EI derMunicipis catalans han decidit posar en valor tot elpatrimoni producte del l legat dels catalans que vananar a Amdrica. Una herdncia que va comportar per aCatalunya millores economiques i socials

6 UE ( , J\ . -

E>J ;

e H' =>G ;

* * * $ * * * 1

\q\

SPtr'+4F +-*'

I loI

lnc|l\

a

.. l

. t :-:: l.:

-

DOSSIER EL PODER INDIA

ALBERT VILARilers de catalans van in-

tentar fer les Amdriques,

especialment durant els segles

XVIII i XIX. D'aquests, molts es

van perdre pel cami. Molts altres

es van quedar alNou Continent.

I uns quants van tornar a les se-

ves contrades d'origen amb

grans fortunes. S6n els indians o

americanos, que amb els seus di-

ners van canviar moltes feso-

mies dels seus pobles, perd tam-

b6, amb la sevainiciativa comer-

cial i els nous coneixements, van

ajudar Catalunya a fer un nou

pas important cap endavant.

Per a molts el cami de tornada

no va ser fdcil, per no dir que va

ser impossible. Perd tamb6 l'ana-

da va ser complicada. Des del

descobriment d'Amdrica, l'any

1492,la corcna de Castella va vo-

Ier controlar el monopol i comer-

cial de les Am€riques. Per aixd va

decidir concentrar-lo a Sevilla i,

posteriorment, a Cadis. En

aquesta ciutat andalusa, diver-

sos verns de Palafrugell ja hl te-

nien des de la segona meitat del

segle XVIII casa oberta per parti-

cipar activament en el comerE

colonial americd. Entre

aquests, coneguts ambel sobrenom delgrupde Palaftugell, quetamb6 tenien lo-cal a Guatemala,hi havia Tomds

Prats i Miquel Ser-

raAvelli.

En eliminar-se el

monopoli de Cadis,

l'any 1778, els cata-

lans van tenir la possibi-

litat de comerciar sense

tants controls amb el mercat

americdr. Perd tamb€ perqud a

Catalunya hi havia uns exce-

dents productius, especialment

de vi i aiguardent i de productes

tdxtils.

Les drassanesAixd va permetre que es crees-sin drassanes per a la construc-ci6 de vaixells i escoles de ndu-tica. Entreelsanys 1812i 1869es van arribar a construir a Llo-ret de Mar un total de 130 vai-

Opulents finsamb la mortParal.lelament a la construc-ci6 de les seves cases, elsomerica nos tamb6 encarrega-ven el seu pante6 familiar alcementiri. Aixd ha permds lapresEncia d'excel.lents mos-tres d'art funerari catal), jaque els enclrrecs es feien aartistes i escultors de primeralinia. Aixi, trobem arquitectesi escultors com Josep Llimo-na, Josep Puig i Cadafalch oBonaventura Conill fentobres de primer ordre per aaquesta nova classe enriqui-da. Obres escultbriques degran qualitat artistica es tro-ben als cementiris de Cada-qu6s, Sant Feliu de Cufxols,Lloret de Mar -d'estil moder-nista-, Arenys de Mar -cone-

gut per cementiri de Sinerapel poema de Salvador Es-priu- o Vilanova i la Geltr6. Ialguns van portar AmEricafins a la mort. Es el cas de l ' in-di) Pere Coll. En morir, el 2d'agost de 191 8, a la sevafinca de Pals, el mas Gela-bert, va disposar en el seutestament que fos enterrat alcementiri de Montluit, a Bar-

celona, per poderveure els vaixells

que veniende Cuba.

xells. Es va crear al mateix temps

una marina mercant lloretenca.

Aixd va permetre un comerg que

va ajudar a enriquir la poblaci6

de la Selva. Els vaixells transpor-

taven vins, olis teixits, sal o fari-

na i tornaven amb fustes nobles,

cot6, tabac, sucre o rom.

A Blanes, entre 1816 i 1875, es

van fer mr6s de 180 velers. Tamb6

van sorgir pilots i mariners. Es

creu que durant el segle XIX van

emigrar a Amdrica prop de 2.000

blanencs. I no es poden oblidar

les drassanes i l'escola de ndrutica

d'Arenys de Mar. En aquesta ciu-

tat del Maresme fondejaven

anualment prop de 500 vaixells,

que exportaven molt Ia cerdrmica

de Breda.

Entre els pilots, cal destacar els

germans Cibils Puigde Sant Feliu

de Guixols, que van liderar una

poderosa alianga cometcial, na-

viliera i matrimonial que unia fa-

milies catalanes emigrades a les

principals ciutats americanes. El

cap de la xarxa era Jaume Cibils

Puig.

Perd 1'emigraci6, a vegades, va

ser provocada per la mala situa-

ci6 econdmica del pais. A Begur,

la davallada del sector del corall i

el cdstig de la vinya arran de la

fil.loxera van ser dues causes que

van obl igar molts dels veins a

anar-se'n a Cuba. Van marxar

uns 500 begurencs, que re-presentaven a l'entorn

- d'una tdrcera part de

Escultura de PereLlimona feta per

encirrec d'un indiirque es troba en un

pante6 delcementiri

al t-empordanisde Cadaqu6s.

/ XARXA DEMUNICIPIS

. , INDIANS

la poblaci6. De Sant Pere de Ri-

bes. al Garraf, en van marxar

unes 400 persones entre 1789 i

1920. Perd, el municipi va poder

tirar endavant amb la producci6

de vi, que va convertir-se en un

municipi quasi de monocultiu.

La principal destinacio va ser

Cuba. A Begur, el 87olo dels que

van emigrar a Amdrica van anar a

l'illa caribenya. Molts palafruge-

Ilencs tamb€ van apostar per

anar a Cuba, mentre que una bo-

na part tamb6 van anar a l'Argen-

tina. Aquestes dues mateixes

destinacions van ser les triades

pels emigrants de Cadaqu6s. Els

de Blanes es van establir en

aquests dos paisos, perd tamb6 a

Puerto Rico.

Perd l'arribada no era tan dol-

Ea com un es podria esperar. La

primera prova important i la m6s

decisiva que havia de passar

qualsevol emigrant a les illes del

Carib era la de la salut. Superar

les febres en qualsevol de les se-

ves modalitats era el visat inelu-

dible que s'exigia per poder pros-

perar. Molts hi van deixar la pell

poc despr6s de desembarcar. I no

parlem dels soldats que van llui-

tar contra la independdncia de

Cuba. Molts d'el ls van morir o

emmalaltir greument, victimes

del paludisme, la disenteria i al-

tres complicacions derivades del

clima i les condicions de vida.

El museu de LloretL'any 2OO7 es va obrir a Lloret deMarelMuseu delMara [a casain-diana de Can Garriga. EI museuexplica exhaustivament els viat-ges dels catalans a les Amdriques.Podem saber que Ia tradici6 il'ofici aconseguits en 1a navega-ci6 de cabotatge va fer que, enobrir-se les rutes ocedniques, Iagent de Lloret es llancds a la marper arribar a Amdrica. Tant 6s aixique trobem families en les quals,fins a quatre generacions, un om6s dels seus membres escullenles rutes de la mar.

De les drassanes lloretenquesen van sortir grans velers que du-rant una seixantena d'anys vanser el motor del gran desenvolu-pament del municipi. De Catalu-

@

I . PRISiX(|A . DEL 27 D'Acosr AL z DE sETENTBRE DEL 2oro

DEr z7 o'acosr ar z DE sETENTBRE DrL 20ro . PRISH'ICIA . 9

DOSSIER EL PODER INDIA

CaricteremprenedorPere Coll i Rigau era un indi) d'ori-gen torroel lenc que en tornar al

Baix Empordi, a f inals del segle

XlX, va donar l ' impuls definit iu delretorn de l 'arrds a Pals en adquir ir

el mas Celabert. No sense dif icul-

tats, ja que el comte de Torroella

s'hi oposava cegament pel fet demantenir les aiot les estanca-

nya a les Amdriques, les principals rutes unien la Costa Bravaamb Mdxic, el Carib, el Brasil,

I'Argentina o Xile.El museu ofereix visites guia-

des programades didriament finsal 15 de setembre. Perd, a m6s,permet gaudir d'una visita tea-tralitzada que t6 11oc cada diven-

dres a ies 9 del vespre. En aquestavisita teatralitzada s'explica labiografia de Josep Ball-llatines,

un jove lloretenc que ambnom6s 14 anys es va embar-

car. La visita guiada d'unahora de durada explica, atrav€s de la informaci6

recopilada de les cartesque enviava als seus fa-miliars, les histdries vis-

cudes a la ciutat cubanade Cienfuegos.

preses, en el sector agricola -vi- oindustrial -suro-/ i invertir en el

futur del pais. En resum, van aiu-

dar a modernitzar el pais.

Un cas el trobem en el pilot i

comerciant Francesc Moreu Ra-

bassa, descendent d'un pagds de

Calella. Ell va fer una gran fortu-na, i, en retornar aCatalunya,vadecidir invert ir part del seu capi-tal en accions ferrovidries en les

linies de Valdncia i Saragossa. Enva perdre bona part arran de lafallida de les empreses ferrovid-r ies, pero una altra part impor-

tant de la seva fortuna s'haviaquedat en la compra de tres cases

a l'Havana. Les cases Ii donavenunabona renda mensual amb elsseus IIoguers.

Patrimoni urbanisticPerd tamb6 van canviar la feso-mia dels seus pobles amb el seupatrimoni urbanistic. Van crearels seus palauets, amb una barre-

ia de corrents arquitectdnics, delbarroc al modernisme tardd.Una casa indiana no es defineixper un estil concret, sin6 pel fetque el seu promotor o propietari

€s indid. A Begur, ja han detectat

una trentena de cases indianes,moltes de les quals es troben alllarg del carrer Bonaventura Car-teras. Darrere les cases hi ha

aquells elements singulars, coms6n les galeries porticades i elsseus iardins o hortets.

Els primers edificis indiansque es detecten es troben a Torre-dembarra, com 6s el cas de canGatell, que 6s de l'any 1780.Aquest immoble 6s d'estil bar-roc. Despr6s ja en van apardixerd'altres, d'estil modernista, alcentre de la vila, on destaquen,

com a exponent del creixement

urbanistic, els edificis del carrer

d'Antoni Roig, a Tonedembarra.La concentracio del patr imon i

arquitectdnic indid es veu en al-tres municipis. Aixi es poden

destacar la plaga Marcer i el car-rer del Pi, a Sant Pere de Ribes; laplaga des Portitx6, a Cadaqu€s;el passeig de Dintre i el carrer del 'Esperanqa, a B lanes , oe l passe ig

de les Palmeres, a Lloret de Mar.

O al districte de Sant Andreu

des. Perb el seu caricter

emprenedor va fer-hopossible. Com tamb6van fer-ho altres en Ia

indIstr ia del suro, la in-

dfstria del cot6 -les in-

dianes-, la producci6

de vi de cava. L'em-presa m6s antiga

d'elaboraci6 de cavacatalir 6s caves Mont-Ferrant, que va im-pulsar Agusti Vi laret

l 'any 1865 a B lanes ,despr6s de passar 30anys a les Anti l les.

Sense obl idar el tren.Cal recordar que eltren va funcionar pri-

mer a Cuba que nopas a Catalunya.

Perd altres vanapostar per crear lesseves empreses en erspaisos de desti coms6n els creadors delsroms Bacardi o Brugalo dels cigars havansPartagis. I no obl idemel santantonienc ArturMundet a Mdxic. Va serel creador del fam6s

tap de metal l amb unapeEa de suro a l ' interior-despr6s s'hi va posarpl ist ic- i que va l lanEaral mercat el sidral Mun-det, que 6s una gasosa

amb gust de poma. I enaquest Nou M6n, a part

de crear r iquesa, tamb6van voler recordar elsseus origens. D'aquisorgeixen els recone-guts casals catalans,totes unes institu-cions de referEncia.

.BSUPTRIOR

l ] * i r , t l t , {L P{J i t r l lL j i r l l t r r

o # oart. 5E- *fu

.G'ffiEn'-ilir.Fl ffi*

Gb{@t +- €[eqr

Fer fortunaI a Amdrica, una part

dels catalans emigratsvan arribar a fer fortu-na. Fins i tot alguns van

crear la seva prdpia em-presa, ia fos de rom,transports, llumins o ca-nya de sucre. Fins i tot,

alguns van crear xarxesen qud implicaven elsseus parents en tot elproc6s del negoci. Al-guns d'aquests negocis

encara persisteixen,

com podria ser La Flori-dita, al bell mig de l'Ha-vana. L'establiment ja

existia, perd dos llore-

tencs, Miquel Boadas iConstanti Ribalaigua, elvan convertir amb les se-ves creacions de bdrrmanen un dels locals m6s em-blemdtics del m6n, m€squan va ser mitificat per

l'escriptor nord-americd

Ernest Hemingway.I aquests pocs que van

aconseguir fer-se rics vanajudar amb els seus capi-tals a canviar i fer cr€ixerecondmicament Cata-lunya. Van aprofitar les

seves dqueses per in-vertir en borsa, per ad-quirir solars, crear em-

\J _' -'--\_

sfii''"'': s.i,i$.S,$f+r*t" ;S{::.r

. . i

iiitl+

: ,|y':i."-

l0 . PRtStilCIA o Dor z7 o'rcosl al z rn snrrlrsirr Drr, zoro

Les havaneresr

a'v'

I es navaneres, quelormen

L part del nostre repertorimusical, especialment al llargde la costa, tenen el seu origena Cuba. Van ser els indians,com tamb6 els soldats i elsmariners, que van portar

aquest gdnere musical al finaldel segle XIX, amb la pdrdua

de les coldnies d'ultramar. I al'Estat espanyol va tenir uncert dxit al llarg del segle XX,encara que a principi de Ia se-gona meitat va comengar adecaure. A Catalunya, m6s enconcret a la Costa Brava, l 'ha-vanera formava part delscants de taverna, com ho erentamb6 els valsets, sardanes,polques i boleros.

de Calella, que 6s la mds im-portant de totes les que es fani es desfan.

Tothom era conscient que

aquests dos fets han estat elsrevulsius en aquest cant, dei-xant la taverna i pu jan t a l ' es -cenari. A partir d'aqui, l'hava-nera s'ha revitalitzat moltis-s im, i tamb6 h i des taca la in -corporacio de peces en cata l2r,

ia que origindriament toteseren en castella.

Per acabar de dignificar elm6n de l'havanera es va creara Palafrugel l la tundaci6 pri-

vada Ernest Morat6, que t6per objectius impulsar la in-vesl igacio, catalogar el mate-rial, conservar les peces, crearun fons musical i, en un futur,

EI grup cubi Gema 4 i Port-bo, a Palam6s. / n.V.

Davant els canvis econd-mics, especialment amb l'ar-ribada del turisme a la CostaBrava, un grup d'amantsd'aquest cant van decidir re-cuperar-Ia. Era l'any 1966, aCalella de Palafrugell, amb lapresentaci6 del llibre Calellade Palafrugell i les havaneres ilacreaci6 del grup Port-Bo, for-mat perJosep Xicoira, CarlesMir i Ernest Morat6.

El grup es va crear per ame-nitzar musicalment la pre-sentaci6 del llibre. Aquellaproposta espontdnia va dei-xarpas l'any segiient a la reco-neguda cantada d'havaneres

crear el Museu de l'Havanera.

La rumbaUn altre cant d'origen cubd 6sla rumba. En els seus origens,era una festa afrocaribenya orumba, que es feia als barra-cons d'esclaus africans, i quees va estendre entre Ia pobla-ci6 de baix nivell social. Larumba va arr ibar a l 'Estat es-panyol a trav6s dels cantaoresflamencs iles tonadilleras q:ueactuaven a Cuba, adaptantJaa les formes flamenques. ACatalunya, la rumba va ad-quirir variants urbanes prd-pies dels gitanos catalans.

Dlr z7 o'ecosr ar 2 DE sxlEN{BRE DEL 2oro . PREStl{ClA . | |

ITOSSIER EL PODER INDIA

de Ia ciutat de Barcelona. En

aquest antic poble, hi ha el barri

dels Indians -que sembla que va

sorgir amb la pdrdua de les cold-

nies de Cuba i Puerto Rico-, on

apareixen molts carrers relacio-

nats amb Amdrica i fins i tot fan

una festa relacionada amb els

americanos. Sense oblidar el pa-

trimoni que trobem a les pobla-

cions tarragonines de I'ArboE,

Cambrils, Altafulla i el Vendrell

o les del Maresme, qom ara Mata-

16, Vilassar de Mar, el Masnou o

Canet de Mar.

En general, les cases dels in-

dians, ja fossin de nova cons-

trucci6 o rehabilitacions de I'edi-

f ici famil iar, son austers, exter-

nament. La gran riquesa la tro-

bem en els seus interiors, en la se-

va intimitat, on destaquen -en-

cara que algunes aparei-

xen a les galeries porxa-

des- les pintures al fresc,

amb temes relacionats

amb el mar o Amdrica, oe ls pav iments , amb l 'en-

ra jo la t de la B isba l . Sensetrhl idar tots els elementsctrm pl em e n t a r i s, e ntre elsqua ls des taquen e ls mo-

bles, alguns de caoba cu-bana, actualment una fus-ta desapareguda.

A la ma jo r ia de les g rans

cases indianes apareix unja rd f o hor t , que, iun ta-ment amb e l fo rn de pa i lavinya, garantia [ 'abasta-ment famil iar. I en aquestespai extern tamb€ recordaven elseu passat americd amb la plan-

taci6 d'espdcies vegetals entre lesquals destaca sens dubte la pal-

mera, com es pot veure a moltescases i passejos. Perd tamb6 vanportar les xicrandes, Ies buguen-vil.lees o eI tabac de iardi, senseoblidar el bellaombra, que 6s l'ar-bre of icial de I 'Argentina i que estroba a diferents punts de Cada-qu6s, o el taronger de Louisiana,que es troba al parc Samd de Vila-nova i la Geltrf .

I no es pot oblidar la plaga de laVila, a Vilanova i la Geltni, tam-b6 coneguda com l'Havana Xica.Una plaga porxada que va tirarendavant l'americano Josep To-

Vll Firad' lndiansa BegurLa vi la de Begur, com fan al-

tres municipis, recorda el

seu passat indid amb una f i-

ra. La de Begur t6 l loc

aquest proper divendres i

tot el cao de setmana. La f i-

ra, que arriba a la setena

edici6, est) dedicat engua-ny al mon de l 'havanera.

Per aixd, dins de la progra-

maci6 d'aquesta edici6, hi

ha previst una conferdnciasobre la mrisica de l'hava-

nera, a cirrec del composi-

tor.losep Bastons i l'escrip-

tor Xavier Febr6s; cantadesd'havaneres amb els grups

Berganti i Els Cremats, i una

exposici6, a cirrec de laFundaci6 Ernest Morat6.

Perb la fira. on destaca el

mercat de productes d'ul-tramar i mostra d'oficis,tamb6 incorpora enguanyaltres novetats. Entre aoues-tes hi ha el tal ler de coctele-ria, el tastet de xocolata oI 'animaci6 musical amb unao iano la amer icana de 1918.I tot dins una ambientaci6de l'dpoca i amb esquetxosteatralitzats pels carrersamb el grup Es Quinze, apart de poder visi tar el l le-gat patr imonial. En aquestaedici6 s'ha programat po-

der visi tar la casa indiana decan Pall i , on, a m6s, hi hau-ri una exposici6 d' imatges.

mdrs Ventosa Soler, que havia fetfortuna amb els teixits. Ventosa

va impulsar al seu poble natal

una plaga igual que la de la ciutatcubana de Matanzas, d'on ell ha-

via estat alcalde. Per aixd, a les

dues places hi ha una escultura

d'ell, que inicialment es troba-ven a les entrades de les escolesgratuites que va promoure I'in-

did a les dues poblacions.

I tamb6 hi ha alguns elementspotser no tan atractius, perd que

expliquen aquest llegat indid,

com s6n els norais que hi ha Ca-daqu6s, dins el patrimoni mari

tim.

Obres benEfiquesNo podem oblidar, a part de la

contr ibucio urbanist ica i arqui-

tectdnica dels indians, la seva

implicaci6 en la millora de lescondicions de vida dels seus con-vilatans, la fossin escoles, asils,hospitals, teatres, entitats socialso casinos culturals. Unes obresbendfiques que encara avui diadonen un servei a la comunitat.

Un bon exemple d'aquest al-truisme el trobem en la persona

d'Antoni Roig, de Torredembar.

ra, on td dedicat un carrer. Roig

va crear un patronat per gestio-

nar una escola al seu poble na-diu. L'escola va entrar en servei ell886. El patronat es feia carrecdel material escolar dels alum-nes, del sou dels mestres i tamb6pagava un dot a les noies casado-res de la vila. Una tradici6 que a

dia d'avui encara es conserva. Pe-rd, per contra, Roig va demanar,

en el seu testament, ser enterat a

l'entrada del cementiri de la po-

blaci6. Un rumor ho relaciona

amb un desgreuge per la seva

mala conscidncia del que havia

fet a Cuba.

Un altre cas d'altruisme el tro-

bem en la persona de Josep Tor-

res Jonama, que va fer fortuna als

Estats Units amb Ia indirstria su-

rotapera. Torres Jonama va assu-

mir, als anys vint del segle XX, el

cost d'unes escoles a Palafrugell,perd tamb6 a Pals i a Mont-ras.

Unes escoles que segueixen elprojecte de les escoles d'Amdri-

ca, on destaca el fet que, per pri-

mer cop, apareixen uns centres

educatius amb lavabos a l'inte-

rior. Altres obres beniliques in-

dianes s6n el col.legi Samd de Vi-lanova i la Geltni, el col'legi Bla-

nense de Blanes, el Casino Cul-tural de Begur, l'hospital de Sant

Jaume de Blanes, Ia germandat

Mundet de Sant Antoni de Ca-longe, I'hospital de Lloret de Maro l'hospital Xifr€ d'Arenys deMar.

Perd tamb6 van contribuir a

I'edificaci6 o la rehabilitaci6

d'edificis religiosos. Els indiansvan assumir el cost de les cfpulesde l'esgl6sia parroquial de SantRomi de Lloret de Mar. AVilano-va i la Celtru van part icipar enl 'ermita de Sant Cristdfor, I 'es-glEsia de la Immaculada i en'lacapella del Sant Crist del cemen-tiri municipai. Altres aporta-

cions dels ame r icanos les l.rob en aa Ia parrdquia de Santa Maria deBlanes, l'ermita de la masia decanJover, que estdL dedicada a laVerge del Coure -d'origen cubd-

de Sant Pere de Ribes i I'ermita deSant Ramon de Begur.

L'esclavitudUn altruisme que alguns hanvolgut veure com la manera dedemanar perd6 pel seu enriqui-ment amb el trific d'esclaus

d'Africa. No podem oblidar quepricticament tots els sectors del'economia cubana feien serviresclaus: ingenis, indf stria sucre-ra o tabaquera i servei domdstic.

lmatge de la Fira d' lndians de Begur de l 'any passat. / LLUIS SERRAT

l 2 . P R I S I N C I A . D r r z T l ' l c o s r e L 2 D D s E T E r { B R E D E L 2 0 r o

Es diu que entre 1789 i 1820, em-

barcacions catalanes van trans-poftar a les Antilles un total de

30.696 esclaus.

Entre els negrers coneguts apa-

reix la familia Roig de Sant Pere

de Ribes. Altres noms relacionats

amb el trdfic d'esclaus s6nJosep

Bar6 de Canet de Mar, Josep Vi-

dal de Sant Feliu de Llobregat,

Pau Samd de Vilanova i la Geltni

i Francesc Marti de Barcelona.Francesc Marti Torrens, cone-

gut per Panxo,va arribar a Cuba

el 1810, sense res. Va comengarde pescador, va fer alguns nego-cis. perd acabava sempre mala-rrrent. T va lornar a la pesca, peror.a derivar cap al contraban i, aliinal, el trdfic d'esclaus -ja fossin

negres , x inesos o ind is amer i -cans-, que donava uns altissimsbeneficis. Va morir a l'Havanaals 80 anys deixant una fortuna

considerable. Es diu que la fortu-na que va deixar era similar a laque podien tenir els ducs de Me-dinaceli, els mes destacats del'aristocrdcia espanyola.

Patrimoni artistic.\ mes, l'indid es va convertir enrnrcenes d 'a r t . E l merca t amer icava representar una oportunitatper als pintors catalans, des delrealisme fins al modernisme. Lescol.leccions d'art catald tenenavui dia molta presdncia a diver-sos museus i pinacoteques delnou continent. Un bon exemplees pot veure al Museu Nacionalde Belles Arts de Cuba, on es con-serven obres de Ramon Marti Al-sina, Marid Fortunt Eliseu Mei-fr€n, Santiago Rusiflol, RamonCasas, Hermenegild Anglada-Camarasa oJoaquim Mir.

Entre els artistes catalans, caldestacar Ramon Casas, pel fetque era fill d'un indid de Torre-dembarra, Ramon Casas Gatell.La seva mare, Elisa Carb6, era fi-lla de la burgesia catalana. Car-b6, en Ia seva obra, fa un retrat fi-del de la societat de l'dpoca. Elsindians, en retornar enriquits, esvan emmarcar en la burgesia ca-talana dei moment. I la seva his-tdria tambd va ser captada pelsartistes i escriptors del moment.

, municipis indians

Municipis indians en xarxaA.V.

unicipis catalans ambun fort llegat indid ja fa

temps que treballen en la recu-peracio de tot aquest patr imo-ni moble i immoble. I und'aquests, Begur, va apostarper unir tota aquesta tasca fei-xuga de recuperar tot aquestpassat indid a Catalunya. Id 'aquf va sor t i r la Xarxade Municipis Indians,que es va constituir ofi-cialment el 18 de juliol de2008, al Sa16 del Vigatddel Palau Moja de Barce-lona. Els municipis adhe-rits a la xarxa, actual-ment, s6n Arenys de Mar,Begur, Blanes, Cadaqu6s,Calonge, Lloret de Mar,Palafrugell, Sant Feliu deGuixols, Sant Pere de Ri-bes, Torredembarra i Vilanovai la Geltr(r.

La Xarxa de Municipis In-dians estd considerada una as,sociaci6 cultural sense dnimde lucre. I estir oberta a l'entra-

da dels altres municipis cata-lans que tenen un llegat indid,sense obl idar els municipis

americans amb qui compar-teixen un mateix passat.

Cultura i turismeLa finalitat principal que s'hamarcat aquesta associaci6 demunicipis es esdevenir un ins-

trument bdsic de cooperaci6 icol.laboraci6 permanent perdesenvolupar un proiecte co-mf : redescobrir l'herdncia que

ens van deixar els nostresavantpassats amertcanos. Aixi,

I'entitat intermunicipal esmarca dos grans oblectius. Elprimer €s aprofundir, conser-var i d i fondre e l pa t r imon i re -lacionat amb els indians dinsd'una relaci6 d'intercanvi ipromoci6 conjunta. Des del'any passat ia s'esti treballanten la confecci6 d'un inventari

de l pa t r imon i ind i ) . F insara ja

han enregistrat un cente-nar d'immobles relacio-nats amb els indians enels 11 municipis. Tamb6

s'han proposat generar

una sdrie d'exposicionstemdtiques itinerants i lacreaci6 de la pdginaweb.

L'altre gran objectiu que

s'ha marcat la xarxa 6s

convertir el llegat en unaoferta turistica. Una apos-ta m6s pel turisme cultu-

ral i patrimonial, que sigui al-ternativa al de sol i plat ja i aju-di a desestacionalitzar l'activi-

tat. En aquesta linia hi ha laidea de crear una ruta dels in-dians.

I ) rr , z7 o'acosr t z DE sFrmNrDRE DEr- zoro . PRlSt l lOA . I3