EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016-04-29 · Només als Estats Units i només entre 2010 i 2013, els...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

29/04/2016

nú

me

ro 177

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Vendes, audiència i publicitat acceleren la debacle dels periòdics tradicionalsD’AQUÍ I D’ALLÀ: Així estan innovant les agències en la manera de fer rodes de premsa

COMUNICACIÓ DIGITALL’era digital domina el canvi en els diaris locals dels EUA

PUBLICITAT I MÀRQUETINGL’època daurada de la publicitat ha acabat, llarga vida al storytelling!

NOVES EINESISOJ 2016: fer bon periodisme i apostar pel vídeo, les millors estratègies d’adaptació al canvi digital

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICALa revista Saó, el triomf del diàleg entre fe i cultura laica

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: ”El més revolucionari que pot fer un periodista d’avui és sortir al carrer” (Salcedo Ramos)TRIBUNA: Som escarabatsENTREVISTA: El futur periodista ha de ser la combinació d’un hackerANÀLISI: Una crisi en la crisi: oportunitats al quadratDOSSIER: La visibilitat, clau en l’eficàcia publicitària, segons Net Radar de ZenithOPINIÓ: Què és notícia (avui)?

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Vendes, audiència i publicitat acceleren la debacle dels periòdics tradicionalsPer Redacció Puro Marketing

Només als Estats Units i només entre 2010 i 2013, els diaris de paper van perdre el el 64% dels seus ingressos publicita-ris i van haver d’enfrontar-se a una situació de mercat en què l’equivalent a 35.000 milions de dòlars en ingressos publicita-ris es volatilitzava. Les xifres no només van suposar pèrdues i caiguda en els guanys, sinó que van empènyer al carrer a molts periodistes. Les plantilles totals de 59.000 periodistes dels mitjans nord-americans de paper de 1989 es van convertir en 36.000 el 2012. La situació dels Estats Units sol ser la que protagonitza més anàlisi i la que se sol incloure en tots els ar-ticles i en totes les anàlisis, però la veritat és que no és l’única que ha anat registrant caigudes i retrocessos.

La premsa de paper a Espanya també s’ha enfrontat a una aclaparadora sagnia publicitària. Entre 1993 i 1998, els dia-ris espanyols van ingressar xifres a l’alça per publicitat. Amb l’arribada del segle XXI i la popularització d’internet, les coses

van començar a canviar. Les xifres de publicitat van començar la seva caiguda lliure i en els últims anys s’han registrat descen-sos de percentatges de dues xifres. Comparant 2013 amb 2000, es pot concloure de fet que els mitjans ingressen 2,5 vegades menys (i al carrer, per això, s’han quedat 11.000 periodistes).

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Les últimes xifres, sagnantsI les xifres no semblen disposades a millorar o, almenys, no sembla que ho vagin a fer en un futur immediat. Les coses, per a la premsa de paper, pinten més aviat difícils. L’ últim informe d’Infoadex així ho demostra. Mentre la inversió publicitària a in-ternet està a l’alça (amb un creixement del 12,2% durant els pri-mers mesos de 2016) i la inversió en publicitat a Espanya tam-bé mostra brots verds (amb un creixement del 3,3%), les coses per la premsa de paper no són tan positives. Els diaris, encara que segueixen sent el segon mitjà per valor absolut d’inversió publicitària, han perdut un 5,6% d’ingressos i els mitjans online estan situant-se cada vegada més a prop seu. La caiguda en els suplements i en els dominicals (un dels escenaris favorits dels anunciants) és encara més acusada i perden un 10,3% de la inversió.

El pal d’Infoadex no és més l’únic que rep la indústria de la premsa de paper a Espanya. Segons dades de l’ Índex I2P d’Arce Media, en el primer trimestre del 2016 la premsa de pa-per ha perdut un 5,8% de la inversió publicitària i els dominicals un terrible 18,7. Els grans grups de comunicació que tenen el seu fort en el paper són, quan es miren al detall les dades de l’estudi, els que s’emporten els pitjors pals a descens de la in-

versió publicitària i els que han vist com han ingressat menys en els últims temps.

Perquè els anunciants estan fugint en estampida dels mitjans de paper? Les raons són variades. Segons apunten alguns mitjans, la raó podria estar en dos punts fonamentals: D’una banda, la inestabilitat política estaria tenint un impacte en la inversió en aquests mitjans (la premsa de paper és molt més partisana, per així dir-ho, que la de en línia). D’altra, s’estaria produint una creixent pèrdua de confiança dels anunciants a la premsa de sempre.

Però la veritat és que els núme-ros cal veure’ls en un context molt més gran i en una tendèn-cia molt més complexa i com-pleta. La premsa de paper no només està vivint una pèrdua de confiança ara mateix i no-

més a Espanya. La seva situació és molt més complexa i molt més universal, com demostra el fet que moltes capçaleres de paper hagin decidit directament tancar.




Què és el que li passa al paper?La premsa de paper ha perdut el seu poder d’atracció per a certs grups de població. Per als consumidors més joves, el diari de sempre ha perdut el seu atractiu i la premsa s’està enfron-tant a un problema que abans van patir altres mitjans com la ràdio. La seva audiència no s’està renovant i no hi ha per tant una continuïtat. A això se suma que cada vegada se’ls dedica menys temps: en els últims anys, han perdut el 25% de temps de lectura, el que fa que els prestem menys atenció. Està per tant la premsa de paper ferida de mort? I, sobretot, ¿de qui és la culpa?

Habitualment, se sol acusar internet de ser la culpable de la seva mala sort, com si la xarxa s’hagués entestat amb traïdoria a acabar amb el paper. Un estudi de la Universitat de Chicago demostrava no fa gaire que aquestes acusacions no tenien fo-nament. Primer, els universos publicitaris dels dos suports són completament diferents (seria com comparar peres amb po-mes, apunten). Segon, abans que internet aparegués la premsa de paper ja tenia seriosos problemes.

La veritat és que la situació del paper és molt més complica-da. Els grans mitjans han, en general, adoptat una postura de

simplement donar les culpes a l’altre i maleir el seu impacte, en comptes d’intentar reinventar-se i en lloc d’intentar aconseguir trobar noves fórmules i nous mitjans de connectar amb els lec-tors. En lloc de fer un diari de paper que s’adapti al que els con-sumidors podrien esperar ara d’ells, segueixen publicant igual que ho feien fa anys, el que crea un producte que en general està obsolet (i que ja ho estava quan va aparèixer internet: qui vol llegir un diari perquè li expliqui l’última hora que va veure a la televisió i que va llegir a la xarxa 24 hores després que passi?).

I a això cal sumar-hi que en lloc de comprendre Internet, han simplement entrat com elefant en una terrisseria i intentat trasplantar el que passa en un escenari a l’altre, en comptes d’ajustar-se al nou mitjà. Amb això, només han llastrat la seva situació. Mentre els diaris de paper segueixen buscant l’enemic i mentre s’entesten a trobar una manera de forçar el que tot se-gueixi igual, mentre no fan autocrítica i no intenten reinventar-se, la situació segueix aguditzant-se més i la seva crisi continua fent-se més profunda




Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



Així estan innovant les agències en la manera de fer rodes de premsaPer Gonzalo Fernández i Alicia Vela / Prprensa

Redaccions minvades, menys pressupost i més competència han fet que les rodes de premsa, un dels formats més utilitzat en les relacions amb els mitjans de comunicació, estiguin en crisi. Però, hi ha maneres originals i sorprenents de convocar la premsa i aconseguir impacte en els mitjans? Intentant aprofun-dir en aquesta idea, Onda Club, l’espai de debat sobre comuni-cació d’Onda CRO i prnoticias, ha comptat amb la participació de Marc Serra, director d’Estratègia Online d’Indie PR, Esther

Presencio, directora de Canela PR a Madrid i Ana López, Client Manager de Best Relations.

Per començar, no cal oblidar que “el més important perquè una roda de premsa resulti atractiva és que tinguis alguna cosa in-teressant per explicar”, segons ha explicat Ana López. No obs-tant això, “cal treballar la creativitat per convocar la premsa”, ha afegit Marc Serra. Per exemple, una cosa que, tal com ha explicat Serra, s’està popularitzant ara és fer rodes de premsa a través de Twitter, ja que és més còmode per al propi periodista. Esther Presencio, per la seva banda, ha indicat que les rodes de premsa és el format preferit dels clients perquè “són bases per conèixer als mitjans”. “Els clients poden parlar amb ells, xerrar, compartir coses...”, ha assenyalat. Aquestes circumstàn-cies fan que la relació entre mitjans, clients i agències sigui més personal.

Les agències s’enfronten a multitud de problemes quan orga-nitzen una roda de premsa . López destaca que “hi ha empre-ses a les quals els costa superar el format de roda de premsa tradicional”. Marc Serra, en canvi, creu que quan s’organitzen rodes de premsa el que preval és la incertesa: “Tens 30 o 40 persones confirmades però passa una cosa d’actualitat i n’hi

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



van tres”. Esther Presencio canvia de terç en dir que un dels principals contratemps d’organitzar rodes de premsa és “buscar localitzacions originals, no repetir local...”.

Les rodes de premsa han canviat molt en els últims anys, can-vi propiciat per les noves tecnologies principalment. Presencio opina que “cal cuidar molt el que es diu a les rodes de prem-sa perquè tots els periodistes tuitejen o postejen en directe, a temps real”. Cal destacar, així mateix que “els periodistes ja no es mouen per qualsevol cosa”, segons ha explicat Ana López. Marc Serra també ha indicat que “abans tot acabava amb la roda de premsa, però ara cal fer després un treball de camp, de seguiment”.

ERO Unidad Editorial: la plantilla convoca vagues

La plantilla d’Unidad Editorial respon l’ERO que ha plantejat la companyia i que persegueix l’acomiadament de 224 empleats. Les informacions confirmades per prnoticias indiquen que en-

tre els acords s’inclou la convocatòria de diverses vagues de 24 hores. La primera el 3 de maig i des d’aquesta data cada dimarts fins que es resolgui el conflicte. Si no hi ha acord el 21 de maig, a partir d’aquest dia es convocarà una vaga indefini-da. En el cas de El Mundo, el mitjà més afectat, està previst l’acomiadament de 91 treballadors.

Si no s’arriba a acord durant el termini establert per l’administració, a partir del 21 de maig es convocarà una vaga indefinida. De la mateixa manera, els dies de negociació -el pri-mer és el 27 de maig- dels treballadors aprofitaran els seus mi-nuts de descans per fer cada hora concentracions davant dels diferents centres de treball. Aquest calendari de mobilitzacions ha estat aprovat per majoria aclaparadora en tots els centres de treball i redaccions en les que s’han realitzat les assemblees. L’ERO d’Unidad Editorial no inclou baixes incentivades

Sense comptar els acomiadaments que preveu l’ERO, el Grup ja ha reduït la seva plantilla fins als 1.400 empleats dels 2.200 que va arribar a tenir abans de la crisi. La proposta de l’empresa en principi només es limita al mínim exigit per llei: 20 dies de salari per any treballat amb un límit de dotze mensualitats. (de Prnoticias)




Vocento diu que no hi haurà més acomiadaments després de més de 2.300 sortides

Vocento no emprendrà a curt i mitjà termini més ajustos en el seu procés de reestructuració per posar el focus en la transfor-mació digital. Així ho ha assegurat aquest dimarts el seu con-seller delegat, Luis Enríquez, durant la celebració de la junta general d’accionistes 2015, celebrada al Palau Euskalduna de Bilbao. El recent tancament de la planta d’impressió Printolid, a Valladolid, la de la filial CSC, a Madrid, responsable del de-partament financer i de la gestió de la publicitat del grup, i les últimes sortides produïdes al diari ABC posen fi a la reducció de perímetre per valor de 10 milions d’euros anunciada per al 2016.

“Les principals línies d’actuació en 2016 se centraran en l’acceleració del negoci digital, la reducció de costos nets i la gene-ració de caixa ordinària”, ha explicat el president de Vocento, San-tiago Bergareche. “Per poder dur a terme aquestes línies mestres, cal que la companyia abordi una renovació de perfils professionals enfocats al negoci digital i la reducció neta de l’estructura, a través, entre d’altres, de la sortida de negocis considerats no estratègics”.

En aquesta estratègia, segons ha assenyalat Bergareche, els in-gressos digitals de Vocento suposen ja el 28% del total dels ingres-sos publicitaris i de comerç electrònic i sumen un import de 48,3 milions d’euros. De forma paral·lela, entre 2007 i 2011, s’han reduït les despeses d’explotació en un 48,5%; els costos de producció vin-culats a la venda d’exemplars en un 49%, i els costos de personal, finalment, en un 42%. No en va, des de l’inici de la crisi, han aban-donat el grup un total de 2.330 treballadors. (d’El Confidencial)

Prensa Ibérica reorganitza el seu equip directiu en quatre direccions generals

El Consell d’Administració de Prensa Ibérica Media (PIME), ha aprovat reorganitzar el seu equip directiu creant quatre direc-




1. Promoció vàlida entre l’1-3-2016 i el 15-4-2016 (tots dos inclosos). Possibilitat d’aconseguir una Targeta Regal (40.000 unitats) per a persones físiques o un abonament en compte per a persones jurídiques, sempre que es compleixin les condicions de la promoció, que es poden consultar en qualsevol oficina de CaixaBank o a www.CaixaBank.cat. L’import que s’ha d’abonar es calcula en funció de les assegurances contractades i de si el prenedor té un Pack multiAssegurances o no en té cap, i/o de si contracta el servei d’alarma de Securitas Direct España, SAU, a través de PromoCaixa, SA, en els termes indicats a les condicions de la campanya. Promoció subjecta a la fiscalitat vigent. Qualsevol de les companyies pot descomptar l’import de la promoció en cas que s’extingeixi el contracte d’alguna de les assegurances i/o de l’alarma abans de 12 mesos des de l’entrada en vigor, o en cas que s’extingeixi el Pack abans de l’1-1-2017. Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. Caixabank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. NRI: 1419-2016/09681

ALTNIVELL DE PROTECCIÓ

AUTO

Amb les assegurances a CaixaBank i l’alarma de Securitas Direct, estaràs totalment protegit. A més, podràs aconseguir fins a 1.000 euros1 en una Targeta Regal.

Descobreix quin nivell de protecció tens en qualsevol oficina de CaixaBank.

Informa-te’n a www.CaixaBank.cat

multiProtecció



cions generals entre les quals es repartiran les responsabilitats en les àrees de Negoci, Contingut, Financera i Sistemes i la de l’àrea de Serveis Jurídics i Relacions Institucionals. Amb aquest organigrama directiu PIME vol donar un nou impuls a una tra-jectòria de més de tres dècades que ha portat el grup a ser un referent estatal en el món de la comunicació, especialment en la premsa local i regional, i afrontar els reptes de futur del sector.

Els responsables de les quatre noves direccions generals se-ran Luis Andreu, per a l’àrea de Negoci; Isidoro Nicieza, per al de Continguts; Álvaro Alcolea, responsable de l’àrea financera i de Sistemes, i Irene Lanzaco, al capdavant de l’àrea jurídica i Relacions Institucions. El fins ara director general de PIME, José Luis Rodríguez Artime, passa a assumir funcions dins del consell d’administració del grup. (d’AEC)

Sitges Next explora les noves tendències en comunicació

Divendres i dissabte se celebra la segona edició del festival d’innovació en comunicació i new media Sitges Next, enguany amb el lema Awarding the clichés of the future, today. El pro-

grama inclou set conferències, una taula rodona, dos tallers i la projecció i entrega de premis de les campanyes més inno-vadores.

Sitges Next vol establir-se com un certamen on tots els profes-sionals trobin un punt d’inspiració i un lloc de trobada del nou talent, segons apunta el seu director, Xavier Duran. Un dels objectius que s’ha fixat és ser un “estímul” per als creatius, les agències i els anunciants. “Volem ser un espai on es puguin veure i tastar les campanyes i accions més innovadores en comunicació, tant en el missatge com en les formes”, afegeix Duran.




Sitges Next té dues branques: d’una banda, les conferències i els workshops -que configuren el programa del festival- i, d’altra, el concurs de les campanyes més innovadores, agrupades en set categories: Innovació, Estratègia i Creativitat, Continguts, Data i Tecnologia, New Media, What ‘s Next i Talent. També tindrà un Gran Premi Sitges Next en la campanya o projecte més innovador. Cadascuna de les categories està estructurada en diferents subcategories, que permeten segmentar el concurs en funció dels continguts de les campanyes o les seves adap-tacions i processos.

El naixement de Sitges Next també s’emmarca en la voluntat d’omplir un buit per la manca d’un certamen publicitari a Ca-talunya, malgrat ser pionera en la matèria. Amb tot, s’ha evitat emmirallar-se en models més tradicionals, de manera que s’ha aprofitat el denominador comú de la innovació per incorporar els profunds canvis produïts en el món de la comunicació arran de la irrupció d’internet i les noves tecnologies.

Enguany, el certamen fixa les bases sobre les quals es va eri-gir l’edició pilot de l’any passat, pensada per fer boca i marcar la línia a desenvolupar, i incorpora algunes novetats. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Montblanc acollirà l’Assemblea i el Congrés de Premsa Comarcal

L’antiga església de Sant Francesc, de Montblanc, acollirà el dissabte, 21 de maig, la 34a assemblea Ordinària de l’ACPC i el 9è Congrés de la Premsa Comarcal i Local. La cita està organitzada per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i el setmanari Nova Conca.

La jornada dedicarà diverses activitats a debatre sobre el pre-sent i futur de la premsa comarcal i local, i en especial, al relleu generacional en les capçaleres associades a aquesta entitat. També es presentarà el treball guanyador del 8è Premi de Re-cerca Universitària Premsa Comarcal patrocinat per Caixa-Bank. (d’ACPC)

La UAB i RTVE creen una càtedra per a la innovació dels informatius

La Universitat Autònoma de Barcelona i RTVE han posat en marxa una càtedra per a la innovació dels informatius en la so-




cietat digital, per la qual ambdues institucions també coopera-ran en formació i divulgació. La càtedra preveu la col·laboració en tres eixos:

1. Innovació en matèria de formats i continguts; en tecnologia i models de producció; en models de cooperació, participació i desenvolupament, i en informació i xarxes socials.

2. Formació per permetre al personal d’ambdues institucions adquirir coneixements i experiències en els seus diferents àm-bits d’actuació.

3. Divulgació en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden trobar més informació CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)


http://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/la-uab-i-rtve-creen-la-catedra-per-a-la-innovacio-dels-informatius-a-la-societat-digital-1345667174054.html?noticiaid=1345702163834



L’era digital domina el canvi en els diaris locals dels EUAPer Miguel Wiñazki / diari Clarín (Buenos Aires)

Ann Arbor està situat al midwest nord-americà. És una ciutat al voltant d’una gran Universitat, la University of Michigan, sempre ranquejada entre les primeres dels Estats Units. Té 115 mil ha-bitants. El 32 per cent són estudiants. No hi ha diaris impresos en circulació.

L’Ann Arbor News és digital. Va ser fundat en 1835. I va ser el primer diari històric dels Estats Units en deslligar-se gairebé del tot del paper. Va deixar de sortir tots els dies, atrapat en la crisi de la indústria. Conserva encara un suplement imprès, dos dies

a la setmana, els dijous i els diumenges. La versió en línia és gratis. Quan era totalment imprès hi treballaven 272 persones. Avui, una dotzena.

Quina és la rellevància de la dada? El mateix succeeix en la majoria de les ciutats mitjanes i petites dels Estats Units. Es digitalitzen els mitjans locals. Les versions en línia s’editen amb materials “enllaunats” de les agències i amb escarits informes de fets locals quotidians. Hi ha cada vegada menys periodistes professionals al país. N’hi havia 56.900 treballant full time a les redaccions el 1990, segons un informe de la Universitat de Harvard. Avui aquesta xifra es redueix al voltant dels 30.000.

El periodisme local va ser clau en el desenvolupament de la premsa als Estats Units. Les notícies nacionals no arriben per informar a proximitat, s’esvaeix el periodisme localitzat, huma-nitzat i arrelat, que emergeix de la proximitat i dels problemes tangibles que afecten els veïns i no a aquesta ciutadania en abstracte anomenada audiència.

A Ann Arbor, on la temperatura a l’hivern pot baixar als 25 graus sota zero i la neu ascendir a metres en totes les senderes, l’Ann Arbor News imprès era tan familiar per a tots com la calefacció

COMUNICACIÓ DIGITAL



a l’hivern. El canvi cultural és profund. La gent de més de 40 anys es queixa per la seva absència. Un sastre, molt veterà, explica que quan va tornar de combatre al Vietnam, només es va sentir a casa un cop que va obrir el Ann Arbor News al costat de la seva llar de foc.

És clar, en les senyorials i alhora ultramodernes sales en què estudien els alumnes a la Universitat no hi ha un sol diari en paper, sinó belles Apple en mil varietats. Per a ells el periodis-me en paper és juràssic. Aquesta premsa impresa i de veïnat va estructurar una democràcia descentralitzada, que en molts aspectes s’esvaeix, en paral·lel amb l’afartament d’un sistema polític que s’instal·la a la llunyania del dia a dia de les persones.

És que en simultani es palpa la crisi política. Es viu als carrers. A Hillary Clinton li diuen, molts, “mentidera”; a Bernie Sanders, “hippie vell”; i a Donald Trump li diuen de tot, encara que molts creuen que pot ser president.

A l’Ann Arbor News en versió digital no hi ha pràcticament arti-cles escrits per periodistes de la ciutat referits a la política na-cional. És a dir, falta aquesta mirada local sobre el nacional i, obvi, sobre el global.

Hi ha una mena de dissolució de la perspectiva que dóna l’arrelament. De l’enfocament que prové de qui analitza des d’una instal·lació geogràfica determinada. I així tot canvia.

Els mitjans de l’associació AMIC, a l’iQuiosc per Sant Jordi

Les publicacions associades a l’AMIC van estar presents durant la diada de Sant Jordi a la Rambla de Catalunya, de Barcelona, a l’iQuiosc de la premsa i revistes en català, format per més de cinc-cents mitjans impresos.

Un any més, en el marc de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals formada per l’AMIC, l’APPEC i l’ACPC, el conjunt de la premsa en català va




participar de la diada permetent als visitants consultar les dife-rents publicacions impreses locals i comarcals i revistes que hi ha arreu de Catalunya. AMIC, Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, està formada actualment per 115 publicacions impreses i 141 mi-tjans digitals. Aquest any supera, per primer cop, els dos-centes cinquanta mitjans associats, una mostra de la vitalitat, dinamis-me i noves edicions de capçaleres de premsa i mitjans digitals. (de Redacció AMIC)

El digital del diari Levante, en català

El diari Levante-EMV estrenarà diumenge una edició digital ín-tegrament en català, que s’afegirà a l’edició en castellà que ja

té. Els responsables del diari han anunciat que l’edició catalana tindrà els mateixos continguts que la castellana, en temps real. A partir de diumenge, doncs, els lectors podran escollir quina edició volen llegir des d’un enllaç a la portada a la web del diari. Editat pel grup Editorial Prensa Ibérica, el Levante va ser fundat el 1872 amb el nom d’El Mercantil Valenciano.

També des de diumenge, Prensa Ibérica oferirà la versió digital de l’esportiu Superdeporte en català. Els dos diaris oferiran un enllaç als lectors a través del web perquè puguin escollir quina de les dues versions volen llegir, en castellà o en català. Les dues edicions oferiran els mateixos continguts i s’ha descartat fer edicions en paper en català. (d’AEC)

Vogue duplica el seu temps de lectura a Facebook, amb els Instant Articles

La revista Vogue, d’Ediciones Condé Nast, ha apostat en la seva estratègia per l’eina de publicació de continguts Instant Articles, de Facebook, el que ha tingut un impacte immediat en el temps mitjà en pàgina que, segons les seves dades, s’ha duplicat en els primers dies d’aplicació de l’eina, amb una mi-




tjana de 4,5 minuts. Els Instant Articles es mostren en el mur de Facebook igual que la resta de continguts, però ofereixen una descàrrega gairebé immediata, el que agilitza el consum de la informació mantenint la qualitat dels textos, fotos i vídeos de la revista.

Els Facebook Instant Articles de Vogue estan disponibles des del passat 7 d’abril. Amb aquest desenvolupament, assenyalen des de l’editora “Vogue permet als seus gairebé dos milions de seguidors a la xarxa social gaudir d’una experiència millo-rada quan accedeixen al contingut des de dispositius mòbils”. L’edició digital de Vogue a Espanya compta amb més de 15 anys d’història i en 2013 es va convertir en el primer mitjà es-panyol a llançar un web “responsive”. (de Marketing News)

Com fer que el teclat numèric aparegui al costat de les lletres en el teu smartphone

Una de les grans molèsties a l’hora de teclejar en el nostre smartphone o tauleta arriba a l’hora de canviar de teclat. Si hem de posar números i símbols, perdem agilitat per escriure el nostre article i, sovint, en el canvi, es produeixen alguns errors

fruit de la celeritat. Com ampliar el teclat perquè surtin també els números? .

Primer. Cal afegir un estil d’entrada personalitzat anant a Confi-guració> Idioma i entrada de text> Teclat de Google> Aspecte i disseny> Estils d’entrada personalitzats, un cop aquí premerem sobre el símbol de ‘+’ per afegir-ne un de nou. Triem el nos-tre idioma, en les opcions de “Tipus” triarem “PC” i premerem sobre “Afegir”. A continuació ens demanarà habilitar aquesta opció, acceptem i llestos.

Ara tornarem a Configuració del teclat de Google. Seleccionarem “Idiomes”, desmarcarem l’opció de “Utilitza l’idioma del sistema” i seleccionarem l’opció que acabem de crear amb la qual es veuran els números com en el teclat del nostre ordinador. (de Tumywigo)




L’època daurada de la publicitat ha acabat, llarga vida al storytelling!Per Marketing Directo

Evitar la publicitat és una cosa que els consumidors han fet des del principi dels temps, no només en el món digital sinó que, fins i tot quan el mitjà publicitari per excel·lència, la televisió, era la reina de les llars, tothom s’aixecava en els talls de la programa-ció ja fos per acudir a la nevera a la recerca de provisions o per fer una visita al bany.

I és que, els anuncis no han estat mai un format que agradés als consumidors, mai han estat vistos com una cosa que el pú-blic vulgui consumir, sinó com això que s’interposa entre el que l’audiència realment vol veure. Així, ho exposa Scott Donaton,

chief content officer de Digitas Studio a Adweek, que reflexiona sobre la transformació gairebé obligatòria de la indústria marke-tera gràcies a l’aparició dels nous serveis digitals.

No obstant això, tot i que passa amb la gran majoria d’anuncis, no tots són evitats pels espectadors. De fet, la bona publicitat, aquesta que és reconeguda i guardonada com a autèntiques obres d’art originals, són gaudides per milions de persones. Perquè? Pel simple fet que expliquen històries.

La clau de la publicitat fa molt temps que va deixar de ser la d’atrapar a l’audiència per vendre productes a canvi d’obtenir, entre bombardeig d’anunci i anunci, un temps del seu programa favorit, per esdevenir una manera de demostrar el bona que és una marca connectant, emocionant, explicant.

I la narrativa publicitària ha canviat radicalment en els últims 20 anys per una sola raó: el empoderament del consumidor. Cada pas en el món digital, des de l’iPod eliminant la tirania de l’àlbum per oferir tan sols les cançons que desitja adquirir al consumidor, passant pel fenomen ad blocker, han anat propor-cionant un major poder d’elecció a l’audiència que és ara la qual tria el què vol i el què no vol veure.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Amb 200 milions d’usuaris del programari de bloqueig d’anuncis a tot el món, el missatge tant per marketeros com per a mitjans és aquest: els usuaris eliminen els anuncis perquè s’han tornat cada vegada més molestos i mediocres i són vistos com el ger-mà bessó malvat de la indústria dels continguts.

Durant dècades s’ha cregut que l’audiència mai estaria dispo-sada a pagar pels serveis i, però, el temps ha posat a cadascú al seu lloc i les excuses que durant molt de temps han mantin-gut els marketers han caigut pel seu propi pes. I per a mostra els serveis com Netflix, Hulu, Amazon o Spotify, els usuaris de pagament es compten per milions.

La conclusió és senzilla, el públic només està disposat a pagar per consumir el que vol, com vol, on vol i quan vol i això és el resultat de l’empoderament del consumidor. Aquest fenomen potser hagi beneficiat en major mesura a l’audiència però, de manera col·lateral, també les marques s’han vist beneficiades o almenys, així ho haurien d’entendre.

Aquesta més gran exigència només fa que els anunciants no tinguin més remei que rebregar-se el cap desterrant missatges intranscendents per al seu target i comencin a optar per afegir

valor als seus missatges construint espais narratius que entre-tinguin, eduquin, inspirin i canviïn les vides dels receptors.

L’època daurada de la publicitat pot ser que hagi arribat al seu final, però, per descomptat, l’era daurada de l’storytelling no-més acaba de començar.

RankingPR2016: Les agències de comunicació segueixen a la baixa

Un any més prnoticias i la consultora de comunicació Torres i Carrera presenten la Va edició del Rànquing sectorial sobre el mercat de les relacions públiques a Espanya. Segons les últimes dades aportades per l’Institut Nacional d’Estadística, el




2013 el negoci de les agències de comunicació i relacions pú-bliques es va contraure un 27% quedant-se en els 286 milions d’euros. El proper dia 11 de maig a les 10 del matí es presen-tarà l’última edició d’aquest informe en el qual es coneixeran les dades de facturació de les principals agències de comunicació i relacions públiques a Espanya de l’any 2014.

La baixada en el volum de negoci del sector de consultoria en Comunicació ha estat més acusat en les empreses més petites, mentre que a les agències de major facturació durant l’últim any el mercat es va contraure només un 1,5%, segons l’Informe PR 2015.

L’Informe PR 2016 es basa en dades obtingudes del Regis-tre Mercantil i contrastades per les agències de comunicació incloses en l’anàlisi. Aquestes fonts condicionen les dates de consulta ja que les últimes dades de l’INE corresponen a 2013 i els de les empreses als últims tancaments comptables pú-blics. Com a criteri de recerca i selecció s’identifiquen les 30 primeres firmes per facturació d’Espanya. Sobre aquest panell d’empreses, l’informe analitza les següents variables: factura-ció, ocupació, resultat i ubicació. (de Prnoticias)

Smartclip es queda amb l’exclusiva de les capçaleres digitals de RBAL’editorial RBA ha confiat a Smartclip, xarxa especialitzada en for-mats publicitaris digitals, la gestió en exclusiva de les webs de Lecturas, Semana, InStyle, PC Actual, El Jueves, National Geo-graphic i El Mueble. Després de l’acord, les capçaleres digitals de RBA s’incorporen al portafoli de Smartselect, la marca sota la qual s’agrupen les capçaleres premium comercialitzades per Smartclip, en la qual ja es troben altres com Eldiario.es, Autoscout24, Fil-maffinity, Invertia.com o Autopista.es, entre moltes altres.

L’acord inclou tots els dispositius i tots els formats publicitaris estàndard, a més d’accions especials com publireportatges o patrocinis. (d’Ipmark)

* S, C, P, F... presenta la nova campanya transmèdia de Banc Sabadell

Banc Sabadell, de la mà d’*S, C, P, F..., ha llançat la seva nova campan-ya amb el concepte “Cent Respos-tes immediates”, en la qual mostra




les respostes de trenta protagonistes a preguntes diverses. Una idea que, de nou, posa el focus en el client, propulsant innovadors i potents formats amb els quals connotar que BS és una entitat en constant evolució, que sempre escolta, s’adapta i és capaç de proposar noves i eficaces solucions per als nous temps. En aquest cas, noves respostes per a les necessitats d’un segment - el dels negocis, comerços i autònoms - amb el qual el banc s’ha sentit molt vinculat des dels seus inicis.

De la mà de la productora Sofa Experience, sota la direcció del realitzador Lluís Segura, amb aquesta campanya el Banc inaugura un nou format que evoluciona les ja clàssiques “Con-verses Sabadell” en blanc i negre. Les peces audiovisuals es caracteritzaran pels primeríssims plans dels seus protagonis-tes que respondran a preguntes que no coneixien abans de rodar-les. Preguntes i respostes que donen com a resultat unes peces que desborden naturalitat, improvisació, frescor, intimi-tat i, sobretot, veracitat. D’altra banda, el fotògraf Daniel Riera -especialitzat en moda- ha sabut captar l’actitud i essència de cada protagonista, creant així una sèrie de peces editorials amb molta personalitat pròpia per als anuncis en premsa i revistes. (de Periódico Publicidad)

Transgressora campanya de Moritz per rellançar una de les seves cerveses

La companyia cervesera barcelonina Moritz torna a irrompre en els mitjans amb una ori-ginal campanya creada per l’agència barce-lonina Pavlov per rellançar Moritz Epidor, la seva cervesa triple malta. Realitzada amb la col·laboració del conegut il·lustrador barceloní Francesc Punsola, el treball parteix d’una po-tent imatge gràfica que utilitza el símbol d’una

mà fent les banyes com a element principal per comunicar el seu missatge “Radicalment Moritz”.

Sota aquest ‘claim’, l’equip de màrqueting de Moritz aposta de nou per un to transgressor per la seva cervesa forta, incorpo-rant formats no convencionals i accions activistes com la pro-moció creada a partir d’una idea original del client “Beu-te l’IVA cultural”, en la qual la marca regala una Moritz Epidor a canvi d’una entrada de cinema o teatre. Aquesta campanya tindrà presència a Catalunya en premsa, digital, mitjans propis i diver-sos materials per a PLV. (de Marketing News)




La Travessa celebra el seu 70è aniversari amb una nova campanya

La campanya del 70è aniversari de la Quiniela_IPMARK ha es-tat creada per RK i està composta per quatre històries diferents que repassen els últims 70 anys de la Travessa. L’objectiu de la campanya ha estat continuar en la línia dels últims treballs de la Travessa, vinculant el món del futbol amb el de les emocions des d’un to propi amb el qual empatitzar i arribar als especta-dors.

Per això, la campanya consta de 4 espots de 30 ‘’, una versió 40 “i una altra de 60”, 1 falca de ràdio, l’activació d’una nova secció pròpia al web de la Travessa i cartells en els més de 10.500 punts de venda de Loteries i Apostes de l’Estat. (d’Ipmark)




ISOJ 2016: fer bon periodisme i apostar pel vídeo, les millors estratègies d’adaptació al canvi digitalPer Paola Nalvarte / Journalism in the Americas

L’estratègia de The New York Times (NYT) per adaptar-se als canvis dinàmics del consum i producció de notícies i a les no-ves eines, va assegurar Kinsey Wilson, és persistir en fer i oferir bon periodisme com a contingut.

Wilson, editor d’Innovació i Estratègia i vicepresident executiu del diari, va obrir el 17è Simposi Internacional de Periodisme Online (ISOJ per les sigles en anglès) fa quinze dies. Wilson

va ser presentat per Lorraine Branham, directora de l’School S.I. Newhouse de Comunicació Pública de Syracuse University.

Desarrelament i interrupció és la conjuntura en què es fa perio-disme en l’actualitat, en una era de constant canvi tecnològic i de formats de mitjans de comunicació i noves eines, va dir Wilson.

Respecte del ràpid canvi en l’ambient en què es desenvolupa el periodisme, Wilson va citar l’acadèmic Clay Shirky: “l’antic desapareix abans que el nou material s’hagi publicat”. Wilson va canviar la cita d’Shirky en agregar: “les coses noves també desapareixen”. Va afegir que és un treball diari del Times la re-visió de continguts i formats oferts, amb la finalitat de “mantenir el ritme de la velocitat del canvi”.

Sobre l’estratègia actual del NYT, Wilson va ressaltar el se-güent: 1. Fer bon periodisme com a base de tot. 2. Redoblar esforços per captar més lectors subscriptors. 3.Aconseguir que el consum del NYT sigui un hàbit diari. 4. Prioritzar el negoci de les subscripcions, donant part del contingut gratuïtament. 5. Fer del NYT una destinació per al lector. 6. Tenir sempre com a focus al lector.

NOVES EINES



Pel que fa a les plataformes de consum de notícies, el focus i el desafiament ara està, segons Wilson, en el consum de notícies en els dispositius mòbils. Encara que això no és nou, ha afegit, el Times segueix estudiant la millor manera que els permeti sa-tisfer a aquest tipus de lector, pel que fa al contingut i tipus de servei. Els dispositius mòbils són “incansablement persistents”, va observar Wilson, “altament connectats als ritmes del nostre dia”. “Encara que això soni esgarrifós, creiem que trobarem la manera, en un futur molt proper, d’arribar a elaborar continguts personalitzats per a aquest tipus de consumidor”, va dir Wilson.

Una altra de les anotacions de Wilson sobre les tendències ac-tuals del periodisme, que va compartir amb els assistents de l’ISOJ, és la tendència del periodisme visual com a contingut del Times. El visionari editor del diari va acceptar que aquest mitjà “és de molt text”, però va pronosticar que el 50 per cent del contingut del Times serà purament visual en un parell d’anys.

“També estem experimentant la cúspide del canvi en la narració d’històries, en usar text, fotos i vídeos”, va dir Wilson. No obs-tant això, ha afegit que el periodisme visual ha d’anar més enllà de només mostrar fotos, gràfics i vídeos i fer us constantment de noves eines.

Pel que fa a les estratègies comercials del Times, Wilson va dir que sobretot es busca vendre un servei, juntament amb el contingut. El servei ofert amb el contingut ha de ser de gran “utilitat i valor informatiu”. Wilson va revelar que el Times està compromès a doblar els seus ingressos per subscripció digital en els propers anys, amb l’esperança d’arribar als 800 milions de dòlars.

Va dir també que els paywalls (pagament per llegir contingut) serveixen per a publicacions com el Times o The Wall Street Journal, un aspecte que Branham va debatre. Ella va assenya-lar com aquests mateixos dos exemples són sempre utilitzats així que la pregunta es manté sobre si els paywalls en efecte són una estratègia de negoci efectiva.

“La publicitat segueix sent important”, va respondre Wilson. No obstant això, va afegir, la tendència és que els anunciants no necessiten als mitjans de comunicació tradicionals per arribar als seus consumidors, que es relaciona a l’escala, en aquelles operacions de notícies petites i locals que són “la segona lectu-ra” i no” la primera lectura” com The Times o The Journal.

NOVES EINES



Adobe Stock porta les imatges a on més les necessites

Seguint el seu objectiu d’acompanyar els creatius al llarg de tots els seus processos de treball, Adobe ha llançat la seva platafor-ma d’imatges i vídeos d’arxiu, Adobe Stock. Però Adobe Stock no és un banc d’imatges més, sinó que porta les imatges on més les necessites, directament a les aplicacions de Creative Cloud.

El sector de la imatges i vídeos d’estoc mou uns 3.000 milions de dòlars a l’any. I com més del 85% dels compradors d’estoc i el 90% dels venedors utilitzen les eines d’Adobe, l’estrany és que la famosa empresa hagi esperat tant per llançar la seva pròpia oferta. Però l’espera no ha estat inútil, sinó que ha per-mès que aparegui una plataforma diferent.

A primera vista, Adobe Stock pot semblar similar a qualsevol pàgina web d’estoc, però la seva integració amb Creative Cloud la fa única. Pots baixar l’esborrany d’una imatge amb marca d’aigua i es sincronitza directament amb les teves biblioteques per aparèixer a Photoshop, Illustrator, InDesign, AfterEffects, Premiere Pro... Si crees el teu projecte, una composició amb un esborrany, amb un sol clic pots substituir-lo per la imatge en alta resolució, sense perdre tots els ajustos i filtres que hagis treballat. I pots fins i tot fer la cerca directament dins dels propis programes si no vols passar pel teu navegador.

Un estudi de Pfeiffer Consulting, sobre aquest sistema d’Adobe Stock, mostra que el temps dedicat a llicenciar imatges es divi-deix per 10. Canviar la foto d’una composició de l’esborrany a l’alta resolució solia trigar una mitjana de 2 min i 52 segons, ¡ ara amb Adobe Stock només trigaràs 16 segons. A més, gràcies a la integració de les biblioteques de Creative Cloud en totes les apps, tant mòbils com d’escriptori, ara és molt senzill preparar esbossos incloent els esborranys de fotos, des de qualsevol lloc amb un mòbil o una tauleta per després acabar el projecte a l’ordinador. (de Naturpixel)

NOVES EINES



El reproductor QuickTime crea vulnerabilitats als PC’sSi un PC amb Windows està executant el reproductor QuickTi-me cal optar per desinstal·lar-lo perquè tot indica que aques-ta aplicació de Windows no ha rebut una actualització des de gener. A més, els investigadors de seguretat de Trend Micro van revelar que Apple no donarà correccions de seguretat en el futur a aquest servei de reproducció de vídeos.

S’han detectat, almenys, dues vulnerabilitats a QuickTime que amenacen els usuaris de Windows que encara tenen el progra-ma instal·lat. Sembla que l’única manera de protegir el sistema Windows d’hipotètics atacs contra possibles vulnerabilitats a QuickTime és desinstal·lant el programa.

La jubilació de QuickTime per Windows va ser planificada durant almenys uns mesos, i possiblement molt més temps, segons di-verses fonts especialitzades. Apple mai no ha donat suport Quic-kTime per a Windows 8 o 10, encara que alguns usuaris han trobat formes d’evitar la restricció. L’actualització del gener retira el plugin de QuickTime per al navegador. El lloc web d’Apple pro-porciona instruccions d’eliminació. (d’ Starmedia)

Compte amb l’última estafa: WhatsApp encara no té videotrucades

L’última estafa online té a veure amb WhatsApp i les trucades de vídeo. Milers d’usuaris han reportat que han rebut un mis-satge per poder fer aquest tipus de comunicació en l’app de missatgeria, cosa que encara no està en funcionament. Per tant el resultat és l’esperat, els que cauen en el parany són derivats a webs de pagament.

Si es punxa en l’anunci, l’usuari és portat a una web mòbil en la qual, després de superar tots els passos, acaba subscrit a un servei de missatgeria premium. Segons ha informat l’Oficina de Seguretat de l’Internauta, els afectats per aquest engany han de revisar i monitoritzar periòdicament la informació sobre ells a Internet i tractar que les dades privades no siguin utilitzades sense consentiment. A més, en cas d’haver donat el número de telèfon caldrà contactar amb l’operadora de telefonia mò-bil perquè bloquegin els números associats als SMS premium per evitar participar en altres promocions o campanyes. (de Tumywigo)

NOVES EINES



Youtube se suma a les retransmissions en 360º

Youtube ha fet un pas endavant per oferir un nou concepte de con-tingut multimèdia. Les retransmissions en 360º deixaran de ser un concepte futurista a l’abast de pocs per situar-se al present proper i per a tots els usuaris. La primera insersió en viu arribarà amb la retransmissió del festival Coachella a través de la seva plataforma. Amb aquesta novetat, els usuaris de Youtube podran gaudir de tots els concerts sense perdre de vista el que passa al voltant, tan sols serà necessari moure el ratolí de l’ordinador.

No hi ha dubte que la realitat virtual i el vídeo a 360º ajuden a l’usuari a estar un pas més a prop de llocs i moments especials

per poder viure’ls amb intensitat i Youtube és conscient. Des Youtube expliquen que per garantir que tots tinguin la possi-bilitat d’explicar històries increïbles amb tecnologia de realitat virtual, han col·laborat amb companyies de diversos sectors. Per exemple, VideoStitch i Two Big Ears, dues empreses de programari que estan desenvolupant tecnologies compatibles amb retransmissions de vídeo en 360º. A més. Google està mi-llorant l’experiència sonora dels seus usuaris quan fan clic als vídeos de la seva xarxa. Des de ja, Youtube permet escoltar el so des de totes les direccions. Encara que, de moment, tots aquells que estiguin gaudint d’una emissió en streaming a tra-vés d’aquesta plataforma no podran gaudir de l’àudio espacial que ja està disponible.

Es pot obtenir més informació des del bloc de Youtube CLI-CANT AQUÍ (de Digital Trends)

Facebook modifica novament l’algoritme amb el que ordena les actualitzacions

Facebook ja havia anunciat que anava a començar a tenir en compte el temps que passa un usuari veient/ llegint una pu-

NOVES EINES

http://youtube.googleblog.com/2016/04/one-step-closer-to-reality-introducing.html

http://youtube.googleblog.com/2016/04/one-step-closer-to-reality-introducing.html



blicació a l’hora d’organitzar quines són les que es mostren en el timeline de l’usuari. Doncs bé, aquesta modificació de l’algoritme que controla les publicacions que veiem a la xarxa social ja està en funcionament.

Amb ella Facebook vol plantar cara a l’clickbait (és a dir, la ten-dència que tenen alguns mitjans de comunicació de cercar el clic fàcil de l’usuari amb titulars atractius i contingut de baixa qualitat). Al principi Facebook només va a tenir en compte el temps que passen els usuaris veient les publicacions a l’Instant Articles oa la versió mòbil de la xarxa social.

Al costat d’aquesta novetat, Facebook també tindrà en compte a l’hora d’ordenar les publicacions que aquestes provinguin de diversos mitjans de comunicació o pàgines corporatives. Se-gons la companyia, als usuaris els agrada llegir informacions i continguts procedents de diverses fonts d’informació, per això potenciarà també que no es mostrin moltes publicacions segui-des del mateix creador. Les pàgines corporatives que no pu-bliquin molt sovint tampoc notaran la reducció de l’abast, però potser sí els mitjans de comunicació que realitzen diverses pu-blicacions en pocs minuts. (de Trece Bits)

NOVES EINES



La revista Saó, el triomf del diàleg entre fe i cultura laicaPer AEC

Per Sant Jordi va veure la llum La revista Saó (1976-1987). Cristians i esquerrans nacionalistes, llibre del periodista i pro-fessor Francesc Martínez Sanchis, editat per la Universitat de València, que repassa la historia de la primera publicació de la democràcia escrita íntegrament en valencià. L’obra analitza la fundació i evolució de Saó en la seua primera època, els anys 1976-1987, així com els discursos ideològics i les lluites de la revista en els convulsos anys de la Batalla de València.

Què tenen en comú el Concili Vaticà II i Nosaltres, els valencians de Joan Fus-ter? A primera vista, res. Però de vega-des la Història forja aliances insospita-des. Saó és un d’aquests casos atípics en la història on conflueixen sectors amb ideologies antany irreconciliables. Va ser fundada en 1976 per cristians progressistes valencianistes influïts per

l’oberturisme del concili, que obrí el camí a l’ús de les llengües vernacles en la litúrgia, als quals s’uniren intel·lectuals i perio-distes nacionalistes –agnòstics i d’esquerres– imbuïts per les idees de Fuster sobre la identitat valenciana. El xoc identitari que va patir la societat valenciana durant la Transició, amb el consegüent creixement del blaverisme, féu convergir catòlics i no creients en un mateix projecte editorial.

En aquesta convergència radica l’originalitat de Saó, consti-tuint un fet insòlit en la història de la premsa valenciana. I és a més la revista de la democràcia en valencià de més llarga durada: enguany 2016 compleix 40 anys. El secret de la seua permanència en el temps obeeix al fet d’haver estat capaç de fomentar el diàleg entre la fe i la cultura, i més en concret amb la cultura valenciana.

Saó ha estat dirigida, en èpoques successives, pels sacerdots Josep Antoni Comes, Emili Marín i Vicent Cardona. Els tres van estar en el moment fundacional de la Saó. A partir de 2010 as-sumeix la direcció el mestre i periodista Vicent Boscà, el primer seglar que n’està al front de la revista. Tanmateix, aquest llibre s’endinsa en la primera època de Saó, el període de dotze anys que van de 1976 a 1987, segurament l’etapa més decisiva quan

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



Saó assenta la línia editorial que perdurarà en el temps: cris-tianisme progressista, valencianisme democràtic i socialisme humanista.

El llibre està organitzat en cinc capítols. En la primera part es descriuen els processos històrics anteriors al naixement de la publicació –principalment l’impacte del Vaticà II i de Nosaltres, els valencians, així com el procés de recuperació cultural en-cetat durant la dictadura franquista– que convertiran Saó en un espai de trobada de cristians progressistes i nacionalistes ag-nòstics d’esquerra. Els capítols segon i tercer aborden les arrels cristianes de Saó, fruit de la influència del concili, on es confi-guren els diversos moviments del progressisme catòlic valencià que acabaran arrelant en Saó. Corrents cristians que lluitaren contra el règim de Franco i la cúpula eclesiàstica conservadora per una Església compromesa amb la classe obrera, la demo-cràcia, els pobres, la normalització del valencià, l’ecumenisme i el diàleg entre la fe i el món de la cultura.

El Diari Ara, Diari Més Ebre i SE7accents finalistes a la millor portada de premsa als premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català 2016

Tres mitjans de l’AMIC són els finalistes a la categoria de millor portada en premsa dels Premis 2016 de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català que organitza la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.

D’entre les 10 publicacions que es van presentar a aquest pre-mi les finalistes han estat el Diari ARA, Diari Més Ebre i SE-




7accents. El premi que s’atorga per votació popular s’acabarà de decidir la mateixa nit del lliurament de premis el proper 4 de maig a l’Espai Endesa, on els assistents podran votar a una de les tres finalistes, i es desvetllarà la guanyadora al final de l’acte. (per redacció AMIC)

Recomanacions del CIC sobre periodisme i publicitat

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va presentar di-mecres al Col·legi de Periodistes de Catalunya el treball d’una co-missió que ha estat treballant en els darrers mesos sobre el tema del periodisme i la publicitat, en el camp del conflicte d’interessos. Aquest treball és la consecució d’un seguit de queixes rebudes al CIC al llarg de diversos anys. Es posa de manifest la necessitat d’ampliar el Codi Deontolò-gic dels periodistes catalans amb una sèrie de recomanacions al voltant del criteri 7, les quals orientin als professionals de la comunicació a fer millor el seu treball.

El CIC considera convenient posar el focus de forma prio-ritària en la obligació de “separar escrupolosa i inconfusible-ment informació i publicitat”. En aquest sentit, assenyala que la publicitat feta per periodistes populars seria “una casuística específica de la transgressió” d’aquest principi de separació. L’organisme també afirma que, per protegir la integritat de la professió, cal insistir “en la necessitat d’evitar no només el con-flicte d’interessos, sinó també l’aparença del conflicte”. Més in-formació CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Intercanvi de coneixements entre periodistes i professionals de la salut

La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Ca-talunya i el Departament de Salut de la Generalitat organitzen una sessió perquè professionals del periodisme i de la salut intercanviïn coneixements sobre diversos àmbits del sistema de salut català.

La jornada està pensada tant per a professionals dels mitjans que habitualment fan temes de salut com també –i molt espe-cialment- per a periodistes de perfil més generalista que volen


http://fcic.periodistes.org/estatuts-del-cic/documents-sobre-etica/



tenir més informació sobre el funcionament del sistema sanitari a Catalunya. La idea és potenciar el coneixement entre perio-distes i responsables de comunicació i professionals de l’àmbit de la salut, i que sigui una jornada útil per a tots. Cal confirmar l’assistència a través del correu electrònic [email protected]

La sessió serà dimecres vinent, dia 4 de maig, a partir de 2/4 de 4 de la tarda, a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona i està previst que duri entre dues i tres hores. Us avancem alguns dels temes que es tractaran: Aproximació al sistema sa-nitari; llistes d’espera; aspectes de confidencialitat de la infor-mació; terminologia i Salut Pública: vigilància epidemiològica. (d’AEC)

Nous cicles formatius en comunicació gràfica i audiovisual

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el decret que estableix el currículum dels cicles formatius de grau mitjà i grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família professional ar-tística de comunicació gràfica i audiovisual. L’objectiu és donar

resposta a les necessitats de qualificació professional detecta-des a Catalunya en aquest sector.

Amb aquests deu títols, s’actualitza la formació en comunicació gràfica i audiovisual amb cinc títols de nova creació (assistència al producte gràfic interactiu, animació, gràfica interactiva, gràfi-ca audiovisual i còmic), mentre que la resta (assistència al pro-ducte gràfic imprès, gràfica impresa, gràfica publicitària, foto-grafia i il·lustració) són actualitzacions d’uns d’anteriors d’acord amb l’evolució tecnològica, econòmica i social del sector. (de Comunicació 21)

CECABLE organitza les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla

Una cinquantena de conferències d’empreses i entitats i nom-brosos estands protagonitzaran les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya-2016, organitzades pel terrassenc Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), el Departament de Comunicació i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Acotec (Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions per Cable). L’esdeveniment




es durà a terme del 3 al 5 de maig de 2016 al 22@ de Barcelona (Auditori del Campus del Poblenou, que reuneix la Facultat de Comunicació i l’Escola Superior Politècnica), amb el suport de l’Escola Universitària Mediterrani de la Universitat de Girona, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Uni-versitat Ramon Llull, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Camilo José Cela.

L’esdeveniment analitza els factors estratègics de les teleco-municacions a Catalunya (evolució tecnològica, comportament del consumidor, necessitat de connectivitat constant i garanti-da o competència). “La Societat de la Banda Ampla prioritza l’expansió de la xarxa i la creació de continguts. Les Jornades

analitzen aquests eixos angulars”, afirma Joan Francesc Fon-devila Gascón, director del CECABLE.

La primera sessió analitzarà el 3 de maig “La banda ampla a Catalunya i Espanya” (amb la participació de Wifidom, Hispa-sat, Adamo, Juniper Networks, Accenture, Telefónica, Veu Tele-com, Telnet i Xarxa Oberta de Catalunya) i, a la tarda, “Serveis i continguts a les xarxes de banda ampla”, amb la taula rodona “L’evolució tecnològica del cable històric català i espanyol” (CE-CABLE, Alpha Enginyeria de Telecomunicacions, Acotec, Aire Networks, Xarxes de l’Ebre Internet i Comunicacions) i expo-sicions de Anvimur, Guifi.net, Neutrans, Bitnap, Microzanjas, Artsys, Duraline i PTV Telecom.

A la segona sessió, el 4 de maig, s’estudiarà l”Evolució de ti-pologia i d’instal·lació de cable per a banda ampla” (BT Global Services, Promax, Corning, Elecnor, Datwyler, KeyFiberProject, Technetix, Optral, W-onesys i Cablerunner Ibèrica) i, a la tarda, “Nous horitzons per al sector de la informàtica” (WatchGuard, Bitdefender, Microsoft, Sharing Academy i Panda Security).

La tercera sessió, el 5 de maig, sota el títol “Impactes diversos de les xarxes de banda ampla”, començarà amb la tradicional




taula rodona institucional, aquesta vegada sobre “Com es tra-dueix en progrés social l’expansió de les xarxes de banda am-pla?”, que comptarà amb representants de CECABLE, Gene-ralitat de Catalunya, CNMC, Feceminte, Telecos.cat, COETTC i Xarxa Oberta de Catalunya. Després d’això, s’exposaran les propostes d’Agile OTT, Sony, Anxanet, Televisa i Barkeno. Les principals xarxes socials (Twitter, Facebook, LinkedIn, Google+, Instagram, Pinterest) permetran seguir l’esdeveniment. Més in-formació a www.cecable.net.- (d’AEC)

Es prepara El poder dels mitjans

El poder dels mitjans és el reportatge que està realitzant l’associació Aulamèdia amb l’objectiu d’estrenar-lo a les jorna-des Mirar i educar críticament. Aquestes es faran a principis del pròxim mes de juliol i enguany arriben a la desena edició. Per poder dur a terme el projecte del reportatge, l’entitat ha im-pulsat una campanya de suport demanant petites aportacions per poder sufragar les despeses que comporta. Aulamèdia du quinze anys desenvolupant activitats per promoure l’educació en comunicació a les aules.

Aquest és un objectiu que el Sindicat de Periodistes de Cata-lunya (SPC) comparteix i en diverses ocasions les dues organit-zacions han col·laborat per realitzar activitats en aquest àmbit. Que la ciutadania pugui fer una lectura crítica dels mitjans de comunicació per exigir-los el millor sempre ha estat per a l’SPC i Aulamèdia una qüestió de vital importància per poder disposar d’una democràcia de qualitat (d’SPC)

Segona edició del Simposi sobre Llibertat de Premsa a Lleida

El Col·legi de Periodistes de Catalunya-Demarcació de Lleida i el Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Uni-versitat de Lleida organitzen la segona edició del Simposi sobre Llibertat de Premsa, els propers 3 i 4 maig, al Centre de Cultu-res i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont. Les inscripcions gratuïtes online es poden fer CLICANT AQUÍ

Després de l’èxit de la primera edició del Simposi, enguany el certamen presenta algunes novetats. D’una banda, el Simposi se centrarà en un únic tema: La llibertat de premsa i els mitjans públics, el qual serà tractat en les diverses ponències del dia 4


http://www.cecable.net

http://goo.gl/forms/aq5kFYoZrS



de maig. I d’altra banda, el dia 3, a la tarda, s’ha convidat diver-ses universitats de Catalunya i el País Valencià a participar de tallers temàtics o workshops on estudiants i professors de cinc universitats -a més de periodistes professionals- presentaran i debatran els seus treballs de recerca. Es pot ampliar la informa-ció CLICANT AQUÍ (de CPC)

Invitació a la discrepància

El professor de Periodisme Josep Lluís Micó ens convida la dis-crepància i ens recorda que a l’articulisme breu cal poca teoria i molta pràctica, en un llibre de la col·lecció Manuales. Segons explica en el llibre, “els periodistes mai han de renunciar a la dada precisa i al rigor en la interpretació de les causes i con-seqüències. Ni tan sols si s’endinsen en els gèneres d’opinió o se sotmeten a les limitacions d’espai i temps que imposen les circumstàncies dels mitjans actuals.”

Pel doctor Micó la obligació del periodista sempre és “trans-cendir l’obvietat per a ser útils i propiciar un diàleg enriqui-dor. Perquè, per molt exigent que sigui el format explorat, no hi ha justificació per a el vacu.” Heus aquí la motivació prin-

cipal d’aquest llibre: convidar el públic a reflexionar sobre la construcció col·lectiva d’un marc de convivència a través d’un centenar d’articles breus o “bitllets”, originalment publicats en català a Diari de Girona i traduïts al castellà per l’autor. Les peces tracten de sintetitzar, mitjançant la mínima teoria i tota la pràctica possible, les nombroses opcions disponibles perquè els columnistes afrontin aquests reptes. (d’Editorial UOC)

Jordi García Tabernero presidirà el Jurat d’Eficàcia 2016

L’Associació Espanyo-la d’Anunciants (aea) ha convocat la XVIII edició dels Premis a l’Eficàcia, amb l’assessoria estra-tègica i l’organització d’SCOPEN. El termini

d’inscripció de casos finalitzarà el proper 31 de maig i, tant les bases de participació com els formularis d’inscripció, poden consultar al web dels Premis www.premioseficacia.com. Així mateix, l’associació ha donat a conèixer la composició del Ju-


http://www.periodistes.org/ca/noticia/segona-edicio-del-simposi-sobre-llibertat-de-premsa-3-i-4-de-maig-a-lleida-1992.html

http://www.premioseficacia.com



rat d’Eficàcia 2016. Estarà presidit per Jordi García Tabernero, director General de Comunicació i Gabinet de Presidència de Gas Natural Fenosa, al qual acompanyaran onze professionals destacats de la indústria.

Els Premis a l’Eficàcia s’estructuren en vuit categories: Eficàcia en Comunicació Comercial, Eficàcia en Comunicació Comercial Pres-supost Inferior a 250.000 €, Eficàcia en Mitjans, Categoria Especial Regional/Local, Categoria Especial Internacionalitat, Categoria Es-pecial Responsabilitat Social ONG, Categoria Especial Responsabi-litat Social empresa i Categoria Especial Emprenedoria.

Com a novetat, aquest any la Categoria Especial Responsabili-tat Social es desdobla en dos; ONG (per a aquelles campanyes d’empreses sense ànim de lucre) i Empresa (per aquelles cam-panyes d’empreses amb ànim de lucre). (d’AEC)

Premis Ràdio Associació

El jurat dels Premis Ràdio Associació ha volgut destacar en-guany els diversos formats que la ràdio utilitza per presentar i apropar l’actualitat als oients, com és el cas d’Espècies Prote-

gides de Ser-Catalunya, a més de fer una especial valoració de les potents apostes pel cap de setmana de RAC1 i Catalunya Ràdio. Tt reivindicant la ràdio del cap de setmana i el seu prota-gonisme per acostar l’actualitat local i internacional

Els premis també han volgut emfatitzar el paper dels col·laboradors de qualitat de la ràdio, personalitzats en l’escriptor Quim Monzó, així com manifestar l’augment de la qualitat de la ràdio local, amb l’informatiu especial de Ràdio Igualada, i reconèixer el valor d’algun dels moments radiofònics més importants de l’any, com l’entrevista del periodista d’Onda Cero, Carlos Alsina, al president Mariano Rajoy. (d’AEC)




”El més revolucionari que pot fer un periodista d’avui és sortir al carrer” (Salcedo Ramos)Per Redacció Última Hora / Paraguay

El famós comunicador social colombià Alberto Salcedo Ramos va visitar dijous de la setmana passada la redacció del diari Úl-tima Hora. Salcedo Ramos és comunicador social, periodista i mestre de la Fundació Nou Periodisme Iberoamericà (FNPI) de Gabriel García Márquez. És un periodista narratiu iberoamericà

que ha dictat tallers de crònica en diversos països, entre els quals, en innombrables ocasions, Espanya. Precisament, des de 1998 viu i treballa a Barcelona, on dirigeix i ensenya al Màs-ter en Periodisme BCN_NY, organitzat per IL3-Universitat de Barcelona i la Universitat de Columbia a Nova York; també és el corresponsal a Espanya de la revista Opera News.

El comunicador va conversar amb els redactors d’Última Hora sobre el periodisme actual, comparant-lo amb aquella professió plena de passió emergida de les vivència dels carrers.

El plantejament de Salcedo va iniciar-se en el moment en què va comparar a molts periodistes del món amb uns estudiants de comunicació social de Colòmbia. Temps enrere, l’expert desen-volupava un taller amb uns joves estudiants quan els va demanar que escriguessin una notícia, va quedar sorprès en llegir la na-rració de cada un d’ells, no només per la falta de preparació en matèria gramatical, sinó perquè no coneixien la realitat del país.

Va ser amb aquest relat que l’estranger es va esplaiar dient que: “el món de molts periodistes es limita als quatre carrers que han de recórrer cada dia. Més enllà d’això no hi ha món, no existeix el que no freqüenta”.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



“Ni el millor iPhone té la capacitat per salvar un mal periodista”De la mateixa manera s’ha referit a la utilització de les eines tecnològiques, destacant la gran utilitat d’elles al moment d’acompanyar o donar suport a alguna informació, però sobre el mateix punt va disparar dient que “ni el millor iPhone té la capacitat per salvar un mal periodista “.

Això és perquè, segons ha explicat, “la tecnologia no fa mira-cles ni el periodisme el fa un iPhone”. Així mateix, va emfatitzar que el periodista actual va perdre aquella motivació que tenien altres en èpoques anteriors.

“Molts pensen que el periodisme és una cosa quan un somia amb ell i somia amb ser un reporter... és una altra cosa quan un arriba a un mitjà i veu la professió com una feina més, i sí, és una feina, però és una que demanda passió, si no hi ha passió un no trobarà la forma d’enamorar i, per tant, de viure enamorat d’ell”, ha detallat.

Les eines tecnològiques poden ser molt útils, va dir, però si el periodista no va al carrer, a omplir-se de fang les sabates, no serà un bon periodista mai, segons el criteri del professional colombià.

“Posi tota la tecnologia que vulgui, informi a l’instant, però si no surt al carrer no tindrà contingut. El periodisme s’ha anat con-vertint en una professió molt diferent de la que vam conèixer”, va assentir.

Per Salcedo, l’extinció dels diaris no és una cosa que no pugui passar, però va explicar que el que realment defineix la per-manència del periodisme en les societats no és la tecnologia ni és el format en el qual es fa, sinó el seu propòsit: defensar la democràcia, les societats, donar-li a la comunitat una eina perquè interactuï amb la realitat, va dir finalment.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Som escarabatsPer Raúl del Pozo / El Mundo

Estem en plena metamorfosi de la premsa i, com en el llibre de Kafka, els periodistes ens estem convertint en molestos i rars insectes, escarabats piloters, ludistes de l’exèrcit de reserva.

Primer van ser les tauletes d’argila i l’estilet de canya; després, el papir del Nil de enlluernadores flors; i, per fi, el paper. I ara avancem cap a la democràcia digital, tenim a casa la biblioteca d’Alexandria, el Parlament és una plaça pública.

Però alguna cosa estranya passa a la premsa: la transformació digital de les capçaleres està resultant un procés lent. Els últims

escàndols financers i polítics s’estan publicant, el mateix en dia-ris impresos, que en els on line. I es recorre a l’escut del paper, com si donessin la raó als que pensen que el que s’escriu en paper escrit queda i el que s’escriu a internet, s’escriu en el vent: “escrit a l’aire, sobre un paper de vent”, va dir el poeta.

Els titulars fan èmfasi en la paraula maleïda: paper, papers de Panamà, papers de Luxemburg i, ara mateix, papers de Suïssa, on estan anotats amb ploma sobre fulls de paper, els noms dels milers d’espanyols amb diners en aquest país.

Ja hi va haver crisi del suport quan no havia nascut el paper i el pergamí resultava molt car, fins que va sorgir el palimpsest, on es raspaven els textos primitius i s’escrivia un nou relat. De Quincey creu que el cervell de l’home és un palimpsest, on una informació cobreix l’anterior i la memòria guarda el que vol; això també passa a internet, però en els núvols.

Roberto Casati, a Elogi del paper utilitza la provocació per in-sinuar que el que no s’escriu a la polpa de cel·lulosa no és lectura. Segons l’italià, la diferència entre un llibre i un text d’internet és la mateixa que hi ha entre el pastís Sacher -Xoco-lata, nata, cremes- i una plat de verdures. Accedir a internet no

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



és llegir, és tafanejar, ensumar. Però Enrique Dans escriu que l’enrenou dels papers de Panamà va tenir impacte en la rede-finició del nou periodisme, on la informació ha de ser catego-ritzada, etiquetada i organitzada per nous periodistes, gestors d’informació, que tracten eines molt allunyades de les que fins ara utilitzaven els reporters. Estem ja en l’era digital. Ni el paper ni l’estil ni el talent seran essencials per a la distribució de notí-cies. Així que lliurem el nostre cos a les noves tecnologies. No obstant això, mentre agonitzem, podrien explicar-nos perquè un lector de paper -en termes publicitaris- encara val 30 vegades més que un lector digital . I perquè aquell entusiasme, aquell do del cel, aquella exaltació contra el paper s’ha esmorteït.

Segurament, quan l’eruga sigui ja una papallona, els diaris hauran de mostrar uns exemplars clàssics per autentificar les informacions, perquè l’escriptura i el paper contenen aspectes sublims, potser demoníacs, per als no nadius digitals.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



El futur periodista ha de ser la combinació d’un hacker

Com ha de ser el periodista avui? Per Víctor Sampedro, cate-dràtic d’Opinió Pública i autor del llibre El quart poder en xarxa, el periodista ha de tenir una mica de hacker.

És molt crític en aquest llibre no només amb la professió pe-riodística, sinó també amb l’ensenyament del periodisme...El llibre parteix d’una autocrítica que es basa en el fet d’assumir que no sóc nadiu digital i que m’ha costat entrar en aquestes lògiques, però una vegada que un arriba a elles i analitza el que estan fent els nadius digitals i com estan defensant aquesta

esfera de debat públic, nova i emergent s’adona que aquí re-sideixen els vímets bàsics per on ha d’aprofundir no només la professió periodística, sinó la societat en el seu conjunt.

I en què consisteix aquesta propostaEs basa en un periodisme mancomunat en el qual el ciutadà és el subjecte comunicatiu i polític per excel·lència, que té com a capital físic dispositius connectats a la xarxa i gestiona dins el capitalisme cognitiu una enorme quantitat de dades. De tal manera que si aquestes dades són alliberades i compten amb l’ajuda de professionals i d’organitzacions periodístiques al servei d’aquestes comunitats que alliberen dades són més ne-cessaris en nombre i compromís que mai. Per tant, no és una impugnació de l’empresa ni de la professió periodística, però sí del model de negoci global i de les rutines obsoletes que fan que el periodisme no sigui valorat com per ser pagat i sostingut per les comunitats a les quals serveixen .

Què ha fallat?Els mitjans convencionals en la seva immensa majoria s’han convertit sobretot en canals de difusió de, o bé propaganda po-lítica institucional disfressada d’informació, és a dir, relacions públiques, o bé de propaganda encoberta dels sectors econò-

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



mics amb més força. Cal recuperar les essències del periodis-me com a servei públic. Un bé públic que és compatible com-pletament amb la iniciativa privada i amb la iniciativa pública, però que pressuposa que la informació és de tots i no és de ningú, que el control de la informació ha de ser un controlat per la pròpia comunitat.

Què poden fer els hackers pel periodisme?El que ens han ensenyat els hackers en els últims anys és que internet portada fins a les últimes conseqüències amb les eines que ens han brindat de programari lliure, d’encriptació i anoni-mat és sobretot una plataforma col·laborativa d’expressió di-recta des de sota, de contrapoder, on es poden fer dues coses actualment; dir no, desobeir amb poques conseqüències, el que permet salvaguardar l’autonomia individual, grupal i col·lectiva, i que es pot construir en temps real una relat des de baix.

Hackers i periodistes junts en una redacció?Coexistiran. Des del meu punt de vista, el futur periodista ha de ser la combinació d’un hacker i un deejay. El periodista ha de ser algú amb un cert nivell d’especialització i recolzat per una organització que li faci completament invulnerable a les pres-sions del poder amb què va a lluitar constantment. En el món que vivim de progressiva privatització de les nostres dades, de progressiu espionatge, i de progressiva bunkerització de la in-formació pública, la primera missió del periodista és crear àm-bits de transparència, per això ha de tenir coneixements propis d’un hacker. D’altra banda, ha de ser un deejay en el sentit que ha d’estar atent a les cançons i als ritmes que estan sonant al carrer, ha de tocar com un mestre de cerimònies segons la gent balli regenerant aquests contes, aquestes narratives so-cials que ens fan pertànyer a un espai comú. Ha de saber que el seu treball consisteix en la remescla de discursos que tenen una autonomia pròpia, una entitat pròpia.

Insisteix en el llibre en el fet que un programa de codi obert és una eina que no té ideologia en el sentit original de la pa-raula. Això implica riscos, com ara caure en personalismes i cabdillismes, una mica del que se l’acusa Assange.Pot ser, però jo em pregunto com encara ningú ha establert un




paral·lelisme entre Assange i Murdoch, tots dos australians i, en certa manera, amos de la comunicació actual. Assange és el cap d’una revolució digital encara en potència i Murdoch és l’exponent de la degradació més absoluta de la premsa que es diu lliure, però que és completament irresponsable excepte da-vant dels seus accionistes i a la seva cartera de valors. Aquest magnat no només amenaça i destrueix vides, sinó que des-trueix també condicions de diàleg i la intimitat dels més vulne-rables, es ven al millor postor i corromp les institucions. La seva estratègia consisteix a apropiar-se de la comunicació pública col·locant als seus homes de confiança a través de portes gi-ratòries en els gabinets de les administracions més importants. En resum, la seva idea de la informació com a bé privat sub-jecte als vaivens del mercat suposa l’eliminació de continguts difícils i cars de produir, amb l’empobriment del debat públic que això suposa.

Explica al llibre que no sembla desgavellat afirmar que els hacktivistes van recollir el testimoni d’Emiliano Zapata i altres revolucionaris més propers, com els anarquistes es-panyols. Terra i Llibertat equival ara a Internet i privadesa?Quan sorgeix aquell 15M la reacció va ser: Què fan? Per què tanta història per una llei sobre internet? No es van adonar que

internet és el millor lloc d’expressió, de manifestació i de relació sense els biaixos i les exclusions tan fermes que existeixen en l’esfera pública.




Una crisi en la crisi: oportunitats al quadratPer Antoni Pons Ribas, degà del Col·legi Oficial de Publicitaris i RRPP de les Balears / Ipmark

Sota el meu humil punt de vista, el primer que hem de fer és reconèixer la situació en què ens trobem. No m’agraden les comparacions mèdiques, però el més important per a curar qualsevol malaltia és fer un bon diagnòstic i conèixer què l’està motivant.

La irrupció d’Internet, i amb ell la irrupció de les xarxes socials, que han implicat, sobretot, el posar un altaveu que no existia

en boca dels consumidors, ha suposat la gran revolució i ha fet trontollar la relació dels consumidors amb les marques.

En aquest àmbit ja s’acaba el període d’incertesa, de crisi, per-què l’escenari ja s’està consolidant i podem veure com els con-sumidors ara tenen veu i que la utilitzaran cada vegada més. No hi ha marxa enrere en aquest canvi en què el consumidor conversa de tu a tu amb la marca. Si de cas encara es donaran unes passes cap endavant.

Si tota crisi és un nínxol d’oportunitats, i nosaltres, els profes-sionals de la comunicació, vivim una doble crisi, tenim oportuni-tats al quadrat, no? Jo crec que sí. Podríem parlar de les noves professions que estan sorgint en el nostre sector, però a mi m’agradaria centrar-me sobretot en la major importància que té, i tindrà més encara en el futur, tot el nostre àmbit professional.

Si abans una marca transmetia el seu missatge a través dels mass media als seus diferents públics i punt, i ara ha d’interactuar amb els seus clients, implica necessàriament bol-car un major esforç en el treball de bons professionals de la co-municació. I aquesta és una realitat, no de futur, sinó que estem veient ja en nombroses companyies, tant si parlem dels equips

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



interns a casa dels anunciants com en les pròpies agències i els mitjans. Em direu, però com pots dir això si s’estan destruint cada mes llocs de treball en el nostre sector? I és cert, però també ho és que sorgeixen noves oportunitats.

Permeteu aquí fer també una reflexió com a degà que sóc del Col·legi Oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de Balears. En constituir el Col·legi, la nostra intenció era el de crear un Col·legi Oficial de Comunicació, però traves burocràtiques ens ho van impedir. Ens avançàvem així al Procés de Bolonya que implica, com sabeu, que hi haurà un sol Grau en Comunicació i postgraus en cadascuna de les diferents disciplines: Publicitat, Periodisme, Relacions Públiques, Comunicació Audiovisual...

Nosaltres pensem que a tots els que treballem en comunicació són més els aspectes que ens uneixen que els que ens sepa-ren, i hauríem de treballar el més a prop possible per oferir so-lucions integrals als reptes als quals haguem de enfrontar-nos.

Aquesta mateixa realitat és la que veiem cada dia a les empre-ses on avui s’estan demandant uns professionals, consultors en comunicació, que siguin capaços de tenir una visió global de tots els punts de contacte de les marques amb els consumidors,

i que puguin dirigir la petita orquestra de tècnics professionals en cadascuna de les especialitats, o millor dit, de tècnics pro-fessionals polivalents.

La realitat ha canviat i està canviant el dia a dia. És cert que hi ha hagut una febre amb les xarxes socials (que es manté encara) i que jo compararia a la que vam passar fa uns anys amb les pàgines webs: tots els nostres clients en volien una. No sabien perquè ni com, però volien un web. En social media està passant el mateix. Tots volen ser-hi però ni tenen objectius, ni estratègia. Volen ser-hi i punt.

Tot això es depurarà, però la nostra professió, la de comunica-dors (siguem publicitaris, relacions públiques, periodistes...), si sabem adaptar-nos a la nova realitat, serà més necessària que mai per facilitar el contacte de les marques amb els consumi-dors.

Canvien els mitjans, canvien les formes, s’introdueixen noves eines..., però el més important és saber comunicar de la forma més eficaç i eficient possible, i d’això nosaltres en sabem molt.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



La visibilitat, clau en l’eficàcia publicitària, segons Net Radar de ZenithPer Bloggin Zenith i Àmbit d’Estratègia i Comunicació

El consumidor veu dos de cada deu anuncis servits i només té oportunitat de veure’n quatre de cada deu. De tota la publicitat visible el consumidor es fixa en un 51% dels estímuls en PC, en un 61% en Tauleta i en un 83% en Mòbil. El mòbil és el dis-positiu que guanya la batalla del record en la ment del consu-midor, aconsegueix un 54% més de record que el PC i un 32% més que en la Tauleta. Així ho posen de manifest els resultats de l’última onada de l’estudi realitzat per Zenith sobre l’eficàcia

publicitària en termes de record a internet, Net Radar, en un entorn multi-dispositiu.

Amb aquest estudi s’ha donat resposta a aquestes i altres qüestions que defineixen l’actual panorama de mitjans digitals i el consum multi-dispositiu. Dos-cents cinquanta usuaris entre-vistats personalment en profunditat, més de 3.700 minuts de navegació per web gravats (gairebé tres dies de navegació con-tínua registrats) i una mostra de 4.948 individus/anuncis mesu-rats, avalen els resultats d’aquest ambiciós estudi.

Per a la realització d’aquesta tercera onada de l’estudi s’ha re-petit la metodologia d’anys anteriors. En aquest cas, la mostra -entre 16 i 45 anys d’edat- ha estat navegant per Internet de manera individual. La seva navegació, completament lliure, en PC, Mòbil o Tauleta, ha estat gravada per un programa especial que permet identificar i calibrar la mirada de l’usuari. Així s’ha pogut esbrinar si fixa la mirada en la publicitat o no i per quant de temps. Simultàniament s’han codificat cada un dels anuncis que han aparegut per les pàgines web per les que han navegat. Les sessions de navegació s’han complementat amb entrevis-tes en profunditat F2F sobre record espontani i suggerit, a 250 internautes, cobrint quotes d’edat i sexe.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



“És un estudi únic per les seves característiques; combinant eye tracking, navegació lliure i entrevistes en profunditat per ob-tenir indicadors de record fora d’un entorn de laboratori “declara Mapi Merchante, directora de Recerca de Zenith i responsable de l’estudi; “A data d’avui acumulem 18.720 minuts (més de 300 hores) de navegació gravades i més de 28.097 impactes publicitaris mesurats. És un estudi extremadament ambiciós i ens proporciona uns resultats que ens ajuden a quantificar cada un dels factors que potencien el record i ens donen claus per optimitzar l’ús publicitari d’Internet en funció del dispositiu “.

Quanta publicitat veiem a Internet?L’estudi reflecteix que el consumidor es fixa en dos de cada deu anuncis servits. Aquest aparent baix resultat ve explicat pel que en la indústria publicitària es coneix com visibility o viewability, és a dir, aquells anuncis que, tal com defineix IAB, apareixen en pantalla en un 50% com a mínim 1 segon. Segons els nostres càlculs només quatre de cada deu anuncis servits apareixen en pantalla, enfront de cinc de cada deu segons dades de Com-score. En qualsevol cas es tracta d’un problema que afecta to-tes les campanyes publicitàries. Ara bé, el 49% de la publicitat que apareix en pantalla el consumidor es fixa en el 51%, per tant, presta atenció a un de cada dos.

No obstant això la visibilitat no és l’únic repte a què s’enfronta la publicitat: l’emplaçament en el site, el propi disseny de les pàgi-nes web, la saturació publicitària i el format són factors que tam-bé s’han de tenir en compte. A més aquests factors varien d’un dispositiu a un altre. Com mostra l’estudi, són els formats nadius i integrats amb el contingut -i que, per tant, no interrompen la navegació de l’usuari- els que aconsegueixen un major impacte.

Eficàcia publicitària multi-dispositiuS’han analitzat tres dispositius en aquest estudi: PC, Tauleta i Mòbil. El record publicitari varia en funció del dispositiu amb el qual estiguem navegant. Així hem esbrinat que el mòbil és el que obté, en termes generals, millors indicadors, tant en im-pacte visual com a record: la publicitat al mòbil té un 54% més




en recall que en PC i un 32% més versus tauleta. Com més personal sigui el dispositiu i l’ús que es faci d’ell millors ràtios de record s’obtenen. A més, en el cas dels telèfons mòbils cal tenir present que el seu nivell de saturació és molt menor, el que també influeix en aquests millors indicadors.

Quins factors potencien el record publicitari a cada dispositiu?En el projecte s’estudien en profunditat aquells factors que afecten el record quan naveguem per internet com ara el tipus de navegació, el format publicitari, la freqüència, si naveguem a la home o en un apartat, la tipologia de site així com la de la marca. Les principals conclusions són les següents:

Per tipus de navegació: no tenir un web adaptat al mòbil em-pitjora al record un 20%. Per tipologia de format: El vídeo pre-roll en un PC és el for-mat estrella. El seu record és un 58% més alt que qualsevol altre format publicitari. En els mòbils els formats d’estrella són els de contingut: la notícia patrocinada o el contingut recoma-nat són els que millors resultats obtenen. En la Tauleta el for-mat que destaca és la personalització el que posa de manifest l’orientació a l’oci d’aquest dispositiu. La secció en què es troba la publicitat no afecta la seva eficàcia.

Respecte a la freqüència òptima, hem descobert que en el cas del PC és de 5 OTS però en els dispositius mòbils la freqüència òptima és només de 3 OTS. en el cas de tipologia de marca, els resultats indiquen que les marques considerades notòries (Aquelles que apareixen en el Rànquing IOPE) tenen un plus de record.

Net Radar, principals conclusionsLa visibilitat de la publicitat afecta els nivells d’eficàcia de les campanyes: el consumidor veu dos de cada deu anuncis servits i només té oportunitat de veure’n quatre de cada deu.

La publicitat impacta. De tota la publicitat visible i que apareix en pantalla, el consumidor es fixa en un 51% dels estímuls en PC, en un 61% en Tauleta i en un 83% en Mòbil.

El mòbil és el dispositiu que guanya la batalla del record en la ment del consumidor, aconsegueix un 54% més de record que el PC i un 32% més que en el Tauleta.

Format, freqüència i posicionament són claus per a l’èxit de les campanyes. Això sí, cada dispositiu té un format estrella: el ví-deo aconsegueix les seves millors mètriques en l’entorn PC,




els formats relacionats amb el contingut obtenen millors KPI’s al Mòbil i la personalització en ell.

La saturació publicitària influeix negativament, les pàgines amb menys volum publicitari doblen les seves ràtios d’impacte.

Ens trobem, de fet, davant un nou entorn digital que res té a veure amb el de finals dels anys 90. Les nostres audiències estan sobre-estimulades i hiper-saturades: més mitjans, més canals, més dispositius, més missatges publicitàries... aquesta ‘intoxicació mediàtica immunitza als usuaris enfront de la publi-citat. A això se sumen desenvolupaments tecnològics al servei del consumidor que li permeten bloquejar aquesta publicitat, esborrar cookies, o navegar en privat. En aquest context, les marques, de cara a millorar la seva eficàcia publicitària, han d’apostar per la qualitat dels seus impactes i de l’emplaçament més que mai, així com per formats nadius i integrats que no interrompin la navegació. De l’estudi també es desprèn que els formats han de ser creatius i adaptar-se a cada un dels dispo-sitius.

Per a Miguel Esteban-Lista, “Internet ha deixat de ser aquest canal desconegut que parlava un altre llenguatge. Als seus KPIs

propis -clics, leads, CPM...- se suma ara una quota d’inversió publicitària del 25% que en els pròxims anys s’anirà equiparant a la del mitjà rei, la televisió. A dia d’avui la indústria mira a In-ternet com el potent canal que és i és precisament la indústria qui ha de preocupar-se per impulsar estàndards de visibilitat a Internet que tant afecten a l’eficàcia del mitjà”. I afegeix “cal utilitzar les possibilitats que Internet ofereix a les marques sà-viament, tenint sempre molt present que és el consumidor qui decideix què quan i com. S’ha convertit en un expert i si no promovem major qualitat, si no tenim en compte la saturació dels suports, si no identifiquem la freqüència òptima a l’hora de llançar els nostres missatges no aprofitarem totes les oportuni-tats que aquest mitjà ofereix”.




Què és notícia (avui)?Per Josep Lluís Micó / Nació Digital

Les empreses de comunicació tradicionalment han estat molt pendents de les xifres d’audiència i han intentat augmentar-les per obtenir publicitat i, amb ella, ingressos per sostenir-se. No obstant, els usuaris han anat guanyant poder, fins al punt que incideixen en l’agenda dels mitjans, perquè la dimensió quanti-tativa –el share, les visites, les pàgines vistes…– està desban-cant la qualitativa.

Molt abans de l’actual festa tecnològica, en el remot 1991, el periodista i professor Llorenç Gomis va escriure a propòsit de l’audiència: “El presumpte influït acaba sent el factor més in-

fluent, ja que allò que li interessa és el que segueix sent notícia i determina la intervenció dels mateixos actors de la represen-tació social”.

Els millors informadors s’esforcen per mantenir en els mitjans la tensió entre el material que interessa al públic i els continguts amb autèntic interès públic. És feina dels periodistes interac-tuar amb els ciutadans per mostrar-los la transcendència de certes notícies i compondre una agenda amb el màxim nombre d’estímuls, malgrat que, en primera instància, els resultin avo-rrits o llunyans.

Els mediadors professionals, a diferència d’aquells que operen esporàdicament i sense ajustar-se a un sistema de treball re-gular en xarxes i plataformes com Facebook o Twitter, tenen la responsabilitat de triar amb rigor els temes del debat. I aquesta tasca enllaça amb l’imperatiu que els liberals van enunciar so-bre la premsa al segle XVIII: afavorir el diàleg polític i, per tant, apuntalar la democràcia.

En la formació de l’opinió pública, el pes dels mitjans continua sent enorme, perquè aquesta no respon directament a la rea-litat, sinó a un pseudoentorn construït pels periodistes amb la

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



seva activitat de mediació. Per aquest motiu, encara avui, en plena expansió digital, les companyies d’aquest sector proveei-xen bona part del material amb el qual la societat dialoga amb si mateixa.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016-04-29 · Només als Estats Units i només entre 2010 i 2013, els...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · 2016-04-29 · Només als Estats Units i només entre 2010 i 2013, els...