El ButllEtí de l’amic · balleu. (de CPC) L’editora de l’Heraldo de aragón compra el diari...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

12/06/2015

nú

me

ro 140

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: la premsa entre l’espasa i la paret: s’imposa la moda de bloquejar anuncisD’aquí i D’aLLà: millora l’audiència i milloren els ingressos

COMuNICACIÓ DIGItAlEls espanyols més joves fan servir més els smartphones que no els ordinadors

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGCinc estratègies de la publicitat del futur

NOVES EINESSi ets un petit editor (amb l’aigua al coll), aquestes 9 eines et salvaran de morir ofegat

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICASaragossa va acollir un Congrés Web molt profitós i participatiu

EN PROFuNDItAtLa crònica: Josep martí Blanch: “Catalunya seguirà liderant el món de la ràdio a la península”tribuna: la premsa de paper es reinventa, però amb el problema de com mesurar audiènciesentrevista: Marc Frons, director d’Innovació de The New York Times: “El futur del periodisme s’està definint ara”anàLisi: Coses que diu en George Packer i que no es poden oblidarDossier: 15 experts analitzen el periodisme del futuropinió: defensa del periodisme de proximitat

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La premsa entre l’espasa i la paret: s’imposa la moda de bloquejar anuncisPer miriam Garcimartín/ media-tics

adBlock Plus ha popularitzat la pràctica del bloqueig de publi-citat a internet. Ja s’han registrat més de 300 milions de descà-rregues del programa i aquest nombre va en augment. mentre els usuaris es mostren encantats amb el seu ús, els mitjans apareixen com els grans perjudicats amb fins a un 40% de

pèrdues econòmiques. Si la justícia no està de part dels edi-tors, què poden fer aquests per salvar una de les seves fonts d’ingressos?

una plaga s’estén, doncs, per internet. no, no estem parlant d’un nou i potent virus, sinó d’un programa legal que els usua-ris descarreguen voluntàriament, però que provoca danys col·laterals al seu pas. Es tracta dels bloquejadors d’anuncis, el principal exponent és adBlock Plus .

a Europa, els francesos que fan servir bloquejadors d’anuncis ja arriben al 30%. Els Millennials i els tecnòfils són els més pro-pensos a usar-los. EUA s’ha vist menys afectat, amb un 15-17% dels internautes, el doble en el cas dels millennials, i el Regne unit segueix el mateix patró. Però són els Països Baixos i ale-manya els estats més afectats, amb un 40% d’usuaris utilitzant-lo, informa monday note.

Per aquesta raó, van ser els editors alemanys els que van deci-dir demandar al bloquejador més popular del món davant el que consideren una pràctica contrària a la competència. no obstant això, un jutge va dictaminar que la pràctica era completament legal, acabant així amb les esperances de frenar aquest tsuna-

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



mi antipublicitari que s’interposa en el camí d’uns mitjans als quals els queden pocs bots salvavides als quals aferrar-se.

aquesta pràctica s’està estenent al mòbil. Fa uns dies, Finan-cial Times publicava que diversos operadors mòbils planejaven bloquejar la publicitat en les seves xarxes per plantar cara a Google, aol i Yahoo! pel que consideren un ús excessiu del seu ample de banda. Per la seva banda, adBlock Plus va llançar recentment el seu propi navegador mòbil per android. Però ningú es recorda dels grans damnificats darrere de totes aquestes operacions: els mitjans de comunicació. aquestes en-titats temen que les agències deixin de pensar en ells. i tot això malgrat que la premsa no és la culpable de com s’han fet les coses en el món de la publicitat digital, que ha portat a la sa-turació de l’usuari i posterior eliminació d’anuncis de les webs.

Però la veritat és que, encara que els mitjans no siguin els res-ponsables del problema, sí que són els perjudicats. Per això, han de idear fórmules per esquivar els bloquejadors, que pas-sen per canviar la relació comercial entre editors i clients. les opcions van des rebre els anuncis al mail a subscriure’s a un servei freemium. d’aquesta manera, els usuaris sortejaran els anuncis en finestres emergents i les reproduccions de vídeo au-

tomàtiques mentre que els editors comptaran amb una llista de contactes en lloc d’usuaris anònims i podran crear una comuni-tat compromesa tant amb els continguts com amb les campan-yes publicitàries. Els continguts patrocinats tenen més qualitat i, tot i que obtenen menys clics que un anunci convencional, arriben a l’audiència adequada. l’altra opció és usar programes com el que ha ideat una empresa francesa, Secret media, que xifra la publicitat de manera que ni el bloquejador més sofisticat pugui eliminar. Però, la tàctica de l’ull per ull és la més encer-tada o és fruit d’una rebequeria per evitar idear noves fórmules efectives de publicitat digital? Es pot amagar el problema un temps, però arribarà un dia que caldrà afrontar-ho.

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

endesa.com

ÉS INSPIRADORA

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46



millora l’audiència i milloren els ingressosPer larry Kilman, portaveu / Wan-iFRa

les principals conclusions del World Press Trends (desenvo-lupat fa pocs dies als EEuu), font fonamental de dades de la premsa per conèixer les tendències mundials, no deixen lloc a dubtes. Si bé és cert que els mitjans i els seus usuaris cada ve-gada són més multiplataforma, la premsa escrita segueix jugant un paper fonamental a l’hora d’obtenir ingressos almenys fins que, no només augmenti la presència de la publicitat digital, que ho fa a marxes forçades, sinó també els beneficis que reporta.

desvetllem les tendències més destacables:

1. Per primera vegada, els ingressos globals per circulació són més grans que els publicitaris, (92.000 milions de dòlars davant 87.000 milions), per tant, les audiències han passat a ser la major font d’ingressos dels mitjans. Excepte en alguns mercats europeus i asiàtics, en què la publicitat pot arribar al 40% dels ingressos, en la resta estan caient mentre els de la circulació es mantenen estables.

2. Ja no hi ha una relació de dependència entre la marca i l’edició impresa. Els anunciants tenen avui dia més de 60 canals pu-blicitaris a la seva disposició. no obstant això, els mitjans han demostrat que segueixen sent vehicles publicitaris molt valuosos gràcies a la seva transformació en empreses multiplataforma.

3. l’audiència és cada vegada més mòbil. El temps que passen els nord-americans, britànics, italians i espanyols amb el seu mòbil ja supera el que dediquen a estar davant de l’ordinador. a més, 19 de les 25 principals companyies de mitjans mundials presenten un trànsit mòbil que supera fins en un 10% al del pc i amb fins a un 30% de la seva audiència arribant exclusivament de plataformes mòbils.

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



4. La circulació impresa va augmentar un 6,4% el 2014 (un 16,5% en 5 anys). Aquest ascens s’explica per la pujada que ha experimentat en mercats com l’Índia en què la premsa escrita encara gaudeix de molt bona salut.

5. la circulació combinada (impresa + digital) ha disparat les audiències a nivell mundial. A Austràlia, un 86% dels adults lle-geixen diaris en alguna plataforma, al Regne Unit arriba fins al 83% i a Xile fins a gairebé el 82%.

6. Més del 93% de tots els ingressos dels diaris encara procedeix de la impressió. i això seguirà sent així durant molts anys. la publicitat digital representa una petita part dels ingressos totals, encara que el seu creixement és espectacular (un 59% en 5 anys, un 8,5% en 2014). El problema és que els principals benefactors d’aquests di-ners no són els mitjans, sinó les grans startups tecnològiques.

una jornada per millorar el coneixement entre mossos i periodistes

l’Àrea de Comunicació de la Regió Policial de Girona, en col·laboració amb la demarcació de Girona del Col·legi de Pe-

riodistes, ha organitzat una jornada informativa entre mossos d’Esquadra i periodistes que comptarà amb l’assistència del co-missari de la Regió Policial de Girona, Josep milan, membres de l’Àrea de Comunicació dels mossos, i representants de les diferents àrees del cos. l’objectiu és millorar el coneixement mutu, resoldre dubtes sobre les actuacions policials en tots els àmbits (trànsit, investigació, policia científica...) i també comen-tar aquelles imprecisions que puguin aparèixer als mitjans per desconeixement d’una àrea concreta, per exemple.

la trobada, que tindrà lloc el dimecres 17 de juny a les 10 del matí, a la sala Carles Rahola de la Generalitat a Girona, està oberta a tots els professionals de la comunicació, col·legiats o no, que habitualment tenen contacte amb els mossos d’Esquadra.




Els professionals que vulgueu participar en la jornada, que té una durada prevista d’unes dues hores, heu de confirmar la vostra assistència al següent correu electrònic: [email protected] indicant el vostre nom i el mitjà per al qual tre-balleu. (de CPC)

L’editora de l’Heraldo de aragón compra el diari gratuït 20 minutos

El Grup Heraldo, editor del diari Heraldo de aragón, de Sara-gossa, ha arribat a un acord amb Schibsted media, el gegant noruec de la comunicació, per fer-se amb el 100% del diari gra-

tuït 20 minutos. l’operació, segons ha pogut saber elEcono-mista, ja s’ha comunicat a la plantilla i es signarà en un termini aproximat de 15 dies després d’un període de consultes. les vendes de 20 minutos han caigut entre 2011 i 2013 de 21,4 milions a 14,6 milions d’euros, acumulant més fortes pèrdues. En 2013, l’últim exercici del qual hi ha xifres disponibles els números vermells van ser de 3,7 milions.

abans de tancar aquesta operació amb Grupo Heraldo, Schibs-ted media tenia la intenció de presentar un ERo d’extinció i tancar el diari. després de l’acord per a la venda, el propieta-ri actual de 20 minutos no executarà cap retallada de plantilla que, de dur-se a terme, es desenvoluparia un cop Grupo He-raldo hagi pres el control del diari. dimecres s’especulava amb la idea que l’actual equip directiu es quedés amb la capçalera i es donava per fet que l’actual director del diari, arsenio Escolar, es mantindrà al capdavant del mateix. Grup Herald, a més del Heraldo de aragón, controla altres mitjans de comunicació, com Heraldo de Soria, la televisió Saragossa TV, més Tarragona, així com la productora XIP Audiovisual.

després de vendre 20 minutos, Schibsted media es centrarà ara en el desenvolupament del Grup anuntis, líder en anuncis




classificats a Espanya i Llatinoamèrica, després d’haver-se fet amb la totalitat de les accions ara fa dos anys. El grup compta ja amb 12 webs per comprar i vendre, deu a Espanya i dos a llatinoamèrica. Segons es va anunciar en el moment de la compra, “entre elles figuren les webs més visitades d’anuncis de compravenda, ocupació, habitatge i vehicles com Segun-damano, infoJobs, Fotocasa, laboris.net i Coches.net, entre altres”. (d’Ecoteuve)

L’editora de La vanguardia va reduir els seus beneficis un 30% en 2014

El grup Godó, editor de mitjans catalans com la Vanguardia o mundo deportivo i propietari de 8TV, de la xarxa d’emissores Rac 1 i el 18% de Prisa Ràdio, va reduir els seus beneficis en 2014 en un 30%, segons els comptes oficials de l’empresa lliu-rades al Registre mercantil. El grup que presideix Javier Godó Muntañola, comte de Godó, va registrar un benefici d’explotació fins al desembre del 2014 de 2,9 milions d’euros, un 30% menys que els 4.147.000 registrats al tancament de 2013.l’editora de la Vanguardia segueix mostrant-se com un dels

conglomerats de la premsa de paper que millor està compor-tant-se en la sortida de la crisi. un any més, ha tornat a tancar amb beneficis, encara que aquests s’hagin reduït considerable-ment respecte a 2013. això es deu al retrocés experimentat en l’import net de la seva xifra de negoci, que s’ha situat el 2014 en 196.600.000 d’euros enfront dels 201.165.000 de l’exercici anterior. En total, un 2,3% menys. D’altra banda, el grup ha aconseguit multiplicar per quatre el seu benefici consolidat, que va passar de 309.967 euros a 1.207.000. i és que, el 2013, els resultats de la Cadena SER i de Prisa Ràdio van perjudicar els resultats del grup català en ni més ni menys de 3,81 milions d’euros. (d’El Confidencial)

La razón supera la crisi i aconsegueix beneficis per primera vegada

El diari madrileny la Razón, que dirigeix Francisco marhuen-da, ha aconseguit en 2014 el que ni luis maría anson -pre-sident fundador- ni successius responsables de la capçalera han aconseguit al llarg de tota la història d’aquest diari, creat el 1998. Per primera vegada en els seus 16 anys de vida, el diari de Planeta va tancar l’exercici 2014 en positiu, encara que




sigui amb uns pírrics beneficis de tot just 5.000 euros abans d’impostos, segons avancen fonts oficials del diari. Una dada que contrasta amb els 8,5 milions que va arribar a perdre en exercicis com el de 2009.

després d’aquests resultats, audiovisual Espanyola 2000, l’empresa editora de la Razón, acaba d’emprendre una reduc-ció del seu capital social de 2,5 milions d’euros per restablir l’equilibri entre capital i patrimoni i per netejar el balanç de les pèrdues acumulades al llarg dels últims anys. la reducció s’ha efectuat mitjançant el procediment d’amortització de 250.375 accions de forma proporcional a la participació dels socis. El 57% d’Audiovisual Espanyola 2000 pertany a Planeta i un 15% està en mans d’Antena 3, propietat igualment dels Lara. El 23% restant pertany a iberoamericana d’inversions i Projectes. (d’El Confidencial)

cafeambllet, nova etapaCafèambllet comença una nova etapa. després de deu anys al capdavant de la revista, l’editor albano dante afronta un nou repte, aquest cop a la primera línia de la política. i, malgrat

que un dels impulsors d’aquest projecte necessàriament se’n desvincula, Cafèambllet continua. Segons l’empresa, “seguirà fent periodisme de denúncia, de responsabilitat social, atent als marges i vigilant del poder”. amb els canvis s’eixamplaran els vincles de cooperació amb els nous mitjans alternatius, pe-tits i grans; locals, comarcals i nacionals; “sempre amb cura a l’edició, a les dades, al relat de les històries.”

la marta Sibina continuarà al capdavant del projecte, però no ho farà sola. Se sumen a la redacció quatre periodistes joves, Yeray S. iborra, laia Seró, Gerardo Santos i Cristina Garde; amb experiència en diversos mitjans, tots quatre son membres del col·lectiu periodístic Somatents. l’acte de presentació del proper número es farà el 19 de juny, a les 7 de la tarda, a aurea Social (carrer de Sardenya, 263, Barcelona). (d’aEC)

tanca l’agència vascopress

l’agència de notícies VascoPress, un dels referents de la infor-mació al País Basc durant les últimes tres dècades, deixarà de subministrar continguts el proper 15 de juliol, segons ha anunciat a través d’un comunicat la directora de la companyia, Guillermina




Rodrigo, dirigit als seus clients, on argumenta que el motiu prin-cipal és la crisi generalitzada en la indústria de la comunicació.

Segons afegeix la directora de l’agència, la companyia ha pre-ferit tancar perquè “perllongar artificialment la situació tindria una incidència directa en la qualitat dels continguts”. Vasco-Press va començar els seus serveis a la tardor de 1982 i durant la seva vida ha estat una de les agències de referència en les notícies ocorregudes al País Basc, amb especial dedicació al seguiment de la informació relacionada amb l’organització te-rrorista ETa. (d’aEC)

rolling stone deixa d’editar-se a espanya

Després de mesos d’especulació s’ha confirmat: la revista Ro-lling Stone ha posat el seu punt final a Espanya i ha deixat d’editar-se. després de diversos mesos intentant buscar un comprador que es fes càrrec de l’edició de la publicació, aquest no ha aparegut, provocant el tancament de la revista a casa nostra. El director de la revista, iñaki de la Torre, ja ha comu-nicat tant a col·laboradors com treballadors del mitjà que la publicació ha arribat a la seva fi. La plantilla de la revista hau-

ria estat ja reubicada en diferents projectes relacionats amb el grup Prisa.

Amb el tancament de Rolling Stone a Espanya, es posa fi als setze anys que la revista ha viscut en els quioscos de de tot l’Estat, amb els 187 números que han editat des de la seva aparició el 1999. (de Plásticosydecibelios)

el cac vol més català a 8tv

El president del CaC, Roger loppacher, s’ha mostrat convençut que l’oferta en català de 8tv es mantindrà o s’incrementarà “si és possible” amb l’entrada de mediaset al grup Emissions digitals de Catalunya (Emd). així, recorda que en l’acord de l’autorització de l’operació que en va fer el CaC “hi consta aquest compromís” i ha avançat l’exigència que es faci efectiu. En aquesta línia, es-pera que l’entrada del grup estatal permeti incrementar el nom-bre de programes de producció pròpia, que són els que han de ser al 100% en llengua catalana. El ple del consell va aprovar el 20 de maig la transmissió del 40% de les accions d’EMD a Me-diaset després de l’aval de la CnmC. (d’aCn)




Llum verda a TV3 del nou govern balear

El nou govern de les Balears permetrà les emissions de TV3 a les illes. Els partits d’esquerres que estan acordant les bases del nou executiu ho han inclòs en el programa de mandat, se-gons ha avançat el líder de més, Biel Barceló, a RaC1. Barceló va explicar que un dels primeres objectius és tornar a garantir la recepció dels canals en català a les illes”. més per mallor-ca i més per menorca seran el tercer grup al nou Parlament de les illes. El líder de la nova força té clar que cal estrènyer llaços amb Catalunya per “dur a terme molts projectes culturals i econòmics en comú”. (d’El Punt avui)

crida per salvar arxius televisiusEn trenta anys, les televisions locals catalanes i també d’andorra han produït centenars de milers d’hores d’imatge i so, que “constitueixen un valuós llegat tant per la seva singula-ritat com pel fet de representar un testimoni de la nostra realitat

més pròxima”. així es recorda en el manifest fet públic dimecres de l’observatori d’arxius i Televisions locals, que inclou totes les cadenes associades a la Xarxa Audiovisual Local (XAL). El text reclama “protegir, posar en valor i donar a conèixer” l’herència cultural dels documents audiovisual produïts per les televisions locals i incentivar les administracions, l’establiment de polítiques públiques i la dotació de recursos econòmics i hu-mans per fer-ho possible.

En aquesta declaració pública es reclama a la Generalitat que es protegeixi aquest patrimoni audiovisual Segons una estima-ció de l’observatori, es calcula que aquest patrimoni audiovi-sual supera les 250.000 hores de producció a Catalunya. (d’El Punt avui)




els espanyols més joves fan servir més els smartphones que no els ordinadorsPer J. díaz / Programa Publicidad

Els espanyols no només es connecten a internet, sinó que viuen a Internet, i un 81% dels espanyols que es connecten a la web ho fan a través d’un mòbil. Google va llançar dimarts el “Consumer Barometer 2015” (www.consumerbarometer.com), l’eina gratuïta per anunciants, agències i periodistes que volen entendre i comparar l’ús d’internet per a tot el món. Ja en la seva cinquena edició, es tracta de la millor eina de la seva clas-se quant a grandària i àmbit es refereix, a més de per la profun-

ditat de les preguntes que conté, permetent comparar els hàbits dels individus de 56 estats en mobilitat digital, vídeo i compres.

internet està en el centre de tot el que fem, en treballar, rela-cionar-nos, anar de compres o relaxar-nos. El Consumer Baro-meter, és l’eina interactiva global de Google, que revela que els espanyols utilitzen més els smartphones que els ordinadors, sobretot, els usuaris més joves. També que a través del telèfon intel·ligent i de l’ordinador de tauleta, encara que cada vegada més a través del smartphone que a través de l’ordinador/tau-leta, que segueix dominant encara amb major ús que a través del telèfon intel·ligent. En menors de 35 anys, els dispositius utilitzats van ser els vídeos en línia un cop a la setmana o més encara que en els dispositius mòbils, és possible veure vídeos en línia més sovint.

També vol dir que els usuaris poden veure vídeos en línia a casa o fora. 91%. a casa i35% fora de casa. Estan molt concen-trats en els vídeos, independentment del dispositiu que utilitzin. El 38% dels consumidors espanyols utilitzen un smartphone per buscar informació local sobre compres relacionades amb viatges i sortides, i fins al 43% d’ells busca informació sobre compres relacionades amb la salut i l’exercici físic.

COMuNICACIÓ DIGItAl

http://www.consumerbarometer.com



El 42% dels consumidors globals afirmen que la traducció és un obstacle per comprar en línia des de països estrangers. El 71% dels usuaris d’internet espanyols veuen vídeos en línia almenys una vegada a la setmana, i aquesta xifra augmenta fins a un 93% en el cas dels menors de 35 anys. Totes les dades proce-deixen de Google Consumer Barometer, 2014/2015.

en resposta a l’atac a charlie Hebdo, nova llei a França que augmenta l’accés a les dades en la webuna llei de la intel·ligència que millora l’acció de grups d’espionatge per al monitoratge de les dades personals en les trucades telefòniques, l’ús d’internet i de la intervenció telefò-nica va ser aprovat pel Senat de França el dimarts passat9. la mesura adoptada pel govern és una resposta a l’atac a la revista Charlie Hebdo. la llei té per objecte controlar i capturar persones sospitoses.

El text de la nova legislació, que compta amb el suport del Par-tit Socialista de l’actual president François Hollande, ha patit

alguns canvis en comparació amb l’aprovat per la Cambra al maig. la principal és la informació sobre el nombre i la durada d’una trucada telefònica. El projecte, que encara passa per una comissió conjunta del Senat i la Cambra, si es ratifica permetrà la instal·lació de càmeres i clips ocults a la recerca de possibles amenaces terroristes. amb la mateixa intenció, el govern també pot sol·licitar als operadors de telefonia i d’internet informació sobre el flux d’informació dels usuaris. (de Portal Imprensa)

apple també tindrà la seva app news

El mes passat, Facebook llançava instant, amb la qual cosa els articles de mitjans seleccionats apareixen dins el pro-pi sistema de Facebook: carreguen més ràpid i l’usuari no




deixarà la xarxa social per llegir-los. ara, ha estat apple qui ha llançat la seva pròpia versió d’aquest sistema, amb l’app news. És una actualització de newstand i des ho han cri-dat l’anunci més important d’apple per als mitjans des de fa anys. És similar a instant: els articles carregaran en la pròpia app, que estarà disponible en milions d’aparells apple arreu del món.

l’app permetrà carregar, amb un disseny atractiu, les notí-cies dels mitjans, que oferiran vídeos, moviment fluid i un disseny personalitzable per als articles. a més, els mitjans podran cobrar el 100% dels ingressos dels anuncis que ven-guin, i un 70% dels que vengui Apple. Exactament el mateix que a instant.

apple també recomanarà notícies basant-se en els interessos del lector i aprofitarà la seva història anterior per adaptar la seva oferta als gustos de l’usuari o on està. de moment, news està disponible als Eua, Regne unit i austràlia, encara que arribarà a la resta del món a la tardor, quan es llanci ioS al setembre. (de nieman lab)

els mitjans poden crear apps pels iWatchSegona novetat de la setmana d’apple. Els mitjans podran crear apps exclusivament per al iWatch, adaptant els seus dis-senys a l’espai que ofereix el “rellotge”. la novetat està en què ja no seran apps iguals per al iWatch i l’iPhone, sinó que podran anar per separat. a més de permetre apps natives per a mitjans, apple permetrà accés de les apps al micròfon del “rellotge”, i reproduir àudios i vídeos des del nostre canell, cosa que fins ara no es podia fer. (de nieman lab)

vadevi.cat deixa nació Digital i s’integra dins d’elsingular.cat

Continuen els moviments al voltant de la nova etapa d’elSingular.cat, que ha incorporat com a mitjà temàtic vadevi.cat, el digital sobre el món dels vins catalans fins ara vinculat a Nació Digi-tal. de fet, aquesta era una operació en part previsible després que, a l’abril, el grup Totmedia fitxés Salvador Cot com a nou director d’elSingular: el periodista és l’editor del portal vitiviní-cola i l’ha acabat vinculant als diferents projectes que ha dirigit.




Vadevi.cat, des dels inicis dirigit per Joan nebot, va néixer el fe-brer de 2009 com a publicació especialitzada de l’avui.cat (amb Cot de director), d’on es va deslligar quan la capçalera va ser absorbida per El Punt. El desembre de 2011, el portal dels vins catalans es va integrar dins de nació digital (mitjà que Salvador Cot dirigia des de juny de 2010), i ara el periodista se l’ha endut de nou per incorporar-lo al nou projecte d’elSingular.cat.

Vadevi.cat no és l’única peça que Totmedia pesca de nació di-gital arran de l’arribada de Cot: fa un mes també es va reforçar amb el periodista Quico Sallés com a responsable de la secció política. (de Comunicació 21)




cinc estratègies de la publicitat del futurPer Robert Cookson / The Financial Times

Les campanyes a través de continguts específics per a smartpho-nes i tauletes són ara la millor eina per captar nous clients.

La publicitat mòbil està a punt d’arribar a un moment d’inflexió. És probable que en els propers anys els directius incrementin el pressupost en anuncis en smartphones, superant la suma gastada en les estratègies tradicionals.

Fa només tres anys, el mòbil va representar menys del 2% de la inversió publicitària mundial, però el 2015 arribarà al 12%, segons el grup de recerca emarketer.

Els principals impulsors d’aquest creixement són les preferèn-cies dels consumidors. avui, vuit anys després que apple llan-cés el seu iPhone, més de dos mil milions de persones al món tenen un telèfon intel·ligent. Benedict Evans, de andressen Horwitz, una firma de capital risc de Silicon Valley, comen-ta que el 2020 quatre de cada cinc adults tindran un telèfon intel·ligent.

Fins ara, el creixement de la publicitat mòbil ha beneficiat prin-cipalment a Google i Facebook. les dues empreses van identi-ficar ràpidament l’augment de l’ús d’aquest tipus de dispositius i optimitzar els seus serveis en aquest sentit, el que els ha per-mès capturar el 55% de tota la despesa en publicitat mòbil en 2014, segons estableix emarketer.

no obstant això, els experts asseguren que el domini del sector del mòbil per part d’aquestes dues companyies disminuirà a mesura que els mitjans i la resta dels grups tecnològics compe-teixin per oferir plans de màrqueting innovadors.

Heus aquí una breu guia d’algunes de les tendències que tracten de predir com seran les estratègies de publicitat en el futur:

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



L’augment de la màquina. la “publicitat programada” -en la qual les marques i les empreses de compra i venda d’espais publicitaris fan servir sistemes informàtics automatitzats- està consolidada per utilitzar-la en les pàgines web, però aquesta tendència està arribant també al mòbil. James Hilton, director executiu de l’agència de màrqueting m & C Saatchi mòbil, opina que més d’una cinquena part de la despesa de publicitat mòbil correspon ara a aquestes tècniques, per sobre del 5% de fa un any. Els defensors d’aquest sistema expliquen que és més efi-cient que velles formes de compra i venda d’espai per a anuncis i fa que sigui més fàcil ajudar els consumidors en temps real.

major creativitat. Tradicionalment, els formats de publicitat mòbil han estat en la seva majoria simples i estàtics. Per exem-ple, pensar en els anuncis de Google o en els continguts de pancarta en llocs web de notícies. no obstant això, els anun-ciants estan més capacitats per emprar formats més creatius i elaborats, incloent vídeos, gràcies a la millora de la tecnologia dels telèfons intel·ligents i l’adopció de l’alta velocitat i la conne-xió sense fils a Internet 3G i 4G.

ubicació, ubicació i ubicació. Els smartphones proporcionen més informació que qualsevol altre mitjà, incloent dades de

localització. les marques estan posant més èmfasi en aquest tipus de dades en les seves campanyes de publicitat per cap-tar els clients d’una determinada zona. Per exemple, Walmart, botiga d’articles d’electrònica, ofereix descomptes a persones que es troben a prop del negoci a una determinada hora del dia. Alguns minoristes fins i tot estan incorporant sistemes que permeten als clients realitzar les seves compres a través de bluetooth.

complements tecnològics. El llançament del rellotge iWatch d’apple ha generat un gran entusiasme en la indústria de la pu-blicitat mòbil. Es preveu que la gran companyia vengui fins a 10 milions d’aquests rellotges en el seu primer any. Pocs directius creuen que aquest producte atregui més consumidors. El que resulta més interessant és l’oportunitat d’usar les dades reco-llides per les aplicacions i emprar-les perquè els anuncis dels smartphones dels usuaris estiguin més personalitzats.

vincular el mòbil i l’ordinador. Per als venedors, una de les claus per establir la seva estratègia és fer un seguiment de com usen els consumidors els seus portàtils i els seus telèfons. Cada vegada més, la separació entre els ordinadors i els mòbils està desapareixent.




La final de la Champions va generar un impacte publicitari de més de 38 milions

la cinquena victòria del Barcelona a la Champions league, celebrada el passat 6 de juny a Berlín, va acumular més de 3.000 milions d’impactes d’audiència, dada que pot extrapolar a un valor publicitari superior als 38 milions d’euros. l’estudi

elaborat per Kantar media sobre la repercussió econòmica de la trobada del Juventus i el Barcelona a la final de la Champions league determina que el partit va tenir una cobertura de 15.100 notícies, 3.112.451.600 impactes d’audiència i una estimació econòmica de 38.805.235 euros. En clau publicitària, caldria invertir aquesta quantitat perquè marques presents com nike, Qtar airways, Jeep, Heineken o mastercard tinguessin la ma-teixa repercussió mediàtica.

la consultora ha analitzat també la repercussió i la valoració en euros en premsa, internet i televisió de la cita futbolística més important de l’any. Així doncs, la final de la Champions va tenir més seqüeles entre els mitjans online (14.025 notícies), seguit dels mitjans impresos (916) i la TV (159), excloent retransmis-sions. En el pla econòmic, el duel va obtenir un major retorn de la inversió a internet (25.649.540 euros), a la premsa (6.895.419 euros) i, finalment, a la televisió (6.260.276 euros). (d’Ipmark)

La publicitat ha de tornar a tve?

la veu d’alarma que dimarts va alçar el president de RTVE me-reix ser escoltada. Tal com va assegurar José antonio Sánchez




al Congrés, el “model de finançament” de la corporació de TVE en l’actualitat no és sostenible. d’aquesta manera, Sánchez apunta a la recerca de solucions com la tornada de la publicitat que el Govern espanyol de José luis Rodríguez Zapatero va retirar. les xifres estan a favor d’aquesta proposta: el Saba-dell estima que els ingressos publicitaris anuals reportarien a RTVE 331 milions, davant les pèrdues que ara arrossega de 135 milions heretades de l’anterior gestor, leopoldo González-Echenique.

Segons les seves estimacions de l’informe elaborat per Banc Sabadell, RTVE ingressaria en 2015 un total de 244 milions d’euros, procedents de les companyies de telecomunicacions i de les empreses privades de televisió. Per assolir aquesta quantitat amb publicitat, hauria de tenir una audiència d’una mica més del 12%, cosa que sembla plausible. No obstant això, si es vol pal·liar el dèficit de 133 milions que s’ha registrat aquest any, hauria de aconseguir una quota del mercat de te-levisió el 19%, força superior a les estimacions efectuades des de la pròpia casa. (d’aEC)

L’Estat va gastar l’any 2014 més de 140 milions d’euros en Publicitat institucional

El Consell de ministres ha aprovat aquesta setmana l’informe de publicitat i comunicació institucional de l’administració Ge-neral de l’Estat (aGE) en 2014, que ha pujat a 34.230.000 d’euros, set menys que el que preveu el Pla inicial. El Consell de ministres ha aprovat l’informe de Publicitat i Comunicació institucional corresponent a 2014 en què es detalla la inversió en publicitat institucional per l’administració General de l’Estat. a més, el Consell de ministres ha disposat la remissió a les Corts Generals de l’informe, que es posarà a disposició de les




associacions del sector i dels ciutadans al web de Presidència del Govern (www.lamoncloa.gob.es), d’acord amb el principi de transparència recollit en la llei de Publicitat i Comunicació ins-titucional, del 29 de desembre de 2005. internet, ràdio, premsa i televisió, van ser els mitjans més utilitzats.

l’administració General de l’Estat va invertir 34.230.000 d’euros en publicitat institucional en l’any 2014 enfront dels 41,10 milions d’euros previstos en el Pla de Publicitat i Comuni-cació institucional 2014. l’informe recull informació exhaustiva de cadascuna de les seixanta campanyes institucionals desen-volupades en 2014 pels ministeris, organismes i entitats inte-grants del sector públic estatal, amb especificació de costos, eines de comunicació utilitzades i adjudicataris dels contractes. En aquestes campanyes l’administració General de l’Estat va invertir 34.230.000 d’euros, 14.450.000 més que en l’any 2013.

Per al 2015, l’Administració General de l’Estat ha planificat un total de 75 campanyes institucionals, amb una inversió previs-ta de 48’93 milions d’euros. les eines utilitzades per un major nombre de campanyes de publicitat institucional van ser, per aquest ordre, internet, ràdio, premsa i televisió. Si es té en compte el percentatge d’inversió, la televisió va ser el suport

que va ocupar el primer lloc, seguit de la ràdio, la premsa es-crita i internet.

l’informe també recull un llistat de les cinquanta campanyes de caràcter comercial, no subjectes a la llei de Publicitat institucio-nal, que el sector públic estatal va realitzar en 2014, i que van sumar 106.370.000 d’euros. la inversió total en publicitat, ins-titucional més comercial, de l’administració General de l’Estat l’any 2014 va ascendir a 140.610.000, el que va suposar una reducció del 4,39 per 100 respecte al que preveu el Pla 2014 (147,06 milions d’euros). Caldrà revisar quants d’aquests 140 milions van anar a parar a mitjans catalans.(d’aEC)

Gas natural Fenosa llança la seva nova campanya publicitària

Gas natural Fenosa ha llançat el seu nou posicionament empre-sarial i comunicacional dirigit a tots els seus públics d’interès, amb el qual destaca el compliment dels fets anteposant-los als dits, amb un clar enfocament al client. El nou posicionament es dóna a conèixer a través d’una campanya publicitària que des-


http://www.lamoncloa.gob.es



taca aquelles accions, productes i serveis que posa a disposició dels seus clients per fer-los la vida més fàcil i confortable.

Per al llançament del nou posicionament s’han escollit tres pro-ductes o serveis diferenciadors com són la Tarifa Plana de llum i Gas; la devolució de la diferència de l’import facturat quan hi ha disconformitat amb la lectura per part del client; i el servei de resolució d’avaries en calderes o electrodomèstics en menys de tres hores. durant les properes setmanes, la campanya anirà incorporant nous fets amb l’objectiu d’explicar als clients les seves accions, productes i serveis i la resta dels seus compro-misos complerts.

la campanya publicitària, que s’ha produït amb la col·laboració de l’agència creativa, Contrapunto, i la de mitjans, arena (Ha-vas media Group), tindrà difusió durant les pròximes setmanes a la televisió, premsa escrita, en línia, ràdio, xarxes socials i exterior. la companyia ha creat també l’espai www.hechos.gas-naturalfenosa.com a través del qual es pot consultar informació addicional sobre cada un dels fets que s’aniran donant a conèi-xer a través de la campanya. (de Periódico Publicitat)

nova campanya de publicitat de la gamma Lcv de nissan

Per al llançament de la gamma de vehicles comercials lleugers de nissan, la marca ha llançat una nova campanya, protago-nitzada pel jugador del machester City, Yaya Touré. l’espot mostra el desenvolupament d’un partit de futbol en un lloc tan estrany com un maleter dels vehicles lCV de nissan.

En l’anunci, realitzat per TBWa, el terreny de joc està format per les plataformes dels camions nT400 Cabstar de nissan, i quant sona el xiulet de l’inici del partit, els lCV se separen i divideixen el camp en diversos segments mòbils. Es pot veure




els jugadors saltant de vehicle a vehicle a mesura que intenten marcar el gol de la victòria, amb Yaya Touré, que condueix un dels vehicles comercials, i com celebren el moment en que la pilota impacta fins al fons de la xarxa. La campanya comença a televisió i seguirà a internet, xarxes i gràfica. (d’El Publicista)

* s, c, p, F... desenvolupa la nova campanya de solvia

Solvia llança la primera campanya coincidint amb la finalització de la migració dels actius procedents de Sareb, presentant la seva manera d’entendre el negoci immobiliari. Perquè on al-tres ofereixen operacions, Solvia ofereix una relació, en la qual l’acompanyament integral i assessorament personalitzat són elements fonamentals. És així com la marca presenta el seu concepte paraigua: “la immobiliària personal”. la campanya explica la relació entre el client i la seva llar amb una metàfora, com si es tractés d’una veritable història d’amor.

de la mà de manson en la producció audiovisual, la immobiliària dóna un tractament més transgressor i dinàmic. Per la seva banda, en la il·lustració, Carmen Segovia torna a sorprendre’ns

amb imatges més elaborades que mantenen el seu estil naïf i proper. a més, ja en aquesta nova campanya podrem veure el restyling del logotip que ha treballat l’estudi de mario Eskenazi. després de la televisió vindran mitjans digitals i premsa. (de Periódico Publicidad)




si ets un petit editor (amb l’aigua al coll), aquestes 9 eines et salvaran de morir ofegatPer Poynter

Ser periodista autònom o petit editor de proximitat mai ha estat fàcil, però afortunadament en la nova era digital els professio-nals de la informació tenen a la seva disposició moltíssimes eines per desenvolupar-se amb una mica menys de “aclapara-ment” en aquest “salvatge oest” anomenat periodisme. a conti-nuació posem noms i cognoms a algunes de les eines digitals més útils per a aquests professionals:

1. CoEverywhere (http://www.coeverywhere.com/) .- CoEverywhere, una app disponible tant per ioS com per a an-droid, permet als periodistes filtrar l’enorme torrent d’informació bolcat en els social media en funció de determinades localitza-cions geogràfiques.

2. Cogi (https://cogi.com/#/) .- Els reporters que confien en les gravadores quan estan cobrint una informació s’enfronten des-prés a l’àrdua tasca de trobar les cites veritablement rellevants entre tanta “xerrameca”. Cogi és una app gratuïta per ioS i android que va un pas més enllà de les típiques gravadores, doncs emmagatzema tot l’àudio però no ho grava tot. Quan el periodista escolta una cita que és útil per a la seva notícia, no té més que prémer un botó i Cogi s’ocupa de rescatar de manera retroactiva entre els 5 i 45 últims segons d’àudio.

3. Videolicious (https://videolicious.com/) .- Videolicious, molt popu-lar a les redaccions dels mitjans nord-americans, ofereix als repor-ters tots els avantatges dels millors programes d’edició de vídeos sense necessitat de disposar de gaires coneixements tècnics.

4. FiLMiC Pro (http://www.filmicpro.com/) .- Aquesta app, dis-ponible per ioS per 7,99 dòlars, és probablement la millor eina

NOVES EINES

http://www.coeverywhere.com/

http://cogi.com/#/

http://videolicious.com/

http://www.filmicpro.com/



d’edició de vídeo per a mòbils. Fins i tot els editors de vídeo més experimentats utilitzen aquesta eina.

5. Silk.co (https://www.silk.co/) .- a la xarxa de xarxes hagi mol-tíssimes eines de visualització de dades, però poques són tan transparents com Silk.co. En aquesta plataforma els usuaris publiquen les seves dades, que poden ser després “rebarreja-des” i completades per altres persones.

6. Storymap.js (https://storymap.knightlab.com/) .- Storymap.js es tracta d’una eina molt útil mitjançant la qual els periodistes poden explicar històries amb atractius mapes com a fil conduc-tor.

7. Juxtapose.js (http://juxtapose.knightlab.com/) .- aquesta eina, que mostra semblances i diferències entre peces similars de contingut, és ideal per il·lustrar de manera visual l’impacte d’una gran catàstrofe natural en una determinada zona, per exemple.

8. Canva (https://www.canva.com/) .- Canva és una eina de disseny gràfic que permet als periodistes crear material visual molt “vistós” per a la publicació a les xarxes socials en només uns quants clics.

9. Slack (https://slack.com/) .- En part és una app de missatgeria instantània, en part un “xat room”, Slack és una estupenda eina de treball col·laboratiu que redueix de manera considerable els enutjosos emails a les safates d’entrada dels periodistes i editors.

neix postpost, una aplicació que permet veure Facebook com si fos un diari a internet

acaba d’aparèixer el primer diari en temps real de Facebook, que és com es promociona PostPost, un diari per a la xarxa social que presenta en format tabloide les darreres publicacions dels contactes i les seves pàgines favorites. Ho ha llançat l’empresa de gestió de dades Tigerlogic, els responsables han explicat que

NOVES EINES

http://www.silk.co/

http://storymap.knightlab.com/

http://juxtapose.knightlab.com/

http://www.canva.com/

http://slack.com/



“PostPost és un agregador de notícies per a la generació social, recopila articles, vídeos i fotos que els teus amics hagin trobat prou interessants com per publicar-los”. a més, la nova eina pre-senta una tecnologia de cerca avançada proporcionada per yo-link, en la qual els usuaris poden buscar en profunditat dins de tots els nous articles al llarg de les dispars fonts.

En realitat es tracta més d’un organitzador que d’un diari en si mateix, ja que l’aplicació de PostPost utilitza les insfraestructu-res de Facebook i JavaScript, el que li permet buscar i mostrar les històries en temps real. l’aplicació web PostPost se situa a la part superior de Facebook i permet, per exemple, buscar tota la informació per seccions (enllaços, vídeos i fotografies). Des del propi diari és possible comentar o respondre als missatges publicats pels contactes. (d’Espacio dircom)

apple planeja reescriure el model econòmic de les apps per als mitjans

apple estaria planejant una sortida de la fórmula de preus a tra-vés de la qual s’ha estructurat l’economia dels mitjans digitals des de fa més d’una dècada. un canvi que reduiria la quota del

30% relativa a les empreses de mitjans en el pagament de les subscripcions a través de la seva plataforma.

la companyia de la poma estaria discutint nous termes comer-cials amb empreses de mitjans de comunicació tal com assegu-ren algunes fonts properes a l’assumpte. l’objectiu seria modi-ficar l’”impost Apple” 70/30 per primera vegada des de l’era de Steve Jobs, quan el seu fundador va llançar en 2003 la botiga de música d’iTunes. (de marketingt directo)

softcatalà automatitza la traducció al català de l’app de missatgeria telegram

l’associació Softcatalà acaba de llançar la versió en català de l’aplicació de missatgeria instantània Telegram. la traducció,

NOVES EINES



informa, es va enllestir el febrer del 2014, però no apareixia per defecte a l’app i el procediment per a poder-la aplicar era força complex. Per això Softcatalà ha desenvolupat un petit progra-ma que en facilita la configuració en les versions mòbils per a android, ioS i Windows Phone.

Per a catalanitzar el Telegram, informa Softcatalà, cal enviar un missatge a l’usuari del Telegram @softcatala i indicar la plata-forma emprada: android, ioS o Windows Phone. Tot seguit el robot envia a l’usuari el paquet de llengua catalana i les instruc-cions per a poder-lo aplicar.

Telegram, considerada una de les principals alternatives mun-dials de Whatsapp, ha estat notícia destacada la setmana passada a casa nostra. d’una banda, per les piulades de Pa-vel durov, el fundador i president rus de l’empresa, favorables a la independència de Catalunya. i, d’una altra banda, per la inclusió d’una emoticona oficial, o ‘sticker’ en la terminologia de Telegram, dedicada a Catalunya. Hi apareix un home amb bigoti dalinià i barretina, samarreta blau-grana, un ase i la bandera catalana, a més de la Sagrada Família de fons. (de Vilaweb)

Havas media Group llança una solució antifrau, meta quality barometer

Havas media Group ha llançat la solució antifrau, meta Quality Barometer, per millorar i combatre el frau en els anuncis, brin-dant confiança a la indústria, i millorant la qualitat de l’abast di-gital d’una campanya. El baròmetre analitzarà com compleix un anunci les directives de la campanya, l’experiència d’usuari, la interacció, visibilitat, seguretat de la marca, i el trànsit. Per do-minique delport, director gerent global de Havas media Group, l’eina “proporciona un nivell sense precedents de seguretat a les marca”.

El baròmetre ha estat desenvolupat per artemis alliance amb les dades brutes de 14 anys amb els seus socis tecnològics: adledge, Catchpoint, Clarityad, Hub’Scan, Whiteops, inte-gral ad Science i Peer39 / Sizmek. artemis recull dades que s’utilitzen per analitzar i qualificar la qualitat de l’inventari de mitjans de la indústria, el mercat i els amos dels mitjans. (de Programa Publicidad)

NOVES EINES



saragossa va acollir un congrés Web molt profitós i participatiuPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

El cap de setmana passat es va fer a Saragossa el Congrés web, una de les cites més importants de l’any per als profes-sionals del màrqueting online. l’edició de 2015 va servir per reunir més d’un miler de professionals del màrqueting online amb l’objecte d’intercanviar, formar-se i opinar sobre les últimes novetats del màrqueting online: SEo, Social media, i -Com-merce, analítica i CRo, publicitat i SEm, Social / local / mòbil, networking, etc.

les idees i sensacions acumulades durant (l’intens) cap de se-tmana són múltiples. Es va veure, per exemple, un clar acos-tament de postures entre totes les branques del màrqueting online. Va ser evident que anem alineant la forma d’entendre el paper d’agència/consultors i explicitant clarament la proposta de valor: les agències hi són perquè els seus clients compleixin els seus resultats. És a dir, estan pel negoci.

Cadascun dels ponents, depenent del sector en què exerceixi la seva tasca -analítica, performance, optimització, seo, sem, continguts, social, estratègia...- van mostrar com servir-se d’unes eines i una metodologia, es digui com es digui, però al final, tot té un denominador comú: que els clients compleixin els seus objectius. i això només és possible si s’aconsegueix col·locar als usuaris en el centre de tot, educant i acompanyant en aquest procés tots els clients, a vegades una mica allunyats i desconnectats de la realitat dels seus clients actuals.

Va ser un congrés en què es va anar al gra, sense embuts. Ja n’hi ha prou de parlar que si el contingut és el rei, de trucs per “enganyar” a Google i de receptes màgiques per a l’èxit. no hi ha més recepta que la formació continuada, el focus en l’usuari i en el negoci, i la posada en marxa -amb una certa metodolo-

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



gia- de processos de prova/error que ens permetin validar la hipòtesi de partida.

Entre els ponents hi va haver coincidència en tractar als clients i els seus projectes amb el respecte que es mereixen. Es va palesar la necessitat d’introduir en ells una fase prèvia d’anàlisi i definició per identificar clarament els punts clau de millora, de-finir i prioritzar les accions a realitzar i posar-se a la feina. I un cop fet, iniciar un cicle continu de captura de dades -d’aquelles que tinguin un impacte real en el compte de resultats del client- i esforçar-se en “comprendre els comportaments dels clients dels nostres clients, per intentar anticipar accions futures”, com va apuntar Gema muñoz.

Després de l’obertura oficial es van desenvolupar més de 30 conferències, tallers i microxerrades, que van convertir, durant un cap de setmana, a Saragossa en la capital de l’economia i del màrqueting online. El programa es va completar amb esde-veniments de networking.

Per l’auditori de Saragossa van passar experts com dolors Reig, amb la seva ponència “El nou consumidor, les noves ge-neracions connectades i claus per aproximar-nos a ells”; natzir

Turrado, amb “SEo per E-commerce”; Gemma muñoz, amb “analítica Web o Big data”; manuel moreno, amb “Content me-dia Plan, treu-li partit al contingut!“; Fernando angulo, amb “El futur del SEo i com arribar-hi en el present”, o ismael El-Qudsi, amb “Noves tendències en màrqueting en Xarxes Socials des dels Eua” . José angel abancéns, president de l’associació Empresarial de Publicitat de Catalunya hi va intervenir el dissa-bte per la tarda. a més, hi va haver més de 60 hores de tallers sobre disseny, fidelització i optimització per a WordPress, pro-gramació android i ioS , magento, drupal o analytics.

El públic va quedar satisfet d’aquesta magnífica cinquena edi-ció del Congrés web i d’haver escoltat en les diferents presen-tacions alguna cosa nova en aquest negoci.

el “periodisme constructiu”: una manera distinta d’explicar la realitat

danielle Batist, la fundadora del Projecte de Periodisme Cons-tructiu, explica a la Xarxa de Periodistes Internacionals quines són les claus per cobrir notícies a través d’aquest enfocament. Ho fa impartint tallers per a periodistes, sovint comença situant




als participants de l’altre costat del taulell. Els pregunta com se senten, com a consumidors, després de veure el noticiari de la nit. En general, diu Batist, responen de la mateixa ma-nera que ho faria qualsevol espectador: derrotats, desespe-rançats i pessimistes respecte a tots els problemes que acaben d’assabentar-se i sobre els quals sembla no haver-hi solució possible.

Tot i que el periodisme constructiu està en el mateix territori que el periodisme de solucions o el periodisme positiu, Batist no ho considera com una cosa excessivament lluminosa ni artificial-

ment optimista. Es tracta ni més ni menys que dir tota la veritat completa sobre un incident. i d’aquí neix un manual que ensen-ya a periodistes a elaborar reportatges basats en solucions que el lectors d’El Butlletí es poden baixar CliCanT aQuÍ

i del manual extraiem uns consells per practicar el perio-disme constructiu• El periodisme constructiu no ha de ser necessàriament etique-tat com a tal ni anomenat d’una manera en particular. l’article pot ser senzillament una bona i sucosa història, i ressaltar algun impacte pot ser un punt més a favor per a un freelance que in-tenta publicar l’article.

• Els periodistes de vegades queden atrapats en una narrativa defecte -per exemple, comptant sobretot en termes de víctimes i perpetradors-, però Batist diu que si et surts d’això, pots veure la història a través d’una òptica diferent. No et fixis només en qui està malament, sinó també en aquells que estan prosperant.

• És innegable que les persones traumatitzades o involucra-des en un gran fet destructiu s’han enfrontat a moments difícils, però tingues en compte que hi ha una cosa anomenada “creixe-ment posttraumàtic” en què la gent troba fortalesa a partir d’una


http://ijnet.org/es/blog/un-manual-ense%C3%B1a-periodistas-elaborar-reportajes-basados-en-soluciones



experiència negativa. no assumeixis que només són víctimes que han estat afectades negativament.

• Canvia les preguntes que li fas a les fonts. Per exemple, a l’hora de parlar amb ex delinqüents, Batist diu que sovint pre-guntem de quina manera la presó els ha canviat la vida, en lloc d’enfocar-ho només en la pitjor part de la seva història.

• Utilitza fonts atípiques. En lloc d’entrevistar només als res-ponsables polítics, parla amb gent comú que pot ser un agent de canvi i ens pugui parlar dels progressos que ha aconseguit.

• Pregunta’t quina és la forma típica en què podria explicar-se la història que abordaràs, i conta-la d’una manera diferent. (d’ijnet)

s’entreguen els premis nacionals de Comunicació 2015

Dijous de la setmana passada es van lliurar els XV Premis Na-cionals de Comunicació a l’humorista gràfic Toni Batllori, en la categoria de Premsa; al programa Valor afegit de TV3, en la ca-

tegoria de Televisió; al periodista Xavier Graset, en la categoria de Ràdio; al periodista Salvador Cot, en la categoria de mitjans d’arrel digital; al Canal Reus TV, en la categoria de mitjans de proximitat, i al professional de Relacions Públiques, agustí de uribe-Salazar, en la categoria de Publicitat. l’acte, celebrat al Palau de la Generalitat, ha va estar presidit pel president, artur mas.

El jurat ha valorat dels premiats d’aquest any els següents mo-tius:

premi nacional de premsa: A l’humorista gràfic Toni Batllori per la seva dilatada trajectòria com a ninotaire i humorista gràfic i, especialment, per l’anàlisi esmolada de l’actualitat que ofereix




des de la tira de sàtira política que publica, fa més de vint anys, al diari la Vanguardia.

premi nacional de televisió: Pel programa d’informació econòmica Valor afegit, de TV3, que acumula ja més de 500 emissions i 13 anys en antena. El jurat destaca el fet d’haver-se mantingut fidel a la seva tasca divulgativa i de servei públic amb uns continguts rigorosos i de qualitat.

premi nacional de radiodifusió: Al periodista Xavier Graset, actualment director del programa l’oracle de Catalunya Ràdio, per la seva trajectòria professional, que s’ha desenvolupat prin-cipalment a la ràdio pública catalana, però també en altres mi-tjans com TV3 o Canal Reus TV.

premi nacional de mitjans d’arrel Digital: al periodista Salvador Cot. El jurat ha valorat la tasca d’aquest professional al capdavant de l’edició digital del diari avui i de nació digital, mitjans que sota la seva direcció van assolir el lideratge en el rànquing d’audiència dels digitals en català. actualment, Cot dirigeix El Singular digital.

premi nacional de comunicació de proximitat: a Canal Reus TV, una de les televisions locals de referència a Catalun-

ya. la televisió va néixer el 1998 per iniciativa d’un col·lectiu de tretze socis, professionals del periodisme i la comunicació formats a Reus i el Camp de Tarragona, entre els quals es tro-ben andreu Buenafuente, Carles Francino, Josep maria martí o Josep maria Girona.

premi nacional de publicitat: al professional de Relacions Públiques agustí de uribe-Salazar, pioner de les Relacions Pú-bliques a l’Estat espanyol i amb 50 anys d’exercici professional. És president de Gabinet uribe des de 1977.

Els Premis van ser creats l’any 1999 amb motiu dels 75 anys del naixement de la primera emissió regular de ràdio a Cata-lunya. l’objectiu dels guardons és donar un reconeixement a les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació a Catalunya, tant si han estat realitzades per professionals com per qualsevol entitat pública o privada.

El jurat dels Premis nacionals de Comunicació ha estat presi-dit en aquesta edició pel secretari de Comunicació del govern, Josep martí, i el formen el president del Consell audiovisual de Catalunya, Roger loppacher; la directora de Comunicació de la diputació de Barcelona, mònica Fulquet; el degà del Col·legi




de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, Ton del Pozo; l’exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep maria martí; la membre del Comitè Executiu de la Federació d’associacions d’Editors de Premsa, Revistes i mitjans digitals en Català, Helena Solà, i el doctor i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la uRl, Josep lluís micó. (de Comunicació Pública)

master class de r. boynton “Dues revolucions en el periodisme nord-americà”

El pròxim dimarts 16 de juny, a les 11 del matí, el Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza una master Class a càrrec

de Robert Boynton, director del Postgrau en Periodisme de Revistes de la new York university i autor de El nuevo nuevo Periodismo,

El periodisme actual es torna a apropar al públic en la recerca de sostenibilitat econòmica. El públic s’ha convertit en soci en la cerca, difusió i pagament de les notícies. És un canvi radical que s’ha convertit en alternativa davant el descens de la publici-tat. i d’altra banda, torna a prendre força el periodisme de veus: la ràdio digital ha sorgit amb ímpetu, i els podcasts s’han con-vertit en l’última frontera de la combinació de qualitat, rapidesa i credibilitat en un univers mediàtic saturat.

Robert Boynton aprofundirà en aquestes tendències que tam-bé es manifesten al nostre país. Boynton és escriptor i director del Postgrau en Periodisme de Revistes de la facultat de pe-riodisme de la universitat de nova York; és autor de The new new Journalism (El nuevo nuevo Periodismo) (Vintage Books, 2005) i ha estat director de la revista Harper’s i col·laborador de The new Yorker.

Els seus articles sobre cultura, periodisme literari, psicoanàli-si i propietat intel·lectual han aparegut a diverses publicacions




com The new York Times magazine, The atlantic monthly, The nation, lingua Franca, Bookforum, The new York Times Book Review, The los angeles Times Book Review, The Village Voi-ce o Rolling Stone. (de CPC)

El públic infantil només veu un 15% de la televisió en català

El Consell de l’audiovisual de Catalunya (CaC) ha impulsat el Butlletí d’informació sobre l’audiovisual a Catalunya (BiaC), de periodicitat quadrimestral, en què es recullen les dades sobre distribució i audiències de televisió i ràdio, consum d’internet, inversió publicitària i un apunt monogràfic. En el primer exem-

plar dels quatre primers mesos d’enguany l’apunt es dedica al consum infantil de televisió, i es constata que el Super3 ha deixat de ser la cadena infantil de referència en favor de Clan i Boing.

Entre les dades recollides consta que Clan lidera l’audiència del públic infantil a Catalunya, seguida de Boing, disney Channel i el Super3. Segons dades del CaC, el consum televisiu en ca-talà entre els nens és d’un 15%. Per Salvador Alsius, vicepresi-dent de l’organisme, la situació s’explica per l’àmplia oferta de les televisions estatals, una circumstància a la qual s’ha sumat la reducció horària del Super3 perquè ha de compartir cadena amb el 33.

El rànquing dels programes més vistos pels teleespectadors entre 4 i 12 anys a Catalunya el lidera el partit de la lliga de Campions entre el FC Barcelona i el PSG a TV3, seguit de Bob Esponja a Clan, doraemon delSuper3, la panda de la selva al rescate de Clan i Hora de aventuras de Boing.

En l’acte de presentació d’aquest nou bulletí, inspirat en el que fan altres reguladors europeus com l’ofcom britànic o el Consell Superior de l’audiovisual francès, el president del CaC, Roger




loppacher, va destacar que el BiaC permetrà disposar d’una radiografia més actualitzada del sector audiovisual català i de-tectar tendències amb més celeritat. Per alsius, l’objectiu de la nova eina és presentar les dades del sector d’una manera or-denada i clara. També va confessar, però ,que “no oferirà grans primícies”. Tant loppacher com alsius van admetre que en el consum d’internet i en la inversió publicitària hi ha una escas-setat d’informació i que estan treballant per aconseguir millorar aquesta mancança. (de la Vanguardia)

el Departament de cultura organitza la sessió “català i empresa. Ja estàs al dia?”

la direcció General de Política lingüística del departament de Cultura, amb el suport de mobile World Capital Barcelona i mo-vistar, organitza la sessió “Català i empresa. Ja estàs al dia?” per al dimecres 17 de juny, a l’auditori (planta 2) del mobile World Centre (plaça de Catalunya, Portal de l’Àngel). El conse-ller de Cultura, Ferran mascarell, farà l’obertura de l’acte, a les 9.30 hores.

la sessió s’inscriu en el programa “Català i empresa. Ja es-tàs al dia?” de la direcció General de Política lingüística, que té per objectiu incrementar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit empresarial, fer créixer l’oferta de productes i serveis en català, i garantir els drets lingüístics dels consumidors. la sessió s’adreça especialment a empreses, organitzacions empresarials, col·legis i associacions professionals. Per as-sistir-hi cal inscriure-s’hi prèviament, ja que les places són limitades. El redactor en cap d’economia de la Vanguardia, Ramon ay-merich, pronunciarà una conferència a l’entorn de l’empresa i la llengua. Tot seguit hi haurà unes breus intervencions de per-sones destacades en l’àmbit socioeconòmic, que parlaran des de la seva pròpia experiència sobre la llengua com a instrument de qualitat en el mercat català, i que representaran les diverses raons perquè l’empresa parli en català. la directora general de Política lingüística, Ester Franquesa, farà la cloenda de la ses-sió i l’acte el conduirà el periodista albert Closas, director del programa Valor afegit de TV3. Podeu consultar el programa i disposar del formulari d’inscripció CliCanT aQuÍ


http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/empresa_/sessio-catala-i-empresa-2015/



casasús: “el periodisme d’ara és millor que el d’entreguerres”

El professor Josep maria Casasús ha estat prop de quatre dè-cades ensenyant a joves generacions de periodistes i aquesta setmana ha superat la marca de 1.000 abans d’ara, la selecció d’articles clàssics del periodisme català que, dia a dia, refà el pont amb la tradició pròpia ensorrat pel franquisme des del diari ara.

Entrevistat per Pere Tordera en el mateix diari ara, recorda que ha vist moltes lleves de periodistes i a la pregunta de amb quina es queda respon que “d’entrada, el periodisme d’ara és millor que el dels anys d’entreguerres. Els periodistes de la vostra generació teniu més el neguit de la tempestivitat, i més intuïció i previsió de futur. Els dels anys 30 podien ser molt bons articulistes però molt pocs tenien aquest neguit: la ire-ne Polo, en Sentís, en Xammar... començaven a tenir aquest punt de vista innovador. Els pocs que anàvem a les escoles de periodisme sí que teníem més motivació que la mitjana d’ara. Si hi estudiaves, era que estaves motivat. ara, dels 2.000 que hi entren, només n’hi ha 30 o 40 que sí que tenen aquesta motivació.

Tot parlant de les facultats de periodisme, l’entrevistador li re-corda que és un clam habitual que hi ha massa llicenciats i massa facultats. “Sí, però això passa a totes les altres carreres. i vull dir una cosa. Ja sé que a la Generalitat van dient que hi ha excés de facultats de periodisme. També de filologia catalana. Però per això s’han de tancar? El servei públic universitari està al servei de la transmissió del coneixement, no al servei del mercat.” (Foto: diari ara) (d’aEC)




cap a on va la premsa?, es pregunta el setmanal francès politis

Els francesos continuen llegint la premsa. no obstant això, els seus hàbits de lectura han canviat dramàticament, ja que avui en dia, el 45% d’ells llegeix diaris a l’ordinador o al telèfon intel·ligent. i aquests percentatges estan augmentant ràpida-ment: una tercera part del 64% dels francesos que llegeixen els diaris tots els dies no el compren, enfront del 22% el 2014. aquesta és la conclusió de l’enquesta realitzada per al número especial del setmanari Politis, titulada “Cap a on va la premsa?”

S’interessa, per tant, per l’evolució del periodisme, els canvis tecnològics, econòmics, trajectòries seguides pels diferents ac-tors de la indústria per superar la crisi, i els hàbits dels lectors de diaris.

dimecres, denis Sieffert, cap de redacció de Politis, va anunciar un redisseny de la pàgina web per al proper any escolar. men-tre alerta sobre aquesta eina, el que sens dubte oferirà “més notorietat, sobretot per al diari, també diu que és “una oportu-nitat”, que representa “un risc”, perquè es tracta d’una inversió que caldrà recuperar. També denuncia els “nous instruments, que també ajuden a transformar el capitalisme, i acceleren el finançament de l’economia.” (de l’Humanitè

el documental perseguits i salvats guanya el premi Josep maria planes

El documental “Perseguits i salvats. Camins de nit i boira”, ha estat distingit amb el tercer premi Josep maria Planes. impulsat per la Diputació de Lleida i coproduït per La Xarxa de Comuni-cació local i Televisió de Catalunya, el treball recull el pas dels jueus que van fugir dels camps d’extermini nazis a través del




Pirineu lleidatà. El responsable del projecte, el realitzador Felip Solé, serà l’encarregat de recollir el premi en un acte que tindrà lloc aquest dijous a manresa, al Bages.

El documental, que mostra les rutes i recull el testimoni d’algunes de les persones que van ajudar els fugitius en la seva ruta cap a la llibertat, forma part d’un projecte més ambiciós de la diputació de lleida per recuperar la memòria històrica i deixar palesa la solidaritat dels habitants de la zona.

ara aquest treball s’ha vist recompensat amb el premi Josep maria Planes de periodisme d’investigació; uns guardons que atorga la Fundació independència i Progrés i que també han distingit, amb una menció especial, el periodista Jordi marsal pel llibre “Castor: la bombolla sísmica”. (de La Xarxa)

nous cursos de formació al col·legi de periodistes

S’anuncien els propers cursos que realitzarà el Centre de For-mació i desenvolupament del Col·legi de Periodistes de Cata-lunya. Estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells

professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació. Són bonifica-bles, és a dir, que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació. més informació al 93 317 19 20, a la web www.cfd.periodistes.org o per correu electrònic a l’adreça [email protected].

extending your english for journalism: producing and selling work.- Barcelona. dimecres 17 de juny (de 10:00h a 14:00h) - This course builds upon both English for Journalists and advanced English for Journalists. Ben Cardew gives prac-tical insight into how to pitch story ideas to English-language media: who to sell to, different writing styles / political biases to consider and examining how to build your personal journalistic brand in English. There will also be an emphasis on producing English-language journalism.

comunicació de marques: transmèdia storytelling.- Barce-lona. dijous 18 de juny (de 10:00h a 14:00h) - Girona, dimecres 17 de juny (de 10:00h a 14:00h i de 15:30h a 19:30h) - Termes com Storytelling, Transmedia, Branded Content, Gamification, advergaming, advernews, Brandnews, entre d’altres, consti-tueixen un nou panorama comunicatiu que va molt més enllà




del simple canvi de les formes. aquest curs, a càrrec de mon-tecarlo, proposa una aproximació pràctica i operativa a aquest nou panorama.

periodisme visual.- Girona. dilluns i dimarts 15 i 16 de juny (de 09:30h a 14:30h) - Carlos Pérez de Rozas proposa un taller de treball sobre la influència de la forma en la posada en pàgina de la informació. El fil conductor serà la rellevància del disseny i la imatge en els mitjans de comunicació escrits i el paper dels directors d’art, els fotògrafs i els il·lustradors, així com la cons-tant recerca dels referents culturals a la història en general i la història de l’art en particular.

noves oportunitats en comunicació audiovisual en l’era digital.- Barcelona. dimarts 16 de juny (de 09:30h a 14:30h) - En aquest curs dirigit per aletxu Echevarría, es tractarà com millorar els objectius mesurables a assolir a través de la comu-nicació, siguin de màrqueting, de vendes o de creació d’opinió. També es farà una aproximació a les claus de la rendibilitat en el vídeo digital i com integrar-lo en l’organització i en el treball diari dels comunicadors.




Josep martí blanch: “catalunya seguirà liderant el món de la ràdio a la península”Per Premsa Gencat

El secretari de Comunicació del Govern, Josep martí, ha as-segurat, aquest dilluns, que “Catalunya seguirà liderant el món de la ràdio a la península: tenim el talent dels professionals, la força de les empreses i la voluntat de fer-ho”. martí ho ha dit durant la cloenda de la presentació de l’informe sobre la Rà-dio a Catalunya, 2007-2011, a la sala d’actes de les Cotxeres del Palau Robert. un estudi que s’ha elaborat sota la direcció i

coordinació del director i la coordinadora de l’observatori de la Ràdio a Catalunya (oBS), Josep maria martí i Belén monclús.

El secretari de Comunicació del Govern ha destacat la feina feta i la qualitat de l’informe Sobre la Ràdio a Catalunya 2007-2011 i ha instat a tots els professionals i persones interessades en el sector a fer-ne una lectura en profunditat. Josep martí ha assegurat que l’informe s’ha de llegir amb una mirada actual, del 2015, que permet “incloure petits elements” amb “flaire op-timista”. durant el període que engloba l’informe, segons martí, “la situació de la ràdio passava un temporal” i ara “les coses estan en el carril de millora”. “Quan al mercat hi ha operacions de compravenda d’emissores o gent que té al cap idees vol dir que al sector hi ha confiança i vol dir que hi ha actors que hi creuen”, ha assegurat martí.

El secretari de Comunicació del Govern ha explicat que l’increment de la penetració del sector en els últims cinc anys, l’augment dels ingressos publicitaris i les noves formes de consum de ràdio condueixen a l’optimisme i “obre una finestra d’oportunitats a les ràdios catalanes” que, segons martí, s’ha de traduir “en la millora de les condicions de treball del sector i en la incorporació de nous professionals”.

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



durant l’acte de presentació de l’informe també han intervingut els autors de l’estudi i professors maria Gutiérrez que ha parlat sobre la programació radiofònica; Carles llorens que ha expli-cat l’evolució de les audiències; Joan Corbella que s’ha centrat en els aspectes econòmics del sector; Xavier Ribes que ha ex-plicat el grau de penetració de la ràdio a internet; i el director de l’informe, Josep maria martí, que ha exposat les principals conclusions de l’estudi.

L’informe apunta el final d’un creixement econòmic i l’inici d’una crisi que va fer baixar la inversió publicitària, els ingressos i l’ocupació. Tot i aquestes circumstàncies, l’estudi mostra que entre el 2007 i el 2011 es van incorporar 560.000 nous oients passant del 52,3% al 59,7%. Pel director de l’informe, Josep maria martí, es conclou que el sector radiofònic ha patit una inflexió i ara ha d’assumir nous reptes com els canvis de les formes de consum i els fenòmens de la multiplataforma i el transmèdia.

l’edició de l’informe que s’ha presentat ofereix una mirada evo-lutiva del sector des del 2007, junt amb la radiografia específica del que ha succeït a la ràdio catalana durant el 2011. El projecte compta amb un equip interuniversitari integrat per 10 investiga-

dors de la universitat autònoma de Barcelona, la universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona, amb el finançament de la Generalitat de Catalunya.

Els lectors d’El Butlletí poden llegir sencer aquest informe (en pdf) CliCanT aQuÍ

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA

http://www.amic.media/media/files/file_352_800.pdf



La premsa de paper es reinventa, però amb el problema de com mesurar audiències Per Prnoticias

Els grans editors de premsa són conscients que el paper està mort i que ara han de centrar tots els seus esforços per vendre als anunciants els seus continguts i no els seus suports. la tendència s’accelera i tots els indicadors apunten al creixement de les audiències digitals enfront de l’enfonsament del paper. una cosa que en els departaments comercials és vist com el

començament d’una transició que no té retorn. El gran objectiu és tenir dades úniques sumant audiències digitals i del paper i per a això en aEdE ja sosté reunions amb els seus mesuradors per accelerar el canvi.

Antonio Fernández Galiano confessava a prnoticias a finals de l’any passat el sentir dels grans editors de paper: “els mesu-raments d’oJd i EGm s’han quedat antiquats per mesurar els nostres continguts”. El president d’unidad Editorial deia per pri-mera vegada que els editors de Prisa, Vocento, Godó, Zeta i diaris regionals i locals ho creuen des de fa molt temps i davant la qual cosa han començat a prendre cartes en l’assumpte per intentar modernitzar el sector dels mesuradors.

l’equació és simple: el mesurament del paper és obsolet i a més perjudica els seus interessos perquè les caigudes són constants i afecten la seva imatge de marca. Per contra, creuen que un mesurament unitari i exclusiu de paper no reflecteix tots els seus públics ni les noves maneres de consumir informació. de la mateixa manera, creuen que separant dades l’elevat crei-xement digital no es reflecteix en els seus ingressos publicitaris i a la llarga perjudica tots els seus esforços per reconvertir el sector que en els darrers dos cursos s’està incrementant.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



El gran fenomen d’aquest curs -el consum en dispositius mò-bils- és una altre de les grans dades que segons el parer dels editors no acaba de quedar reflectit en aquests mesuradors i que a més és un sector en auge, que representa ja la meitat de les visites de la majoria dels portals. És per això que dins de l’AEDE ja es treballa a marxes forçades per unificar la dada de mesurament, una tasca gens fàcil tenint en compte que estem davant de diferents mesuradors i empreses involucrades.

En aquests moments les audiències digitals les mesura com-Score -no sense crítiques- mitjançant un híbrid entre panell i mètriques que atorga una dada que es segrega entre audièn-cies mòbils i ordinadors. aquesta xifra mesura visites tant en els ordinadors com en els dispositius mòbils però no reflecteix l’impacte de les aplicacions ni de les xarxes socials. d’altra banda tenim a l’oJd que mesura vendes i difusió (nombre d’exemplars) en paper i EGm que tres cops l’any mesura au-diències (nombre de lectors) o be en paper o be digital.

unir els tres mesuradors? És gairebé impossible però si es podria treballar en una dada híbrida entre per exemple oJd i comScore o sumar a l’EGm les audiències a internet o en dispo-sitius mòbils, ja que al final estem parlant en aquest últim cas de

marques i continguts i no de suports. Per exemple, en el mateix EGm la dada de Ràdio inclou des de fa més d’una dècada la suma de les audiències de ràdio tant en format analògic com digital.

l’objectiu és no perdre terreny enfront de la televisió que també ja està treballant amb comScore i Kantar media, fusionats a ni-vell internacional fa alguns mesos. L’objectiu final és oferir una dada conjunta o almenys segregada de totes les audiències, ja siguin socials, digitals o analògiques. Per a això no obstant, compten amb la facilitat que les dues empreses involucrades comparteixes bases de dades i estan treballant en la integra-ció dels seus sistemes. la premsa, de moment, no gaudeix d’aquests avantatges.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



marc Frons, director d’innovació de the new York times: “el futur del periodisme s’està definint ara” Per Elena arrieta / Expansión

El diari amb més subscriptors digitals de pagament del món posa ara el focus en les ‘apps’. Encertar en l’era 3.0 requereix d’una “cultura de l’experimentació”.

The new York Times és un dels diaris més prestigiosos del món, i probablement el primer cas d’èxit de transformació digital en el sector dels mitjans de comunicació. a punt de sobrepassar el

milió de subscriptors digitals de pagament, amb uns ingressos anuals d’uns 100 milions de dòlars, arriba el moment de donar un nou pas endavant: continguts només per a mòbils.

marc Frons és un periodista reconvertit en tecnòleg. o les dues coses alhora. Va ser editor sènior de ciència i tecnologia de Businessweek en la dècada de 1990, després que aprengués llenguatges de programació com HTml i Javascript. a partir d’aquí, va participar en el llançament de la revista Smartmo-ney, va ocupar càrrecs de rellevància en aol i dow Jones i des de fa gairebé deu anys és el director d’innovació de The new York Times. aquesta setmana ha visitat madrid amb motiu de l’esdeveniment The mobile day, organitzat per la companyia mobile dreams Factory, i ha concedit a Expansión una entrevis-ta en exclusiva.

- Fa dos anys que es van iniciar en el món mòbil. quantes ‘apps’ tenen disponibles en aquest moment? Quatre. l’app principal, de descàrrega gratuïta, on es recullen la majoria de les notícies que també es publiquen a la versió d’escriptori i en el paper; nYT now, que desenvolupa sis o set històries cada dia, d’una manera molt gràfica; una aplicació de receptes de cuina, que per cert està funcionant molt bé; i final-

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



ment tenim una app de passatemps. Ha estat un gran aprenen-tatge. En 2014 vam llançar dues noves aplicacions, nYT opi-nió, que recollia l’opinió del diari al voltant de les grans notícies del dia, i nYT now. la primera no va quallar i la tanquem, i la segona va començar sent de pagament i acabem de fer-la gra-tuïta. Ens vam adonar que imposar el pagament per subscripció abans de comptar amb una audiència gran havia estat un error.

- primer l’audiència, després el negoci... Es podria dir que si. El primer és crear un producte de qualitat que atregui una gran quantitat d’usuaris. després aconsegueix retenir-la, que se subscrigui. Analitzar què vol i finalment pensar d’on podrien venir els ingressos.

- És la subscripció de pagament el model de negoci del futur?Sí, però no per a tot. Per quins productes digitals pagarien els espanyols? Cal analitzar què és el que valoren. a The new York Times vam analitzar grans quantitats d’informació, inicialment per crear publicitat més personalitzada i efectiva. a mig termini, l’analítica predictiva ens permetrà conèixer patrons i persona-litzar també una part dels continguts. El futur del periodisme s’està definint en aquests instants.

- pot una ‘app’ mòbil arribar a ser un gran negoci de comu-nicació? l’accés a través de smartphones és el que creix més ràpid, i el que creiem que té més futur, però és cert que pel que fa a la monetització estem lluny d’assolir-la a l’entorn web. ningú sap del cert quin és el futur. nosaltres estem apostant fortament pel branded content i els continguts patrocinats.

- un negoci emparat en el nombre de ‘clics’, pot ser soste-nible? El primer que cal saber és que no és el mateix un mòbil que una tauleta ni un PC. no n’hi ha prou amb bolcar els continguts d’un canal a l’altre, d’això fa ja dos anys que ens en vam ado-nar. Cada dispositiu es fa servir de manera diferent, i requereix de continguts i d’un model de negoci diferent. En qualsevol cas, no és la quantitat sinó la qualitat el que importa. El clic pel clic no fidelitza, ni viralitza, ni porta nous subscriptors.

- quant costa “creure” en la digitalització? podria una em-presa de menor envergadura seguir el mateix exemple?The new York Times és una gran empresa. En el meu departa-ment som 300 persones, d’una plantilla total d’unes 4.000. Però és una qüestió de voluntat, d’instaurar una veritable cultura de




l’experimentació en la companyia, a través de la qual puguis provar noves coses sense por a fracassar. Tampoc té a veure amb l’edat. ara com ara tot periodista, ja sigui un millennial o un professional de 50 anys, hauria de conèixer les principals eines al seu abast.

- contractaria a un periodista que no tingués compte a twit-ter?no. Potser hi hauria alguna circumstància que em fes replante-jar-ho, però no se me’n ocorre cap.

- i sense Linkedin?Probablement tampoc, però abans de prendre la decisió li pre-guntaria per què, perquè suposo que tindria una raó per a això...

Frons deixarà el seu càrrec al diari el proper 1 de juliol, disposat a “iniciar una nova etapa”. després de l’estiu coneixerem els seus plans.




coses que diu en George packer i que no es poden oblidarPer Silvia Cobo (blog)

El títol de la conferència que va fer dilluns al CCCB de Bar-celona va ser “El futur del periodisme”, però George Packer, redactor del new Yorker, estudiós de l’obra d’ orwell i autor de l’enfonsament (debate), ja va avançar que no te gaire idea del tema. doncs mira, gairebé que millor. Farts estem de gurus venent fums. no parlem d’eines ni plataformes, sinó de perio-disme. del més bàsic, aquell que sembla que obviem quan més falta ens fa.

Packer és un home que no va estudiar periodisme però al que li va costar “24 anys arribar a ser periodista”. Respect.

ara que estic passant una etapa periodística-nihilista-existen-cialista, les seves paraules m’han caigut com llavors a terra en guaret: idees que m’agradaria guardar, regar i veure què en surt d’elles.

1. Sobre com i per què escriure“una de les maneres per les quals el periodisme sobreviurà -i evitarà que busquin la informació en altres plataformes- és si aconsegueix escriure realment bé, amb destresa, sempre sa-bent què vol i necessita el lector. (...) mentre escric em pregunto “t’estic perdent? Com fer-ho perquè segueixi llegint el lector?

neutralitat: “la neutralitat a l’hora d’escriure és gairebé sem-pre dolenta. la neutralitat no és el mateix que l’equitat o l’honestedat. Quan no t’apassiona un tema, les frases moren a la pàgina”.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



Els mateixos biaixos: “la bona redacció neix de la passió i de prendre partit. Coneix els teus propis biaixos per no deixar-te portar per ells”.

Sobre el Storytelling “la paraula storytelling s’ha convertit en la major faula de l’amèrica actual. apple no és storytelling, és màrqueting. Escriure és una mica més que això; és crear ten-sió, generar momentum”

2. La influència orwelianaQuan George Packer era tan sols un xaval, va passar per Bar-celona i va trobar per casualitat Homenatge a Catalunya, d’ orwell, en una llibreria de la ciutat. Va llegir les primeres pàgi-nes i se’l va endur a casa. li va impressionar molt. “ Fins que no vaig llegir Homenatge a Catalunya no sabia que es podia escriure així”

“Homenatge a Catalunya és una bona obra perquè deia el que ningú volia sentir”.

“orwell mostra que necessites distanciar-te de tu mateix per poder escriure.”

L’estil Orwell: “Deixeu-vos d’artificis. Aspira a “ Orwellian plain style “.

3. Sobre el fact-cheking extrem del New Yorkerno és un mite. Packer explica que en acabar un reportatge, els editors agafen la seva llibreta, i comencen a trucar a totes les fonts.“Fact-checking és com anar al proctòleg. Saps que farà mal, però és una bona idea passar la revisió. a mi m’ha lliurat de publicar moltes estupideses”.

4. Sobre Internet i altres indretsd’haver nascut en aquesta època, George orwell hauria estat un blogger dels primers temps segons Packer.

“avui tothom pot ser periodista amb twitter i Facebook. Però també hi ha més espai per a altres veus. l’era digital propicia l’assaig. orwell hagués estat un blogger”.

des l’11 de setembre estem vivint una era daurada del periodis-me de format llarg.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



15 experts analitzen el periodisme del futurPer Toyoutome

la pràctica del periodisme està immersa en un permanent labo-ratori d’idees. avui, més que mai, s’assagen innovadors models per satisfer una audiència que pot accedir a un univers de con-tinguts en línia des de qualsevol lloc i en tot moment.

a més, en un context en què la premsa tradicional s’ofega per la caiguda de la publicitat i de les vendes en paper, la reinvenció d’aquesta professió, a la qual Gabriel García Márquez va definir com “el millor ofici del món”, passa per superar un reguitzell de desafiaments per als que no hi ha una fórmula magistral. Molt al contrari, cada mitjà de comunicació ha de delimitar quina és la seva pròpia comunitat i tenir molt clar què el fa especial davant la resta. a partir d’aquí, a més haurà de trobar la manera de ser sostenible. Gairebé res.

Per donar una mica de llum, des Toyoutome bloc hem fet la mateixa pregunta a 15 experts en la matèria: Com serà la pràc-tica del periodisme en el futur pròxim? aquestes són les seves respostes.

com serà el periodisme del futur?

mar abad: “ molt pocs periodistes podran dedicar-se exclusiva-ment al periodisme. només els que treballin per a una empresa que tingui inversors darrere. Els altres hauran de compaginar aquest ofici amb altres activitats per poder finançar la seva pas-sió: la premsa. a més, després d’uns anys d’excés d’informació ràpida i descurada a internet, s’estan revaloritzant les històries

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



en profunditat i la recerca de temes allunyats de l’agenda infor-mativa i la cultura blocaire “. (Mar Abad és sòcia fundadora de la revista Yorokobu i l’editorial de continguts Brands & Roses. La seva pàgina personal és Marabad.com)

James breiner: “En termes de futur i present, la unitat consu-mida ja no és l’article ni el paquet, sinó la frase o el GiF compar-tible. ara el periodisme es mesura millor, però els usuaris únics i les pàgines vistes no serveixen com a mètrica útil a periodistes ni a anunciants. la “web d’atenció” és un model millor perquè té en compte alguns indicadors usuaris la identitat està pràcti-cament oculta en les ‘apps’. I en aquells llocs sense milions de visites, els patrocinis reemplacen als CPm; els socis i amics generen ingressos més grans que els subscriptors”. (James Breiner és professor de Comunicació convidat de la Universitat de Navarra i està especialitzat en emprenedoria en Periodisme . Amb anterioritat ha estat periodista i editor de mitjans econò-mics als Estats Units i entre 1995 i 2006 va ser president de Baltimore Business Journal).

belén cebrián: “aquest futur és ja tan proper que és pràcti-cament present. El periodisme de qualitat mantindrà les seves arrels tradicionals però ha d’adoptar nous hàbits. Periodisme i

tecnologia han de caminar de la mà per traslladar les històries a una audiència que imposa les seves prioritats i davant la qual el periodista ha deixat d’exercir com a intermediari omni-present. Hi haurà noves formes de finançament -de fet n’hi ha, com el ‘crowdfunding’- i els canals de distribució es multipli-caran a través d’aplicacions, però darrere d’una bona història hi haurà sempre un periodista fiable, amb fonts i ofici”. (Belén Cebrián és directora de la Escola de Periodisme UAM-EL PAÍS).

pepe cerezo: “Parlar del futur del periodisme i dels mitjans és parlar del present. Hi ha un nombre cada vegada més extens de mitjans que hi estan construint, són els que hem anome-nat els ‘customer media’: mitjans orientats a donar resposta als nous hàbits de consum de l’usuari en el cada vegada més complex ecosistema digital. la seva principal característica: posar l’usuari en el centre de la seva estratègia. un usuari que accedeix a internet majoritàriament a través de dispositius mò-bils, que utilitza les xarxes socials per informar-se i que demana més continguts audiovisuals. Els ‘customer media’ estan ‘ob-sessionats’ per les dades perquè aquestes s’estan convertint en el motor fonamental dels models de negoci”. (Pepe Cerezo és director d’Eevoca Media).




montserrat Domínguez: “Jo aposto per un periodisme cada vegada més col·laboratiu (amb majúscules): mitjans grans i petits, globals i locals, generalistes o especialitzats estem con-demnats a entendre’ns perquè cadascú faci el que millor sap i es complementi amb els altres. Serà òbviament més multimè-dia, perquè la cultura de les noves generacions és molt visual i requereix vídeo, foto, àudio, visualització de dades, infografies i recursos gràfics, que a més siguin mòbils. Però la gran revo-lució és posar el focus en els lectors. Són els nous amos, i ja cal anar a buscar-los un a un per seduir-los amb l’únic que no canvia: bones històries, ben explicades, amb rigor i indepen-dència”. (Montse Domínguez és directora d’El Huffington Post Espanya).

carles a. Foguet: “Si per ‘futur no molt llunyà’ entenem demà passat i si ‘la pràctica del periodisme’ és la manera de referir-se al que sigui que fem a Jot down, podem atrevir-nos a fer alguna previsió basant-nos en la nostra experiència fins avui. Nosaltres no vam néixer amb vocació d’oposició, sinó d’alternativa, per descobrir si en els marges del que és convencional es podien fer les coses d’una manera diferent. Provar si amb el nou con-text es podia estructurar una oferta diferent per atendre una de-manda amagada. i sembla que, de moment, hi ha espai i lectors

per als que fem les coses a l’inrevés, però qui sap què passarà demà. I potser això -la dificultat per predir el seu futur, la ca-pacitat per canviar-lo- també sigui una característica d’aquest periodisme que ja és aquí”. (Carles A. Foguet –hooligags- és director de Comunicació de Jot Dow) .

Jesús maraña: “no m’atreveixo a concretar un vaticini. Tant de bo ho sabés! Sé que el present del periodisme és un laboratori permanent en què tractem de superar una in-finitat d’errors comesos per les empreses i per nosaltres, els periodistes, per fer sostenible en el món digital l’exercici del periodisme. Crec que aquest present i futur passa per l’especialització, la qualitat, la fragmentació, la profunditat, la diversificació i l’adaptació a noves eines tecnològiques i xar-xes socials. i, per descomptat, crec que hi ha espai per al periodisme d’investigació si aconseguim convèncer la societat del seu valor cívic i democràtic. És el que pretenem des de www.infolibre.es seguint l’experiència del nostre soci editorial www.mediapart.fr (de subscripció, fundat també per periodis-tes i rendible des del seu tercer any). Espero que a infolibre ho aconseguim en un futur no molt llunyà”. (Jesus Maraña és director editorial d’infoLibre i va ser director de Público fins a la desaparició d’aquest diari en suport paper).




bernardo marín: “El periodista del futur baixarà del pedestal per mantenir un diàleg permanent amb els seus lectors. Es-tarà atent al que aquests comentin. Contestarà en les seves informacions a les preguntes que es facin. Es preocuparà que les seves notícies, en qualsevol suport, tinguin l’audiència més àmplia i que arribin especialment als que més interessats esti-guin en elles. Però l’essència del seu vell ofici serà la mateixa. Extremarà el rigor, buscarà les fonts originals, comprovarà totes les dades. distingir la informació de l’opinió i de la xafarderia. i això seguirà diferenciant al periodista de la resta de veus de la conversa global”. (Bernardo Marín és responsable de l’àrea digital de El País).

Javier montalvo: “la revolució tecnològica i la generalització d’internet com a canal d’accés a la informació ha transformant

definitivament el periodisme. Com indústria, la dilució de les barreres d’entrada pròpies de l’edició en paper il·lumina nous mitjans i força a la premsa tradicional a reinventar-se. amb la di-gitalització, els periodistes tenim al nostre abast, aigües amunt, un volum d’informació mai imaginat i, aigües avall, un accés als lectors potencialment universal. El tractament de les dades massives, aplicant-li criteris periodístics amb noves eines, i la interacció amb el lector i les fonts, amb el suport de les xarxes socials, però sense utilitzar-los per eludir la responsabilitat del periodista, seran claus per tenir mitjans sans i independents”. (Javier Montalvo és redactor especialitzat en Mitjans i Tecnolo-gia del diari Expansión) .

ismael nafría: “El periodisme que pretengui aconseguir algun tipus d’èxit en el futur haurà de tenir en compte moltes coses, entre elles les següents: ha de ser digital, multiplataforma i es-tar sempre disponible per a l’usuari, faci el que faci i sigui on sigui; haurà de ser de la màxima qualitat i oferir alguna cosa realment diferent respecte a la competència, de manera que valgui la pena pagar per ell; serà convenient que combini una oferta gratuïta amb una de pagament per a aquells usuaris més exigents; haurà de finançar-se a través de diverses vies, sent les dues principals els usuaris -que pagaran pels continguts- i




la publicitat; ha d’estar basat en una combinació de marques fortes i veus personals amb una gran autoritat; ha de ser visual, obert a la participació, social, multimèdia i personalitzable; serà imprescindible que sigui realment rellevant per a la vida de la gent, molt exigent amb el poder i molt útil per als usuaris i, com ha passat sempre amb el millor periodisme, ha de tenir grans històries que interessin a la gent i que ajudin a entendre el món que ens envolta”. (Ismael Nafría és director d’Innovació Digi-tal de Grupo Godó i responsable del projecte de periodisme d’anàlisi i dades VangData).

Luis prats: “Essencialment, pel que fa a l’ofici de periodista es refereix, no serà molt diferent del periodisme que es feia en un passat molt llunyà. Seguirà sent necessari anar als llocs, parlar amb la gent, contrastar dades i informacions, escriure amb rigor, etcètera. i el seu paper com a intermediari entre els diferents grups socials i de crítica i denúncia dels abusos del poder polític o econòmic seguirà també vigent. ara bé, haurà de adaptar-se més ràpid i millor al constant canvi tecnològic, a les diferents plataformes de distribució de continguts informatius que estiguin per venir i als nous valors i hàbits de consum del públic lector. El periodista no ocuparà ja probablement un lloc prominent a l’hora de fixar l’agenda d’un país i haurà d’acceptar

que és part d’una conversa social i global. És a dir, menys su-pèrbia, més humilitat i més informació exclusiva, veraç i fiable”. (Luís Prats és sotsdirector d’El País i director de l’ edició Amè-rica d’aquest mateix diari. A més, el 2013 va llançar País Brasil, la primera versió en un altre idioma d’aquest diari).

Delia rodríguez: “Crec que els propers anys seran molt inte-ressants per als periodistes, igual que ho han estat els anteriors. Veurem com Facebook cada vegada és més important, com nei-xen noves xarxes socials que trigarem a entendre i acceptar, la unió entre mòbils i vídeo arrasarà, com les comunitats i les mar-ques personals seran cada vegada més importants, l’arribada de la realitat virtual a les llars canviarà l’entreteniment... i crec que seguirem sense una resposta a la gran pregunta de com




finançar-nos millor. A Verne estem intentant explorar alguns d’aquests camins”. (Delia Rodríguez és directora de Verne) .

Gonzalo teubal: “Si ens atenim textualment a la pregunta, en el futur la pràctica del periodisme serà la mateixa que en el present i, per descomptat, la mateixa del passat. Perquè el periodisme, en la seva essència, no canvia. Es tracta d’explicar històries que interessen a gent necessitada de conèixer-les. Però no vull defugir la pregunta de fons posant-me fantàstic, perquè el que sí hem de preguntar-nos és com anem a dis-tribuir aquestes històries i com anem a explicar-les. i aquí sí, trec la meva bola de vidre i què veig?: veig xarxes d’usuaris subscrits a contingut molt local, veig nous formats de presenta-ció de dades, veig pastilles que es dobleguen, veig periodistes que són mitjans en si mateixos, veig nínxols, veig redaccions petites i àgils, veig mitjans sense un suport definit i que són molts suports...”. (Gonzalo Teubal és cap de Producte web a Cinco Días) .

sara velert: “El periodisme del futur ja és present, i al mateix temps és el de tota la vida. informem, expliquem històries, ana-litzem l’actualitat per explicar el que passa i per què passa. avui, com ahir, des de la veracitat i el rigor. Principis que no

perden vigència per l’evolució dels suports en què treballem. El periodisme digital i la difusió de la informació a través de les xarxes socials han canviat, i seguiran canviant, la forma en què transmetem les notícies, però no la seva essència”. (Sara Velert) és periodista d’El País en la secció d’Internacional i pro-fessora de la Escola de Periodisme UAM-El País) .

Juanjo villalba: “Si el periodisme sempre va ser una mica un art de la immediatesa, en el futur ho serà encara més. Tanmateix, dubto que mai desaparegui el paper. En el nostre mitjà ni tan sols ho contemplem. Com està passant ja avui en dia, es faran més evidents les diferències entre un periodisme que podríem ano-menar ‘immediat’, online, de ràpid consum, de ‘trending topics’ i virals; i un periodisme ‘de sofà’. En paper o no, però a casa i més nocturn o de cap de setmana. Això inevitablement es reflectirà també en la pròpia pràctica del periodisme, que haurà de accele-rar el pas encara més que ara, cuidant cada vegada més com ex-plica les coses davant d’un públic que cada vegada té més alerta el detector de tonteries, però mantenint també aquesta forma de treballar en textos llargs i cures per llegir amb calma.

i clar, si parlem de continguts de ràpid consum i que entren pels ulls, de seguida pensem en vídeocontingut. Format en el qual




nosaltres hem demostrat que no cal limitar-se a petites càpsu-les de 2 minuts. un usuari d’internet pot quedar-se veient un ví-deo de 25 minuts si el que s’explica s’adapta als seus gustos i el seu detector de tonteries no es posa a vibrar com un mòbil. no es poden explicar les coses igual que fa 10 anys, gairebé no es poden explicar les coses ni com l’any passat, no cal quedar-se quiet i cal adaptar-se a la velocitat a la qual canvien les noves generacions. ‘Streaming’, periodisme immersiu i fins i tot realitat virtual són també paraules clau en tot això”. (Juanjo Villalba és editor en cap de Vice Espanya) .

Visiteu la pàgina de Toyoutome CliCanT aQuÍ


http://toyoutome.es/blog/15-expertos-analizan-el-periodismo-del-futuro/35824



Defensa del periodisme de proximitatPer Jordi Sardans, historiador / Regió 7

la 33 assemblea de l’aCPC (associació Catalana de Premsa Comarcal) i la 9a Convenció de la Premsa Comarcal i local celebrades a la biblioteca municipal l’ateneu, d’Esparreguera, van constatar, una vegada més, que la premsa comarcal i local no està morta, malgrat les diverses dificultats que travessa el sector i a pesar de ser menystinguda per les institucions catala-nes. des del naixement de l’associació s’ha reclamat infructuo-sament any rere any el reconeixement de ple dret de la premsa de proximitat per part de l’administració catalana. malaurada-ment, tots sabem que molts polítics s’omplen la boca de prome-ses que després no es fan realitat. des de l’actual president de

l’ACPC, Carles Ayats, fins al darrer expresident Estanis Alcover i martí (2003-2011), tot passant pels responsables d’El 9 nou, tothom ha constatat aquesta manca de sintonia. Fins al punt que l’actual secretari de Comunicació de la Generalitat, Jordi martí Blanch, va haver d’entonar un mea culpa i reconèixer que les coses es poden fer i s’han de fer millor dins de l’organisme que representa.

no pot ser que la premsa de proximitat, tan lligada als municipis i comarques de Catalunya, no tingui el reconeixement institu-cional que li correspon, ni que sigui pràcticament desconeguda pel gran públic de les diverses comarques entre si. Cal tornar a situar les coses al seu lloc. no pot ser que les aportacions econòmiques a la premsa de proximitat, local i comarcal, hagin baixat ostensiblement, i encara és menys tolerable que des de la Generalitat alguns dels seus buròcrates tinguin la barra de negar-ho. En canvi, s’ha constatat darrerament un augment de la publicitat provinent de l’àmbit privat. Tot i que actualment 137 publicacions en paper o digitals suposen més de la meitat dels exemplars de premsa venuts a Catalunya, segons constaten les dades de l’aCPC, el gruix de les subvencions i de la publicitat de la Generalitat (inexplicablement i contradictòriament amb la major part dels discursos dels seus responsables) va cap a una

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



altra banda. És a dir, cap a l’anomenada gran premsa privada del país. El Punt avui, l’any 2014, fou subvencionat amb una mica més d’un milió d’euros per part del Govern de la Generali-tat, com també el grup Godó, amb la Vanguardia al capdavant, que també va rebre una quantitat semblant. a més cal afegir-hi els milionaris contractes publicitaris, que amb una pretesa però absolutament falsa objectivitat, amaguen la propaganda políti-ca i la revesteixen d’una mal entesa informació. un exemple del gat per llebre informatiu més clar el podem observar durant els darrers dies de campanya electoral municipal, en què el suple-ment Viure, de la Vanguardia, no parava d’elogiar la tasca de Trias, al capdavant de l’alcaldia de Barcelona, atribuint-li fins i tot obres i inauguracions d’infraestructures i serveis que encara no s’han acabat. i és que els polítics de torn, quan els convé, obliden que sense una veritable independència informativa no hi pot haver una democràcia plena.

Si bé l’objectivitat periodística és una mera il·lusió, i tots els professionals haurien de saber-ho; la mala fe, el clientelisme i el partidisme busquen la confusió entre l’opinió pública i només afavoreixen els poders polítics i financers que volen controlar els mitjans de comunicació, per la por que els tenen, ja que si fan bé la seva feina i són transparents, poden airejar les seves

corrupteles, pressions i manipulacions malintencionades, amb l’únic objectiu d’afavorir interessos partidistes. Som molts a qui ens entusiasma la premsa comarcal, i més quan les grans ca-denes internacionals estant perdent el monopoli de la informa-ció gràcies a l’ús massiu de les xarxes socials i el món del digi-tal, que pot conformar una nova manera informativa d’entendre el món. ara una dècada és una eternitat i cal estar preparats per als canvis. Però, en un món pretesament superinformat, l’únic futur viable al llarg dels anys és la continuïtat, creure en els mi-tjans autòctons i potenciar el periodisme de proximitat, que els grans mitjans nacionals i estatals obliden conscientment.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

El ButllEtí de l’amic · balleu. (de CPC) L’editora de l’Heraldo de aragón compra el diari...

Documents

Transcript of El ButllEtí de l’amic · balleu. (de CPC) L’editora de l’Heraldo de aragón compra el diari...