EEELLL BBBOOOOOOMMM DDDEEE LLL’’’EEESSSPPPOOORRRTTT PPPOOOPPPUUULLLAAARRR El running com a exemple d’esport de masses

Marta Galceran Urrero Tutor: Toni Estalella Institut Ferran Casablancas Curs 2011-2012

TREBALL DE RECERCA

2

INDEX 1. Introducció 4 2. Dels orígens de l’esport fins a l’actualitat 7

3. Els beneficis i els riscos de la pràctica esportiva 9 4. El running com a esport de masses 12

4.1. Evolució i estat actual del moviment del running a Catalunya 12 4.2. El moviment associatiu 15

4.3. Les motivacions del corredor 18 4.4. El perfil del corredor actual 21

5. Córrer a Sabadell 28 5.1. Grups d’entrenament a Sabadell 28 5.2. Per on corren els corredors de Sabadell? 35

5.3. Anàlisi dels diferents circuits de running de Sabadell: situació i descripció. Punts forts i febles 36

5.3.1. Bosc de Can Deu - Ruta del Colesterol 36 5.3.2. Camí del riu Ripoll 41

5.3.3. Parc Catalunya 46 5.3.4. Gran Via 49

5.3.5. Cases del Garcia 52 5.3.6. Pistes d’atletisme “Josep Molins” 55

5.3.7. Parc Central del Vallès 58 6. Conclusions del treball 63 7. Bibliografia 66

8. Annex: 68 A.1. Model de l’enquesta als corredors 69

A.2. Recull de les entrevistes 71 A.3. Fitxes dels grups d’entrenament 96

3

“Per què corre la gent? Per què desafiem el temps i sortim de la

comoditat de les nostres cases per anar a fer quilòmetres i a complir

un pla d’entrenament al qual no ens obliga ningú? Què hi trobem, en

córrer? Aquesta és la pregunta que tantes i tantes vegades ens han

fet per tot arreu els qui no corren, els companys de feina, els amics,

fins i tot la família. Una pregunta difícil de contestar perquè porta

incorporada tota una filosofia de vida que només entenen els qui correm”.

Arcadi Alibés, “Córrer per ser feliç”

4

1. INTRODUCCIÓ 1.1. Justificació Cada dia a qualsevol hora i especialment els caps de setmana, podem trobar pels

diferents indrets de la nostra ciutat o del rodal, o als diferents clubs i gimnasos, a moltes persones practicant tot tipus d’activitats físiques: córrer, caminar, ciclisme,

spinning, activitats dirigides, culturisme, etc. Però això no ha estat sempre així. Aquest fet està agafant molta força en els darrers anys fins al punt de que es pot

afirmar que avui en dia és un autèntic fenomen social. 1.2. Objectius Amb aquest treball de recerca he pretès analitzar les causes, motivacions i

conseqüències de l’inici de la pràctica d’activitat física de forma massiva en els darrers anys. Donat que el món de l’esport i l’activitat física és molt ampli, aquest

treball s’ha centrat de forma específica en el running com a exemple d’esport de masses. Tenint en compte aquest punt de partida, en la primera part del treball s’ha

descrit l’evolució d’aquesta activitat en les darrers dècades, s’ha detallat l’estat actual i s’ha interpretat la possible evolució d’aquesta activitat física en els propers anys.

També s’ha intentat establir el perfil del corredor actual i, en especial, s’ha centrat en les motivacions que l’han portat inicialment a córrer i posteriorment a mantenir aquesta activitat. La segona part del treball, s’ha dedicat a analitzar aquest fenomen

a la nostra ciutat, i en especial, a analitzar els circuits o zones d’entrenament que fan servir habitualment els corredors a Sabadell, valorant-se els punt forts i febles de

cada un d’ells.

1.3. Hipòtesis, estructura del treball i metodologia

A la primera part del treball s’ha intentat verificar la hipòtesi de que el corredor habitual comença a córrer de forma tardana, normalment a partir dels 30 anys, per

qüestions de salut o per perdre pes, i que un cop que s’hi habitua a aquesta pràctica troba noves motivacions, com l’afany competitiu, la consecució de reptes personals, l’ambient que hi troba o las noves relacions socials que hi estableix, afavorides per

l’ús d’Internet, que fan que s’enganxi definitivament a aquesta pràctica esportiva. També s’ha intentat verificar que la dona s’ha incorporat més tard que l’home a

aquest món del running i que és el col·lectiu amb més marge de creixement futur.

5

En aquesta primera part, la metodologia de treball que s’ha fet servir és bàsicament

l’entrevista i l’enquesta. Per preparar-les he consultat materials diversos com llibres, vídeos, pàgines web o revistes sobre aquest món que m’han servit per saber quines

preguntes fer o quines dades demanar per tal d’analitzar aquest moviment. També s’han fet entrevistes a persones molt vinculades al món del córrer com corredors

veterans, entrenadors d’atletisme, responsables d'associacions o clubs dedicats al running, metges, responsables de botigues d’esport, que m’han ajudat a entendre i a

analitzar el perquè d’aquest fenomen. D’altra banda, molts corredors de Catalunya i també de Sabadell han contestat una enquesta personal a partir de les quals s’ha

determinat el perfil del corredor actual i, en especial, les seves motivacions inicials i les actuals per continuar corrent.

La segona part del treball s’ha dedicat a verificar la hipòtesi de que els corredors de Sabadell tendeixen a córrer més per espais naturals, per itineraris de baix nivell de

dificultat i força accessibles.

A les enquestes que s’han passat a tots els corredors, hi havia un apartat específic que havien d’omplir únicament els corredors de Sabadell. En aquest apartat, van

explicar per on acostumen a entrenar i quins són, en la seva opinió, els punts forts i febles de cada un d’aquests llocs. Totes aquestes dades s’han fet servir a l’hora de

fer l’anàlisi dels circuits, juntament amb la meva observació directa dels llocs que s’han il·lustrat amb fotografies dels aspectes més destacables.

Paral·lelament, s’ha contactat amb alguns grups d’entrenament de Sabadell als quals se’ls ha demanat que omplissin una fitxa tècnica del seu grup amb les dades més

significatives.

1.4. Dificultats i limitacions del treball

Les dificultats trobades en la realització del treball han estat l’excés d’informació i la quantitat de variables i de ramificacions que té aquest tema. Ha calgut doncs

seleccionar només aquelles informacions que eren rellevants i fer un esforç de síntesi per no superar els límits del treball.

Segurament, la primera part del treball amb més mitjans, més coneixements personals i recursos tècnics permetria un nivell d’aprofundiment molt més gran, amb

moltes més variables a analitzar, però degut a les pròpies limitacions del treball l’objecte d’estudi s’ha acotat, bàsicament, a les motivacions del corredor.

6

1.5. Agraïments Per a la realització d’aquest treball he rebut l’ajut de moltíssimes persones, sense la

col·laboració de les quals aquest treball no hagués estat possible. En especial vull destacar i agrair la seva col·laboració a les següents persones, clubs i entitats:

- A Corredors.cat, al seu president Jordi Monge i a molts dels seus corredors

que de forma massiva han contestat la meva enquesta. - A Pep Moliner, impulsor del grup d’entrenament Mossèn Homs de Terrassa.

- A Josep Molins, gran exatleta olímpic, entrenador sabadellenc i actual president de la Joventut Atlètica Sabadell (JAS).

- A Josep Maria Antentas, exatleta d’alt nivell, corredor habitual, organitzador

de curses i vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme. - Als doctors Julio Navaz, Mª Àngels Álvarez i Joan Vives per les seves

aportacions mèdiques. - A Miquel Pucurull, corredor veterà molt implicat en el món de running.

- A Àngel Viñeta, corredor i directiu del Club Natació Sabadell. - A la Natàlia i al Manolo de la botiga Runnersworld de Sabadell, especialitzada

en el running. - I als grups d’entrenament de Runners OnLine, Montecarlo Runners, Club

Natació Sabadell, Joventut Atlètica Sabadell, Es-K-Mot Vallesà i Komando Kanyero.

I finalment, vull agrair l’ajuda i el suport que he rebut del meu tutor del treball, el professor Toni Estalella i, molt especialment, als meus pares, tots dos corredors

populars, que m’han orientat i guiat en el treball i, sobretot, m’han ajudat a contactar amb moltes persones coneixedores d’aquest món que m’han ofert tota la seva

col·laboració a través d’entrevistes i enquestes.

7

2. DELS ORIGENS DE L’ESPORT FINS A L’ACTUALITAT Amb el pas del temps, l’esport en sí, ha anat evolucionant de forma similar a com ho

ha fet la societat en general. L’ésser humà es esportista per naturalesa. Els esports són gairebé tan antics com la humanitat. Actualment es considera que totes les

societats desenvolupen les seves pròpies formes de competició esportiva. Això significa que ja es practicaven esports a molts llocs del món, abans de que els antics

grecs creessin els Jocs Olímpics.

Es considerava un esport la dansa primitiva creada a partir de moviments del cos mitjançant la imaginació. En un principi, aquestes danses estaven relacionades amb aspectes culturals, però amb el pas del temps van adquirir un caràcter esportiu.

En un principi, sembla que l’esport es trobava molt lligat també a l’activitat militar.

Els exèrcits, per tal de guanyar les guerres, necessitaven soldats ben entrenats. Així van anar apareixent les curses a peu, les competicions de tir amb arc i les lluites cos

a cos. Qui dominava aquestes disciplines era considerat un bon soldat.

1. Gravat en una peça de ceràmica grega (Google)

Però amb el pas del temps, la pràctica d’aquestes activitats es van anar deslligant de

la guerra. No feia falta matar a ningú per fer una cursa i veure qui era el més ràpid. Ni tampoc era necessari declarar cap guerra per practicar tir amb arc i veure qui feia

més dianes. També es podia lluitar cos a cos sense intenció de ferir a l’oponent, només amb la fi de saber quin dels contrincants era el més fort i hàbil.

Posteriorment, a molts d’aquests esport es van unir altres que no tenien res a veure amb l’exèrcit, i sí amb un objecte semblant al que avui dia anomenem pilota. Molts

8

d’aquests esport s’assemblen als actuals com el futbol, el rugbi o el bàsquet.

Sense cap dubte, els Jocs Olímpics van ser l’esdeveniment esportiu més famós de

l’Antiguitat, i aquesta és l’explicació de que a finals del segle XIX es recuperés aquesta tradició ampliant el nombre de modalitats esportives, fins al punt de que

actualment els Jocs Olímpics són un dels esdeveniments que tenen més repercussió mundial.

D’altra banda, amb el pas del temps, els esports van adquirir un caràcter comercial, que implicava el moviment de grans sumes de diners tal i com es pot veure avui dia.

En la societat actual, l’esport té un paper molt destacat. Només cal mirar la quantitat

de mitjans personals i materials que estan relacionats amb ell, i en la quantitat de mitjans de comunicació que es dediquen exclusivament a l’esport, bombardejant-nos

constantment amb les actuacions dels esportistes més famosos. Cada vegada es més gran la relació empresa-esport-espectacle, degut principalment

a les grans masses de diners que es mouen, sobretot amb els esports majoritaris. Un exemple, és el fet que hi ha esportistes que poden arribar a guanyar més diners amb

la publicitat que amb els seus ingressos aconseguits per la seva activitat esportiva.

Paral·lelament a aquest fet, s’ha produït en els països més desenvolupats un boom de l’esport popular a tots els nivells. Cada cop és més normal que la gent practiqui

algun tipus d’activitat física. Als mitjans de comunicació es parla cada cop més dels hàbits de vida saludable, com l’alimentació o la pràctica esportiva. La publicitat de

sabatilles, roba esportiva o complements específics relacionats amb el córrer són cada cop més habituals. Definitivament, a la nostra societat de l’oci i del benestar, l’esport ocupa una part molt important de les nostres vides.

9

3. ELS BENEFICIS I ELS RISCOS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA Existeixen nombroses investigacions i estudis mèdics que demostren que l’absència

d’exercici físic i el sedentarisme augmenten la incidència de malalties cròniques, com l’obesitat, diabetis, colesterolèmia, malalties cardiovasculars, respiratòries o la

hipertensió, entre d’altres.

Els metges consultats consideren que l’exercici físic regular és una activitat molt saludable que ajuda a prevenir o retardar l’aparició d’aquestes malalties i a millorar

l’estat físic i mental de les persones, amb la qual cosa aquestes aconsegueixen una major qualitat de vida. Segons el Dr. Julio Navaz, metge de família d’un CAP de Sabadell i corredor habitual, els beneficis, tant a nivell físic com psíquic, són majors

que els possibles riscos que comporta. Comenta que molts comencen a practicar esport per poder controlar el pes i que aquesta disminució ja és, per si mateixa,

beneficiosa per evitar problemes com la hipertensió, la dislipemia o la diabetis. També comenta que aquesta activitat acostuma a anar acompanyada d’una millora

en els hàbits d’alimentació. I pel que fa a la salut psíquica, explica que l’exercici físic fa que el cos produeixi unes substàncies químiques anomenades endorfines que

provoquen un benestar en les persones. També comenta que si l’exercici es realitza en solitari és un bon moment d’introspecció personal davant les preocupacions i, si

es fa amb més gent, té un component socialitzador important. Tots ells recomanen als seus pacients la pràctica d’una activitat física de forma

regular adaptada al seu estat físic sempre i quan es practiqui de forma moderada. La majoria recomanen una activitat aeròbica d’intensitat mitja-baixa als seus pacients

com caminar, anar en bicicleta, nedar, fer gimnàstica o córrer. Per exemple, el Dr. Joan Vives, metge especialista en Educació Física i l’Esport que treballa al Club

Natació de Sabadell, recomana als seus pacients 3-4 sessions setmanals de qualsevol activitat física aeròbica d’una durada de 45 a 60 minuts. La Dra. Mª Àngels Álvarez,

doctora de medicina general d’un centre privat, recomana als seus pacients la pràctica de la natació i la gimnàstica. I, finalment, el Dr. Navaz fa distincions entre

els seus pacients de tal manera que als pacients més grans els recomana caminar a ritme viu, als que tenen sobrepès els recomana activitats de poc impacte com la bicicleta o l’el·líptica al gimnàs, i a la gent més jove o sense sobrepès els recomana

córrer i, si pot ser, en contacte amb la natura i a l’aire lliure. Ell recomana uns 5 dies com a mínim i d’una durada també mínima de 30 a 45 minuts.

10

Aquest mateix doctor comenta que s’està produint un increment de persones de

mitjana edat que comencen a practicar una activitat física, especialment el running per la facilitat que comporta i la despesa mínima de material que necessita, mentre

que, pel contrari, es constata que entre els joves hi ha un augment de l’obesitat per manca d’exercici físic. Això ho explica pel fet que quan les persones ja tenen el fills

més grans acostumen a tenir més temps lliure, i, paral·lelament, també a preocupar-se més per la seva salut.

Els doctors consultats destaquen que tots els seus pacients que practiquen alguna

activitat física de forma regular tenen un estat de salut general molt millor respecte a la resta de persones del seu mateix rang d’edat, i el més normal és que semblin més joves i que tinguin una millor salut basal, així com un millor control metabòlic i que

es trobin millor que abans.

Segons explica el Dr. Navaz, a Catalunya existeix des l’any 2009 el PAFES (Pla d’Activitat Física, Esport i Salut) que és una iniciativa interdepartamental del Govern

de Catalunya (Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport) per lluitar contra el sedentarisme i promoure la salut des de l’atenció primària mitjançant el

consell i la prescripció d’activitat física. Entre les accions que recull aquest programa destaca que a cada Centre de Salut hi hagi un metge referent per tal d’incentivar i

prescriure hàbits físics saludables entre els pacients de cada CAP, així com altres mesures, com la creació de circuits per a caminar en les principals ciutats i barris de Catalunya.

No obstant, malgrat es considera que l’exercici físic, i el running en particular, és

molt recomanable per a tothom, aquest tampoc està exempt de riscos per a la salut, sobretot si no es practica de forma moderada, progressiva i ajustada a les capacitats

de la persona. El més normal és patir problemes de lesions musculars o articulars, bàsicament, del tren inferior. Però també pot provocar problemes més seriosos com,

per exemple, trastorns del ritme cardíac o miocardiopaties hipertròfiques que poden arribar a produir la mort sobtada de l’esportista, tot i que, per sort, la incidència és

força baixa (1-2 cada 200.000 esportistes), segons explica el Dr. Navaz. Per aquest motiu, tots els metges consultats consideren necessari que si es vol

practicar un esport de forma regular, com el running, a partir dels 35-40 anys cal realitzar de forma prèvia i periòdica un control mèdic per descartar una patologia

cardíaca. El que seria recomanable, segons ells, seria realitzar una història clínica,

11

una analítica complerta per descartar els factors de risc cardiovascular, mesurar la

tensió arterial, un electrocardiograma de repòs i una prova d’esforç monitoritzada.

I pel que fa a la pràctica d’esports de llarga durada com córrer maratons, triatlons o curses d’ultrafons o ultratrail per muntanya que comencen a ser molt populars en els

darrers anys, consideren que són proves molt exigents i dures, i que per poder fer-les cal una preparació molt important però que si s’entrena correctament i el

corredor està ben controlat mèdicament, no ha d’haver-hi cap problema.

Finalment, davant la pregunta que si aquest increment tant important que ha hagut en els darrers anys de persones que han començat a practicar algun esport com el running està motivat per una moda transitòria de culte al cos (control de pes, tenir

una aparença millor, estar més guapos, etc.) o si bé, ha estat per una major conscienciació sobre els seus beneficis per la salut, majoritàriament consideren que

la moda del culte al cos és el principal motiu per començar a practicar una activitat física, però que després se’n adonen que es troben millor físicament, es veuen més

forts, més resistents i més saludables i això fa que no abandonin la pràctica esportiva. En canvi, la gent que prioritza la part més estètica només realitzen

activitats físiques quan la climatologia acompanya i per estar físicament més atractius de cara a l’estiu però quan arriba el mal temps i la climatologia és una mica adversa

de seguida abandonen.

12

4. EL RUNNING COM A ESPORT DE MASSES 4.1. Evolució i estat actual del moviment del running a Catalunya En Miquel Pucurull porta 32 anys vinculat al món del córrer. La seva trajectòria és la

d’un corredor popular que també organitza curses i participa en diversos fòrums d’atletisme. Gràcies al seu temps lliure, ja que porta set anys jubilat, també dedica

una part del seu temps a divulgar aspectes relacionats amb el córrer allà on pot.

Com que en Miquel Pucurull ha viscut molt de temps en aquest món també m’ha pogut explicar l’evolució que ha sofert l’atletisme popular. Explica que als seus inicis, l’atletisme popular estava mal vist, i que una de les primeres curses populars a

Catalunya d’una certa categoria no es va fer fins l’any 1979, amb la primera edició de la molt coneguda Cursa del Corte Inglés. Des d’aquell moment, la quantitat de

corredors a les curses va anar augmentant paulatinament, fins al punt en que ens trobem avui en dia, on l’augment d’inscrits d’un any a l’altre és del 15% al 20%

aproximadament.

A més, considera que córrer és una activitat molt saludable, molt econòmica i que es pot fer d’una manera senzilla, ja que no cal que depenguis de res ni ningú per

practicar-ho, per tant això també ha estat un estímul per tal que la gent cada vegada ho faci amb més regularitat, tot i que se sol arribar al món del córrer en edats madures. Per aquest motiu, pensa que la gent ha començat a assumir les virtuts que

aporta fer esport en relació a la salut, i creu que aquesta activitat encara continuarà creixent, com està passant en altres països del nostre entorn.

En Josep Mª Antentas, és un corredor també veterà i molt conegut en els ambients

atlètics catalans. Va néixer l’any 1946 i des dels 18 anys porta practicant atletisme. Com a directiu o organitzador, també ha estat molt vinculat a les curses de fons. Va

ser president de la Joventut Atlètica Sabadell (1984-1992), ha estat director de la marató olímpica de Barcelona ’92 i de la marató dels Campionats d’Europa de

Barcelona 2010, així com un dels fundadors i director de la marató de Barcelona. Actualment és vicepresident de la Federació Catalana d’Atletisme.

Explica que l’any 1977 es pot considerar com l’inici d’aquest tipus d’atletisme anomenat “popular”. Comenta que als anys 60-70 eren molt pocs els que corrien fora

de les pistes d’atletisme, i que el més normal era no tan sols la indiferència sinó la burla i els menyspreu. Era habitual sentir comentaris com “has perdut l’autobús?”,

13

“et persegueix la policia?” o “una aixada et donaria jo”. Actualment, amb l’augment

de corredors i la normalització d’aquesta activitat, el respecte ha anat augmentant. De la mateixa opinió és en Josep Molins, un il·lustre atleta sabadellenc que va arribar

a ser olímpic i que ara és l’actual president de la Joventut Atlètica Sabadell (JAS), que comenta que fa molts anys quan anaves corrent pel carrer es sentien comentaris

burlescs de tot tipus com “a treballar hauries d’anar” i en canvi ara tothom corre i, fins i tot, la gent paga per corre les curses quan abans això era un fet impensable.

Una dada força rellevant que il·lustra el increment de corredors que s’ha produït des

del inici de l’atletisme popular, és que a I Marató de Catalunya que es va celebrar l’any 1978, van participar 158 corredors, de les quals 3 eren dones. A la darrera edició d’aquesta marató, que porta ara el nom de Marató de Barcelona, s’han arribat

a superar els 15.000 corredors.

En Miquel Pucurull i en Josep Mª Antentas coincideixen en afirmar que durant tots aquest anys s’han experimentat dos booms en l’esport popular. El primer va ser als

anys vuitanta, un cop ja instaurada la democràcia, que va coincidir amb les recomanacions dels metges de fer esport per millorar la salut, cosa que no havien fet

fins al moment. Un altre motiu va ser que la gent disposava de més temps d’oci que en èpoques anteriors i les marques de sabatilles van veure un gran negoci i ho van

estimular. L’altre boom que s’ha experimentat va començar aproximadament fa uns 10 anys i, segons Pucurull, aquest segon boom ha estat influït en gran part per l’ Internet.

Segons l’Àngel Viñeta, atleta popular i directiu de la secció d’atletisme del Club

Natació Sabadell, els canvis més importants que s’han produït en els darrers anys són l’arribada dels espònsors i dels mitjans de comunicació a les curses, així com el

reconeixement per part de la societat de la importància de practicar el running. Ara molta gent ha vist que pot aprofitar el seu temps lliure per fer esport, abandonar la

vida sedentària i millorar la seva salut.

De la mateixa opinió és en Josep Mª Antentas, que creu que la gent vol sentir-se activa, en una societat cada cop més sedentària, i millorar el seu aspecte i la seva salut. Creu que les campanyes de fer salut i la més gran disponibilitat de temps

lliure d’aquesta societat del benestar, també han ajudat. Per altra banda, considera que tothom té un cert sentit competitiu i que aquest al final també hi apareix ja sigui

contra el cronòmetre, contra un mateix o contra els altres participants que fa que la gent s’enganxi definitivament a aquest món. La trobada amb altres persones i la

14

motivació de viatjar amb l’excusa de córrer curses són uns altres motius que també

apunta.

Per la seva part, Natàlia Amiel, copropietària de la botiga Runnersworld de Sabadell que es dedica en exclusiva al running i també entrenadora de la JAS, creu que a

Catalunya i Espanya anem tard respecte a Europa i als EEUU, ja que aquest boom fa anys que el van tenir en aquests països, i que ara es troben en un altre boom que és

el de la incorporació massiva de la dona a aquest moviment.

En el nostre país ja s’estan veient indicis importants. Una prova d’això és que a la darrera Cursa de la Mercè de Barcelona, un diari de difusió gratuïta, titulava la crònica de la cursa com “Cursa femenina”, i on es deia que aquesta cursa batia el

record de participants amb més del 25% de dones, i que l’èxit de l’edició no feia més que confirmar dues coses: que el running deixava de ser una moda per convertir-se

en un fenomen social i que la dona passava era un baluard per a aconseguir-ho.

Una dada molt important que revela Natàlia Amiel és que el nombre de corredors que practiquen aquest esport és molt més gran del que indiquen el nombre d’inscrits

a les curses, que per si mateix és molt alt. Ella creu que cada cop hi ha més gent que corre per fer salut o com a vàlvula d’escapament per l’estrès i que no tenen cap

intenció de participar en curses. Considera que les estadístiques de corredors no s’haurien de fonamentar en el nombre d’inscrits a les curses, sinó pel nombre de sabatilles venudes.

Un altre canvi que ha acompanyat a aquest boom, i que totes les persones

entrevistades destaquen, és la revolució a nivell de material esportiu i de gadgets electrònics. Segons Natàlia Amiel, totes les marques esportives estan invertint molts

diners en I+D, i que cap d’elles vol perdre el tren perquè hi ha molt volum de negoci al voltant del running. Destaca l’evolució de les sabatilles i del material tèxtil on

s’apliquen tecnologies punteres que després es traslladen al calçat i roba de carrer.

En general, tots els entrevistats consideren que actualment hi ha molts interessos econòmics al voltant del running. No només al voltant del material esportiu, que potser és el principal i més evident, sinó també a nivell de curses on els

organitzadors estan veient un important mercat. Prova d’això és que a la majoria de curses que s’organitzen arreu de Catalunya s’arriben a esgotar totes les inscripcions

malgrat els preus cada cop són més alts. I tal com apunta Natàlia Amiel, en les maratons i curses més importants del món, a banda d’esgotar-se molt ràpidament les

15

inscripcions, el negoci es troba en tot els corredors d’arreu del món que viatgen

acompanyats per córrer aquestes curses i fer turisme (més del 50% dels inscrits), amb la qual cosa es genera un volum de negoci afegit a la pròpia inscripció (viatges,

hotels, restaurants, merchandising, etc. de corredors i acompanyants). Per aquest motiu moltes d’aquestes curses tenen cada cop més el suport oficial de les pròpies

ciutats, quan fa pocs anys en ciutats com Barcelona, per posar un exemple, posaven tot tipus d’entrebancs als organitzadors que volien fer-les passar pel centre de la

ciutat.

Per en Pep Moliner, un conegut corredor impulsor d’un grup d’entrenament molt particular a Terrassa, s'està construint un univers paral·lel de serveis que busquen possibilitats de negoci, com marques esportives, cronometradors, asseguradores,

federacions, hostaleria i en definitiva un conjunt de negocis que no existien i que a arrel de la massificació que ha comportat aquest esport, han fet créixer i han

dinamitzat per interessos comercials i que, d'una manera o altra, també han fet créixer encara més aquest moviment.

4.2. El moviment associatiu

Com a tots els col·lectius, el corredor popular tendeix a fer el seu propi grup, bé sigui integrant-se en algun club o simplement ajuntant-se amb la colla de coneguts. Avui dia, gràcies a Internet, els grups són cada vegada més nombrosos i estan més

organitzats.

L’exemple més clar és el col·lectiu de Corredors.cat, que és una associació esportiva sense ànim de lucre, que té una pàgina web/fòrum que utilitzen milers de corredors

d’arreu de Catalunya per a comunicar-se i intercanviar opinions i experiències viscudes al voltant del món del running.

Segons explica el seu president, Jordi Monge, arrel de la desaparició de fòrum

d'atletisme 10de1000.com que havia estat un motor i un impulsor de l'atletisme popular a Catalunya, alguns dels usuaris habituals d'aquell fòrum, en sentir-se orfes d'aquell punt de trobada i veient les dificultats que comportava mantenir-ho com un

projecte empresarial, van decidir associar-se per crear un fòrum i mantenir i multiplicar aquelles relacions d'amistat que havien construït. D’aquesta manera el

gener del 2007 es va celebrar l’assemblea constituent, amb 53 socis fundadors. Actualment, després de 4 anys i mig de vida, tenen 740 associats que paguen un

quota anual de 15€ i gairebé 6.500 usuaris registrats al fòrum.

16

Corredors.cat és actualment un fenomen esportiu a tot Catalunya pel que fa a

l’atletisme popular en ruta (curses de 10km, mitges maratons i maratons), però també curses de muntanya, proves d’ultrafons, duatlons i triatlons. A totes les curses

que es celebren arreu, dins i fora de Catalunya, hi participen desenes de correcats, com ells s’anomenen, visibles amb les seves samarretes taronges amb la senyera a

un costat i el seu nom d’usuari del web/fòrum a la samarreta com a identificador.

La seva pàgina web/fòrum és molt activa amb multitud de temes de discussió

classificats per categories: competicions, grups d’entrenament, trobades, compra i venda de material, consultes de tot tipus, etc.

Però el que més destaca d’aquest grup-associació és el gran ambient que hi ha entre

els seus membres. A cada cursa tots els correcats participants es troben abans de començar per saludar-se i fer-se una foto tots junts, s’organitzen entrenaments als

quals hi assisteixen molts corredors que potser abans no es coneixien entre ells o s’organitzen viatges o trobades per córrer curses arreu del món. Des de l’associació, també s’organitzen reptes per curses determinades com la marató de Barcelona on

entrenadors o atletes olímpics, com l’Abel Antón o el Julio Rey, preparen durant uns quants mesos a molts associats, o bé s’organitzen curses, com els 10 kms de Sant

Quirze o la Cursa de la Campana de Vacarisses, així com actes solidaris com les 24 hores d’atletisme.

Segons el seu president, en els darrers anys hi ha hagut un boom en l’atletisme

popular. Fa uns anys eren comptades les persones que es veien corrent pel carrer, i avui en dia, a qualsevol hora i lloc, es pot veure gent corrent. La participació a les

curses ha crescut d’una manera espectacular, amb les coses bones i dolentes que això comporta. En l’atletisme popular la germanor i el bon ambient es respiren a totes les curses, i això enganxa. Tothom corre contra si mateix per millorar la marca

2. Baner de la pàgina web de Corredors.cat

17

o aconseguir un objectiu i només els corredors d’elit, o els que lluiten per guanyar,

competeixen entre ells. Aquest ambient generós i el fet de compartir esforços i reptes, creen lligams que van més enllà de la simple pràctica de l’esport. L’èxit de

Corredors.cat, segons Jordi Monge, ha estat el fet de donar una eina de comunicació i trobada entre aquesta gent que comparteix suors, reptes i emocions.

Però a part del fenomen Corredors.cat, també cal destacar, en l’àmbit més proper,

una altre iniciativa amb una filosofia força particular. És el grup d’entrenament Mossèn Homs de Terrassa.

El principal impulsor d’aquest grup d’entrenament que va néixer l’any 1994, és en Pep Moliner, nascut l'any 1963, dissenyador gràfic de professió, i com diu ell,

esportista per devoció.

Mossèn Homs, com explica en Pep Moliner, és un grup de gent que els dissabtes a

les vuit del matí es troba per fer un entrenament d'una hora corrent pels voltants de la Torre Mossèn Homs de Terrassa. L’objectiu d’aquest grup és enfortir les relacions

entre les persones que els agrada córrer com a esport i que comparteixen aprenent i ajudant als demés. El córrer és l'excusa per trobar-se fent una activitat saludable,tot

ampliant relacions amb gent que li agrada el mateix.

Continua explicant que el grup és canviant. La tendència és que les persones al principi venen molt sovint i llavors d'altres ho fan de forma esporàdica per no perdre

contacte. Segons en Pep Moliner, poden haver passat més de sis-centes persones diferents i el màxim número de gent que han entrenat junts un dia van ésser

seixanta-tres.

3. Baner del web del grup d’entrenament Mossèn Homs

18

Tot i que el lloc de trobada és a les afores de Terrassa, i que per tant, la majoria de

corredors són d’aquesta ciutat, l’èxit d’aquest grup està en que també venen corredors de moltes poblacions properes, com Sabadell, Matadepera o Rubí, i d’altres

de més allunyades, com Vacarisses, La Garriga, Barcelona, Granollers, Manresa, Sant Fruitós de Bages, Calldetenes o Sant Boi del Llobregat.

Aquesta assistència tant alta és deguda a que en Pep Moliner és una persona molt

carismàtica i coneguda en el món atlètic popular que ha sabut crear un grup d’entrenament amb corredors de nivells molt diferents amb la filosofia de córrer per

gaudir de les relacions humanes i de la natura. A Mossèn Homs tothom s’espera als encreuaments o, bé, els primers reculen i van a buscar als corredors més lents per tal de reagrupar-se i continuar corrent, la qual cosa permet que puguin entrenar

plegats corredors experimentats amb corredors novells.

L’èxit del seu grup és gràcies al boca orella, encara que de fa molts anys i des de

que va aparèixer Internet, hi ha un fòrum anomenat forum.mossenhoms.be, un web www.mossenhoms.be que porta i subvenciona personalment així com un grup al

Facebook i un compte de Twitter.

En Pep Moliner explica que quan un es fa corredor incorpora una sèrie d'hàbits i costums per poder-ho practicar i això fa que s’envolti de persones que els agrada el

mateix i aquestes complicitats comporten un plaer especial. 4.3. Les motivacions del corredor

Arcadi Alibés, periodista de la Televisió de Catalunya, corredor popular i autor del llibre “Córrer per ser feliç”, explica que el fenomen del running és universal i cada

4. Corredors del Grup de Mossèn Homs (P. Moliner)

19

vegada està més estès ja que en qualsevol racó del món es pot veure gent corrent

pels carrers o parcs de les ciutats.

Per què corre la gent? Segons ell, “el corredor popular corre perquè hi troba un punt de llibertat i felicitat, que l’ajuda en la seva vida personal, en el seu dia a dia, que

inclou tota una colla d’ocupacions i preocupacions particulars, familiars, laborals, socials...”.

Per Arcadi Alibés, “les etapes i procedències del corredor de fons són diverses però

que es poden sintetitzar en dues. La primera i la més minoritària és la que ve de l’atletisme de base, és a dir, gent jove que ha acabat la seva activitat atlètica a la pista i al cros i que es passen a les curses de fons. I la segona, és de gent més

madura, que potser havia fet diversos esports de jove, i que de cop s’adona que ha de fer alguna cosa perquè el seu físic li comença a passar factura. Volen combatre el

sedentarisme i aleshores descobreix que l’esport més senzill i econòmic és calçar-se unes sabatilles i començar a córrer. Aquest fenomen, cada vegada més estès a tot

arreu, explicaria l’augment de la mitjana d’edat dels participants en les curses de fons”.

Haruki Murakami, un dels novel·listes actuals més importants i corredor

experimentat, diu en el seu llibre “De qué hablo cuando hablo de correr” que el primer problema seriós que va haver de fer front quan és va convertir en novel·lista va ser el del manteniment de la seva condició física. La seva feina d’escriptor el va

fer guanyar pes, perdre la forma física que tenia abans i fumar més. Segons Murakami, en aquella època fumava unes seixanta cigarretes diàries. Per aquests

motius es va plantejar seriosament començar a córrer.

Per Murakami, córrer tenia algunes avantatges molt grans. Per començar no li calien companys ni contrincants. Tampoc necessitava un equipament especial ni anar a cap

lloc especial. Només li calien un parell de sabatilles adequades.

En el vídeo “El corredor popular” realitzat per Victor Martín, molts corredor expliquen les seves motivacions per córrer i tots ells coincideixen en afirmar que el córrer els aporta moltes coses: salut física i mental, noves relacions personals, sensació de

llibertat, passar-s’ho bé, sentir-se vius, plaer, energia, superació personal, fortalesa mental... I el més important, tots ells manifesten que no voldrien deixar de córrer

mai.

20

Un dels objectius del treball ha estat veure quines eren aquestes motivacions i per

aquest motiu es va elaborar una enquesta que han contestat 251 corredors. Se’ls hi preguntava quina o quines havien estat les motivacions inicials per començar a

córrer, si les havien canviat al llarg dels anys i quines eren les actuals.

Un 68,13% dels que han contestat l’enquesta han dit que una de les seves motivacions per començar a córrer va ser per tenir una millor salut física i/o mental.

En segon lloc, i a molta distància, el 26,69% dels corredors han contestat que un dels motius per començar a córrer va ser per perdre pes o per millorar la imatge

personal, i ja després en tercer lloc, un 23,51% dels corredors van començar a córrer, entre d’altres motivacions, per afany competitiu o per assolir un repte personal. Com a dada també rellevant, es pot veure que en tots els casos no hi ha

diferències entre sexes.

Motivacions inicials Homes Dones Total

Afany competitiu/assolir reptes personals 23,81% 21,95% 23,51% Salut física i/o mental 68,10% 68,29% 68,13% Perdre pes/millorar la imatge personal 27,14% 24,39% 26,69% Millorar la forma física per practicar altres esports 17,62% 19,51% 17,93% Relacions personals i/o ambient que hi troba 10,95% 19,51% 12,35% Altres 6,67% 12,20% 7,57%

Taula 1. * Els percentatges sumen més de 100% perquè el còmput es fa fer sobre les respostes donades i la

majoria dels enquestats donaven més d’una resposta.

I quan se’ls pregunta si al llarg del temps que porten corrent han canviat alguna d’aquestes motivacions inicials, el 75,70% del total de corredors enquestats

manifesta que si, i el 24,39% que no, sense pràcticament cap diferència entre homes i dones.

Taula 2.

Aquest canvi de motivacions no afecta a la principal motivació inicial, ja que aquesta continua sent per salut física i/o mental, que fins i tot, augmenta molt lleugerament,

passant d’un 68,13% a un 70,92%.

Canvi de motivacions? Homes Dones Total Si 159 75,71% 31 75,61% 190 75,70% No 51 24,29% 9 24,39% 60 24,30%

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

21

En canvi, a la resta de motivacions si que hi ha canvis importants. La segona

motivació, per ordre d’importància, és l’afany competitiu o per assolir reptes personals que passa d’un 23,51% a un 52,19%, i en tercer lloc, hi apareix la de les

relacions personals (ambient, noves amistats...) que passa d’un 12,35% a un 43,82%. En canvi, la motivació de perdre pes o de millorar la imatge personal baixa

de forma important del 26,69% al 8,76%.

Pel que fa a les diferències entre sexes, crida l’atenció que entre les dones hi ha més que diuen que ho fan per afany competitiu o per assolir reptes personals (63,41%)

que entre els homes (50,00%). I en canvi hi ha més homes (44,76%) que diuen que ho fan per les relacions personals o l’ambient que hi troben que dones (39,02%). També s’observen algunes diferències entre homes i dones pel que fa a altres

motivacions, com “salut física i/o mental”, “perdre pes o millorar la imatge personal” o “millora de la forma física per practicar altres esports”, però són diferències poc

significatives que estan al voltant del 3%-4%.

Motivacions actuals Homes Dones Total Afany competitiu/assolir reptes personals 50,00% 63,41% 52,19% Salut física i/o mental 71,43% 68,29% 70,92% Perdre pes/millorar la imatge personal 8,10% 12,20% 8,76% Millora la forma física per practicar altres esports 13,81% 17,07% 14,34% Relacions personals i/o ambient que hi troba 44,76% 39,02% 43,82% Altres 4,29% 4,88% 4,38%

Taula 3. * Els percentatges sumen més del 100% perquè el còmput es fa fer sobre les respostes donades i la majoria dels

enquestats donaven més d’una resposta. 4.4. El perfil del corredor actual Aprofitant que es feia una enquesta a corredors per preguntar-los sobre les seves

motivacions, es va considerar interessant recollir altres dades per tenir així el perfil del corredor actual.

Per elaborar-la es va agafar com a referència l’enquesta “Así es el corredor español” que es va publicar a la revista Runner’s World nº 111.

Les dades que s’han fet servir per establir el perfil del corredor actual s’han extret de

251 enquestes dels corredors que han participat en el treball, a partir dels quals s’han obtingut els resultats següents:

22

a) Sexe: La majoria de corredors són homes (83,67%) amb una proporció força gran respecte

a les dones (16,33%), tot i que en comparació amb les dades obtingudes a l’enquesta realitzada a nivell espanyol (90%-10%), s’observa que a Catalunya hi ha

una proporció més gran de dones que corren que a la resta d’Espanya.

Gràfica 1: Sexe b) Edat:

Taula 5.

Pel que fa a l’edat dels corredors, la majoria tenen entre 40 i 49 anys amb un

40,64%. El segon grup d’edat és el de 30 a 39 anys amb un 27,89% i en tercer lloc, amb un 21,51%, els corredors entre els 50 i els 59 anys. En tots els grups d’edat no

hi ha grans diferències entre homes i dones, tot i que si s’agafen les dades globalment, es pot veure que la mitjana d’edat és una mica més alta entre els homes que entre les dones.

A l’enquesta realitzada per Runner’s World a nivell espanyol, la majoria de corredors

es trobaven entre els 30 i 39 anys amb un 49% i un 30% entre els 40 i els 49 anys. Per tant, amb aquestes dades es pot dir que la mitjana d’edat dels corredors catalans

és una mica més alta que a la resta d’Espanya.

83,67

16,33Homes

Dones

Homes 210 83,67%

Dones 41 16,33%

Taula 4.

Edat Homes Dones Total Menys de 20 anys 1 0,48% 0 0,00% 1 0,40% De 20 a 29 anys 12 5,71% 5 12,20% 17 6,77% De 30 a 39 anys 57 27,14% 13 31,71% 70 27,89% De 40 a 49 anys 86 40,95% 16 39,02% 102 40,64% De 50 a 59 anys 47 22,38% 7 17,07% 54 21,51% De 60 a 69 anys 6 2,86% 0 0,00% 6 2,39% De 70 o més anys 1 0,48% 0 0,00% 1 0,40% Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

23

c) Anys corrent:

Taula 6.

La majoria de corredors enquestats, un 31,08%, porten entre 2 i 5 anys corrent sense gaire diferències entre homes i dones, però mirant globalment les dades

s’observa que la majoria de dones porten menys de 10 anys corrent, en concret un 80,49%, i en canvi, es veu que en general els homes porten molt més temps corrent.

En concret destaca la dada de que un 21,90% porta més de 20 anys corrent a diferència de les dones que no arriben al 10%. d) Dies d’entrenament:

Taula 7.

Pel que fa als dies d’entrenament a la setmana, tant en homes com en dones, la majoria entrenen entre 3 i 4 dies, amb un 56,18% del total, tot i que agafant les dades globalment, s’observa que els homes entrenen més dies a la setmana que no pas les dones, ja que un 33,33% dels homes entrenen més de 4 dies i en canvi les dones que entrenen més de 4 dies són un 17,07%. A l’enquesta de Runner’s World el percentatge de corredors que entrenaven entre 3 i 4 dies era del 70%, i els que entrenaven més de 4 dies eren un 17%.

Anys corrent Homes Dones Total Menys de 2 anys 16 7,62% 9 21,95% 25 9,96% Entre 2 i 5 anys 66 31,43% 12 29,27% 78 31,08% Entre 5 i 10 anys 45 21,43% 12 29,27% 57 22,71% Entre 10 i 20 anys 37 17,62% 4 9,76% 41 16,33% Més de 20 anys 46 21,90% 4 9,76% 50 19,92%

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

Dies entrenament Homes Dones Total Entre 1 i 2 dies 20 9,52 13 31,71 33 13,15 Entre 3 i 4 dies 120 57,14 21 51,22 141 56,18 Més de 4 dies 70 33,33 7 17,07 77 30,68

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

24

Gràfica 2: Dies d’entrenament a la setmana

e) Planificació dels entrenaments:

Taula 8.

Respecte a si els corredors populars planifiquen els seus entrenament en algun

moment de la temporada per preparar alguna cursa, el 65,34% contesta afirmativament, i el 34,66% diu que no. Entre homes i dones no existeix pràcticament cap diferència.

Gràfica 3: Planificació dels entrenaments

f) Com corren?:

Taula 9.

Pel que fa a com corren els enquestats, la majoria, un 61,71%, ho fan sols, però cal destacar que en aquest cas, si que hi ha diferències importants entre els homes i les

0

10

20

30

40

50

60

Entre 1 i 2 dies Entre 3 i 4 dies Més de 4 dies

Homes

Dones

65,34

34,66 Si No

Planificació Homes Dones Total Si 137 65,24% 27 65,85% 164 65,34% No 73 34,76% 14 34,15% 87 34,66%

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

Com corres? Homes Dones Total Normalment sols 138 65,71 17 41,46 155 61,75 Normalment acompanyats 29 13,81 14 34,15 43 17,13 Indistintament (50%) 43 20,48 10 24,39 53 21,12

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

25

dones. Els homes acostumen a entrenar sols en una proporció força més gran que

les dones (41,46%).

Una dada que destaca molt és que hi ha una proporció més gran de dones que d’homes que normalment corren acompanyats. En concret, les dones diuen que

entrenen acompanyades en un 34,15% vers un 13,81% dels homes.

Gràfica 4: Com corren els homes? Gràfica 5: Com corren les dones? g) Estan federats?

Taula 10. Un 78,09% dels corredors no estan federats. I entre homes i dones no hi ha

diferències importants, tot i que, s’observa que hi ha un percentatge lleugerament superior de dones federades que d’homes.

h) Número de curses que fan a l’any:

Taula 11.

41,46

34,15

24,39

Dones

Normalment sol

Normalment acompanyat

Indistintament

Estàs federat? Homes Dones Total Si 44 20,95% 11 26,83% 55 21,91% No 166 79,05% 30 73,13% 196 78,09%

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

Número de curses/any Homes Dones Total No faig curses 9 4,29% 2 4,88% 11 4,38% Entre 1 i 5 curses 31 14,76% 10 24,39% 41 16,33% Entre 5 i 10 curses 47 22,38% 14 34,15% 61 24,30% Entre 10 i 20 curses 62 29,52% 9 21,95% 71 28,29% Més de 20 curses 61 29.05% 6 14,63% 67 26,69%

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

65,7113,81

20,48

Homes

Normalment sol

Normalment acompanyat

Indistintament

26

La majoria de corredors fan entre 10 i 20 curses a l’any (28,29%), tot i que no hi ha

diferències molt grans respecte al nombre de corredors que fan entre 5 i 10 curses (24,30%) i els que fan més de 20 (26,69%).

Mirant les dades per sexes, es pot veure que globalment els homes fan més curses a

l’any que les dones. Entre els homes gairebé un 60% fan més de 10 curses a l’any mentre que entre les dones només les fan en un 36,58%. i) Activitats complementàries:

Taula 12.

El 74,50% dels corredors enquestats fan altres activitats físiques de forma regular a

banda de córrer. Entre els dos sexes, destaca que les dones fan més activitats complementàries que els homes.

Gràfica 6: Activitats complementàries homes Gràfica 7: Activitats complementàries dones

Taula 13. Tant els homes com les dones dediquen preferentment entre 2 i 3 dies a la setmana a realitzar activitats complementàries.

85,37

14,63

Dones

Si

No

Activitats complementàries Homes Dones Total Si 152 72,38% 35 85,37% 187 74,50% No 58 27,62% 6 14,63% 64 25,50%

Total 210 100,00 41 100,00 251 100,00

Freqüència (dies/set.) Homes Dones Total Menys d’un cop 25 16,45% 5 14,29% 30 16,04% 1 dia 38 25,00% 9 25,71% 47 25,13% Entre 2 i 3 dies 46 30,26% 14 40,00% 60 32,09% Més de 3 dies 30 19,74% 4 11,43% 34 18,18% No contesta 13 8,55% 3 8,57% 16 8,56%

Total 152 100,00 35 100,00 187 100,00

72,38

27,62

Homes

Si

No

27

Les activitats físiques més practicades són la bicicleta, en totes les seves variants,

amb un 56,15%, seguida molt a prop de la natació amb un 43,85%, i a continuació les activitats de gimnàs i peses amb un 38,50%.

Per sexes hi ha algunes diferències entre homes i dones. Mentre l’activitat més

practicada pels homes és la bicicleta, amb un 55,92%, i en segon lloc, empatades, el gimnàs/peses i la natació amb un 40,13%, entre les dones la més practicada és la

natació amb un 60%, tot i que, seguida de molt a prop de la bicicleta amb un 57,14%.

Altres esports Homes Dones Total Peses i gimnàs 40,13% 31,43% 38,50% Bicicleta, BTT, spinnig, el·líptica... 55,92% 57,14% 56,15% Natació 40,13% 60,00% 43,85% Tenis, pàdel... 7,24% 2,86% 6,42% Altres 28,29% 34,29% 29,41%

Taula 13. * Els percentatges sumen més del 100% perquè el còmput es fa fer sobre les respostes donades i la majoria dels

enquestats donaven més d’una resposta.

Gràfica 8: Altres esports homes Gràfica 9: Altres esports dones

31,43

57,1440,13

2,8634,29

Dones

Peses i gminàs

Bicicleta

Natació

Tenis, pàdel...

Altres

40,13

55,9240,13

7,24 28,29

Homes

Peses i gimnàs

Bicicleta

Natació

Tenis, pàdel…

Altres

28

5. CÓRRER A SABADELL

5.1. Grups d’entrenament a Sabadell Cada dia, a la nostra ciutat, poden veure pels carrers, parcs i rodals a gent de

diferents edats corrent. Alguns ho fan en solitari, d’altres en parella i fins i tot també podem trobar petits grups de corredors que entrenen plegats, sobretot els caps de

setmana.

Des de fa molts anys han existit grups d’entrenament a la ciutat, la majoria d’ells vinculats a clubs de Sabadell, com la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS) i la secció d’atletisme del Club Natació de Sabadell. Però en els darrers anys, i gràcies al boom

d’aquest esport i a Internet, el nombre de grups ha anat en augment, i en molts casos, sense cap vinculació directa a un club esportiu.

Segurament a la ciutat hi ha molt grups anònims o poc coneguts, però d’altres,

gràcies a la seva vinculació a un club esportiu o a la seva difusió a través d’Internet per mitjà de pàgines web, fòrums o blocs, són més coneguts.

Durant la realització d’aquest treball s’han trobat alguns d’aquests grups que

entrenen de forma regular a la ciutat. Tots aquests grups han contestat una fitxa del grup que recull les característiques més importants de cadascun d’ells.

Fitxa 1: Grup Runners Online Aquest grup, creat en el si del Club de Tennis Sabadell l’any 2009, està format per unes 30 persones d’edats compreses entre 30 i 40 anys on predominen els homes,

tot i que també hi ha algunes dones.

Hi ha un grupet que surt a les 6:30 del matí, uns altres que queden al migdia i, finalment, un altre grup queda a la tarda a partir de les 18.30. Tots els grupets

surten des del Club de Tennis Sabadell. Els llocs que freqüenta el grup són Can Llong i el riu Ripoll entre setmana, i els caps de setmana que es fan tirades llargues

acostumen a anar cap a La Mola-Montcau.

El grup té un bloc, http://runnersonline.blogspot.com, que serveix com a nexe d’unió entre tots ells.

29

Fitxa 2: Grups de Veterans de la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS)

A la JAS hi ha molts grups d’entrenament però la majoria són dels diferents equips federats d’atletisme, en les seves diferents categories, que competeixen regularment

en pista o cros en els campionats oficials de la Federació Catalana o Espanyola d’atletisme.

Com a grups d’entrenament més popular s’han trobat dos grups de corredors que pertanyen a la JAS. Tots dos grups són de corredors veterans d’entre els 35 i 55 anys

aproximadament que acostumen a quedar sempre a les pistes d’atletisme des de fa molts anys.

El primer dels grups està format per unes 15 persones, la majoria dels quals són

homes, que acostumen a quedar els dilluns, dimarts i dijous a les 18:00 per sortir a córrer principalment pel riu Ripoll o bé a entrenar a les pistes en funció del tipus

d’entrenament que tinguin. Com els dies i l’hora de trobada és fixa no fan servir cap mitjà per quedar entre ells.

L’altre grup està format per unes 10 persones, la majoria de les quals són dones. Aquest grup sempre queda els dimarts i dijous a les 18:30 aproximadament i surten a

córrer també pel riu Ripoll, per Can Deu o a les pròpies pistes en funció també de l’entrenament que vulguin fer. Els integrants d’aquest grup acostumen a fer servir el

correu electrònic o el telèfon per quedar.

30

Fitxa 3: Grup d’entrenament del Club Natació Sabadell (CNS)

Al CNS existeixen força grups de corredors que queden per entrenar junts. Alguns són més estables o nombrosos que d’altres però per sobre de tots destaca un grup

d’entrenament que sempre queda els dimarts i dijous a les 19:30 a les instal·lacions que té el CNS a Can Llong.

Aquest grup, que funciona des de l’any 2003, està format per uns 40-50 corredors

d’entre 35 i 55 anys, però la mitjana de corredors en un entrenament està al voltant de 15-20. La majoria dels integrants són homes amb només un 10% de dones.

Una part important d’aquests corredors estan federats per la secció d’atletisme del CNS i acostumen a competir de forma regular en curses populars tots els caps de

setmana. No fan servir cap mitjà per quedar perquè el lloc de trobada i l’hora és fix.

Les zones d’entrenament varien en funció de l’època de l’any. Quan hi ha llum solar acostumen a córrer per camins de la zona del Golf del Prat, Can Bonvilar i

Torrebonica, i a la tardor i al hivern, ho fan pels carrers de Castellarnau fins a la comissaria dels Mossos d’Esquadra que hi ha a la Mancomunitat.

31

Fitxa 4: Grup Es-k-Mot Vallesà Aquest grup funciona aproximadament des de l’any 2000 i es va crear en el si d’un

fòrum d’Internet anomenat 10de1000 que després es va transformar en Corredors.cat. que és una associació esportiva que acull a corredors populars de tota

Catalunya.

En aquests onze anys el grup ha anat canviant de persones tot i que hi ha un nucli estable des dels orígens. Com aquest grup funciona a través d’un fòrum d’Internet la

gent entra i surt quan vol sense haver de demanar permís per participar o venir a entrenar. Però més o menys poden ser uns 50 corredors, alguns més actius que

d’altres i de característiques molt heterogènies. L’element que tenen en comú tots els integrants és que són de Sabadell i rodalies. Hi ha gent que té un nivell atlètic força

bo i d’altres no tant. A alguns els agrada la muntanya i a d’altres només l’asfalt. Predominen els homes per sobre de les dones en una proporció que podria ser de 85 a 15. I les edats també són força heterogènies però el 90% dels integrants són

majors de 40 anys arribant alguns fins gairebé els 60 anys.

Aquest grup no té cap dia ni lloc en concret per quedar a entrenar. Normalment acostumen a quedar alguns dels integrants del grup els caps de setmana o els

festius, tot i que alguns grupets més petits queden també per entrenar entre setmana. A través del fòrum, organitzen entrenaments diversos. I fins i tot, diferents

entrenament simultanis en funció dels interessos o motivacions dels seus integrants.

La forma per quedar és sempre a través d’un fil concret dins del fòrum de Corredors.cat, anomenat Es-K-Mot Vallesà. És a través d’aquest fil com es comuniquen, parlen dels seus entrenaments, curses, reptes i també quan arriba el

cap de setmana acostumen a obrir una llista d’activitats a fer i cadascun d’ells s’apunta on li convé.

32

Fitxa 5: Grup komando kanyero

Aquest grup funciona més o menys des de l’any 2007, poc després de crear-se Corredors.cat, que és el seu punt de contacte. Aquest grup va sorgir des de l’Es-K-

Mot Vallesà perquè hi havia un grupet de corredors de més nivell atlètic, que volien preparar les curses de forma més acurada i volien tenir un espai per compartir

entrenaments més exigents. De fet, es pot dir que el Komando kanyero és un subgrup de l’Es-K-Mot Vallesà.

El grup és força estable des dels seus inicis, almenys pel que fa al seu grup fundador,

però en els darrers temps s’ha anat incorporant més gent, alguns d’ells de fora de Sabadell. Actualment hi formen part unes 20 persones, tot i que el grup de Sabadell, que acostumen a entrenar junts molts dies, està format per un màxim de 7-8

corredors. La resta participen en el fòrum parlant d’entrenaments però no venen a entrenar a Sabadell.

La majoria dels seus membres són homes, tot i que hi ha un parell de dones que de

tant en tant, participen en el grup. L’edat dels integrants va dels 30 als 50 anys. I el tret que els identifica és que entrenem fort per aconseguir bones marques en les

curses.

Normalment alguns integrants del grup queden els diumenges per entrenar plegats, tot i que entre setmana, ja sigui al matí o a la tarda, alguns corredors també queden sobretot per fer els entrenament de qualitat (sèries, canvis de ritme...) que en solitari

són més durs de fer.

En principi el punt habitual de trobada és el pàrquing de les pistes municipals d’atletisme, sobre tot quan hi van a fer sèries a les pistes o a fer entrenaments pel

riu, però també acostumen a entrenar a les Cases del Garcia.

Els integrants del grup acostumen a quedar a través del fòrum de Corredors.cat, on tenen un espai reservat per parlar dels seus entrenament i per quedar a córrer

plegats.

33

Fitxa 6: Grup Montecarlo Runner’s És un grup d’amics aficionats a les curses populars, travesses de muntanya i tota activitat relacionada amb la naturalesa que funciona des de l’any 1991. El nom,

Montecarlo Runners, segons s’explica al bloc del grup, prové del fet que la majoria de components tenien com a punt de reunió per sortir a córrer la plaça de Jaume

Girbau, on hi havia hagut el cinema Montecarlo (Creu Alta). Actualment queden els diumenges a Can Jonqueres i entre setmana, a la tardor o a l’hivern, a la plaça Vallès

o a la Torre de l’Aigua, i a la primavera i a l’estiu al bosc de Can Deu o al Torrent de Colobrers.

El grup està format per un nucli més estable d’11 persones i 5 o 6 més intermitents.

La proporció entre homes i dones és d’un 75% ells i un 25% elles. En quant a l’edat dels integrants la majoria es troba entre els 50 i els 60 anys, un parell per sota i un altre per sobre.

Un grup de 4-5 corredors acostumen a entrenar dos dies entre setmana per la tarda

(dimarts i divendres) entre les 19:30 i 20:30, i els diumenges es trobem tots a les 8:45 a la zona de Can Jonqueres al costat del riu Ripoll.

A l’estiu i la primavera acostumen a entrenar al boc de Can Deu, Torrent del

Colobres-Togores i a la llera del riu Ripoll, i a l’hivern ho fan a Castellarnau i a la Gran Via.

El grup té un bloc, http://montecarlorunners.blogspot.com, que serveix com a nexe d’unió entre tots ells, tot i que també es comuniquen a través del mòbil.

34

Fitxa 6: Grup Montecarlo Runner’s És un grup d’amics aficionats a les curses populars, travesses de muntanya i tota activitat relacionada amb la naturalesa que funciona des de l’any 1991. El nom,

Montecarlo Runners, segons s’explica al bloc del grup, prové del fet que la majoria de components tenien com a punt de reunió per sortir a córrer la plaça de Jaume

Girbau, on hi havia hagut el cinema Montecarlo (Creu Alta). Actualment els punts de queden el diumenges a Can Jonqueres i entre setmana a la tardor o a l’hivern a la

plaça Vallès o a la Torre de l’Aigua, i a la primavera i a l’estiu al bosc de Can Deu o al Torrent de Colobrers.

El grup està format per un nucli més estable de 11 persones i 5 o 6 més intermitents.

La proporció entre homes i dones és d’un 75% ells i un 25% elles. En quant a l’edat dels integrants la majoria es troba entre els 50 i els 60 anys, un parell per sota i un altre per sobre.

Un grup de 4-5 corredors acostumen a entrenar dos dies entre setmana per la tarda

(dimarts i divendres) entre les 19:30 i 20:30, i els diumenges es trobem tots a les 8:45 a la zona de Can Jonqueres al costat del riu Ripoll.

A l’estiu i la primavera acostumen a entrenar al boc de Can Deu, Torrent del

Colobres,Togores i a la llera del riu Ripoll, i a l’hivern ho fan a Castellarnau i a la Gran Via.

El grup té un bloc, http://montecarlorunners.blogspot.com, que serveix com a nexe d’unió entre tots ells, tot i que també es comuniquen a través del mòbil.

Fitxa 7: Grup d’entrenament de Runnersworld Sabadell

Aquest grup d’entrenament està vinculat a una botiga d’esports dedicada en exclusiva al running des de que va obrir l’estiu del 2010.

És un grup força nou que ha crescut molt en poc temps i per tant, és variable perquè

el número d’integrants no ha parat de créixer en poc més d’un any. Cap d’ells està vinculat a cap club.

Actualment hi formen part unes 60 persones però els dies que entrenen junts

acostumen a ser com a molt unes 30 persones. Curiosament, el grup és força equilibrat quan al nombre de homes i dones. La proporció de cada un dels grups està

al voltant del 50%. I quant a les edats dels seus integrants la majoria d’ells es troben entre els 30 i els 40 anys.

S’organitzen dues trobades setmanals per sortir en grup. Una es fa els dimecres a les 19:30 de la tarda i els dissabtes a les 8:30. El punt de trobada és la porta de la

botiga.

A l’estiu, entre setmana, sempre van a entrenar al riu Ripoll i a l’hivern, per manca de llum, al Parc Central del Vallès. Els dissabtes al matí sempre van al Parc de Catalunya

perquè els desnivells del parc permeten treballar les pujades per guanyar força a les cames.

Tenen una llista de correu a través de la qual ens comuniquem amb tots els corredors: convocatòries, noticies d’interès, promocions de la botiga...

35

5.2. Per on corren els corredors de Sabadell? Del total d’enquestes recollides, el 23,90% corresponen a corredors de Sabadell o

que entrenen habitualment per aquí. Del buidat de les dades d’aquests corredors, s’observa en primer lloc que tots no corren només per un lloc sinó que van variant

els recorreguts en funció de les circumstàncies. Per exemple, quan els dies s’allarguen i hi ha més hores de sol, tots els corredors manifesten que surten a córrer

per espais naturals del rodal, com el riu Ripoll, el bosc de Can Deu o altres zones. Però quan arriba la tardor i els dies s’escurcen, tots ells manifesten que corren més

per la ciutat per manca de llum. I pel que fa als circuits que manifesten els corredors que fan servir, un 76,67% corre

habitualment per la llera del riu Ripoll amb una diferència important respecte a la resta a excepció del bosc de Can Deu que és el segon amb un 55%. En tercer lloc,

els corredors manifesten que corren per la Gran Via en un 33,33%, sent el recorregut urbà més anomenat.

Destaca que un 46,67% manifesta que utilitzen altres circuits de Sabadell (Can

Llong, Can Gambús, Castellarnau...) o del seu rodal (Togores, Can Bonvilar, Torrebonica o als voltants del Club de Golf del Prat, aquests últims en el terme

municipal de Terrassa). Pel que fa a les diferències entre homes i dones, no hi ha grans diferències entre

uns i altres. Potser les que destaquen més són que les dones fan servir gairebé el doble que els homes les Pistes d’Atletisme i el Parc Catalunya, i aquests, pel contrari,

corren més, una mica més del doble, pel Parc Central del Vallès.

Circuits de Sabadell Homes Dones Total

Bosc Can Deu/Colesterol 54,55% 56,25% 55,00% Riu Ripoll 75,00% 81,25% 76,67% Gran Via 31,82% 37,50% 33,33% Parc Central 15,91% 6,25% 13,33% Pistes Municipals d'Atletisme 13,64% 25,00% 16,67% Cases Garcia 6,82% 6,25% 6,67% Parc Catalunya 6,82% 12,50% 8,33% Altres 50,00% 37,50% 46,67% Taula 14. * Els percentatges sumen més del 100% perquè el còmput es fa fer sobre les respostes donades i la majoria dels

enquestats donaven més d’una.

36

5.3. Anàlisi dels diferents circuits de running de Sabadell: situació i descripció. Punts forts i febles.

5.3.1. Bosc de Can Deu - Ruta del Colesterol 5.3.1.1. Situació i descripció El bosc de Can Deu, propietat de l’obra social UnnimCaixa de Sabadell, es troba

situat al nord-oest de Sabadell, just al marge dret de la carretera de Matadepera tot sortint de la ciutat.

6. Vista aèria del bosc de Can Deu (Google Earth)

5. Localització dels circuits analitzats de Sabadell (Google Earth)

37

El bosc està format principalment per pi blanc i alzines, i destaca per la seva manca

d'espècies de sotabosc. Això és degut principalment a l'ús social del bosc i a les activitats de lleure que s'hi practiquen. Existeix una zona de pícnic amb barbacoes i

una zona d'aparcament a la zona de l’ermita de Sant Julià. També hi ha un mirador des d'on es veuen la Mola i Castellar del Vallès.

7 i 8. Bosc de Can Deu i Ruta del Colesterol (fotos autora)

La coneguda com “Ruta del colesterol”, és un tram d’uns 2 quilòmetres que va des

de poc abans de la sortida nord de Sabadell fins a l’entrada al camí de l’ermita de Sant Julià.

Aquest tram transcorre paral·lel a la Ctra. de Matadepera i al bosc de Can Deu, i està format per un doble carril bici i una vorera ampla asfaltada al costat amb arbres i

bancs i espai per caminadors i corredors que habitualment passegen o corren per aquesta zona.

5.3.1.2. Córrer pel bosc de Can Deu: punts forts i febles Al Bosc de Can Deu hi ha un gran nombre de camins i corriols per córrer amb moltes

alternatives i variants dins un mateix recorregut i amb diferents graus de dificultat en el cas de que es vulguin fer recorreguts amb més pujades i baixades.

També des de fa molts anys al bosc hi ha recorreguts marcats. Els primers coneguts daten de finals dels anys 70 dels quals encara queden rastres de pintura en molts

arbres. En concret, en aquella època es van marcar tres circuits: el vermell, de poc més d’un quilòmetre; el groc de dos quilòmetres i mig i el blau d’uns cinc

quilòmetres. Aquests circuits eren molt populars entre els corredors d’aquella època, fonamentalment atletes de la Joventut Atlètica Sabadell (JAS) i del Club Natació

Sabadell. Molts d’aquells corredors encara fan servir aquests circuits malgrat moltes

38

de les marques ja no es veuen. Curiosament, després d’aquest estiu, alguna persona

ha tornar a repintar de color blau el circuit més llarg.

9. Senyals antigues 10. Senyals noves 11. Plànol dels circuits (fotos autora)

Actualment, i gràcies a l’obra social UnnimCaixa Sabadell, hi ha nous circuits perfectament senyalitzats amb pilons de fusta amb diferents marques de color i

planells indicatius dels circuits a diferents llocs del bosc.

En concret, els circuits senyalitzats són els següents:

a) Groc: 2.100 metres b) Blau: 2.300 metres

c) Vermell: 3.300 metres d) Verd: 3.600 metres

I pel que fa a la “Ruta del Colesterol” hi ha marcat un tram de 1.500 metres amb marques a terra cada 100 metres que molts corredors utilitzen quan entrenen sèries.

També cal destacar que en el tram central d’aquesta ruta hi ha instal·lades nombroses màquines per fer treball de condicionament físic que molta gent utilitza.

A part dels circuits que hi ha al bosc de Can Deu, els corredors poden enllaçar altres

itineraris del rodal de Sabadell i Terrassa sense sortir gairebé del bosc: camí del riu Ripoll, Ca n’ Argelaguet, Castellarnau, Matadepera, Can Bonvilar, Torrebonica,...

Tradicionalment al bosc de Can Deu s’han fet moltes curses. La més coneguda és la del Cros de Sant Sebastià, organitzada per la Joventut Atlètica de Sabadell, que es va

disputar en aquest lloc entre els anys 1970 i 1994, destacant l’edició de 1987, amb la

12. Senyal informatiu dels circuits

(foto autora)

39

disputa del Campionat d’Espanya de Cros de clubs, i les edicions de 1983 i 1986,

amb els Campionats de Catalunya de cros individual i de clubs.

Actualment, es celebra la Cursa de la Virgen de la Fuensanta, organitzada per l’Hermandad de la Virgen de la Fuensanta el quart diumenge de maig, i el Cros dels

Esquiadors, organitzada per la Unió Excursionista de Sabadell el quart diumenge de novembre.

Punts forts:

- És un espai natural amb aire pur i ombra a l’estiu. - És un lloc força tranquil i agradable.

- Molta varietat de camins i corriols: pista ampla, corriols, pujades baixades, obstacles naturals…

- Hi ha moltes rutes per allargar itineraris pels voltants del

bosc de Can Deu.

- Hi ha fonts d’aigua tot i que es troben fora de la zona dels circuits marcats.

- Hi ha la possibilitat de fer circuits marcats i mesurats cada

100 metres a la “Ruta del Colesterol” per fer sèries.

40

- A la “Ruta del Colesterol” hi ha màquines per tal de fer

diferents tipus de treball físic.

- El tram de la “Ruta del Colesterol” està il·luminat i per tant es pot entrenar quan no hi ha llum natural.

- Hi ha molta senyalització complementària: rutes, circuits,

plafons informatius sobre fauna i vegetació, etc.

(fotos autora)

- Hi ha zones àmplies de pàrquing.

Punts febles:

- Hi ha massa afluència de ciclistes, gent passejant i gossos sense lligar que poden arribar a molestar als corredors.

- Hi ha molts trams força irregulars que poden provocar lesions per mal

recolzament del peu. - Al ser un espai natural no es pot entrenar quan es fa fosc, especialment a les

tardes d’hivern, per manca d’il·luminació, a excepció de la “Ruta del Colesterol”.

41

5.3.2. Camí del riu Ripoll 5.3.2.1. Situació i descripció El riu Ripoll neix i recorre tota la comarca del Vallès Occidental i creua de nord a sud

el terme municipal de Sabadell al llarg de 7 km. La seva ubicació prop de la ciutat li confereix la singularitat de ser el punt de contacte entre l'espai urbà i el medi natural.

14. Vista aèria del traçat del circuit del riu Ripoll (Google Earth)

13. Les BTT pel corriols poden ser perilloses pels corredors (foto autora)

42

En les últimes dècades, Sabadell ha viscut d'esquena al riu. La qualitat de les seves

aigües ha patit les conseqüències del ràpid creixement de la ciutat i de la forta implantació industrial que es va produir entre els anys 50 i 60. La degradació del riu

s'ha fet aclaparadora i l'especial configuració del Ripoll al seu pas per Sabadell no ha afavorit gens l'apropament dels ciutadans ni el seu reconeixement com a espai

d'interès natural. Sovint se l'ha vist només com una frontera entre la ciutat i la rodalia o se l'ha utilitzat com una claveguera a cel obert.

A partir de la dècada dels 1990 es van produir nombroses inversions per a adequar

les vores del riu, millorar la qualitat de l’aigua i recuperar camins i l’entorn paisatgístic per a fer del Ripoll un lloc de passeig.

5.3.2.2. Córrer pel riu Ripoll: punts forts i febles El camí del riu Ripoll és, junt al bosc de Can Deu, la zona de Sabadell que utilitza més la gent per anar a córrer.

15. Corredors pel camí del riu Ripoll (foto autora)

El camí del riu, d’uns 7 quilòmetres aproximadament de longitud, transcorre paral·lel

al riu al llarg del tot els seu traçat. L’itinerari comença a l’alçada de la Zona de Sant Oleguer i arriba fins al límit nord de Sabadell, poc després del pont de Castellar, tot i que el camí continua fins a Castellar del Vallès, en direcció nord, i a la

desembocadura del Besos a Sant Adrià del Besos, en direcció sud.

El camí, força ample, pla i en lleugera pendent en direcció nord, és de terra en la seva pràctica totalitat a excepció d’un tram d’asfalt de poc més de 500 metres a la

part sud del recorregut. Al llarg de l’itinerari, el riu es va deixant de forma alternativa a dreta i a esquerra, travessant nombrosos ponts i passos a nivell. Tot i que s’han

43

plantat nombroses especies d’arbres de ribera al llarg del recorregut, les zones

ombrívoles són poques i conviuen encara amb algunes fàbriques, naus i vapors.

Al llarg del camí del riu s’han creat quatre parcs públics de dimensions mitjanes adequant un conjunt d'espais de petites dimensions situats al costat del camí del riu,

que ofereixen al caminant o a l’esportista la possibilitat de gaudir de diferents fonts i espais amb mobiliari de suport per fer activitats físiques complementàries i amb

suggeriments de com fer-les. Aquestes zones són: Horta de Can Roqueta, Vapor Buxó, Font dels Gitanos i Sant Vicenç de Jonqueres.

16 i 17. Àrea per fer activitats físiques (foto autora)

En diferents punts de l’itinerari surten camins alternatius, amb molt més desnivell i grau de dificultat, molt utilitzats pels corredors més experimentats. Per aquests

itineraris alternatius es pot anar a Togores, a la Torre del Canonge, al Torrent de Colobrers, a la Serra de Sant Iscle o al Camí Ral que porta fins Castellar del Vallès.

18. Senyalitzacions de rutes alternatives (foto autora)

En el camí del riu Ripoll es celebren al llarg de l’any tres curses. La més antiga és la

Cursa del Riu Ripoll de 10 km que es celebra des de l’any 2002 el dia de Sant Esteve. També des de l’any 2004, es celebra la Cursa Isòcrona de Sant Silvestre el darrer dia

44

de l’any que té la particularitat de ser una cursa no competitiva. Tots els corredors

en comptes de fer la mateixa distància, han de fer 50’ de cursa amunt i avall del camí, sent responsable cada corredor de controlar el temps d’arribada per tal

d’arribar just a l’hora programada. I per últim, des de l’any 2011, es celebra al mes de març la Cursa del Rodal de Sabadell de 15,6 km que en una bona part del

recorregut transcorre pel camí del riu.

Punts forts:

- El camí del riu Ripoll és un lloc tranquil i força planer, que transcorre en un entorn natural per un camí de terra. Es

poden fer molts quilòmetres de forma continuada amb un mateix ritme i sense fer bucles repetitius i avorrits.

- És un lloc de fàcil accés des de molts punts de Sabadell ja que va paral·lel a la ciutat de nord a sud. I al llarg de

l’itinerari es poden gaudir de bones vistes.

- Disposa de fonts distribuïdes al llarg de l’itinerari que permeten avituallar-se.

- Hi ha la possibilitat de fer entrenaments ràpids per terra o en el tram d’asfalt, i donat que el seu traçat és molt recte, les mesures del GPS són molt més precises que en altres

indrets (ciutat, zones boscoses o trajectes amb molts girs).

45

- Hi ha zones equipades integrades a l’entorn amb diferents

elements per fer activitats físiques complementàries.

- Hi ha la possibilitat de fer itineraris alternatius o

complementaris més exigents i variats (Torrent de Colobrers, Togores, Camí Ral de Castellar...). També és pot

allargar en direcció nord fins a Castellar del Vallès o en direcció sud fins a la desembocadura del riu Besos.

- Hi ha molta senyalització complementària: rutes, circuits,

plafons informatius sobre fauna i vegetació, etc.

- Si es comença pel sud, a les pistes d’atletisme hi ha

vestidors i, així també, es pot fer la primera part de l’entrenament en lleuger sentit ascendent i acabar-lo en

sentit descendent i, per tant, més favorable.

(fotos autora)

- Hi ha zones àmplies de pàrquing a la zona de Sant Oleguer.

També es pot deixar el cotxe a Sant Vicenç de Jonqueres.

Punts febles:

- És un lloc on hi ha molta humitat i a l’estiu, a causa d’això, hi ha molts mosquits.

- Un altre inconvenient que podem trobar a l’estiu es la falta d’ombres.

46

- Es travessen zones inundables que quan plou fort fa que no es pugui passar.

També després de dies de pluja hi ha zones amb força fang. - Aquest recorregut no disposa de llum artificial, per tan només es accessible

quan hi ha llum natural. - En alguns punts concrets del recorregut hi ha fàbriques que fan mala olor.

- Massa bicicletes, gent passejant i gossos sense lligar que en general que poden entorpir la marxa.

19 i 20. Gossos, bicicletes i passejants, així com les zones inundables, són alguns dels punts febles (fotos autora)

5.3.3. Parc Catalunya 5.3.3.1. Situació i descripció El Parc de Catalunya és un parc situat a la zona coneguda com l'eix Macià que es va

inaugurar el 1992. Ocupa una extensió de 43 hectàrees, des de l'Eix Macià fins a Can Rull, incloent la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del

segle XV.

L’any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc i l’any 1979 van emprendre un intent de plantada d’arbres tot i que va ser

prohibida pel governador civil.

L'ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procés per a modificar el pla general i va començar a comprar terrenys fins arribar a ser propietari d'un 90% de terrenys del parc.

47

L'any 1986 es va presentar el projecte d'ordenació del parc i membres de 170

entitats de Sabadell van plantar arbres al parc. El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d'ordenació per a construir l'Eix Macià i el parc de Catalunya. Els

beneficis que va generar l’operació l'operació de l’Eix Macià, amb la construcció de comerços i oficines, es van invertir íntegrament en la construcció del parc. 5.3.3.2. Córrer pel Parc Catalunya: punts forts i febles El Parc Catalunya no és un del llocs preferits dels corredors més habituals perquè les dimensions del parc no permeten fer grans distàncies sense passar moltes vegades

pel mateix lloc. És més aviat un lloc pels corredors més ocasionals que troben en aquest parc un lloc força cèntric i accessible per córrer una estona.

22. Un corredor per uns dels camins del Parc Catalunya

(foto autora)

21. Vista aèria del Parc Catalunya (Google Earth)

48

No hi ha cap circuit marcat. El que podem trobar són diferents camis i corriols, i si es

vol, també alguns trams pavimentats que els corredors fan servir lliurement, tot i que hi ha certa tendència a córrer pels circuits (gran i petit) que es fan servir en el Cros

de Sant Sebastià, organitzat per la JAS, que es celebra en el Parc Catalunya des de l’any 1995

Punts forts:

(fotos autora)

- És un lloc molt cèntric i de fàcil accés des de diferents

llocs de la ciutat (Centre, Creu Alta, Concòrdia, Can Rull, Serra Cameró...).

- Entorn natural amb molts arbres i camins de terra.

- Disposa d’algunes fonts distribuïdes pel parc que permeten avituallar-se.

- Molts indrets del Parc Catalunya tenen il·luminació, i per

tant, es poc córrer a la nit.

- El parc té moltes pujades i baixades, i es poden fer entrenaments de pujades per guanyar força a les cames.

49

Punts febles:

- Hi ha molts gossos sense lligar en moltes zones del parc.

- Els circuits són curts i, per tant, per fer quilòmetres s’han de fer molts bucles i amb força desnivell.

5.3.4. Gran Via 5.3.4.1. Situació i descripció La Gran Via és l'eix urbà principal de Sabadell. Va ser inaugurada el 1976 com la via

ràpida de mobilitat de la ciutat. Aquesta via travessa la ciutat pràcticament de sud a nord amb un recorregut d’uns

6,5 km des de l’entrada a Sabadell fins a la Ronda Europa al barri de Can Llong.

23. Vista aèria de la ciutat amb el traçat de la Gran Via en groc (Google Earth)

50

5.3.4.2. Córrer per la Gran Via: punts forts i febles

La Gran Via, per la seva situació i característiques, és un dels llocs on més persones

es poden trobar corrent al llarg del dia, especialment a la tardor i a l’hivern i a les hores sense llum natural. També el fet de que el seu traçat vagi gairebé d’una punta

a l’altra de la ciutat, fa que sigui força accessible des de qualsevol lloc de la ciutat

El seu trajecte és prou llarg com per permetre córrer amb molt poques interrupcions durant força quilòmetres en recorreguts d’anada i tornada, o combinat amb altres

carrers de la ciutat en circuits circulars amb el punt de sortida i d’arribada al domicili del corredor.

Per la Gran Via passen parcialment algunes de les curses més importants que es disputen a la ciutat com la Cursa del Club Natació de Sabadell de 10 km que es

celebra el segon diumenge d’octubre i que té la seva sortida i arribada al costat de les instal·lacions del Club del carrer Montcada. També passa per la Gran Via la

primera part de la Cursa de l’Aplec de la Salut que és celebra a la segona quinzena del mes de maig. Punts forts:

- És un recorregut força lineal i llarg que permet fer molts

quilòmetres en recorregut d’anada i tornada, o combinat amb altres carrers i avingudes de la ciutat.

- Tota la Gran Via té voreres molt amples que permet córrer sense molestar i ser molestat.

51

(fotos autora)

Punts febles:

- Per la seva configuració i llocs per on passa és un lloc força avorrit i monòton per córrer.

- És un dels llocs amb més contaminació de tot Sabadell per l’intens tràfic que hi passa al llarg del dia.

- S’ha de córrer per sobre de les voreres que són, fins i tot, més dures que l’asfalt i, per tant, perjudicial per les articulacions dels corredors.

- Al llarg del seu trajecte s’han de travessar moltes travessies importants amb semàfors que obliguen a interrompre la marxa.

- Disposa d’algunes fonts distribuïdes al llarg de tot el

trajecte que permeten avituallar-se.

- La Gran Via és un dels llocs més utilitzats per entrenar quan no hi ha llum natural.

- Per la seva situació i disposició és un lloc força accessible i proper des de qualsevol punt de la ciutat.

24. Dos corredors per la Gran Via (foto autora)

52

5.3.5. Cases del Garcia 5.3.5.1. Situació i descripció En el sector de Sol i Padrís-Sant Oleguer i a prop d’un dels marges del riu Ripoll es

troba un petit barri format completament per cases unifamiliars molt característiques anomenat popularment com “Cases del Garcia” o “Cal Garcia-Planas”, tot i que seu

nom oficial és “Nostra Llar”.

Va ser construït l’any 1954 per l’empresari tèxtil fundador de la companyia Artèxtil S.A., Josep Maria García-Planas Vilarrubia, amb l’objectiu de fer més agradable la vida dels seus treballadors amb unes condicions econòmiques molt avantatjoses. A

més de la promoció de cases, va encarregar una singular urbanització de carrers, accessos, parcs, passeigs, miradores i un equipament poliesportiu.

Aquesta zona és molt tranquil·la, amb poc transit i força espais verds. Res fa pensar

que ens trobem a una ciutat com Sabadell. L’estètica de moltes d’aquestes cases recorda, per la seva estructura i tipus de finestres i finestrons, a les típiques cases

25. Vista aèria de les Cases del Garcia amb el circuit marcat en groc (Google Earth)

53

franceses. Totes les plaques de carrers, places i avingudes es refereixen a ciutats

espanyoles i del món amb tradició d’indústria tèxtil. 5.3.5.2. Córrer per les Cases del Garcia: punts forts i febles Aquest circuit es va començar a fer servir de forma regular l’any 2003 per un grup petit d’atletes del Club Natació Sabadell que buscaven un lloc planer, d’asfalt,

tranquil, “circular” i proper a les instal·lacions on fer els entrenaments de sèries i de ritmes ràpids quan per horari no es podien fer al riu i a les pistes perquè per accedir

a aquestes exigien estar abonat o pagar una petita quantitat. De mica en mica, el circuit s’ha anat popularitzant entre alguns corredors fins que

per iniciativa d’aquests es va mesurar i marcar. Actualment, el circuit té una distància de 845 metres per volta, i té diferents marques quilomètriques en el circuit fins al km

6. També existeix una marca de 500 metres. El punt de sortida està marcat a la cantonada dels carrers Gaudí i Bejar. Així, quan s’han de fer sèries curtes de 500

metres o sèries d’1 a 6 km, cal donar voltes al circuit fins a la marca corresponent. Per exemple, si es volen fer sèries de 3 quilòmetres, els corredors donen 3 voltes i

una fracció de la quarta volta fins trobar la marca del km 3. Alguns dels usuaris d’aquest circuit es dediquen a repintar i tenir sempre en bon estat les marques.

26. Marca a la vorera del km 1 al carrer Bejar (foto autora)

54

Punts forts:

Punts febles:

- És un circuit, que si s’han de donar moltes voltes, pot resultat monòton. - És un circuit d’asfalt la qual cosa no és gens bo per a les articulacions. - Tot i no tenir molt de tràfic, quan passen vehicles poden molestar perquè els

entrenaments que es fan aquí són ràpids

- Circuit força planer i circular per fer entrenaments de qualitat.

- Circuit mesurat cada km fins a 6 quilòmetres, donant voltes a una anella de 845 metres. També existeix una

marca als 500 metres.

- Disposa de dues fonts distribuïdes al voltant del circuit

parc que permeten avituallar-se als corredors.

- El circuit està il·luminat, la qual cosa permet entrenar quan no hi ha llum natural.

- El circuit és molt tranquil i gairebé no té tràfic.

55

5.3.6. Pistes municipals d’Atletisme “Josep Molins” 5.3.6.1. Situació i descripció Les Pistes d’Atlestisme “Josep Molins” estan ubicades en el complex esportiu de Sant

Oleguer, junt al riu Ripoll, i al costat de la nova pista coberta i en una zona amb bones comunicacions.

L'estadi compta amb les instal·lacions d’una pista d'atletisme de 400 m amb gespa a

l'interior, un camp de futbol i dos de futbol 7, amb paviment de gespa artificial, una

pista poliesportiva amb un camp de bàsquet i un de voleibol, un frontó, i un

rocòdrom amb una paret de dificultat baixa i una altra de dificultat mitjana.

27. Vista àreria del Complex Esportiu Sant Oleguer (Google Earth)

28. Entrada a les instal·lacions (foto autora)

29. Senyalització de les pistes (foto autora)

56

5.3.6.2. Córrer per les pistes municipals: punts forts i febles

A les pistes municipals podem trobar molta gent entrenant, especialment a les tardes

perquè allà es troba l’escola municipal d’atletisme, per a part de tots aquests nois i noies practicants d’atletisme, també hi podem trobar els atletes federats de la JAS

des de cadets fins a veterans. Aquests són els principals usuaris d’aquestes instal·lacions, tot i que, també podem trobar corredors populars que aprofiten

aquestes instal·lacions per fer els seus entrenaments o part d’aquests, especialment quan han d’entrenar les sèries.

A part de les pistes pròpiament dites, amb els seus vuit carrils, els corredors fan servir especialment l’espai central de gespa per fer l’escalfament, la part final de

l’entrenament o bé, exercicis específics de tècnica de cursa. També, per a molts corredors, és el punt d’inici i final del seu entrenament, després d’un rodatge pel

camí del riu Ripoll. A més de la zona central, també es pot veure a alguns corredors, córrer per la zona

perimetral de les instal·lacions per permet fer un circuit més llarg, una mica més variat i amb alguns desnivells.

30. Corredor donant voltes a les pistes d’atletisme (foto autora)

57

Punts forts:

- Permet entrenar sèries en diferents distàncies mesurades perfectament.

- Té molt a prop l’inici del camí del riu Ripoll, la qual cosa permet fer entrenaments més llargs, tenint el punt de

sortida i arribada a les pistes d’atletisme.

- Té una zona central de gespa que permet fer l’escalfament

i el refredament final després de la sessió forta, així com fer sessions de recuperació sobre superfície molt tova.

- Té vestidors amb lavabos i dutxes, i una altra zona més a prop, només amb lavabos.

- Les instal·lacions estan il·luminades, la qual cosa permet entrenar a les nits o a les tardes d’hivern.

- A excepció de determinades hores de la tarda, és un lloc on es pot entrenar de forma tranquil·la i relaxada.

58

(fotos autora)

Punts febles:

- Són unes instal·lacions on s’ha de pagar per entrar, bé amb un abonament

anual o pagant dos euros per utilitzar-les puntualment. - És una zona amb molta humitat, especialment a les primeres hores del matí i

a les darreres hores de la tarda, a causa d’estar al costat del riu. - Només té una font per avituallar-se durant l’entrenament.

5.3.7. Parc Central del Vallès 5.3.7.1. Situació i descripció

El Parc Central del Vallès és un gran espai de 20 hectàrees situat entre els municipis de Sabadell i Barberà del Vallès, que s’està reconvertint en un pulmó verd per

ambdues ciutats.

- Té una àmplia zona de pàrquing per a deixar els cotxes.

31. Per accedir a les instal·lacions s'ha de pagar (foto autora)

59

La creació d’aquest parc es va iniciar l'any 1993, quan es va signar un protocol entre

els ajuntaments de Barberà del Vallès i Sabadell amb l'objecte de concretar i consensuar un pla d'usos i d'ocupació d'aquest espai.

Des de aleshores, s'han dut a terme un seguit d'actuacions que comprenen la urbanització bàsica del parc, la remodelació de la masia i l'edifici annex, l'edifici del

mirador amb magatzems i serveis públics, així com la construcció d’instal·lacions contemplades específicament en l'àrea de Divulgació Ambiental, com son les

instal·lacions d'energies renovables i la deixalleria.

A més dels usos com a parc públic, el projecte va concretar una sèrie d’usos i activitats en dos grans àmbits:

• Àrea d’activitats firals, lúdiques i esportives. • Àrea divulgació mediambiental.

5.3.7.2. Córrer pel Parc Central: punts forts i febles A qualsevol hora del dia es pot veure molta gent corrent per aquest parc que està

pensat i dissenyat per a la pràctica de molts esports diferents i, especialment pensat per als corredors amb diferents circuits i zones específiques per fer activitats físiques

complementàries.

32. Vista aèria del Parc Central del Vallès amb el circuit gran marcat en groc (foto Google Earth)

60

Pel que fa als espais específics per córrer, el parc té marcats amb diferents colors (blau, groc i vermell) tres circuits de terra de distàncies que van entre els mil metres

i els mil set-cents cinquanta que en alguns trams són coincidents.

El parc és força pla. En direcció sud fa lleugera baixada i en direcció nord fa una mica de pujada. En diferents zones del parc hi ha àmplies zones de gespa que els corredors utilitzen per córrer per superfícies encara més toves o per fer exercicis

físics i d’estirament.

Punts forts:

- El parc té diferents circuits senyalitzats de terra.

- Els circuits estan mesurats i senyalitzats.

33. Senyal que mostra els circuits del parc (foto autora)

61

- Hi ha diferents fonts distribuïdes per tot el parc en les

quals els corredors poden avituallar-se.

- El parc és un lloc molt tranquil amb espais molt amplis i variats.

- Hi ha una zona del parc amb màquines específiques per

entrenament cardiovascular i tonificació muscular.

- Hi ha una altra zona del parc preparada per que la gent pugui fer altres activitats físiques complementàries.

- Es poden trobar àmplies zones de gespa on els corredors

poden fer exercicis d’estirament, recuperació, etc.

- El parc està tot ell il·luminat la qual cosa permet entrenar a qualsevol hora del dia.

62

(fotos autora)

Punts febles:

- En algunes zones del parc, a la part més urbanitzada, hi ha molta gent passejant amb gossos que poden molestar als corredors.

- És un parc força nou i per tant encara amb arbres joves i poca ombra a l’estiu. - Els circuits són força curts la qual cosa implica que per fer entrenaments llargs

cal donar moltes voltes.

- Hi ha una zona preparada amb elements específics pel

treball físic adaptat per a la gent gran.

- Hi ha una zona al parc amb lavabos.

63

6. CONCLUSIONS DEL TREBALL D’aquest treball se’n poden extreure moltes conclusions, algunes previsibles abans

de començar, i d’altres que han anat sorgint a mesura que es feia el treball.

La primera conclusió a la que es pot arribar és que, efectivament, s’està vivint un boom molt important de l’esport popular, i especialment entre la gent que surt a

córrer, degut fonamentalment a que la gent està prenent consciència dels beneficis que aporta a tots els nivells l’activitat física en una societat tan sedentària com és la nostra.

Els beneficis que aporta per a la salut física i mental de les persones estan més que

demostrats per nombrosos estudis mèdics. Les persones que practiquen algun tipus d’esport de forma regular es troben molt millor i presenten moltes menys malalties

que la resta de persones. De tota manera, sempre es recomana un control mèdic previ, sobretot si es vol començar a fer esport a partir d’una determinada edat.

Una altra conclusió a la que he arribat és que, tot i que aquest creixement de la

pràctica esportiva s’està donant en tots els esports, el major increment s’està produint entre la gent que surt a córrer perquè és l’esport més fàcil de fer, el més econòmic i el més accessible a nivell d’instal·lacions, ja que només cal sortir al carrer

amb roba i calçat esportiu adequat i posar-se a córrer.

Alguns dels experts consultats, comenten que cap als anys vuitanta va haver un primer boom, no tant fort com aquest, que va coincidir amb l’inici de les primeres

curses populars que fins aleshores pràcticament no existien. Curiosament, molts dels corredors veterans anomenen la Cursa del Corte Inglés com la primera que van fer.

Abans d’aquest primer boom, veure corredors pel carrer era bastant estrany i els pocs que ho feien, eren objecte de les burles de la resta de la gent. Sortosament, la

major consciència ciutadana i una major cultura esportiva ha fet que veure gent córrer pel carrer passi a ser un fet quotidià i molt normal.

Una de les conclusions més destacables a les que he arribat amb aquest treball és que una de les raons més importants d’aquest boom que s’està vivint en l’actualitat

ha estat motivat per Internet que ha permès una difusió més gran d’aquest esport i dels seus beneficis, així com, l’establiment de xarxes socials de corredors més

potents i sòlides a través de webs i fòrums dedicats a l’atletisme popular, que té a Corredors.cat com a exemple més clar a nivell català.

64

Un altre aspecte que cal destacar és que al voltant d’aquest boom s’han generat

molts interessos econòmics. El primer de tots és el de les pròpies marques esportives i de material tecnològic que estan invertint molt en la millora dels materials i dels

productes, així com en publicitat, per guanyar quota de mercat i no quedar-se enrere. Aquest fet està provocant una autèntica revolució d’aquests materials:

sabatilles cada cop més tècniques, roba feta amb teixits de darrera generació, rellotges-pulsòmetres amb GPS, etc... Però aquests interessos econòmics també es

veuen a les curses on les inscripcions s’esgoten malgrat els preus cada cop són més alts. I, ja a un altre nivell, en les maratons i curses més importants del món, a

banda d’esgotar-se molt ràpidament les inscripcions, el negoci es troba en tot el volum d’activitats que es genera al voltant d’aquestes proves: viatges, hotels, restaurants, merchandising, etc.

Una de les hipòtesis del treball, que crec que ha quedat prou verificada, és que en

aquesta societat de l’oci i el temps lliure la gent està més preocupada per la salut i la imatge personal, especialment la gent a partir dels 30 anys, i que un cop que s’hi

habitua a aquesta pràctica troba noves motivacions, com l’afany competitiu, la consecució de reptes personals o la descoberta d’un nou món de relacions socials,

afavorides per l’ús d’Internet, que fan que s’enganxi definitivament a aquesta pràctica esportiva. De mica en mica, el corredor descobreix el món de les curses i s’hi

va ficant, i això li dóna una motivació per anar progressant en els seus entrenaments. Primer proven amb curses curtes de 5 o 10 km i un temps després els entra la curiositat per veure si el seu cos aguantarà una mitja marató, i quan això

està superat, el corredor popular fixa la seva ment en un objectiu encara més ambiciós, com córrer els 42,195 quilòmetres de la marató.

Una altra de les hipòtesis del treball que crec que també es verifica, és que, tot i que

les dones són un col·lectiu encara molt petit en relació als homes, està creixent molt i encara ho pot fer molt més si s’agafen com a model alguns països d’Europa i els

Estats Units que ens porten bastants anys d’avantatge. Segons alguns dels experts entrevistats, aquest serà el tercer boom de l’esport popular.

I pel que fa al perfil del corredor actual es pot dir que majoritàriament és de sexe masculí, més gran de 40 anys i que porta entre 2 i 5 anys corrent, sent les dones el

col·lectiu que s’ha incorporat de forma més recent.

65

Entre els corredors, el nivell d’entrenament és força alt amb una mitjana de 3-4 dies

a la setmana i, en general, es pot dir que planifiquen els seus entrenaments en funció dels objectius que tinguin.

La majoria dels corredors no estan federats i acostumen a entrenar sols, però ho fan

molt més els homes que les dones. També, aquests competeixen més, però en canvi, les dones acostumen a fer més activitats físiques complementàries durant la

setmana. I entre aquestes activitats, les més practicades són la bicicleta i la natació, seguides de molt a prop del gimnàs i les peses.

I respecte a aquest fenomen a Sabadell, es pot concloure que l’atletisme popular ha tingut molta tradició a la nostra ciutat amb dos clubs molt importants que fins fa poc

aglutinaven a la majoria de corredors però que amb el boom del running i d’Internet han començat a aparèixer altres grups d’entrenament força nombrosos.

Pel que fa a les zones d’entrenament, tradicionalment molts dels corredors de la

nostra ciutat entrenaven per Can Deu i Togores, però des de que s’ha recuperat el riu Ripoll i el seu entorn, aquesta zona és la més utilitzada amb diferència pels

corredors de Sabadell, tot i que quan falta la llum natural, la Gran Via és un dels llocs preferits per entrenar malgrat l’alta contaminació que hi ha.

De tota manera, després de l’anàlisi fet dels diferents circuits, es pot concloure que a Sabadell hi ha molt bons llocs per entrenar, amb força espais naturals, tots ells molt

accessibles, amb diferents nivells de dificultat i molts d’ells preparats amb mobiliari de suport per fer activitats físiques complementàries.

66

7. BIBLIOGRAFIA

Llibres:

ALIBÉS, A. Córrer per ser feliç. Badalona: Edicions Ara, 2010. ISBN 978-84-92907-54-0

GUILLET, B. Historia del deporte. Barcelona: Okios-Tau SA Ediciones, 1995. ISBN 978-84-

281-0157-8

MURAKAMI, H. De qué hablo cuando hablo de correr. Barcelona: Tusquets Editors, 2010.

ISBN 978-84-8383-230-1

Articles de revista:

REDACCIÓ RUNNERS WORLD. “Así es el corredor español”. Runners World, nº 111 (2011),

pags 66-71

Articles de diari:

JIMÉNEZ, D. “Cursa femenina”. ADN [Barcelona] (19 setembre 2011), núm. 1.216, p. 11.

Pàgines web:

AJUNTAMENT DE SABADELL. Coneix Sabadell [En línia]. Sabadell.

<http://www.sabadell.cat/riustorrents/p/riu_ripoll_cat.asp> [Consulta: agost i setembre

2011]

ANDUGAR, F. A propósito [En línia]. Sabadell, 2010.

<http://pandugar.wordpress.com/2011/01/23/las-casas-del-garcia-paseo-por-un-original-

barrio-de-sabadell/>

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA CORREDORS.CAT. Corredors.cat [En línia]. Barcelona, 2009.

<http://www.corredors.cat> [Consulta: setembre i octubre 2011]

GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla d’Activitat Física, Esport i Salut [En línia]. Barcelona,

2009. <http://www.pafes.cat> [Consulta: 17 novembre 2011]

MOLINER, J. Entrenament Torre Mossèn Homs – Terrassa Bloc [En línia]. Terrassa, 2007.

<http://www.mossenhoms.be> [Consulta: 30 setembre i 5 desembre 2011 ]

MONTECARLO RUNNERS. Montecarlo Runners Bloc [En línia]. Sabadell: 2011.

<http://montecarlorunners.blogspot.com> [Consulta: 12 octubre 2011]

67

KITUS. Runners OnLine Bloc [En línia]. Sabadell, 2009.

<http://runnersonline.blogspot.com> [Consulta: 12 octubre 2011]

WIKIPEDIA. Gran Via (Sabadell) [En línia]. Sabadell, 2011.

< http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Via_(Sabadell)> [Consulta: setembre 2011]

WIKIPEDIA. Parc de Catalunya [En línia]. Sabadell, 2011.

<http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Catalunya> [Consulta: setembre 2011]

Enregistraments: MARTÍN GROS, V. El corredor popular [Vídeo]. Terrassa: 2011