18

El bagul dels recordsREGALS DE LES TERRES DE LLEIDA

19

20

ant és passejar per la glamurosa Cinquena Avinguda de Nova York comfer-ho per l'exclusiu carrer Serrano de Madrid. Tant és l'Avenue Montaignede París com el Passeig de Gràcia de Barcelona. Els aparadors en elsquals ens aturarem seran, si fa no fa, els mateixos. Coses de la globa-lització. Les grans marques són omnipresents.Les principals franquíciestenen rèpliques clòniques als racons més insospitats del planeta. Si nofos per l’arquitectura de postal ja no distingiríem una ciutat d’una altra.Fins i tot les llengües es fonen per a major glòria de l’anglès. Però elsviatgers no es rendeixen fàcilment. Qui més qui menys vol conquerirla seva destinació de vacances, fer-la seva. Emportar-se’n un trosset acasa. És possible? I tant! Per això fem tantes fotografies. Volem atresorarels records, fins i tot materialitzar-los en objectes, per oferir als nostreséssers estimats un regal que té molt d’ofrena. En la màscara que portemembolicada a la maleta, hi ha una mica de l’essència de Venècia. Dela nostra Venècia. En l’olor de la fusta envernissada de les delicadesmatrioixques ha quedat atrapat per sempre l’estiu que vam travessarl’estepa russa. El souvenir forma part del viatge. No és fàcil trobar-ne.N’hi ha pertot arreu, és cert. Però en versió barroera. No. Nosaltres no

T

21

busquem aquest souvenir sense ànima. Volem una altra cosa. Un no–sé-què intangible que farà que ens sàpiga greu fer-li punta a un modestllapis, no fos cas que en un dia s’acabi. Això sí que és un souvenir. Entenim a les comarques de Lleida? Us convidem a fer un viatge del Pirineua l’Ebre per esbrinar-ho. Feu lloc a l’equipatge perquè ja us avisem quetot i que hem fet una tria, us emportareu moltes sorpreses. Hem quedatque començàvem per la muntanya, doncs som-hi.

El Pallars Sobirà és una comarca amb personalitat pròpia. De fet,amb personalitat múltiple, perquè cada vall pot presumir de tenir laseva. Àneu n'és un bon exemple. Amb una població de poc més de2.000 habitants, d'aquesta vall han sorgit dues iniciatives culturals quehan passat amb nota la prova del cotó dels quinze anys: el ConsellCultural i l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Ara ens quedarem a l'Ecomuseu,on el canvi de mil·lenni es va celebrar posant a la venda una línia deproductes artesanals amb els quals es pot viatjar en el temps. Si desprésde visitar les instal·lacions de Casa Gassia, a Esterri d'Àneu, us sentiuenvaïts per la nostàlgia, podeu adquirir una àmplia varietat de productesfets de terrissa (plats, olles o tupines com les d'abans), o de fusta (salers,

formatgeres, trencanous...). No són anti-guitats, però tampoc no són imitacions.Han estat elaborats seguint tècniques mésque centenàries i emprant els mateixosmaterials que es feien servir des de tempsimmemorials. Al darrere de cadascund'aquests souvenirs hi ha un trossetd'història, un acurat treball de recerca.Són objectes humils (aparentment) quehan aconseguit transmetre tradició i terri-tori. Més modernes i desvergonyides sónles bruixetes que arrasen a Sort.L'etimologia s'entossudeix a recordar-nos que el topònim de la capital res noté a veure amb la fortuna. Però tant ensfa. A Sort la loteria ja ha tocat unes quan-tes vegades, així que per si de cas, millorn'agafem un dècim. L'administració LaBruixa d'Or, que regenta Xavier Gabriel,és la més famosa de tot l'Estat, la quemés ven. Les llargues cues de turistesvinguts d'arreu difícilment s’escapen dela màgia de les bruixetes de la sort. Sónun souvenir ple de bons auguris que haarrelat amb força als establiments palla-resos potser perquè recupera tradicionsmil·lenàries d’encantades i misteriosesdones d’aigua. Màgia pura.

Pugem ara el Port de la Bonaiguaper endinsar-nos a l’Aran. En pocsquilòmetres canviarem de paisatge, declima, de llengua... Benvinguts a Occità-nia! No hi serem, però, els primers visi-tants. A la Val d’Aran fa prop de mig segleque es reben turistes. Quan a molts altresterritoris del Pirineu encara es maleïa laneu que tot ho complicava als llargshiverns, a les muntanyes de Naut Aranvan obrir les pistes de Baqueira Beret.L’estació, prou que ho sabeu, és la mésimportant de l’Estat. La més glamurosa.No és estrany, doncs, que l’esquí sigui elprincipal reclam de les nombroses boti-gues de records d’aquesta vall atlàntica.Nosaltres ens quedem amb els graciosos

esquís en miniatura que ens refrescaran lamemòria de la neu fora de temporada. L’altregran souvenir és l’ós. Els plantígrads quecampen pel Pirineu aixequen molts recels isón involuntaris protagonistes de les polèmi-ques més enceses. Però no deixen de seróssos. Enormes peluixos en un paisatge depostal. No és estrany que en pocs anys s’haginincorporat a l’imaginari col·lectiu i hagincolonitzat les botigues de la vall.

Creuem el llarguíssim túnel Joan Car-les I per aturar-nos a l’Alta Ribagorça. I, mésconcretament, a la Vall de Boí, capital mun-dial del romànic. La concentració de patri-moni per metre quadrat que hi ha en aquestparatge bat rècords. Seria un sacrilegi marxar

sense emportar-nos-en un trosset. Compte!Res d’agafar pedres de les esglésies mil-lenàries. N’hi ha prou fent un tomb per lesbotigues de la vall. Sant Climent de Taüll i elseu celebèrrim Pantocràtor en particular sónomnipresents. Nosaltres ens quedem ambels objectes de papereria, especialment ele-gants. Sembla que en una llibreta presididaper la pintura romànica més important delmón les frases han de brollar amb mésfluïdesa. Que les idees brillants creixerancom les flors de les jardineres que ens hauremtrobat per tots els racons de l’Alta Ribagorça.Segur que ens hi haurem fixat. Són per totala comarca: enormes troncs buidats i enver-nissats per acollir-hi plantes. Un toc de rus-

ticitat encantador. A gairebé totes les botiguesde souvenirs trobarem la versió domèsticad’aquests testos.

Si ens agrada l’art tampoc no podemdeixar de visitar l’Alt Urgell. En aquestacomarca fronterera el pes de la història hadeixat petjades bellíssimes. Una visita alMuseu Diocesà d’Urgell o a la impressionantcatedral de Santa Maria seran suficients percomprovar-ho. La joia de la corona és uncòdex del segle X, una de les poquíssimescòpies del famosíssim Beatus de Liébana queencara volten pel món. De fet, la de la Seud’Urgell és la versió més bellament il·lustradaque ha arribat als nostres dies. Fa uns anys,aquest còdex va ser objecte d’un robatori de

24

pel·lícula que, per sort, va tenir final feliç.Nosaltres ens el podem emportar a casa sensenecessitat de saltar-nos cap llei. Se n’han fetacurades edicions facsímils que ens permetranassaborir cada miniatura.

Deixem el Pirineu. Res millor que aturar-nos al centre exacte de Catalunya per agafarimpuls per visitar la plana de Lleida. Som, jaus ho haureu imaginat, al Solsonès. Un hipo-tètic cartògraf va clavar el compàs en aquestacomarca per dibuixar el mapa català. Concre-tament a Pinós. Però potser més que un com-pàs, hauríem d’haver un genuí ganivet deSolsona. Se sap que al segle XVIII jas’exportaven a tots els racons de l’Estat i, finsi tot, s’explica que les famoses navallesd’Albacete van sorgir de l’aliança empresariald’un solsoní amb uns socis manxecs. Així lescoses, no ens sorprendrà que els ganivets deSolsona tinguin museu propi, ni que siguin elsouvenir per excel·lència de la comarca. N’hiha de totes formes i mides, així que nomésés qüestió de trobar el que millor s’ajusta ales nostres necessitats. El ganivet ens resultaràimprescindible per anar a buscar bolets. Ensfalta una altra cosa de la qual també aniremservits al Solsonès. El cistell. Malgratl’implacable pas del temps, la tradició s’hamantingut viva i encara trobem artesans queelaboren cistells, coves i espardenyes com siel rellotge s’hagués deturat al seu taller.

Una cosa semblant passa una mica mésal sud, a l’Urgell. Pobles com Verdú mantenenvives tradicions centenàries. La famosa cerà-mica negra que ha donat renom a la localitatés el souvenir més preuat de la comarca. Capnevera no pot competir amb la frescor del’aigua que surt d’un silló de Verdú, per fortque refermi la calor. També hi ha tallers enaquesta població que han optat per treballarla ceràmica de manera més creativa, mésartística. Fins i tot abstracta. Malgrat les re-duïdes dimensions del poble, sembla que hiha espai per a tot tipus d'artesans... i desouvenirs! I encara queda lloc per fer sortir

25

el nen que tots portem a dins. Només enscaldrà visitar el Museu de Joguets i Autòmates.El continent és d'una arquitectura espectacu-lar, però el contingut és encara més màgic.La botiga ens permet passar comptes ambels Reis Mags i regalar-nos (o regalar) allòque es van negar a portar. Tant és l'edat quetinguem, hi trobarem des de mítiques Mari-quita Pérez fins a robots futuristes (sensepiles, això sí). Els cotxes d'època (fins i totun de funerari), els trenets i els futbolinsposaran a prova el nostre autocontrol ambla tarjeta de crèdit. Per a tranquil·litat dellector, subratllarem que hi ha productes detots els preus.

Un cop instal·lats a la plana ens dirigi-rem a la indiscutible capital. Costa de creure

que no fa tants anys, Lleida era un erm en elqual costava fins i tot de trobar una postaldecent. Amb l'autoestima per terra, els llei-datans ni s'ensumaven el seu potencial turís-tic. Per sort les coses han canviat i ara em-portar-se un record de la capital del Segreno tan sols és possible, sinó recomanable.Dos exemples: les motxilles en forma de perai les bosses de viatge il·lustrades amb poemesmanuscrits de Màrius Torres. Però si ens hemde quedar amb un únic producte, res comun entranyable marraco. És l'estrella indiscu-tible, en franca competència amb caragolsde toda mena. El drac que ha marcat lainfantesa de generacions de lleidatans s'haconvertit en un dolç i inofensiu peluix perquèsempre sigui festa major a les nostres vides.

De Lleida no podem marxar sense visitar elnou Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.El museu... i la seva botiga. Hi trobaremsorpreses molt interessants, com ara unareproducció en fang de la medusa romanatrobada al jaciment del Romeral, a Albesa(la Noguera), o l'edició facsímil dels impres-sionants escacs de cristall de roca procedentsde la col·legiata de Sant Pere d'Àger, tambéa la Noguera. El misteri d'Al-Andalus, totnostre. També es pot optar per una via méssubtil i adquirir alguna de les joies contem-porànies inspirades en les col·leccions d'artdel museu. Els fermalls són la nostra recoma-nació perquè no se'ns escapi cap record.

Sens dubte, de les Terres de Lleida te’nportaràs... els millors records. �

26

ASSABORIR PAISATGES

Hi ha preguntes sense resposta. De què fa olor unnúvol? Ens ho planteja la publicitat. El que sí quepodem saber és de què té gust un paisatge. Elturisme gastronòmic guanya adeptes. Festes comel multitudinari Aplec del Caragol ens demostrenque un producte autòcton pot acabar convertint-se en alguna cosa més que un plat a la carta d'unrestaurant. Però regalar una llauna de caragols nosembla, a priori, factible. No us deixeu enganyarper les aparences. Els pastissers de Lleida s'han tretde la màniga una llauna de caragols... de xocolata!Per quedar amb la boca oberta. Els granados sónl'altra manera d'assaborir l'essència de Lleida. Sónuns dolços artesanals que porten el nom del genialcompositor lleidatà. Tan delicadament cruixentscom són, també nosaltres podrem fer música quanels tastem. Si hem quedat amb ganes de mésllaminadures de les que no porten additius niconservants podem triar entre la mel de la Noguerao els torrons i la xocolata que elaboren els mestresartesans d'Agramunt, que fins i tot han inspirat unamultitudinària fira. A Coll de Nargó recomanemapostar per la coca de raier i els nargorins. I encarapodem arribar-nos a la Seu d'Urgell i emportar-nospics del Cadí sense haver de fer escalada. Si sommés de salat, millor aturar-nos a Organyà, ondescobrirem que no tan sols és el bressol de lallengua catalana, sinó del millor fuet. I encarahaurem de reservar espai per aturar-nos a comprarles altres joies de la corona de la comarca: elsproductes lactis del Cadí. A la muntanya s'hi menjamolt bé. Un tast de típic xolís pallarès ens trauràde dubtes. Els embotits atresoren l'esperit de laterra. Un altre bon exemple és la girella, elaboradaamb carn de xai. No es pot marxar de l'AltaRibagorça sense haver-la tastat. Tot, per descomptat,llueix més sobre una bona llesca de pa sucada amboli... de les Garrigues. No sabríem quin triar. Totsels de la Denominació d'Origen tenen la sevapròpia personalitat. A l'Aran toca paté. La proximitatamb la frontera francesa és ben present a la cuinaaranesa. El paté el broden. Però tampoc no enspodem oblidar del preuat caviar de Les. Si fins arala vall era famosa per l'or blanc que ompled'esquiadors les pistes, ara es cotitzen a l'alça lesperles negres de Nacarii. I després d'un bon àpat,res com un brindis. Podem triar entre ratafia deGuissona, aigua de nodes o licor de cassis de l'Aran.Si som més de vi, no perdem de vista cap de lesset subzones de la Denominació d'Origen Costersdel Segre. Segur que restem amb ganes de repetir.

27

Hemos buscado los mejoresrecuerdos de las comarcas deLleida para que podáis llevaros acasa el alma de un paisaje. En lasValls d’Àneu, en el Pallars Sobirà,visitaremos el Ecomuseo de lasValls d'Àneu. El cambio de mileniose celebró poniendo a la venta unalínea de productos artesanales conlos que se puede viajar en eltiempo. Si después de visitar lasinstalaciones de Casa Gassia, enEsterri d'Àneu, os sentís invadidospor la nostalgia, podéis adquiriruna amplia variedad de productoshechos de cerámica (platos, ollaso pucheros como los de antaño),o de madera (saleros, queseras,c a s c a n u e c e s . . . ) . N o s o nantigüedades, pero tampoco sonimitaciones. Han sido elaboradossiguiendo técnicas más que

centenarias y usando los mismosmateriales que se emplea-bandesde tiempos inmemoriales. EnSort encontramos la ad-ministración La Bruixa d'Or, lamás famosa de todo el Estado, laque más vende. En el pueblo sev e n d e n l a s m o d e r n a s ydesvergonzadas brujitas, que sonun souvenir lleno de buenosaugurios que ha arraigado confuerza en los establecimientospallareses quizá porque recuperatradic iones mi lenarias deencantadas y misteriosas mujeresde agua.

Subimos ahora el Puerto de laBonaigua para adentrarnos en elAran. En la Val d’Aran hace cercade medio siglo que se recibenturistas y en las montañas de Naut

Aran se abrieron las pistas deBaqueira Beret, la estación másimportante del Estado. No esextraño que el esquí sea elpr inc ipal rec lamo de lasnumerosas tiendas de recuerdos.Nos quedamos con los graciososesquís en miniatura que nosrefrescarán la memoria de la nievefuera de temporada. El otro gransouvenir es el oso. Enormespeluches en un paisaje de postalque en pocos años se hanincorporado al imaginariocolectivo y han colonizado lastiendas del valle.

Cruzamos el larguísimo túnelJuan Carlos I para detenernos enla Alta Ribagorça. Y, másconcretamente, en la Vall de Boí,capital mundial del románico.

Sería un sacrilegio marcharse sinllevarnos un trozo. Basta con daruna vuelta por las tiendas del valle.Sant Climent de Taüll y sucelebérrimo Pantocrátor enparticular están omnipresentes.Nosotros nos quedamos con losobjetos de papelería, espe-cialmente elegantes. Además, portodos los rincones de la AltaRibagorça encontramos jar-dineras: enormes troncos vaciadosy barnizados para acoger plantas.En casi todas las tiendas desouvenirs encontraremos la versióndoméstica de estas macetas.

Si nos gusta el arte tampocopodemos dejar de visitar el AltUrgell. La joya de la corona es uncódice del siglo X, una de laspoquísimas copias del famosísimo

Souvenirs de las Tierras de Lleida

28

Beatus de Liébana. De hecho, lade La Seu d’Urgell es la versiónmás bellamente ilustrada que hallegado a nuestros días. Se hanhecho esmeradas edicionesfacsímiles que nos permitiránsaborear cada miniatura.

Dejamos el Pirineo. Nada mejorque detenernos en el Solsonès.Aquí son famosos los cuchillosde Solsona, que tienen museopropio y son el souvenir porexcelencia de la comarca. Los hayde todas las formas y tamaños,así que sólo es cuestión deencontrar el que mejor se ajustaa nuestras necesidades. Nos faltaotra cosa de la que tambiénestaremos bien servidos en elSolsonès. El cesto. A pesar delimplacable paso del tiempo, latradición se ha mantenido viva yaún encontramos artesanos queelaboran cestos , cestas yalpargatas como si el reloj sehubiera parado en su taller.

Algo parecido sucede un pocomás al sur, en el Urgell. Puebloscomo Verdú mantienen vivastradiciones centenarias. Lafamosa cerámica negra que hadado renombre a la localidad esel souvenir más preciado de lacomarca. Ninguna nevera puedecompetir con el frescor del aguaque sale de un botijo de Verdú,por fuerte que apriete el calor.También existen talleres en estapoblación que han optado portrabajar la cerámica de maneramás creativa, más artística.Incluso abstracta. Y para hacersalir el niño que todos llevamosdentro, sólo tenemos que visitare l Museo de Juguetes yAutómatas, en cuya tienda derecuerdos encontraremos desdemíticas Mariquita Pérez hastarobots futuristas pasando por loscoches de época, los trenecitos ylos futbolines.

Una vez instalados en el llano nosdirigimos a la ciudad de Lleida,donde llevarse un recuerdo esrecomendable. Dos ejemplos: lasmochilas en forma de pera y las

bolsas de viaje ilustradas conpoemas manuscritos de MàriusTorres. Pero si nos tenemos quequedar con un único producto,nada como un entrañable marraco.Es la estrella indiscutible, enfranca competencia con caracolesde todo tipo. El dragón que ham a r c a d o l a i n f a n c i a d egeneraciones de leridanos se haconvertido en un dulce einofensivo peluche.

De Lleida no podemos marchar-nos sin visitar el nuevo Museo deLleida, Diocesano y Comarcal.En la tienda encontraremossorpresas muy interesantes, comouna reproducción en barro de lamedusa romana descubierta en elyacimiento del Romeral, en Albesa(la Noguera), o la edición facsímil

del impresionante ajedrez decristal de roca procedente de lacolegiata de Sant Pere d'Àger,también en la Noguera. Tambiénse puede optar por una vía más

sutil y adquirir alguna de las joyascontemporáneas inspiradas en lascolecciones de arte del museo. Losbroches son nuestra recomen-dación para que no se nos escapeningún recuerdo.

Los pasteleros de Lleida se hansacado de la manga una lata decaracoles... ¡de chocolate! Losgranados son otra manera desaborear la esencia de Lleida. Sonunos dulces artesanales que llevanel nombre del genial compositorleridano. Si nos hemos quedadocon ganas de más dulces de losque no l levan aditivos niconservantes podemos escogerentre la miel de la Noguera o losturrones y el chocolate queelaboran los maestros artesanosde Agramunt. En Coll de Nargó

recomendamos apostar por latorta de almadiero y los nargorins.Y aún podemos llegarnos a LaSeu d'Urgell y comprar picos delCadí. Si nos gusta más lo salado,

mejor parar en Organyà paraadquirir el mejor fuet. Ytendremos que reservar espaciopara comprar las otras joyas dela corona de la comarca: losproductos lácteos del Cadí. En lamontaña podemos catar el típicoxolís pallarés o la girella, elaboradacon carne de cordero. Todo lucemás sobre una buena rebanadade pan untada con aceite... de lasGarrigues. En el Aran toca patéy el preciado caviar de Les. Ydespués de una buena comida,nada mejor que un brindis.Podemos elegir entre ratafía deGuissona, agua de nodes o licorde casís del Aran. Si somos másde vino, no perdamos de vistaninguna de las siete subzonas dela Denominación de OrigenCosters del Segre. �

We have looked for some of thebest mementoes from thecomarques (local districts) of Lleidaso that you can take the veryessence of this territory back homewith you. In the valleys of Àneu,in El Pallars Sobirà, you can visitthe Ecomuseum of the Vallsd'Àneu, in Esterri d'Àneu. There,you can obtain a wide range ofceramic and wooden products thathave been made using techniquesthat are over a hundred years old.Sort also sells much more modernsouvenirs, including cheeky littlewitches that bring you luck.

In the Val d'Aran, you can buysome amusing little miniature skis,while other typical souvenirsinclude enormous teddy bears. Inthe shops of the Vall de Boí, theworld capital of Romanesque artand architecture, the church ofSant Climent de Taüll and itsfamous Pantòcrator (Christ theAlmighty) are omnipresent. Youwill be particularly captivated bysome of the elegant stationeryobjects. Throughout the comarcaof L'Alta Ribagorça, you will find

some really original plant pots:enormous tree trunks that havebeen hollowed out and thenvarnished in preparation forhousing your favourite plants. Ifyou are an art lover, L'Alt Urgellis the comarca for you. There, it ispossible to acquire a painsta-kingly reproduced facsimileedition of the famous Beatus deLiébana. Leaving the Pyrenees,there is no better comarca to stopoff in than El Solsonès, which isfamed for the knives and cutleryof Solsona and for its basketwork.Verdú, in L'Urgell, is famous forits black pottery and also housethe Museum of Toys andAutomatons, where visitors willfind toys ranging from themythical Mariquita Pérez doll tofuturistic robots.

Once on the Lleida Plain, you canvisit the city of Lleida, where youwill find rucksacks in the form ofpears and travel bags illustratedwith poems written by the handof Màrius Torres. But if you haveto decide on just one product,there is nothing to rival the

charming marraco: a sweet,inoffensive, toy dragon. Youcannot leave Lleida withoutvisiting the new Museu de Lleida,Diocesà i Comarcal (Diocese andLocal District Museum). In itsshop, you will find some reallyinteresting surprises, including apottery reproduction of the headof Medusa that was discoveredamongst Roman remains at thearchaeological site of El Romeral,in Albesa (la Noguera). There isalso a facsimile copy of theimpressive rock crystal chesspieces from the Collegiate Churchof Sant Pere d'Àger, in LaNoguera. It is also possible toacquire contemporary jewellery -including broaches- inspired bythe collections in the museum.

The cake makers of Lleida haveeven produced an original tin ofsnails... all made of chocolate! Thetraditionally made sweets called“granados” offer another way tosavour the true essence of Lleida.And if you have an appetite foreven more sweet products of thetype that do not contain additives

or preservatives, you can choosebetween the honey of la Nogueraand the nougat and chocolateproduced by the masters ofconfectionary of Agramunt. AtCol l de Nargó, you arerecommended to buy river rafter's“tortes” and “nargorins”. It is alsopossible to go on to La Seud'Urgell and buy some “pics delCadí”. For those who prefersavoury products, it is best to stopoff in Organyà and acquire oneof their best fuets (curedsausages). And you will also needto reserve some space for anotherof the crown jewels of the comarca:the dairy products of El Cadí.Everything seems even moreattractive when it is presented ona slice of bread soaked in oliveoil... from Les Garrigues. In Aran,the star dishes are pâté and thehighly rated caviar of Les. As faras drinks are concerned, it ispossible to choose between theratafía (liqueur) of Guissona,“aigua de nodes” and “casís” liqueursof Aran, and the wines of theDesignation of Origin Costers delSegre. �

Lands of Lleida souvenirs

29