Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

96
CATALAN SPORTS CLUSTER INDESCAT PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives Manual de millors pràctiques PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas Manual de mejores prácticas

description

Consumo de agua, climatización, piscinas, ...

Transcript of Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

Page 1: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CATALAN SPORTS CLUSTER

INDESCAT

PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Manual de millors pràctiques

PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Manual de mejores prácticas

Page 2: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas
Page 3: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Manual de millors pràctiques

Page 4: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

Edició: Indescat. Associació Catalana Clúster de la Indústria de l’Esport

Av. Gran Via, 8, planta 6

08902 L’Hospitalet de Llobregat

©2012, Indescat. Associació Catalana Clúster de la Indústria de l’Esport

Redacció: BioQuat® i Efectiva Comunicació

Disseny gràfic i maquetació: aTotArreu.com / www.atotarreu.com

Impressió: A3 Copiseny

Dipòsit legal: B-30.788-2012

Page 5: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................... 07

2. OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT ................................................................................................... 10

3. ABAST DE L’ANÀLISI ........................................................................................................................................ 12

4. CONCLUSIONS .................................................................................................................................................... 15

4.1 DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ................................................................................................. 16

4.2 CONSUMS ESPECÍFICS DELS CENTRES: RATIS ENERGÈTICS ......................................................... 19

4.3 CONSUM D’AIGUA D’UN CENTRE ESPORTIU ........................................................................................ 23

4.4 POTENCIAL D’ESTALVI DELS CENTRES ESPORTIUS ........................................................................ 29

5. RECOMANACIONS ........................................................................................................................................... 30

5.1 CLIMATITZACIÓ ..................................................................................................................................................31

5.2 IL·LUMINACIÓ ..................................................................................................................................................... 32

5.3 ESTALVI D’AIGUA .............................................................................................................................................. 33

5.4 PISCINES ............................................................................................................................................................ 34

6. TAULA DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA ..................................................................................................... 39

7. COMUNICACIÓ .................................................................................................................................................. 40

7.1 OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ ............................................................................................................. 41

7.2 PÚBLICS OBJECTIUS ....................................................................................................................................... 41

7.3 POSICIONAMENT COMUNICATIU I MISSATGES PRINCIPALS ........................................................ 42

7.4 ACCIONS DE COMUNICACIÓ ....................................................................................................................... 43

8. ENLLAÇOS D’INTERÈS .................................................................................................................................. 48

1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................................................ 53

2. OBJECTIVOS DEL PROYECTO EFISPORT .............................................................................................. 56

3. ALCANCE DEL ANÁLISIS ............................................................................................................................. 58

4. CONCLUSIONES ................................................................................................................................................. 61

4.1 DISTRIBUCIÓN DEL CONSUMO ENERGÉTICO ...................................................................................... 62

4.2 CONSUMOS ESPECÍFICOS DE LOS CENTROS: RATIOS ENERGÉTICAS ...................................... 65

4.3 CONSUMO DE AGUA DE UN CENTRO DEPORTIVO ............................................................................ 69

4.4 POTENCIAL DE AHORRO DE LOS CENTROS DEPORTIVOS ............................................................. 75

5. RECOMENDACIONES ...................................................................................................................................... 76

5.1 CLIMATIZACIÓN ................................................................................................................................................ 77

5.2 ILUMINACIÓN .................................................................................................................................................... 78

5.3 AHORRO DE AGUA .......................................................................................................................................... 79

5.4 PISCINAS ............................................................................................................................................................ 80

6. TABLA DE CONVERSIÓN ENERGÉTICA .................................................................................................. 85

7. COMUNICACIÓN ............................................................................................................................................... 86

7.1 OBJETIVOS DE LA COMUNICACIÓN ........................................................................................................ 87

7.2 PÚBLICOS OBJETIVOS .................................................................................................................................. 87

7.3 POSICIONAMIENTO COMUNICATIVO Y MENSAJES PRINCIPALES ............................................. 88

7.4 ACCIONES DE COMUNICACIÓN ................................................................................................................. 89

8. ENLACES DE INTERÉS ................................................................................................................................... 94

05

PROJECTE EFISport

Page 6: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas
Page 7: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

INT

RO

DU

CC

1. INTRODUCCIÓ

A Catalunya hi ha 13.271 instal·lacions espor-

tives que apleguen un total de 35.424 espais

esportius1, el 38% de les quals eren de propie-

tat privada, el 53% públiques, i el restant 9%

propietat de clubs o associacions, i han anat

creixent en nombre en més de l’1% anual en els

darrers 4 anys. A la vegada, el número de per-

sones que practica esport activament també

ha crescut en els darrers anys fins a situar-se

en el 46% de la població espanyola2. Aquests

factors, sumats a la percepció de l’esport com

a hàbit saludable tant per la societat com per

les administracions públiques, ha fet augmen-

tar en els últims anys el nombre d’instal·lacions

esportives, així com també les inversions en la

remodelació de les ja existents per tal de satis-

fer les necessitats de confort que els usuaris

demanen i fer front a la creixent competència

entre instal·lacions.

1 Observatori Català de l’Esport

2 Estudi Indescat 2012 sobre la població espanyola de 12 a

70 anys: el 46% es considera població activa (practiquen

esport dos o més dies per setmana), i arriba fins un 63%

si sumem els esportistes ocasionals (un dia a la setmana)

07

PROJECTE EFISport

Page 8: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

INT

RO

DU

CC

Tant és així, que avui en dia moltes de les

instal·lacions esportives de Catalunya, siguin

públiques o privades, són tant centres per a

la pràctica esportiva com espais orientats al

wellness o benestar. Aquesta tendència ha

fet incrementar el nombre de “centres espor-

tius” on es mesclen diferents instal·lacions per

a la pràctica esportiva i propostes lúdiques o

de benestar: sales de lTNESS, piscines, saunes,

paddle, pistes poliesportives…1

Per cobrir les noves necessitats de serveis com

ara piscines, saunes, banys de vapor, hidromas-

satge i la climatització de les sales d’activitats

es requereix una gran quantitat d’energia tèr-

mica, convertint aquestes instal·lacions en cen-

tres de gran consum d’energia. Per fer-nos-en

una idea, una instal·lació esportiva municipal

amb zona d’aigües i serveis wellness pot con-

sumir l’electricitat anual equivalent a 400 famí-

lies de 4 persones, i el gas natural de 500. Això

suposa l’emissió d’una quantitat anual de gai-

rebé 1 milió de kg de CO2, equivalent a la que

1 Com a exemple, trobem 5.488 sales esportives especia-

litzades, 682 piscines cobertes, 5.098 pistes poliespor-

tives o 350 pistes de paddle

absorbirien més de 3.200 arbres (300kg CO2/

arbre i any).

Tal i com s’observa a la taula següent, l’aug-

ment del preu de l’energia al llarg dels darrers

cinc anys ha estat notable i causat tant per l’en-

cariment del preu del petroli com per l’augment

dels termes regulats de l’energia, que depenen

del govern. En un escenari de preus a l’alça,

sembla clar que l’única solució per mantenir

els costos d’explotació dels centres esportius

és una disminució del consum energètic. Si es

vol mantenir la qualitat del servei, queda palesa

la necessitat que les instal·lacions inverteixin en

eficiència energètica: millorar la gestió, renovar

equips, augmentar la conscienciació dels treba-

lladors, però també la negociació periòdica de

les condicions de contractació energètica amb

les comercialitzadores de gas i electricitat i un

millor seguiment i control de la facturació.

08

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 9: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

INT

RO

DU

CC

Les gràfiques següents mostren com els preus del gas i l’electricitat industrials espanyols

s’han pràcticament doblat els darrers 10 anys.

A la taula següent es recullen els preus dels últims 5 anys en un dels centres mostra del present

estudi, amb un augment considerable, sobretot els últims dos anys.

!/MWh 2007 2010 2011 2012 Increment

Gas natural 30 38 43 48 62%

Electricitat 111 114 128 132 19%

En aquest marc es planteja el present projecte,

anomenat EFISport, i que sorgeix com a res-

posta de les empreses catalanes de la indús-

tria de les instal·lacions esportives, agrupades

a través d’Indescat, al repte de l’eficiència

energètica.

09

PROJECTE EFISport

Page 10: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

OB

JE

CTI

US

DE

L P

RO

JE

CT

E E

FIS

PO

RT

2. OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT

Aquest projecte està liderat per Indescat, el

clúster català de l’esport, i per algunes de les

empreses que el conformen. Indescat té com

a objectiu la millora de la competitivitat de les

empreses membres, així com del sector espor-

tiu català en general. Des de la fundació d’In-

descat, les empreses de la cadena de valor de

les instal·lacions esportives (arquitectes, engi-

nyeries, constructores, fabricants d’equipa-

ments, gestors d’instal·lacions…) han destacat

tenir un repte comú: la necessitat d’instal-

lacions més eficients des de tots els punts

de vista. Per tal de poder assolir aquest repte

tots els agents de la cadena de valor hi juguen

un paper i, per tant, abordar una instal·lació

més eficient només sota el paraigües d’una

part de la cadena de valor és abordar el repte

de forma parcial.

Així doncs, l’objectiu és abordar el repte de

l’eficiència de forma conjunta, entenent per

eficiència:

• Eficient econòmicament: menys inversió,

menys manteniment i més adequació a l’ús.

• Eficient energèticament: menys consum

d’energia i aigua.

• Eficient mediambientalment: menys resi-

dus, menys emissions contaminants i menys

impacte urbanístic.

A partir d’aquest punt el projecte se centra

especialment en l’eficiència energètica i en la

millora de la gestió de les instal·lacions exis-

tents, tenint en compte que aquesta és tan sols

una part important d’allò que considerem un

model de gestió “eco-eficient”.

10

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 11: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

OB

JE

CTI

US

DE

L P

RO

JE

CT

E E

FIS

PO

RT

Partint d’aquest model, els objectius del projecte EFISPORT són:

1. Reflexionar sobre la realitat actual de l’efici-

ència energètica en instal·lacions esportives.

2. Establir uns paràmetres de comparació

en eficiència energètica en instal·lacions

esportives basats en un treball de camp

concret i rigorós.

3. Diagnosticar energèticament 5 instal-

lacions gestionades per empreses d’Indes-

cat, amb la finalitat que aquestes millorin

la seva eficiència energètica.

4. Efectuar unes propostes generals de

millora de la gestió energètica que servei-

xin a qualsevol instal·lació esportiva:

a. formulant un seguit de propostes de millora,

b. formular un pla de comunicació com a

mesura de millora en sí mateix.

5. Conscienciar els diferents públics objec-

tius que intervenen en la gestió energètica

d’una instal·lació, comunicant els resultats

amb la màxima difusió possible a la resta

d’instal·lacions esportives catalanes, espa-

nyoles o internacionals.

6. Derivar un seguit de projectes d’innovació

orientats al disseny i millora de productes i

serveis per a instal·lacions esportives.

7. Finalment, elaborar el present Manual de

millors pràctiques, en què es recullen els

resultats i les recomanacions.

Per elaborar aquest manual i a fi de poder treballar en les seves conclusions s’ha establert una col-

laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN).

Àre

es d

’actu

ació

de

l co

mpte

d’e

xplo

tació

de

la

insta

l·la

ció

Model eco-eficient per a la gestió d’instal·lacions esportives

Personal

Energia i Aigua

Manteniment

Estructura

EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS GESTIÓ CONSUMIDOR/SOCIETAT

Pilars

Externalització / Pagament segons

rendiment i Sistemes d’Indicadors

Sist. automatització de les instal·lacions

Redisseny de l'ús que millori l’eficiència

del personal existent

Establir un pla de RRHH per definir el

procés en l’àrea de personal:

-Pel personal tècnic

-Personal de manteniment i neteja

-Direcció

Reglament de règim intern que

estableixi drets i obligacions

Especificacions tècniques prod. fred/calor

Sist. informàtic gestió i control energètic

Automatització de consignes

Sistemes adequats d'il·luminació

(regulació i control)

Aïllaments, tancaments i control elements

conducció

Renovació aire / aprofitament aire ext.

Recuperació aigües grises / aigua piscina

Sistemes de Producció i/o

reaprofitament d’energia (energies

renovables)

Sistemes de comunicació/informació i

difusió a l’usuari (consums per

usuari/activitat)

Programes de formació i difusió de

resultats (inclosa l’administració)

Negociació amb proveïdors (compra

centralitzada)

Sistema d’indicadors i monitorització

de consums per equipaments

Pla de manteniment

Pla de neteja

Control de consums (materials)

Control de qualitat

Redisseny d'instal·lacions

Sistemes innovadors tractament d’aigua

Substitució de productes de neteja per

dosificadors monodosi

Indicadors de satisfacció del client

Sistemes de comunicació/informació i

difusió al client

Programes de formació i difusió de

resultats

Aplicació d’economies d’escala

per mancomunar serveis,

inversions, consums i formació

Programes de formació i difusió de

resultats

Formació del personal especialitzat i

adequat a la instal·lació

Formació específica pels sistemes i

equipaments de la instal·lació

11

PROJECTE EFISport

Page 12: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

AB

AS

T D

E L

’AN

ÀLI

SI

3. ABAST DE L’ANÀLISI

Per a la realització d’aquest projecte s’han dut

a terme diferents diagnosis energètiques a

instal·lacions esportives gestionades per mem-

bres d’Indescat. En concret es tracta de 5 cen-

tres gestionats per Duet Sports, Eurofitness,

Llop Gestió de l’Esport, SEAE i la Univer-

sitat Autònoma de Barcelona, els quals han

facilitat les dades necessàries, han coliderat

aquest projecte, i han participat en l’elaboració

d’aquest document. A la vegada, les empreses

Blautec, Fluidra, Hernando & Sauqué, Romi-

man, Top Consulting Esportiu, Tarkett i el

Centre Tecnològic Leitat han participat acti-

vament en la confecció d’aquest document

aportant la seva experiència i coneixement en

eficiència energètica en instal·lacions espor-

tives. Per últim, l’empresa BioQuat ha estat

l’encarregada d’elaborar les diagnosis energè-

tiques i les conclusions tècniques del projecte,

tot aportant també el seu coneixement i expe-

riència en aquestes i altres auditories realitza-

des prèviament.

Centre 1 Centre 2 Centre 3 Centre 4 Centre 5

Piscina coberta sí sí sí sí sí

Piscina descoberta no sí sí no no

Serveis wellness sí sí sí sí sí

12

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 13: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

AB

AS

T D

E L

’AN

ÀLI

SI

Les auditories energètiques que s’han dut a terme comprenen l’anàlisi en detall dels següents punts:

1. Contractació de les fonts energètiques

(electricitat, gas natural,…).

1.1 Optimització de la potència

contractada.

1.2 Estudi dels preus d’energia actuals

contractats versus els preus de mercat.

2. Qualitat del subministrament elèctric.

Verificar, mitjançant equips de mesura,

que no existeixen problemes o anomalies

a la xarxa elèctrica que puguin afectar la

maquinària.

2.1 Tensió (detecció de microtalls i com-

provació que la tensió estigui dins el

rang permès).

2.2 Intensitat (verificar la correcta com-

pensació de fases i la circulació pel

neutre, els pics d’intensitat en arranca-

des de motor, etc.).

2.3 Factor de potència (comprovar el cor-

recte funcionament de les bateries de

condensadors per evitar penalitza-

cions d’energia reactiva a la factura

elèctrica).

2.4 Harmònics (revisar que no hi hagi har-

mònics que puguin causar problemes

als equips electrònics).

3. Il·luminació.

3.1 Realitzar un inventari detallat per valo-

rar la tecnologia emprada i el consum

associat.

3.2 Quantificar el consum mitjançant

equips de mesura. Valorar l’estalvi

energètic, econòmic i el temps de

retorn de lluminàries més eficients.

3.3 Valorar l’actual model de gestió de l’en-

llumenat al centre (centralitzat i amb

horari, a petició de l’usuari/treballa-

dors, mitjançant sensors de presència/

fotocèl·lules,…). Proposar millores en

automatització.

4. Climatització (piscines, oficines, sales

activitats,…).

4.1 Realitzar un inventari detallat per valo-

rar la tecnologia dels equips.

4.2 Quantificar el consum mitjançant

equips de mesura. Valorar l’estalvi

energètic, econòmic i el temps de

retorn d’equips de climatització més

eficients.

4.3 Valorar l’actual model de gestió de la

climatització al centre (centralitzat i/o

amb horari, a petició de l’usuari/treba-

lladors, ús de termòstats, ús de freeco-

oling, ús de recuperadors de calor…).

5. Motors (bombes de filtratge, calefacció,

ACS, climatitzadors, aerotermos,…).

5.1 Realitzar un inventari detallat dels

equips existents.

5.2 Quantificar el consum mitjançant

equips de mesura (els de major potèn-

cia) o bé estimant-ne les hores de fun-

cionament anuals. Valorar l’estalvi

energètic i econòmic que suposaria la

substitució dels motors per d’altres de

major eficiència, així com l’ús de varia-

dors de freqüència (VF).

5.3 Valorar l’actual gestió i proposar l’ús

de variadors de freqüència, si s’escau.

6. Gestió de l’aigua

6.1 Proposar mesures d’estalvi i d’ús raci-

onal de l’aigua (campanyes consci-

enciació als usuaris, ús d’airejadors,

reductors de cabal i dutxes de baix

consum).

6.2 Quantificar el cost que representen les

bombes per filtrar l’aigua de les pisci-

nes. Valorar la substitució dels motors

actuals per d’altres de major eficiència,

així com la implantació de variadors de

freqüència (VF) (possibilitat d’adequar

13

PROJECTE EFISport

Page 14: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

AB

AS

T D

E L

’AN

ÀLI

SI

la potència de filtratge segons el cost

de la tarifa horària).

6.3 Valorar l’estalvi, la inversió i el període

de retorn d’instal·lar mantes tèrmiques

a les piscines, si no se’n disposa.

7. Conscienciació d’usuaris i treballadors.

7.1 Mitjançant les visites a les instal-

lacions, valorar el nivell de conscien-

ciació que treballadors i usuaris tenen

vers el bon ús de la instal·lació i per

tant l’estalvi energètic, així com quines

eines posa el centre al seu abast per

tal de contribuir a un ús eficient dels

recursos energètics i de l’aigua.

7.2 Proposar campanyes efectives de

comunicació i conscienciació entre els

usuaris i els treballadors.

8. Sistema de Gestió Energètica (Gestió

Directa).

8.1 Valorar el cost, l’estalvi i el període de

retorn d’un Sistema de Gestió Energè-

tica basat en comptadors d’energia i

entorn SCADA, amb la finalitat que el

propi centre (o un gestor energètic)

pugui supervisar el consum i quantifi-

car els estalvis derivats de les actuaci-

ons proposades a l’auditoria.

9. Empresa de Serveis Energètics (ESE)

(Gestió Indirecta).

9.1 Presentar les ESEs com a una pos-

sible solució en matèria de genera-

ció eficient d’energia tèrmica (calor i

fred), i que contribueixen a la reducció

d’energia primària del centre, execu-

tant inversions en equip eficient que el

client possiblement no podria assumir.

14

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 15: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

4. CONCLUSIONS

Després d’auditar els 5 centres esportius ante-

riorment caracteritzats, juntament amb la

recopilació de la informació d’auditories que

la consultora BioQuat havia realitzat anterior-

ment a altres instal·lacions esportives —algunes

de les quals també són propietat dels gestors

d’instal·lacions participants en el projecte— s’ha

obtingut una distribució del consum en electri-

citat, gas i aigua.

Si bé un nombre significatiu d’instal·lacions

esportives de Catalunya no disposen de tots

els serveis que ofereixen els centres que s’han

considerat a l’estudi, es pot afirmar el consum

d’aquelles instal·lacions esportives que oferei-

xen zona d’aigües i serveis wellness als usua-

ris representa una gran part del consum total

de les instal·lacions esportives a Catalunya.

Paral·lelament, es pot afirmar que el potencial

d’estalvi en valors absoluts és molt major en

aquells centres que ofereixen zona d’aigües.

15

PROJECTE EFISport

Page 16: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

4.1 DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC

L’estudi de la contractació energètica, basada

avui en dia encara en la recopilació de les fac-

tures emeses per les comercialitzadores, reve-

len que a les instal·lacions esportives MOSTRA

pràcticament 2/3 del consum energètic prové

de la combustió de gas natural (ACS, clima-

tització piscines, climatització edifici…), men-

tre que l’electricitat representa al voltant d’1/3

d’aquest.

Pel que fa al pes econòmic d’ambdues fonts

energètiques, l’escenari és totalment opo-

sat, a causa que avui per avui el preu del kWh

d’electricitat és molt superior al del gas natural.

D’aquesta manera, l’electricitat acaba repre-

sentant més del 60% del cost energètic als

centres esportius, tal i com reflecteix el gràfic

de distribució del cost energètic.

El consum elèctric de les INSTALqLACIONSMOS-

TRA per a aquest estudi està comprès entre els

800MWh i els 1.500MWh anuals, és a dir entre

100.000 i 200.000€ amb un preu de 130€/

MWh

D’altra banda, el consum anual de gas natu-

ral d’aquestes instal·lacions es mou entre

els 1.000MWh i els 3.000MWh, és a dir entre

50.000€ i 150.000€.

Tal i com s’ha comentat a l’abast de l’estudi,

la instal·lació d’equips de mesura i comptatge

elèctric portàtils als consums més rellevants de

les instal·lacions ha permès realitzar una seg-

mentació del consum anual d’aquestes.

16

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 17: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

El gràfic següent mostra quin és el pes dels diferents equips de consum en una instal·lació espor-

tiva que disposa tant de piscina de competició (25m), com de saunes, hidromassatge i climatitza-

ció a les sales d’activitats dirigides.

./4!0ISCINADEMCLIMATITZADA3AUNESSEQUESAVESTIDORSMASCUL¦IFEMEN¦:ONADHIDROMAS-

SATGEAMBJETSDAIGUAAPRESSI«2EFREDADORADAIGUAPERACLIMATITZACI«DESALESDACTIVITATS

Si el centre esportiu no disposa dels serveis wellness (sauna, hidromassatge, jets de pressió,…) la

reducció del consum elèctric del centre es de l’ordre del 10%, de manera que la resta de consums

guanyen més pes.

17

PROJECTE EFISport

Page 18: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

El rang de consum és molt ampli i depèn de les

necessitats tèrmiques del centre, que bàsica-

ment són en funció del disseny inicial de l’edi-

fici (altura dels sostres, orientació de les sales

d’activitats o sobredimensionat dels equips),

de l’ocupació d’aquest (sales d’activitats), de la

mida i nombre de piscines, però sobretot del

correcte ús que es faci dels equips de climatit-

zació i il·luminació.

Tal i com s’observa en ambdós casos, les bom-

bes de filtratge de l’aigua de la piscina repre-

senten més del 25% del consum elèctric d’un

centre esportiu d’aquestes característiques.

Aquest elevat percentatge acostuma a con-

centrar-se en un petit nombre de bombes d’ai-

gua, les quals funcionen majoritàriament les

24h del dia per tal de garantir la qualitat de l’ai-

gua en tot moment. Si bé la normativa actual

no estableix cada quantes hores s’ha d’haver

filtrat el vas de la piscina, moltes instal·lacions

estan dissenyades per fer-ho cada 6 hores (pis-

cina privada) i cada 4 hores (piscina pública).

Aquest elevat consum es pot disminuir amb la

introducció dels tubs UV i l’ús de variadors de

freqüència a les bombes, que permeten tant

un estalvi d’aigua com d’electricitat pel fet de

poder ajustar el nivell de filtració a les necessi-

tats reals de la instal·lació.

Respecte a la il·luminació, amb consums

d’entre 100 i 250MWh, la gestió intel·ligent

de l’enllumenat encara és nul·la a la majoria

d’instal·lacionsMOSTRASi bé algunes presenta-

ven sensors de presència i polsadors temporit-

zats a zones concretes i de baixa ocupació, la

tecnologia i la gestió actual de la majoria de les

làmpades no possibiliten un ús eficient de la il-

luminació, que s’adeqüi a les condicions lumíni-

ques de cada estança i segons les condicions

lumíniques exteriors.

Pel que fa al consum dels climatitzadors,

també prop del 25%, només una instal·lació

disposava d’un sistema de cabal variable amb

control de la temperatura per zones, compor-

tes motoritzades, sensors d’ocupació per CO2 i

variadors de freqüència als motors dels clima-

titzadors. D’altra banda, una altra instal·lació

tenia funcionant els climatitzadors de totes les

sales les 24h del dia, els 365 dies l’any.

18

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 19: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

4.2 CONSUMS ESPECÍFICS DELS CENTRES: RATIS ENERGÈTICS

Per tal d’estudiar i comparar els nivells de

consum d’electricitat, gas i aigua dels 5 cen-

tres auditats, és necessari elaborar un seguit

de ratis: respecte la superfície, el nombre de

persones usuàries que accedeixen a les instal-

lacions al llarg de l’any (accessos) i també el pes

que representa per a cada centre la despesa de

cadascun d’aquests subministraments sobre la

despesa anual.

A continuació es resumeixen tant les característiques del centre en quant a usuaris, superfícies i

consums d’electricitat, gas i aigua, així com els corresponents ratis.

Centre 1 Centre 2 Centre 3 Centre 4 Centre 5

Característiques del centre

Usos anuals 167.692 551.456 612.000 211.000 134.625

Superfície (m2) 4.968 9.859 46.000 8.699 2.205

Superfície zona d’aigües 11% 30% 9% 13% 25%

Superfície zona climatitzada 54% 32% 14% 42% 68%

Superfície sauna (m2) 18 30 32 18 16

Consums

ELECTRICITAT (kWh) 876.086 1.856.792 1.433.974 1.085.991 465.175

GAS (kWh) 1.269.520 2.765.362 2.463.105 2.443.453 1.186.563

AIGUA (m3) 4.375 44.797 100.974 20.046 7.215

Ratis sobre despesa econòmica anual

Electricitat 6% 7% 6% 10% 13%

Gas 4% 3% 4% 7% 9%

Aigua 0,4% 2% 3% 2% 2%

Total subministres 11% 12% 13% 19% 24%

Ratis sobre superfície

kWh electricitat/m2 instal·lacions 176 188 261 125 211

kWh tèrmic/m2 climatitzats 478 873 448 665 791

m3 aigua/m2 instal·lacions 0,9 4,5 2,5 2,3 3,3

Ratis sobre usuaris

kWh electricitat/ús 5,2 3,4 2,3 5,1 3,5

kWh tèrmic/ús 7,6 5,0 4,0 11,6 8,8

litres aigua/ús 26 81 165 95 54

19

PROJECTE EFISport

Page 20: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

La gràfica següent mostra la relació de superfícies i accessos anuals de cada centre. S’observa com

el centre 3 és tres vegades més gran que la mitjana; això és degut que les instal·lacions engloben

tant una pista d’atletisme com una extensa zona ajardinada i de pitch&put, entre d’altres

equipaments.

Pel que fa al pes que tenen els subministraments d’electricitat, gas i aigua respecte la despesa

anual del centre, s’observa una forquilla d’entre el 10% i el 24%; essent l’electricitat el subministra-

ment que comporta més despesa econòmica, entre un 6 i un 13%, i l’aigua el que menys, entre un

0,4% i un 2,8%.

20

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 21: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

En termes absoluts, 3 dels 5 centres consumeixen al voltant de 2,5GWh de gas anual, així com

un consum d’electricitat superior a 1GWh. No obstant això, és en el consum d’aigua on es troben

majors diferències: mentre el centre 1 consumeix poc més de 4.000m3 d’aigua anuals, el centre 3

en consumeix més de 100.000m3, 25 vegades més.

Si s’elaboren ratis de consum d’electricitat i gas per usuari, s’obtenen resultats molt desiguals:

• Entre 2,3 i 5,2kWh elèctrics/usuari i any

• Entre 4 i 11,6kWh tèrmics/usuari i any

De manera que els centres 2 i 3, que més consumien, passen a tenir consums per usuari menors.

21

PROJECTE EFISport

Page 22: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

Pel que fa al consum d’electricitat i gas per unitat de superfície, s’ha considerat:

• kWh electricitat/m2 cobert

• kWh tèrmic/m2 climatitzat

On s’obtenen rangs amb valors força variats però amb diferència del mateix ordre de magnitud:

• Entre 125 a 261 kWh elèctrics/m2

• Entre 448 i 873 kWh tèrmics/m2

Respecte el consum d’aigua per usuari, si bé s’observen valors d’entre 20 i 160 litres/usuari, un con-

sum ajustat, tal i com es mostra a l’apartat següent, es mouria al voltant dels 50litres/usuari. En el

cas del centre 3, la gran quantitat de superfície ajardinada penalitza el consum per usuari, que es

veu corregit al rati per m2 d’instal·lació.

22

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 23: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

4.3 CONSUM D’AIGUA D’UN CENTRE ESPORTIU

Si bé la societat actual és conscient del cost eco-

nòmic que representen el gas natural i l’electri-

citat, així com l’impacte ambiental que suposa

el seu consum, sovint l’aigua és menystinguda

en aquests termes.

Tal i com es mostra al gràfic següent, l’any 2009 es destinava el 43% del consum d’aigua de les

Conques Internes de Catalunya als usos urbans.

També el 2009, l’Agència Catalana de l’Aigua

establia un consum d’aigua de 108,44l/hab-

dia, un 11% menys que l’any 1994, amb 121,44l/

hab·dia. Aquesta disminució és deguda majo-

ritàriament a la conscienciació que des de

l’administració pública es du a terme periòdi-

cament, especialment coincidint amb l’estiu i

en períodes de sequera.

Al gràfic següent s’observa la disminució del consum d’aigua dels darrers 15 anys, amb una impor-

tant influència de les sequeres de 2005-06 i 2007-08, que van donar lloc a algunes de les Orde-

nances Municipals d’estalvi d’aigua.

23

PROJECTE EFISport

Page 24: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

A continuació es mostra la distribució anual per

mesos dels costos que representen l’electrici-

tat, el gas natural i l’aigua a 3 centres esportius.

Si bé tots tres centres presenten un volum de

consum molt diferent, la seva distribució final

coincideix. En termes de cost econòmic, es pot

establir que un centre esportiu destina l’11% de

la factura anual a l’aigua, el 35% al gas natural

i el 54% a l’electricitat.

Els gestors d’un dels centres esportius mos-

TRA d’aquest projecte realitzen un seguiment

del consum d’aigua de les instal·lacions mitjan-

çant comptadors parcials d’aigua. D’aquesta

manera poden controlar el consum d’aigua per

edificis i usos, evitar desviacions per culpa de

fuites d’aigua o ús indegut de les instal·lacions.

Així mateix, també els permet fer un seguiment

dels estalvis derivats de campanyes de consci-

enciació i d’ús racional de l’aigua.

24

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 25: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

Aquest centre esportiu disposa de dues piscines de 16 i 25m, un poliesportiu i l’edifici central, els

consums del qual es detallen a continuació.

2010 2011

Centre m3 % m3 %

Poliesportiu 6.283 30% 6.855 34%

Piscina 10.101 48% 7.795 39%

Edifici Central 4.566 22% 5.482 27%

Total 20.951 20.132

25

PROJECTE EFISport

Page 26: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

Mitjançant les dades d’accés al centre, es calcula el rati litres/usuari dels anys 2010 i 2011. D’aquesta

manera es pot valorar si el consum d’aigua d’un mes està justificat per una major afluència

d’usuaris.

S’observa que a l’estiu augmenta el consum d’aigua per usuari. Les raons són l’ús d’aigua per a reg

i el manteniment de les piscines al mes d’agost.

El ratis globals anuals van ser de 54,5 i 51

litres/usuari els anys 2010 i 2011 respectiva-

ment. Aquests valors anuals són baixos res-

pecte el Centre 3 anteriorment graficat que,

amb 3 piscines, obté un rati de 107 litres/

usuari.

Gràcies a comptadors parcials d’aigua, el Cen-

tre 1 disposa d’un registre mensual de consum

d’ACS (Aigua Calenta Sanitària) al Poliesportiu,

així com el control de les aportacions per reno-

vació d’aigua a les piscines.

La taula següent mostra com el 30% de l’aigua consumida al Poliesportiu l’any 2010 va ser Aigua

Calenta Sanitària ( a 60ºC).

2010 2011

Poliesportiu m3 % m3 %

ACS 1.881 30% 2.227 32%

Aigua freda 4.402 70% 4.628 68%

26

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 27: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

No obstant, les lectures mensuals dels comptadors revelen que el pes de l’ACS és molt dife-

rent segons el mes de l’any. El gràfic següent mostra com els mesos més freds s’arriba al

50% d’ACS.

Pel que fa al consum d’aigua a l’edifici Piscina, la taula següent mostra el desglossament del con-

sum dels anys 2010 i 2011. S’observa una reducció del 37% de la partida Resta de consums, que

principalment està representada per les dutxes i els sanitaris.

2010 2011

Piscina m3 % m3 %

Renovació vas petit 1.171 12% 1.163 15%

Renovació vas gran 2.292 23% 2.462 32%

Resta de consums 6.638 66% 4.170 53%

27

PROJECTE EFISport

Page 28: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

La renovació d’aigua de les piscines representa un 17% del consum d’aigua total del Centre 1, apro-

ximadament. A més, tal i com s’observa al gràfic següent, les tasques de manteniment i neteja de

la piscina gran el mes d’agost van representar el 9% del consum anual d’aigua de la zona Piscina

l’any 2010.

El gràfic següent mostra com, a excepció del mes d’agost en què hi ha el manteniment de la piscina

gran, el consum de dutxes i sanitaris representen més del 70% del consum d’aigua de la Piscina.

28

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 29: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

S

4.4 POTENCIAL D’ESTALVI DELS CENTRES ESPORTIUS

Finalment, s’ha estimat un potencial d’estalvi

pels punts de consum anteriorment indicats,

així com per aquells aspectes que aporten un

estalvi energètic tot i que no estan lligats direc-

tament amb la tecnologia, sinó amb la gestió i

conscienciació.

1. Contractació (millora del preu d’electricitat

i gas natural) – 5%

2. Il·luminació – 35-50%

3. Climatització (energia tèrmica: calderes,

refredadores i deshumectadores) – 15-25%

4. Motors (climatitzadors, bombes d’aigua: fil-

tratge piscina, calefacció, ACS,…) – 10-30%

5. Generació d’energia tèrmica (canvi calde-

res) - 15%

6. Gestió de l’aigua. Variable, segons disseny

inicial. Fins un 40%

7. Conscienciació - 5%

8. Gestió dels equips – 20%

9. Sistema de Gestió Energètica – 5%

10. Empresa de Serveis Energètics (ESE) –

segons els límits de les responsabilitat dins

el centre esportiu.

En termes generals a lesINSTALqLACIONSMOSTRA

s’observa un estalvi potencial d’entre el 25%

i el 35% en el cost total en electricitat, men-

tre que respecte el gas natural l’estalvi entre

PRODUCCI«d’energia tèrmica i millora del preu

del combustible està entre el 15% i el 25% de

la factura anual. Un inconvenient important

en la conjuntura actual és que es requereixen

inversions elevades per tal de realitzar el canvi

de calderes de gas natural, precisament en un

moment en què les empreses no disposen de

liquiditat.

Pel que fa al potencial d’estalvi en aigua, aquest

es podria quantificar entre un 25% i un 40%.

No obstant, aquesta és una forquilla força apro-

ximada, ja que a les auditories energètiques

realitzades no es van instal·lar comptadors

parcials d’aigua, i basada en dades d’un cen-

tre esportiu que sí que realitza un seguiment

desglossat del consum d’aigua, juntament amb

una valoració de la tecnologia actual dels emis-

sors d’aigua (aixetes, dutxes, lavabos…).

29

PROJECTE EFISport

Page 30: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

5. RECOMANACIONS

Per tal de fer arribar el missatge a les perso-

nes responsables i usuàries de les instal·lacions

esportives s’han elaborat un seguit de consig-

nes, metodologies o recomanacions de bones

pràctiques, que es recullen a continuació:

30

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 31: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

5.1 CLIMATITZACIÓ

Públic objectiu:

Gestors d’instal·lacions esportives

• Establir temperatures de consigna coherents

segons l’ús de la sala i l’època de l’any.

• Fer ús de termostats programables i que

aquests no estiguin a l’abast dels usuaris.

• Revisar l’estat de l’aïllament de la xarxa de

conducció de calor i fred.

• Instal·lar recuperadors de calor als actuals

climatitzadors o extraccions d’aire. D’aquesta

manera s’aconsegueix aprofitar una part

molt important d’energia, sobretot a l’hivern

i a l’estiu, en zones climatitzades com sales

d’activitats, vestuaris o piscines.

• Instal·lar variadors de freqüència als motors

dels climatitzadors, així com sensors de qua-

litat de l’aire, que permetin ajustar el nivell de

renovació d’aquest segons l’ocupació.

• Implantació d’un sistema de gestió integral,

que permeti la visualització, el control i l’ac-

tuació sobre les temperatures de consigna

establertes per a cada estança, segons hora-

ris preestalberts d’utilització de les sales.

Aquests sistemes permeten optimitzar els

recursos emprats, fent ús del freecooling

dels climatitzadors, els variadors de freqüèn-

cia en sistemes de cabal variable i, per tant,

redueixen la despesa tèrmica tant a l’hivern

com a l’estiu.

• Instal·lar proteccions solars exteriors (ten-

dalls, cortines,…).

Públic objectiu:

Treballadors

• Mantenir les estances climatitzades d’ús no

esportiu a 21ºC a l’hivern i 26ºC a l’estiu. Per

cada grau per sobre o per sota d’aquestes

temperatures de referència es consumeix un

8% més d’energia.

• Mantenir tancades les portes i finestres de

les estances climatitzades ajuda a minimit-

zar les pèrdues de temperatura, conservant

així al màxim possible les condicions de cli-

matització interiors del local. En conseqüèn-

cia, s’afavoreix l’estalvi d’energia.

Públic objectiu:

Usuaris

• Respectar la temperatura de les sales i

no manipular els sistemes de ventilació o

climatització.

31

PROJECTE EFISport

Page 32: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

5.2 IL·LUMINACIÓ

Públic objectiu:

Gestors d’instal·lacions esportives

• Ús de làmpades de baix consum i fluorescents

amb reactància electrònica.

• Sempre i quan el període de retorn ho justi-

fiqui, substitució de làmpades halògenes per

d’altres LED, amb un consum fins a 5 vegades

menor. Substitució de fluorescents linials per

tubs LED, que consumeixen la meitat.

• Utilitzar sensors de presència a zones de

baixa ocupació: passadissos, lavabos, sales

d’estiraments, etc.

• Utilitzar fotocèl·lules per gestionar la il-

luminació exterior, així com també la de

zones de pas molt il·luminades, juntament

amb sensors de presència.

• En general, implantar un Sistema de Gestió

Intel·ligent de la il·luminació, el qual adequï

el flux de llum que aportin els fluorescents/

LEDs en cada moment i segons els requeri-

ments llumínics de la sala i l’aportació de llum

natural que hi ha en cada moment.

• Pintar les parets amb colors clars.

Públic objectiu:

Treballadors i usuaris

• Ser conscients d’apagar els llums que siguin

innecessaris.

• Evitar encendre llums innecessàriament

també pot contribuir a l’estalvi d’energia.

• Pensar en aprofitar la llum natural sempre

que sigui possible.

• Desconnectar les llums de les sales, pas-

sadissos, despatxos, etc. que estiguin

desocupades.

32

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 33: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

5.3 ESTALVI D’AIGUA

Públic objectiu:

Gestors d’instal·lacions esportives

• Ús d’aixetes termoestàtiques

i temporitzades a les dut-

xes: estalvi 15% d’energia.

L’energia representa de 3

a 6 vegades el cost de l’ai-

gua calenta estalviada.

• Canvi de capçal de les dut-

xes per d’altres de baix con-

sum: 30-65% d’estalvi d’aigua.

Moltes de les dutxes de les instal-

lacions actuals mantenen capçals que mal-

gasten l’aigua.

• Instal·lació d’airejadors (perlitzadors) a les

aixetes: estalvi de fins el 70% d’aigua. S’obté

una sensació de major pressió i de més aigua,

provocada per la barreja aire-aigua.

• Instal·lació de reductors volumètrics a l’en-

trada de les dutxes: 20-35% estalvi. S’ha de

tenir en compte que per a cada BAR de pressió

de més, respecte la pressió mitja de 2,5bar,

es consumeix un 15% més d’aigua.

• Ús de WC de doble descàrrega: 40-60%

d’estalvi d’aigua.

• Substitució dels actuals fluxors dels inodors

per d’altres més economitzadors.

• Substitució a urinaris secs, molt útils per a

zones amb gran afluència d’usuaris.

• Aprofitament d’aigua de la pluja per a sanita-

ris i/o jardineria

• Aprofitament d’aigües grises per a sanitaris.

• Adaptació/substitució de plantes per espè-

cies menys consumidores d’aigua.

• Promoure que l’empresa encarregada de la

jardineria practiqui la xerojardineria: jardine-

ria orientada a l’estalvi d’aigua.

Públic objectiu:

Usuaris

Tot i que el seu comportament

pot incidir poc en la reduc-

ció de consum d’aigua, es

destaquen les següents

recomanacions.

• Promoure l’ús de descàr-

rega simple als inodors que

en disposin. Recordar-ho mitjan-

çant cartells al lloc de consum.

• Promoure la dutxa ràpida, indicant els

litres d’aigua que s’utilitzen diàriament al cen-

tre a la zona de dutxes.

33

PROJECTE EFISport

Page 34: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

5.4 PISCINES

Públic objectiu:

Gestors d’instal·lacions esportives

• Cloració salina.

• Menor manteniment i cost en productes

químics.

• Major seguretat, sobretot en petites

instal·lacions privades i amb personal poc

qualificat.

• Major qualitat de l’aigua i beneficis per a

les persones (no irritació dels ulls, prote-

geix els cabells, no irritació de la pell, major

durabilitat dels banyadors…).

• Desinfecció de l’aigua mitjançant llum UV:

major qualitat i estalvi d’aigua.

A la gràfica següent s’observa com en un estudi realitzat per FLUIDRA a una piscina de 400m3

s’aconsegueixen estalvis de fins el 70% en aigua, així com una reducció del nivell de clor combinat

present a l’aigua, responsable de la mala olor a les piscines.

Sempre i quan la qualitat de l’aigua ho permeti, l’ús de les làmpades UV durant la nit suposa un

estalvi econòmic important, ja que aquests equips poden arribar a tenir potències de fins a 4kW.

• Ús de mantes tèrmiques a les piscines:

reducció de les pèrdues per evaporació.

• Tancament dels vasos de compensació: menor

evaporació i corrosió dels equips de la sala de

màquines. Major comfort pels treballadors.

• Instal·lació de variadors de freqüència a bom-

bes d’aigua d’escalfament d’Aigua Calenta

Sanitària i vasos de les piscines. Segons si

s’està més o menys aprop de la tempera-

tura desitjada, bombejar més o menys cabal

d’aigua. Actualment moltes d’aquestes bom-

bes funcionen ininterrumpudament totes les

hores que el centre roman obert.

34

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 35: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

Filtració:

• Instal·lació de variadors de freqüència a les

bombes d’aigua: permet ajustar el nivell de

filtració segons l’ocupació o la tarifa elèc-

trica. Sempre que la qualitat de l’aigua ho

permeti, filtrar a menor velocitat suposa uns

estalvis importants ja que la potència consu-

mida per la bomba és proporcional al cub del

cabal impulsat.

La gràfica següent mostra la regulació de les bombes d’aigua que es du a terme mitjançant vari-

adors de freqüència, els quals augmenten la velocitat dels motors de les bombes durant les nits,

aprofitant un menor cost de l’electricitat:

S’observa com durant el dia es treballa amb potències d’entre 42 i 45kW, una reducció del 25%

respecte la potència de filtració nocturna, 62kW.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que no

totes les bombes d’aigua presenten els matei-

xos costos d’operació. Un estudi realitzat per la

consultoria BioQuat posa de manifest com, per

unes pressions d’entre 12 i 14 m.c.a., hi ha dife-

rències de fins a un 50% en el cost de bom-

beig entre 4 bombes del mercat del mateix

segment.

35

PROJECTE EFISport

Page 36: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

La gràfica sobre el cost específic de bombeig mostra com, per a una pressió de treball de 14m.c.a.,

la bomba representada en color blau té un cost energètic de bombeig de 0,06kWh/m3, mentre que

el de la verda és de 0,08kWh/m3, un 33% major.

Per tal de comparar els diferents tipus de bombes, s’adjunta la corba característica de cadascuna

d’elles. Les bombes blava i vermella són de 7,5CV, mentre que les verda i la lila són de 10CV.

36

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 37: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

Dit d’una altra manera, en el moment d’escollir les bombes d’aigua d’una instal·lació és molt impor-

tant tenir en compte l’eficiència hidràulica d’aquesta en el punt de treball de la instal·lació. S’entén

l’eficiència hidràulica com la raó entre la potència hidràulica i la potència elèctrica. El gràfic sobre

eficiència hidràulia mostra com la diferència en eficiència comporta les variacions anteriorment

mostrades.

Si es calcula el cost de filtratge d’una piscina de 25m amb un vas de 1.000m3, a raó de 4 renovaci-

ons diàries del vas de la piscina, s’obtenen diferències de més de 3.000€ anuals en consum d’elec-

tricitat pel conjunt de la instal·lació per a una pressió de 12m.c.a.

37

PROJECTE EFISport

Page 38: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

Públic objectiu:

Treballadors

• Realitzar la renovació d’aigua dels vasos

juntament amb la neteja dels filtres de les

piscines.

• Ús de l’aigua de renovació, o provinent de

la neteja dels filtres, a sanitaris o jardineria

(prèvia eliminació del clor).

Públic objectiu:

Usuaris

• Mantenir la higiène corporal i dutxar-se

abans d’entrar a la piscina

• Utilitzar casquets de bany

• No emetre substàncies orgàniques

• No entrar menjar a la piscina

./4!!QUESTESRECOMANACIONSSIB¢BSIQUESCOMPORTENUNESTALVIENAGENTSQU¦MICSINECESSI-

TATSDElLTRACI«ITRACTAMENTDELAIGUA

38

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 39: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

TAU

LA

DE

CO

NV

ER

SIÓ

EN

ER

TIC

A

6. TAULA DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA

1kWh elèctric = 0,24 kg CO2

(segons el mix energètic espanyol l’any

2010)

1kWh gas natural = 0,2016 kg CO2

Automòbil:

2,6kg CO2/litre gasoil

2,3kg CO2/litre gasolina

Automòbil:

120g/km | 1.200kg/any

(amb 10.000km) = plantar 4 arbres

Família 4 persones:

Electricitat:

3600kWh/any - 864kg CO2/any

Gas natural:

6000kWh/any – 1.210kg CO2/any

TOTAL=2.074 kg CO2/any

Arbre = 300kg CO2/any

Gasoil = 2,6kg CO2/litre

Desplaçament en avió = 0,25kg CO2/km

Desplaçament en autobús = 0,06kg CO2/km

Tren/metro = 0,03kg CO2/km

Deixalles = 3kg CO2/kg de deixalla | família

600kg deixalles any = 1.800kg CO2 en

deixalles

39

PROJECTE EFISport

Page 40: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

7. COMUNICACIÓ

Aquest Manual de millors pràctiques se cen-

tra en la diagnosi, conclusions i recomanacions

per a l’assoliment de millores tant tècniques

com d’actuació per aconseguir excel·lir en efi-

ciència energètica a les instal·lacions espor-

tives. Com s’ha explicitat anteriorment, els

objectius principals d’aquest manual són els

d’aconseguir un estalvi d’energia significatiu i

que això repercuteixi en una major sostenibili-

tat tant ambiental com de negoci.

Cal ser conscients però, que sense una comu-

nicació efectiva amb els públics objectius (tant

interns com externs) per a l’aplicació de les

recomanacions del Manual, difícilment s’acon-

seguirà implementar amb èxit les millores que

s’hi proposen. Primer, cal que els màxims res-

ponsables de les instal·lacions n’assumeixin els

continguts i les millores que pot suposar per al

seu negoci, tant pel que fa a la imatge com als

comptes de resultats.

Després, cal traslladar aquests valors als tre-

balladors perquè s’hi adhereixin, hi donin

suport i els apliquin. Finalment, cal sensibi-

litzar i conscienciar els usuaris que les seves

accions, sovint de fàcil compliment, contribu-

iran positivament a l’èxit de la campanya per

reduir la despesa energètica i per tant, millo-

rar la sostenibilitat ambiental.

En aquest sentit, tot seguit es detallen dife-

rents aspectes a tenir en compte per a la

comunicació i la sensibilització per aconseguir

l’eficiència energètica.

40

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 41: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

7.1 OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ

En primer lloc, s’han definit quins són els objectius de la comunicació per al projecte EFISport.

• Una difusió el més àmplia possible de les con-

clusions i recomanacions de l’estudi d’estalvi

energètic a les instal·lacions esportives entre

els públics objectius.

• Una imatge del projecte EFISport percebuda

com a positiva i un augment de notorietat de

la instal·lació o grup que implementa les acci-

ons de millora d’eficiència energètica.

• Visualització de les accions sorgides i impul-

sades per Indescat i cadascuna de les empre-

ses i instal·lacions esportives que les duguin

a terme.

• Establiment d’un calendari efectiu d’accions

comunicatives.

• Resposta de “compra”: l’objectiu final és que

les conclusions i recomanacions siguin perce-

budes com a útils i se’n derivi l’aplicació dels

diversos públics objectius.

7.2 PÚBLICS OBJECTIUS

Cal tenir en compte, com es detalla més enda-

vant, que la priorització de missatges vari-

arà en funció del públic al qual ens dirigim, ja

que mentre que els directius i gestors d’instal-

lacions prioritzaran el benefici estalvi econò-

mic, per al públic usuari el missatge principal

ha de centrar-se en la sostenibilitat ambiental.

Per resumir-ho, diem que cal adaptar el mis-

satge al públic, utilitzant diferents variacions

de la mateixa melodia.

Gràcies a una anàlisi detallada de l’entorn

comunicatiu del sector de les instal·lacions

esportives i de la incidència que hi pot tenir la

implementació d’un projecte de millora de l’efi-

ciència energètica, s’han definit els diferents

públics objectius.

A. Públics interns:

a. Consells d’administració i accionistes.

b. Consells de direcció i directius.

c. Gestors de les instal·lacions esportives.

d. Treballadors.

B. Públics externs:

a. Projectistes d’instal·lacions esportives.

b. Usuaris.

c. Federacions/Clubs esportius

d. Institucionals/administració.

e. Mitjans de comunicació (de proximitat).

41

PROJECTE EFISport

Page 42: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

7.3 POSICIONAMENT COMUNICATIU I MISSATGES PRINCIPALS

Dins el Pla de comunicació del projecte EFIS-

port s’ha treballat a fons per a la consecu-

ció d’un posicionament clar, definit i coherent

per transmetre amb claredat els objectius i

els beneficis que comporta. El posicionament

marca la identitat d’un projecte. És el conjunt

d’atributs que l’identifiquen i el diferencien

d’altres accions que s’hagin dut a terme en el

passat.

En el cas que ens ocupa, i en base al posicio-

nament definit, s’ha triat com a paraules clau

per a la comunicació: “Eficiència energètica

en l’esport = estalvi econòmic = sostenibilitat

ambiental”. D’aquí sorgeix el concepte eix de

comunicació: “Promovem l’estalvi energètic

a les instal·lacions esportives”. I finalment, es

destaquen tres objectius estratègics: la dismi-

nució de costos energètics, mediambientals i

econòmics; l’augment de la competitivitat i raci-

onalització dels recursos emprats; i la comuni-

cació, conscienciació i participació dels públics.

De tot plegat sorgeix un lema que ajuda a

comunicar el posicionament. El lema utilitzat

en la campanya de comunicació que algunes

instal·lacions ja han començat a implementar

és el següent:

“Junts fem l’esport més sostenible”D’aquest posicionament ja definit en sorgeixen uns missatges clau principals a comunicar als

públics objectius:

• L’empresa/instal·lació esportiva s’adhereix i

implementa una campanya d’eficiència ener-

gètica (EFISport) promoguda i impulsada per

Indescat, el clúster català de la indústria de

l’esport, i amb el suport de l’ICAEN (Institut

Català d’Energia).

• La campanya inclou un esforç de comuni-

cació com mai s’havia fet per aconseguir la

implicació de tots els públics.

• La campanya es dirigeix a gestors i projec-

tistes, treballadors i usuaris d’instal·lacions

esportives, entre d’altres.

• Les recomanacions sorgeixen de les conclu-

sions d’un estudi que analitza diverses instal-

lacions esportives de membres del clúster

Indescat i s’apliquen a les totes les tipologies

d’instal·lacions.

• L’aplicació d’aquestes recomanacions d’efici-

ència energètica té com a objectiu una major

sostenibilitat ambiental i un estalvi econò-

mic considerable. El potencial d’estalvi apro-

ximat segons l’activitat de consum varia molt

segons l’any de construcció del centre, així

com de l’equipament (maquinària) que s’uti-

litzi, i el correcte dimensionat d’aquesta vers

el servei que ha de donar, però de mitjana:

• Gestió de l’aigua: variable segons dis-

seny de inicial, fins a un 40%.

• Electricitat: estalvi potencial d’entre un

25% i un 35% del cost total.

• Gas natural: entre la millora en la pro-

ducció i del preu del combustible,

estalvi d’entre un 15% i un 25% de la

factura anual.

• El present Manual de millors pràctiques es

fa extensiu a tot el sector per afavorir-ne

l’aplicació.

42

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 43: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

Com s’avançava en l’apartat “públics”, cal tenir

present que la priorització dels missatges es fa

en funció del públic al qual ens dirigim en cada

moment. Mentre que davant el públic intern

cal prioritzar en primer lloc el binomi “efici-

ència energètica = estalvi econòmic”, per al

públic extern —sobretot usuaris— cal prioritzar

el binomi “eficiència energètica = sostenibilitat

ambiental”.

Així doncs, en tots els materials que des d’In-

descat s’han treballat per implementar la

comunicació de les recomanacions sorgides

en el projecte EFISport, s’ha tingut en compte

aquesta priorització de missatges i l’adaptació

de registre al públic objectiu a què es dirigeix

cada acció comunicativa.

7.4 ACCIONS DE COMUNICACIÓ

En base a l’anàlisi de l’entorn comunicatiu del

sector de les instal·lacions esportives i dels

públics objectius; en coherència amb el posi-

cionament comunicatiu proposat i establert

i dels missatges claus resultants escollits i de

la seva priorització; i un cop analitzats i destri-

ats els canals i eines de comunicació més usats

en les empreses que gestionen instal·lacions

esportives, es proposen tot un seguit d’accions

de comunicació a implementar.

La bondat d’aquestes accions és que totes

s’adeqüen a la consecució de l’objectiu final: la

difusió de la campanya d’eficiència energètica i

de les seves recomanacions. Se’n poden aplicar

tantes com es consideri oportú, en funció de

les eines i canals de comunicació de què disposi

cada organització/instal·lació esportiva. Òbvia-

ment, com més se n’apliquin, més possibilitats

d’èxit en la sensibilització, conscienciació i

implicació/adhesió dels públics objectius.

A banda de cada acció de comunicació propo-

sada, es defineixen els públics objectius a qui

van dirigides, els materials a lliurar/treballar

per a la consecució d’una comunicació efectiva

i els objectius/beneficis de cada acció.

43

PROJECTE EFISport

Page 44: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

EFISportés un projecte de:

>ĂƚĞǀĂĐŽůͻůĂďŽƌĂĐŝſĞŶƐĨĂŵĠƐĞĮĐŝĞŶƚƐŝůĂƚĞǀĂŽƉŝŶŝſĠƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚ

ŽŵĞŶƚĂƋƵğĞƚƐĞŵďůĂĂƋƵĞƐƚĂĐĂŵƉĂŶLJĂĚĞƐƚĂůǀŝĞŶĞƌŐğƟĐĂƚƌĂǀĠƐĚĞ

;ďƷƐƟĂƐƵŐŐĞƌŝŵĞŶƚƐĐŽƌƌĞƵͿ

DĂŶƟŶŐƵĞƵĞůƚĞƌŵžƐƚĂƚĚĞĐůŝŵĂƟƚnjĂĐŝſĂϮϱǑĂůĞƐƟƵŝϮϭǑ

ĂůŚŝǀĞƌŶ

DĂŶƟŶŐƵĞƵƚĂŶĐĂĚĞƐůĞƐƉŽƌƚĞƐŝĮŶĞƐƚƌĞƐĚĞůĞƐĞƐƚĂŶĐĞƐ

ĐůŝŵĂƟƚnjĂĚĞƐƉƌŽĮƚĞƵůĂůůƵŵŶĂƚƵƌĂůĂƉĂŐƵĞƵĞůƐůůƵŵƐƋƵĞƐŝŐƵŝŶŝŶŶĞĐĞƐƐĂƌŝƐ

ĞƐĐŽŶŶĞĐƚĞƵĞůƐůůƵŵƐĚĞůĞƐƐĂůĞƐƉĂƐƐĂĚŝƐƐŽƐĚĞƐƉĂƚdžŽƐ

ĞƚĐƋƵĞĞƐƟŐƵŝŶĚĞƐŽĐƵƉĂƚƐůŵŝůůŽƌƐĂůǀĂƉĂŶƚĂůůĞƐĠƐůĂƉĂŶƚĂůůĂĂƉĂŐĂĚĂĞƐĐŽŶŶĞĐƚĞƵĚĞůĐŽƌƌĞŶƚĞůğĐƚƌŝĐƚŽƚƐĞůƐĂƉĂƌĞůůƐƋƵĞŶŽ

ĞƐƟŐƵĞƵƵƟůŝƚnjĂŶƚhŶĂƉĂƌĞůůĞŶŵŽĚĞĚĞƐƉĞƌĂ;^ƚĂŶĚLJͿ

ĐŽŶƟŶƵĂĐŽŶƐƵŵŝŶƚĞŶĞƌŐŝĂ

>ĞƐƚĂůǀŝĚĞŶĞƌŐŝĂĞŶƐĨĂŵĠƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐŝĂĨĂǀŽƌĞŝdžĞůďŽŶĨƵŶĐŝŽŶĂŵĞŶƚĚĞů

ĐĞŶƚƌĞƉĞƌĂŝdžžƵƐĚĞŵĂŶĞŵƋƵĞ

Junts fem l'esport més sostenible

CO

MU

NIC

AC

A. Accions de comunicació interna:

a. Reunions internes consell d’administració i/o consell de direcció

Públic objectiu: consells d’administració, accionistes, directius, gestors (en efecte cadena).

Format: dossier informatiu que inclou: carta explicativa de l’estudi EFISport amb principals

conclusions, decàleg de recomanacions per a treballadors (segons àmbit), PDF de cartelle-

ria i resum de campanya de comunicació en general.

Objectiu: adhesió dels primers actors de la cadena interna i aconseguir el seu suport per a

implementar-la. Donar a conèixer el missatge internament als màxims responsables d’im-

pulsar la campanya d’eficiència energètica.

b. Mailing direcció i gestors d’instal·lació

Públic objectiu: consells d’administració, accionistes, directius, gestors (en efecte cadena).

Format: carta explicativa de l’estudi amb principals conclusions i decàleg de recomanacions

per a públics (treballadors i usuaris).

Objectiu: donar a conèixer el missatge internament a les persones participants en la presa

de decisions per a la implementació del projecte i que aquest es difongui en cadena a tots

els estaments de l’organització.

c. Mailing treballadors d’instal·lacions esportives

Públic objectiu: treballadors i treballadores de les instal·lacions pertanyents a l’empresa/

instal·lació que implementa el projecte de millora de l’eficiència energètica.

Format: carta molt senzilla i clara amb explicació (simple) de la campanya i decàleg de reco-

manacions (tècniques, administració i altres). Es pot distribuir a través de la pròpia estruc-

tura de gestió i comunicació (mailing, intranet, etc.).

Objectiu: que s’hi adhereixin i segueixin les recomanacions. Obtenció de resposta, que “hi

diguin la seva”, via bústia de suggeriments (on i off line), trobades amb la direcció, etc. Pas-

sat un temps des del llançament i la

implementació de la campanya, és

important comunicar els resultats

obtinguts, per aconseguir així una

major adhesió i participació.

d. Cartelleria amb recomanacions a

les sales de reunions

Públic objectiu: tot el públic con-

siderat intern a les instal·lacions

esportives.

Format: el text de les recomana-

cions dirigides a treballadors en

format “cartell”, situat en un lloc

visible en les sales de reunions

de cada instal·lació esportiva.

Objectiu: reiteració del mis-

satge i de les recomanacions i

aplicació d’aquestes.

44

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 45: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

EFISportés un projecte de:

>ĂƚĞǀĂĐŽůͻůĂďŽƌĂĐŝſĞŶƐĨĂŵĠƐĞĮĐŝĞŶƚƐŝůĂƚĞǀĂŽƉŝŶŝſĠƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚ

ŽŵĞŶƚĂƋƵğĞƚƐĞŵďůĂĂƋƵĞƐƚĂĐĂŵƉĂŶLJĂĚĞƐƚĂůǀŝĞŶĞƌŐğƟĐĂƚƌĂǀĠƐĚĞ

;ďƷƐƟĂƐƵŐŐĞƌŝŵĞŶƚƐĐŽƌƌĞƵdžĂƌdžĞƐƐŽĐŝĂůƐͿ

DĂŶƟŶŐƵĞƵĞůƚĞƌŵžƐƚĂƚĚĞĐůŝŵĂƟƚnjĂĐŝſĂϮϱǑĂůĞƐƟƵŝϮϭǑĂůŚŝǀĞƌŶ

WĞƌĐŽŶƐĞƌǀĂƌůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂĂĚĞƋƵĂĚĂŵĂŶƟŶŐƵĞƵƚĂŶĐĂĚĞƐůĞƐƉŽƌƚĞƐŝĮŶĞƐƚƌĞƐĚĞůĞƐĞƐƚĂŶĐĞƐĐůŝŵĂƟƚnjĂĚĞƐƉƌŽĮƚĞƵůĂůůƵŵŶĂƚƵƌĂůĂƉĂŐƵĞƵĞůƐůůƵŵƐƋƵĞƐŝŐƵŝŶŝŶŶĞĐĞƐƐĂƌŝƐ

>ĂŝŐƵĂĠƐƵŶďĠŵŽůƚƉƌĞƵĂƚĨĞƵͲŶĞƵŶďŽŶƷƐƚĂŶƋƵĞƵůĞƐĂŝdžĞƚĞƐ

&ĞƵƷƐĚĞůĂĚĞƐĐăƌƌĞŐĂƐŝŵƉůĞĂůtƐĞŵƉƌĞƋƵĞƐŝŐƵŝƉŽƐƐŝďůĞ

>ĞƐƚĂůǀŝĚĞŶĞƌŐŝĂĞŶƐĨĂŵĠƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐŝĂĨĂǀŽƌĞŝdžĞůďŽŶĨƵŶĐŝŽŶĂŵĞŶƚĚĞů

ĐĞŶƚƌĞƉĞƌĂŝdžžƵƐĚĞŵĂŶĞŵƋƵĞ

Junts fem l'esport més sostenible

EFISportés un projecte de:

Junts fem l'esport més sostenible

Col·laboreu amb

ůΖĞƐƚĂůǀŝĞŶĞƌŐğƟĐ

sempre que sigui

ƉŽƐƐŝďůĞƵƟůŝƚnjĞƵůĂ

ĚĞƐĐăƌƌĞŐĂƐŝŵƉůĞ

CO

MU

NIC

AC

B. Accions de comunicació externa:

a. Placement de “decàleg bàsic” de

recomanacions en espais diversos

Públic objectiu: usuaris de les instal-

lacions esportives.

Format: el text del decàleg en forma

“cartell” per poder-lo penjar en un lloc

visible en espais diversos de les instal-

lacions esportives: vestíbuls, vesti-

dors, zones de vending, cafeteries i

restaurants…

Objectiu: donar a conèixer la campanya

als usuaris, fer-los partícips d’aquesta i

que segueixin les recomanacions. Opció

de generar feedback a través de “bústia

de suggeriments” on i off line.

b. Placement de recomanacions especí-

fiques en punts estratègics

Públic objectiu: usuaris de les instal-

lacions esportives.

Format: enganxines (un model per recoma-

nació) amb missatges molt concrets i direc-

tes situades en punts estratègics (prop dels

sanitaris, punts de llum, saunes, etc.)

Objectiu: recordatori directe de les reco-

manacions en el mateix lloc on haurien

d’aplicar-se.

c. Transmissió de missatges/decàleg

bàsic en pantalles i canals tancats de

TV de les instal·lacions esportives

Públic objectiu: usuaris de les instal-

lacions esportives.

Format: el text del decàleg en forma

“pantalla” Power Point per retransme-

tre’l en les pantalles o canals tancats de

TV en aquelles instal·lacions esportives

que en disposin.

Objectiu: donar a conèixer la campanya

als usuaris, fer-los partícips d’aquesta i

que segueixin les recomanacions. Opció

de generar feedback a través de “bústia

de suggeriments” on i off line.

45

PROJECTE EFISport

Page 46: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

d. Notícia destacada al web i al newsletter de l’empresa/instal·lació

Públic objectiu: treballadors, usuaris de les instal·lacions esportives i altres públics.

Format: notícia curta, amb link a explicació de projecte i de les bondats de l’eficiència ener-

gètica per a la sostenibilitat ambiental, conclusions i decàleg de recomanacions adjunt (car-

tell en format PDF).

Objectiu: donar a conèixer la campanya als públics i generar suports, fer-los partícips

d’aquesta i que segueixin les recomanacions. Opció de generar feedback a través de “bús-

tia de suggeriments” on i off line.

e. Dinamització a les xarxes socials en què tingui presència l’empresa/instal·lació

Públic objectiu: diversos

Format: generació de posts als comptes de facebook, twitter,… sobre la posada en marxa

de la campanya de conscienciació i sensibilització, amb links que dirigeixin a la notícia de la

pàgina webs de l’empresa/instal·lació.

Objectiu: donar a conèixer la campanya a tots els contactes i seguidors que l’empresa/instal-

lació tingui a les xarxes socials i generar interès perquè enllacin a las web corporatives. Bus-

car adhesions i feedback.

f. Reunions amb institucions/administracions de proximitat

Públic objectiu: institucional, dirigents dels departaments o organismes que poden tenir

relació amb l’eficiència energètica i les instal·lacions esportives en el territori on es troba la

instal·lació.

Format: Reunions amb els departaments/organismes relacionats.

Objectiu: donar a conèixer la implementació del projecte i la campanya d’estalvi energètic a

les administracions públiques del territori, guanyar adhesions i suport institucional.

46

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 47: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

IMPLEMENTACIÓ

Amb la implementació d’aquestes accions de

comunicació es pretén, com s’ha explicitat

reiteradament, aconseguir que la posada en

marxa de la campanya d’eficiència energètica

sigui el més exitosa possible. A més comunica-

ció, més difusió i conscienciació i més adhesi-

ons. En aquest sentit, Indescat disposa d’un

“Manual d’ús dels materials de comunicació”,

a fi i efecte de facilitar la implementació de la

campanya.

Per acabar, cal recordar la importància de ser

coherents amb el posicionament comunicatiu

establert, de prioritzar els missatges al públic

objectiu a què ens dirigim, d’adaptar el registre

comunicatiu, i d’utilitzar els canals i eines (i for-

mats) més adequats.

En conclusió, amb l’aplicació de les accions

proposades s’aconseguirà una comunicació

efectiva. Això revertirà, de segur, en un major

acompliment i seguiment de les recomana-

cions i per tant, d’un augment de l’eficiència

energètica i de la sostenibilitat tant econòmica

com ambiental.

47

PROJECTE EFISport

Page 48: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

EN

LLA

ÇO

S D

’INT

ER

ÈS

8. ENLLAÇOS D’INTERÈS

Institut Català d’Energia – ICAEN

gencat.cat/icaen

Secretaria General de l’Esport

www.gencat.cat/esports

Agència d’Energia de Barcelona

www.barcelonaenergia.cat

Diputació de Barcelona

www.diba.es/web/esports/equipaments

Instituto para la Diversificación

y Ahorro de la Energía – IDAE –

www.idae.es

Fundación de la Energía

de la Comunidad de Madrid

www.fenercom.com

Fundación Empresa&Clima

www.empresaclima.org

Comisión Nacional de Energía

www.cne.es

Red Eléctrica de España

www.ree.es

Canal Empresa Eficiente de Gas Natural

www.empresaeficiente.com

48

PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives

Page 49: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas
Page 50: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas
Page 51: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Manual de mejores prácticas

Page 52: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas
Page 53: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

INT

RO

DU

CC

IÓN

1. INTRODUCCIÓN

En Cataluña existen 13.271 instalaciones depor-

tivas que reúnen un total de 35.424 espacios

deportivos1, el 38% de las cuales eran de pro-

piedad privada, el 53% públicas y el 9% res-

tante propiedad de clubes o asociaciones, y

han ido creciendo en número en más del 1%

anual en los últimos 4 años. A su vez, el número

de personas que practica deporte activamente

también ha crecido en los últimos años hasta

situarse en el 46% de la población española2.

Estos factores, sumados a la percepción del

deporte como hábito saludable tanto para la

sociedad como para las administraciones públi-

cas, ha hecho aumentar en los últimos años el

número de instalaciones deportivas, así como

también las inversiones en la remodelación de

las ya existentes para satisfacer las necesida-

des de confort que los usuarios piden, así como

para hacer frente a la creciente competencia

entre instalaciones.

1 Observatori Català de l’Esport

2 Estudio Indescat 2012 sobre la población española de 12

a 70 años: el 46% se considera población activa (prac-

tican deporte dos o más días por semana), y llega hasta

un 63% si se suman los deportistas ocasionales (un día

a la semana)

53

PROYECTO EFISport

Page 54: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

INT

RO

DU

CC

IÓN

Tanto es así, que hoy en día muchas de las ins-

talaciones deportivas de Cataluña, sean públi-

cas o privadas, no tan solo son centros para la

práctica deportiva sino que también son espa-

cios orientados al wellness o bienestar. Esta

tendencia ha hecho incrementar el número de

“centros deportivos” donde se mezclan dife-

rentes instalaciones para la práctica depor-

tiva y propuestas lúdicas o de bienestar: salas

de fitness, piscinas, saunas, paddle, pistas

polideportivas…1

Para cubrir las nuevas necesidades de servi-

cios como piscinas, saunas, baños de vapor,

hidromasaje y la climatización de las salas de

actividades se requiere una gran cantidad de

energía térmica, convirtiendo estas instalaci-

ones en centros de gran consumo de energía.

Para hacernos una idea, una instalación depor-

tiva municipal con zona de aguas y servicios

wellness puede consumir la electricidad anual

equivalente a 400 familias de 4 personas, y

el gas natural de 500. Esto supone la emisión

1 Como ejemplo, encontramos 5.488 salas deportivas

especializadas, 682 piscinas cubiertas, 5.098 pistes

polideportivas o 350 pistas de paddle

de una cantidad anual de casi 1 millón de kg de

CO2, equivalente a la que absorberían más de

3.200 árboles (300kg CO2/árbol y año).

Tal y como se observa en la siguiente tabla, el

aumento del precio de la energía a lo largo de

los últimos cinco años ha sido notable y cau-

sado tanto por el encarecimiento del precio

del petróleo como por el aumento de los térmi-

nos regulados de la energía, que dependen del

gobierno. En un escenario de precios al alza,

parece claro que la única solución para man-

tener los costes de explotación de los centros

deportivos es una disminución del consumo

energético. Si se quiere mantener la calidad del

servicio, resulta evidente la necesidad de que

las instalaciones inviertan en eficiencia ener-

gética: mejorar la gestión, renovar equipos,

aumentar la concienciación de los trabajado-

res, pero también la negociación periódica de

las condiciones de contratación energética con

las comercializadoras de gas y electricidad y un

mejor seguimiento y control de la facturación.

54

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 55: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

INT

RO

DU

CC

IÓN

Los gráficos siguientes muestran cómo los precios del gas y la electricidad industriales españoles

se han prácticamente doblado en los últimos 10 años.

En la siguiente tabla se recogen los precios de los últimos 5 años en uno de los centros muestra del

presente estudio, con un aumento considerable, sobre todo en los últimos dos años.

!/MWh 2007 2010 2011 2012 Incremento

Gas natural 30 38 43 48 62%

Electricidad 111 114 128 132 19%

En este marco se plantea el presente proyecto,

nombrado EFISport, y que surge como res-

puesta de las empresas catalanas de la indus-

tria de las instalaciones deportivas, agrupadas

a través de Indescat, al reto de la eficiencia

energética.

55

PROYECTO EFISport

Page 56: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

OB

JE

TIV

OS

DE

L P

RO

YE

CT

O E

FIS

PO

RT

2. OBJETIVOS DEL PROYECTO EFISPORT

Este proyecto está liderado por Indescat, el

clúster catalán del deporte, y por algunas de

las empresas que lo conforman. Indescat tiene

como objetivo la mejora de la competitividad

de las empresas miembros, así como del sec-

tor deportivo catalán en general. Desde la fun-

dación de Indescat, las empresas de la cadena

de valor de las instalaciones deportivas (arqui-

tectos, ingenierías, constructoras, fabricantes

de equipamientos, gestores de instalaciones…)

han explicitado tener un reto común: la nece-

sidad de disponer de instalaciones más efi-

cientes desde todos los puntos de vista.

Para poder alcanzar este reto todos los agen-

tes implicados juegan un papel y, por tanto,

abordar una instalación más eficiente bajo el

paraguas de sólo una parte de estos agentes

es abordar el reto de forma parcial.

Así pues, el objetivo es abordar el reto de la efi-

ciencia de forma conjunta, entendiendo por

eficiencia:

• Eficiente económicamente: menos inversión,

menos mantenimiento y uso más adecuado.

• Eficiente energéticamente: menos consumo

de energía y agua.

• Eficiente medioambientalmente: menos resi-

duos, menos emisiones contaminantes y

menos impacto urbanístico.

A partir de este punto el proyecto se centra

especialmente en la eficiencia energética y en

la mejora de la gestión de las instalaciones exis-

tentes, teniendo en cuenta que esta es sólo una

parte importante de lo que consideramos un

modelo de gestión “eco-eficiente”.

56

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 57: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

OB

JE

TIV

OS

DE

L P

RO

YE

CT

O E

FIS

PO

RT

Partiendo de este modelo, los objetivos del proyecto EFISPORT son:

1. Reflexionar sobre la realidad actual de la efici-

encia energética en instalaciones deportivas.

2. Establecer unos parámetros de compara-

ción en eficiencia energética en instalaci-

ones deportivas basados en un trabajo de

campo concreto y riguroso.

3. Diagnosticar energéticamente 5 instalaci-

ones gestionadas por empresas de Indes-

cat, con el fin de que estas mejoren su

eficiencia energética.

4. Efectuar unas propuestas generales de

mejora de la gestión energética que sirvan

a cualquier instalación deportiva:

a. formulando una serie de propuestas de mejora;

b. formular un plan de comunicación como

medida de mejora en sí mismo.

5. Concienciar a los diferentes públicos obje-

tivos que intervienen en la gestión ener-

gética de una instalación, comunicando los

resultados con la máxima difusión posible

al resto de instalaciones deportivas catala-

nas, españolas o internacionales.

6. Derivar una serie de proyectos de inno-

vación orientados al diseño y mejora de

productos y servicios para instalaciones

deportivas.

7. Finalmente, elaborar el presente Manual

de mejores prácticas, en las que se reco-

gen los resultados y las recomendaciones.

Para elaborar este manual y con la finalidad de poder trabajar en sus conclusiones se ha estable-

cido una colaboración con el Institut Català d’Energia (ICAEN).

Áre

as d

e a

ctu

ació

n

de

la

cue

nta

de

exp

lota

ció

n d

e la

in

sta

lació

n

Modelo eco-eficiente para la gestión de instalaciones deportivas

Personal

Energía y Agua

Manteniment

Estructura

EQUIPOS/INSTALACIONES GESTIÓN CONSUMIDOR/SOCIEDAD

Pilare

s

Externalización / Pago según rendimiento y

Sistemas de Indicadores

Sist. automatización de las instalaciones

Rediseño del uso que mejore la eficiencia del

personal existente

Establecer un plan de RRHH para definir

el proceso en el área de personal:

-Para personal técnico

-Personal de mantenimiento y

limpieza

-Dirección

Reglamento de régimen interno que

establezca derechos y obligaciones

Especificaciones técnicas prod. frío/calor

Sist. informático gestión y control energético

Automatización de consignas

Sistemas adecuados de iluminación

(regulación y control)

Aislamiento, cierres y control elementos

conducción

Renovación aire / aprovechamiento aire ext.

Recuperación aguas grises / agua piscina

Sistemas de Producción y/o

reaprovechamiento de energía (energías

renovables)

Sistemas de comunicación/información y

difusión al usuario (consumos por

usuario/actividad)

Programas de formación y difusión de

resultados (incluida la administración)

Negociación con proveedores (compra

centralizada)

Sistema de indicadores y Monitorización

de consumos para equipamientos

Plan de mantenimiento

Plan de limpieza

Control de consumos (materiales)

Control de Calidad

Rediseño de instalaciones

Sistemas innovadores tratamiento de agua

Sustitución de productos de limpieza para

dosificadores mono dosis

Indicadores de satisfacción del cliente

Sistemas de comunicación/información y

difusión al cliente

Programas de formación y difusión de

resultados

Aplicación de economías de escala

per mancomunar servicios,

inversiones, consumos y formación

Programas de formación y difusión de

resultados

Formación del personal especializado y

adecuado a la instalación

Formación específica para los sistemas y

equipamientos de la instalación

57

PROYECTO EFISport

Page 58: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

ALC

AN

CE

DE

L A

LIS

IS

3. ALCANCE DEL ANÁLISIS

Para la realización de este proyecto se han lle-

vado a cabo diferentes diagnosis energéticas

en instalaciones deportivas gestionadas por

miembros de Indescat. En concreto se trata de

5 centros gestionados por Duet Sports, Euro-

fitness, Llop Gestió de l’Esport, SEAE, y la

Universitat Autònoma de Barcelona, que han

facilitado los datos necesarios, han coliderado

este proyecto y han participado en la elabora-

ción de este documento. A su vez, las empresas

Blautec, Fluidra, Hernando & Sauqué, Ros-

miman, Top Consulting Esportiu, Tarkett y

el Centre Tecnològic Leitat han participado

activamente en la confección de este docu-

mento aportando su experiencia y conocimi-

ento en eficiencia energética en instalaciones

deportivas. Por último, la empresa BioQuat

ha sido la encargada de elaborar los diagnósti-

cos energéticos y las conclusiones técnicas del

proyecto, aportando también su conocimiento

y experiencia en éstas y otras auditorías reali-

zadas previamente.

Centro 1 Centro 2 Centro 3 Centro 4 Centro 5

Piscina cubierta sí sí sí sí sí

Piscina descubierta no sí sí no no

Servicios wellness sí sí sí sí sí

58

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 59: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

ALC

AN

CE

DE

L A

LIS

IS

Las auditorías energéticas que se han llevado a cabo comprenden el análisis en detalle de los sigui-

entes puntos:

1. Contratación de las fuentes energéticas

(electricidad, gas natural…).

1.1 Optimización de la potencia contratada.

1.2 Estudio de los precios de energía actu-

ales contratados versus los precios de

mercado.

2. Calidad del suministro eléctrico. Verificar,

mediante equipos de medida, que no exis-

ten problemas o anomalías en la red eléc-

trica que puedan afectar a la maquinaria.

2.1 Tensión (detección de micro cortes y

comprobación de que la tensión esté

dentro del rango permitido).

2.2 Intensidad (verificar la correcta com-

pensación de fases y la circulación por

el neutro, los picos de intensidad de

arranque de motores, etc.).

2.3 Factor de potencia (comprobar el cor-

recto funcionamiento de las baterías

de condensadores para evitar penali-

zaciones de energía reactiva en la fac-

tura eléctrica).

2.4 Armónicos (revisar que no haya

armónicos que puedan causar proble-

mas a los equipos electrónicos).

3. Iluminación.

3.1 Realizar un inventario detallado para

valorar la tecnología empleada y el

consumo asociado.

3.2 Cuantificar el consumo mediante

equipos de medida. Valorar el ahorro

energético, económico y el tiempo de

retorno de luminarias más eficientes.

3.3 Valorar el actual modelo de gestión

del alumbrado en el centro (centrali-

zado y con horario, a petición del usu-

ario/trabajadores, mediante sensores

de presencia/fotocélulas,…). Proponer

mejoras en automatización.

4. Climatización (piscinas, oficinas, salas

actividades…).

4.1 Realizar un inventario detallado para

valorar la tecnología de los equipos.

4.2 Cuantificar el consumo mediante

equipos de medida. Valorar el ahorro

energético, económico y el tiempo de

retorno de equipos de climatización

más eficientes.

4.3 Valorar el actual modelo de gestión de

la climatización en el centro (centra-

lizado y/o con horario, a petición del

usuario/trabajadores, uso de termos-

tatos, uso de freecooling, uso de recu-

peradores de calor, …).

5. Motores (bombas de filtrado, calefacción,

ACS, climatizadores, aerotermos, …).

5.1 Realizar un inventario detallado de los

equipos existentes.

5.2 Cuantificar el consumo mediante equi-

pos de medida (los de mayor potencia)

o bien estimar las horas de funciona-

miento anuales. Valorar el ahorro ener-

gético y económico que supondría la

sustitución de los motores por otros

de mayor eficiencia, así como el uso de

variadores de frecuencia (VF).

5.3 Valorar la actual gestión y proponer

el uso de variadores de frecuencia, si

procede.

6. Gestión del agua.

6.1 Proponer medidas de ahorro y de uso

racional del agua (campañas de conci-

enciación a los usuarios, uso de airea-

dores, reductores de caudal y duchas

de bajo consumo).

6.2 Cuantificar el coste que representan

las bombas para filtrar el agua de las

piscinas. Valorar la sustitución de los

59

PROYECTO EFISport

Page 60: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

ALC

AN

CE

DE

L A

LIS

IS

motores actuales por otros de mayor

eficiencia, así como la implantación de

variadores de frecuencia (VF) (posibili-

dad de adecuar la potencia de filtrado

según el coste de la tarifa horaria).

6.3 Valorar el ahorro, la inversión y el perí-

odo de retorno de instalar mantas tér-

micas en las piscinas.

7. Concienciación de usuarios y trabajadores.

7.1 Mediante las visitas a las instalaciones,

valorar el nivel de concienciación que

trabajadores y usuarios tienen hacia

el buen uso de la instalación y por lo

tanto, del ahorro energético, así como

qué herramientas pone el centro a su

alcance para contribuir a un uso efici-

ente de los recursos energéticos y del

agua.

7.2 Proponer campañas efectivas de

comunicación y concienciación entre

los usuarios y los trabajadores.

8. Sistema de Gestión Energética (Gestión

Directa).

8.1 Valorar el coste, el ahorro y el período

de retorno de un Sistema de Gestión

Energética basado en contadores de

energía y entorno SCADA, con el fin de

que el propio centro (o un gestor ener-

gético) pueda supervisar el consumo y

cuantificar los ahorros derivados de las

actuaciones propuestas en la auditoría.

9. Empresa de Servicios Energéticos (ESE)

(Gestión Indirecta).

9.1 Presentar las ESEs como una posi-

ble solución en materia de generación

eficiente de energía térmica (calor y

frío), y que contribuyen a la reducción

de energía primaria del centro, ejecu-

tando inversiones en equipos eficien-

tes que la instalación posiblemente no

podría asumir.

60

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 61: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

4. CONCLUSIONES

Después de auditar los 5 centros deportivos

anteriormente caracterizados, junto con la reco-

pilación de la información de auditorías que la

consultora BioQuat había realizado anterior-

mente en otras instalaciones deportivas —algunas

de las cuales también son propiedad de los gesto-

res de instalaciones participantes en el proyecto—

se ha obtenido una distribución del consumo en

electricidad, gas y agua.

Si bien un número significativo de instalaciones

deportivas de Cataluña no disponen de todos

los servicios que ofrecen los centros que se

han considerado en el estudio, se puede afir-

mar que el consumo de aquellas instalaciones

deportivas que ofrecen zona de aguas y ser-

vicios wellness a los usuarios representa una

gran parte del consumo total de las instalaci-

ones deportivas en Cataluña. Paralelamente,

se puede afirmar que el potencial de ahorro en

valores absolutos es mucho mayor en aquellos

centros que ofrecen zona de aguas.

61

PROYECTO EFISport

Page 62: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

4.1 DISTRIBUCIÓN DEL CONSUMO ENERGÉTICO

El estudio de la contratación energética,

basado hoy en día todavía en la recopilación

de las facturas emitidas por las comercializa-

doras, revelan que en las instalaciones depor-

tivas muestra prácticamente 2/3 del consumo

energético proviene de la combustión de gas

natural (ACS, climatización de piscinas, clima-

tización del edificio, …), mientras que la electri-

cidad representa alrededor de 1/3 del mismo.

En cuanto al peso económico de ambas fuentes

energéticas, el escenario es totalmente opu-

esto, debido a que hoy por hoy el precio del kWh

de electricidad es muy superior al del gas natu-

ral. De este modo, la electricidad acaba repre-

sentando más del 60% del coste energético

en los centros deportivos, tal y como refleja el

gráfico de distribución del coste energético.

El consumo eléctrico de las instalaciones mues-

tra para este estudio está comprendido entre

los 800MWh y 1.500MWh anuales, es decir,

entre 100.000 y 200.000€ con un precio de

130€/MWh.

Por otro lado, el consumo anual de gas natu-

ral de estas instalaciones se mueve entre los

1.000MWh y los 3.000MWh, es decir entre

50.000€ y 150.000€.

Como se ha comentado en el alcance del estu-

dio, la instalación de equipos de medida y con-

taje eléctrico portátiles a los consumos más

relevantes de las instalaciones ha permitido

realizar una segmentación del consumo anual

de las mismas.

62

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 63: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

El gráfico siguiente muestra cuál es el peso de los diferentes equipos de consumo en una instala-

ción deportiva que dispone tanto de piscina de competición (25m), como de saunas, hidromasaje

y climatización en las salas de actividades dirigidas.

NOTA: Piscina de 25m climatizada. Saunas secas en los vestuarios masculino y femenino. Zona de

hidromasaje con jets de agua a presión. Enfriadora de agua para climatización de salas de actividades.

Si el centro deportivo no dispone de los servicios wellness (sauna, hidromasaje, jets de presión,…)

la reducción del consumo eléctrico del centro es del orden del 10%, de modo que el resto de con-

sumos gana más peso.

63

PROYECTO EFISport

Page 64: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

El rango de consumo es muy amplio y depende

de las necesidades térmicas del centro, que

básicamente dependen del diseño inicial del

edificio (altura de los techos, orientación de las

salas de actividades o sobredimensionado de

los equipos), del uso del mismo (salas de activi-

dades), del tamaño y número de piscinas, pero

sobre todo, del correcto uso que se haga de los

equipos de climatización e iluminación.

Tal y como se observa en ambos casos, las bom-

bas de filtrado del agua de la piscina represen-

tan más del 25% del consumo eléctrico de un

centro deportivo de estas características. Este

elevado porcentaje suele concentrarse en un

pequeño número de bombas de agua, las cua-

les funcionan mayoritariamente las 24 horas

del día para garantizar la calidad del agua en

todo momento. Si bien la normativa actual no

establece cada cuántas horas se debe haber

filtrado el vaso de la piscina, muchas instala-

ciones están diseñadas para hacerlo cada 6

horas (piscina privada) y cada 4 horas (piscina

pública). Este elevado consumo puede dismi-

nuir con la introducción de los tubos UV y el

uso de variadores de frecuencia en las bombas,

que permiten tanto un ahorro de agua como

de electricidad por el hecho de poder ajustar

el nivel de filtración a las necesidades reales de

la instalación.

Respecto a la iluminación, con consumos de

entre 100 y 250MWh, la gestión inteligente de

este ámbito aún es nula en la mayoría de insta-

laciones muestra. Si bien algunas presentaban

sensores de presencia y pulsadores temporiza-

dos en zonas concretas y de baja ocupación, la

tecnología y la gestión actual de la mayoría de

las lámparas no permiten un uso eficiente de

la iluminación, que se adecue a las condiciones

lumínicas de cada estancia y según las condici-

ones lumínicas exteriores.

En cuanto al consumo de los climatizadores,

también cerca del 25%, sólo una instalación

disponía de un sistema de caudal variable con

control de la temperatura por zonas, compu-

ertas motorizadas, sensores de ocupación por

CO2 y variadores de frecuencia en los motores

de los climatizadores. Por otro lado, otra insta-

lación tenía funcionando los climatizadores de

todas las salas las 24 horas del día, los 365 días

del año.

64

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 65: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

4.2 CONSUMOS ESPECÍFICOS DE LOS CENTROS: RATIOS ENERGÉTICAS

Con el fin de estudiar y comparar los niveles

de consumo de electricidad, gas y agua de los

5 centros auditados, es necesario elaborar

una serie de ratios: respecto a la superficie, el

número de personas usuarias que acceden a

las instalaciones a lo largo del año (usos) y tam-

bién el peso que representa para cada centro el

gasto de cada uno de estos suministros sobre

el gasto anual.

A continuación se resumen tanto las características del centro en cuanto a usuarios, superficies y

consumos de electricidad, gas y agua, así como las correspondientes ratios.

Centro 1 Centro 2 Centro 3 Centro 4 Centro 5

Características del centro

Usos anuales 167.692 551.456 612.000 211.000 134.625

Superficie (m2) 4.968 9.859 46.000 8.699 2.205

Superficie zona de aguas 11% 30% 9% 13% 25%

Superficie zona climatizada 54% 32% 14% 42% 68%

Superficie sauna (m2) 18 30 32 18 16

Consumos

ELECTRICIDAD (kWh) 876.086 1.856.792 1.433.974 1.085.991 465.175

GAS (kWh) 1.269.520 2.765.362 2.463.105 2.443.453 1.186.563

AGUA (m3) 4.375 44.797 100.974 20.046 7.215

Ratios sobre gasto económico anual

Electricidad 6% 7% 6% 10% 13%

Gas 4% 3% 4% 2% 9%

Agua 0,4% 2% 3% 7% 2%

Total suministros 11% 12% 13% 19% 24%

Ratios sobre superficie

kWh electricidad/m2 instalaciones 176 188 261 125 211

kWh térmico/m2 climatizados 478 873 448 665 791

m3 agua/m2 instalaciones 0,9 4,5 2,5 2,3 3,3

Ratios sobre usuarios

kWh electricidad/uso 5,2 3,4 2,3 5,1 3,5

kWh térmico/uso 7,6 5,0 4,0 11,6 8,8

litres agua/uso 26 81 165 95 54

65

PROYECTO EFISport

Page 66: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

El gráfico siguiente muestra la relación de superficies y accesos anuales de cada centro. Se observa

como el centro 3 es tres veces mayor que la media, lo que es debido que las instalaciones englo-

ban tanto una pista de atletismo como una extensa zona ajardinada y de pitch & put, entre otros

equipamientos.

En cuanto al peso que tienen los suministros de electricidad, gas y agua respecto el gasto anual

del centro, se observa una horquilla de entre el 10% y el 24%, siendo la electricidad el suministro

que conlleva más gasto económico, entre un 6 y un 13%, y el agua el que menos, entre un 0,4% y

un 2,8%.

66

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 67: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

En términos absolutos, tres de los 5 centros consumen alrededor de 2,5 GWh de gas anual, así

como un consumo de electricidad superior a 1GWh. Sin embargo, es en el consumo de agua donde

se encuentran mayores diferencias: mientras que el centro 1 consume poco más de 4.000m3 de

agua anuales, el centro 3 consume más de 100.000m3, 25 veces más.

Si se elaboran ratios de consumo de electricidad y gas por usuario, se obtienen resultados muy desiguales:

• Entre 2,3 y 5,2 kWh eléctricos / usuario y año

• Entre 4 y 11,6 kWh térmicos / usuario y año

De manera que los centros 2 y 3, los que más consumían, pasan a tener consumos por usuario menores.

67

PROYECTO EFISport

Page 68: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

En cuanto al consumo de electricidad y gas por unidad de superficie, se ha considerado:

• KWh electricidad/m2 cubierto

• KWh térmico/m2 climatizado

Donde se obtienen rangos con valores bastante variados pero con diferencias del mismo orden de magnitud:

• Entre 125 a 261 kWh eléctricos/m2

• Entre 448 y 873 kWh térmicos/m2

Respecto al consumo de agua por usuario, si bien se observan valores de entre 20 y 160 litros/usu-

ario, un consumo ajustado, tal y como se muestra en el apartado siguiente, se movería alrededor

de los 50litros/usuario. En el caso del centro 3, la gran cantidad de superficie ajardinada penaliza

el consumo por usuario, que ve corregida la ratio por m2 de instalación.

68

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 69: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

4.3 CONSUMO DE AGUA DE UN CENTRO DEPORTIVO

Si bien la sociedad actual es consciente del

coste económico que representan el gas natu-

ral y la electricidad, así como el impacto ambi-

ental que supone su consumo, a menudo el

agua es menospreciada en estos términos.

Tal y como se muestra en el gráfico siguiente, en 2009 se destinaba el 43% del consumo de agua

de las cuencas internas de Catalunya a los usos urbanos.

También en 2009, la Agència Catalana de l’Ai-

gua establecía un consumo de agua de 108,44

l/hab·día, un 11% menos que en 1994, con 121,44

l/hab·día. Esta disminución es debida mayo-

ritariamente a la concienciación que desde la

administración pública se lleva a cabo periódi-

camente, especialmente coincidiendo con el

verano y en periodos de sequía.

En el gráfico siguiente se observa la disminución del consumo de agua de los últimos 15 años, con

una importante influencia de las sequías de 2005-06 y 2007-08 en Cataluña, que dieron lugar a

algunas de las Ordenanzas Municipales de ahorro de agua.

69

PROYECTO EFISport

Page 70: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

A continuación se muestra la distribución anual

por meses de los costes que representan la

electricidad, el gas natural y el agua en 3 cen-

tros deportivos. Si bien los tres centros presen-

tan un volumen de consumo muy diferente, su

distribución final coincide. En términos de coste

económico, se puede establecer que un centro

deportivo destina el 11% de la factura anual

al agua, el 35% al gas natural y el 54% a la

electricidad.

Los gestores de uno de los centros deportivos

muestra de este proyecto realizan un segui-

miento del consumo de agua de las instalacio-

nes mediante contadores parciales de agua. De

esta manera pueden controlar el consumo de

agua para edificios y usos, evitar desviaciones

por culpa de fugas de agua o uso indebido de

las instalaciones. Este control también les per-

mite hacer un seguimiento de los ahorros deri-

vados de campañas de concienciación y de uso

racional del agua.

70

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 71: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

Este centro deportivo dispone de dos piscinas de 16 y 25m, un polideportivo y el edificio central.

Sus consumos se detallan a continuación.

2010 2011

Centro m3 % m3 %

Polideportivo 6.283 30% 6.855 34%

Piscina 10.101 48% 7.795 39%

Edificio Central 4.566 22% 5.482 27%

Total 20.951 20.132

71

PROYECTO EFISport

Page 72: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

Mediante los datos de acceso al centro, se calcula la ratio litros/usuario de los años 2010 y 2011.

Así se puede valorar si el consumo de agua de un mes está justificado por una mayor afluencia de

usuarios.

Se observa como en verano aumenta el consumo de agua por usuario. Las razones son el uso de

agua para riego y el mantenimiento de las piscinas en el mes de agosto.

Las ratios globales anuales fueron de 54,5 y

51 litros/usuario los años 2010 y 2011 respec-

tivamente. Estos valores anuales son bajos res-

pecto al Centro 3 anteriormente graficado que,

con 3 piscinas, obtiene una ratio de 107 litros/

usuario.

Gracias a contadores parciales de agua, el Cen-

tro 1 dispone de un registro mensual de con-

sumo de ACS (Agua Caliente Sanitaria) en el

Polideportivo, así como el control de las aporta-

ciones por renovación de agua en las piscinas.

La tabla siguiente muestra como el 30% del agua consumida en el Polideportivo el año 2010 fue

Agua Caliente Sanitaria (a 60 º C).

2010 2011

Polideportivo m3 % m3 %

ACS 1.881 30% 2.227 32%

Agua fría 4.402 70% 4.628 68%

72

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 73: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

Sin embargo, las lecturas mensuales de los contadores revelan que el peso de la ACS es muy dife-

rente según el mes. El gráfico siguiente muestra como los meses más fríos el ACS llega al 50%.

En cuanto al consumo de agua en el edificio Piscina, la tabla siguiente muestra el desglose del con-

sumo de los años 2010 y 2011. Se observa una reducción del 37% de la partida Resto de consu-

mos, que principalmente está representada por las duchas y los sanitarios.

2010 2011

Piscina m3 % m3 %

Renovación vaso pequeño 1.171 12% 1.163 15%

Renovación vaso grande 2.292 23% 2.462 32%

Resto de consumos 6.638 66% 4.170 53%

73

PROYECTO EFISport

Page 74: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

La renovación de agua de las piscinas representa aproximadamente un 17% del consumo de agua

total del Centro 1. Además, tal y como se observa en el gráfico siguiente, las tareas de mantenimi-

ento y limpieza de la piscina grande en agosto representaron el 9% del consumo anual de agua de

la zona piscina en 2010.

El gráfico siguiente muestra como, a excepción del mes de agosto en que se encuentra el manteni-

miento de la piscina grande, el consumo de duchas y sanitarios representan más del 70% del con-

sumo de agua de la piscina.

74

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 75: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

NC

LUS

ION

ES

4.4 POTENCIAL DE AHORRO DE LOS CENTROS DEPORTIVOS

Finalmente, se ha estimado un potencial de

ahorro para los puntos de consumo anterior-

mente indicados, así como por aquellos aspec-

tos que aportan un ahorro energético aunque

no estén relacionados directamente con la tec-

nología, sino con la gestión y la concienciación.

1. Contratación (mejora del precio de electri-

cidad y gas natural) - 5%

2. Iluminación - 35-50%

3. Climatización (energía térmica: calderas,

enfriadoras y deshumectadora) - 15-25%

4. Motores (climatizadores, bombas de

agua: filtrado piscina, calefacción, ACS…)

- 10-30%

5. Generación de energía térmica (cambio

calderas) - 15%

6. Gestión del agua. Variable, según diseño

inicial. Hasta un 40%

7. Concienciación - 5%

8. Gestión de los equipos - 20%

9. Sistema de Gestión Energética - 5%

10. Empresa de Servicios Energéticos (ESE) -

según los límites de responsabilidad den-

tro del centro deportivo.

En términos generales en las instalaciones

muestra se observa un ahorro potencial de

entre el 25% y el 35% en el coste total en elec-

tricidad, mientras que respecto al gas natural

el ahorro entre producción de energía térmica

y mejora del precio del combustible está entre

el 15% y el 25% de la factura anual. Un incon-

veniente importante en la coyuntura actual es

que se requieren inversiones elevadas para

realizar el cambio de calderas de gas natu-

ral, precisamente en un momento en que las

empresas no disponen de liquidez.

En cuanto al potencial de ahorro en agua, éste

se podría cuantificar entre un 25% y un 40%.

Sin embargo, esta es una horquilla bastante

aproximada, ya que en las auditorías energéti-

cas realizadas no se instalaron contadores par-

ciales de agua, y basada en datos de un centro

deportivo que sí realiza un seguimiento desglo-

sado del consumo de agua, junto con una valo-

ración de la tecnología actual de los emisores

de agua (grifos, duchas, lavabos…).

75

PROYECTO EFISport

Page 76: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

5. RECOMENDACIONES

Con el fin de hacer llegar el mensaje a las per-

sonas responsables y usuarias de las instala-

ciones deportivas se han elaborado una serie

de consignas, metodologías o recomendaci-

ones de buenas prácticas, que se recogen a

continuación:

76

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 77: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

5.1 CLIMATIZACIÓN

Público objetivo: Gestores de instalaciones

deportivas

• Establecer temperaturas de consigna coheren-

tes según el uso de la sala y la época del año.

• Hacer uso de termostatos programables y

que éstos no estén al alcance de los usuarios.

• Revisar el estado del aislamiento de la red de

conducción de calor y frío.

• Instalar recuperadores de calor en los actu-

ales climatizadores o extracciones de aire.

De esta manera se consigue aprovechar una

parte muy importante de la energía, sobre

todo en invierno y en verano, en zonas cli-

matizadas como salas de actividades, vestu-

arios o piscinas.

• Instalar variadores de frecuencia en los

motores de los climatizadores, así como sen-

sores de calidad del aire, que permitan ajus-

tar el nivel de renovación de éste según la

ocupación.

• Implantación de un sistema de gestión inte-

gral, que permita la visualización, el control y

la actuación sobre las temperaturas de con-

signa establecidas para cada estancia, según

horarios preestabecidos de utilización de las

salas. Estos sistemas permiten optimizar los

recursos empleados, haciendo uso del free-

cooling de los climatizadores, los variadores

de frecuencia en sistemas de caudal variable

y, por tanto, reducen el gasto térmico tanto

en invierno como en verano.

• Instalar protecciones solares exteriores (tol-

dos, cortinas…).

Público objetivo: Trabajadores

• Mantener las estancias climatizadas de uso

no deportivo a 21 º C en invierno y a 26 º C

en verano. Por cada grado por encima o por

debajo de estas temperaturas de referencia

se consume un 8% más de energía.

• Mantener cerradas las puertas y ventanas de

las estancias climatizadas ayuda a minimizar

las pérdidas de temperatura, conservando al

máximo las condiciones de climatización inte-

riores del local. En consecuencia, se favorece

el ahorro de energía.

Público objetivo: Usuarios

• Respetar la temperatura de las salas y no

manipular los sistemas de ventilación o

climatización.

77

PROYECTO EFISport

Page 78: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

5.2 ILUMINACIÓN

Público objetivo:

Gestores de instalaciones deportivas

• Uso de lámparas de bajo consumo y fluores-

centes con reactancia electrónica.

• Siempre y cuando el periodo de retorno lo

justifique, sustitución de lámparas halógenas

por otras LED, con un consumo hasta 5 veces

menor. Sustitución de fluorescentes lineales

por tubos LED, que consumen la mitad.

• Utilizar sensores de presencia en zonas de

baja ocupación: pasillos, aseos, salas de esti-

ramientos, etc.

• Utilizar fotocélulas para gestionar la ilumina-

ción exterior, así como también la de zonas

de paso muy iluminadas, junto con sensores

de presencia.

• En general, implantar un Sistema de Gestión

Inteligente de la iluminación, el cual adecue

el flujo de luz que aporten los fluorescentes/

LEDs en cada momento y según los requeri-

mientos lumínicos de la sala y la aportación

de luz natural que hay en cada momento.

• Pintar las paredes con colores claros.

Público objetivo:

Trabajadores y usuarios

• Ser conscientes de apagar las luces que sean

innecesarias.

• Evitar encender luces innecesariamente tam-

bién puede contribuir al ahorro de energía.

• Pensar en aprovechar la luz natural siempre

que sea posible.

• Desconectar las luces de las salas, pasillos,

despachos, etc. que estén desocupados.

78

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 79: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

5.3 AHORRO DE AGUA

Público objetivo:

Gestores de instalaciones deportivas

• Uso de grifos termostáticos y

temporizados en las duchas:

ahorro del 15% de ener-

gía. La energía representa

de 3 a 6 veces el coste del

agua caliente ahorrada.

• Cambio de cabezal de las

duchas por otras de bajo

consumo: 30-65% de ahorro de

agua. Muchas de las duchas de las ins-

talaciones actuales mantienen cabezales que

malgastan el agua.

• Instalación de aireadores (perlizadores) en

los grifos: ahorro de hasta el 70% de agua.

Se obtiene una sensación de mayor pre-

sión y de más agua, provocada por la mez-

cla aire-agua.

• Instalación de reductores volumétricos a la

entrada de las duchas: 20-35% ahorro. Debe

tenerse en cuenta que por cada bar de pre-

sión de más, respecto a la presión media de

2,5 bar, se consume un 15% más de agua.

• Uso de WC de doble descarga: 40-60% de

ahorro de agua.

• Sustitución de los actuales fluxores de los

inodoros por otros más economizadores.

• Sustitución a urinarios secos, muy útiles para

zonas con gran afluencia de usuarios.

• Aprovechamiento de agua de la lluvia para

sanitarios y/o jardinería.

• Aprovechamiento de aguas grises para

sanitarios.

• Adaptación/sustitución de plantas por espe-

cies menos consumidoras de agua.

• Promover que la empresa encargada de la

jardinería practique la xerojardinería: jardi-

nería orientada al ahorro de agua.

Público objetivo:

Usuarios

Aunque su comportamiento

puede incidir poco en la reduc-

ción de consumo de agua,

se destacan las siguientes

recomendaciones.

• Promover la descarga simple

de agua en los inodoros que dis-

pongan de ella. Recordarlo medi-

ante carteles en el lugar de consumo.

• Promover la ducha rápida, indicando los litros

de agua que se utilizan diariamente en el centro

en la zona de duchas.

79

PROYECTO EFISport

Page 80: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

5.4 PISCINAS

Público objetivo: Gestores de instalaciones deportivas

• Cloración salina.

• Menor mantenimiento y coste en produc-

tos químicos.

• Mayor seguridad, sobre todo en pequeñas

instalaciones privadas y con personal poco

cualificado.

• Mayor calidad del agua y beneficios para

las personas (no irritación de los ojos,

protege el cabello, no irritación de la piel,

mayor durabilidad de los bañadores …).

• Desinfección del agua mediante luz UV:

mayor calidad y ahorro de agua.

En el gráfico siguiente se observa como en un estudio realizado por FLUIDRA en una piscina de

400m3 se consiguen ahorros de hasta el 70% en agua, así como una reducción del nivel de cloro

combinado presente en el agua, responsable del mal olor en las piscinas.

Siempre y cuando la calidad del agua lo permita, el uso de las lámparas UV durante la noche supone

un ahorro económico importante, ya que estos equipos pueden llegar a tener potencias de hasta 4kW.

• Uso de mantas térmicas en las piscinas:

reducción de las pérdidas por evaporación.

• Cierre de los vasos de compensación: menor eva-

poración y corrosión de los equipos de la sala de

máquinas. Mayor confort para los trabajadores.

• Instalación de variadores de frecuencia

en bombas de agua de calentamiento del

Agua Caliente Sanitaria y vasos de las pis-

cinas. Según si se está más o menos cerca

de la temperatura deseada, bombear más o

menos caudal de agua. Actualmente muchas

de estas bombas funcionan ininterrumpida-

mente todas las horas que el centro perma-

nece abierto.

80

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 81: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

Filtración:

• Instalación de variadores de frecuencia en las

bombas de agua: permite ajustar el nivel de

filtración según la ocupación o la tarifa eléc-

trica. Siempre que la calidad del agua lo per-

mita, filtrar a menor velocidad supone unos

ahorros importantes ya que la potencia con-

sumida por la bomba es proporcional al cubo

del caudal impulsado.

El gráfico siguiente muestra la regulación de las bombas de agua que se lleva a cabo mediante vari-

adores de frecuencia, los cuales aumentan la velocidad de los motores de las bombas durante las

noches, aprovechando un menor coste de la electricidad:

Se observa como durante el día se trabaja con potencias de entre 42 y 45kW, una reducción del

25% respecto a la potencia de filtración nocturna, 62kW.

Por otra parte, debe tenerse en cuenta que no

todas las bombas de agua presentan los mis-

mos costes de operación. Un estudio realizado

por la consultoría BioQuat pone de manifiesto

como, por unas presiones de entre 12 y 14 mca,

hay diferencias de hasta un 50% en el coste

de bombeo entre 4 bombas del mercado del

mismo segmento.

81

PROYECTO EFISport

Page 82: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

El gráfico siguiente muestra como, para a una presión de trabajo de 14m.c.a., la bomba represen-

tada en color azul tiene un coste energético de bombeo de 0,06kWh/m3, mientras que el de la

verde es de 0,08kWh/m3, un 33% mayor.

Para poder comparar las diferentes bombas, se adjunta la curva característica de cada una. Las

bombas azul y roja son de 7,5CV, mientras que las verde y lila de 10CV.

82

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 83: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

Dicho de otro modo, en el momento de escoger las bombas de agua de una instalación es muy

importante tener en cuenta la eficiencia hidráulica de éstas en el punto de trabajo de la instalación.

Entiéndase la eficiencia hidráulica como la razón entre la potencia hidráulica y la potencia eléc-

trica. El gráfico siguiente muestra como la diferencia en eficiencia conlleva las diferencias anteri-

ormente mostradas.

Si se calcula el coste de filtrado de una piscina de 25m con un vaso de 1.000m3, a razón de 4 reno-

vaciones diarias del vaso de la piscina, se obtienen diferencias de más de 3.000€ anuales en con-

sumo de electricidad para el conjunto de la instalación para una presión de 12m.c.a.

imagen30.tif

83

PROYECTO EFISport

Page 84: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

RE

CO

ME

ND

AC

ION

ES

Público objetivo:

Trabajadores

• Realizar la renovación de agua de los vasos

junto con la limpieza de los filtros de las

piscinas.

• Uso del agua de renovación, o proveniente

de la limpieza de los filtros, a sanitarios o jar-

dinería (previa eliminación del cloro).

Público objetivo:

Usuarios

• Mantener la higiene corporal y ducharse

antes de entrar en la piscina

• Utilizar gorros de baño

• No emitir sustancias orgánicas

• No entrar comida en la piscina

NOTA: Estas recomendaciones, si bien básicas, comportan un ahorro en agentes químicos y nece-

SIDADESDElLTRACI«NYTRATAMIENTODELAGUA

84

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 85: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

TAB

LA

DE

CO

NV

ER

SIÓ

N E

NE

RG

ÉT

ICA

6. TABLA DE CONVERSIÓN ENERGÉTICA

1kWh eléctrico = 0,24 kg CO2

(según el mix energético español el año

2010)

1kWh gas natural = 0,2016 kg CO2

Automóvil:

2,6kg CO2/litro gasoil

2,3kg CO2/litro gasolina

Automóvil:

120g/km | 1.200kg/año

(con 10.000km) = plantar 4 árboles

Familia 4 personas:

Electricidad:

3600kWh/año - 864kg CO2/año

Gas natural

6000kWh/año – 1.210kg CO2/año

TOTAL = 2.074 kg CO2/año

Árbol = 300kg CO2/año

Gasoil = 2,6kg CO2/litro

Desplazamiento en avión = 0,25kg CO2/km

Desplazamiento en autobús = 0,06kg CO2/km

Tren/metro = 0,03kg CO2/km

Desecho = 3kg CO2/kg de basura | familia

600kg de basura por año = 1.800kg CO2 en

basura

85

PROYECTO EFISport

Page 86: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

IÓN

7. COMUNICACIÓN

Este Manual de mejores prácticas se centra

en el diagnóstico, las conclusiones y las reco-

mendaciones para el logro de mejoras tanto

técnicas como de actuación para conseguir

sobresalir en eficiencia energética en las ins-

talaciones deportivas. Como se ha explicitado

anteriormente, los objetivos principales de este

manual son los de conseguir un ahorro de ener-

gía significativo y que esto repercuta en una

mayor sostenibilidad tanto ambiental como de

negocio.

Hay que ser conscientes sin embargo, de que

sin una comunicación efectiva con los públi-

cos objetivos (tanto internos como externos)

para la aplicación de las recomendaciones del

Manual, difícilmente logrará implementar con

éxito las mejoras que se proponen. Primero,

es necesario que los máximos responsables de

las instalaciones asuman los contenidos y las

mejoras que puede suponer para su negocio,

tanto en lo referente a la imagen como a las

cuentas de resultados.

Después, hay que trasladar estos valores a los

trabajadores para que se adhieran a ellos, los

apoyen y los apliquen. Finalmente, hay que sen-

sibilizar y concienciar a los usuarios de que sus

acciones, a menudo de fácil cumplimiento, con-

tribuirán positivamente en el éxito de la cam-

paña para reducir el gasto energético y por

tanto, mejorar la sostenibilidad ambiental.

En este sentido, a continuación se detallan

diferentes aspectos a tener en cuenta para la

comunicación y la sensibilización para lograr la

eficiencia energética.

86

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 87: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

IÓN

7.1 OBJETIVOS DE LA COMUNICACIÓN

En primer lugar, se han definido los objetivos de comunicación para el proyecto EFISport.

• Una difusión lo más amplia posible de las con-

clusiones y recomendaciones del estudio de

ahorro energético en las instalaciones depor-

tivas entre los públicos objetivos.

• Una imagen del proyecto EFISport percibida

como positiva y un aumento de notoriedad

de la instalación o grupo que implementa las

acciones de mejora en eficiencia energética.

• Visualización de las acciones surgidas e

impulsadas por Indescat y cada una de las

empresas e instalaciones deportivas que las

lleven a cabo.

• Establecimiento de un calendario efectivo de

acciones comunicativas.

• Respuesta de “compra”: el objetivo final es

que las conclusiones y recomendaciones

sean percibidas como útiles y se derive la

aplicación de estas por parte de los diversos

públicos objetivos.

7.2 PÚBLICOS OBJETIVOS

Hay que tener en cuenta, como se detalla más

adelante, que la priorización de mensajes vari-

ará en función del público al que nos dirigimos,

ya que mientras que los directivos y gestores

de instalaciones priorizarán el beneficio/ahorro

económico, para el público usuario el mensaje

principal debe centrarse en la sostenibilidad

ambiental. Para resumirlo, decimos que hay

que adaptar el mensaje al público, utilizando

diferentes variaciones de la misma melodía.

Gracias a un análisis detallado del entorno

comunicativo del sector de las instalaciones

deportivas y de la incidencia que puede tener

la implementación de un proyecto de mejora

de la eficiencia energética, se han definido los

diferentes públicos objetivos.

A. Públicos internos:

a. Consejos de administración y

accionistas.

b. Consejos de dirección y directivos.

c. Gestores de las instalaciones

deportivas.

d. Trabajadores.

B. Públicos externos:

a. Proyectistas de instalaciones

deportivas.

b. Usuarios.

c. Federaciones / Clubes deportivos

d. Institucionales / administración.

e. Medios de comunicación (de

proximidad).

87

PROYECTO EFISport

Page 88: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

IÓN

7.3 POSICIONAMIENTO COMUNICATIVO Y MENSAJES PRINCIPALES

Dentro del Plan de comunicación del proyecto

EFISport se ha trabajado a fondo para la con-

secución de un posicionamiento claro, definido

y coherente para transmitir los objetivos y los

beneficios que conlleva. El posicio namiento

marca la identidad de un proyecto. Es el con-

junto de atributos que lo identifican y diferen-

cian de otras acciones llevadas a cabo en el

pasado.

En el caso que nos ocupa, y en base al posici-

onamiento definido, se ha elegido como pala-

bras clave para la comunicación: “Eficiencia

energética en el deporte = ahorro económico =

sostenibilidad ambiental”. De ahí surge el con-

cepto eje de comunicación: “Promovamos el

ahorro energético en las instalaciones depor-

tivas”. Y finalmente, se destacan tres objetivos

estratégicos: la disminución de costes ener-

géticos, medioambientales y económicos; el

aumento de la competitividad y racionalización

de los recursos empleados, y la comunicación,

concienciación y participación de los públicos.

De todo ello surge un lema que ayuda a comu-

nicar el posicionamiento. El utilizado en la

campaña de comunicación que algunas insta-

laciones ya han comenzado a implementar es

el siguiente:

·”Juntos hacemos el deporte más sostenible”De este posicionamiento ya definido surgen unos mensajes clave principales a comunicar a los

públicos objetivos:

• La empresa/instalación deportiva se adhiere

e implementa una campaña de eficiencia

energética (EFISport) promovida e impulsada

por Indescat, el clúster catalán de la indus-

tria del deporte, y con el apoyo del ICAEN

(Institut Català d’Energia).

• La campaña incluye un esfuerzo de comuni-

cación como nunca se había hecho para con-

seguir la implicación de todos los públicos.

• La campaña se dirige a gestores y proyectis-

tas, trabajadores y usuarios de instalaciones

deportivas, entre otros.

• Las recomendaciones surgen de las conclu-

siones de un estudio que analiza diversas

instalaciones deportivas de miembros del

clúster Indescat y se aplican a todas las tipo-

logías de instalaciones.

• La aplicación de estas recomendaciones de

eficiencia energética tienen como objetivo

una mayor sostenibilidad ambiental y un

ahorro económico considerable. El poten-

cial de ahorro aproximado según la actividad

de consumo varía mucho según el año de

construcción del centro, así como del equipo

(maquinaria) que se utilice, y el correcto

dimensionado de éste en relación al servicio

que debe dar, pero de media:

• Gestión del agua: variable según diseño

de inicial, hasta un 40%.

• Electricidad: ahorro potencial de entre

un 25% y un 35% del coste total.

• Gas natural: entre la mejora en la pro-

ducción y del precio del combustible,

ahorro de entre un 15% y un 25% de la

factura anual.

• El presente Manual de mejores prácticas se

hace extensivo a todo el sector para favore-

cer su aplicación.

88

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 89: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

IÓN

Como se adelantaba en el apartado “públicos”,

hay que destacar que la priorización de men-

sajes se hace en función del público al que nos

dirigimos en cada momento. Mientras que ante

el público interno se debe priorizar el binomio

“eficiencia energética = ahorro económico”,

para el público externo - sobre todo usuarios-

hay que priorizar “eficiencia energética = sos-

tenibilidad ambiental”.

Así pues, en todos los materiales que desde

Indescat se han trabajado para implementar

la comunicación de las recomendaciones sur-

gidas en el proyecto EFISport, se ha tenido en

cuenta esta priorización de mensajes y la adap-

tación de registro al público objetivo al que se

dirige cada acción comunicativa.

7.4 ACCIONES DE COMUNICACIÓN

En base al análisis del entorno comunicativo

del sector de las instalaciones deportivas y

de los públicos objetivos, en coherencia con

el posicionamiento comunicativo propuesto y

establecido y los mensajes claves resultantes

escogidos y de su priorización, y una vez anali-

zados y priorizados los canales y herramientas

de comunicación más usados en las empresas

que gestionan instalaciones deportivas, se pro-

ponen una serie de acciones de comunicación

a implementar.

La bondad de estas acciones es que todas se

adecúan a la consecución del objetivo final: la

difusión de la campaña de eficiencia energética

y de sus recomendaciones. Se pueden aplicar

tantas actuaciones como se considere opor-

tuno, en función de las herramientas y canales

de comunicación de que disponga cada orga-

nización/instalación deportiva. Obviamente,

cuantas más se apliquen, más posibilidades

de éxito en la sensibilización, conciencia-

ción e implicación/adhesión de los públicos

objetivos.

Aparte de cada acción de comunicación propu-

esta, se definen los públicos objetivos a los que

van dirigidas, los materiales a entregar/trabajar

para la consecución de una comunicación efec-

tiva y los objetivos/beneficios de cada acción.

89

PROYECTO EFISport

Page 90: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

EFISportes un proyecto de:

dƵĐŽůĂďŽƌĂĐŝſŶŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐĞĮĐŝĞŶƚĞƐLJƚƵŽƉŝŶŝſŶĞƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚĞ

ŽŵĞŶƚĂƋƵĠƚĞƉĂƌĞĐĞĞƐƚĂĐĂŵƉĂŹĂĚĞĂŚŽƌƌŽĞŶĞƌŐĠƟĐŽĞŶ;ďƵnjſŶ

ƐƵŐĞƌĞŶĐŝĂƐĐŽƌƌĞŽͿ

DĂŶƚĠŶĞůƚĞƌŵŽƐƚĂƚŽĚĞĐůŝŵĂƟnjĂĐŝſŶĂϮϱǑĞŶǀĞƌĂŶŽLJĂ

ϮϭǑĞŶŝŶǀŝĞƌŶŽWĂƌĂĐŽŶƐĞƌǀĂƌůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂĂĚĞĐƵĂĚĂŵĂŶƚĠŶĐĞƌƌĂĚĂƐůĂƐ

ƉƵĞƌƚĂƐLJǀĞŶƚĂŶĂƐĚĞůĂƐĞƐƚĂŶĐŝĂƐĐůŝŵĂƟnjĂĚĂƐƉƌŽǀĞĐŚĂůĂůƵnjŶĂƚƵƌĂůƉĂŐĂůĂƐůƵĐĞƐƋƵĞƐĞĂŶŝŶŶĞĐĞƐĂƌŝĂƐ

ĞƐĐŽŶĞĐƚĂůĂƐůƵĐĞƐĚĞůĂƐƐĂůĂƐƉĂƐŝůůŽƐĚĞƐƉĂĐŚŽƐĞƚĐƋƵĞ

ĞƐƚĠŶĚĞƐŽĐƵƉĂĚŽƐůŵĞũŽƌƐĂůǀĂƉĂŶƚĂůůĂƐĞƐůĂƉĂŶƚĂůůĂĂƉĂŐĂĚĂĞƐĐŽŶĞĐƚĂĚĞůĂĐŽƌƌŝĞŶƚĞĞůĠĐƚƌŝĐĂƚŽĚŽƐůŽƐĂƉĂƌĂƚŽƐƋƵĞŶŽ

ĞƐƚĠƐƵƟůŝnjĂŶĚŽhŶĂƉĂƌĂƚŽĞŶŵŽĚŽĚĞĞƐƉĞƌĂ;^ƚĂŶĚLJͿ

ƐŝŐƵĞĐŽŶƐƵŵŝĞŶĚŽĞŶĞƌŐşĂ

ůĂŚŽƌƌŽĚĞĞŶĞƌŐşĂŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐLJĨĂǀŽƌĞĐĞĞůďƵĞŶ

ĨƵŶĐŝŽŶĂŵŝĞŶƚŽĚĞůĐĞŶƚƌŽƉŽƌůŽĐƵĂůƌĞĐŽŵĞŶĚĂŵŽƐ

Juntos hacemos el deporte más sostenible

CO

MU

NIC

AC

IÓN

A. Acciones de comunicación interna:

a. Reuniones internas consejo de administración y/o consejo de dirección

Público objetivo: consejos de administración, accionistas, directivos, gestores (efecto cadena).

Formato: dossier informativo que incluye: carta explicativa del estudio EFISport con las prin-

cipales conclusiones, decálogo de recomendaciones para trabajadores (según ámbito), PDF

de cartelería y resumen de campaña de comunicación en general.

Objetivo: adhesión de los primeros actores de la cadena interna y conseguir su apoyo para

implementarla. Dar a conocer el mensaje internamente a los máximos responsables de

impulsar la campaña de eficiencia energética.

b. Mailing dirección y gestores de instalaciones

Público objetivo: consejos de administración, accionistas, directivos, gestores (efecto cadena).

Formato: carta explicativa del estudio con principales conclusiones y decálogo de recomen-

daciones para públicos (trabajadores y usuarios).

Objetivo: dar a conocer el mensaje internamente a las personas participantes en la toma de

decisiones para la implementación del proyecto y que éste se difunda en cadena a todos los

estamentos de la organización.

c. Mailing trabajadores de instalaciones deportivas

Público objetivo: trabajadores de las instalaciones pertenecientes a la empresa/instalación que

implementa el proyecto de mejora en eficiencia energética.

Formato: carta muy sencilla y clara con explicación (simple) de la campaña y decálogo de reco-

mendaciones (técnicas, administración y otros). Se puede distribuir a través de la propia estruc-

tura de gestión y comunicación (mailing, intranet, etc.).

Objetivo: que se adhieran y sigan las recomendaciones. Obtención de respuesta, que “compar-

tan su opinión”, vía buzón de sugerencias (on y off line), encuentros con la dirección, etc. Pasado

un tiempo desde el lanzamiento e imple-

mentación de la campaña, es importante

comunicar los resultados obtenidos,

para conseguir así una mayor adhesión

y participación.

d. Cartelería con recomendaciones en

las salas de reuniones

Público objetivo: todo el público con-

siderado interno a las instalaciones

deportivas.

Formato: el texto de las recomen-

daciones dirigidas a trabajadores

en formato “cartel”, situado en un

lugar visible en las salas de reunio-

nes de cada instalación deportiva.

Objetivo: reiteración del mensaje

y de las recomendaciones y apli-

cación de las mismas.

90

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 91: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

EFISportes un proyecto de:

dƵĐŽůĂďŽƌĂĐŝſŶŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐĞĮĐŝĞŶƚĞƐLJƚƵŽƉŝŶŝſŶĞƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚĞ

ŽŵĞŶƚĂƋƵĠƚĞƉĂƌĞĐĞĞƐƚĂĐĂŵƉĂŹĂĚĞĂŚŽƌƌŽĞŶĞƌŐĠƟĐŽĞŶ;ďƵnjſŶ

ƐƵŐĞƌĞŶĐŝĂƐĐŽƌƌĞŽͿ

DĂŶƚĠŶĞůƚĞƌŵŽƐƚĂƚŽĚĞĐůŝŵĂƟnjĂĐŝſŶĂϮϱǑĞŶǀĞƌĂŶŽLJĂϮϭǑĞŶŝŶǀŝĞƌŶŽWĂƌĂĐŽŶƐĞƌǀĂƌůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂĂĚĞĐƵĂĚĂŵĂŶƚĠŶĐĞƌƌĂĚĂƐůĂƐƉƵĞƌƚĂƐLJǀĞŶƚĂŶĂƐĚĞůĂƐĞƐƚĂŶĐŝĂƐĐůŝŵĂƟnjĂĚĂƐƉƌŽǀĞĐŚĂůĂůƵnjŶĂƚƵƌĂůĂƉĂŐĂůĂƐůƵĐĞƐƋƵĞƐĞĂŶŝŶŶĞĐĞƐĂƌŝĂƐůĂŐƵĂĞƐƵŶƌĞĐƵƌƐŽŵƵLJƉƌĞĐŝĂĚŽŚĂnjďƵĞŶƵƐŽĚĞĞůůĂ

ĐŝĞƌƌĂůŽƐŐƌŝĨŽƐhƟůŝnjĂůĂĚĞƐĐĂƌŐĂƐŝŵƉůĞĞŶĞůtƐŝĞŵƉƌĞƋƵĞƐĞĂƉŽƐŝďůĞ

ůĂŚŽƌƌŽĚĞĞŶĞƌŐşĂŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐLJĨĂǀŽƌĞĐĞĞůďƵĞŶĨƵŶĐŝŽŶĂŵŝĞŶƚŽĚĞůĐĞŶƚƌŽƉŽƌůŽĐƵĂůƌĞĐŽŵĞŶĚĂŵŽƐ

Juntos hacemos el deporte más sostenible

EFISportes un proyecto de:

Juntos hacemos el deporte

más sostenible

Colabora con el

ĂŚŽƌƌŽĞŶĞƌŐĠƟĐŽ

siempre que sea

ƉŽƐŝďůĞƵƟůŝnjĂůĂ

descarga simple.

CO

MU

NIC

AC

IÓN

B. Acciones de comunicación externa:

a. Placement de “decálogo básico” de

recomendaciones en espacios diversos

Público objetivo: usuarios de las instala-

ciones deportivas.

Formato: el texto del decálogo en forma

“cartel” para poderlo colgar en un lugar visi-

ble en espacios diversos de las instalaciones

deportivas: vestíbulos, vestuarios, zonas de

vending, cafeterías y restaurantes…

Objetivo: dar a conocer la campaña a los

usuarios, hacerles partícipes de ésta y

que sigan las recomendaciones. Opción

de generar feedback a través de “buzón

de sugerencias” on y off line.

b. Placement de recomendaciones

específicas en puntos estratégicos

Público objetivo: usuarios de las insta-

laciones deportivas.

Formato: pegatinas (un modelo por

recomendación) con mensajes muy

concretos y directos situadas en pun-

tos estratégicos (cerca de los sanitarios,

puntos de luz, saunas, etc.)

Objetivo: recordatorio directo de las

recomendaciones en el mismo lugar

donde deberían aplicarse.

c. Transmisión de mensajes/decálogo

básico en pantallas y canales cerrados

de TV de las instalaciones deportivas

Público objetivo: usuarios de las instala-

ciones deportivas.

Formato: el texto del decálogo en forma

“pantallazo” Power Point para retrans-

mitirlo en las pantallas o canales cer-

rados de TV en aquellas instalaciones

deportivas que dispongan de ellos.

Objetivo: dar a conocer la campaña a los

usuarios, hacerles partícipes de ésta y

que sigan las recomendaciones. Opción

de generar feedback a través de “buzón

de sugerencias” on y off line.

91

PROYECTO EFISport

Page 92: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

IÓN

d. Noticia destacada en la web y el newsletter de la empresa/instalación

Público objetivo: trabajadores, usuarios de las instalaciones deportivas y otros públicos.

Formato: noticia corta, con link a explicación de proyecto y de las bondades de la eficiencia

energética para la sostenibilidad ambiental, conclusiones y decálogo de recomendaciones

adjunto (cartel en formato PDF).

Objetivo: dar a conocer la campaña a los públicos y generar apoyos, hacerles partícipes de

ésta y que sigan las recomendaciones. Opción de generar retorno a través de “buzón de

sugerencias” on y off line.

e. Dinamización en las redes sociales en las que tenga presencia la empresa / instalación

Público objetivo: varios

Formato: generación de posts en las cuentas de facebook, twitter, … sobre la puesta en

marcha de la campaña de concienciación y sensibilización, con links que dirijan a la noticia

de la página web de la empresa / instalación.

Objetivo: dar a conocer la campaña a todos los contactos y seguidores que la empresa/ins-

talación tenga en las redes sociales y generar interés para que enlacen a las web corporati-

vas. Buscar adhesiones y feedback.

f. Reuniones con instituciones/administraciones de proximidad

Público objetivo: institucional, dirigentes de los departamentos u organismos que pueden

tener relación con la eficiencia energética y las instalaciones deportivas en el territorio

donde se encuentra la instalación.

Formato: Reuniones con los departamentos/organismos relacionados.

Objetivo: dar a conocer la implementación del proyecto y la campaña de ahorro energético

en las administraciones públicas del territorio, ganar adhesiones y apoyo institucional.

92

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 93: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

CO

MU

NIC

AC

IÓN

IMPLEMENTACIÓN

Con la implementación de estas acciones de

comunicación se pretende, como se ha explici-

tado reiteradamente, conseguir que la puesta

en marcha de la campaña de eficiencia ener-

gética sea lo más exitosa posible. A más comu-

nicación, más difusión y concienciación y más

adhesiones.

Por último, cabe recordar la importancia de

ser coherentes con el posicionamiento comu-

nicativo establecido, de priorizar los mensa-

jes al público objetivo al que nos dirigimos, de

adaptar el registro comunicativo, y de utilizar

los canales y herramientas (y formatos) más

adecuados.

En conclusión, con la aplicación de las accio-

nes propuestas se conseguirá una comunica-

ción efectiva. Esto revertirá, a buen seguro, en

un mayor cumplimiento y seguimiento de las

recomendaciones y por tanto, en un aumento

de la eficiencia energética y de la sostenibilidad

tanto económica como ambiental.

93

PROYECTO EFISport

Page 94: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

EN

LA

CE

S D

E IN

TE

S

8. ENLACES DE INTERÉS

Institut Català d’Energia – ICAEN

gencat.cat/icaen

Secretaria General de l’Esport

www.gencat.cat/esports

Agència d’Energia de Barcelona

www.barcelonaenergia.cat

Diputació de Barcelona

www.diba.es/web/esports/equipaments

Instituto para la Diversificación

y Ahorro de la Energía – IDAE –

www.idae.es

Fundación de la Energía

de la Comunidad de Madrid

www.fenercom.com

Fundación Empresa&Clima

www.empresaclima.org

Comisión Nacional de Energía

www.cne.es

Red Eléctrica de España

www.ree.es

Canal Empresa Eficiente de Gas Natural

www.empresaeficiente.com

94

PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas

Page 95: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas
Page 96: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas. Manual de mejores prácticas

Amb la col·laboració de: Con la colaboración de:

Amb el suport de: Con el apoyo de: