EF NBJH EF Un sector punter - Diari de Terrassa › estaticos › pdf ›...

Dtdossier

Un sector punter

EL METALL

Dissabte, 26 de maig de 2018 Diari de Terrassa2 DtDossier

UNA INDÚSTRIA FORTA I AMB OPORTUNITATS

ques professionals q ue demanen les empreses. Sovint, aquestes re-quereixen que la mà d’obra sigui qualificada i, en conseqüència, els professionals reben una retribució salarial ressenyable.

Segons les dades facilitades per Empresa i Coneixement, l’embran-zida de la producció del 2017 va afavorir un repunt dels preus in-dustrials del sector a Catalunya, al-hora que l’ocupació va créixer a un bon ritme del 3,6 per cent.

L’activitat econòmica de la me-tal·lúrgia es compon de tres bran-ques: la metal·lúrgia en general, ins-tal·ladors i tallers d’automòbils. Si

També cal ressenyar el pes que la indústria catalana del metall té en el conjunt d’Espanya.

Segons Empresa i Coneixement, la fabricació de productes metàl·lics a Catalunya ocupa el 21 per cent del total d’ocupats del sector a Es-panya. Així mateix, des del Depar-

tament s’indica que Catalunya con-centra gairebé una quarta part (un 23,3 per cent) del volum de negoci quant a la fabricació de productes metàl·lics de tot l’Estat. Així que, quantitativament, però també qua-litativa, el metall és un sector de pes al Principat.

El sector del metall combina avui innovació i especialització.

>> La metal·lúrgia es defineix com el conjunt de tècniques i pro-cediments d’obtenció, transforma-ció i elaboració dels metalls. Entorn d’aquesta idea bàsica existeix una important indústria, tant per a l’economia vallesana com per al conjunt de Catalunya.

El dels productes metàl·lics és un sector fort, la producció del qual va créixer l’any passat al Principat un 11,7 per cent, segons les dades fa-cilitades pel Departament d’Em-presa i Coneixement de la Genera-litat. A més, aquesta és una activi-tat que necessita incorporar espe-cialistes per cobrir les característi-

El tractament del metall és la base d’un sector clau pel que fa a l’ocupació al Vallès Occidental. I és que avui l’activitat metal·lúrgica creix tant a la comarca com al conjunt de Catalunya. TEXT: EMILI GONZÁLEZ

comptem amb les tres, a la comar-ca existeixen unes 5.500 empreses del sector i més de 7 mil autònoms, segons la patronal egarenca Unió Empresarial Metal·lúrgica (UEM), integrada a la Cecot. Això implica de l’ordre d’uns 52 mil treballadors en aquesta indústria, autònoms al marge. La facturació agregada del sector al Vallès Occidental és d’uns 10 mil milions d’euros l’any.

La del metall és una indústria cabdal a la comarca en termes d’ocupació i genera llocs de treball després d’uns anys de crisi, del 2008 al 2013, en què aquesta activitat va arribar a contraure’s un 33 per cent al Vallès Occidental, segons la UEM.

PER SUBSECTORS L’any passat, les branques que van concentrar un pes més gran, en ter-mes d’ocupació i xifra neta de ne-goci, van ser el tractament i reves-timent de metalls i enginyeria me-cànica; fabricació d’elements per a la construcció; i armes i municions.

DtDossierDiari de Terrassa Dissabte, 26 de maig de 2018 3

EL SECTOR METAL·LÚRGIC

��

��

��

��

��

��

�!��

��

�!�� "��

�� !"# $$%��&'��(�)*+�,-��)./*+*�0%! 1�000-222��34��5��(*6-��34��5�7��34��5��(*6

Molt diversificat >> Una de les característiques definitòries del sector del me-tall és la seva varietat pel que fa al tipus de negocis. I és que les empreses d’aquest món en són sovint proveïdores d’al-tres, que poden pertànyer a sectors tan diversos (i po-tents) com l’automoció, la in-formàtica, les energies reno-vables o l’aeronàutica, per po-sar-ne només alguns casos... Aleshores, els negocis me-tal·lúrgics fabricaran el que coneixem com a productes metàl·lics “intermedis”, és a dir, que formen part, al ma-teix temps, del procés de fa-bricació d’un altre producte. Per exemple, d’un cotxe. Ara bé, també hi ha negocis de l’àmbit del metall que estan centrats en la fabricació de productes finals per si matei-xos, que acabaran entrant al mercat i arribant al consumi-dor. Alguns exemples, en són els articles de ferreteria i bri-colatge, aixetes, material d’oficina, envasos, tanca-ments metàl·lics o molts al-tres estris d’ús domèstic...

UNA ACTIVITAT QUE MIRA A L’EXTERIOR>> El 2017, les xifres de comerç exterior van continuar sent po-sitives pel que fa al sector dels productes metàl·lics. Les expor-tacions van créixer un 3,1 per cent (menys de la meitat, però, que l’any anterior) i les impor-tacions es van accelerar i van passar d’un 3,4 per cent el 2016 a un 10,5 per cent el 2017, se-gons Empresa i Coneixement.

Sigui com sigui, aquest és una activitat que, com ocorre amb moltes altres de l’economia ca-talana, s’orienta cada vegada més al mercat exterior.

La internacionalització ascen-dent de la indústria obre noves oportunitats per als professio-nals que treballen al món del metall. De vegades, aquests han de tenir “una certa predisposi-ció a poder viatjar, a desplaçar-se i potser a treballar durant una temporada a un altre país”, se-gons indiquen a la Unió Empre-sarial Metal·lúrgica (UEM), in-tegrada a la Cecot. La indústria del metall viu un procés d’in-dustrialització “des de ja fa uns

quants anys i aquest s’ha anat accelerant i accentuant”.

DIVERSOS NIVELLS En aquest punt, des de la UEM s’incideix en els diferents nivells d’internacionalització de l’acti-vitat del metall. Aquests inclo-uen l’existència de fàbriques si-tuades a altres països; l’exporta-ció; tenir socis en mercats fo-rans... Però també hem de pen-sar en empreses del sector de l’automòbil ubicades a Catalu-nya, que són exportadores, i que compten amb molta aportació de proveïdors locals del metall (sovint, petits tallers).

En conseqüència, hi ha em-preses de la indústria del metall que s’internacionalitzen direc-tament; n’hi ha d’altres que s’in-ternacionalitzen en la mesura que són proveïdores de mar-ques del sector de l’automòbil; i altres que ho fan, simplement, per cadena de valor; és a dir, el cotxe s’exporta i l’empresa del metall ha format part d’aquest producte final.

Dissabte, 26 de maig de 2018 Diari de Terrassa 4

Els avenços per arribar a la Indústria 4.0, a la fàbrica intel·ligent i amb un alt grau d’eficiència productiva, és un dels motors que mouen la Recerca i el Desenvolupament al sector del metall.

>> La Recerca, el Desenvolupament i la innovació (R+D+i) ha esdevin-gut un pilar de la indústria del me-tall, a Catalunya i a Espanya, a més d’una oportunitat de futur. Existeix, així, un nombre creixent d’empre-ses que destinen cada vegada més recursos a la R+D+i, incidint, per exemple, en les tecnologies dels materials i en les nanotecnologies que milloren les propietats mecà-niques d’aquests.

Avui, el metall també es caracte-ritza per la col·laboració a l’alça amb universitats i centres tecnolò-gics per al desenvolupament de projectes de R+D+i. L’objectiu és la creació de productes i serveis que permetin a les empreses diferenci-ar-se de la competència i alhora po-sicionar-se en el mercat per mitjà d’un alt valor afegit.

L’automatització i la robotització dels processos productius, i la seva renovació permanent, també resul-ten claus per a aquest sector inno-vador. L’objectiu és avançar cap al

LA INNOVACIÓ, UN FACTOR ESSENCIAL

L’aposta per la innovació permet a les empreses guanyar competitivitat, ja que els fa possible oferir productes i serveis més punters.

que s’anomena Indústria 4.0, cap a les fàbriques intel·ligents, robotit-zades amb tecnologia d’última ge-neració, en un concepte que busca que els processos productius esde-vinguin més eficients.

EVOLUCIÓ A banda, alguns tallers tradicionals, sovint petits, s’han anat orientant cap a la mecànica de precisió i cap a ser tallers d’enginyeria a mida.


D’aquesta manera s’han convertit en negocis amb un alt component d’innovació, segons el Departa-ment d’Empresa i Coneixement.

En el context de la Indústria 4.0, el sector dels productes metàl·lics també cerca solucions eficients des del punt de vista energètic i del dis-seny sostenible ecològicament. Això pot exercir de motor pel que fa a la innovació. Totes aquestes apostes de R+D+i fan possible que

els negocis del metall augmentin la seva competitivitat. Segons el dar-rer “Informe anual sobre la indús-tria a Catalunya”, la innovació al sector es dóna “principalment” en empreses mitjanes i grans, així com en grups empresarials.

Alhora, l’esforç innovador dels negocis es tradueix de vegades en un producte final, o en un servei, que, per ser punter, resulta més atractiu al mercat.

Petits tallers tradicionals s’han anat orientant cap a la mecànica de precisió i cap a oferir uns serveis d’enginyeria a mida

DtDossier 5Diari de Terrassa Dissabte, 26 de maig de 2018

6 Dtdossier

ANTONI ABAD PRESIDENT DE LA CECOT I DE LA UNIÓ EMPRESARIAL METAL·LÚRGICA DE TERRASSA

“ÉS UN SECTOR MOLT ATRACTIU PER TREBALLAR”El líder de la patronal Cecot destaca que el metall exigeix avui una mà d’obra qualificada i sovint, molt especialitzada, cosa que afavoreix un alt nivell salarial. TEXT: EMILI GONZÁLEZ FOTO: NEBRIDI ARÓZTEGUI

Quin és el pes que té el sector de la metal·lúrgia a l’economia del Vallès Occidental? Resulta molt important. Si sumem el nombre d’assalariats i autònoms, es tracta del primer sector d’ocupa-ció a la comarca. Entre els dos valle-sos podríem estar parlant que unes quinze de cada cent persones que treballen, ho fan a la indústria del metall. A més resulta un sector que a Catalunya creix a un ritme supe-rior al 3 per cent anual.

Quines són les oportunitats labo-rals que obre aquest creixement? Aquest és un sector molt atractiu per treballar i desenvolupar-hi la carre-ra professional. És modern, tractor de l’economia i necessita mà d’obra qualificada. A banda, ens cal tren-car estereotips sobre aquesta indús-tria. Per dir-ho d’una forma gràfica,

avui ja no s’hi treballa amb bata bla-va, sinó amb bata blanca, perquè re-quereix una bona formació prèvia.

Convé que aquesta formació sigui especialitzada? Per descomptat. Per ser torner, fre-sador... Però també, per exemple, en relació a la “mecatrònica”, la combi-nació de mecànica i electrònica. És a dir, per treballar en aquest món fan falta professionals que sàpiguen, com és ara, de maquinària de pre-cisió, i que coneguin els processos laborals. Per tant són feines qualifi-cades, de perfils que entenen molt bé com funcionen les màquines del segle XXI, que estan totalment ro-botitzades i també automatitzades. Aquests requisits es tradueixen en un aspecte molt ressenyable. I és que, si comparem els convenis col·lectius entre sectors, el de la me-

Crec que el teixit respon bastant bé al que és el teixit empresarial gene-ral. Per tant, a la comarca tenim al-gunes empreses del sector que són grans o molt grans; n’hi ha de mitja-nes i també de mida menor; aques-tes últimes, les que més. De vegades són petits tallers que proveeixen al-tres empreses de feines molt espe-cialitzades. Això fa que la comarca tingui un entorn format per molts negocis de mida reduïda que resul-ta molt atractiu, no solament per a les empreses metal·lúrgiques sinó, en general, per a les manufacture-res. Després n’hi ha que cotitzen a borsa i altres, més familiars, que no. Diguéssim que existeix varietat.

El 2015 va néixer la Federació Em-presarial del Metall (FEM), que in-tegra les patronals metal·lúrgiques de Terrassa, Sabadell i, des de fa uns mesos, la del Vallès Oriental. Quin balanç fa d’aquesta iniciativa? N’estem molt satisfets. Va ser una decisió que en termes històrics va tenir la seva transcendència, perquè dues ciutats que tradicionalment semblaria que competien molt, doncs resulta que la millor com-petència que van trobar, va ser la

tal·lúrgia és dels que té el salari base més elevat.

És un sector en què hi ha feina? Comencen a faltar especialistes, en el sector metal·lúrgic. Hem de pen-sar que, segons les estimacions de la Cecot, entre el 2008 i el 2013, el sector va contraure’s de l’ordre d’un 33 per cent al Vallès Occidental. Aquesta caiguda va ser molt signifi-cativa; va ser molt dura i evident-ment va comportar situacions difí-cils per a moltes persones, famílies i patrimonis. Però a partir del 2014 entenem que es va començar a re-cuperar el teixit empresarial i, en conseqüència, a generar-se nous llocs de feina. A part, el sector ha es-tat capdavanter en la Formació Pro-fessional dual (és aquella en què l’estudiant combina la formació en el centre educatiu amb l’activitat en una empresa). A Terrassa, negocis del metall estan oferint aquesta op-ció i el 99 per cent dels joves que l’escullen, acaben treballant allà on han estat aprenent.

Quina tipologia d’empresa domi-na, al metall, en l’àmbit geogràfic del Vallès Occidental?

Antoni Abad, president de la Cecot,

col·laboració i la cooperació. Aques-ta suma de Terrassa i Sabadell s’ha anat consolidant, i ara empresaris del Vallès Oriental han vist que el re-sultat de l’agregació de les dues ciu-tats ha resultat positiu i s’han afegit a la iniciativa.

Plegats hauran d’encarar els reptes del metall. Quins en destacaria? Diversos. Hi ha, per exemple, el rep-te que suposa la indústria 4.0 (fàbri-


Sí, en la mesura que el fet de poten-ciar la indústria vagi acompanyat d’innovació per part de les empre-ses, i també d’internacionalització. La innovació és allò que permet a un negoci facturar més car, perquè aleshores aportes novetats, diferen-ciació i més valor afegit, cosa que afavoreix que hi hagi un marge po-sitiu. En part això pot permetre l’existència de millors salaris i d’un marge per a la reinversió.


, destaca que el sector del metall genera avui interessants possibilitats laborals per als joves.

FR ASES

“Si sumem el nombre d’assalariats i autònoms, es tracta del primer sector d’ocupació a la comarca” “Ens cal trencar esterotips sobre aquesta indústria. Per dir-ho d’una forma gràfica, avui ja no s’hi treballa amb bata blava, sinó amb bata blanca, perquè requereix una bona formació prèvia”

“Si comparem els convenis col·lectius entre sectors, el de la metal·lúrgia és dels que té el salari base més elevat”

“A Terrassa, negocis del metall están oferint la Formació Professional dual i el 99 per cent dels joves que l’escullen, acaben treballant allà on han estat aprenent”

Davant de la UEM >> Antoni Abad, president de la patronal Cecot, és també el responsable de la Unió Empre-sarial Metal·lúrgica (UEM). L’any 1993, Abad va rellevar a Joan Ricart al capdavant de la presidència d’aquest gremi del metall. La Unió Empresarial Me-tal·lúrgica és un associació egarenca que va constituir-se com a tal l’any 1978. El prece-dent històric d’aquesta agru-pació és el Gremi de Serrallés, que ja existia a inicis de segle, l’any 1917, i que el 1926 va pas-sar a ser el Gremi Metal·lúrgic, fins al 1936. Durant el període franquista, aquest gremi va in-corporar-se, per llei, al sindi-cat vertical del règim. Acaba-da la dictadura, l’any 1978, es va crear la Unió Empresarial Metal·lúrgica de Terrassa. Aquell mateix 1978 va néixer la patronal Cecot, fruit de l’acord entre l’Institut Industrial i la Unió Comercial Industrial. “Aquella Unió Comercial que està a l’origen de la Cecot ja es trobava liderada pel gremi del metall, però era una multisec-torial que incloïa empreses del món de la construcció, les arts gràfiques, la química i el co-merç”, recorda Abad. El líder patronal destaca així la llarga tradició, històrica, que les fei-nes del metall i el seu gremi tenen a Terrassa.

ques intel·ligents); la formació con-tinuada, ja que l’evolució i l’adapta-ció és permanent en aquests nego-cis; la innovació, la competivitat, la internacionalització...; el sector tam-bé té un repte que és extern, però que resulta cabdal per al valor afe-git, com són els costos energètics. És a dir, a Catalunya i Espanya, els cos-tos de l’energia elèctrica, o la del gas, són molt cars i això afecta negativa-ment el cost final de la producció.

De fet, totes les empreses han inver-tit per tal d’optimizar el consum energètic i per intentar avançar cap a models de sostenibilitat, encara que dins del marc poc definit i can-viant que sempre ha tingut Espanya en relació a aquestes energies.

Guanyar múscul industrial perme-trà, en el cas que arribi una altra crisi econòmica, poder-la suportar millor?


MetalMadrid, que celebrarà la seva propera edició a finals de setembre, és un dels salons més importants del sector del metall. No obstant això, existeixen altres fires interessants per a les empreses i els professionals d’aquesta indústria. >> Les fires constitueixen una opor-tunitat per forjar relacions de nego-ci, iniciar o celebrar tot tipus d’acord tècnics, de transferència tecnològica o comercial i establir, al mateix temps, bons contactes prometedors per al futur. Els pro-fessionals i empreses del sector del metall en són conscients. Per això participen en diversos salons que tenen lloc al llarg de l’any.

A Espanya, del 28 de maig a l’1 de juny es celebrarà la BIEMH 2018, la Bienal Española de Máquina-Her-

LES PRINCIPALS FIRES DEL SECTOR

Una edició anterior de MetalMadrid, el saló industrial de la zona centre d’Espanya.

ramienta, on estaran representats els següents sectors: màquines-eina (per arrencada i deformació), altres màquines (soldadura, oxicorte i tractament de superfícies), eines per a màquines-eina, peces, com-

ponents i accessoris, automatitza-ció dels sistemes de producció, me-trologia i control de qualitat i ser-veis. La fira, que es realitzarà al Bil-bao Exhibition Centre (BEC), man-té el reclam de l’anterior edició


(“You make it big”) i desenvolupa-rà una edició centrada en la inno-vació que suposa la indústria 4.0.

Els mateixos dies i al mateix es-pai també tindrà lloc l’Addit3D 2018, una plataforma d’intercanvi

d’informació, anàlisi de mercat i d’oportunitats de negoci dirigida a les empreses que desitgen iniciar-se en fabricació additiva, que estan incorporant la fabricació additiva en els seus processos de fabricació o que busquen solucions individu-alitzades i a mesura de les seves ne-cessitats de producció; una inicia-tiva que pot ser d’interès per a les empreses metal·lúrgiques.

Una altra de les cites més impor-tants és MetalMadrid, la fira indus-trial de la Comunitat de Madrid, que celebrarà aquest any la seva onzena edició a les instal·lacions del recinte firal Ifema durant els dies 26 i 27 de setembre, mostrant les últimes novetats i innovacions relacionades amb el sector en els seus diferents vessants. Es tracta d’un esdeveniment centrat en el sector industrial, en el qual estan representats tots els sectors d’inte-rès per a aquesta indústria: maqui-nària, subcontractació, subminis-traments, enginyeries, materials i tractaments, entre altres.

DtDossier 9Diari de Terrassa Dissabte, 26 de maig de 2018

Dissabte, 26 de maig de 2018 Diari de Terrassa10 DtDossier

CAL ESTAR BEN QUALIFICAT PER ENDINSAR-SE A AQUEST SECTOR

A Terrassa hi ha empreses pioneres en el programa dual.

La formació és vital per aquest sector. Calen professionals molt ben qualificats i uns coneixements molt acurats per tal d’executar la feina sense possibles riscos.

TEXT: SERGI ESTAPÉ FOTO: NEBRIDI ARÓZTEGUI

>> Els estudis relacionats amb el sector del metall (com poden ser els de mecànica i derivats, com ins-tal·lació o manteniment), requerei-xen una formació amb una alta qualificació i molta especialització. No es tracta només d’un ensenya-ment per a realitzar només tasques de caràcter mecànic, demana altres coneixements que donen un altre valor a aquests estudis. Terrassa compta amb empreses del sector del metall que han estat pioneres

en l’execució del programa de la Formació Professional que s’ha ba-tejat com “dual”. Es tracta d’un pro-jecte en el qual els alumnes que hi prenen part estudien i, a la vegada, aprofiten per realitzar una sèrie de pràctiques a les empreses.

Per exemple, als Salesians Terras-sa es pot estudiar el cicle formatiu de grau mitjà anomenat Mecànica dual. Consta de 2.000 hores, i de dos anys escolars, amb formació entre l’escola i l’empresa. A més, a

partir de l’inici del segon curs, es pot aconseguir un contracte labo-ral relacionat amb el sector. Els ob-jectius d’aquests estudis són exe-cutar els processos de mecanitza-ció per arrencament de ferritja, aprenentatge quant a preparar i programar la maquinària i també eines per verificar el producte ob-tingut, complint amb les especifi-cacions de qualitat, seguretat i pro-tecció ambiental.

SORTIDES LABORALS A la conclusió dels estudis, els alumnes tenen com a sortides la-borals les indústries transformado-res de metalls, relacionades amb la construcció de maquinària i equips mecànics, material i equips elèc-trics, electrònics i òptics, i de ma-terial de transport dins el sector in-dustrial.

Algunes de les feines a les quals es podran accedir els titulats són Ajustador operari de màquines i ei-nes, Polidor de metalls i afilador d’eines, Operador de màquines per treballar metalls, Operador de màquines i eines, Operador de ro-bots industrials, Treballador de la fabricació d’eines, Modelista ma-tricer i Torner, fresador i mandrina-dor.

Pel que fa al CIFO Vallès, al cen-tre ofereixen cursos diversos rela-cionats amb la fabricació mecàni-ca. Un dels més nous és el de Disseny i impressió 3D de proto-tips, que consta de 210 hores lecti-

ves, i que, com a sortida professio-nal, permet a l’alumne que el supe-ri a dissenyar peces i prototips sòlids amb 3D, i també la seva fa-bricació amb impressores 3D.

Un altre d’aquests cursos és el d’Operacions auxiliars de fabrica-ció mecànica (torner fresador), que demana 480 hores. L’objectiu amb aquest aprenentatge és realitzar operacions bàsiques de fabricació, muntatge i instal·lació de mecanis-mes i equips mecànics. A més, tam-bé hi ha formació per saber alimen-tar i assistir als processos de meca-nització, muntatge i fosa automa-titzats, complint els estàndards de

DtDossierDiari de Terrassa Dissabte, 26 de maig de 2018 11

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Eficiència energètica i mobilitat elèctrica

Apostem per una energia més

eficient, per un control adequat

i racional de les instal·lacions

elèctriques a les indústries.

Tenim més de 3000 productes

disponibles per millorar l’eficiència

energètica i t’assessorem de

quines eines són necessàries per

gaudir d’un màxim control en la

qualitat de la xarxa elèctrica.

> Disseny i fabricació d'equips per a l'eficiència energètica elèctrica,

protecció elèctrica industrial, mesura i

control de l'energia elèctrica,

compensació de l'energia reactiva i

filtratge d'harmònics, recàrrega vehicles

elèctrics i energies renovables. <

www.circutor.cat [email protected] 937 452 900

L’Heura ofereix un PFI de mecànica > L’escola L’Heura del Vallès, des de l’any 1992, compta amb un ser-vei d’inserció i seguiment laboral, un programa de nom Binomis, des del qual es gestionen programes d’orientació i inserció laboral per a persones amb discapacitat intel·lectual. En aquest cas, aquest cen-tre posa a la disposició dels seus alumnes amb necessitats especials, una opció per cursar el que s’anomena PFI (Programes de Formació i Inserció), de la família de la mecànica. Amb això, es busca una sor-tida laboral als alumnes de l’escola. Concretament, els estudis són per formar-se com a Auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electrotècniques. Un cop finalitzats, habiliten per efectuar opera-cions auxiliars en els processos de mecanització, muntatge per a la fabricació mecànica, i també capaciten per a la instal·lació i mante-niment d’elements de xarxes elèctriques. En aquest cas, el curs té una durada total de 1.000 hores, que es completen durant un curs acadèmic. Alguns dels continguts són Operacions bàsiques de fabri-cació, Soldadura i fusteria metàl·lica, Fusteria d’alumini i PVC o Ins-tal·lacions electrotècniques.

L’Heura treballa per a la inserció i el seguiment laboral. L’HEURA

qualitat la normativa aplicable de prevenció de riscos laborals i pro-tecció del medi ambient.

També a aquest mateix centre, es pot cursar un altra especialitat re-lacionada amb la mecànica, el de Soldadura amb elèctrode revestit i TIG, que representa 720 hores lec-

tives per l’alumne que opti per aquesta possibilitat.

Aquesta titulació permet soldar per arc elèctric amb elèctrodes re-vestits, i soldar per arc sota gas pro-tector amb elèctrode no consumi-ble (TIG), a més de treballar profes-sional en grans, mitjanes i petites

empreses, dedicades a la fabrica-ció, el muntatge o la reparació de construccions metàl·liques, ins-tal·lacions i productes de fabrica-ció mecànica.

ESTUDIS DE SOLDADURA Finalment, i també pel que respec-ta al CIFO Vallès, es poden seguir els estudis de Soldadura oxigàs i Soldadura MIG/MAG. En aquest cas, el total d’hores demanades és

Hi ha diferents opcions per escollir dins dels estudis relacionats amb aquest sector industrial

de 470. La sortida professional a aquest tipus de formació permet realitzar soldadures i projeccions tèrmiques per oxigas, soldadures amb arc sota gas protector amb elèctrode consumible (MIG, MAG) i projeccions tèrmiques amb arc. Hi ha, doncs, elements per escollir si ens decantem cap a aquesta branca de formació. En qualsevol cas, com s’apuntava al principi, cal una especialització molt acurada, ja que es treballa amb precisió. Les sortides laborals, però, són força in-teressants i variades.

EF NBJH EF Un sector punter - Diari de Terrassa › estaticos › pdf ›...

Documents

Transcript of EF NBJH EF Un sector punter - Diari de Terrassa › estaticos › pdf ›...