6Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya - Juny 2006

C B C A T

El biòleg protagonista

Identitats

Biologia en societat

Cristina Pérez Sánchez

Jordi Morató i Farrera

osep M. Llauradó Reverchon

Eduard Chifré i Petit

Variabilitat en l'expressió de mosaics ambcromosomes sexuals involucrats en diferents teixits.

Formació de biofilms i risc sanitari en sistemesde distribució d'aigua.

Fermentacions alcohòliques a baixes temperaturesen vinificacions.

El medi ambient en el cinema.

El biòleg: situació actual i perspectives de futur

J

NotíciesI Jornada de debats sobre la professió. 10 juliol 2006

Eleccions a la Junta de Govern del CBC

Participa a lescomissions del CBC

CBCAT és l’instrument de prestigi en la comunicació entre elCol·legi, els biòlegs i la societat, amb la difusió de la professió,la informació transversal dels diversos àmbits i l’intercanvi denotícies, experiències i opinions. Això requereix la participaciódirecta del major nombre possible de biòlegs.

Adreceu els vostres escrits, articles, propostes de debat i opinions a:Comissió de Publicacions del Col·legi de Biòlegs de CatalunyaConsell de Cent 373, 1r 1a 08009 Barcelonacbc@cbcat.net

Les comissions i lesseccions

especialitzades sóngrups de col·legiats

experts en elsdiferents àmbits de laprofessió que posen

en comú lesreflexions i elsinteressos dels

professionals de cadasector. Assessoren a

la Junta de Govern enles qüestions que li

són pròpies i escorresponsabilitzen

de les actuacionsinstitucionals

sectorials.Actualment, les

comissions són lessegüents:

Si vols participar en alguna d’aquestescomissions, posa’t en contacte ambla secretaria del CBC:Correu electrònic cbc@cbcat.netTelèfon 93 487 61 59Fax 93 487 61 96

Comissiód’AlimentacióPresident:Francesc Fort.Coodinadora:Carme Castro.

Comissió deBiòlegs DocentsPresident iCoordinador:Ignasi Cebrian.

Comissió deBiòlegs per a lesCiències del’Animal deLaboratoriPresident:Emili Fadurdo.Coordinadora:Pilar Cinca.

Comissió deFormacióPresident:Emili Fadurdo.

Comissió de MediAmbientPresident iCoordinador:Jordi Balsells.

Comissió dePublicacionsPresidenta:Glòria Sòria.Coordinadora:Ana Morales.

Comissió deSanitatPresidenta:Margarida Salvadó.Coordinadora: RosaAna de la Chica.

C B C ATLa revista és de tots i per a tots

Animeu-vos aparticipar-hi!

6Revista del Col·legi de Biòlegs

de Catalunya

Núm. 6 · Juny 2006

Edita

Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Consell de Cent 373-375, 1r 1a

08009 Barcelona

Tel 934 87 61 59 · Fax 934 87 61 96

cbc@cbcat.net

www.cbcat.net

Equip editorial

Ignasi Cebrian i Ester

Francesc Fort Calero

Ferran Gómez i Grau

Margarida Gual i Perelló

Ana Morales Lainz

Glòria Soria Guerrero

Disseny i producció

Estudio Ana Moreno, S.L.

D.L.: B-51.280

CBCAT ha de representar tots i cadascundels col·legiats i la professió en el seuconjunt. Per aquest motiu, és només elvehicle de les opinions particulars queno es subscriuen necessàriament a nivellinstitucional.

editorial

CBCAT

Un cop més, els continguts de larevista CBCAT constaten elprotagonisme i la projecció de futura la nostra disciplina, que sintonitzapermanentment amb els interessosquotidians de la societat actual.

Així, a través dels temes en què secentren les nostres investigacions,com la de Cristina Pérez sobre la“Variabilitat en l’expressió demosaics amb cromosomes sexualsinvolucrats en diferents teixits” o lade Josep Ma. Llauradó sobre“Fermentacions alcohòliques abaixes temperatures envinificacions”.

L’encreuament del saber científic ila nostra qualitat de vida és ben

palesa al treball de Jordi Morató so-bre la “Formació de biofilms i riscsanitari en sistemes de distribuciód’aigua”.

I, finalment, Eduard Chifré ens pre-senta el protagonisme dels nostresàmbits als guions cinematogràficsd’èxit. En aquesta ocasió, ambl’article sobre “El medi ambient alcinema”.

Per acabar, tres notícies importants:

- La publicació de la Llei 7/2006,de 31 de maig, de professionstitulades i de col·legis professionals(DOGC 4651, de 9 de juny). Unanorma de revisió i d’actualitzacióllargament esperada, que us aniremcomentant als propers butlletins irevistes.

- La pròxima celebració d’eleccionsa Junta de Govern del CBC. Enaquest CBCAT trobareu els progra-mes electorals de les candidaturespresentades. Però, en qualsevol cas,recordeu que el més important ésla vostra participació (consulteu lasecretaria del Col·legi sobre totes lesqüestions de la votació).

- El dia 10 de juliol de 2006 tindràlloc el primer debat sobre laprofessió, que pretén revisar lesperspectives actuals i de futur peral biòleg, donant compliment alsobjectius aprovats per la Junta Ge-neral d’enguany. Aquest debats’estructurarà en quatre sessions,centrades en els principals àmbitsactuals de la nostra professionalitat:ensenyament, medi ambient, sanitati investigació. Us hi esperem !

sumariEl Biòleg Protagonista 4

Identitats 14

Notícies 17

Biologia en societat 18

Notícies 26

4Introducció

Avui dia existeixen diversestècniques com la citogenètica con-vencional amb bandes G, FISH,CGH, QF-PCR i d’altres quepermeten avaluar la constituciócromosòmica del fetus (DiagnòsticPrenatal) o de l’individu (DiagnòsticPostnatal) amb gran precisió. Noobstant i això, hi ha un cert nombrede situacions on els resultatsd’aquesta avaluació i la repercussiófenotípica presenten dificultatsd’interpretació i els mosaics enconstitueixen un dels exemples mésparadigmàtics.

Es parla de mosaic cromosòmicquan un fetus o un individu presentamés d’una línia cel·lular amb uncariotip diferent, normalment, hi hauna línia anòmala i una normal. Lesconseqüències fenotípiques d’unmosaic depenen dels cromosomesimplicats, dels teixits involucrats i delmoment en que s’han originat lesdiferents línies cel·lulars. Algunesanomalies cromosòmiques enmosaic són tolerades en major omenor grau segons el teixit. Elconeixement precís d’aquest patród’expressió és important perquè potajudar a triar el tipus de mostraadequada a l’estudi i/o la tècnicaidònia per interpretar els resultats demanera fiable.

Els mosaics cromosòmicsconstitucionals són el resultat d’unerror mitòtic posterior a lafertilització que dóna lloc a cèl·lulesviables. Normalment, els mosaics espresenten amb una línia ons’observa una trisomia per a undeterminat cromosoma i una altralínia normal però, la línia cel·lularanormal pot presentar qualsevolanomalia cromosòmica viable. Elserrors mitòtics més comuns quepoden donar lloc a una segona líniacel·lular són la no-disjunció durantla segmentació primerenca del zigot

i la pèrdua anafàsica (anaphase lag),on un dels cromosomes s’enredereixdurant la seva migració i, finalment,es perd durant l’anafase. Lesconseqüències d’un mosaic en eldesenvolupament també depenendel seu origen, que pot ser de tipusmeiòtic (degut a un error mitòticque produeix una línia diploide enuna concepció trisòmica) o somàtic(degut a un error mitòtic on una líniatrisòmica o monosòmica esdesenvolupa en una concepciódiploide) (Fig. 1).

Figura 1.- Esquema on s’observa com es poden donar els mosaics a partird’una divisió cel·lular anòmala en un embrió normal (mosaic de tipussomàtic) i en un embrió aneuploide (mosaic de tipus meiòtic).

Variabilitat en

l’expressió

de mosaics amb cr

el biòleg protagonista

5

Cristina Pérez SánchezTreball de Recerca defensat al Febrer de 2006

Metodologia i resultats

Actualment, estem analitzant elsresultats prenatals i postnatalsobtinguts de pacients quepresentaven un mosaic ambcromosomes sexuals involucrats (Fig.2).

En aquest tipus de mosaics lapresència d’una línia monosòmicaper al cromosoma X, pròpia de lasíndrome de Turner, s’observa moltfreqüentment, aproximadament enun 50% dels casos. Sovint, en un15-20% d’aquestes pacients, es pre-senten variants estructurals(isocromosomes, delecions,anells...etc) en mosaic, que tenenimportants conseqüènciesfenotípiques. La presència de líniesamb material del cromosoma Y enuna pacient s’acompanya d’un riscdel 15-20% de desenvolupargonadoblastomes o altres tumorsgonadals. La presència d’un petitmarcador procedent delcromosoma X també s’acompanyad’un fenotip turnerià més sever.

Per a l’estudi que duem a termehem fet servir mostres de líquidamniòtic, de sang perifèrica i demucosa bucal.

És important tenir present l’origenembriològic dels teixits que

s’analitzen per a entendre i inter-pretar els resultats de la manera mésfiable (Fig. 3). El líquid amniòtic estàformat, majoritàriament, per

cèl·lules d’origen ectodèrmic comla mucosa bucal; en canvi, la sangperifèrica té un origen diferent jaque deriva del mesoderma.

Figura 2.- Cariotip d’un pacient amb un mosaic 45,X/47, XXX en líquidamniòtic.

Figura 3.- Esquema d’alguns derivats de les tres capes germinals.

romosomes sexuals “involucrats“en diferents teixits

6

Les tècniques emprades en aquesttreball han estat l’estudi citogenèticconvencional (cultiu cel·lular,obtenció de cèl·lules en metafase itinció de bandes G) i la hibridacióin situ fluorescent o FISH (hibridaciósobre nuclis i/o cromosomes d’undeterminat fragment d’ADNespecífic per a una determinadaregió cromosòmica i marcat ambuna molècula fluorescent) (Taula I).

Taula I.- Resultats obtinguts a partir dels mètodes descrits.

D’una primera observació de lesdades de la Taula I destaca lavariabilitat d’expressió de lesdiferents línies cel·lulars segons elteixit i la tècnica emprada. Lesnostres dades coincideixen ambd’altres descrites a la literaturaconfirmant aquesta gran variabilitatd’expressió.En els estudis realitzats prenatalmentaquest tipus de situacions resulten

molt difícils d’interpretar i cal fer unpronòstic molt acurat sobre elfenotip fetal ja que, sovint, s’hifonamenten decisions tanimportants com la continuació o nod’una gestació. El Cas 1 és un bonexemple de la dificultat del’avaluació prenatal (Fig. 4).

El fet que el líquid amniòtic i lamucosa bucal tinguin el mateix ori-

el biòleg protagonista

7

Figura 5.- FISH d’un pacient ambun mosaic XO/XY en mucosa bu-cal.

Figura 4.- FISH d’un pacient ambun mosaic XO/XX/XXX en líquidamniòtic cultivat.

gen embriològic (ectodèrmic),diferent del de la sang perifèrica(mesodèrmic), podria ser unaexplicació de la diferencia d’aquestspercentatges, tenint en compte lesdiferents tècniques emprades,sobretot d’aquells que fan referènciaa la línia monosòmica pelcromosoma X que en el líquidamniòtic i la mucosa bucal és moltminoritària o poc representativa i enla sang perifèrica es presenta quasien un 50% de les cèl·lules.

Als estudis realitzats mitjançant lacitogenètica convencional en sangperifèrica cal tenir en compte queels resultats poden ser pocrepresentatius de la situació real enteixits importants com són el nerviósi el gonadal.

Els nostres resultats també eviden-

cien la versatilitat de la tècnica deFISH per a l’avaluació de ladistribució real dels mosaics, perquèpermet avaluar mosaics en teixits nocultivats de fàcil obtenció, com lamucosa bucal (Fig. 5) i la sangperifèrica que són d’origenembriològic diferent, ectoderma imesoderma respectivament.

Conclusions

Així doncs, per poder fer un estudiel més fiable possible i descartarsituacions que ens puguin conduira error, hem de tenir en compte queels mosaics poden estar restringits aun tipus de teixit i/o que podentrobar-se en diversos teixits amb unagran variabilitat d’expressió i que peraixò resulta interessant realitzarestudis en diversos teixits amb ori-gen embriològic diferent per tal de

comprendre millor la complexitatd’aquests tipus de troballes.

També és recomanable avaluarmosaics amb la tècnica de FISH enmostra cultivada, ja que s’estudia unnúmero més important de cèl·lules,i, sempre que sigui possible, enmostra no cultivada, perquè permetdescartar que s’hagi afavorit a unao més línies cel·lulars en el cultiu invitro i que d’aquesta manera quedindistorsionats els resultats.

Cal recordar que és molt importantfer un seguiment acurat dels casosper poder entendre i correlacionarla variabilitat d’expressió delsmosaics i el fenotip del pacient.Aquests estudis podrien ajudar enla realització més acurada del consellgenètic, no només a nivell postnatalsinó, sobretot, a nivell prenatal.

8

Jordi Morató i Farreras

Col·legiat: 8920-C

Formació de

en sistemes d

(4). El motiu és que els biofilmsbacterians són capaços d’explotarels nutrients que s’acumulen enforma d’ions i de macromolèculesa la interfase superfície-aigua i aixòels proporciona un avantatge ecològicen ambients nutricionalment des-favorables (5, 12). Una roca dinsl’aigua d’un rierol, les canonadesd’aigua, un implant dins del coshumà o el sistemadentari són nomésalguns dels llocson es podendesenvolupar elsbiofilms.

En general, els biofilms constitueixenun reservori d’espècies capaços deresistir diferents fluctuacionsambientals (8). Les cèl·lules d’unbiofilm estan protegides dels atacsde l’ambient extern (radiació UV,agents antibacterians, calor,bacteriòfags, predadors, etc.). Elsbacteris sèssils (adherits) sóninherentment diferents d’aquells

que es troben a l’estatplanctònic, en espe-cial pels canvisfenotípics que expe-rimenten, per lesbarreres a la lliure

1. Introducció: Creixementmicrobià a les superfícies

La majoria de bacteris presentsa la natura, a les malalties o a laindústria proliferen adherits adiferents tipus de superfíciesformant les anomenadesbiopel·lícules o biofilms (11).Aquestes són matrius biològicamentactives de cèl·lules i productesextracel·lulars adherits a unasuperfície sòlida; de fet, en elssistemes aquàtics per cada bacterien forma planctònica n’hi ha 1.000o 10.000 adherits a les superfícies

difusió dins del biofilm i pels canvisrelacionats amb la taxa decreixement. A més, els bacterisque formen part dels biofilmstambé són més resistents a lesestratègies de control adoptadesper la indústria o la medicina (2).Així mateix, les comunitatsformades pels biofilms poden ac-tuar com a reservoris per adiverses espècies, proporcionantllocs específics en nínxols limitats idonant refugi protector enfront dela competència, predació ocondicions ambientals desfavora-

bles (13). El coneixement delsbiofilms ha evolucionat moltràpidament durant els últims 20 anysi avui dia sabem que poden consti-tuir una forma superior i méscomplexa de creixement bacterià,de naturalesa heterogènia en l’espaii el temps -que tendeix adesenvolupar l’especialització icooperació cel·lular- i amb un certgrau d’homeostasi (10).

Tot i que la formació de biofilms potser positiva i aprofitable, perexemple, per a la depuració de les

aigües residuals com en el cas delscontactors biològics rotatoris (RBC),és evident que la formació debiofilms pot significar l’origen denombrosos problemes en sistemesnaturals, biomèdics i industrials.Els efectes perjudicials documentatsinclouen el deteriorament dematerials i la corrosió, la colonitzacióde canonades a torres derefrigeració, intercanviadors de ca-lor, instal·lacions d’extracció de crui vaixells, indústries alimentàries i detractament d’aigües, provocantincrements en la resistència per

el biòleg protagonista

9

biofilms i risc sanitari

de distribució d’aigua

fricció del fluid i a la transferènciacalorífica, adherència i infecció enimplants biomèdics, teixits, dents,lents de contacte o colonització debioreactors i alteració dels seusparàmetres operacionals (6).

S’ha demostrat que en situacionsindustrials el control absolut de laformació de biofilms a les superfíciesno és possible i a moltes indústriess’utilitzen els biocides i els oxidantsde forma habitual per suprimir lacolonització, especialment enintercanviadors de calor. De fet, laformació de biofilms ocasiona a les

indústries despeses molt importants(només a Gran Bretanya es vanquantificar en més de 100.000milions de pessetes anuals) (3).

En el cas de la indústria detractament d’aigües l’afectació potprovenir del despreniment de gransquantitats de biofilm acumulat a lesparets de les canonades i queincrementarà el nombre demicroorganismes planctònics persobre dels nivells recomanables peral consum públic (sovint poden ac-tuar com a reservoris per patògenspotencials) (14). De fet, una

proporció relativament importantdels sistemes de distribuciód’aigua potable experimenten deforma ocasional proliferacionsbacterianes, sense que existeixindefectes apreciables dins de laxarxa de distribució (18). Elsincrements dels nivells delsbacteris heteròtrofs i delsindicadors bacterians a l’aigua espoden produir com a resultat delcreixement a la superfície de lescanonades i el seu posterioralliberament a la fase aquosa (7,15). A més, els efectes de ladesinfecció són sovint parcials i els

diferents episodis de desinfecciódeficient poden incrementar laresistència del biofilm (9). A lesempreses que gestionen l’aigua deconsum això pot ocasionarproblemes greus, atès que nocompliran amb els estàndards dequalitat de l’aigua i s’erosionarà laconfiança del consumidor.

El desenvolupament de tècniques imetodologies cada vegada méssofisticades, com la microscòpiaconfocal, ha obert una porta a lacomprensió de l’estructura i deldesenvolupament dels biofilms.Però, malgrat la gran quantitat demètodes desenvolupats, encara noexisteix un sistema estàndard,

àmpliament acceptat,per a lamonitorització dels biofilms.Aquest treball preténdesenvolupar un sistema expe-rimental que permeti realitzarun seguiment de la colonitzaciómicrobiana de superfícies,especialment a partir desistemes de distribució d’aigua.

Contactor biològic rotatori (RBC), un exemple d’utilització dels biofilmsen la depuració d’efluents contaminats.

10

primera les condicions sónhomogènies mentre al segon sónheterogènies en l’espai. De totamanera, les xarxes de distribuciótambé estan subjectes aheterogeneïtats temporals, ambperíodes de flux elevats que es com-binen amb períodes on el fluxdisminueix. La presència del medide suport a l’interior del reactor dellit empacat amb zones on es trobende forma simultània porus estrets ivelocitats elevades, i zones ambporus amples i baixes velocitats,permet simular en geometria i fluxcontinu el comportament d’unacanonada al llarg del temps. Així, unesforç de cisalla de 6,85 N m-2 almedi porós ofereix unes condicionshidrodinàmiques que englobenaquelles que es poden trobar a lescanonades de les xarxes dedistribució urbanes i domiciliàries,amb uns valors de velocitat del’aigua entre 1,25-1,50 ms-1.

Però, abans que simular lescondicions exactes que esprodueixen a les canonades,l’objectiu del sistema experimen-tal és disposar d’un procedimentque, d’una manera fàcil i fiable,permeti obtenir informació útilper gestionar les xarxes dedistribució. Havent escollit untemps estàndard de contacte ambl’aigua, l’ús de reactors a diferentsllocs de les xarxes de distribuciópermetrà determinar la poblacióplanctònica i, també, el potencial deformació de biofilms amb aigüesd’origen diferent, comparant les

dades segons la localització permonitoritzar l’aparició de problemesen la qualitat microbiològica del’aigua.

Efecte del tipus de material desuport sobre la colonitzaciómicrobiana. El medi de suport i laresta d’elements del reactor i delsistema experimental no han demodificar significativament eldesenvolupament natural delbiofilm. Per això, cal descartar lamajoria dels materials plàstics;aquests donarien problemes ambl’alliberament de partículesorgàniques que podrien serutilitzades pels microorganismes delbiofilm i n’augmentarien de formasignificativa el desenvolupament.

En canvi, el nivell de colonitzacióassolit amb el vidre com a materialde suport estàndard dels reactors ésal rang de valors assolits per la restade materials que s’usen a les xarxesde distribució. Comparant-lo ambaltres materials test, el vidre haobtingut la màxima colonització almesurar els coliformes totals i nomésdeu vegades menys que la produïdaen un material plàstic (ABS) o enl’acer-crom quantificant els bacteristotals en placa. D’altra banda, l’altaratio de colonització del vidre res-pecte dels coliformes totals (200vegades superior a l’acer inoxida-ble, 30 vegades l’ABS i, fins i tot,20 vegades l’acer-crom) incrementael valor d’aquest material com asuport de sensibilitat adequada al’estudi del desenvolupament debiofilms a reactors de llit empacat.En definitiva, el sistema

2. Sistema experimental per a la colonització de superficies

S’ha desenvolupat un sistema expe-rimental aplicable a les condicionsde camp i del laboratori,esterilitzable i fàcilment manejable,amb una configuració en llitempacat fix amb esferes de vidrede 5 mm com a medi de suport,que permet obtenir un màxim demostra de biofilm (90,32 cm2 permostrejador) en un mínim espainecessari (16). Així també, aquestsistema permet controlar el gradientde velocitats i simular les condicionshidràuliques i ambientals que espoden produir a qualsevol xarxa dedistribució d’aigua. Atès que lesparets internes i externes estan encontacte permanent amb l’aigua,s’ha escollit l’acer inoxidableaustenític AISI 316 com a materialdels reactors per la seva granresistència a la corrosió, als agentsquímics com el clor, perquè suportabé les condicions d’esterilització percalor amb l’autoclau i perquè és unmaterial relativament hidrofílic (19).

Les condiciones hidrodinàmiquesdins dels reactors de llit empacat noestan gaire allunyades d’aquelles dequalsevol canonada. Les condicionsd’utilització al camp habituals percada reactor (cabal de 125 L/h ivelocitat mitjana de 0,335 m/s) hanfixat d’entrada un flux turbulent através del medi porós, ja que aquestrègim és força més rellevanthidrodinàmicament que el flux la-minar en sistemes de distribuciód’aigua i a la indústria. La principaldiferència entre una canonada i elreactor de llit empacat és que a la

el biòleg protagonista

11

desenvolupat permet avaluar lacapacitat de formació de biofilmsd’una aigua determinada de for-ma no intrusiva.

Efecte de l’estrès de cisalla.L’esforç o l’estrès de cisallaaugmenta amb la velocitat de l’aiguaque circula pel reactor, influeixnegativament sobre la formació delsbiofilms i afecta el transport denutrients i la unió i la separació deles cèl·lules damunt la superfície.Amb 16 dies de contacte ambl’aigua, i de forma coincident a totsels grups de microorganismes,s’observa un valor llindar de cabal(160 L/h-11,22 N m-2) per sota delqual s’afavoreix el desenvolupamentdel biofilm i per sobre un períodedesfavorable per a la colonitzacióque desapareix quan s’augmenta elcabal (fins a 210 L/h, variant l’esforçde cisalla de 11,22 N m-2 a 19,33N m-2). L’esforç de cisalla presentaun efecte diferent segons l’estat dedesenvolupament del biofilm (ésmajor per biofilms madurs,augmentat la separació). Al principi,el grau de colonització augmentaamb el cabal, perquè produeix unincrement del nombre de cèl·lulesplanctòniques que es poden adhe-rir al material de suport així com delsnutrients que arriben al biofilm.

Influència del biofilm en lahidrodinàmica del medi porós. Eldesenvolupament del biofilm i laseva acumulació en el medi porósdisminueix significativament laporositat mitjana dels reactors dellit empacat al llarg del temps iincrementa de retruc la pèrdua de

càrrega que es produeix al sistema.Tanmateix, la pèrdua de càrregaobtinguda als reactors no és signi-ficativa davant les condicions realsexistents als sistemes de distribuciód’aigua. No obstant i això, potsuposar un problema si es preténrealitzar cinètiques de colonitzacióa temps llargs; així, s’haestandaritzat un temps per deter-minar el potencial d’acumulació debiofilm, amb una determinació atres punts. D’acord amb elsresultats, s’ha fixat unadeterminació a 7, 30 i 80 dies decontacte com a la milloraproximació per obtenir un bon in-dicador del procés d’acumulaciódel biofilm.

Mostreig, anàlisi i observaciódels biofilms. El mostreig de labiomassa adherida es fa traient elsreactors individuals periòdicamentper realitzar un anàlisi destructiva(recompte de viables) i una nodestructiva (microscòpia defluorescència, confocal iperfilometria). Després de rentar

les mostres, els microorganismesadherits se separen del material desuport per sonicació (3 min., 40W,segons el procediment delEuropean Biofilm Workgroup) (1,17). Amb posterioritat, s’analitzendiferents rèpliques de la mostraper filtració de membrana (filtre:0.22 µm) i es determina elrecompte de viables amb mediR2A, així com la presència d’altresindicadors microbians amb medisselectius. Alhora, les mostresobtingudes se tenyeixen de mane-ra rutinària amb Live/DeadBaclightÒ i s’observen ambmicroscòpia de fluorescència iconfocal per a un recompte total.També s’han optimitzat altrestècniques per a una caracteritzacióno invasiva dels biofi lmsdesenvolupats a la superfície delmaterial de suport (esferes devidre), com la tècnica de lacrioinclusió, la tinció amb DAPI iCTC i la criosecció, la microscòpiaelectrònica de rastreig ambiental(ESEM) i el perfilòmetre òpticconfocal.

3. Monitorització de la formació de biofilms en xarxes de distribució

El sistema experimental dissenyats’ha pogut aplicar a experiments decamp per al seguiment deldesenvolupament de biofilms a par-tir de dues aigües subterràniesd’orígens ben diferents, com la minade Ribatallada a Sabadell i el poud’Alfons el Magnànim a Sant Martí(Besós, Barcelona). El sistema tambés’ha pogut instal·lar en una xarxa dedistribució d’aigua potable.

Totes les aigües analitzades handesenvolupat biofilms estables en unperíode màxim de 3 mesos. Enabsència de desinfectant, els nivellsde biomassa adherida estable hanestat entre 108 i 109 cèl./cm2, ambun augment significatiu al llarg deltemps en el desenvolupament ver-tical i la rugositat superficial delsbiofilms. Les imatges obtingudesamb microscòpia confocal indiquen

12

un augment significatiu de labiomassa i de la diversitatmicrobiana durant l’exposició a lesaigües freàtiques de Sant Martí-Besós i de la Mina de Ribatallada aSabadell. En presència de 1,3 mg/Lde Clor Lliure, la biomassa adheri-da era en 3 ordres de magnitudmenor. En aquest cas, s’ha pogutcomprovar com la desinfecció del’aigua afecta de forma important al’estructura i a la composició delsbiofilms desenvolupats, que hanpresentat, òbviament, una biomassaclarament inferior a l’obtinguda alsbiofilms desenvolupats a partird’aigües freàtiques.

Les dades obtingudes que s’obtenenamb el sistema experimental es po-den utilitzar per determinar un in-dicador del risc de formació debiofilms a partir d’aigües d’origendiferent: el “potenciald’acumulació de biofilms” (16).Aquest actua com a eina represen-tativa i efectiva per al monitoreig deldesenvolupament de biofilms enuna estratègia anti-biofilm integralper mantenir sota control lacolonització microbiana, la formacióde dipòsits i els riscs microbians.D’acord amb els experimentsrealitzats amb reactors de llitempacat i flux turbulent, la ratioentre el recompte de cèl·lules totals(TCN) i els viables (HPC) pot pro-porcionar una indicació de l’estatdel biofilm, on les proporcions TCN/HPC més baixes poden indicar unmajor potencial d’acumulació debiofilm (16). Amb biofilms exposatsal clor, la ratio és 10 vegades supe-rior a aquells que no sofreixenl’acció del desinfectant. Per tant, laproporció TCN/HPC es potutilitzar com a una eina de gestióper avaluar l’efectivitat de lacloració a les diferents parts de laxarxa de distribució (16).

4. Control de la formació de biofilms utilitzant un condicionador catalíticd’aigües

Imatges del biofilm desenvolupat al material de suport a partir de les aigües freàtiques de Sant Martí (d’esquerra adreta): a) microscòpia confocal, b i c) perfilòmetre confocal, d) Microscopi de rastreig ambiental (ESEM).

demostrat tenir un efecte positiureduint la formació del biofilm deforma significativa, alhora que noafegeix cap producte químic al’aigua. El condicionament catalíticprevi de l’aigua disminueixsignificativament la formació debiofilms als reactors de llit empacat,amb reduccions superiors a 1 log enla presència de cèl·lules totals,bacteris viables en placa, coliformestotals, Escherichia coli iPseudomonas. El catalitzador hadisminuït la quantitat de productesde corrosió i altres dipòsits presentsa la superfície del material de suporti, alhora, ha presentat un efectesignificatiu en l’estructura delsbiofilms desenvolupats, reduint-ne elgruix i la rugositat superficial.

El control de la formació dels biofilmspot incloure tractaments alternatiusa la desinfecció. La formació il’acumulació de sòlids, els dipòsitsinorgànics, els productes de lacorrosió i altres de semblants tambépoden afavorir el desenvolupamentdels biofilms incidint directament enel risc sanitari, especialment enaigües sense tractar. L’avaluació del’efecte del condicionament del’aigua amb un catalitzador hapermès evidenciar els indubtablesefectes beneficiosos del control dela formació dels biofilms, quedisminueixen de forma significativala biomassa adherida.

En aquest sentit, l’ús decondicionadors catalítics ha

5. Risc sanitari en la reutilització d’aigües subterrànies per a la irrigacióde parcs i jardins urbans

La qualitat microbiològica delsaqüífers estudiats ha oscil·lat deforma important, presentant unelevat potencial de formació debiofilms i aïllant-s’hi diferentsbacteris patògens i oportunistes.

Així l’aprofitament d’aquestesaigües subterrànies sense captipus de tractament podria arri-bar a comportar un risc per lasalut pública, en funció de l’úsque se’n fes.

el biòleg protagonista

13

S’ha desenvolupat un esquema queincorpora els punts principals perpoder avaluar el risc microbiològicper a la salut pública en lareutilització d’aigües subterràniesper a la irrigació de parcs i jardinsurbans. La metodologia del’avaluació del risc microbià s’haadaptat per a l’estudi de sistemesde distribució d’aigua, on eldesenvolupament dels biofilms potfomentar la presència d’agregats ala fase líquida. En aquest sentit, elpotencial d’acumulació de biofilm(paràmetre determinat a partir deles dades obtingudes amb el siste-ma experimental) es configura comun paràmetre bàsic que no es potnegligir en l’avaluació del risc sanitariper a la salut pública. Això hapermès determinar la contribució dela càrrega microbiana a l’aigua de

la xarxa de distribució i estimar elnombre de microorganismes quepoden arribar a l’exterior a travésd’un sistema d’irrigació peraspersió. Després d’analitzar lespossibles vies d’exposició s’harealitzat una anàlisi integrada del’exposició humana, identificant trespossibles escenaris, inhalació,contacte directe i ingestió, ideterminant la probabilitatd’infecció a partir de cadascun delsescenaris diferents d’exposició.

Els biofilms desenvolupats a partirde l’aigua del pou d’Alfons elMagnànim a Barcelona presentenun temps de generació de 23 dies,contribuint a la càrrega microbianade l’aigua. La presència d’aquestsbiofilms contribueix de formaimportant a la càrrega microbiana

en suspensió. Aquest efecte és mésaccentuat en sistemes que funcio-nen en règim discontinu, ja quedurant els períodes en què no esrega els microorganismes produïtspels biofilms es van acumulant a lafase líquida. Això pot arribar aproduir un augment de 1 log. en elnúmero de cèl·lules, fet que potcontribuir de forma decisiva a in-crementar el risc sanitari. L’absènciatotal de barreja en momentspuntuals produeix uns valorsmàxims de cèl·lules planctòniques;un fet que obliga a prendre mesuresde prevenció per disminuir almàxim aquest risc, controlantl’extensió del biofilm al sistema dedistribució, evitant al màxim elcontacte dels visitants amb elsaerosols del reg per aspersió ireduint-ne la seva generació.

BIBLIOGRAFIA1. AGHTM Biofilm Group. 1999.Standard method to evaluateaquatic biofilms. In: Keevil C W (ed.)Biofilm in the aquatic environment.Royal Society of Chemistry, pp.210–219.2. Blenkisopp, S.A. & J.W.Costerton. 1991. Understandingbacterial biofilms. Trends inBiotechnology, 9, 138-143.3. Bott, T.R. 1997. Biofilms inprocess and industrial waters. InInternational Conference onBiofilms in Aquatic Systems,Warwick, UK.4. Brading, M.G., Jass, J. & H.M.Lappin-Scott. 1995. Dynamics ofbacterial biofilm formation. InMicrobial Biofilms, ed. H.M.Lappin-Scott & J.W. Costerton. pp.46-63. Cambridge: CambridgeUniv. Press.5. Brown, C.M., Ellwood, D.C. &J.R. Hunter. 1977. Growth ofbacteria at surfaces: influence ofnutrient limitation. FEMS Microbiol.Lett. 1:163-166.6. Bryers, J.D. 1993. Bacterialbiofilms. Current Opinion inBiotechnol. 4:197-204.7. Camper, A.K. 1994. Coliformregrowth and biofilm accumulationin drinking water systems: a review.In Biofouling and Biocorrosion inIndustrial Water Systems (Geesey,

G.G., Lewandowski, Z. & H.C.Flemming, eds), pp. 91-105. CRCPress: Boca Raton.8. Carpentier, B. & O. Cerf. 1993.Biofilms and their consequences,with particular reference to hygienein the food industry. J. Appl.Bacteriol. 75, 499-511.9. Codony, F., Morato, J. & J. Mas.2004. Role of discontinuouschlorination on microbialproduction by drinking waterbiofilms. Water Res. 39: 1896-1906.10. Costerton, J.W. 1995. Overviewof microbial biofilms. J. Ind.Microbiol. 15:137-140.11. Costerton, J.W., Cheng, K.J.,Geesey, G.G., Ladd, T.I. & J.C.Nickel. 1987. Bacterial biofilms innature and disease. Ann. Rev.Microbiol. 41: 435-464.12. Dawson, M.P., Humphrey, B.A.& K.C. Marshall. 1981. Adhesion: atactic in the survival strategy of amarine vibrio during starvation.Curr. Microbiol. 6:195-199.13. Korber, D.R., Lawrence, J.R.,Lappin-Scott, H.M. & J. W.Costerton.1995. Growth ofmicroorganisms on surfaces. InMicrobial Biofilms, ed. H.M.Lappin-Scott & J.W. Costerton,pp.15-45. Cambridge: CambridgeUniv. Press.14. Lappin-Scott, H.M. & J. W.

Costerton. 1989. Bacterial biofilmsand surface fouling. Biofouling.1:323-342.15. LeChevallier, M.W., Welch, N.J.& D.B. Smith. 1996. Full-scalestudies of factors related to coliformregrowth in drinking water. Appl.Environ. Microbiol. 62:2201-2211.16. Morató, J., Codony, F. & J. Mas.2005. Utilization of a packed-bedbiofilm reactor for the determinationof thepotential of biofilmaccumulation from water systems.Biofouling, 21(3/4): 151-160.17. Piriou, P. 1997. Protocol tocompare the efficiency of 3 technics(direct-ultrasound-sand) for biofilmmeasurement. Raport intern, 6èprotocol, Grup Europeu de Treballde l’Estudi de les BiomassesAdherides.18. Smith, D.B., Hess, A.F. & S.A.Hubbs. 1990. Survey of distributionsystem coliforms occurrences in theUnited States. In Procedings of theWater Quality TechnologyConference, American Water WorksAssociation, San Diego, California,November, pp. 1103-1116.19. Sommer, P., Martin-Rouas, C. &E. Mettler. 1999. Influence of theadherent population level on biofilmpopulation, structure and resistanceto chlorination. Food Microbiol. 16:503-515.

elaboració del vicomporta la transformació del mosto suc de raïm per l’activitatmetabòlica dels llevats, en especial,per soques de l’espècieSaccharomyces cerevisiae benadaptades a aquest medi i que s’hidesenvolupen. El principal procésmetabòlic és la fermentacióalcohòlica: la transformació de leshexoses - glucosa i fructosa- delmost en etanol (C

2H

5OH) i en diòxid

de carboni (CO2), que dóna el

caràcter vinós, l’alcohol i color, aaquesta beguda mil·lenària.

El raïm que arriba al celler pot tenirdues destinacions segons la tècnicade vinificació: vinificació en negreo vinificació en blanc o en verge.En el primer cas, s’obté una pastade la verema derrapada (o no) quefermenta en tines i es produeix unaextracció de substàncies colorejadesi astringents de les parts sòlides (bri-sa) a la part líquida, afavorida perl’augment d’alcohol. Quan es con-sidera que la part líquida és proucolorejada, segons la intensitat delvi que es vol elaborar, se separa dela part sòlida que ha format un barretper damunt i mares al fons i s’obtéel “vi de sangrat”. Aquesta partsòlida, brisa xopa de most

L’

Dr. Josep M. Llauradó i ReverchonCol·legiat: 12858-CProfessor associat Dept. Bioquímica i Biotecnologia.Facultat d’Enologia. Universitat Rovira i Virgili.Investigador de Ue-CeRTA.Gerent celler Mas del Botó-Vall del Cortiella.

14

fermentat, es premsa i dóna el “vide premsa”. Segons el temps decontacte entre la brisa i el líquid(maceració) es produiran clarets,rosats o negres, de menys a méstemps respectivament. En canvi, ala vinificació en blanc, ja en un pri-mer moment se separen la part lí-quida i la sòlida per premsada de laverema derrapada (o no) amb el poste-rior desfangament, sedimentació departícules sòlides de la premsada.El most net resultant es traspassa auna tina per a la fermentació i al’acabament d’aquesta el vi se se-para de les mares del fons de la tina.

Per a la cèl·lula de llevat lafermentació alcohòlica representauna ruta d’obtenció d’energiaaprofitable metabòlicament ambuna dissipació important en formade calor que augmenta la tempera-tura del most en fermentació. Almercat trobem moltes ampolles devi on la contra-etiqueta indica queel producte ha estat elaborat a tem-peratura controlada. Habitualment,segons el tipus de vi a elaborar, latemperatura màxima a què pot arri-bar el most en fermentació es fixaamb sistemes de refrigeració de lestines. Així, en general, per al vi negredestinat a envelliment posterior ens

interessarà una temperaturarelativament alta que afavoreixi unaextracció important de substànciesde color i estructura de les pells(antocians i tanins), però mai supe-rior a 30 ºC per evitar la pèrduad’activitat dels llevats i una aturadade la fermentació. Per a un vi negrejove, amb un compromís entrearomes fruitades (substànciesvolàtils) i estructura, la temperaturaes fixarà al voltant dels 25 ºC. Per alvi blanc i el rosat aromàtic no oxidatses fixen temperatures entre 17 ºC i18 ºC .

La fermentació a baixa temperatu-ra, per sota del 15 ºC, es unapràctica poc desenvolupada a lesnostres contrades, però explotadapels països coneguts com a nousproductors (Austràlia o Sud-Àfrica)amb l’objectiu d’obtenir unproducte de perfils aromàticscrescuts. No obstant i això, hi haalguns productes tradicionalseuropeus en què la fermentacióalcohòlica s’ha de dur a terme enple hivern, a baixes temperatures,per causa de veremes tardanescom el cas del vi de Sauternes, el“vin de pail le” del Jura, el“vinosanto” grec o l’Amarone italià.La fermentació alcohòlica a baixes

Fermentacions alcohò

a baixes tempe

en vinif

15

identitats

temperatures produeix majorretenció dels components volàtilsresponsables de l’aroma, queprovenen del raïm (varietals) i delmetabolisme del llevat (èsters, laproducció dels quals semblaaugmentar en aquestes condicions).

Però, amb les fermentacions abaixes temperatures s’hancorrelacionat nivells significativamentinferiors de carbamat d’etil, que,sens dubte, representa un aspecteimportant a tenir present, perquèaquest compost és consideratmoderadament cancerigen. Malgratels beneficis d’una fermentacióalcohòlica a baixa temperatura pera elaborar un determinat tipus devi, el seu ús es limita per un seguitd’inconvenients. El principal és lareducció del creixement i delmetabolisme de S. Cerevisiae, queés l’agent principal de lafermentació alcohòlica, ques’allarga molt i ,fins i tot, es pot atu-rar. Així mateix, limita l’aplicacióde llevats secs actius (LSA) coma inòculs de most a fermentar,perquè a baixes temperatures re-cuperen l’activitat amb dificultat.Un tercer aspecte a considerarés e l canv i s i gn i f i ca t iu del’ecologia dels microorganismes, en

el sentitd e q u ealguns llevatsno Saccharomy-ces, com els gène-res Kloeckera i Candida,sobreviuen millor a baixestemperatures perquè tolerenmillor l’etanol, i, per tant, compe-teixen millor amb Saccharomycespels recursos del most que atemperatures més elevades.

Tots aquests condicionants de lafermentació a baixa temperaturasumats a les elevades concentracionsde sucres de les varietats de mostosde les nostres contrades, de climasec i calorós, comprometenseriosament la fermentabilitat. Així,per augmentar-la en aquestescondicions, cal considerar moltespecialment el most a utilitzar, tantla seva composició com el nivell depoblacions de llevats i les possiblesintervencions biotecnològiques aabordar durant el procés. En aquestsentit, respecte a la composició delmost, les dues famílies decompostos que tenen majorincidència en la fermentabilitat sónla quantitat inicial de sucres a fer-mentar i els compostos nitrogenatsassimilables pel llevat, que són

òliques

eratures

ficacions

identitats

16

necessaris per al seu creixement iper a la síntesi de la maquinàriametabòlica de la fermentacióalcohòlica - bàsicament enzims itransportadors.

Les concentracions de sucres i deles fonts de nitrogen al most inicialdepenen de molts factors: la varietatvinífera, la climatologia, lespràctiques de conreu de la vinya oels tractaments pre-fermentatius,entre d’altres. Aquests dosparàmetres que permeten predircinètiques fermentatives (consumde sucre al llarg del temps) s’hanpogut correlacionar i es consideraque entre 140 i 150 mg/l de nitrogenassimilable és la quantitat mínimanecessària per a que el llevat puguicompletar la fermentació alcohòlica.Algunes varietats de most amb unafreqüència elevada d’aturades defermentació, com la varietatChardonay, s’han relacionat ambquantitats inicials insuficients denitrogen assimilable. Altrament, lesprincipals fonts de nitrogen sónl’amoni i els aminoàcids, però notots els aminoàcids presents al mostsón assimilables en les condicionsde desenvolupament de lafermentació alcohòlica de baixatensió d’oxigen (per exemple, laprolina, un aminoàcid que es trobaen força quantitat al most, no potser assimilat). Les mancances denitrogen als mostos se supleixen ambla incorporació de fosfat de diamonio de preparats de sals d’amoni,extractes de llevat que a partd’aportar fonts de nitrogen aportenfactors de creixement (vitaminespels humans) i factors destoxificants.Però, també caldrà avaluar elmoment d’incorporació d’aquestssuplements. Si es du a terme quanla fermentació alcohòlica està moltavançada pot ser que els sistemesde transport dels llevats no siguinfuncionals per causa de lesconcentracions d’etanol; si elsuplement es verifica un cop inicia-da la fermentació es pot evitar unacinètica massa explosiva i obtenir unestalvi energètic en frigories. Unaaltra solució encara no incorporada

a la indústria eno-lògica és, per exem-ple, la inoculació dellevats vínics trans-gènics capaçosde degradarcompostos nitro-genats que a priorino ho poden seren condicions devinificació, compot ser la prolina.

Gràcies a la tecno-logia de l’ADN s’hanpogut realitzar estudisacurats sobre la dinàmicade les poblacions de llevatsdurant la fermentacióalcohòlica i caracteritzar iidentificar possibles soquescandidates a ser utilitzadescom iniciadors de la fermen-tació alcohòlica i produïdes aescala industrial. A les fermenta-cions espontànies - sense inoculacióde llevats seleccionats – alcomençament s’observen diferentsespècies de llevats i un nombre va-riable de soques de Saccharomyces,però a mesura que avança lafermentació les primeresdesapareixen i només algunespoques soques de Saccharomycesacaben la fermentació. Aquestsestudis han permès corroborar“l’efecte celler o de llevat resident”,és a dir, que algunes soquesapareixen campanya rere campanyaa les fermentacions d’un determinatceller sense ser inoculades.

Per millorar les fermentacions abaixes temperatures de mostos deles nostres contrades s’han realitzatproves amb la inoculació de llevats

aïllats de fermentacions quetradicionalment es duen a terme enaquestes condicions, però, aquestsllevats “crio-tolerants” no han donatbons resultats per causa de les altesconcentracions de sucre dels mos-tos de les nostres zones. Per tant,s’han adoptat altres solucions, comla pre-adaptació a baixestemperatures de llevats iniciadorsd’ús habitual, amb milloressignificatives depenent de soca. I,actualment, s’estudia a nivellbioquímic en què consisteix aquestapre-adaptació a la temperatura i elsfenòmens bioquímics que es verifi-quen al re-hidratar els llevats secsactius.

Es prega confirmació d’assistència:

Telf: 934876159

cbc@cbcat.net

Jornada col·legial

10 de juliol de 2006

I de debatssobre la professió

A la seu col·legial, de 16 a 20 hores

El biòleg: situació actuali perspectivesde futur

Us convidem a participar en els

debats sobre la situació i les

perspectives de futur d’alguns

dels nostres sectors professionals

més representatius: Ensenyament secundarii universitari

Pràctiques i projectesmediambientals

La investigació:una professió

El biòleg a la Sanitat

La presentació i la conducció de cadaLa vostra participació es important pel

tinguin continuïtat amb l’aprofundimenti la incorporació de nous àmbits.

col·lectiu. Pretenem que aquests debats

En breu us enviarem els detalls de la programació.

Us hi esperem!

sessió estarà a càrrec de les comissions

especialitzades del Col·legi i d’alguns

professionals del sector.

es incidènciesmediambientals han estat sovinttractades pel cinema i diversestemàtiques ambientals han estatreflectides a pel·lícules idocumentals. Així, problemes comels efectes de la contaminació delmedi ambient en la salut de les per-sones, la davallada de labiodiversitat, l’explotació de la Sel-va Amazònica o les catàstrofesnaturals (terratrèmols, volcans,plagues, entre d’altres) s’han duten diverses ocasions a les pantallescinematogràfiques, amb més omenys sort. Així, al llarg d’aquestarticle comentaré alguns films quehan desenvolupat al cinema afersmediambientals i també faréalgunes referències a pel·lícules dedibuixos animats, relacionadesamb el medi ambient, adreçadesals més petits.

En relació amb les pel·lícules quehan tractat la temàtica dels efectesde la contaminació del medi so-bre la salut de les personesesmentaré els films “A civil action”(Acció civil) i “Erin Brockovich”. “Acivil action” (Acció civil) és una

Eduard Josep Chifré i PetitCol.legiat: 2246-C

L

El medi

pel·lícula de l’any 1998 dirigida perSteven Zaillian i protagonitzada perJohn Travolta i Robert Duvall. El film,basat en fets reals, narra la lluita d’unbufet d’advocats, que representa avuit famílies d’un poble deMassachusetts, contra duesempreses acusades de contaminaramb productes químics l’aigua delseu poble. Aquest fet ocasiona mortsi lesions greus per càncer als fillsd’aquestes famílies. El film se cen-tra en el judici contra les duesempreses. John Travolta i RobertDuvall interpreten l’advocat prin-cipal de les famílies i el d’una deles empreses denunciades,respectivament. La cinta mostra,amb tota la cruesa, com funciona elsistema judicial als Estats Units, ontot és mou a base de diners, ambjudicis de costos milionaris. Alcomençament del film una veu defons, la del personatge representatper John Travolta, fa esment a comes valoren les persones quant aindemnitzacions al sistema judicialnord-americà: “un blanc val mésque un negre, un home més que unadona, un adult més que un nen,essent la víctima més valuosa, un

home blanc d’uns quaranta anysamb gran capacitat de guanyardiners”. “A civil action” és un filmmolt crític amb el sistema judicialdels EEUU, mostra com els diners ila manca d’escrúpols són elsveritables motors de la Justícia enaquell país, la qual cosamalauradament també es pot extra-polar a molts altres llocs. “ErinBrockovich”, realitzada l’any 1999per Steven Soderbergh i amb JuliaRoberts i Albert Finney als seuspapers principals, descriu lacontaminació per crom hexavalentde les aigües subterrànies d’un pobledels EEUU ocasionada per una em-presa de gas i electricitat que pro-voca malalties com el càncer,avortaments i malformacions alshabitants de la zona. La cinta, basa-da en fets reals, narra la investigaciói el posterior judici contra lesempreses acusades dels fets, que alfinal són condemnades al pagament

18

ambient

d’una indemnització de 333 milionsde dòlars a les famílies afectades.Aquesta cinta, igual que l’anterior,és molt crítica amb el sistema judi-cial dels EEUU i també mostra comels diners, en aquest cas els dòlars,ho controlen quasi tot.

Dins de l’apartat de les pel·lículesrelacionades amb la protecció de lesespècies vull destacar “Gorillas in themist” (Goril·les en la boira) i “GreyOwl” (Mussol Gris). “Gorillas in themist” (Goril·les en la boira) és unapel·lícula de Michael Apted de l’any1988, amb Sigourney Weaver iBryan Brown de protagonistes.L’argument d’aquest film esfonamenta en la història de DianFossey, una dona que va anar al’Àfrica a estudiar i protegir elgoril·les dels caçadors furtius. Lapel·lícula té diàlegs forçainteressants, així per exemple uninvestigador justifica el seu afany perconèixer el passat dient “Vull saberqui sóc i que m’ha fet com sóc”.Dian Fossey començà a treballaramb els goril·les al Congo, però vahaver de sortir d’aquell país a causad’una guerra civil i va anar a estu-

diar-los a Ruanda, on als anys 60encara no hi havia guerra. El filmmostra amb cruesa com els goril·lessón delmats pels caçadors furtius, elsquals els tallen el cap i les mans pervendre’ls com a cendrers. Al llargde la cinta D. Fossey té fortsenfrontaments a causa dels goril·les,tant amb els caçadors furtius comamb el govern de Ruanda. Lapel·lícula acaba amb el seu assassinati encara avui dia no se sap qui enva ser el responsable. Tot i la sevamort prematura, Dian Fossey vaaconseguir protegir els goril·les i larecuperació de les seves poblacions.“Grey Owl” (Mussol Gris) va serdirigit per Richard Attenboroughl’any 1988, sent Pierce Brosnan iAnnie Galipeau la parella protago-nista. És una cinta basada en fetsreals que mostra la tasca deconscienciació d’un anglès que esfeu passar per un indi del Canadàper a la preservació de la natura enaquell país. “Mussol Gris”, que sig-nifica “Aquell que es mou de nit”,va ser avançat per la seva època: alsanys 30 del segle passat parlava de“La salvaguarda del món natural perles generacions futures”. Amb la seva

tasca a favor del medi ambient,“Mussol Gris” va aconseguirinteressar moltes consciències perla preservació del món natural.

Quant al tema de la biodiversitatesmentaré la pel·lícula “Medicineman” (Els darrers dies de l’Eden) iel documental “Darwin’snightmare” (El malson de Darwin).“Medicine man” (Els darrersdies de l’Eden) va ser rodada l’any1992 per John McThiernan iprotagonitzada per Sean Conneryi Lorraine Bracco, amb música deJerry Goldsmith. El film mostracom en un lloc de la SelvaAmazònica dos científics,interpretats per Sean Connery iLorraine Bracco, descobreixen unremei contra el càncer produït perunes formigues vermelles. Aquestsinvestigadors es pregunten si éslícit donar a conèixer la sevatrobada a la resta del món. Si hofan saben que vindrà gent d’altresindrets a aquella part de la Selva,amb el perill de la vida delsindígenes, donat que poden mo-rir per les malalties que els forastersels puguin transmetre per no tenir

19

biologia en societat

al cinema

20

cap defensa a l’organisme contraelles. Però, aquests científics tambésón conscients que un descobrimentcom el que han aconseguit éspatrimoni de tota la Humanitat i potsalvar milers de vides. El dilemafinalitza quan es produeix ladestrucció d’aquest lloc de la Selvaa causa d’un incendi provocat perfacilitar la construcció d’una carre-tera. Aquest fet comporta també ladestrucció de les formigues i de lapossibilitat de produir el remei con-

llac Victòria de Tanzània als anys 60ha ocasionat la desaparició de lesespècies autòctones d’aquell llac, laqual cosa ha provocat la pèrdua dela biodiversitat del llac i canvis en lavida de la gent que vivia de la pes-ca al llac Victòria. El documentalnarra, amb molt de rigor,l’explotació del Tercer Món per partdels països rics i ha estat nominat al’Òscar al millor documental enl’edició d’aquests guardons del2006.

sos “Moais”. A la pel·lícula tambées descriu com es provoca ladesforestació de l’illa perquè es ta-len tots els arbres per a fer els rodetsde transport dels «Moais», des dellloc de construcció fins lesproximitats del mar. És un filmentretingut que ens fa estar atents ique ens ensenya els problemes quees poden originar per l’ús no soste-nible dels recursos. La cinta fins itot té seqüències que motiven elpensament transcendent, així, per

Dins del grup de pel·lícules quetracten la temàtica de la destruccióde l’entorn ambiental vull destacar“Rapa Nui”. És un film, de 1994,dirigit per Kevin Reynolds amb JasonScott Lee, Sandrine Holt i Esai Mo-rales de protagonistes, essent KevinCostner i Jim Wilson els productors.La cinta mostra el conflicte existenta l’illa de Pasqua, Rapa Nui (“Elmelic del món”), entre els diversosclans que l’habiten, i se centraprincipalment en l’enfrontamententre el grup dels “Orelles Llargues”(dominadors de l’illa durant elsdarrers vint anys) i el dels “OrellesCurtes” (subjugats pels “OrellesLlargues”) i constructors dels famo-

exemple, un dels protagonistes alveure el vol d’un ocell pregunta:“d’on vens i a on vas ?”, una reflexióque els humans ens hem plantejaten més d’una ocasió sense obtenirmai cap resposta satisfactòria per atots.

Si parlem de pel·lícules quedescriuen la captura d’animalssalvatges per vendre’ls als zoològicshem d’esmentar “Hatari”, un filmdirigit l’any 1962 per HowardHawks i protagonitzat per JohnWayne, Elsa Martinelli i Red Buttons(«Butxaques», a la pel·lícula), ambmúsica d’Henry Mancini i rodadaen gran part a Tanganica. La cinta

tra el càncer. Al film es diuen algunesfrases que duen a la reflexió, entreelles podem destacar “Bona raça noés sinònim d’intel·ligència, moltsovint són incompatibles”. Aquestapel·lícula ensenya els efectes quepot tenir per a les nostres vides lapèrdua de la biodiversitat, ladesforestació de la Selva amazònicaa causa dels incendis provocats, elcanvi climàtic, etc. “Darwin’snightmare” (El malson de Darwin)un documental dirigit per HubertSauper l’any 2004 i esmentat enl’article “Evolució, ciència ficció icinema”, publicat en el núm. 5d’aquesta revista, descriu com laintroducció de la perca del Nil al

21

biologia en societatmostra la captura d’animals (girafes,rinoceronts, búfals, micos, etc.) al’Àfrica per part d’un grup decaçadors dirigits per Sean Mercer(John Wayne) a fi i efecte devendre’ls als parcs zoològics. Alsanys seixanta, època en què es vaproduir la pel·lícula, la vendad’animals salvatges als zoològicsestava a l’ordre del dia. És un bonfilm, amb unes escenes de capturad’animals molt ben fetes, ambimatges molt bones de la sabana afri-

cana i amb un treball d’interpretaciómolt acurat dels actors. No obstanti això, avui dia a la temàticad’aquesta cinta mereix diversesconsideracions. Una d’elles és queels animals se’ls pren la llibertat i se’lsenvia als parcs zoològics únicamentper al gaudi dels humans. Per mos-trar aquesta depredació exageradade la natura africana, només calcomentar que en un moment delfilm es capturen fins a 600 micosen un sol dia. Un fet curiós de lapel·lícula és que la majoria delsactors fumen i beuen contínuament,la qual cosa estaria mal vista i seriamolt criticada als nostres dies.

Entre els films que tractenl’explotació de la Selva, parlaré de“Fitzcarraldo” i de “The emeraldforest” (La selva esmeralda).“Fitzcarraldo” és una pel·lícula di-rigida l’any 1982 per WernerHerzog, amb Klaus Kinski i ClaudiaCardinale com actors principals.Narra l’obsessió de Fitzcarraldo perconstruir un teatre de l’òpera enplena selva peruana. I, peraconseguir-ho, Fitzcarraldonecessita diners, que vol obtenir de

l’explotació del cautxú. Per aquestmotiu, compra un vaixell que ha deservir per transportar i vendre elcautxú que recol·lecti i que ha defer passar a través d’una muntanyaper arribar al riu. Per aquest motiu,ha de destrossar la muntanya, talarels arbres i aprofitar-se del treballdels indígenes. Tot i els danysambientals que ocasiona,Fitzcarraldo no se n’acaba de sortiri els seus desitjos relacionats amb laconstrucció del teatre de l’òpera noes fan realitat. La pel·lícula “Theemerald forest” (La selva esmeral-da), basada en fets reals, va ser diri-gida per John Boorman iprotagonitzada per Powers Boothe

i Meg Foster. El film descriu com unpare busca un fill seu a la selva del’Amazones que ha estat segrestatper una tribu amazònica. La cintatambé mostra les trifulgues entre lestribus d’indígenes que encara habi-ten la Selva, els homes i dones queviuen fora i com aquest ecosistematant variat va sent destruït per gentsense escrúpols a fi i efected’aprofitar els seus recursos.

Sobre els accidents amb efectes

mediambientals s’han realitzatdiverses pel·lícules. En aquest textfaré menció als films “Hellfighters”(Els lluitadors de l’Infern), “The Chi-na Syndrome” (El síndrome de Xina)i “On the beach” (l’hora final).“Hellfighters” (Els lluitadors del’infern) és una cinta de l’any 1968,dirigida per Andrew V. McLaglen iamb John Wayne, Khatarine Roos iJim Hutton de protagonistes. Lapel·lícula mostra les actuacions d’ungrup de persones, la feina de lesquals consisteix en apagar incendisde pous de petroli. Són focs moltcontaminants, amb grans fumeres,molt perillosos i difícils d’extingir.Acabar amb aquests focs només és

22

a l’abast d’equips d’extinció moltsofisticats i preparats, que és el casde l’equip dirigit per John Wayne ala pel·lícula. “The ChinaSyndrome” (El síndrome de Xina)fou realitzada per James Bridgesl’any 1979 i protagonitzada per JaneFonda, Michael Douglas, als inicisde la seva carrera cinematogràfica,i per Jack Lemmon. La cinta narraels perills que pot tenir una centralnuclear, en aquest cas a través deles deficiències constructivesdescobertes per un enginyer queinterpreta Jack Lemmon. És unapel·lícula que es realitza en uncontext d’oposició a l’energia nu-clear (feia pocs anys que s’haviaproduït l’accident de la central nu-clear de Harrisburg i hi havia moltasensibilitat pels perills d’aquest tipusd’energia). “On the beach” (L’horafinal) fou rodada l’any 1959 perStanley Kramer, amb Gregory Peck,Ava Gardner, Fred Aster i AnthonyPerkins en els papers principals.L’argument de la cinta consisteix enla impossibilitat de la vida humanaa la terra a causa de la radiació oca-sionada per la guerra amb armesatòmiques. La novetat queintrodueix aquesta pel·lícula és queno queda clar com es produeix elcataclisme (no es diu qui disparaprimer). La únic cosa que mostra elfilm és que tota la terra, excepte lazona d’Austràlia, ha quedat conta-minada per la radiació. No obstanti això, poc a poc la radioactivitattambé arriba a aquell continent,acabant allà també amb la vida de

les persones. La cinta es va produiren el context polític de la GuerraFreda i adverteix dels perills quepoden tenir les armes atòmiques perla vida al nostre planeta.

Moltes pel·lícules han tractat latemàtica dels desastres naturals, comés el cas de terratrèmols, volcans,tornados, tempestes o plagues. Acontinuació comentaré algunsd’aquests films. En relació amb elsterratrèmols tenim la pel·lícula “SanFrancisco” dirigida l’any 1936 perW. S. Van Dyke, amb Clark Gable,Jeanette MacDonald i Spencer Tracycom a protagonistes i amb una ban-da sonora on destaca la cançó “SanFrancisco”. El film compta amb unsefectes especials molt bons per al’època, que reprodueixen elterratrèmol de San Francisco del’any 1906. Clak Gable (BlackieNorton a la pel·lícula) interpreta unpropietari de cabaret sense gairesescrúpols, enamorat d’una cantant(Jeanette MacDonald), a quiSpencer Tracy, que fa de capellà,intenta dur al bon camí. La moralde l’època va fer que a la pel·lículaBlackie Norton, de la mà del capellàinterpretat per Spencer Tracy i dela seva estimada, acabi anant tambépel bon camí en un San Franciscodestruït pel sisme. Un altre film deterratrèmols és “Earthquake”(Terratrèmol), realitzat per MarkRobson l’any 1975 i interpretat enels papers principals per CharltonHeston i Ava Gardner, al final de laseva carrera cinematogràfica, Lorne

Greene (el pare de Bonança),George Kennedy, Geneviève Bujoldi Victòria Principal (la Pamela aDallas), en els inicis de la seva ca-rrera cinematogràfica. La pel·lícula,amb música de John Williams, na-rra la destrucció de Los Angeles acausa d’un terratrèmol i lesperipècies en què es veuenimmersos els protagonistes de la cin-ta abans i després del desastre.

Cal dir ara que a moltes pel·lículesde cataclismes naturals acostuma ahaver-hi un científic que preveu lacatàstrofe i a qui ningú fa cas finsque és massa tard. Així a“Earthquake” (Terratrèmol) surt uninvestigador que s’adona del perill ique en veure que no li fan massacas diu “perquè aprendre a prevenirterratrèmols si no es prenen mesuresdesprés de previstos?”. La projecciód’aquest film, en vistarama, va in-corporar el so anomenat«sensurround» que pretenia donarmés realisme al terratrèmol, la qualcosa no es va aconseguir del tot.

Són moltes les pel·lícules que hantractat la temàtica dels desastresocasionats per les erupcionsvolcàniques. Entre elles esmentaré“Krakatoa east of Java” (Krakatoaa l’est de Java), un film de l’any1968 dirigit per Bernard L. Kowalskii protagonitzat, entre altres, perMaximilian Schell, Sal Mineo i BrianKeith. La cinta narra el viatge d’unvaixell a Java, a la zona del volcàKrakatoa, que busca un tresor de

23

biologia en societat

perles que ésdins d’una naue n f o n s a d a .Mentre aixòsucceeix, elvolcà, que duia200 anys ensilenci, entraen erupció iprovoca untsunami quedestrueix unailla, però elvaixell li fa front amb èxit. El film esva projectar en cinerama i va tenirmolt d’èxit al moment de l’estrenaper l’espectacularitat de les escenesde les erupcions volcàniques i del’ona gegant. Una altra cinta devolcans és “Dante’s Peak“ (Unpoble anomenat Dante’s Peak),una pel·lícula de l’any 1997, ambRoger Donaldson de director i in-terpretada, en els papers principals,per Pierce Brosnan i LindaHamilton. El film mostra ladestrucció d’un poble idíl·lic delsEEUU per un volcà que entra enerupció. En aquest cas és unvulcanòleg, interpretat per PierceBrosnan, qui avisa del perill senseque ningú li faci cas. La pel·lículacompta amb uns bons diàlegs, aixíper exemple, quan el volcàcomença la seva activitat destructivaalgú diu “Ja ha entrat en erupció,s’ha despertat” o bé, després de lesprimeres erupcions del volcà, unaltre diu “Només s’ha aclarit la gola,encara no ha començat a cantar”.És una pel·lícula de catàstrofes

entretinguda,amb bonse f e c t e sespecials i quem a n t él’espectadoratent duranttota laprojecció. Elfilm “WhenTime ranout” (El diade la fi del

món) és una cinta de l’any 1980,realitzada per James Goldstone iamb un repartiment encapçalat perPaul Newman, Jaqueline Bisset iWilliam Holden. En aquest cas unvolcà entra en erupció a una illaparadisíaca que té un complexhoteler de luxe que és arrasat pèlvolcà. Al llarg del film es veuenmoltes escenes de rius de lava i elsprotagonistes fugint de la destruccióocasionada pel volcà. Finalment iper acabar aquest apartat depel·lícules basades en desastresocasionats pels volcans tenim la cintade títol “Volcano”. És un film del’any 1997 dirigit per Mick Jacksoni amb Tommy Lee Jones i AnneHeche com a protagonistes. Enaquest cas un terratrèmol sacseja LosAngeles provocant un moviment deles plaques tectòniques que originala formació d’un volcà a la mateixaciutat. A la cinta hi surt una geòlogaque avisa del perill del volcà i a laqual tampoc li fan cas. La lava delvolcà es desplaça pel mig delscarrers de Los Angeles i pels túnels

del Metro de la ciutat destruint totallò que troba al seu pas. És unapel·lícula amb efectes especials moltben aconseguits, però també moltexagerada en les escenes de perill.

Els tornados són una temàtica quetambé s’ha dut a la gran pantalla icomentaré el film “Twister”, quecompta amb uns efectes especialsespectaculars. Aquesta cinta narrales peripècies de dos científics i delseu equip per poder estudiar elstornados, a fi i efecte d’aconseguirpredir la seva aparició per poderreduir-ne els efectes destructius. Lapel·lícula protagonitzada per AlanRuck, Helen Hunt i Bill Paxton, foudirigida l’any 1996 per Jan de Bont,essent Steven Spielberg un delsproductors. L’acció del film s’inicia elmes de juny de 1969 a Oklahoma,quan un tornado causa la mort delpare d’un dels científics (interpretatper Helen Hunt). Aquest fet marcala vida d’aquesta persona, de tal ma-nera que la dedica a l’estudi delstornados. Al llarg de la cinta podemveure moltes escenes emocionantsrelatives a aquest fenomenmeteorològic, així com els seusefectes devastadors: es veuenvaques, camions, cotxes, tractors iarbres volant, arrossegats per la forçadels tornados. La parella protagonis-ta passa per moltes situacions deperill, algunes de les quals fan quesigui difícil explicar com podensobreviure. No obstant i això, cal dirque és un film que fa estar enmàxima tensió a l’espectador durant

tota la projecció.

En relació amb les tempestes al maresmentaré dues pel·lícules “Whitesquall” (Tempesta blanca) i“The perfect storn“ (La tempestaperfecta), ambdues basades en fetsreals i que narren els problemes queles tempestes marines poden cau-sar als vaixells. El film “Whitesquall“ (La tempesta blanca), el vadirigir Ridley Scott (el director de“Gladiator”) l’any 1996, figurant JeffBridges, David Lascher i CarolineGoodall entre els seus protagonistes.Aquesta cinta narra les vicissitudsque pateix un grup de joves mentrenaveguen amb el vaixell escola“Albatros”. Quan són a puntd’acabar el viatge, els sorprèn unatempesta blanca amb grans onadesque fa naufragar el vaixell i ocasio-nar la mort d’alguns dels seustripulants. Al llarg de la pel·lícula,veient les peripècies que experi-menten els viatgers del “Albatros”,no puc deixar de pensar com ladesgràcia no els ha succeït abans,perquè al llarg del film hi ha diver-sos moments en què és a punt deproduir-se un accident mortal. Comes diu a la cinta “No pots escapardel vent, afronta la situació, orientales veles, segueix endavant”. Noobstant això, el problema sorgeixquan el vent no ens permet fer això,aleshores normalment sobrevé latragèdia. Una altra pel·lícula relacio-nada amb tempestes en el mar és“The perfect storn” (La tempestaperfecta), que va ser dirigida l’any2000 per Wolfgang Petersen, ambGeorge Clooney, Mark Wahlberg iDiane Lane, com a actors principals.L’acció se situa a Gloucester(Massachusetts) l’any 1991 quan unvaixell de pesca, l’Andrea Gail, se’n

24

va a pescar una zona molt allunyadaanomenada Flemish Cap. En el camíde retorn a casa, un huracà i duestempestes es troben al mateix punt,donant lloc al que s’anomena “Latempesta perfecta”, que provocal’enfonsament de l’Andrea Gail i lamort dels seus tripulants. Aquests,igual que els de «l’Albatros» de“White squall“ (la tempesta blanca),també passen per diverses situacionsperilloses al llarg de la cinta aconseqüència de les quals haurienpogut morir abans de trobar-se ambla tempesta perfecta. La cinta ésmolt didàctica en relació amb lestemàtiques relacionades amb el sec-tor pesquer (arts de pesca, seguretaten els vaixells, manera de repartirels guanys de la pesca, etc.) i, endefinitiva, la vida al mar. Tot i elsperills del treball en el mar per veurefins a quin punt el patró de“l’Andrea Gail” s’estima el seu ofici,només ens hem de fixar en el queaquest li comenta a la patrona d’unaaltra embarcació “Ets patró d’unmaleït vaixell de pesca, hi haquelcom millor en el món?”.

També relacionada amb desastresnaturals hi ha la pel·lícula de ByronHaskin “The naked jungle” (Quanrugeix la marabunda). Aquest film,de l’any 1954, el van protagonitzarCharlton Heston i Eleanor Parker. Lacinta descriu com a una zona desudamèrica una plaga de formigues,“la marabunda”, destrueix tot el quetroba al seu pas i com la lluita quedu a terme l’amo d’una plantació,interpretat per Charlton Heston,contra aquests insectes, als qualsnomés pot derrotar inundant lesseves terres.

En relació amb pel·lícules que

tracten temes mediambientals i queestan dirigides als nens i nenes co-mentaré “Madagascar” i “Kirikou etles bêtes sauvages“ (Kirikú i lesbèsties salvatges). “Madagascar”, ésun film de dibuixos animats de l’any2005, realitzat per l’estudiDreamWorks SKG, i descriu lafugida de diversos animals del zoode Nova York, impulsats pels desitjosde retornar a la vida salvatge d’unagebra i d’uns pingüins. Així, unagebra, la Marty, un lleó, l’Àlex, unagirafa, la Melman, una hipopòtam,la Glòria, i els pingüins abandonenla vida còmoda del zoològic perviure en llibertat i, després dediverses peripècies, arriben aMadagascar on experimenten elsavantatges i els inconvenients de lavida salvatge. És un film moltentretingut i divertit, tant pels petitscom pels grans, que fa pensar lafunció que haurien de tenir els parcszoològics al segle XXI i quina és lavida que tenen els animals salvatgesen aquests indrets. La cinta tambéens mostra allò que pot succeirquan es retorna un animal salvatgeque ha estat en captivitat a la vidalliure. També pels més petits men-cionaré la pel·lícula de dibuixosanimats “Kirikou et les bêtessauvages” (Kirikú i les bèstiessalvatges), dirigida l’any 2005 perBénédicte Galup i Michel Ocelot,que narra les vicissituds d’un nend’un poblat africà que exerceix depetit camperol, de terrissaire o decomerciant, així com la seva lluitacontra una bruixa que vol perjudi-car el seu poble. El film mostra laimportància de l’aigua per la vida,la duresa de la vida dels camperolsafricans i el paper dels animalsdomesticats i fomenta el respectepel medi ambient, tant entre els

25

biologia en societat

més petits com entre els grans.

El darrer comentari cinematogràficd’aquest article va adreçat al do-cumental “La marche del’empereur” (El viatge del’emperador), de Luc Jacquet,guardonat amb l’Òscar 2006 almillor documental i que relata lavida del pingüí anomenat empe-rador a l’Antàrtida, principalmentpel que fa als seus desplaçamentsper criar i aconseguir alimentació.La cinta també mostra la lluita perla vida d’aquests pingüins, lesseves estratègies d’adaptació almedi, els primers dies de vida delsseus pollets, etc. D’aquest docu-mental vull destacar les imatges del’Antàrtida i de les poblacions depingüins, així com el fet de què adiverses seqüències posa veu aaquestes aus, aconseguint donarmolta emotivitat a la narració. Unamostra d’això és a la part final deldocumental quan un pingüímascle, després d’haveraconseguit criar el seu pollet ihaver superat totes les adversitats,figura que li diu al seu fill “Brindemper la vida, fill de l’hivern, brindemper la vida” i, veritablement,després d’haver vist totes lesperipècies per les que passa unpingüí emperador per criar el seupollet, penso que és el millor brin-dis que es pot fer.

Per acabar, només em resta dir queles pel·lícules i documentals que hecomentat al llarg del text les heseleccionat per les problemàtiquesambientals que descriuen, com ésel cas de la contaminació de l’aigua,la pèrdua de biodiversitat, ladestrucció del medi, les catàstrofesnaturals, etc. Tot i que aquests filmsens han distret, penso que tambéens han de fer reflexionar sobre lavida al nostre Planeta, en la fragilitatde la natura i en el fet que cal tenir-ne cura per poder-ne gaudir. Hemde tenir present que, com diuMussol Gris (interpretat per PierceBrosnan) al final de la pel·lícula“Grey Owl” (Mussol Gris) que “Nosom els amos d’aquesta terra, somels seus fills”.

Eleccions a la Junta de Govern del CBC10 de juliol de 2006

Benvolgut/da biòleg/a,

La nostra societat, posicionada davant la revolució

científica i tecnològica, s'organitza al voltant del

coneixement i de la seva comunicació. El canvi ha

esdevingut quotidià i el futur sembla definir-se des

de la capacitat d'adaptació. El servei social dels

titulats superiors reclama .

Els biòlegs, per identitat i evolució, hi encaixem

quasi a la perfecció, però ens cal un millor

posicionament,. I, per això

necessitem el, que ens ofereix

i

en la corresponsabilitat social;

, intercanvi i col·laboració; eines per

coneixements i capacitats i

per a les necessitats comunes.

Així, en l'actualitat, alguns dels nostres

són contribuir a la millora de

l'secundari i a l'apropament de la

realitat professional a la Universitat en el marc del

nou Espai Europeu d'Educació Superior. Assolir

màximes competències en

i ple

reconeixement a, de les especialitats i dels

professionals genetistes, de reproducció assistida o

de salut pública, per exemple. Reclamar la

professionalitat en la

i noves

perspectives per als

.

creativitat, innovació,

cooperació i àmplies àrees competencials

identificant i difonent la nostra

contribució al desenvolupament social

Col·legi

identitat

compromís col·lectiu

cooperació

amplificar

serveis

compartits

ensenyament

medi ambient

sanitat

investigació

projectes empresarials

reptes

professionals

Quant a la , ens cal una major

i una ferma. Potenciar el

i renovar l'estudi del

. Aconseguir la cobertura idònia

deper a un exercici plural i

prestigiar els projectes amb el.

Màxima. Créixer en

l'oferta de, de jornades i

debats per a l'intercanvi i el creixement professional.

I, tot això, amb una i una

, transparents i pròsperes.

Creiem en el Col·legi i us oferim el nostre treball. Us

demanem que voteu la nostra candidatura i, en

qualsevol cas, que participeu a la jornada electoral.

Ben cordialment,

Jordi Balsells, Neus Cardeñosa, Ignasi Cebrian,

Agustí Escuredo, Emili Fadurdo, Ferran Gómez,

Margarida Gual, Miquel Pardo i Fàtima Sarra

institucióparticipació

voluntat col·lectiva

directori professional“mapa

socioprofessional”

responsabilitat civilvisat col·legial

difusió i protagonisme social

formació continuada

economia gestió

professionals

Volem conèixer la vostra opinió, envieu-nos un

correu electrònic o un escrit al CBC.

Eleccions a la Junta de Govern del CBC10 de juliol de 2006

Benvolgut/da biòleg/a,

La nostra societat, posicionada davant la revolució

científica i tecnològica, s'organitza al voltant del

coneixement i de la seva comunicació. El canvi ha

esdevingut quotidià i el futur sembla definir-se des

de la capacitat d'adaptació. El servei social dels

titulats superiors reclama .

Els biòlegs, per identitat i evolució, hi encaixem

quasi a la perfecció, però ens cal un millor

posicionament,. I, per això

necessitem el, que ens ofereix

i

en la corresponsabilitat social;

, intercanvi i col·laboració; eines per

coneixements i capacitats i

per a les necessitats comunes.

Així, en l'actualitat, alguns dels nostres

són contribuir a la millora de

l'secundari i a l'apropament de la

realitat professional a la Universitat en el marc del

nou Espai Europeu d'Educació Superior. Assolir

màximes competències en

i ple

reconeixement a, de les especialitats i dels

professionals genetistes, de reproducció assistida o

de salut pública, per exemple. Reclamar la

professionalitat en la

i noves

perspectives per als

.

creativitat, innovació,

cooperació i àmplies àrees competencials

identificant i difonent la nostra

contribució al desenvolupament social

Col·legi

identitat

compromís col·lectiu

cooperació

amplificar

serveis

compartits

ensenyament

medi ambient

sanitat

investigació

projectes empresarials

reptes

professionals

Quant a la , ens cal una major

i una ferma. Potenciar el

i renovar l'estudi del

. Aconseguir la cobertura idònia

deper a un exercici plural i

prestigiar els projectes amb el.

Màxima. Créixer en

l'oferta de, de jornades i

debats per a l'intercanvi i el creixement professional.

I, tot això, amb una i una

, transparents i pròsperes.

Creiem en el Col·legi i us oferim el nostre treball. Us

demanem que voteu la nostra candidatura i, en

qualsevol cas, que participeu a la jornada electoral.

Ben cordialment,

Jordi Balsells, Neus Cardeñosa, Ignasi Cebrian,

Agustí Escuredo, Emili Fadurdo, Ferran Gómez,

Margarida Gual, Miquel Pardo i Fàtima Sarra

institucióparticipació

voluntat col·lectiva

directori professional“mapa

socioprofessional”

responsabilitat civilvisat col·legial

difusió i protagonisme social

formació continuada

economia gestió

professionals

Volem conèixer la vostra opinió, envieu-nos un

correu electrònic o un escrit al CBC.

Consell de Cent 373-375 1r. 1a. · 08009 Barcelona

Telèfon 93 487 61 59 · Fax 93 487 61 96

cbc@cbcat.net · www.cbcat.net

PlaçaCatalunya

Línia I

L A W E B I N S T I T U C I O N A L D E L S B I Ò L E G S C ATA L A N S