paper. Com podríem tancar el diari i deixar només l’edició en línia? Encara no és el moment”, admet.

La situació és semblant a ABC. Segons les xifres del grup fins a setembre de 2015, malgrat l’augment de la publicitat en línia en el diari en un 20%, encara un 72% dels ingressos procedeix de la publicitat offline.

L’AMIC es reuneix amb el vicepresident del Govern balear, Biel Barceló

Dimecres, Ramon Grau, president de l’AMIC, i Josep Ritort, se-cretari general, van presentar al vicepresident del Govern balear, Biel Barceló, els projectes i objectius de l’associació per als pro-pers dos anys per als seus mitjans associats de les Illes Balears. La trobada, que va comptar, amb la presència també de Jo-sep Mallol, secretari general de la vicepresidència i conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme; Miquel Àngel Roig, responsa-ble de l’Agència de Turisme Balear i de Joan Oliver, delegat de




122x188 CAT apaisado.indd 1 21/07/15 14:48



l’AMIC a les Illes Balears, va servir per a que Ramon Grau pre-sentés l’associació, que està formada per dos-cents cinquanta mitjans de premsa i digitals, principalment ubicats a Catalunya i les Illes Balears. Entre els objectius de l’associació, Ramon Grau va explicar que n’hi ha un de prioritari, “generar utilitats als editors de mitjans de proximitat”. En aquest sentit, va transmetre que l’experiència obtinguda a Catalunya d’impulsar serveis per als mitjans de proximitat, pot ser d’interès per als mitjans de les Illes. Al ma-teix temps, va explicar que l’associació té una gran força arreu de Catalunya amb mitjans de premsa en paper i digitals, i els va oferir l’associació com a canal per arribar als catalans per a explicar les Illes Balears i les possibles iniciatives turístiques adreçades als ciutadans de Catalunya i la resta de territoris de parla catalana. (de Redacció AMIC)

Jordi del Río, nou director general de Mitjans de Comunicació

El Govern ha completat el reestructurat organigrama de comu-nicació i difusió dins del Departament de la Presidència. Aquest

dimarts, l’Executiu ha aprovat el nomenament del periodista Jordi del Río i González com a nou director general de Mitjans de Comunicació. Substitueix Antoni Molons i Garcia, qui ocupa-va el càrrec des de feia cinc anys.

Nascut a Gijón el 1962, Del Río ha exercit com assessor de co-municació i imatge de l’Ajuntament de Barcelona (1997-1998); cap de premsa i responsable de comunicació de Media Park; director de comunicació i relacions institucionals de Viasalus (2000-2002); director de comunicacio i participació ciutadana al Consorci d’Administració Oberta i Electrònica de Catalunya (2002-2009), i assessor de comunicació al Parlament Europeu (2010-2014).




També ha treballat d’assessor de comunicació a campanyes de comunicació política, i ha estat professor del Màster Comunica-ció i Educació i professor associat de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Antic militant del PSC, Jordi del Río va ser un dels impulsors de l’escissió d’Avancem, i en les darreres eleccions generals anava de número tres en la llista d’Esquerra al Senat.

Organigrama completatCom ja havíem explicat, en la nova estructura, el Govern ha separat comunicació i difusió en sengles secretaries, per a les quals en les darreres setmanes ha anat nomenant els seus responsables. Per una banda, hi ha la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana, amb Jordi Vilajoana i Rovira al capdavant, de la qual depenen la Direcció General de Difusió, a càrrec d’Ignasi Genovès i Avellana, i la Direc-ció General d’Atenció Ciutadana, amb Jordi Graells i Costa.

Per l’altre costat hi ha la Secretaria de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, amb Miquel Martín i Gamisans com a responsable, de la qual pengen la Direcció General de Comuni-cació, a càrrec de Jaume Clotet i Planas, i la Direcció General de Mitjans de Comunicació, amb Jordi del Río i González. (de Comunicació 21; foto: ACN))

La despesa de les llars en premsa periòdica continua caient i s’estabilitza la d’accés a internet

L’any 2014, la despesa mitjana per llar en premsa periòdica va tornar a baixar per situar-se en 49,2 euros davant els 58,5 euros d’un any abans, segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals 2015, que elabora el Ministeri espanyol d’Educació Cultura i Esport. Pel que fa als diners destinats per les llars per accedir a inter-net, la quantitat ha patit una estabilització, ja que els 156,8 eu-ros, són lleugerament superiors als 156,5 euros de l’any 2013.




Pel que fa a les subscripcions o quotes de serveis de ràdio i te-levisió (i que bàsicament consisteixen en les quotes de la televi-sió de pagament) en 2014 les llars van destinar de mitjana 62,7 euros davant els 64,2 euros d’un any abans. (de Digimedios)

Els editors del Daily Mirror anuncien un nou diari imprès lowcost

Poques setmanes després que el diari britànic The Independent anunciés que tancava l’edició en paper de cara al març que ve, l’editor del Daily Mirror i de People, entre altres publicacions, sorprenia el sector el dimarts amb l’anunci que posarà en circu-

lació un diari imprès abans no s’acabi el mes de febrer. Concre-tament, s’estudia la data del 29 de febrer, el dia que l’empresa editora Trinity Mirror publica els resultats econòmics.

Es tracta del New Day -el nom encara el podrien modificar-, un rotatiu que anirà adreçat a un públic mitjà, mercat que ac-tualment ocupen el Mail i l’Express. Segons els editors, el preu inicial s’acostarà als 20 penics, el mateix amb què va sortir al mercat l’any 2010 el diari i, germà petit i barat de The Indepen-dent. Posteriorment va augmentar de preu a mesura que va anar captant més públic. El nou diari de Trinity Mirror seguirà la línia de l’esmentat i, amb un preu inicial de 20 penics, que pos-teriorment podria augmentar, tot i que sempre sense superar la frontera d’una lliura.

Com es veu, la premsa britànica continua buscant fórmules per trampejar una crisi global que no queda atenuada per les edi-cions a internet (els diaris en línia no compensen econòmica-ment ni per ingressos publicitaris ni per subscriptors). És una situació que va més enllà del Regne Unit, un país que continua editant cada dia 7 milions d’exemplars impresos, amb especial desplegament de paper els diumenges. (de Press Reader)




Neix Abwab, un diari per ajudar els refugiats arribats a Alemanya

Un grup de refugiats ha fundat a Alemanya el Abwab (باوبأ Puertas), un diari escrit en àrab amb informació útil i històries d’esperança, destinat als nouvinguts al país , per facilitar la seva integració en la societat alemanya.

El seu editor en cap es diu Ramy Alasheq , i la plantilla de vo-luntaris la conformen persones d’arreu del món. Segons explica Al Jazeera, la idea de crear un diari amb aquest nom li va venir

de la pròpia experiència viscuda. Aquest jove sirià-palestí va sortir del camp de refugiats de Yarmouk, a prop de Damasc, i va trobar asil a Colònia. Allí va decidir treure partit dels seus talents com a periodista, poeta i activista.

El diari Abwab es distribueix de forma gratuïta en els diferents centres d’acollida de refugiats i en centres comunitaris en tot el país. A causa del seu èxit, la primera tirada de 25.000 exem-plars s’ha anat ampliant i aquesta setmana arriba ja als 40.000 exemplars. (de Reforma Internacional)

Un 70% dels santcugatencs s’informa amb Tot Sant Cugat El setmanari associat a l’AMIC, Tot Sant Cugat, és el mitjà que més consulten els santcugatencs amb un 70% per mantenir-se informats, tant en la seva versió paper -que es publica cada divendres- com en la digital, segons les dades de l’última onada de l’Observatori Socio-lògic que realitza l’ajuntament de Sant Cugat. El Tot se situa com a líder indiscutible seguit de la informació per internet en general amb un 11,31%, la televisió amb un 11,14% i la premsa local amb un 9,91%, grup que també pot incloure el Tot Sant Cugat.




L’enquesta es va realitzar a 1.000 santcugatencs per telèfon durant el mes de novembre de 2015 sota la pregunta “Quin o quins mitjans segueix habitualment per a mantenir-se informat del què passa a Sant Cugat?”, on es podien donar un màxim de tres respostes. (de Redacció AMIC)

Ernest Folch és el nou director del diari Sport

El consell d’administració del Grupo Zeta va anunciar dilluns el nomenament d’Ernest Folch com a director del diari Sport que fins ara dirigia Joan Vehils. Actualment Folch dirigia el segell Ediciones B, que també forma part del Grupo Zeta. A més, el periodista escriu regularment a El Periódico i a l’Sport i participa en tertúlies de diversos mitjans de comunicació. Folch agafarà les regnes del segon diari esportiu més llegit a Catalunya, se-gons dades de l’EGM de l’abril passat. L’Sport se situa darrere del Mundo Deportivo i, a l’abril, aglutinava 498.000 lectors. El rotatiu esportiu del Grupo Zeta es va fundar el 1979 i disposa d’una versió digital des del 1997. (d’AEC)




El problema dels mitjans digitals continua sent el mateix de fa 20 anys: el modelPer Ramon Salavaerria, director del Center for Internet Studies and Digital Life El Telégrafo de Guayalquil

El problema dels mitjans digitals segueix sent el mateix de fa 20 anys: el model de negoci. “És el periodisme tradicional el que està en crisi”

Quan en 1993 Ramón Salaverría es va dedicar a estudiar els mitjans digitals, els seus coneguts el veien amb una mica de compassió, explica el periodista i catedràtic navarrès. En

aquells temps, es considerava que el web era només per a pro-gramadors i entesos de la matèria, i alfabetitzar digitalment no estava en els plans de ningú. L’internet d’avui era impensable.

Però després de vint anys, i amb un consum quotidià de mitjans a la web, el periodisme digital ha assolit característiques que els ajuda a ser sostenibles: “Internet és un entorn tecnològic capaç d’atreure audiències, i les eines multimèdia enriqueixen els relats i creen noves narratives”, explica Salaverría, autor del llibre Ciberperiodismo a Iberoamèrica, una mena d’enciclopèdia sobre els mitjans digitals a Amèrica Llatina, Espanya i Portugal.

Coneix a fons el panorama dels mitjans de comunicació a la web, i no està d’acord amb la idea que el periodisme està en hores baixes per la crisi del paper. Ben al contrari, pensa que “el periodisme està en ebullició. El que podria estar en crisi és el periodisme tradicional”. Per a ell, el moment “és una oportu-nitat, no una amenaça”.

El problema dels mitjans digitals, diu Salaverría, segueix sent el model de negoci. Encara que rescata tres marques que estan aconseguint l’èxit en aquest sentit: entre els mitjans tradicio-nals, destaca el New York Times. El 20% de la facturació del

COMUNICACIÓ DIGITAL



diari novaiorquès és producte de les subscripcions digitals. No obstant això, diu Salaverría, als que els va millor a internet és als mitjans nadius digitals. Va posar com a exemple la pàgina El Confidencial, d’Espanya, que va donar la primícia de l’abdicació del rei Joan Carles el 2014. El Confidencial va ser fundat el 2001, i la seva petita redacció de llavors ara consta de 124 persones.

Els mitjans més grans pateixen perquè amb l’arribada d’internet es van posar a la defensiva, explica el catedràtic, per l’absència d’un model que generés rèdits a curt termini. En aquest sentit, va posar com a exemple el Washington Post, un dels diaris més antics dels Estats Units, que després de números en negatiu va ser venut a Jeff Bezos, CEO d’Amazon. Després d’alguns ajus-tos necessaris en l’era digital, el Post ha superat les visites del mateix New York Times. Més informació CLICANT AQUÍ

El periodisme actual és multimèdiaEls periodistes d’ara han d’estar ben preparats i utilitzar eines multimèdia per a transmetre la informació, va esmentar el di-rector de l’agència de Notícies de l’Estat mexicà (Notimex) Ale-jandro Ramos Esquivel, en conferència impartida a l’Autònoma

d’Hidalg (Mèxic), on va impartir la ponència “Les agències de notícies a l’era digital” a l’Institut de Ciències Socials i Huma-nitats (ICSHu) i com a part de les activitats pèls 15 anys de la Llicenciatura en ciències de la comunicació, on va aconsellar als estudiants “Deixar de ser periodistes del segle XX”.

El dirigent d’Notimex va apuntar que ara els periodistes han d’estar capacitats en el maneig d’eines digitals que li permetin comunicar una nota per mitjà de vídeo, àudio, fotografia i de manera escrita, la qual cosa respondria a la demanda actual de la societat. Va exhortar els alumnes a preparar-se per gene-rar informació per a mitjans impresos, digitals i electrònics. Per això, va recomanar que a les Universitats, la informació que reben a els que és formin en comunicació, ha de tenir aquesta única orientació.


http://www.eltelegrafo.com.ec/noticias/cultura/7/es-el-periodismo-tradicional-el-que-esta-en-crisis



Va comentar que en no ser la informació només en text, sinó també en vídeo o àudio, requereix explicar històries que no no-més contestin a les preguntes Què?, Qui?, Com?, Quan? i On? “Llavors canvia la forma, exigeix una major habilitat de conei-xement i això és ja una transformació”, va subratllar. Alejandro Ramos va referir que un periodista multimèdia depèn del mitjà en el qual treballa i les possibilitats que tingüi. Per ser multimèdia és necessari comptar amb un smartphone, amb el qual es poden prendre bones fotos i desenvolupàr les seves capacitats digitals immenses. “El digital és visual i és global”. (d’El Independiente)

Facebook obre Instant Articles a mitjans petits i periodistes independents

Facebook obrirà Instant Articles per a mitjans de qualsevol mida, periodistes independents i fre-elancers que vulguin generar continguts per les seves audièn-cies en la pròpia xarxa social, obtenint, això sí, ingressos per la seva feina.

Segons va explicar la xarxa social en el seu bloc, fins ara Ins-tant Articles únicament havia funcionat amb un grapat de grans mitjans de comunicació, però a partir d’abril, després de la con-ferència anual F8, pràcticament qualsevol podrà publicar his-tòries a Facebook, fer créixer la seva audiència i rebre paga-ment gràcies als anuncis que es mostrin en elles.

“Amb Instant Articles, els editors tindran tot el control sobre les seves històries, les seves dades i els anuncis que es mostrin en elles”, va explicar Facebook. “Ells tindran l’oportunitat de portar directament la seva pròpia publicitat i obtenir el 100 per cent dels ingressos, i mesurar les dades dels anuncis amb les seves eines actuals de mesurament o fins i tot monetitzar els seus continguts a través de Facebook Audience Network”.

D’aquesta manera, els qui es dediquen a publicar històries en els nous formats que habilitarà Facebook podran posar la seva pròpia publicitat o fins i tot rebre anuncis de Facebook que també generaran ingressos. La companyia proveirà accés a una suite multimèdia d’eines per crear històries dinàmiques i interactives que puguin créixer de forma ràpida a Facebook. (per Cnet)




Twitter anuncia una pèrdua neta de 459 milions d’euros en 2015

Twitter ha reportat una pèrdua neta de 459 milions d’euros en les seves vendes en 2015 sent la primera vegada que no hi ha creixement en els seus números d’usuari. En els seus guanys del quart trimestre, la plataforma de mitjans socials reporta una pèrdua neta de 79,5 milions per als tres mesos fins al 31 de desembre del 2015.

La companyia va informar de 320 milions d’usuaris únics al mes de mitjana, el mateix nombre del tercer trimestre. Pel que fa a in-gressos va explicar un creixement respecte a l’any anterior del 58.0% 1.955.000 per al 2015. Els ingressos per publicitat total van arribar als 564 milions el 4T, amb un augment del 48,3% respec-te a l’any anterior. Twitter va explicar als seus accionistes que el seu format estrella d’anunci en vídeo promocionat és ara format destacat per al seu negoci de publicitat. (de Programa Publicidad)

Yahoo anuncia que començarà a tancar alguns dels seus llocs web

Yahoo, una de les pioneres de l’Internet, ha anunciat aquest dimecres que començarà immediatament a tancar diversos dels seus llocs web que funcionaven com a revistes digitals. Entre les afectades per la retallada estaran Yahoo Food, Yahoo Health, Yahoo Parenting, Yahoo Makers, Yahoo Travel, Yahoo Actuacions i Yahoo Real Estate.

La cap de redacció, Martha Nelson, diu en un bloc que ara Yahoo s’enfocarà en els llocs que són els més reeixits. Aquests inclouen Yahoo News, Yahoo Sports, Yahoo Finance i Yahoo Lifestyle. Aquests canvis posen en marxa el procés de reestruc-




turació que va compartir l’empresa de Sunnyvale, Califòrnia, com a part del seu més recent trimestre fiscal.

D’altra banda, la presidenta executiva, Marissa Mayer, explica que Yahoo eliminarà un 15 per cent de la seva plantilla laboral, alguns serveis web i que vendrien béns immobiliaris i patents per guanyar i estalviar diners; tot per tal de revitalitzar una com-panyia que no ha pogut mantenir-se al pas d’altres similars, com Facebook o Google. Yahoo també va tancar les seves ofi-cines a les ciutats de Mèxic i Buenos Aires, i en tancarà altres a Dubai, Madrid i Milà. (d’Iprofesional)




El 48% dels blocs a nivell mundial són rendiblesPer Interactive

No és la primera vegada que es diu, però val la pena insistir: gairebé la meitat dels blocaires del món guanyen diners amb la seva activitat. Cal assenyalar, a més, que és una activitat majoritàriament femenina i que els mitjans més utilitzats per a la seva promoció són Facebook i Instagram.

La meitat dels blocaires a nivell internacional estan passant de tenir un mer hobby a rendibilitzar econòmicament la seva pas-sió. A més, esperen ser més contactats en el futur per part de les agències de relacions públiques. Així es constata en l’estudi IPREX Blogbarometer dut a terme recentment. IPREX, la xarxa global d’agències independents de comunicació, a la qual per-tany poweraxle, a Madrid, i Arenalia a Barcelona, analitza els resultats dels blocaires professionals que han participat en 13 països de tot el món, mostrant les tendències internacionals de la blogosfera.

La enquesta IPREX Blogbarometer 2015 ha entrevistat més de 2.100 blocaires amb seu a la Xina, República Txeca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Itàlia, Malàisia, Irlanda del Nord, els Paï-sos Baixos, la República d’Irlanda, Eslovènia, Espanya i els Es-tats Units d’ Amèrica.

Temàtiques dels blogs.- Els blocs especialitzats en estil de vida són els més predominants de tot el món sent els més popu-lars els especialitzats en consum i lifestyle com bellesa, moda, gastronomia i viatges. La segona temàtica de blocs més impor-tant gira al voltant de la maternitat i educació, tecnologia, qües-tions polítiques i socials, mentre que les temàtiques de negoci, esport o LGBT són minoritàries.

Fonts de contingut.- La major part dels blocaires enquestats (84%) afirma que troba els continguts per actualitzar el seu bloc

PUBLICITAT I MÀRQUETING



a experiències personals o coneixements propis. Per la seva banda, el 73% dels enquestats afirma que han estat contactats per raons de màrqueting o relacions públiques, entre els quals un 27% assegura que els contacten setmanalment i un 19% testifica que els contacten diàriament. Així mateix, únicament un 28% dels blocaires enquestats indica que basa els contin-guts del seu blog sobre les notes de premsa o els exemples de productes que rep.

Més de la meitat dels blocaires (52%) considera la relació amb les agències de relacions públiques com una cosa positiva i els agradaria ser contactats amb més freqüència. Una minoria (7%) expressa els seus dubtes de la idoneïtat de ser contactes per les companyies, i només el 2% dels blocaires estan en con-tra que els contactin de forma general.

Sexe / edat.- L’enquesta internacional revela que la blocosfera està dominada predominantment per dones. En total, el 72% dels blocai-res enquestats de tot el món són dones. A Estònia, el sexe femení arriba al 91% dels bloggers i tant als Països Baixos com a Irlanda, les dones constitueixen el 83% de la blogosfera. El sexe masculí té una major importància únicament a Alemanya i Eslovènia, on el 60% i el 51% dels enquestats són homes, respectivament.

Així mateix, dos terços dels blocaires, tant homes com dones, tenen menys de 35 anys, sent els blocaires amb edats com-preses entre els 18 i els 25 anys els més nombrosos, seguits d’aquells amb edats entre els 31 i els 35. Per contra, els blocai-res amb edats majors de 60 anys són els més escassos.

L’experiència compta.- Pel que fa a la maduresa com a blogger, el Blogbarometer revela que el 41% dels blocaires en-questats tenen un bloc des de fa més de cinc anys. Només el 8% dels enquestats són relativament nous (des de fa menys d’un any). Gairebé la meitat (48%) dels blocaires afirma que ha guanyat diners gràcies al seu blog i el 30% assegura que desitjaria guanyar més diners amb aquest esforç.Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al resum exe-cutiu de l’estudi IPREX-Blogbarometer-2016 CLICANT AQUI

Viacom explotarà la publicitat en snapchat

És la xarxa social del moment, llançant xifres de creixement en nombre d’usuaris i penetració que han donat el salt més enllà dels Estats Units i amb un usuari de perfil interessant comer-


http://www.amic.media/media/files/file_352_923.pdf



cialment (Millenials), de manera que les marques estan desi-tjoses de poder implementar o llançar els seus missatges en snapchat.

La qüestió és que la plataforma de missatgeria efímera (els continguts que els usuaris comparteixen tot just estan disponi-bles uns segons per als seus contactes abans que desapare-guin) amb prou feines ha fet passos proactius per convertir-se en un actor publicitari de pes, però això sembla que ja està començant a canviar. Segons mitjans econòmics internacionals el grup Viacom ajudarà a la plataforma a obrir-se a les marques, almenys en el mercat americà. A priori Viacom tindrà els drets en exclusiva per vendre publicitat a la xarxa social a través de tots els formats, inclosos aquells relacionats amb el contingut i real time. De fet no es descarta que el grup mediàtic produeixi

o generi contingut per als apartats Live Stories, publicacions relacionades amb el desenvolupament d’esdeveniments reals d’interès per al públic de la plataforma: música, esports, etc. (d’El Publicista)

Drygital guanya el concurs de Nia BBVA

Anida, immobiliària del Grupo BBVA, ha resolt el concurs d’agències d’assessorament estratègic del seu entorn digital amb l’elecció de /drygital. L’agència madrilenya serà la respon-sable de l’estratègia i assessorament de xarxes socials i del pla de continguts de la divisió immobiliària del Grupo BBVA, en ple cicle de creixement del sector immobiliari a Espanya, com afirma l’informe de situació Immobiliària Espanya de BBVA Re-search i Real Estate, recentment publicat per BBVA.

Drygital serà la responsable d’establir una nova estratègia de comunicació en social media i de gestionar la conversa de la marca amb els seus seguidors en els perfils de la divisió immo-biliària del Grupo BBVA.




Es tracta d’una estratègia basada en continguts, amb una forta implicació dels mitjans socials i amb una gran presència analíti-ca. L’objectiu és oferir informació de qualitat que sigui útil per al públic d’Anida i posicionar la marca en la ment del consumidor com un referent en el sector immobiliari. (de Control)

BTOB llança Causalitats per a NCG Banco

La campanya utilitza les “causalitats” per donar a conèixer els avantatges dels plans de pensions de NCG Banco, que oferei-xen un 3% de bonificació en efectiu a cada client que porti el seu pla de pensions. En el món de les “causalitats”, un litre de llet pot provocar un divorci a les antípodes, un touchdown unes quantes mossegades d’aranya o fins i tot, es pot entendre el significat literal de l’expressió “lluna de mel”.

La campanya utilitza dades reals, mostrant correlacions entre dues estadístiques que, a priori, no haurien d’estar relacio-nades, per comunicar que les pensions podrien dependre de qualsevol cosa, o d’un mateix. El treball, que consta de peces audiovisuals, gràfiques, i un web causalidades.abanca.com on

s’aglutinen totes les causalitats, ha estat realitzat per BTOB (Born to Transform Brands), nou partner digital d’NCG Banco, després d’haver desenvolupat el llançament digital de la marca a tot l’àmbit nacional. (de Periódico Publicidad)

Verti llança la seva primera campanya després del canvi d’agència

Verti ha llançat la campanya “Fes servir el cap”, obra de l’agència SwingSwing. Es tracta de la primera campanya de l’agència per Verti des que va guanyar el concurs i s’adjudiqués el compte al desembre de l’any passat. Abans, el compte havia estat en mans de Bàrbara & Co. Amb aquesta nova campanya




Verti realitza un gir en la seva comunicació, apostant per trans-metre un valor afegit que gira entorn als principis que inspiren el seu ideari.

La campanya fa un petit homenatge a aquestes persones que, en lloc de realitzar actes impulsius sense pensar, s’aturen i ra-cionalitzen què és el que més li convé en cada decisió de la seva vida; és a dir, que utilitzen el cap. Per això, la seva asse-gurança és Verti. La campanya compta amb tres espots de 20 segons, i les seves corresponents versions de 10 ─Kraoke, Sel-fie i Fotocopia─ pre-rolls, gràfica i falques de ràdio. (d’Ipmark)

IberCaja estrena campanya de la mà de Darwin & Co

IberCaja ha posat en marxa una campanya publicitària per anunciar el llançament d’hipoteques a mida, un nou producte de finançament per a l’adquisició d’habitatge dissenyat per do-nar resposta a les necessitats dels clients. L’acció, l’estratègia creativa ha estat dissenyada per Darwin & Co, té presència en televisió, ràdio, premsa, internet i material PLV. La comunica-ció gira al voltant del missatge “Especialistes en finançament

d’habitatge” i es desenvolupa sota el lema “La seva casa és com vostè i ara la seva hipoteca també”.

Darwin & Co va començar a treballar per a l’entitat financera l’estiu passat, després d’un procés de selecció entre tres agèn-cies. La gestió de l’apartat de mitjans va a càrrec de l’agència Ymedia. (d’El Publicista)

Smartclip comercialitzarà els webs de RBA

La companyia de publicitat digital, especialitzada en suports de vídeo, Smartclip ha començat a comercialitzar les capçale-res digitals del grup editor de revistes RBA. L’acord inclou tots els dispositius i tots els formats publicitaris estàndard, a més d’accions especials com publireportatges o patrocinis.

Amb aquest acord, Smartclip estén la seva xarxa de suports, que fins ara estava centrada en els acords (de diferents tipus) amb Motorpress Ibèrica (Autopista, Runners, Sport Life, Men’s Health, Mountain Bike, Motociclismoe i Ciclismo a Fondo), Te-lefónica (Terra i Invertia), Noxvo (Formula TV i Bekia), a més




d’acords individualitzats amb Eldiario.es (diari de Prensa Digi-tal), Hogarmanía (Bainet), Filmaffinity, Públic (Display conec-tors), Europa Press, La Información (DixiMedia ), Te Interesa (Intergenios), el portal francès de classificats d’automòbils Au-toscout24, Warner Music Spain, Què, Stylelovely i Guia de los Niños. (de Digimedios)

Competència obre un expedient a Telefònica per anunciar begudes alcohòliquesLa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert un expedient sancionador a Telefónica després de detectar l’emissió de publicitat de begudes alcohòliques de graduació inferior a 20 graus, fora de la franja horària compre-sa entre les 20:30 i les 06:00 del dia següent. Mentre que la publicitat de begudes amb graduació alcohòlica superior a 20 graus està prohibida, les de graduació menor a 20 graus si que es permeten en l’horari especificat. Les infraccions -de caràc-ter greu- detectades a Canal+ Liga van tenir lloc en els mesos d’octubre i novembre de 2015. Ara, Telefónica disposa d’un ter-mini de quinze dies per presentar al·legacions. ( de CNMC)

Barcelona i Madrid acullen la presentació de l’Estudi InfoAdex de la Inversió Publicitària

InfoAdex, una de les empreses referents en el control i in-vestigació del sector publicitari a Espanya, donarà a conèixer l’Estudi de la Inversió Publicitària a Espanya 2016, que arriba enguany a la seva XXII edició.

El primer dia serà el dimecres, 24 febrer, a l’Hotel Holiday Inn, de Madrid. L’esdeveniment començarà a les 11:30h i estarà presidit per Manuel Campo Vidal, president de l’Acadèmia de la televisió. El segon esdeveniment tindrà lloc a l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), de Barcelona, també a dos quarts de dotze, el dijous dia 25 d’aquest mes. (d’AEC)




Apps per a periodistesPer Ángel Valle / La Razón

Un telèfon mòbil, una connexió a internet i una bona història. Això és tot el que necessita avui en dia un reporter per realitzar-la. Més enllà que les imatges o el vídeo que pugui gravar amb el telèfon intel·ligent no tindrà mai la qualitat que tindria si el treball el realitzés un fotògraf o un càmera professional, no hi ha dub-te que el mòbil permet captar el moment com mai abans havia passat.

Independentment que cataloguem a aquest fenomen com pe-riodisme ciutadà, periodisme social o, simplement periodisme, la veritat és que gràcies als mitjans digitals i a les xarxes so-

cials, el temps que transcorre entre el moment en què es pro-dueix la notícia i l’instant en què es puja a la xarxa és cada vegada més reduït. De fet, moltes vegades, podem arribar a seguir determinats esdeveniments gairebé en directe, ja sigui a través de tuits, imatges o vídeo o tot junt.

Per aquest motiu, també ha crescut de forma paral·lela el nom-bre d’eines, en forma d’aplicacions per als dispositius mòbils, que faciliten la feina als periodistes permetent editar els textos, les fotos o els vídeos d’una forma ràpida i senzilla. Potser una de les més destacades, i amb un més clar perfil periodístic, és StoryMaker, una app per Android, que no només permet cons-truir una peça audiovisual, fins i tot afegint-li veu en off, sinó que ofereix als usuaris una especial de tutorial dissenyat pel Cen-tre Internacional per a Periodistes que va guiant l’usuari en el procés de creació d’històries. A més, un cop muntada la peça, permet pujar-la a YouTube o al web de l’eina.

Similar és StoryCheck, una app gratuïta que fa de “redactor en cap” de butxaca, és a dir, que guia al reporter a l’hora d’enfocar la notícia, escriure-la o desenvolupar-la. De fet, arriba a oferir fins a una espècie de tutorial per realitzar entrevistes.

NOVES EINES



Interessant és també Bambuser, un servei de streaming que també permet compartir el contingut de manera immediata a Facebook, Twitter o Tumblr.

Molt útil, sobretot en aquests temps veloços en què la urgència impedeix moltes vegades verificar car determinades dades, és Tagg.ly una app que permeti verificar i documentar l’autenticitat d’imatges o vídeos, de manera que l’autor d’aquests continguts pot “imprimir” un segell al seu treball amb el seu nom, la data, l’hora i, a través de geolocalització, el lloc en què va ser presa.

Cal destacar també Fresc News, una aplicació que permet portar el contingut ciutadà a grans mitjans de comunicació i viceversa, permet als mitjans buscar històries que d’una altra manera potser ni sabrien que existeixen. Una de les seves prin-cipals avantatges és que el proveïdor del contingut posa a dis-posició una infinitat d’organitzacions de notícies d’Estats Units i les seves informacions i cobrar per elles si són utilitzades.

Una cosa similar es va posar en marxa a Espanya fa un parell d’anys, Neupic Pro, una plataforma que posa en contacte a pe-riodistes i als mitjans i que ofereix els seus continguts, ja siguin de text, imatges o vídeos. El periodista no té més que pujar a

la web la seva peça i esperar a que algun mitjà li interessi. Els ingressos es reparteixen entre l’autor i Neupic.

Aquestes són només algunes de les moltes aplicacions útils existents però donen una idea de l’enorme “arsenal” amb què compten a hores d’ara els periodistes per realitzar-la i per donar-lo a conèixer.

Cinc consells per treure més partit a Vine

Cada dia proliferen més els viners (és a dir, joves que es guan-yen la vida i molt bé fent les seves creacions per a aquesta app (VINE) i que els milions de seguidors són vistos com a objectes de desig per moltes marques). També són moltes les companyies que s’han llançat a obrir els seus canals de vídeos

NOVES EINES



corporatius de menys de 6 segons a Vine. Potser és el moment de posicionar-se en aquesta plataforma, ara que els teus com-petidors encara no estan en elles.

Per treballar amb Vine val la pena tenir en compte cinc pistes fonamentals:

- Utilitza els hashtags. De la mateixa manera que a Twitter, els hashtags a Vine ens ajuden a ordenar la conversa i a descobrir publicacions interessants o usuaris amb interessos comuns als quals podem seguir.

- Enllaça el teu perfil de Twitter amb Vine: Es tracta d’una possi-bilitat que està disponible des de fa unes setmanes i et permet mos-trar al Twitter el teu número de vines (és com es diu a les vegades que s’ha reproduït un vídeo). De la mateixa manera, en el teu perfil de Vine es mostrarà el teu usuari de Twitter, així que et segueixin en una plataforma, podran seguir-te també a l’altra si volen.

- Distribueix les teves Vines: Si crees un Vine del qual estàs especialment orgullós o que conté un contingut clau per al teu periòdic, comparteix-lo en altres xarxes. Així més usuaris sa-bran que teniu compte a Viner i podran seguir-te.

- Tracta de fer contingut que cridi a l’acció. Cerca la reacció dels usuaris. És difícil aconseguir-ho en només 6 segons, però si ho aconsegueixes, els resultats seran espectaculars.

- Per aconseguir l’anterior punt, nou consell: originalitat. Els usuaris la valoren especialment i la creativitat cotitza a l’alça en un format tan breu com el de Vine. Cal recordar que els vídeos es reprodueixen en loop, pel que si aconsegueixes que inici i fi-nal estiguin connectats d’alguna manera, sorprendràs i estaràs creant un loop infinit. (de Trecebits)

Google emmagatzema el “Big Data” dels escolars

L’emmagatzematge de dades que Google realitza sobre els usuaris d’Internet ha generat polèmica en aplicar-se també sobre els estudiants de primària als EUA que utilitzen aplicacions

de Google amb una finalitat educativa. L’origen de la qüestió va començar quan el mes passat Al Franken, membre de la Co-

NOVES EINES



missió de Privacitat, Tecnologia i Lleis del Senat nord-americà, va sol·licitar a Google que informés sobre les polítiques de pri-vacitat dels estudiants. El senador va expressar la seva preocu-pació sobre l’emmagatzematge i l’ús que la companyia estava fent sense el consentiment dels pares.

La intranquil·litat del senador es deu al fet que la companyia amb seu a Mountain View és la principal proveïdora de tec-nologia per a l’educació en els EUA, pel que més de 30 mi-lions de nens fan servir les seves aplicacions. Amb la intenció d’aclarir la situació, Google va emetre un comunicat on explica que l’emmagatzematge de dades dels més petits no té cap fi-nalitat publicitària i només les utilitza per a la millora dels seus productes tecnològics.

No obstant això, Al Franken no ha quedat satisfet. El sena-dor considera que Google no ha informat sobre l’ús de dades d’aquelles aplicacions que no tenen un ús educatiu, com són Youtube o Maps. Mentre que també qüestiona si Google plante-ja als escolars l’opció de no ser rastrejats. (d’Ibex-Serie Joven)

Ubersnap, l’app per imprimir GIFs

Els GIFs ja no són només una forma d’entreteniment limitada a Internet. Ara una aplicació disponible en iOS, anomenada Ubersnap, els ha donat la capacitat de saltar al món físic. L’app permet capturar petits GIFs amb un smartphone per sol·licitar després la seva impressió. Això sí, la imatge impresa, que me-surarà 7,6 centímetres i serà quadrada, tindrà el seu preu: con-cretament, 8,98 euros (10 dòlars).

Segons ha explicat Boon Ching, el creador d’Ubersnap, “l’elaboració de cada impressió animada és un procés de múl-tiples passos. Comencem per tallar els frames del fitxer GIF i després els entrellacem en una sola imatge “. Per a això comp-

NOVES EINES



ten amb un programari i amb una càmera fotogràfica especials. Tot i que el resultat final no podrà veure’s fins que s’alinea la làmina lenticular que es superposa. Us podeu baixar Ubersnap CLICANT AQUÍ (de Reason Why)

Facebook Live desembarca en els mitjans per transmetre en viu

Facebook Live és una eina de vídeo en viu per Internet per ara disponible en els EUA per a iPhone , que apunta contra Peris-cope, propietat de Twitter. A l’agost, la xarxa social va presentar Live Vídeo, una eina perquè estrelles i figures públiques po-guessin interactuar amb els seus seguidors a través de strea-ming de vídeos. Després, va ampliar el seu ús per a qualsevol persona, dins dels EUA i amb un iPhone.

Live Video es va convertir en un aliat dels mitjans, segons ho va demostrar Jorge Ramos, una de les figures de Fusion, una companyia de mitjans amb presència a la web i TV. El periodis-ta va transmetre des de la seva pàgina de Facebook el resultat de les eleccions primàries a l’estat de Iowa i va captar l’atenció

de més de 7.000 persones. Des que el vídeo va ser pujat, l’1 de febrer, ja ha estat vist per més de 3,6 milions de persones.

Una altra de les proves reeixides és la de Vox, lloc que va trans-metre un debat entre periodistes sobre les diferències entre Hillary Clinton i el seu competidor en les internes demòcrates Bernie Sanders. “Els mitjans, així com altres negocis, estan es-cassos de recursos. Facebook és una gran lloc per als vídeos en viu perquè ja cultivem una audiència a qui li agrada el nostre contingut”, va explicar Allison Rockey, directora de Programació de Vox.com. (d’Infobae)

La UdL, en un projecte de detecció de vídeos falsos

Un grup d’investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) par-ticipen en el projecte europeu In Video Veritas (InVID), liderat pel centre de recerca i tecnologia Hellas (Grècia) i que té com a objectiu construir una plataforma web per detectar, autenti-ficar i comprovar la veracitat dels vídeos d’interès periodístic difosos a les xarxes socials i gestionar-ne els drets de propietat intel·lectual. Un cop completat el procés de verificació, la plata-

NOVES EINES

http://www.ubersnap.com/#demo-header



forma de serveis InVID informarà sobre qüestions legals relati-ves a la utilització del material audiovisual, com ara la identitat i el contacte de l’autor, la regulació contractual dels drets asso-ciats o la remuneració, si s’escau, per al creador.

InVID pretén estalviar temps i esforços als mitjans de comuni-cació, automatitzant bona part dels passos que se segueixen per descobrir si un vídeo és fals o ha estat manipulat. Els inves-tigadors de la UdL hauran d’integrar a la plataforma la gestió automatitzada dels drets d’autor. Les empreses que participen en el projecte són les austríaques Modul Technology GmbH, WebLyzard Technology GmbH i APA-IT Informations Techno-logie GmbH, la francesa Exo Makina, l’alemanya Condat AG, l’agència de notícies Agence France Press (AFP) i la Radiotele-visió pública alemanya Deutsche Welle. (d’ACN)

NOVES EINES



IAB, IV Estudi de les activitatsde les Marques SocialsPer Periódico Publicidad

El 11 febrer 2015 es va fer el IV Estudi de les activitats de les Marques Socials, en el Cercle de Belles Arts, a Madrid.

Aquest fòrum va comptar amb la presència de Antonio Trau-gott, director general d’IAB Spain; Maria Montesinos, Mobile & New Media Executive; Marco Blanco, Director Executiu de Gestazion; Luis Vegas, soci director d’Ontwice; Daniel Devai, Digital Analytics Director d’Epsilon; Alejandro Arranz Stancel,

Digital Manager de Mahou San Miguel; Luis Monserrate, Online Director de Pepe Jeans; Daniel Godoy, Digital Manager de Pepsico Beverages & Foods; Estefania Ruiz, responsable Digi-tal de Ecovidrio i Germán Guzmán, Digital Marketing Manager d’Unilever.

El IV Estudi de les activitats de les Marques Socials neix de la necessitat de crear un model estàndard per a mesurar l’eficàcia de les campanyes a les xarxes socials .

Per dur a terme l’estudi s’analitzen diferents sectors com Ali-mentació, Automoció, Bellesa i Higiene... des d’un punt de vista tant qualitatiu com quantitatiu. Per portar-ho a terme s’han utilit-zat dades públiques, és a dir, que no han estat proporcionades per les marques i a més deixen de banda els perfils interna-cionals i globals a causa de que desvirtuaven l’estudi. Aquest anàlisi té com a finalitat realitzar una radiografia del sector se-gons les campanyes realitzades en les xarxes socials.

Per elaborar aquest anàlisi el model utilitzat és el PRGS: P fa referència a la presència, seria l’únic que la marca té en el seu poder. Serien els seguidors i les publicacions realitzades. R es refereix a la resposta, és a dir, el símptoma que a l’usuari li ha

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



interessat algun contingut de la marca. G és la generació, el propi usuari crea contingut i finalment S, de suggeriment, els contingut que l’usuari comparteix en la seva pròpia xarxa social. La necessitat de la creació d’un model neix de dos punts: tenir un model de mesurament com tenen altres mitjans per mesurar com evoluciona la marca, com està la marca respecte als seus competidors i com està el seu sector respecte a altres sectors. I per unir diferents variables: existència de diferents xarxes so-cials, saber com mesurem... i poder afegir noves xarxes socials que apareixen i poder incloure-les en el model de manera sen-zilla.

Conclusions de l’estudi:Des de la perspectiva de la Presència, les xarxes socials s’han convertit en el principal canal d’atenció al client i audiovisual. I s’ha incrementat l’eficiència en les marques en les publicacions i amb això la interacció amb els usuaris. Des del punt de vista de la Resposta, l’any 2015 les marques han experimentat un augment important de la resposta i YouTube es converteix en la plataforma òptima. Segons la Generació, creix la participació per part dels usuaris sobretot en els sectors de videojocs i mi-tjans. I finalment des del punt vista del Suggeriment, els usuaris

comparteixen contingut, sobretot de causes socials i emotius, augmentant l’indicador de viralitat.

Segons l’estudi realitzat per l’IAB, les recomanacions són: crear contingut eficaç, és a dir, no per crear més contingut s’aconsegueix una més gran resposta. Utilitzar influencers i re-alitzar campanyes i promocions senzilles perque funcionen.

Comença el programa La premsa a les escoles

Aquest mes ha començat la setena edició del programa “La premsa a les escoles” que arribarà a un total de 70 centres de ensenyament de secundària de Catalunya, 20 més que en pas-sades edicions. Prop d’una vintena de col·legiats des de totes les demarcacions del Col·legi de Periodistes de Catalunya es desplaçaran a diferents centres escolars. La iniciativa, impul-sada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Obra social La Caixa, a través d’eduCaixa, des de l’any 2009, parteix del consens entre ambdues institucions de la importància que té el coneixement de l’actualitat per a la formació dels ciutadans.




Cada sessió compta amb una participació d’entre 40 i 80 alum-nes que tenen l’oportunitat d’analitzar les diferents visions de la realitat que aporten els mitjans de comunicació, conèixer millor l’ofici dels periodistes, la seva funció, els seus valors. (del Diari Més)

Gairebé a punt les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya

Les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalun-ya-2016, organitzades pel Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es duran a terme del 3 al 5 de maig de 2016 al 22@ de Barcelona (Auditori del Campus de la Comunicació, que reuneix la Facultat de Comunicació i l’Escola Superior Politècnica). L’esdeveniment compta amb el suport de l’Acotec (Associació Catalana d’Operadors de Tele-comunicacions per Cable), l’Escola Universitària Mediterrani de la Universitat de Girona, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya.

L’esdeveniment analitza els factors estratègics de les teleco-municacions a Catalunya (evolució tecnològica, comportament del consumidor, necessitat de connectivitat constant i garanti-da o competència). “La Societat de la Banda Ampla prioritza l’expansió de la xarxa i la creació de continguts. Les Jornades analitzen aquests eixos angulars “, afirma el professor Joan Francesc Fondevila Gascón, director del CECABLE. (d’AEC)




El director de Heraldo de Aragón defensa un acord dels editors sobre el pagament a internetPer Teinteresa.es

El director del diari Heraldo de Aragón, Mikel Iturbe, ha advo-cat al Fòrum de la Nova Comunicació per que els editors de premsa arribin a un acord sobre un model viable de negoci del cobrament pels seus continguts a Internet.

Durant una conferència a l’esmentada tribuna de debat, orga-nitzada a Madrid per Nueva Economia Fórum, Iturbe va dir que

els editors han “mal acostumat” als lectors a la gratuïtat i ara és difícil canviar l’escenari.

“Això només té solució si tots els editors ens posem d’ acord, i que tots plegats assumim que tenim un compromís de revertir la situació”, ha afirmat. Segons la seva opinió, amb aquest acord i amb una aposta dels mitjans per la qualitat, que sigui apreciada pel ciutadà, “podrem incorporar el pagament”.

Iturbe creu que la premsa té l’obligació de “reinventar-se “ i tornar als fonaments de la informació i l’opinió contrastada. “Bona part de la desafecció que s’ha produït cap als mitjans de comunicació per part de l’opinió pública ve per una descreença i una falta de con-fiança en el valor de la informació”, va afirmar el periodista basc.

Aguantar la pressióEn la seva opinió, a la premsa li ha passat una cosa semblant a la política. “Al final, nosaltres també ens hem distanciat del ciu-tadà, i aquesta distància ha generat un efecte de desconfiança en l’usuari. És bo que recuperem la confiança, que entonem un cert “mea culpa”, que assumim que ens hem equivocat i que és necessari recuperar els valors tradicionals del periodisme: el treball ordenat i la recerca de la informació”.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Preguntat pel procés separatista a Catalunya i el paper que han jugat els mitjans en aquesta comunitat, va assegurar que Aragó observa amb “moltíssima preocupació” el que està passant a la regió veïna, i el Grupo Heraldo és clarament partidari de la unitat d’Espanya.

Iturbe sosté que “hi ha hagut grans mitjans a Catalunya que no han sabut llegir el que estava passant a Catalunya amb la prudència que requeria el moment”, perquè s’han deixat portar a l’extrem per la situació pendular de la política en aquesta co-munitat.

“No he comprès el que ha fet algun mitjà important, que hauria d’haver sabut aguantar la pressió”, ha opinat Iturbe.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Premsa de proximitat:brúixola de navegació col·lectivaPer Pere Font i Grasa, periodista

On és el lloc que ocupa la premsa de proximitat? El lloc, alter ego del nom d’un poble o barri, és de gran importància. Talment com pontifica, Denis MaQuail: “A més de ser afí a la identitat, està la qüestió de la ubicació. L’estructuració dels significats mediàtics intervenen en l’estructuració del lloc (...) Existeix un punt d’origen específic i estan pensats per una audiència terri-torialment ubicada en un país, regió o ciutat. Molts dels con-tinguts proporcionen respostes implícites sobre com som els d’aquí en comparació als d’allà; en poques paraules: sobre el que és a prop comparant-ho amb allò més allunyat”. Perdoneu

questa llarga cita. L’autor ens ve a dir que la internacionalització dels media pot enterbolir el missatge i malmetre el localisme del significat. Sobre tot plegat, vola la identitat social i cultural que en definitiva consoliden un sistema de fronteres referits a se-xes, classe social, religió, subcultura, nacionalitat i fins i tot pro-cedència ètnica. Concretant, dels missatges mediàtics també ens cal extreure’n alternatives de suport a la identitat escollida.

Estic espigolant textos d’autors que han fet de la comunicació social la motivació intel·lectual activa de llur existència. McQual escrivia Introducció a la teoria de la comunicació de masses, l’any 1983 i en feia successives revisions fins la que comento de l’any 2000. Sembla actual, com pensada i escrita l’any 2016, després de la grandiosa implosió de la era digital.

Situats en el context actual, obro els ulls fullejant les pàgines escrites per Ignacio Ramonet, en el seu llibre: Un monde sans cap. L’autor considera que la promesa de felicitat a escala familiar, a l’escola o bé l’empresa, fins i tot l’Estat, ens arriba pel camí de la comunicació: “De la proliferació sense límits d’instruments de comunicació, Internet és el resultat total, glo-bal i triomfal. Quan més es comuniqui, més harmoniosa i més feliç serà la nostra societat”. Discutible.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Vist des d’ara, i sense acritud, aquest gran periodista ho escrivia l’any 1997, amb gairebé dos decennis viscuts des d’aleshores, el fenomen digital ha dividit la comunicació entre gent feliç i gent infeliç. Ell ja ho intuïa quan assegurava com des de la invenció de la impremta, “...la comunicació fou alliberadora, la difusió del saber, el coneixement, les lleis i les llums de la raó contra les supersticions, l’obscurantisme de tota mena. Ara s’imposa la comunicació com obligació absoluta que inunda tots els as-pectes de la vida social, política, econòmica i cultural, com una tirania. Probablement s’ha convertit en la gran superstició del nostre temps”.

Veient com es mou la gent per carrers, places, trens i metros, més enllà del terme superstició, caldria afegir-li el de dependèn-cia, malaltia crònica o com diu un company de fatigues: “brúixo-la de navegació personal”. En el context d’aquest matrimoni de la informació, les telecomunicacions ens han provocat una au-tèntica revolució. Davant d’aquest panorama, quin paper poden jugar-hi els mitjans de proximitat? M’afanyo a dir que no tinc una resposta cabal (potser seria apassionada) i recerco d’entre el fons d’armari de la biblioteca, les inevitables sentencies de McLuhan, sobretot quan afirma: “Tots els mitjans de comunica-ció, son extensions de l’home i, per tant, extensió dels nostres

sentits. Des de la implicació del pas d’una comunicació pura-ment oral a una de nova basada en el llenguatge escrit, uns 5.000 anys a.C.” Ergo, la premsa de proximitat és una extensió dels nostre sentit de col·lectivitat.

Tornant al punt de partença de l’autor canadenc, l’aldea global ho serà en funció que sàpiga valorar els grans continguts mitjançant la transmissió per satèl·lit... paral·lelament a la funció artesanal, puntual, estricte, veraç, de la noticia treballada i divulgada a par-tit del mitjà de proximitat en format paper o digital. Com tantes vegades s’ha dit, repetit i discutit, el problema no rau en menys-prear la noticia, la història, el reportatge d’actualitat que estiguin més acostats a la identitat, a la ubicació, a la sensibilitat; en defi-nitiva, a l’estructuració del lloc de pertinença.

Pertoca a la premsa de proximitat fer cabals les teories dels grans sociòlegs i estudiosos del fenomen comunicatiu, en gran mesura perquè viu en el microcosmos d’un univers que s’expandeix de manera exponencial. Premsa local i comarcal, treball de formiga. Corrua de formigues que indiquen el camí de la veritat més acostada al lloc d’aquí en contraposició al lloc d’allà. Identitat. La premsa de proximitat no pot perdre el nord perquè és com una brúixola de navegació personal i col·lectiva.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



El “canvi” de la premsa de paperPer Igor Marín / Eldiario.es

Al setembre de 1971, amb Franco encara signant sentències de mort i la censura com espasa de Dàmocles, 16 inversors van decidir fer un pas valent: llançar al mercat una revista centrada oficialment en l’economia però l’objectiu, en realitat, era ofe-rir informació política. En aquests primers anys 70, la societat espanyola vivia entre l’anestèsia de la propaganda franquista i l’agitació dels moviments polítics i socials que mostraven ja més que signes de cansament de la dictadura i sentien la calor d’una Europa i Hispanoamèrica revolucionàries.

La gent volia canvi, i “Cambio” va ser el nom que aquella pu-blicació va presentar al registre. Però les traves de l’època no

van permetre aquesta denominació per tot el que implicava i els impulsors d’aquell mitjà que naixia li van afegir el número 16 -en referència als socis que la fundaven- per esquivar els impediments. I, encara que sembli absurd, amb aquest petit ar-dit ho van aconseguir. Cambio 16 va néixer fa 45 anys en una societat a punt d’entrar en plena efervescència i es manté avui, renovada, en una altra època en què una part del país també reclama un altre model democràtic.

La història de la revista ha seguit un camí moltes vegades paral·lel a la d’Espanya. Ha patit des amenaces de l’extrema dreta fins atemptats d’ETA -en un d’ells, Gorka Landaburu, un dels seus directors històrics de Cambio 16 i encara membre de la revista- va perdre part de les seves mans-. Ha patit la censura, amb números segrestats fins el 1983. Va tenir el seu espectacu-lar creixement econòmic, Cambio 16 va augmentar de mida fins a conformar el Grupo 16, el baluard era Diario 16, i un declivi que a punt ha estat de condemnar-lo a la desaparició . Com superar la situació? Amb un nou model editorial i empresarial.

Renovar-se o desaparèixerL’última crisi va estar a punt d’esborrar de les llibreries a la ca-pçalera, com abans van desaparèixer productes similars com

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



la històrica Triumfo o Panorama. Davant d’aquesta situació, els nous propietaris de la revista van decidir ampliar els horit-zons i obrir la temàtica a nous nínxols d’informació com el medi ambient, l’economia, tendències... i variar l’enfocament del me-rament informatiu a l’anàlisi i l’opinió. El producte, abans set-manal, surt cada mes amb una portada de disseny i temes que requereixen una lectura pausada. Amb aquest canvi de model editorial han aconseguit que la publicació hagi renascut i que, a més de mantenir a gran part dels lectors de sempre, arribi a un públic que demanda major profunditat en les notícies. (...)Aquest camí, neix d’una reflexió que és gairebé una obvietat: el paper no serveix per a informar-se de l’última hora, la velocitat dels mitjans digitals i audiovisuals han aconseguit que qualse-vol persona estigui assabentada de tot el que passa gairebé en temps real. Una idea compartit per altres models de ma-jor o menor èxit com, per exemple, ara Semanal, Yorokubu, JotDown, Revista Líbero, Perarnau Magazine o la pròpia revis-ta d’eldiario.es.

El salt que ha donat aquesta capçalera històrica potser pugui servir de guia per entendre cap a on caminen els diferents models empresarials i editorials de la premsa. El món digital

en què vivim ha canviat el panorama per sempre. I al costat d’aquest canvi, ha arribat el flagell de la crisi econòmica i de credibilitat que ha arrasat als mitjans de bona part del món i, es-pecialment, d’Espanya. Perquè, tot i que els cants de sirena de la recuperació econòmica, el suposat creixement es tradueix en un degoteig constant d’acomiadaments a les redaccions espan-yoles. Paradoxalment, amb especial èmfasi en aquells mitjans que treuen el cap regularment als seus portades dels avenços de l’economia pàtria com èxits indiscutibles.

“Ara, tot es mou en l’immediat, en l’efímer i en el superfi-cial”Gorka Landaburu (París (exili), 1951) i Óscar Abou-Kassem (Madrid, 1978), anterior i actual director de la revista Cambio 16, personifiquen el passat i el present de la històrica capçale-ra. No perquè un sigui l’exemple de l’anterior i un altre de la no-vetat, sinó perquè tots dos han viscut el vell model de la premsa -un a la mateixa revista i un altre en el diari de paper Público i El País- i això els ha servit per creure que el futur del paper està en altres camins diferents als que fins ara coneixem. Tots dos comparteixen una cosa que, tot i que és obvi, no convé oblidar: “el periodisme no es diferencia pel suport: paper, ràdio o digital; el que es diferencia és el periodisme bo del dolent”. Els dos




coincideixen que el moment del sector és complicat però que, en part, també és culpa dels mitjans i dels propis periodistes.

Què ha suposat Cambio 16 per a la premsa espanyola?Gorka Landaburu: Cambio 16 va néixer com una revista econò-mica, però amb un caràcter polític que anaven ficant a poc a poc. Era ja el final del franquisme i la revista es va polititzant i convertint-se en la revista de referència de l’oposició a Franco. Li sorgeixen enemics ferris, com l’ABC o la premsa dretana de l’època. Neix gràcies a Juan Tomás de Sala, que va ser “l’alma mater”, i va esdevenir una escola de periodisme. Per Cambio 16 van passar totes les firmes importants de l’època: Pepe One-to, Pedro J. Ramírez, Ricardo Utrilla, José Manuel Arija, Alfonso Rojo... fins Jiménez Losantos! Cambio 16 va ser la referència i trenca amb el motlle de la premsa franquista durant 10 o 15 anys, fins que neixen noves revistes i diaris com El País o Diario 16.

Després d’aquesta època, la premsa setmanal pateix una davallada. Com va afectar a la publicació?GL: Acabada la transició i passat el 23F, l’arribada de Felipe, etc... hi ha una reducció de l’interès en la informació de políti-ca pura i dura. Llavors, i també perquè els diaris comencen a donar revistes els diumenges, hi ha una primera crisi. A més

d’apostes pròpies fallides, que deixen tocada la revista, com la “operació Roca”. Però és una crisi que afecta totes les revistes en general. Després hi va haver un intent de rellançament, a finals dels 90, de la mà de l’empresari Manuel Domínguez, però això dura 10 anys. D’aquí es passa a una situació precària, amb una redacció gairebé inexistent fins fa més o menys dos anys, que comença aquesta nova etapa.

Óscar Abou-Kassem: El rellançament fort comença al novem-bre de 2014. La revista passa de ser setmanal a mensual. El format setmanal ara mateix, amb la premsa digital, no té gaire sentit perquè és difícil arribar a l’actualitat tenint als diaris de paper i digitals oferint el mateix. Llavors, apostem per una infor-mació més reposada, amb reportatges i anàlisis que t’ofereixen més dades, més context del que envolta a la notícia. Bàsica-ment, vam partir de dos lemes: “de la informació a l’anàlisi i de l’anàlisi a la intel·ligència” i, ara, “fes-te una opinió”. No és que nosaltres et donem l’opinió feta, és que amb el que llegeixis a la revista siguis capaç de fer-te la teva pròpia opinió. I no només de temes polítics, també d’altres temes d’actualitat. Ens agra-da portar temes del que parla la gent i que resultin d’interès: educació, sanitat, consum col·laboratiu, tecnologia, internet ... sense deixar de banda la política.




L’anàlisi és el futur del paper?Ó.AK: Sí. El periodisme de paper ha de ser font d’informació pausada. I acompanyat d’un format i un disseny que resulti atractiu i agradable. Més enllà del gust de donar a llegir el pa-per, a casa o durant un viatge, en moments de calma, és oferir un producte de qualitat.

GL: A França han sabut mantenir les revistes perquè s’han es-pecialitzat en l’anàlisi. La gent jove no compra diaris, però sí llegeix revistes si se’ls ofereix el que els interessa. Els mitjans digitals ofereixen el que la gent demanda, però també volen tenir anàlisi per comprendre millor què és el que passa. Neces-sitem ponderar, llegir tranquil·lament com es llegeix un llibre. Això no es troba en les xarxes socials.

Ó.AK: Els productes que sobreviuen i tenen èxit són els de qua-litat. I creiem que fem una revista de qualitat. Ens han donat un premi a la revista millor dissenyada i el públic està responent.

Un dels problemes que poden trobar és que molta gent s’informa només a cop de ‘tuit’ o de titular?Ó.AK: Nosaltres, en el darrer número, portem una portada so-bre la política espectacle, la política pop. Ara, tot es mou en

l’immediat, en l’efímer i en la superficialitat. Vivim en una so-cietat que tots tenim aparentment menys temps per a tot, per llegir, per pensar ... Nosaltres pretenem el contrari, que traguem temps per pensar i per llegir. I creiem que anem pel bon camí. Fa una mica menys d’un any vam treure un especial sobre Ciu-tadans i Podem, qui són els seus líders, d’on vénen... i molts lectors han agraït que posem el context a alguna cosa que està passant i que no ens hem aturat a analitzar més enllà de Pablo Iglesias o Albert Rivera.

GL: A mi em preocupa que amb un ‘tuit’ es pugui fer una opi-nió. En la nostra professió, hem de verificar i contextualitzar la informació. Els periodistes som la corretja de transmissió i ningú ha de conformar-se només amb un titular. Hem d’informar i informar-nos. (foto: Lino Escuris)




Reinventar el periodisme (amb periodisme de proximitat)Per Omar González / ABC

En 2015, gairebé el 45% dels 7.OOO milions de persones que hi ha al món, prop de 3.000 milions està connectat a Internet. Aquest any, Facebook va tenir 1.490 milions d’usuaris actius al mes, Twitter va generar 500 milions de tweets al dia i en el mateix temps Google va registrar 3.000 milions de recerques. Això es tradueix en una quantitat de dades generada que creix de forma exponencial i sense fre.

Situats en aquest context, és evident que el periodisme pot i ha d’aprofitar tota aquesta informació, que rep el nom del Big

Data, per donar un servei útil al ciutadà. “Qui és qui. Radiografia dels que manen al Baix Llobregat i L’Hospitalet”(editat per BCN Content Factory) és un llibre que pretén complir aquest objectiu i donar una nova empenta al periodisme. Joan Carles Valero, lí-der del projecte del qual ha sortit aquesta publicació, considera que és una «obra d’emprenedors periodístics dins de “l’innovar o morir” del periodisme.

“Qui és qui” analitza amb lupa i dades qui governa al Baix Llobregat i L’Hospitalet, i ofereix una agenda de contactes d’interès per al ciutadà en diferents àrees com la justícia, els partits polítics, l’ensenyament o la sanitat. Així, combina dos mons essencials en l’ofici periodístic: d’una banda, “la galàxia Gutenberg”, segons assenyala Valero, que correspon al llibre físic, i per l’altre la tecnologia moderna, que es materialitza amb els codis QR connectats al núvol amb la informació del directori. “Actualitzem el llibre físic un cop l’any, cada desembre, i la in-formació emmagatzemada al núvol contínuament afegint nous números de telèfon”, explica Valero.

“Qui és qui” és un projecte constituït per periodistes joves i altres més experimentats que, a partir d’un territori concret, fan una visió de 360 graus. “Ho hem fet del Baix Llobregat i

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



L’Hospitalet, però esperem que en el futur pugui ser la ciutat de Barcelona o altres comarques”, anticipa Valero.

Més que un llibreAquest exemple de renovació periodística compleix amb la tas-ca del periodisme de proximitat d’informar, interpretar i situar el ciutadà en un context concret, identificant els protagonistes de cada àmbit “bevent de la tradició anglosaxona del qui és qui”, incloent a més opinions dels protagonistes. “Ens hem llançat a l’aventura al descobert”, explica Valero, “sense subvencions ni res semblant per l’estil”.

La radiografia de BCN Content Factory és més que un llibre. Prova d’això és l’altre vessant del projecte: es tracta d’una sè-rie de presentacions a diferents llocs dels territoris analitzats l’objectiu de les quals és generar debats d’interès públic, sobre-tot d’assumptes locals, com el món associatiu i veïnal de cada àmbit geogràfic.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Què serà el més nou del Mobile World Congress?Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

“La tecnologia mòbil ho és tot”. Almenys això opina la GSMA, associació que reuneix operadors mòbils de tot el món. El seu esdeveniment estrella, el Mobile World Congress, porta per lema “Mobile is everything” en la seva 30a edició. Ja es co-neixen els noms dels ponents inaugurals, els de les empreses

expositores i la programació de l’esdeveniment, que tindrà lloc del proper 22 al 25 de febrer a la Fira Gran Via de Barcelona.

Enguany la trobada estima superar els 95.000 assistents. Entre els ponents confirmats per a les quatre jornades del programa de conferències destaquen Simon Segars, CEO d’ ARM; Jonah Peretti, fundador i CEO de BuzzFeed; Hans Vestberg, president i CEO de Ericsson; Jon Fredrik Baksaas, president de GSMA; Mats Granryd, representant del director general d’ GSMA; Anne Bouverot, president i CEO de Morpho (Safran), Sifiso Dabengwa, director executiu, president del grup i CEO de MTN Group, i Ri-chard Fain, president i CEO de Royal Caribbean Cruises Ltd.

A més de les conferències inaugurals es realitzaran sessions centrades en temes específics com el big data, el comerç elec-trònic, els mercats emergents, els serveis financers i l’internet de les coses. L’organització assenyala que més de 2.000 em-preses participaran com expositores des de dispositius i termi-nals mòbils fins infraestructures de xarxes, programari i aplica-cions. Marques globals que tindran representació són Microsoft, Nokia, Lenovo, Intel, Huawei, Google, Samsung, Ford Motor Company, Alcatel-Lucent, AT & T, Deutsche Telekom, Ericcson, NEC, Nokia, Sony Ericsson, Telefónica i Vodafone.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



El saló també presentarà un seguit d’exposicions especialitza-des en diferents àrees tecnològiques, incloent el Pavelló del Grafeno, el Pavelló Ecològic, el Pavelló de IOT, el Pavelló dels Diners Virtual i el Pavelló dels Dispositius Wearables .

La “GSMA Innovation City” serà un dels plats forts de l’exposició. Al llarg de gairebé 1.900 metres quadrats aquest espai perme-trà als assistents experimentar la tecnologia en context i veure com els productes i serveis mòbils connectats poden millorar la vida quotidiana dels ciutadans i les empreses.

Les novetats més esperadesEls primers focs d’artifici s’encendran una jornada abans, el diu-menge 21, amb les conferències de Samsung, Huawei o LG. És la firma coreana la que protagonitzarà l’esdeveniment de major calat, del qual s’espera veure un dels terminals cridats a competir de tu a tu amb l’iPhone.

El Galaxy S7. Uns dies abans que comenci el congrés, Sam-sung ha donat a conèixer oficialment alguns detalls sobre el que serà el seu producte estrella aquest any, el Galaxy S7 i la seva versió de pantalla corba, el S7 Edge. Les imatges confir-men el que se sospitava: serà pràcticament igual en disseny a la versió actual, però introduirà millores en múltiples fronts, principalment la càmera i el ‘maquinari’ per augmentar la velo-citat però també per resistent a l’aigua. Per dins, el Galaxy S7 tindria una bateria més gran i, en prin-cipi, de més autonomia (s’esperen que arribi als 3000mAh en comparació amb els 2550mAh del Galaxy S6 actual). La major incògnita apunta als processadors, i a la possibilitat que Sam-sung pugui tornar a incloure un xip de Qualcomm en un dels dos models del S7, a més de seguir utilitzant els seus propis processadors Exynos.

El G5 té el llistó molt alt. La coreana, igual que Samsung, pla-neja avançar al diumenge la presentació del seu nou ‘smartpho-ne’, el G5, per continuar amb la sèrie amb la qual va apostar per posar els botons físics en la part posterior i no en els laterals o al frontal No obstant això, tot apunta que hi haurà alguns canvis de disseny aquesta vegada. S’espera que la part del darrere,




voluminosa, sigui una mica més lleugera. També es dóna per fet una menor presència de plàstic en el cos. La bateria serà ex-traïble, incorporarà sensor d’empremtes (també a la part del da-rrere, com els botons físics) i les vores seran més arrodonides. En diagonal, el G5 mesurarà 5,3 polzades, una mica menys que els seus predecessors, però s’espera que incorpori una segona pantalla, que serviria per avisar de les notificacions. També po-dria incloure dos sensors a la càmera principal per aconseguir imatges en 135 graus i amb resolució de 16 megapíxels, a més d’enfocament per làser, un flash LED doble i millores en el pro-gramari d’edició de fotos. Per davant, té el repte de superar una de les millors càmeres de l’any passat. Quant a l’equipament in-tern, s’espera que el G5 munti un processador Snapdragon 820, entre 3 GB i 4GB de memòria RAM i un emmagatzematge intern de 32 GB amb la possibilitat d’ampliar-via targetes microSD.

Huawei P9, potència bruta?. Huawei també ha decidit avançar-se i presentar el seu nou telèfon estrella, l’P9, el diumenge abans que comenci oficialment el MWC. Poc se sap del termi-nal, que segons els rumors tindrà 5,2 polzades, funció Force Touch (distingirà la pressió sobre la pantalla) i una resolució QHD (2560x1440 píxels).

I Sony? L’altra gran incògnita serà la de Sony, que encara ha de demostrar que pot fer dels smartphones un negoci rendible. En el seu interior, un processador Kirin 950, el mateix que el Huawei Mate 8. Es rumoreja que inclourà fins a 4 GB de RAM i una bateria de 3.000 mAh, el que el convertirà en un dels ‘ma-quinaris’ més interessant del seu segment de mercat. El repte d’HTC i de Sony. Quan HTC va presentar l’One M9 l’any passat, la seva pantalla en Full HD ja sabia a poc. Per això, s’espera que el nou telèfon de la marca incorpori una pan-talla (que passaria de les 5 a les 5,1 polzades) amb QHD. Entre d’altres, alguns rumors apunten que l’One M10 serà resistent a l’aigua, i altres que permetrà la càrrega sense fil.

El visor de realitat augmentada HTC ViveTambé s’ha especulat amb dues versions amb diferents pro-cessadors (una amb un Snapdragon 820 i una altra amb un MediaTek Heli X20), RAM de 4GB i bateria de 3.500 mAh. Però fins a la data tot el que tenim són rumors i no està clar si HTC presentarà aquest terminal durant el Mobile, o es limitarà a mostrar altres avenços, sobretot dispositius encaminats a la realitat virtual.




És en aquest apartat on la firma hauria de donar noves especi-ficacions sobre l’HTC Vive, el dispositiu desenvolupat al costat de Valve. Les reserves del dispositiu comencen el 29 de febrer pel que no seria desgavellat algun anunci de la companyia res-pecte a aquest producte.

L’altra gran incògnita serà la de Sony. Tot apunta que la japo-nesa esperarà uns mesos (en principi fins al pròxim setembre) per presentar el nou Xperia Z6 i utilitzarà la fira per introduir altres terminals de gamma mitjana. La unitat de mòbils de Sony es debat entre la vida i la mort, després de múltiples avisos de la directiva de centrar el negoci només en unitats clau. Està per demostrar encara que Sony pugui fer dels smartphones un negoci rendible. Aquest MWC ens donarà una pista més de si ho aconseguirà.

Una important presència xinesa. A més de Huawei, Mei-zu, Xiaomi o Lenovo són altres marques xineses de les que s’espera que deixin algun tipus d’empremta al Mobile World Congress. Xiaomi serà sens dubte la més destacada amb la presentació del MI5, que serà pioner ja que la marca ho reve-larà primer a Europa. Comptarà amb un processador Snapdra-gon 820 i una càmera de 16 megapíxels, les úniques dades

confirmats fins ara. També s’espera que tingui una pantalla cor-bada i una coberta posterior amb acabat en vidre. Es coneixerà el dimecres 24, a la presentació que realitzarà la marca al cos-tat de Qualcomm.

De Lenovo no s’esperen tantes filigranes (aposta per gamma mitjana i baixa i potser, només potser, alguna sorpresa) mentre que Meizu sembla que apostarà per introduir un nou mòbil amb el sistema operatiu Ubuntu. Tot, i molt més, a partir d’aquest mateix diumenge aquí mateix, a Barcelona.




El desprestigi professionalPer Josep Lluís Micó / Nació Digital

Just abans de l’explosió digital s’havia consagrat una ideologia que podríem denominar “corporativa”. En teoria, cada professió disposava d’una sèrie de coneixements propis que eren gairebé inaccessibles per a qualsevol altre col·lectiu. Aquest factor propi-ciava que la seva autoritat fos pràcticament inqüestionable. Amb tots els seus defectes, aquest plantejament tenia una gran virtut: transmetia la moral del treball ben fet. El concepte del treball al qual ens referim no era el bíblic ni el calvinista ni el marxista. Més aviat era el mitjà per ascendir socialment i econòmicament.

La professió i la professionalitat gaudien en aquells moments de prestigi. El winner –això és, el guanyador- adoptava llavors la forma de l’executiu, de l’esportista d’elit, del polític que li-derava les masses... La resta podia aspirar a progressar en la vida o bé s’havia de resignar a continuar en el grup dels individus grisos.

Però va arribar internet i la cosa va canviar. Els cercadors ofe-rien a l’instant dades de tota mena: sobre medicina, escultura, finances, física, màrqueting i un etcètera que creix minut a mi-nut, segon a segon. Aparentment, cap especialitat es resistia ja a la perícia del navegant hàbil i pacient. “Aparentment”, perquè el desgavell per la sobreinformació i la desinformació és avui considerable.

Els periodistes no poden ser activistesPer Celia Serrano / Bloc

Els periodistes no poden ser activistes. Fa tan sols uns dies vaig escoltar aquesta afirmació amb estupefacció i també -he de confessar-ho amb dolor-, que una està baixa de moral i les petites contrarietats arrasen com catàstrofes sota la pell. Culpa

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



meva per sortir a lluitar sense protecció. Deia Kapuscinski que els cínics no valen per a periodistes i també Gabriel García Márquez que aquesta és la millor professió del món, que dic jo que potser a ells no els pagaven a dos euros l’article, segura-ment perquè els dos eren enormes, però també perquè en el seu moment l’ofici encara es considerava indispensable per a la majoria. També, crec, perquè s’entenia millor el que aquests senyors, i altres tantes senyores, pretenien fer quan explicaven històries.

Ara, els grans conglomerats mediàtics, els empresaris insacia-bles, la crisi publicitària, els ERO massius i la profunda preca-rietat dels i les obreres de la informació han espatllat el joc. A més està Internet i la seva instantaneïtat, escopida i ubiqua a les pantalles portàtils, públiques i casolanes. I és clar, amb tot

això, el periodisme s’ha convertit en el que no hauria de ser, un monstre al servei d’interessos variats: empresarials, econòmics i polítics.

Però el periodisme ha de complir una funció pública, aquesta és la seva essència al cap i a la fi: escodrinyar els comporta-ments i els fets i treure’ls a la llum, vigilar la democràcia, vetllar pel dret fonamental d’accés a la informació. Això no és còmode per al sistema i, sobretot, no surt rendible.

El periodisme no és activisme però ser periodista és pràctica-ment una actitud, una forma de vida que no és en absolut in-compatible amb l’activisme. D’altra banda, hi ha un periodisme activista, hi ha la comunicació entesa com a estratègia per al canvi social, però és que, a més, tot el periodisme hauria de vetllar pel compliment d’un dret fonamental com és l’accés a la informació de la ciutadania. Amb tot això, en la meva humil opi-nió i després de batallar en ambdós costats amb millor o pitjor fortuna, la sentència que titula aquest article és falsa.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

EL BUTLLETÍ de l’amic · dors en una reunió a Milà el passat 19 de gener, els plans passen per...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · dors en una reunió a Milà el passat 19 de gener, els plans passen per...