AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8

Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108

08420 CANOVELLES

La vida continua després del Mil·lenari (p. 5)La Comissió informa (p. 7 a 14)

El Mil·lenari informa (p. 51)

El 2008 és història, però la llum del Mil·lenari no s’esvairà

CLAR I CATALÀ Filologia Catalana a FrankfurtCALAIx dE CIènCIA EsparraguerranATuRA I B ELLEsA Apunts per a la nostra salutEInEs dE pAgès netejadora de cerealsEspuRnEs d’unA vIdA doctor Corredor (el nostre metge)LA CuInA dE L’ÀvIA sarsuelapoEsIA En CATALÀ Quan em manquen les paraulesApunTs d’EConoMIA La crisi alimentària: ConseqüènciesCuRIosITATs Històries de fantasmesCosEs dEL CAMp La cervesaLEs pLAnTEs Corona de CristAsTRonoMIA A L’ABAsT Tipus de telescopis

Gener

Febrer

Març

2009núM. 50any XIVwww.lacomi.org

Som Caixa Penedès,

amb un gran equip de professionals

i més de 660 oficines.

T'oferim un servei amb les

tecnologies més avançades

i productes amb les solucions que

s'adapten a les teves necessitats.

Volem estar sempre molt a prop teu

i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com

EL CAMPANAR

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleS

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

Som Caixa Penedès,

amb un gran equip de professionals

i més de 660 oficines.

T'oferim un servei amb les

tecnologies més avançades

i productes amb les solucions que

s'adapten a les teves necessitats.

Volem estar sempre molt a prop teu

i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com

PortadaPublicitat

SumariPublicitatEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

10 minuts per pensarPublicitat

Clar i catalàPublicitat

Activitats de la ComissióPublicitat

Calaix de ciènciaPublicitat

Natura i BellesaMeteorologia

Notícies del poblePublicitat

Eines de pagèsPublicitat

Espurnes d’una vidaPublicitat

IdeesPublicitat

La cuina de l’aviPublicitat

Poesia en catalàPublicitat

Apunts d’economiaPublicitat

CuriositatsPublicitat

Coses del CampPublicitat

Plantes Publicitat

El Mil·lenari informaPublicitat

Astronomia a l’abastAgenda

Publicitat

1 2 345 6 7-1415 16 1718-2021 2223 24 25 26-27 28-29 30 31 32 33 34-36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55-56

CoMIssIó sant antonI abat tonI CalderongLÒRIA Cot

Joan Calderón roMan MarIn

Joan arredondo FranCesC ayatsanna CortsCelIa díazteresa GoMàrosa GrataCós Pere JulIàJordI lloredaIsabel MartosanIta MIrallesMIreIa PlansànGel ProFItósM.GlÒrIa PuIGnúrIa ProFItósXaVIer PuJadasànGel sànChezM.ÁnGeles sÁnChez

anna Fonoyet

Editadirector

sots-directora

publicitat

Col.laboradors

disseny gràfic

03Sumari

04 publicitaT

LA VIDA CONTINUA DESPRÉS DEL MIL·LENARI

“No podem caure en la depressió post Mil·lenari”. Ho hem anat dient abans i durant l’any del Mil·lenari de Canovelles. Ens ha preocupat d’allò més i ens hem preparat per afrontar amb garanties el 2009.

La despesa energètica que hem esmerçat, per tal de donar forma a la programació d’aquest gran any, que acabem de deixar enrera, en molts casos pot haver arraconat la continuïtat de l’activitat de les nostres associacions i això seria una errada molt greu, perquè la vida continua desprès del Mil·lenari.

Com us dèiem, la Comissió ja porta mesos preparant la temporada vinent i us podem avançar alguns dels punts estratègics que tenim preparats:

La Colla de Gitanes seguirà, en la seva tercera temporada, consolidant el seu projecte de ball popular amb la finalitat de promocionar Canovelles dins i fora les nostres contrades.

El Centre Excursionista, ara ja reconegut com una més de les entitats esportives del nostre municipi, intentarà ampliar el seu ventall d’activitats i sobretot donarà cobertura a totes aquelles persones interessades en el món de la muntanya, ja que les normatives que es preveuen obligaran a tots els amants de l’excursionisme a tenir una bona assegurança.

Ens dotarem d’un web (www.lacomi.org) molt més interactiu i actualitzat que permeti una comunicació eficient amb el nostre associat i simpatitzant. Fa temps que apostem per la comunicació transversal fonamentada en les noves tecnologies.

Els Pastorets de Canovelles, en la seva tercera temporada al teatre auditori de Can Palots, seguirà invertint esforços en la consolidació d’aquest projecte que ha d’esdevenir un referent nacional de teatre tradicional nadalenc, nodrit per joves ben formats.

El darrer gran projecte i pel qual hem apostat molt fort, és el desenvolupament de la nostra secció teatral. Aprofitant el col·lectiu d’actors que van representar l’obra de teatre del Mil·lenari, volem aconseguir la seva vinculació a la nova etapa que engegarà, pel gener, el grup l’Aplec. La direcció professional de la Mònica Lucchetti és la base d’aquest repte i creiem que donarà fruits, també molt atractius per a la Comissió i per a Canovelles.

Aquests cinc projectes que us hem mostrat, són una part de tot allò que les nostres seccions estan preparant i que, com sempre, amb la voluntat de la nostra gent serem capaços d’assolir.

El Mil·lenari ha passat però, hem d’aprofitar tot allò de bo que ens ha deixat...

05Editorial

06 publicitaT

Una programació de tardor variada i que ens deixa una Gran Gala del Teatre del Mil•lenari i la segona temporada del Projecte dels Pastorets de Canovelles, amb la novetat de les escenes infernals presidides per la rèplica de la Domus d’Olivet i una paròdia amb Desmuntant el Mil·lenari (Els Pastontets).

Activitat Data

Curs de Balls de Saló octubre - desembre

Assaig Colla de Ball de Gitanes octubre - desembre

Curs de Sardanes octubre - desembre

Carnada de Germanor 19 d’octubre

Caminada: “Travessa Gorrablanc – Puigmal” 26 d’octubre

Teatre. Grup l’Aplec: “De balcó a balcó” 31 d’octubre

La nostra Castanyada 31 d’octubre

Caminada: “Travessa del Cadí” 16 de novembre

Passejada Popular contra el PTMB 23 de novembre

Trobada del Teatre del Mil·lenari 23 de novembre

Sopar del Col·laborador 29 de novembre

Ball de Gitanes: “Festa del Comerç a Canovelles” 13 de desembre

Gran festa intercultural de les entitats de Canovelles. Balls Medievals 20 de desembre

Els Pastorets 26 de desembre

Els Pastontets “Desmuntant el Mil·lenari” 28 de desembre

Després dels frenètics nou primers mesos de l’any, semblava que la tardor es comportaria d’una forma més tranquil·la; doncs no, ja podeu veure en el quadre anterior que la capacitat de generar oferta cultural, esportiva, reivindicativa i lúdica no s’atura...

Vàrem iniciar la tardor amb la tradicional CARNADA DE GERMANOR, la qual arribava el diumenge 19 d’octubre.

07La comissió informa

El diumenge 19 d’octubre, amb un cert temor de pluja, vam poder gaudir per vint-i-vuitena vegada, una de les més entranyables activitats del calendari anyal de la Comissió Sant Antoni Abat. Des de fa més de deu anys aquesta Carnada està presidida per la celebració de la diada de SANT GALDERIC, el sant del Rosselló que va ser erigit Patró de la pagesia catalana, fins que un bon dia i com a conseqüència del Decret de Nova Planta va ser substituït per Sant Isidre.

La Carnada va aplegar un centenar de persones, a Can Duran, les quals van poder gaudir d’un bon àpat i una posterior rifa dels productes que tothom va aportar. En aquest darrer punt cal fer esment i agrair d’allò més la gran generositat de tots aquells socis que van aportar els seus presents, per tal d’enriquir un dels moments més esperats de la nostra Carnada, la rifa.

TRAVESSA GORRABLANC-PUIGMAL. El diumenge 26 d’octubre, per primera vegada el nostre Centre Excursionista va oferir-nos una marxa que va iniciar-se al Port de la Collada de Toses (Ripollès), a 1.800 metres sobre el nivell del mar, i va acabar 10 hores després a Queralbs.

43 marxadores i marxadors van gaudir d’un dia assolellat per la serra de Gorrablanc, amb els mítics cims que coronen la Collada de Toses i que deixen albirar un paisatge majestuós. L’ascensió fins al mític Puigmal va

08 la comissió informA

passar per indrets com el Coll de la Creu de Maians (1.998 m), el Puig Dòrria (2.547 m) i el perillós Pas dels Lladres (2.665 m).

La duresa de la marxa va manifestar-se en els rostres dels participants, però les bones sensacions i la germanor del grup van superar tots els esculls.

El divendres 31 d’octubre, el calendari ens va dur a la NOSTRA CASTANYADA, amb una proposta festiva d’allò més completa: obra de teatre del grup l’Aplec, la Castanyada i per tancar el programa ball fins a ben entrada la matinada.

L’obra de teatre del nostre grup l’Aplec (“De balcó a balcó”), en aquesta ocasió va retratar els costums de la Barcelona del segle XIX. L’autor Robert Robert, amb un llenguatge viu, ple de castellanismes i incongruències gramaticals dibuixa amb humor les

trifulgues de les veïnes d’una ciutat que creixia.

Els nostres actors, acompanyats per una bona escenografia, van desenvolupar els seus papers amb el to humorístic que tant bé se’ls dona i van provocar el somriure del respectable en més d’una ocasió.

Després d’aquesta curta obra, arribà la Castanyada, amb gairebé un centenar de comensals que van poder gaudir d’unes esplèndides castanyes, uns bons moniatos i els panellets que generosament ens van fer arribar els participants; des d’aquestes línies agraïm d’allò més aquesta aportació.

La setzena castanyada va acabar amb la ballaruga que ens van provocar els dos músics que, sense interrupció, anaven punxant discs de tots els estils i èpoques.

La nostra Castanyada segueix essent una festa dedicada al nostre soci i que any rera any guanya en qualitat.

La Travessa del Cadí, prevista pel 16 de novembre va haver d’anul·lar-se per manca de participants. Aquesta és una circumstància a la qual ja

09La comissió informa

estem avesats, en els darrers anys, i concretament aquesta travessa ja és la segona temporada que ha de deixar-se al calaix. Aquest fet ens ha de fer reflexionar que cal anar canviant les propostes i en aquest punt de renovació es troba el nostre Centre Excursionista.

El 23 de novembre, dues activitats van omplir tota la jornada. Pel matí la PASSEJADA POPULAR CONTRA EL PTMB, organitzada per la Plataforma No al 4t Cinturó a Canovelles i amb la nostra col·laboració, va dur-nos pels

indrets amenaçats pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).

A quarts de nou del matí, un grup de 80 participants va iniciar la passejada, des del minigolf de Can Duran amb un dia que amenaçava pluja, però que va respectar-nos durant tota la matinal. El passeig per la zona oest de Canovelles, a l’altre banda de l’autovia de l’Ametlla, va servir per mostrar els paratges amenaçats pel projecte de desdoblament de la C17 i la monstruositat de la més que provable Ronda del Vallès o 4t Cinturó.

Membres de la Plataforma van indicar, amb el suport de plànols, la situació en la qual es troben les negociacions per paralitzar aquestes infraestructures viàries que amenacen la integritat territorial de Canovelles.

Vam esmorzar a can Bernat Serra i després vam acostar-nos a la Domus d’Olivet, on en Pere Julià va comentar

10 la comissió informA

notes històriques d’aquest monument tant nostrat.

Per acabar la diada, una bona xocolatada al polígon del Monguit, va servir per recuperar forces i tot seguit fer-nos la fotografia de grup. En definitiva un matí de conscienciació popular que serví per fer front al PTMB.

Per la tarda, del mateix 23, la TROBADA DEL TEATRE DEL MIL·LENARI, va omplir de gom a gom el teatre de Can Palots. Aquesta gala estava prevista des de després de l’estiu i per manca de dates disponibles vam programar-la per aquest diumenge de novembre.

Des de la Comissió, volíem que la gent que va participar en l’obra de teatre del Mil·lenari: “ la història de Canovelles” i també tots els col·laboradors que van

ajudar-nos a l’organització del Mercat Medieval del cap de setmana del 27, 28 i 29 de juny podessin trobar-se tots junts i recordar aquells moments que han passat a formar part del record col·lectiu.

La trobada va dividir-se en tres parts: Els parlaments dels responsables van conduir al passi de l’obra de teatre

11La comissió informa

que va gravar-se íntegrament durant la primera de les representacions. El segon bloc va iniciar-se amb el parlament del nostre alcalde i després vam presentar un gran projecte per a la temporada vinent, la contractació de la Mònica Lucchetti, com a directora professional dels nostres grups de teatre.

La darrera part d’aquesta gala va ser el lliurament d’una còpia en format DVD de l’obra a tots els actors i col·laboradors i finalment el piscolabis que serví per intercanviar emocions.

Les darreres dues activitats, abans dels Pastorets, van protagonitzar-les la nostra Colla de Ball de Gitanes.

La primera va arribar el 13 de desembre, dins els actes de la “Festa del Comerç a Canovelles”. I la segona va ser la participació a la Gran festa intercultural de les entitats de Canovelles, amb una ballada medieval, que tingué lloc el dissabte 20 de desembre. Us mostrem algunes de les imatges de la ballada de Gitanes del dia 13, a la Festa del Comerç, la qual va emmarcar-se dins els actes de la Marató de TV3 que enguany captava recursos econòmics per a la investigació de les malalties mentals greus.

El Mil·lenari ha ofert molt i de tot i bona mostra d’això han estat aquestes dues activitats solidaries i integradores que reforcen els nostres valors comunitaris.

La darrera de les activitats que la Comissió ha ofert en aquest

12 la comissió informA

Mil·lenari ha estat ELS PASTORETS i ELS PASTONTETS, dels dies 26 i 28 de desembre –Sant Esteve i els Innocents- i 3 i 4 de gener.

El dia de Sant Esteve, després dels canelons típics, l’esperada estrena dels PASTORETS DE CANOVELLES, al teatre auditori de Can Palots. El Mil·lenari s’està acabant i els Pastorets són la penúltima activitat del programa dissenyat. Ha estat un gran any, amb moltes emocions inoblidables i també la participació de tot un poble orgullós del seu passat i il·lusionat pel seu futur (extracte de la presentació de l’obra).

La 14a temporada de Pastorets i la 2a del projecte dels PASTORETS DE CANOVELLES ha estat possible gràcies al nostre ajuntament, per la cessió del magnífic espai de Can Palots i sobretot per la inversió econòmica que està aportant per a la confecció dels nous

decorats que pretenen centrar-se en els nostres trets singulars i elements de la nostra geografia particular. Volem que en acabar el projecte tinguem uns Pastorets centrats en paratges nostres.

També hem d’agrair la col·laboració de la Coral Rosa de Bardissa, la Colla de Diables, el rapsode del Vallès i els CEIPs de Canovelles.

Com a novetat d’enguany, cal esmentar les escenes de l’infern, amb la

13La comissió informa

incorporació de la rèplica de la Domus d’Olivet, la casa senyorial del S. XI que ha esdevingut una de les perles de nostre patrimoni cultural i també la nova coreografia que acompanya, amb danses i música, les escenes demoníaques.

I a més, la paròdia típica dels Innocents, que per tercera ocasió es representava amb el títol: DESMUNTANT EL MIL·LENARI.

Aquesta sàtira mordaç dels fets més significatius de l’any Mil·lenari va anar a càrrec de tots els nostres col·laboradors i membres de la Junta Directiva (Els Pastontets). La gent que hi va assistir va passar-s’ho d’allò més bé, amb les ximpleries dels improvisats actors.

Toni Calderon

14 la comissió informA

LA CIUTAT DELS POUS

“Hi havia una vegada, una ciutat en la que només hi habitaven pous. Entre ells, es diferenciaven pel lloc on estaven situats i pel seu grau d’obertura.

Un dia, va córrer una veu, probablement d’un poblet humà, que afirmava que el que realment importava era l’ interior, no l’exterior i les possibles aparences.

Des d’aquell moment, tots els pous van començar a omplir-se de coses (joies, or...).

Quan al cap d’un temps, els pous estaven plens, van tenir la idea d’ampliar-se i així ho van fer.

Un dels pous, va tenir la idea que enlloc de fer-se ample, podria fer-se més profund, però per poder fer-ho, el pou va haver de buidar-se.

Mentre els altres li robaven tot el que ell anava traient, el pou va trobar aigua.

Ell, jugava amb l’aigua, i poc a poc, van començar a creixer flors, herbes i arbres al seu voltant.

Un altre pou, també va voler fer el mateix (els altres no ho van voler intentar perquè no volien buidar el seu interior).

Al final, un dia, després de tant excavar, els dos pous van adonar-se que l’aigua que tenien era la mateixa. D’aquesta manera, ja no tant sols podien comunicar-se com tots els altres per l’exterior, sinó que també tenien l’oportunitat de conèixer-se des de l’ interior.

Havien descobert la comunicació profunda que només aconsegueixen aquells que tenen valor de buidar-se per dins i buscar en el més profund del seu ésser el que tenen per donar.”

Mireia Plans

Una vegada més, la presentació d’un dels contes escrits per Jorge Bucay... un, entre molts altres...

1510 minuts per pensar

16 publicitaT

FILOLOGIA CATALANA A FRANKFURT

Aquesta vegada aprofitaré aquest article per explicar una qüestió personal

L’article d’avui serà un xic diferent, intentar explicar-vos alguna cosa en relació amb la nostra llengua (com sempre) però permeteu-me que aquest cop també aprofiti per resoldre una qüestió més personal, i així mataré dos pardals d’un sol tret: d’una banda es tracta d’intentar trencar aquest prejudici tan català que tenim de pensar que la nostra és una cultura (llengua, literatura i derivats) regionalista i de poca importància, i de l’altra -seria la part estrictament personal, sí- em servirà per no haver de respondre més la pregunta “però exactament què hi has anat a fer a Alemanya si estudies filologia catalana? Vols dir que hi has anat a estudiar gaire? Vols dir que s’hi pot fer gaire català, allà?”

Doncs comencem responent la segona pregunta: SÍ, estudio filologia catalana, he anat a estudiar tot un semestre a la universitat de Frankfurt i hi he cursat assignatures de català. Concretament una de traducció alemany-català, una de cinema català i una altra de novel·la catalana actual (i no n’he fet més perquè em va semblar poc útil presentar-me a “Català I” i “Català II” la veritat). I és que a Frankfurt -com en d’altres universitats europees on s’estudien llengües romàniques- el català i la literatura catalana hi tenen un lloc destacat. Mentre aquí alguns lectors decidiran llegir La sombra del viento perquè tot i ser d’autor català és

una novel·la de la literatura castellana i sembla que hagi de ser més important (no he acabat d’entendre mai el perquè d’aquesta creença tan estesa); allà -amb criteri filològic- no li fan el més mínim cas a aquest best-seller, i es dediquen a examinar la veu narrativa de La Plaça del Diamant o l’estructura d’Els treballs perduts, meravellats per la riquesa de la nostra literatura (i llavors encara resulta que quan ens conviden a una fira del llibre ens hem de parar a rumiar si caldrà que també hi assisteixin els escriptors en llengua castellana... en fi, això ja són figues d’un altre paner).

I ja fora de les aules, al bar de la universitat es poden sentir converses en català entre els alumnes alemanys que l’aprenen, o pots fer una escapada al sisè pis on es troba la “Biblioteca Catalana” amb més de trenta mil llibres, obres de consulta, diaris i revistes en català.

Així doncs, i a tall de resum, espero que quedi resposta la pregunta: sí, a Frankfurt he continuat els estudis de filologia catalana -i he aprofitat per cursar assignatures d’alemany, és clar!-. I és que ja ho diuen que sovint els de fora valoren més el que tenim del que ho fem nosaltres mateixos, i això és exactament el que passa amb el cas de la literatura catalana, reconeguda a les universitats d’arreu però sovint poc valorada pels lectors autòctons.

Núria Profitós

17Clar i català

18 publicitaT

19Publicitat

20 publicitaT

Fes-te soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT (només per 27€ a l’any)

Fes-te soci del CENTRE EXCURSIONISTA (només per 12€ a l’any)

Per poder donar-vos d’alta a la SECCIÓ EXCURSIONISTA cal, prèviament ser soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT

Si voleu fer-vos soci, adreceu-vos a: LLIBRERIA ASGLOR -C. Indústria, 39-

Qualsevol membre de la Junta Directiva o monitors d’activitat

www.lacomi.org a/e: gent@lacomi.org

Balls de saló Si vols aprendre a ballar, vine amb nosaltres tots els divendres, al vespre, al Campanar

Informació: Glòria 626 35 60 71Relacions ciutadanes

21 de Febrer 2009 - caRnestoltes dIsFressat aMb nosaltres, t’ho Passaràs Molt bé...

Informació: Sunsion 93 849 47 39 a/e: re _ ciutadanes@lacomi.org

secció excuRsionista

obert el perÍode de renovació de llicèncieS de la Feec per a l’anY 09

Informació: Xavier 626 84 41 61 a/e: excursionista@lacomi.org

saRdanes

al vostre abast. Veniu a aprendre’n dimarts, de 20 a 21.30h Casal “El Campanar”

Informació: Jordi 627 03 13 73

Gitanes dilluns, de 19 a 21.30h Casal “El Campanar” Informació: Margarita 659 22 28 01

teatRe El teatre amateur, amb direcció professional. Els nostres grups

teatrals hi guanyaran dimecres i dijous 20.30-22.30h “Campanar”

Informació: Consol 93 840 10 73 a/e: teatre@lacomi.org

21Activitats de la comissió

22 publicitaT

ESPARREGUERA

NOM: Català: Esparreguera boscana Castellà: Esparraguera Científic: Asparagus acutifolius

FAMÍLIA: Liliàcies

ECOSISTEMA: Alzinar

ASPECTES FÍSICS És un arbust o una liana baixa de 40 a 100 cm d’alçada.

Tija: Tenen moltes tiges ramificades, entreteixides, blanquinoses amb fascicles rígids. Són trepadores fins a 1 m. Les escames de la tija principal són espinoses i robustes. Les tiges llenyoses i espinoses corresponen als espàrrecs bladers.

Fulles: Tenen forma d’agulles espinoses (falses fulles) al voltant de la tija . Les fulles resten reduïdes a petites escames membranoses.

Flors: Són flors solitàries i petites, de color groc verdós, globuloses, oloroses de uns 3 mm. Floreix a la primavera.

Fruit: Les baies són rodones com el raïm, s’assemblen als pèsols i es tornen de color negre.

Llavor: Una o dos en cada fruit .

ORIGEN L’espàrrec blader és originari de les nostres terres, es cria a la zona Mediterrània. L’espàrrec de l’hort és originari d’Orient essent introduït pels romans.

UTILITAT Medicinal: Tenen propietats diürètiques (la soca amb les arrels).

Alimentació: Els turions o espàrrecs són comestibles.

CURIOSITATS L’espàrrec és la tija tendra de color verd que creix de l’arrel a la primavera.

Les baies són tòxiques i no s’han de menjar.

Els antics egipcis , fa més de 6.000 anys , ja el cultivaven.

Dóna nom a poblacions, castells, turons, etc.

Anita Miralles

23Calaix de la ciència

24 publicitaT

OBESITAT: perdre pes és més fàcil amb suport: Psicòlegs i nutricionistes coincideixen: abans d’iniciar un programa de pèrdua de pes, és necessari preparar-se psicològicament. Comptar amb un suport adequat durant el tractament manté la motivació i l’autoestima i és garantia d’èxit. Plantejar un canvi d’hàbits alimentaris funciona millor si es planteja des de la pròpia decisió i convicció que si es fa per imposició.

CÀNCER: les grasses acceleren el tumor de pit Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona han constatat que un excés d’unes determinades grasses acceleren l’evolució dels tumors de pit, encara que les grasses per elles mateixes no en són la causa. Això

és, perquè quatre gens modifiquen la seva activitat, segons les grasses que mengem. En el cas que existeixin tumors, algunes grasses (de peix blau o d’oliva) retardarien el seu creixement, però algunes altres (d’animals i d’alguns vegetals), accelerarien el seu creixement.

COR: el risc d’infart augmenta en un embús. Les possibilitats de patir un infart de miocardi es tripliquen en la primera hora després d’haver conduït, segons un estudi del Medi Ambient i Salut alemany. Les partícules contaminants emeses pels cotxes i l’estrès semblen ser-ne els culpables. Sembla que aquests contaminants tenen un efecte inflamatori sobre les artèries, que s’estrenyen i augmenten la coagulació de la sang.

APUNTS PER A LA NOSTRA SALUT

Font: Vive Glòria Cot

25Natura i bellesa

LA LLEVANTADA DE SANT ESTEVE CORONA LA RECUPERACIÓTardor ’08 4t trimestre –octubre, novembre i desembre-

OCTUBRE PLUJÓS i AMB TEMPERATURES NORMALS El segon període més plujós de l’any ha estat fidel als seus registres i ens ha estat un 27% per sobre dels seus registres històrics. El període més interessant de l’octubre el trobem entre els dies 27 i 31, on vam acumular 77 mm, com a conseqüència d’una pertorbació ubicada al nord d’Europa i que es va anar traslladant vers nosaltres amb una baixada de temperatures, que va donar la màxima i la mitjana més baixes des del 1993, amb 9,60 ºC i 6,20 ºC respectivament.

NOVEMBRE FRED i PLUJÓS Aquest novembre ha tingut moltes similituds amb el de l’any passat, pel que fa a temperatures; ara bé, pel que respecte a la pluja, enguany ha estat molt més generosa, amb la profunda depressió a les capes mitjanes de la troposfera situada a l’oest de la península Ibèrica que va afavorir el naixement de baixes actives en superfície que van creuar-nos els primers dies del mes, deixant-nos 33 dels 48 mm del període.

UNS NADALS AMB LLEVANT FAN QUE EL DESEMBRE HAGI ESTAT PLUJÓS i FRED Durant tot el mes ha anat plovent, però l’episodi més interessant ha estat la “Llevantada de Sant Esteve”, la qual s’allargà fins el dia 30 i que

fou conseqüència d’un anticicló situat al nord d’Europa que provocà un flux de llevant que amb llarg recorregut sobre la Mediterrània ens afectà de ple, deixant-nos 77 mm. i coronant la tardor més plujosa des del mític 1996.

Feia 12 anys que no recollíem tanta pluja (250 mm) en una tardor i això és una gran notícia per a les nostres reserves hídriques. Aquesta tardor hem recollit un 40% més de pluja que la mitjana històrica, amb 23 dies de precipitació i dos grans episodis; el primer s’ inicià el 27 d’octubre i acabà el 2 de novembre i el segon gran episodi va produir-se entre els dies 26 i 30 de desembre. Pel que respecte a les temperatures, ha estat una tardor freda, amb un grau per sota del normal i sobretot les màximes que han estat per sota dels seus valors mitjans els tres mesos.

Vent de llevant porta la plujaal darrera o al davant

26 meteorologiA

Teléfono 93 849 36 9908420 CANOVELLES

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

cronologia:·L’acumulat de pluja dels

quatre primers mesos de l’any -Gener, febrer, març i abril- va ser un 24% inferior a les mitjanes i això ens abocava a una situació d’emergència extrema.

·Una llevantada, entre el 8 i l’11 de maig va deixar-nos 67 mm i aquest fet trencava una tendència negativa.

·El juny, sempre erràtic, va desfer la situació d’emergència hídrica i els 180 mm recollits van fer d’aquest mes el 3r més abundós dels enregistrats a l’observatori i el més important des del juny del 1992.

·El 2008 ha estat un any de “dents de serra” molt pronunciats i vam passar de dos mesos molt plujosos a l’estiu més sec de les dues darreres dècades. Entre el juliol i el setembre només vam recollir 55 mm i les temperatures van ser superiors a les normals.

·La tardor, com ja heu vist, ha estat la més plujosa des del 1996, gràcies a la gran “Llevantada de Sant Esteve”.

·Les temperatures mitjanes de l’any han estat per sota de la mitjana (21,49 ºC), com a conseqüència de les baixes temperatures màximes que hem assolit durant l’exercici.

·El 2008, amb 720 mm, ha estat l’any més plujós de la dècada i el segon després del 1996.

27Meteorologia

SETEMBRE

Editat un llibre que explica als infants la història de Canovelles, a partir del llibre de Danti-Capdevila-Terrades. (El 9 Nou – 26.09.2008)

Alícia Amate nova regidora de CiU a l’ajuntament, en substitució d’Empar Hinojal. (El 9 Nou – 29.09.2008

OCTUBRE

Canovelles va rebre la X Mostra de Bestiari Festiu de Catalunya. (Rev. del Vallès – 10.10.2008)

L’ajuntament no té previst fer al·legacions a l’estudi informatiu per el desdoblament de la via del tren. (El 9 Nou - 17.10.2008)

El mercat de Canovelles dels diumenges és el segon de Catalunya. Dóna 186.000 euros de benefici per a les arques municipals. (Rev. del Vallès - 24.10.2008)

Canovelles té 16.141 hab. dels quals 8.595 són homes i 7.546 dones.S’aproven les ordenances fiscals, amb bonificacions per aquelles que tenen un

component ecologista. (Rev. del Vallès – 31.10.2008- Ple Ajuntament 10.2008)

NOVEMBRE

Comença la remodelació de les instal·lacions del Tenis Bellulla. (El 9 Nou- 07.11.2008)

Els actes d’homenatge a la vellesa per aquest any és de 44.232 euros mes Iva.Canovelles té 1.122 parats a l’octubre, que representa un 17% de la població..

(Rev. del Vallès – 14.11.2008)

28 notícies del poblE

http://canovellesmilenaria.blogspot.com Font: Revista del Vallès, El 9 Nou. Avui Canovelles. Ple del Ajuntament. Pere Julià

La biblioteca estrena un arxiu digital de lliure accés a través d’Internet, perquè els ciutadans puguin consultar informació local.. (El 9 Nou – 21.11.2008)

La Plataforma No al 4t Cinturó per Canovelles amb la col·laboració de la Com. Sant Antoni Abat, han fet una passejada popular amb xocolatada, pels llocs amenaçats pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona. (Rev. del Vallès – 28.11.2008)

la U.E. Canovelles edita el llibre “Mig segle fent futbol”. (El 9 Nou- 28.11.2008)

El Teatre Auditori de can Palots va ser el 30 de setembre l’escenari d’un capítol del “Ventdelplà”. (Avui Canovelles – 11.2008)

29Notícies del poble

30 publicitaT

UNIVERSAL

NETEJADORA DE CEREALS

Màquina emprada per destriar totes les impureses de les llavors destinades per a la sembra. Format per una taula de fusta amb quatre peus, a la part superior porta una tremuja on es posa el gra que surt per una portella graduable i passa a la part inferior dins un tambor gran i metàl·lic giratori, el qual és el que fa les funcions de neteja, aquest tambor el fa voltar una persona mitjançant una maneta.

Miniatura i text: Francesc Ayats Fotografia: Toni Calderon

31Eines de pagès

32 publicitaT

SUMA CARMEN

DOCTOR CORREDOR (el nostre metge)

L’any 1963 per primera vegada Canovelles té metge, el Doctor Josuè Alonso Corredor, pren possessió congratulant-se’n tot el poble i l’Ajuntament l’accepta com un fill esperat, desitjat, se li reconeix virtuts i defectes, que no desmereixen l’estima merescuda.

Una mare analitza exhaustivament el comportament del fill. Així aviat es corre pel poble que en les “consultes” del Doctor Corredor no es pot parlar fort ni alt, ni riure sorollosament, molt menys presentar-se sense les degudes condicions higièniques. Una lluita aferrissada s’inicia, perquè els pacients prenguin consciència del que els és una novetat.

La seriositat del Doctor marca pautes clares, concises, que no desdibuixen la professionalitat de persona lliurada a la seva vocació, exigent amb ell mateix.

Mai escatima visites als malalts de tota condició social i en hores intempestives, proporciona medicació als menys afavorits, agilita els tràmits quan ho requereix la persona. Tothom sap de

la bondat del seu cor, encara que les paraules disfressen la qualitat humana.

El Doctor Corredor ha complert 80 anys acompanyat d’antics amics, però amb la certesa que en les felicitacions i aplaudiments, hi era present tot el poble.

Fa poc ha patit el traspàs de l’Anna, la seva dona, la companya de sempre, la mare del seu fill Sergi, un cop dur que haurà de superar.

Canovelles és una ciutat independent, segura d’ella, de la seva gent, creix en tots sentits, però Canovelles segueix sent el poble de l’amistat per damunt de tot, on les persones troben l’espai de pau, consol, els amics allarguen la mà, l’estrenyen i en silenci diuen: SOM AQUÍ!

Doctor Josuè Alonso Corredor: Som aquí! al teu costat, Canovelles et deu molt perquè has donat molt..

PER MOLTS ANYS AMIC!

M. Glòria Puig

33Espurnes d’una vida

34 publicitaT

35Publicitat

36 publicitaT

Netejar el forn: Per netejar el forn amb més facilitat només has de posar un recipient amb aigua i situar el forn a màxima temperatura durant 30 minuts. El vapor d’aigua fa més tou el greix i serà més fàcil netejar-lo.

Nevera sense olors: Per eliminar les males olors de la nevera, el millor és posar un plat amb bicarbonat, a més també reduirà el grau d’humitat.

Raspalls nets: Treu els pels amb una pinta, després fica’l amb aigua tèbia, sabó i amoníac, frega’l amb un altre raspall i deixa’l assecar.

Mal de cap: Pels mals de cap lleus, frega’t amb cotó el front amb una barreja d’oli de menta i alcohol.

Netejar plata: La plata es pot netejar amb pell de patata o a l’aigua on s’han bullit les patates.

Mal d’estómac: Pels dolors de panxa d’aquests dies de Nadal on ens atapeïm tant, el millor és una tisana de maria Lluïsa.

Oli de calèndula: Aquest oli és molt bo per la pell seca, per la pell vermelleta dels nadons i per tot tipus d’al·lèrgies a la pell.

Evitar gasos: Per evitar mal de panxa per gasos és convenient posar als menjars, sobretot als llegums, una fulla de llorer.

Julivert: 100 grams de julivert tenen més ferro i vitamina C que qualsevol altre aliment. Les maduixes i el Kiwis també tenen molta més vitamina C que les tradicionals taronges, però és convenient menjar qualsevol d’aquests aliments en dejú.

Celia Díaz / M. Ángeles Sánchez

37Idees

38 publicitaT

SARSUELAIngredients per a 6 persones:

6 talls de rap 6 talls de lluç 6 talls de nero 6 talls de salmó oli, sal i pebre 1 ceba 1 gra d’all 1 tomàquet 6 gambes 2 calamarsos ½ kg de musclos julivert

Preparació:

En un pot es posen a coure els calamarsos tallats a rodanxes. Es posa oli en una cassola gran i s’hi sofregeix la ceba ratllada; quan s’ha daurat s’hi tiren els peixos, tot seguit el gra d’all, el tomàquet i julivert ben picats, sal i pebre, els calamarsos amb la mica d’aigua de bullir i finalment el vaset de vi blanc o bé conyac. Es cou amb poc foc durant uns 20 minuts i quan ja és gairebé cuit s’hi tiren per sobre les gambes i els musclos, oberts en una paella a part.

Es serveix tot amb la mateixa cassola.

Teresa Gomà

39La cuina de l’àvia

40 publicitaT

QUAN EM MANQUEN LES PARAULES

Voldria escriure cançons, amb lletra de poema, però en la distància,

les paraules es perden en l’espai i el temps,

mentre el full resta en blanc.

Em pregunto, si la distància, m’ha confinat en el túnel del passat, en un present que no puc descriure i,

en un futur incert, que està per escriure.

Mentre, el temps i la vida passa;

els carrers canvien, les places són unes altres,

i la gent va i ve, però malgrat em manquin les paraules,

tinc Canovelles, sempre,

en el meu pensament.Anna Corts

Poesia en català 41

42 publicitaT

LA CRISI ALIMENTÀRIA: CONSEQÜÈNCIES

Al passat número de la revista, vaig intentar fer un breu recull de les principals causes de l’actual crisi alimentària, d’abast mundial, que des dels primers mesos del 2008 afecta la vida i l’economia d’amples zones del planeta.

Per aquest número tocaven les conseqüències.

És d’esperar que seran diferents de les que històricament s’han produït quan hi ha hagut crisis anteriors, normalment molt limitades geogràficament, a causa de guerres, sequeres prolongades i plagues.

Les reaccions eren sempre molt similars: malnutrició dels estrats socials menys afavorits, aparició de fenòmens d’especulació amb caresties incontrolades, fams i crisis de subsistència i, com a conseqüència, migracions, revoltes socials, epidèmies i mortaldats generalitzades.

Esperem tenir present la història i no repetir resultats, tot i que els morts per fam i malnutrició al tercer món no han deixat de ser mai, amb crisi o sense crisi, un company de viatge dels que ens anomenem països desenvolupats.

La situació actual sembla impulsar a determinades zones extenses del planeta el canvi de conreu. Moltes de les grans extensions agrícoles d’Amèrica i d’Àsia són explotades per companyies multinacionals que veuen una oportunitat

de tancar el cercle subministrant a empreses de la seva mateixa òrbita els productes que necessiten per a la fabricació de combustibles o de pinsos, o d’assegurar produccions i reduir despeses amb l’ús indiscriminat de transgènics.

Al mateix temps, però, i dins del nostre entorn més proper, s’obre una porta per a la producció agrícola i ramadera de qualitat, amb la possibilitat que la pagesia obtingui un valor afegit pels seus productes, amb la venda directa al seu mercat natural, si els consumidors som capaços d’acceptar i admetre la diferència de preu entre un producte fet a prop de casa i amb mètodes transparents, i un altre, potser més barat i més aparent, però fill de pares desconeguts.

Un dels exemples més propers a gran escala seria el d’algunes cooperatives agrícoles de la Catalunya Nord, que venen els seus productes directament als centres propers de les mateixes cadenes de botigues que, fins fa pocs anys, potser també els hi compraven, però desprès de passar per un parell d’intermediaris, de dormir unes quantes nits o setmanes en caixes o en cambres frigorífiques, i de viatjar de Perpinyà a París per tornar a un supermercat de Banyuls, fent més de mil quilòmetres per tornar al costat de casa. El resultat és millor tant pels productors, com pels comerços, com pels compradors finals.

Àngel Profitós

43Apunts d’economia

44 publicitaT

farmacia.fontaltaba@cofb.net

HISTÒRIES DE FANTASMES FAMOSOS

Raimunda: Filla no reconeguda del Marqués de Linares, es passejava pel palau madrileny del mateix nom, buscant a la seva mare, provocant angoixa en els vigilants de l’edifici.

Mary King’s Close: És un carrer sencer d’Edimburg. Conten que en temps de la pesta, van tancar el lloc, per si de cas, aïllant als habitants i provocant-los la mort. Actualment és una tètrica via subterrània on es veu i se sent de tot....

Berkeley Castle: És el castell del Regne Unit que més esglai provoca. El príncep Eduard II, que va passar a la història per la seva homosexualitat, hi va estar tancat per la seva dona Isabel i sotmès a horribles tortures i vexacions. Diuen que hi ha aparicions, plors, crits i alarits.

Vaixells fantasmes: El Mary Celeste, víctima d’una espècie d’expedient X prop de les

Açores, que va aparèixer a la deriva i sense tripulació el1872 i l’Octavius que va vagar per Groenlàndia durant 13 anys amb el cadàvers congelats dels passatgers a bord.

Les criatures de William Hope: Es va fer famós per fotografiar esperits. Investigacions posteriors van concloure que utilitzava tècniques rudimentàries per a simular l’aparició al seu costat d’espectres i ectoplasmes. Entre els seus seguidors més famosos, estava Sir Conan Doyle, fan dels temes paranormals.

Alicia de Battemberg: La princesa grega, mare de Felip, actual Duc d’Edimburg i consort de la reina Isabel d’Anglaterra, va acabar els seus dies posant-se a monja. Diuen que encara ara s’escolten les seves lamentacions a l’església rusa blanca de Sta. Magdalena (Jerusalem).

Font: Cosmopolitan Glòria Cot

45Curiositats

46 publicitaT

LA CERVESA

La cervesa ja existia fa més de 6000 anys i s’obtenia de gra de civada fermentada. A l’Egipte dels faraons, on descobreixen la malta, fan de la cervesa la beguda nacional i es consumida per esclaus, obrers, camperols, sacerdots i cortesans.

Al nostre país, s’han trobat restes arqueològiques de cervesa que daten de més de 3500 anys. Al segle XI , degut als seus efectes antisèptics, es comença a utilitzar el llúpol en la seva elaboració. Durant l’ Edat Mitjana, era anomenada “el vi dels pobres”, i s’oferia en els albergs a tots el peregrins.

En el procés d’elaboració de la cervesa s’utilitzen ingredients naturals com l’aigua, la civada (o d’altres cereals), el llúpol i els llevats.

L’aigua és l’ ingredient més utilitzat, calen 15 litres per obtenir 1 litre de cervesa. La civada és el millor cereal, existeixen moltes varietats. El llúpol, una planta que li dóna amargor i ajuda a estabilitzar la escuma. Els llevats, microorganismes que s’afegeixen al most de la cervesa per provocar la fermentació. La germinació dels grans del cereal (ordi, blat), mitjançant l’aigua i calor, fa que es produeixin uns canvis

en els sucres que porten, de fructosa passen a maltosa, i amb els posteriors assecats i torrats dels grans obtenim el maltejat. A continuació el gra es molt i es barreja amb aigua calenta, obtenint-ne, així un most ric en sucres que ja podem fermentar. La fermentació és un procés que pot durar, de mitja, uns set dies i en el que els sucres es converteixen en alcohol i gas carbònic, definint-se els aromes i el gust del producte. Es pot dir que més que diferents tipus de cerveses, existeixen molts estils d’elaboració, tot i que es podrien fer dos grans divisions: les cerveses tipus Ale , d’alta fermentació o fermentació en calent, durant tres a sis dies i a temperatures d’entre 14 i 25 graus, i les cerveses tipus Lager, de baixa fermentació durant set a deu dies i a temperatures d’entre 5 i 12 graus.

Les cerveses Ale fan la fermentació amb llevats seleccionats, però no arriba a fermentar tot el sucre; solen ser d’aromes afruitades i amb una mica de sucre.

Les Lager són cerveses de fermentació més lenta i transformen tots els sucres, solen ser més seques i amb més gust de malta.

Xavier Pujadas

47Coses del camp

48 publicitaT

CORONA DE CRIST

La Euphorbia Milii és un arbust petit de la família de les euforbiàceas, origiària de Madagascar. Les branques són angulars, cobertes d’espines afilades i amb ramells abundants de flors vermelles o grogues que neixen de llargues

tiges. Les fulles són petites i d’un verd brillant, els pètals de les flors també són petits i arrodonits.

És lenta de creixement, no vol massa sol a l’exterior i a l’interior aguanta molt bé en un lloc ben lluminós amb

una estona de sol. És una planta que necessita poc rec durant la tardor i a l’hivern de vegades perd les fulles sobtadament, però no vol dir que està morta, el que pasa és que necessita descansar, es pot regar molt poquet durant un mes, o més temps, fins que comencin a sortir les fulles noves.

A la euphorbia o (corona de crist) li agrada la terra sorrenca i que la trasplantin cada 2 o 3 anys i també com a totes les plantes, un cop al mes, ser adobada .

És una planta resistent i de llarga vida, s’adapta perfectament als interiors assolellats, terrasses i jardins.

Rosa Gratacòs

49Plantes

FOTOCÒPIES i PLASTIFICACIONS

publicitaT50

El passat mes d’octubre la Colla de Diables en va fer una altra de les seves organitzant una trobada de bestiari festiu i popular amb un munt de colles d’arreu de Catalunya i, es clar va ser bestial. També es va fer una jornada de “Bones pràctiques en convivència intercultural” així com la formació en participació ciutadana que es durà a terme els propers mesos de Gener i Febrer.

Al mes de novembre la Fundació Privada Vallès Oriental ens va representar l’obra de teatre “Les Quatre Estacions” amb la col·laboració de l’Esbart Dansaire de Granollers. “Estela” s’anomena el projecte que permetrà digitalitzar el fons documental de la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles, per tal que sigui consultada on line.

Al mes de desembre la Unió Esportiva va presentar el llibre del seu cinquantè aniversari. El Club de Rol va muntar l’exposició que reproduïa en miniatura indrets de Canovelles, fent referència a la guerra dels remences. Quina paciència han de tenir els practicants, per poder muntar i pintar aquelles figuretes tant menudes. El mes de desembre ha estat un mes de cantúries, així ha quedat palès amb la Trobada de Corals i el Concert de la Cobla Montgrins que han estat un èxit. Per cert, felicitats a la Coral Rosa de Bardissa pel seu desè aniversari.

En escriure aquest article encara restaven uns dies per acabar l’any i, per tant, no s’havien realitzat la trobada intercultural, el sopar medieval, el Ball dels alumnes d’Eina, la cursa Sant Silvestre, els Pastorets i la clausura. De ben segur que tots aquests actes

hauran estat un èxit com ho han estat els que s’han fet al llarg d’aquest any Mil·lenari.

Aquest es l’últim article de la Secció del Mil·lenari que número rera número d’aquesta revista us ha estat fent la crònica dels diferents actes que s’han fet al llarg de l’any.

Comissió Sant Antoni Abat va presentar un projecte. La major part de les seves propostes s’han realitzat. Els principals objectius: cohesió social, participació ciutadana, coneixement de la nostra història, imatge. JUNTS HO HEM ACONSEGUIT.

Podem sentir-nos orgullosos perquè ens ha sortit un Mil·lenari com cal, que ha superat totes les expectatives, és clar que no s’esperava menys de tots vosaltres/nosaltres.

Però aquest darrer any no sols ha estat una festa. Un altre dels OBJECTIUS era que tot l’esforç esmerçat no s’esvaís un cop acabat. Els RESULTATS: músiques, danses, cançons, exposicions, publicacions literàries, nous projectes i col·laboració entre les diferents entitats, futur... del que tothom en podrà seguir gaudint, esperem que per molts anys més.

Des del principi, el peu de pàgina d’aquest article ha estat el demanar voluntariat, participació, perquè el Mil·lenari havia de ser de tothom, i així ha estat. I qui hi ha participat no solament n’haurà gaudit, l’haurà VISCUT.

Des de Comissió Sant Antoni Abat us donem les GRÀCIES.

Àngel Sànchez

51El mil·lenari informa

52 publicitaT

TIPUS DE TELESCOPIS

En el número anterior de GENT DE CANOVELLES, dèiem que la diferència entre els telescopis refractors i els reflectors, és que en els refractors l’element que concentra la llum és una lent i en els reflectors és un mirall. Els miralls reflexen tota la llum de la mateixa forma, no la dispersa, així el problema de l’aberració cromàtica està solucionat, bé, no del tot: al final del trajecte es troba l’ocular, que és una lent, però no notarem el cromatisme. Els telescòpis reflectors presenten dos miralls coneguts com Primari i Secundari. En el mirall Primari, la llum que ha entrat al tub és reflexada i concentrada cap al mirall Secundari. El mirall Primari és còncau, d’aquesta forma pot concentrar la llum. El mirall Secundari sol ser (no sempre ho ès) un mirall pla i molt mes petit que desvia la llum cap a un costat del tub o cap a una obertura realitzada al centre del mirall Primari, segons el tipus de telescopi.

Existeixen molts tipus de telescopis reflectors, però els mes coneguts pels astrònoms afeccionats són del tipus:

Newton, en aquests, la llum, ès desviada pel Secundari cap a un costat del tub, on hi tindrem l’ocular.

Cassegrain, és molt semblant al sistema Newton, però en aquest cas la llum és desviada cap al Primari, que està perforat, i on hi tindrem l’ocular.

Telescopis Mixts o Catadiòptrics: És a dir, aquells que presenten tant lents com miralls (per tant la llum

experimenta tant refracció com reflexi).En ells, la llum que travessa una placa de vidre especialment dissenyada que desvia lleugerament la llum que entra a través del tub, després el recorregut de la llum és idèntic al que es produeix en un telescopi de reflexió.

Algunes de les configuracions de telescopis mixts o catadiòptrics mes conegudes són: Maksutov-Cassegrain, i els Schmidt-Cassegrain.

Jordi Lloreda

Reflector Newton

Refractor

Schmidt Cassegrain

53Astronomia a l’abast

Cassegrain

Maksutov Cassegrain

gEnER

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació

FEBRER

dissabte 17 47a DiaDa De Sant antoni abat

inici entrenamentS per a la 15a marxa canovelleS-montSerrat

dissabte 28 aSSemblea General orDinària De SociS

MARÇ

dilluns Vespre ball De GitaneS

dimarts Vespre curS De SarDaneS

dimecres i dijous Vespre aSSaiG Grup De teatre l’aplec

divendres Vespre claSSeS De ballS De Saló

durant tota la tardor

dissabte 21 carneStolteS

diumenge 22 ball De GitaneS

54 agendA