1. I EGIPTE viur per sempre ARQUITECTURA Histria de lArt IES Ramon Llull (Palma) M Assumpci Granero Cueves

2. EGIPCIEGIPCI ARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLSTIQUES ARTART Anar a ndex 3. LULL DHORUSLULL DHORUS Anar a ndex 4. ART EGIPCI: ULL DHORUS. CARACTERSTIQUES GENERALS ART. Introducci. Avenos civilitzaci egpcia. ARQUITECTURA. Caracterstiques generals. Tipus monuments artstics. ARQUITECTURA FUNERRIA I RELIGIOSA. Tipus de tombes: una arquitectura per a leternitat. MASTABA. Fitxa. PIRMIDES. Evoluci pirmides. Fitxa i tipus: o Esglaonada: Fara Djoser. Meidum. o Rombodal o acoblada: Snefr. Pirmide roja (transici). o Regular o clssica. Conjunt de Gizeh: Keops; Kefren i esfinx de Gizeh; i Micer. HIPOGEUS. Evoluci enterraments. Fitxa. Esquema hipogeu. Vall dels Reis. Tutankamon; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu). TEMPLES: Fitxa i tipus de temple. Localitzaci. o A laire lliure. Santuaris solars: Nyuserra. o A laire lliure. Temple de pilons. Parts. o Karnak. Plnol. Tebes. Dromos. Obelisc. Pilons. Sala Hpetra. Colossos. Sala Hipstila. o Luxor. Dromos. Pilons. Obelisc. Esttues. Columnata. Sala hipstila (rom) i mesquita. Rameseum. o Columnes: Hathrica; lotiforme; palmiforme o papiriforme oberta; campaniforme o papiriforme oberta; papiriforme; protodrica. SPEOS i SEMIESPEOS. Fitxa. Mentuhotep i Hatshepsut; Ramses II i Nerfertari. Altres temples: Dendera; Hathor en Dendera; Horus en Edf (sala hpetra; pilons); Ptolemaic. Filae; i Debod. BIBLIOGRAFIA. Comena ARTS PLSTIQUES. NDEX: ARQUITECTURA EGPCIANDEX: ARQUITECTURA EGPCIA 5. CARACTERSTIQUES GENERALS ART CARACTERSTIQUES GENERALS ART Anar a ndex 6. INTRODUCCI Monarquia divina: el Fara. Localitzaci: Influncia del riu Nil economia agrria. Civilitzaci fluvial: Gran importncia de la mida: arquitectura. Ornamentaci amb motius vegetals. Religi: Culte als dus: Cultura politeista. Creena en la vida de ultratomba. Cronologia: Imperi Antic: 3000-2180 aC. Imperi Mitj: 2040-1785 aC. Imperi Nou: 1570-1085 aC. poca Baixa: 672-30 aC. CARACTERSTIQUES GENERALS ARTCARACTERSTIQUES GENERALS ART INTRODUCCI Anar a ndex 7. INTRODUCCI Creaci d'un sistema matemtic. Treball amb pedra: Tcniques avanades denginyeria i arquitectura: Pirmides monumentals, temples i obeliscs. Llegat durador: Art i arquitectura imitats per altres pobles. Runes monumentals i fascinants sobreviuen segles. Font dinspiraci per a la imaginaci de turistes i escriptors. El descobriment dantiguitats i les excavacions a ledat moderna centren latenci cientfica cap a la civilitzaci egpcia. Plstica peculiar: Representaci perpectiva aspectual. Desenvolupament activitat artesanal del vidre. CARACTERSTIQUES GENERALS ARTCARACTERSTIQUES GENERALS ART GRAN QUANTITAT AVENOS A LANTIC EGIPTE Anar a ndex 8. ARQUITECTURAARQUITECTURA Anar a ndex 9. INTRODUCCI Material en funci del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i tamb fusta. Abundncia. Perdurabilitat Immortalitat. Sistema constructiu arquitravat (absncia corves). Organitzaci arquitectnica que pren com a element bsic la columna: Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetaci de lentorn. Diversos tipus. La bellesa es basa en la ra matemtica de les proporcions. Monumentalitat i colossalisme. ARQUITECTURA EGPCIAARQUITECTURA EGPCIA CARACTERSTIQUES GENERALS Anar a ndex 10. INTRODUCCI FUNCI FUNERRIA (art reial). TOMBES: MASTABA. PIRMIDE ESGLAONADA. PIRMIDE ROMBODAL O ACOBLADA. PIRMIDE REGULAR O CLSSICA. HIPOGEU: TOMBES EXCAVADES EN ROCA. TEMPLES: MONUMENTALS: IMPERI MITJ I NOU. SPEOS: TEMPLES EXCAVATS A LA ROCA. ARQUITECTURA EGPCIAARQUITECTURA EGPCIA MONUMENTS ARQUITECTNICS Anar a ndex 11. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA Anar a ndex 12. INTRODUCCI A causa de la importncia de la vida dultratomba, el fara i les classes acomodades preparaven al llarg de la seva vida, la seva ltima morada. Aquesta preocupaci explica el seu afany per la medicina i els rituals de momificaci, perqu el cadver shavia de conservar incorrupte per assolir la resurrecci. Els monuments relacionats amb la vida dultratomba passen per tres etapes, amb tres tipus denterraments: les mastabes, les pirmides i els hipogeus ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA LES TOMBES: UNA ARQUITECTURA PER A LETERNITAT MASTABA EL-FARAUN. PIRMIDE DE KEOPS. TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). Anar a ndex 13. MASTABAMASTABA Anar a ndex 14. INTRODUCCI Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, desprs, per particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant lImperi Antic. ETIMOLOGIA: Deriva de la paraula rab mastabat que significa banc. En el segle XIX la posa en circulaci legiptleg francs Auguste Mariette. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA ESQUEMA DE LA MASTABA. Pou entrada a la cambra funerria. Cambra funerria Serdab petita capella que contenia objectes del difunt. 15. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA ESQUEMA DUNA MASTABA. CRONOLOGIA: Sorgeix durant el perode Protodinstic (3100 - 2686). CARACTERSTIQUES: Planta rectangular. Parets exteriors inclinades a linterior (duns 6 m alt). Cobertes planes. Forma de pirmide truncada. Construda amb carreus (sillares) de calia o ma. PARTS: Pou, que condueix a la cambra. Cambra funerria (nivell subterrani, sota terra, on es depositava el sarcfag amb el cos momificat, desprs es tapava amb una llosa). Serdab: Capella, a ras del terra (nivell superior), on es depositaven les ofrenes, es realitzaven els rituals funeraris i estava lesttua de substituci per albergar el Ka (nima del mort que sobreviu). Falsa porta en la paret oriental (pel Ka). Pou somplia darena per a evitar els saqueigs. Cambra funerria Serdab petita capella que contenia objectes del difunt. Anar a ndex 16. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTTUA). 17. ESTRUCTURA DUNA SUPERESTRUCTURA: Serdab: Capella funerria falsa porta. Estela. Decoraci exterior. Mur perimetral. Barca solar. SUBESTRUCTURA: Un pou de descens a la cambra funerria. Cambra funerria (sarcfag difunt). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIAMASTABA RECONTRUCCI PART EXTERNA MASTABA I MASTABES FORMANT CARRERS. 18. MASTABES. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 19. ESTRUCTURA, ALAT i TALL TRANSVERSAL DUNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 20. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 21. INTERIOR DUNA MASTABA. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA 22. MASTABA MUR I EXTERIORS DE MASTABA. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 23. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA EL-FARAUN 24. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA MASTABA EL-FARAUN 25. ENTRADA MASTABA DE MERERUKA ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 26. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES Anar a ndex 27. PIRMIDESPIRMIDES Anar a ndex 28. Les Pirmides sn els smbols ms coneguts de l'antic Egipte. L'art a Egipte t una funci religiosa, est molt relacionat amb la religi i la mort, per la seva creena en la vida d'ultratomba. Els dus sn reencarnats en les esttues i habitaven els temples, dels quals sencarreguen els sacerdots. ARQUITECTURA EGPCIAARQUITECTURA EGPCIA PIRMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC) 29. EVOLUCI DE LES PIRMIDESEVOLUCI DE LES PIRMIDES Anar a ndex 30. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA EVOLUCI: DE LA MASTABA A LA PIRMIDE 31. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDES ESGLAONADES DE DJOSER, ROMBODAL DE SNEFRU I REGULAR DE KEOPS. CRONOLOGIA: Sorgeixen a lImperi Antic (III i IV Dinastia, 2668-2500). Substitudes a lImperi Nou per hipogeus (1554- 1080). TIPUS: Esglaonades (DJOSER, 2650 aC). Rombodals (Acoblada) com la de SNEFRU. Regulars o clssiques (GIZEH, IV D, 2551-2494). CARACTERSTIQUES: Planta quadrangular. Construdes amb grans carreus de calia. Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis i elements arquitectnics. PARTS (darrere). Pirmide (tomba). Temple funerari (a lest de la pirmide), amb la mateixa funci que la capella de la mastaba. Avinguda cerimonial, per a la process funerria. Temple per al culte al difunt fara. SIGNIFICAT: Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol. PIRMIDE Anar a ndex 32. Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descrrega dels materials. 5. Calada dels morts, cami cap al Temple funerri. 3. Temple funerari, construt sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Pirmide. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA RECONSTRUCCI DEL CONJUNT ARQUITECTNIC I CERIMONIAL PIRMIDE 33. Pirmide esglaonada Es construeixen superposant vries mastabes, unes sobre les altres, respon al desig de magnificar les tombes (a partir III Dinastia). En el complex funerari de Djoser, en la necrpolis de Saqqara, el fara Djoser (2649-2575) va fer construir aquesta pirmide esglaonada, que s una evoluci de la mastaba. Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 escalons o mastasbes per a construir la pirmide. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA ESQUEMA PIRMIDE ESGLAONADA. PIRMIDE RECONSTRUCCI COMPLEX DE SAQQARA. Anar a ndex 34. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER), SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE Anar a ndex 35. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m altura). IMHOTEP. RECONSTRUCCI COMPLEX DE SAQQARA. 36. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA RECONSTRUCCI COMPLEX FUNERARI SAQQARA IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. 37. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA). SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDNCIES. 38. IMHOTEP. PIRMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (2668-2649 aC, 63m base x 60m alt). SAQQARA. VISTA GENERAL. COMPLEX FUNERARI SAQQARA ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 39. PIRMIDE NECRPOLIS DE SAQQARA Fara Djoser, arquitecte Imhotep (cap 2650 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 40. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER 41. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER 42. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESGLAONADA DJOSER. IMHOTEP. SAQQARA. Cap 2650 aC. 43. Anomenada pels rabs Falsa Pirmide, es troba a lentrada de El Fayum, a prop de 100 Km de El Caire. Construda en temps de Seneferu. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MEIDUM Anar a ndex 44. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MEIDUM 45. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROMBODAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne lesfondrament. Anar a ndex 46. PIRMIDE ROMBODAL (ACODADA) DE SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 47. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROMBODAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne lesfondrament. 48. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROMBODAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne lesfondrament. 49. ENTRADA PIRMIDE ROMBODAL DE SNEFR, DASHUR ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 50. COBERTA PIRMIDE ROMBODAL DE SNEFR, DASHUR. VISTA DE LINTERIOR. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 51. La pirmide rombodal o acoblada. Viatge a Egipte i Nbia, Frederic Louis Norden (segle XVIII). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 52. PIRMIDE ROMBODAL (ACOBLADA) DE SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR. 53. PLANTA I SECCI ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR. Anar a ndex 54. INTERIOR I PASSADS DACCS A LA PRIMERA CAMBRA. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR. 55. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ROJA SNEFRU. DASHOUR. PASSADS DACCS A LA PRIMERA CAMBRA. 56. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES 57. Pirmide regular La necrpolis de Gizeh, amb les pirmides de Kheops, Kefren i Micer, ns un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE COMPLEX PIRMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). Anar a ndex 58. Pirmide clssica A partir de la IV dinastia, en el mateix Imperi Antic, lestructura primignia esglaonada samplia amb una rampa, que comunica el temple alt amb el temple baix. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE LA PIRMIDE I ELS SEUS TEMPLES. 59. Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descrrega dels materials. 5. Calada dels morts, cami cap al Temple funerri. 3. Temple funerari, construt sobre les barraques i tallers dels artesans. 2. Pirmide. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA RECONSTRUCCI DEL CONJUNT ARQUITECTNIC I CERIMONIAL PIRMIDE 60. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDES Anar a ndex 61. PIRMIDES DE GIZEH (Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA. Keops: gran, 230m base x 146 alt. Kefren: mitjana, 215m base x 143 alt. Mykerinos: petita, 108m base x 66m alt. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 62. COMPLEX PIRMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 63. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIAPIRMIDE 64. ESQUEMA DUNA PIRMIDE. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 65. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE ESQUEMA DUNA PIRMIDE. 66. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 67. PIRMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 68. PIRMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 69. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE 70. INTRODUCCI Pirmide clssica La ms gran de les pirmides s la de Kheops, que arribava a una altura de 146 metres. Enorme construcci (mol) que cont 2.300.000 bloques de pedra calcria, cadascuna de ms de dues tones i mitja, transportades per grans balses, a travs del riu Nil, i elevades fins a la pirmide mitjanant una calada, que desprs es demolia. Segons Herdot, en la seva construcci treballaren ms de 120.000 esclaus, durant ms 20 anys. PIRMIDE KEOPS ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA Anar a ndex 71. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE KEOPS 72. Pirmide clssica Les pirmides tenen planta laberntica per a evitar els saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcfag del fara, acompanyat de la seva esttua de substituci per albergar lnima (ka), en cas de no disposar del cos en la resurrecci, i d'altra cambra amb passadissos sense sortida, aquesta per evitar els robatoris. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE KEOPS 73. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA SECCI PIRMIDE KEOPS 74. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA VISTA ARIA I SECCI DE LA GRAN PIRMIDE DE KEOPS 75. TALL TRANSVERSAL I PASSADS INTERIOR GRAN PIRMIDE KEOPS 76. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE KEOPS 77. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE KEFREN Anar a ndex 78. Pirmide clssica Normalment devora de les pirmides hi havia els temples, per exemple, a la vorera del Nil, com el de lEsfinx (temple funerari de Gizeh). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE KEFREN, JUNT A LESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN 79. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE KEFREN, JUNT A LESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN 80. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE KEFREN, JUNT A LESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN 81. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE KEOPS, DE KEFREN, JUNT A LESFINX I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN 82. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA CAMBRA DE DE KEFREN 83. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA SEPULCRE DE DE KEFREN 84. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC) Anar a ndex 85. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC) 86. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC) 87. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC) 88. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I PIRMIDES AUXILIARS O DE LES REINES Anar a ndex 89. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MIKERINOS (MICER) 90. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MIKERINOS (MICER) 91. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MIKERINOS (MICER) 92. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PIRMIDE DE MIKERINOS (MICER), ESQUEMA GENERAL 93. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA PLNOL I ESTRUCTURA INTERNA PIRMIDE DE MIKERINOS 94. HIPOGEUHIPOGEU Anar a ndex 95. De la pirmide regular a lhipogeu Hipogeus A les darreries de lImperi Antic apareixen els hipogeus, sn construccions excavades a la roca que tenien planta laberntica, de dimensions redudes que, en un principi, noms eren per a personalitats secundries, per, desprs els enterraments dels nobles i dels faraons tamb es feien en els hipogeu. Es va produir un canvi radical en els conjunts funeraris: la separaci del lloc de la sepultura, ara ms amagat i ms difcil de saquejar, i del temple funerari. Aquestes tombes tenien escs inters arquitectnic, per sn interessants les pintures que decoren els corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglfiques. Semispeos i speos Durant lImperi Mitj, els sepulcre es redueixen i, en canvi, samplia el temple funerari. Un exemple ns el conjunt de Mentuhotep (XI dinastia) a Dayr al-Bahari, que la reina Hatshepsut, de lImperi Nou, va prendre com a exemple per al seu temple funerari. PIRMIDE HIPOGEU SPEOS ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA Anar a ndex 96. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC). CARACTERSTIQUES: Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al vessant duna muntanya. Mateixa disposici, en indrets disimulats, per a protegir els tresors i cercant evitar el saqueig. PARTS: Accessos. Cambres funerries. LOCALITZACI: El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la creaci de la triple necrpoli: Vall del Reis. Vall de les Reines. Vall dels nobles. EXEMPLE: Tomba de Tutankamon. HIPOGEU PIRMIDE DE KEOPS, HIPOGEU DE TUTANKAMON I SEMIESPEOS DE HATSHEPSUT Anar a ndex 97. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA HIPOGEU DE BENI HASAM (EXEMPLE) SECCI DUN HIPOGEU ESQUEMA DUN HIPOGEU Anar a ndex 98. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 99. ARQUITECTURA FUNERRIA ARQUITECTURA FUNERRIA HIPOGEU DE TUTMS III (esquerra) I DE RAMSES II (a sota), VALL DELS REIS. 100. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA NECRPOLIS DE LA VALL DELS REIS. TEBES. Anar a ndex 101. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA NECRPOLIS DE LA VALL DELS REIS. TEBES. 102. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES 103. ARQUITECTURA FUNERRIA ARQUITECTURA FUNERRIA LOCALITZACI DELS JACIMENTS. VALL DELS REIS. TEBES. Anar a ndex 104. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA HIPOGEUS. VALL DELS REIS. TEBES. 105. HIPOGEU DE TUTANKAMON ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA Anar a ndex 106. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA INTERIOR TOMBA TUTANKAMON Anar a ndex 107. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS) DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). Anar a nd 108. TEMPLE I HIPOGEU HATSHEPSUT (SEMIESPEOS) (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA 109. ARQUITECTURA FUNERRIAARQUITECTURA FUNERRIA RECONSTRUCCI TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS) 110. TEMPLESTEMPLES Anar a ndex 111. CRONOLOGIA: Imperi Nou (D XVIII,1554-1080 aC). TIPUS A laire lliure. Temple solar. Temple de pilons (prototip). Semiespeos o speos. CREENA RELIGIOSA: Culte a Ra. PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS: EXTERIOR: Avingusa desfinx o carners (dromos). Obelisc i esttues del fara. Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards. INTERIOR: Pati de columnes (sala hpetra). Sales hipstiles (una o vries). Capella o capelles: Cambra amb laltar del Du (Sancta Santorum o santuari). EXEMPLE: Temples de Karnak i Luxor. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS TEMPLE Anar a ndex 112. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA MAPA DE LANTIC EGIPTE Tombes a la riba esquerra del riu (posta o ocs de sol). Temples a la riba dreta del riu (sortida o neixement del Sol). Anar a ndex 113. Arquitectura religiosa: Els temples Construccions dedicades als dus egipcis. De lImperi Antic es coneixen alguns temples com el de Neuserre (Nyuserra), per s a lImperi Mitj i Nou quan es van construir els grans temples a Tebes, dedicats a Amm. Com a exemples destaquen els conjunts de Karnak i Luxor. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES RECONSTRUCCI DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR . V DINASTIA. Anar a ndex 114. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. V DINASTIA. 115. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ALTAR DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. V DINASTIA. Temples. Sabtuaris solars Varen ser molt importants durant la dinastia IV i V de lImperi Antic. Dels sis santuaris solars el ms important, construt per la V dinastia en honor a Ra, s del fara Nyuserra, en Abu Gurob. Aquests temples eren recintes pel sacrifici: A un costat del pati s'enfilaven piles de pedra, on es posaria la sang dels animals per l'ofrena, que correria per un canalets tallats en el terra. 116. TEMPLE DE PILONS A LAIRE LLIURE Anar a ndex 117. Arquitectura religiosa: Els temples Shi accedia a travs duna avinguda desfinxs, anomenada dromos. Aquesta avinguda condua des del Nil fins a la porta del temple formada per dos grans pilons. Lentrada estava formada pels dos murs en tals davant dels quals es collocaven un o diversos obeliscs. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS Anar a ndex 118. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMON EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I PIL A LENTRADA. Anar a ndex 119. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I PIL A LENTRADA. 120. Arquitectura religiosa: Els temples Tot el recinte del temple estava emmurallat. A continuaci hi havia la sala hpetra, un gran recinte descobert flanquejat a cada costat per una filera de columnes. Aquest espai era lnica part pblica del temple. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSATEMPLES 121. Arquitectura religiosa: Els temples Desprs hi havia la sala hipstila o de columnes, constituda per un bosc de columnes de formes vegetals, ms altes al centre, que formaven una mena de nau central per millorar la illuminaci interior, les columnes estaven cobertes per un sostre pla. Aquesta sala estava dividida en diverses naus. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES MODEL DE TEMPLE DE PILONS 122. Arquitectura religiosa: Els temples Lltima part del temple era la cella o el sancta sanctorum, era una petita habitaci tancada on regnava l'obscuritat, i on es guardava l'esttua del du, tenia un nica porta o obertura. Cap persona, llevat del sacerdot o el fara, tenia accs a aquesta sala. Al costat hi havia una cambra on es guardava la barca en la qual el du Amm era passejat, en process, els dies festius. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE 123. Arquitectura religiosa: Els temples El sacerdot despertava al du, el vestia i li oferia distints menjars, el preparava per al culte diari, que era secret i consistia en oracions i rituals, que els sacerdots feien en el seu honor. Per la nit, l'esttua tornava a ser tancada en el seu habitacle, ignorant de les cuites dels seus fidels. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE 124. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DELTEMPLE 125. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC, PROTOTIP DE LARQUITECTURA TEMPLRIA). Anar a ndex 126. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (PROTOTIP DE LARQUITECTURA TEMPLRIA). 127. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES 128. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLNOL DEL TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC, PROTOTIP DE LARQUITECTURA TEMPLRIA). Anar a nd 129. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLNOL DEL TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). 130. Temple de Karnak Temple de Mut Ciutat de Tebas Camp inundables Riu Nil Temple de Luxor Dromos (Avinguda esfinxs) IMPERI MITJ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).IMPERI MITJ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV). TEBAS CAPITAL DE LIMPERI Anar a nde 131. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA DESFINXS I PILONS A LENTRADA. 132. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA DESFINXS I PILONS A LENTRADA. Anar a ndex 133. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA DESFINXS O DROMOS I PILONS A LENTRADA. 134. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA DESFINXS I PILONS A LENTRADA. 135. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA DESFINXS O DROMOS I PILONS DE LENTRADA AL FONS. 136. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA DESFINXS O DROMOS I PILONS DE LENTRADA AL FONS. 137. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA OBELISCS Anar a ndex 138. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS Anar a ndex 139. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESFINX AMB CAP DE CARNER QUE REPRESENTA A AMM (AVINGUDA DESFINXS O DROMOS DENTRADA AL TEMPLE DE KARNAK). 140. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLNOL DEL TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). 141. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC). 142. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC). Anar a ndex 143. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HPETRA (GRAN PATI) I SEGON PIL. KARNAK (2000-365 aC). 144. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). PILONS. 145. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SEGON PIL AMB COLUMNA AL FONS. KARNAK (2000-365 aC). 146. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). COLOSSOS DEVORA SEGON PIL Anar a ndex 147. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). ESTTUA DE RAMSES II, A LENTRADA DE LA SALA HIPSTILA 148. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPSTILA. Anar a ndex 149. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPSTILA. 150. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPSTILA. 151. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPSTILA. 152. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPSTILA. 153. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA COLUMNATA DEL TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPSTILA. 154. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPSTILA. 155. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). 156. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA VISTA GENERAL DEL LLAC SAGRAT. TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). VISTA SOBRE EL VUIT PIL. 157. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PLNOL DEL TEMPLE DAMM A KARNAK (2000-365 aC). 158. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE KARNAK A AMM (2000-365 aC). 159. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). Anar a ndex 160. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC). 161. TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (Ramss III, 1184-1153) ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC). 162. TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA 163. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS. Anar a ndex 164. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS. 165. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS. 166. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESFINXS, PILONS, OBELISC I ESTTUES. 167. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTTUES. Anar a ndex 168. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTTUES. 169. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTTUES. 170. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTTUES. Anar a ndex 171. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTTUES. 172. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESTTUES DE RAMSES II A LENTRADA. Anar a ndex 173. TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). ESTTUES DE RAMSES II A LENTRADA. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA 174. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). LA GRAN COLUMNATA DAMENOFIS III. Anar a ndex 175. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM- RA A LUXOR (1184- 1153 aC). LA GRAN COLUMNATA DAMENOFIS III. 176. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME DEL TEMPLE DAMENOFIS III. Anar a ndex 177. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PATI DEL TEMPLE DAMENOFIS III: COLUMNATA PAPIRIFORME. 178. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PATI DEL TEMPLE DAMENOFIS III: COLUMNATA PAPIRIFORME. 179. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). 180. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA MUR DE LA SALA HIPSTILA DEL TEMPLE DE LUXOR DAMM-RA (1184- 1153 aC). TRANSFORMAT EN POCA ROMANA. Anar a ndex 181. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA MESQUITA DABU-EL-HAGAG CONSTRUODA SOBRE ELS MURS DEL TEMPLE DE LUXOR DAMM-RA (1184- 1153 aC). Anar a ndex 182. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA MESQUITA DABU-EL-HAGAG CONSTRUODA SOBRE ELS MURS DEL TEMPLE DE LUXOR DAMM-RA (1184- 1153 aC). 183. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. Anar a ndex 184. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. RAMESEUM. 185. TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (Ramss III, 1184-1153) ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC). 186. Capitells Els capitells de les columnes dels temples egipcis podien ser: papiriformes (capoll i oberta), palmiformes, lotiforme, campaniformes i hathrics, i a sobre shi recolzaven els arquitraus o les llindes de la coberta. Utilitzaven, principalment, la columna de fust llis i aquestos fusts estaven policromats amb relleus referits a temes religiosos o gestes dels faraons. En totes les construccions es manifesta el gust per la penombra, que respon a la necessitat de guarir-se de la calor i la importncia de lombra per crear un ambient de misteri. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT Lotiforme Palmiforme CAPITELLS Anar a ndex 187. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT COLUMNES I CAPITELLS EGIPCIS 188. 35.5.- COLUMNA HATHRICA EGPCIA (A) Columna egpcia, el capitell de la qual representa la cara de la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca. TEMPLE DAMM, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPSTILA. Anar a ndex 189. Lotiforme 25.- CAPITEL i 35.8.- COLUMNA LOTIFORME (A) Columna egpcia, el capitell de la qual t forma de flor de lot (arquitectura egpcia). Anar a ndex 190. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC). 191. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). 192. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES. RAMESEUM. 193. 25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME I PAPIRIFORME OBERTA (A) Columna egpcia, el capitell de la qual t forma de fulles de palmera (arquitectura egpcia). Palmiforme Anar a ndex 194. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HPETRA (GRAN PATI) I SEGON PIL. KARNAK (2000-365 aC). COLUMNA CAMPANIFORME O PAPIRIFORME OBERTA. Formada per fust llis, normalment decorat amb inscripcions i un capitell en forma de papir obert. Utilitzada en Saqqara. Anar a ndex 195. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMM, KARNAK (2000-365 aC). SALA HIPSTILA. 196. 25.- CAPITELL i 35.10.- COLUMNA PAPIRIFORME (A) Columna egpcia, el capitell de la qual t forma de la planta del papir. (arquitectura egpcia). TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME FASCICULADA DEL TEMPLE DAMENOFIS III. Anar a ndex 197. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DAMM-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME FASCICULADA DEL TEMPLE DAMENOFIS III. 198. Protodrica. s una columna de fust acanalat semblant a la Drica. Trobada qualcuna en Saqqara. SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT COLUMNA PROTODRICA Anar a ndex 199. CRONOLOGIA: Imperi Nou (D XVIII,1554-1080 aC). TIPUS A laire lliure. Temple solar. Temple de pilons (prototip). Semiespeos o speos. CREENA RELIGIOSA: Culte a Ra. PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS: EXTERIOR: Avingusa desfinx o carners (dromos). Obelisc i esttues del fara. Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards. INTERIOR: Pati de columnes (sala hpetra). Sales hipstiles (una o vries). Capella o capelles: Cambra amb laltar del Du (Sancta Santorum o santuari). EXEMPLE: Temples de Karnak i Luxor. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS TEMPLE 200. TEMPLES SPEOS i SEMIESPEOS TEMPLES SPEOS i SEMIESPEOS Anar a ndex 201. CRONOLOGIA: Cap a 1500 aC (Imperi Nou). TIPUS TEMPLES: SPEOS: Recinte escavat a linterior de la muntanya, als penyasegats, amb la faana esculpida a la roca, la finalitat de la qual era exclusivament funarria i de record dun fara, i t les mateixes caracterstiques que un temple. SEMIESPEOS: La meitat del temple est a laire lliure i laltra part est excavada en la roca (per exemple: les sales hipstiles i la capella). CREENA RELIGIOSA: Culte a Ra. EXEMPLES: El fara Mentuhotep fou lorigen, a lImperi Mitj; a lImperi Nou destaquen el de Ramses II a Abu Simbel (1279-1213 aC, quatre esttues), i el de la reina Hatshepsut a Dayr-el-Bahari (1490-1480 aC), excavat a la roca sota la muntanya, precedit de patis amb columnes, patis construts sobre successives terrasses a les quals saccedeix mitjanant rampes. TEMPLE DE HATSHEPSUT (1490-1480 aC). DAYR-EL- BAHARI (semiespeos). TEMPLE: SPEOS O ESPEOS I SEMIESPEOS ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA Anar a ndex 202. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA RECONSTRUCCI DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJ, XI DINASTIA, a lesquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos). Anar a ndex 203. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA RECONSTRUCCI DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJ, XI DINASTIA, a lesquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos). 204. SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari). ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA 205. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari). 206. SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari). 207. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari). 208. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA RECONSTRUCCI DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI MITJ, XI DINASTIA, a lesquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU, XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos). 209. COLUMNA HATHRICA O DE SISTRO. SEMIESPEOS DE LA REINA HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari). ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA 210. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). Anar a ndex 211. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES PRINCIPALS RESTES ARQUEOLGIQUES 212. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel) I SPEOS MENOR O DE NEFERTARI. 213. SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). Temple completament excavat en la roca. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA 214. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAANA PRINCIPAL. 215. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAANA PRINCIPAL. 216. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). FAANA PRINCIPAL I PLANTA. 217. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPSTILA I PLANTA. 218. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPSTILA. 219. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC). ESQUEMA DEL SOLSTICI ABU SIMBEL. 220. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). INTERIOR DEL SANTUARI. 221. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290- 1224 aC). FAANA I PLANTA. Anar a ndex 222. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC). 223. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC). 224. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA PETIT SPEOS DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC). 225. ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERRIA INTERIOR DEL TEMPLE DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC). 226. ALTRES TEMPLESALTRES TEMPLES Anar a ndex 227. ARQUITECTURA TEMPLRIA EN POCA BAIXA: CANVIS EN LESTRUCTURA: Tamany menor. Tan sols sala hipstila. Capitells, sobretot, palmiformes. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE DENDERA Anar a ndex 228. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE HATHOR EN DENDERA. BAICA POCA (S. II aC). Anar a ndex 229. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS DEL TEMPLE DHORUS EN EDF. BAIXA POCA. Anar a ndex 230. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS DEL TEMPLE DHORUS EN EDF. BAIXA POCA. 231. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS I INTERIOR DEL TEMPLE DHORUS EN EDF. BAIXA POCA. 232. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA SALA HPETRA (GRAN PATI) DEL TEMPLE DHORUS EN EDF. BAIXA POCA. Anar a ndex 233. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA PILONS Anar a ndex 234. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLES PTOLEMAICS. Anar a ndex 235. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE LILLA DE FILAE. Anar a ndex 236. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE LILLA DE FILAE NEGAT. 237. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAA. MADRID. Anar a ndex 238. Alberto Rubio Snchez. www.slideshare.net/.../arquitectura-de-egipto Jess A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_egipcia.htm www.juntadeandalucia.es/averroes/.../historiarte/Tema%2002%20Egipto.pdf www.antropos.galeon.com/html/piramides.htm www.egiptomania.com/mitologia/udyat.htmwww.artecreha.com sapiens.ya.com wikipedia.org/wiki/Arte_del_Antiguo_Egipto Assumpci Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres- civilitzacionsmesopotmia-i-egipte Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Bernnssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura BIBLIOGRAFIA EGIPTE Anar a ndex 239. ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAA. MADRID. Comenen ARTS PLSTIQUES Anar a ndex