EElllss e eees ssttooommmeess aaa r ... · R TTRREEEBBBAAALLLLLL E DDDEE E RRR EECCCEERRRCCCAAA ......
69
T TR RE EB BA AL LL L D DE E R RE EC CE ER RC CA A E El ls s e es st to om me es s a a B Ba ar rc ce el lo on na a i i a al l M Mo on nt ts se en ny y Laia Catasús i Raventós 2n de Batxillerat B Institut Jaume Balmes Tutora: Montserrat Freixas 21 de gener del 2011
Transcript of EElllss e eees ssttooommmeess aaa r ... · R TTRREEEBBBAAALLLLLL E DDDEE E RRR EECCCEERRRCCCAAA ......
TTTRRREEEBBBAAALLLLLL DDDEEE RRREEECCCEEERRRCCCAAA
EEElllsss eeessstttooommmeeesss aaa BBBaaarrrccceeelllooonnnaaa
iii aaalll MMMooonnntttssseeennnyyy
Laia Catasús i Raventós
2n de Batxillerat B
Institut Jaume Balmes
Tutora: Montserrat Freixas
21 de gener del 2011
1
ÍNDEX
1. Introducció …………………………………………………...……………….. 1
2. Què és un estoma? ………………………………………………………….. 3
3. Estructura de l‟estoma ………………………………………………………. 4
4. Densitat d‟estomes a les fulles d‟algunes espècies …………………....... 6
5. El seu funcionament …………………………………………………………. 7
6. Factors que afecten el nombre d‟estomes ……………………………….. 10
7. Part experimental
7.1. Objectius i preguntes ………………………………………………. 12
7.2. Hipótesis …………………………………………………………….. 13
7.3. Disseny experimental
7.3.1. Característiques de les zones………………….............. 14
7.3.2. Característiques del clima de les zones ………………. 29
7.3.3. Característiques dels arbres ……………………………. 34
▪ El plàtan d‟ombra
▪ La magnòlia
▪ L‟àlber
7.4. Metodología ………………………………………………………… 39
7.5. Resultats obtinguts ………………………………………………… 43
7.6. Anàlisi dels resultats ……………………………………………….. 45
7.7. Conclusions de la part experimental …………………………….. 59
8. Conclusions generals ………………………………………………………… 61
9. Agraïments ……………………………………………………………………. 62
10. Bibliografia i webgrafia ………………………………………………………63
11. Annex ………………………………………………………………………… 66
2
1. INTRODUCCIÓ
El motiu pel qual vaig decidir fer aquest treball no és cap en concret, volia fer el
treball sobre algun tema de biologia i quan la professora de l‟assignatura, Carme
Ardanuy, em va donar la idea de fer-l‟ho sobre els estomes, em va agradar i vaig
decidir de fer-l‟ho.
M‟interessava la idea dels estomes i vaig proposar d‟estudiar-los entre vàries
espècies que es situesin en diferents parts de la ciutat de Barcelona i el Montseny,
una zona on vaig molt sovint.
Per poder fer aquest treball, primer de tot el vaig dividir en dues parts, la part
teòrica i la part experimental.
Durant els mesos d‟estiu vaig anar buscant informació sobre les diferents espècies
d‟arbres que podria estudiar i on les havia de buscar, vaig decidir que estudiaria
les fulles del plàtan d‟ombra, de la magnòlia i del lledoner.
Trobar llocs on hi hagi una espècie d‟arbre en concret no va ser gens fàcil, i
encara menys si volia que em coincidissin amb la zona més alta, mitja i baixa de
Barcelona i el Montseny a part.
Amb l‟ajuda de diferents guies i recursos electrònics ho vaig aconseguir, vaig fer
tot de viatges amunt i avall de Barcelona i el Montseny amb el meu pare, però al
final vam aconseguir agafar totes les mostres. Aquestes van ser agafades de les
capçades dels arbres, a una alçada d‟uns dos metres del terra.
Al començar del curs vaig començar les pràctiques al laboratori i vaig anar veient
que algunes de les espècies que havia triat no es veien bé, per tant, vaig haver de
fer moltes pràctiques perque finalment les mostres resultessin bones.
En total vaig observar fins a 60 fulles, de les quals vaig fotografiar un milímetre
quadrat per fer el recompte d‟estomes.
Amb l‟ajuda del programa Paint vaig poder comptar-los amb més facilitat i vaig
anar fent taules amb les xifres i mitjanes resultants.
Després, un cop vaig tenir totes les dades les vaig representar gràficament i vaig
estudiar les característiques de les zones i el seu clima.
3
Per documentar-me sobre el clima i les característiques de Barcelona, vaig
sol·licitar un llibre a la biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya que es
diu “Estudio del clima urbano de Barcelona: la ”isla de calor””, que no podria haver
aconseguit sense l‟ajuda de la bibliotecària de l‟institut.
La part teòrica sobre els estomes va ser la menys complicada de fer, encara que
trobar els factors que afecten el nombre d‟estomes tampoc va ser fàcil.
Per últim, vaig haver d‟anar analitzant tots els resultats junt amb la informació que
havia agafat i veure si totes aquelles preguntes i hipòtesis que havia formulat
s‟acceptaven, és a dir, que corresponien amb tot el què havia anat observant al
llarg del treball o si es rebutjaven.
Aquest treball és el resultat de tot aquest procés.
4
2. QUÈ ÉS UN ESTOMA?
Un estoma és una petita estructura vegetal situada al teixit epidèrmic de les fulles
de les plantes i els arbres, que té la funció de regular l‟intercanvi de gasos entre
l‟interior i l‟exterior de la fulla per poder dur a terme els procesos fonamentals de la
fotosíntesi i la respiració. Tanmateix, l´obertura dels estomes provoca la pèrdua
d´aigua de la planta en forma de vapor a través del procés de la transpiració.
Foto: mostra d‟estomes de plàtan d‟ombra obtinguda amb el microscopi (x10)
5
Foto: Tall transversal d´una fulla.
3. ESTRUCTURA DE L’ESTOMA
Els estomes són porus de l‟epidermis de la fulla, que és el teixit protector de la
planta i que es troba a totes les seves parts aèries (fulles, flors, fruits).
L‟epidermis està coberta per una
fina capa exterior de cutina i ceres
anomenada cutícula, que cobreix les
cèl·lules de l´epidermis excepte els
ostíols (porus) dels estomes. Els
estomes interrompen la continuïtat
de l´epidermis, i posen en
comunicació el sistema d´espais
intercel·lulars dels teixits
subepidèrmics amb l´aire exterior.
Els estomes estan formats per dues
cèl·lules especialitzades en
l‟intercanvi de gasos i en la
transpiració, anomenades cèl·lules oclusives, sovint amb forma arronyonada, que
s‟obren i es tanquen deixant un petit espai entre elles anomenat ostíol, per on la
fulla pot perdre vapor d´aigua per transpiració.
Les cèl·lules oclusives tenen la paret interna que rodeja el porus engruixida
mentre que la paret que limita amb les cèl·lules epidèrmiques és prima, a més a
més, les parets cel·lulars d´aquestes cèl·lules presenten microfibrilles de cel·lulosa
que s‟extenen radialment cap enfora des del porus en forma de ventall. La
disposició de les microfibrilles de cel·lulosa, que reforcen la paret cel·lular,
determinen la forma de la cèl·lula, i juguen un paper important en l‟obertura i el
tancament del porus estomàtic. Aquestes cèl·lules poden contenir grans de midó,
que es veuen fàcilment amb l‟ajuda del microscopi òptic. Aquest midó és més
abundant en estomes tancats que en estomes oberts. També aquestes cèl·lules, a
diferència de les cèl·lules epidèrmiques, contenen cloroplasts, que de moment no
6
es coneixen bé les seves funcions, però sembla que no poden realitzar l‟asimilació
fotosintètica del CO2.
L‟espai anomenat ostíol comunica amb un espai intercel·lular per sota de
l´estoma, que queda a l´interior de la fulla, sol ser gran i rep el nom de cambra
subestomàtica.
El conjunt de les cèl·lules oclusives i l‟ostíol és el que anomenem estoma.
Sovint les cèl·lules oclusives estan envoltades per unes altres cèl·lules de forma
diferent a les epidèrmiques anomenades cèl·lules accessòries, que participen en
la obertura i el tancament de l„estoma.
El conjunt de l‟estoma i les cèl·lules accessòries s‟anomena aparell estomàtic.
Foto: Estoma amb les seves parts senyalades.
7
4. DENSITAT D’ESTOMES A LES FULLES D’ALGUNES ESPÈCIES
En general, els estomes estan distribuits per l‟epidermis de la fulla i la tija herbàcia
(fins i tot en flors i en fruits) amb una disposició irregular, però amb un nombre per
unitat de superfície constant per epidermis del mateix tipus.
A les fulles, el nombre d‟estomes per unitat de superficie (mm²) varia segons
l‟espècie, i dins de la mateixa espècie, en general és major el nombre d‟estomes
al revers que a l‟anvers.
Altres espècies no tenen estomes i recullen el CO2 per a la fotosíntesi a través de
les arrels.
S„ha observat en diferents experiments que hi ha una relació directa entre el
nombre d‟estomes i la seva velocitat de transpiració.
TAULA DE Nº D‟ESTOMES EN ALGUNES ESPÈCIES PER mm²
ESPÈCIE REVERS ANVERS ESPÈCIE REVERS ANVERS
Alfals 138 170 Pomer 294 0
Avena 23 25 Taronger 450 0
Begonia 40 0 Patata 160 51
Gerani 59 19 Perer 225 0
Girasol 150 85 Ricí 175 64
Pèsol 116 100 Roure 820 0
Mongeta 280 40 Tomàquet 130 12
Blat de moro 68 52 Blat 14 33
8
Foto: Transpiració de la fulla.
5. EL SEU FUNCIONAMENT
La transpiració és el procés en què la planta o arbre perd una gran quantitat
d‟aigua que ha absorbit del sòl en forma de vapor d‟aigua.
Entre un 50 i 85 per cent d‟aigua de la pluja que cau sobre el terreny on hi ha
vegetació torna a l‟atmosfera a partir de la
transpiració de les plantes.
Per tal que l‟aigua de la planta passi a
l‟atmosfera, aquesta necessàriament ha de tenir
un potencial hídric menor que la planta.
La transpiració es du a terme majoritàriament a
les fulles de les plantes i els arbres,
concretament als estomes de les fulles.
A causa de diferents agents, les cèl·lules
oclusives dels estomes agafen o perden aigua
pel que augmenten o disminueixen el seu
volum i respectivament l‟estoma s‟obre o es tanca, és a dir, que l‟ostíol es fa
més gran o més petit. Els intercanvis d‟aigua de les cèl·lules oclusives es duen a
terme als espais intercel·lulars pròxims a aquestes. Les ramificacions del corrent
d‟aigua provinent del sòl s‟ha de repartir entre les cèl·lules epidèrmiques que
rodegen les cèl·lules oclusives i aquestes mateixes.
La diferència de turgència entre les cèl·lules oclusives i les seves veïnes provoca
els moviments estomàtics, és a dir, el tancament i l‟obertura dels estomes. Quan
la cèl·lula oclusiva absorbeix aigua augmenta la seva longitud, el què produeix
que s‟infli cap enfora. Les microfibrilles tiren de la paret interna que rodeja el
porus cap a elles, es produeix l‟obertura de l‟estoma. El fet que l‟estoma s‟obri o
es tanqui és molt important en el control de la velocitat de transpiració de la
planta.
Quan augmenta la turgència de les cèl·lules oclusives, aquestes tendeixen a
sobresortir-se de la superfície de l‟epidermis.
9
Els estomes regulen l‟intercanvi de gasos antre l‟exterior i l‟interior de la planta
mitjançant l‟obertura i el tancament de les cèl·lules oclusives.
Aquest intercanvi de gasos consisteix en l‟entrada de CO2 desde l‟atmosfera fins a
la planta i la sortida d‟O2 desde la planta fins a l‟atmosfera juntament amb el vapor
d‟aigua.
Com més oberts estiguin els estomes, més CO2 entrarà dins de la planta per ser
utilitzat en la fotosíntesi i més O2 i vapor d‟aigua en sortirà.
Per tant, els processos de la fotosíntesi i la transpiració, que són tant importants
per a la planta, depenen molt de la turgència de les cèl·lules oclusives.
El CO2 que entra pels estomes dins de la planta i l‟O2 que en surt fins a
l‟atmosfera participen en la fotosíntesi de la planta, que és el procés en què es
converteix la matèria inorgànica juntament amb l‟energia lluminosa en matèria
orgànica, necessària per al seu desenvolupament.
Equació global de la fotosíntesi:
6 CO2 + 12 H2O + llum → C6H12O6 + 6 O2 + 6 H2O
La velocitat de la transpiració depèn de diferents factors externs com la humitat
atmosfèrica, la humitat del sòl, la concentració de CO2 a l‟atmosfera, la il·luminació
o la temperatura.
La humitat atmosfèrica:
Quan la humitat atmosfèrica augmenta, aquesta afavoreix l‟obertura estomàtica, el
què provoca un augment de la transpiració.
La humitat del sòl:
Com més humit estigui el sòl, més aigua podrà absorbir la planta d‟aquest.
Al tenir més aigua, la planta tindrà més potencial hídric per obrir i tancar els
estomes, i afavorirà una major transpiració.
La concentració de CO2:
Les quantitats de CO2 són bones per a la vegetació, ja que aquestes el necessiten
per a fer la fotosíntesi, però si la concentració de CO2 va augmentant i arriba un
punt en què està en excés, els estomes es tanquen i així no perden aigua per
transpiració.
10
D‟aquesta manera les diferents concentracions de CO2 que pot haver a
l‟atmosfera afecten sensiblement a l‟expulsió de vapor d‟aigua de la transpiració.
La il·luminació:
Quan la il·luminació en una zona és alta, els estomes s‟obren, el què fa que
augmenti el procés de la transpiració, aquesta resposta requereix una hora per
dur-se a terme. En canvi, quan la il·luminació és baixa, els estomes es tanquen
més ràpidament, ja que quan hi ha poca llum no es pot fer la fotosíntesi i, per tant,
els estomes es tanquen per no perdre aigua.
La temperatura:
Les temperatures altes afavoreixen la transpiració, és a dir, augmenten la sortida
d‟aigua.
Quan la temperatura va pujant, la humitat disminueix, és a dir, el gradient de
difusió de vapor d‟aigua entre la cambra subestomàtica i l‟exterior disminueix junt
amb la transpiració.
11
6. FACTORS QUE AFECTEN EL NOMBRE D’ESTOMES
El nombre d‟estomes/mm² de les fulles varia per a cada espècie, però hi ha
factors externs que poden produir una alteració en aquests valors:
- La contaminació (alts volums de CO2): S‟ha observat que en ambients amb alts
volums de CO2 a l‟atmosfera, la planta s‟adapta a aquestes condicions i redueix el
seu nombre d‟estomes per no captar un excessiu volum de CO2, ja que no
afavoriria a la fotosíntesi i podria perjudicar al propi organisme.
El biòleg vegetal Marcos Silveira Beckeridge afirma que els canvis de densitat
estomàtica formen part del mecanisme de regulació del metabolisme de la planta.
En les últimes dècades, a causa de la revolució industrial, les emissions de CO2 a
l‟atmosfera han anat augmentant de forma progressiva, el què ha provocat una
disminució de la densitat d‟estomes en les fulles de les plantes.
- La intensitat de llum: S„ha observat que el nombre d‟estomes disminueix amb la
presència d‟una baixa intensitat de llum. D‟aquesta manera, les fulles que estan
exposades a una major intensitat de llum presenten un major nombre
d‟estomes/mm² a les seves fulles. Aquesta diferència es pot observar entre les
fulles de d‟alt de la capçada d‟un arbre i les de baix de la capçada del mateix
arbre.
- La humitat: S‟ha observat que quan la planta està en condicions de baixa
humitat, les seves fulles presenten un menor nombre d‟estomes/mm² que les que
disposen de més humitat.
Això és així, ja que convé que la planta perdi el mínim d‟aigua possible i, per tant,
si el clima on habita la planta és sec, aquesta tindrà pocs estomes a les seves
fulles per perdre molt poca aigua.
- Salinitat: A partir de diversos experiments s‟ha observat que en sotmetre la
planta a alts nivells de salinitat, provocats per una gran quantitat de NaCl en
aigua, aquesta disminueix el seu nombre d‟estomes/mm² de les seves fulles per
mantenir el seu gradient, augmentar la resistència estomàtica i evitar l‟excés de
12
transpiració, ja que la salinitat del sòl limita la disponibilitat de l‟aigua a les plantes
degut a l‟efecte osmòtic que es produeix.
- Latitud: Distància angular entre el punt de referència i l‟equador.
El nombre d‟estomes també varia en funció de la latitud del lloc on es troba la
planta, del què depèn el seu fotoperíode (espai de temps en què un organisme
està exposat a la llum), la disponibilitat hídrica i les condicions edàfiques (del sòl).
13
7. PART EXPERIMENTAL
7.1. OBJECTIUS I PREGUNTES
Per dur a terme aquest treball he plantejat uns objectius i unes preguntes per
respondre al final de la recerca:
- Observar la diferència del nombre d‟estomes entre les espècies del plàtan, la
magnòlia i l‟àlber.
- Observar si hi ha molta diferència en el nombre d‟estomes d‟una mateixa
espècie a Barcelona i al Montseny.
- Observar si hi ha gaire diferència en el nombre d‟estomes d‟una espècie
situada en la zona Pedralbes/Penitents, el Parc de la Pegaso i el Parc de la
Ciutadella de Barcelona.
- Quins són els posibles factors del medi que influeixen en el nombre d‟estomes
d‟una espècie en una zona determinada?
14
7.2. HIPÒTESIS
Després d‟haver-me marcat uns objectius per a la recerca, he formulat diverses
hipòtesis per veure al final del treball, si aquestes es confirmen o es rebutgen:
1. Els arbres d´una mateixa espècie que viuen en un mateix indret tindran un
nombre semblant d´estomes.
2. Els arbres d´una determinada espècie que viuen al Montseny tindran un major
nombre d‟estomes que els que viuen a la ciutat de Barcelona.
3. Entre diferents zones de Barcelona una mateixa espècie d´arbres presenta
diferències en el nombre d´estomes.
4. Els arbres de Barcelona que viuen en una zona de parc presenten un nombre
més gran d´estomes que els que viuen als carrers o jardins de Barcelona, per
tant, els arbres del Parc de la Ciutadella i del Parc de la Pegaso tindran un
nombre major d´estomes que els de la zona de Pedralbes/Penitents.
15
7.3. DISSENY EXPERIMENTAL
7.3.1. CARACTERÍSTIQUES DE LES ZONES
BARCELONA:
Característiques geogràfiques:
- Situació:
La latitud de la ciutat de Barcelona és 41º 23‟ Nord i la longitud és 2º 11‟ Est i la
seva superfície fa aproximadament uns 478 km².
Es troba a la comarca del Barcelonés, entre la Serralada del Litoral, el mar
Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
- Relleu: La ciutat es troba envoltada de diferents muntanyes i rius que la limiten.
Es situa a primera línia de la costa del mar Mediterrani, que queda al sud-est i al
nord-oest té la Serralada de Collserola amb el cim del Tibidabo com a punt més
alt. Està situada en una plana entre les desembocaduras del riu Llobregat, al sud-
oest, i el riu Besòs, al nord-est.
També una part del pla de Barcelona, concretament la més propera a la Serralada
Litoral, presenta petits turons com el Carmel, el Putget o el de La Rovira, alguns
d‟ells urbanitzats, i tocant al port es troba la muntanya de Montjuïc.
- Àrees verdes:
Les àrees verdes i els parcs redueixen la temperatura de la zona on estan
localitzats, és a dir, refreden l‟aire, però també incrementen la humitat relativa de
l‟aire i produeixen oxigen.
Barcelona és una ciutat amb molt poca zona verda, i no estan considerats espais
verds només els parcs, sinó també els jardins, les places amb arbredes i fins i tot
les zones amb herba dels carrers.
Els dos principals parcs urbans de la ciutat són el de Montjuïc i el de la Ciutadella,
que són les dues úniques àrees verdes urbanes que tenen alguna influència sobre
la temperatura, especialment la primera.
16
També el Parc de Collserola influeix climàticament sobre l‟àrea barcelonina.
La vegetació als parcs i jardins de Barcelona és variada, hi trobem espècies
mediterànies, de boscos subtropicals i arbres i arbustos caducifolis com el plàtan
d‟ombra, predominant als carrers de la ciutat.
Les coníferes tenen certa importància als jardins i les palmeres, que donen una
imatge exòtica, cada vegada són més nombroses als parcs, jardins i carrers de la
ciutat.
17
● Densitat de trànsit:
La principal font de calor a les zones urbanes és el trànsit, concretament les
combustions dels vehicles.
Dins de la ciutat de Barcelona hi ha unes principals vies por on cada dia circulen
una gran quantitat d‟automòbils, el què provoca aquest augment de calor i
contaminació.
Aquestes vies per ordre d‟un major trànsit són: la Gran Vía, l‟Avinguda Meridiana i
l‟Avinguda Diagonal, ja que són les principals vies d‟entrada i sortida de la ciutat.
Però altres carrers que suporten un alt volum de trànsit són: el carrer Aragó, el
Passeig de Gracia, Vía Laietana i el carrer València. Per tant, podem dir que
l‟Eixample, i en especial el dret, és el barri amb més trànsit de tot Barcelona.
També el Passeig de la Zona Franca i la seva continuació a través del Cinturó de
la Ronda, la carretera de Sants, l‟Avinguda Paral·lel, la Vía Augusta i l‟Avinguda
de Sarrià són carrers amb alts volums de trànsit i del nord de la ciutat ho són el
Passeig Maragall i el Passeig de la Vall d‟Hebron amb les seves continuacions.
Mapa de trànsit a la ciutat de Barcelona
18
L‟atmosfera:
La composició de l‟atmosfera d‟una ciutat i la d‟una zona rural és molt diferent.
L„aire d‟una zona rural està format per una mescla de gasos (nitrògen,oxigen,
argó, diòxid de carboni i altres) i partícules sòlides i líquides en suspensió, com el
fum, la pols, les cendres, les sals, els microorganismes o l‟aigua.
En canvi, l‟aire de les zones urbanes, a més de tots aquests elements, també en
conté d‟altres com el diòxid de sofre, òxids de nitrògen, monòxids de carboni i
altres compostos orgànics i aerosols, provinents de l‟activitat humana
(calefaccions, vehicles de motor, etc) i de les combustions industrials.
A partir d‟aquests compostos i juntament amb la radiació solar es formen nous
productes com l‟ozó (O3), que és fortament reactiu i que forma part de l‟”smog”,
una boira de color marronosa-vermellosa que assoleix el seu màxim durant els
mesos d‟estiu amb l‟increment de la radiació solar i la disminució de l‟aire.
Però l‟ozó no només es forma a partir d‟elements contaminants provinents
d‟indústries i combustions, sinó que també és format a partir de Compostos
Orgànics Volàtils (COVs), uns compostos químics naturals que composen els olis
essencials, resines i altres productes vegetals que emeten alguns arbres a
l‟atmosfera. L‟emisió d‟aquests compostos depén de diferents factors com el tipus
d‟espècie o la temperatura de l‟aire.
Alguns d‟aquests compostos, juntament amb les condicions meteorològiques de la
zona, es converteixen en elements perillosos, i surgeix el greu problema de la
contaminació atmosfèrica, que es produeix principament en situacions
anticiclòniques d‟hivern i que és causant de la reducció de la visibilitat. Els
transports a les ciutats són responsables d‟un percentatge de la contaminació
atmosfèrica superior al 50%.
Però l‟arbrat viari també pot ajudar a depurar aquest aire contaminat mitjançant
l‟el·liminació d‟elements contaminants com l‟ozó, el diòxid de sofre, el diòxid de
nitrògen, el monòxid de carboni o les partícules en suspensió. L‟any 2008 l‟arbrat
viari de Barceona va aconseguir reduir fins a 305.6 tones de contaminants
atmosfèrics.
19
Un dels gasos d‟efecte hivernacle que està més present a les ciutats és el diòxid
de carboni (CO2). Els arbres segresten grans quantitats de CO2 per al seu
creixement, però quan aquests moren, alliberen la majoria del carboni que havien
consumit.
El fet de què la ciutat cada cop té més edificis i construccions de grans
dimensions provoca una sèrie de fenòmens que alteren l‟atmosfera de la ciutat
com; la reducció de la velocitat del vent, l‟evaporació i la humitat de la superfície i
l‟aire; l‟augment de la capacitat calorífica, la conductivitat tèrmica i la temperatura
de l‟aire provocant convecció, el qual provoca un augment de la nubolositat i, per
tant, de precipitació; i, per últim, l‟augment de la proporció de partícules de
substàncies, el què incrementa l‟enterboliment de l‟atmosfera (mala visibilitat).
Diferència de partícules contaminants entre dues zones de Barcelona; l‟Eixample,
el punt més cèntric de la ciutat; i el Parc de la Ciutadella, l‟àrea verda que influeix
més en la depuració de l‟aire:
BARCELONA-EIXAMPLE (03/01/11) de 00:00h a 15:00h
SO2(µg/m³) NO(µg/m³) NO2(µg/m³) O3(µg/m³) CO(mg/m³)
MÀXIMA 15 95 90 22 1,1
MITJANA 12 27 57 10 0,7
MÍNIMA 11 2 35 2 0,4
BARCELONA-CIUTADELLA (03/01/11) de 00:00h a 15:00h
SO2(µg/m³) NO(µg/m³) NO2(µg/m³) O3(µg/m³) CO(mg/m³)
MÀXIMA 6 58 57 31 0,3
MITJANA 3 15 43 17 0,2
MÍNIMA 1 2 29 5 0,2
20
ZONES ESTUDIADES
- Zona Pedralbes/Penitents:
En aquesta zona cada espècie es va agafar de carrers i jardins diferents.
El carrer d‟Isadora Ducan, situat a la zona Penitents molt aprop de l‟Hospital de la
Vall d‟Hebron, es troba a uns 130 metres d‟altitud respecte el nivell del mar i en
latitud 41º 25‟ 44,05‟‟ N i longitud 2º 08‟ 49,06‟‟ E.
Es troba al barri de La Vall d‟Hebrón del Districte d‟Horta-Guinardó.
Està bastant aprop del Parc Natural de Collserola, que té una superfície bastant
extensa, el què ens indica que les temperatures seran més baixes degut a la
presència de tanta vegetació. Però també als seus voltants hi ha altres parcs i
zones ajardinades amb nombrosa vegetació.
En aquest pas es van agafar les cinc mostres d‟àlber, que és molt frequënt veure
en aquesta zona.
També s‟hi troben altres espècies com el pi, l‟alzina, zones de conreu i matolls.
Aquest pas està tocant amb la via de la Ronda de Dalt, on hi circulen molts
vehicles a totes hores del dia. Per tant, és una zona on es desprén molt CO2
juntament amb altres contaminants que provoquen un augment de la temperatura.
Foto: imatge aèrea del Carrer d‟Isadora Ducan.
21
El carrer del Pare Mariana, situat a la zona Penitents molt aprop de l‟Hospital de la
Vall d‟Hebrón, es troba a uns 125 metres d‟altitud respecte al nivell del mar i en
latitud 41º 25‟ 50,17‟‟ N i longitud 2º 08‟ 49,42‟‟ E.
Es troba al barri de la Vall d‟Hebrón al Districte d‟Horta-Guinardó.
Està bastant aprop del Parc Natural de Collserola, que té una superfície bastant
extensa, el què ens indica que les temperatures seran més baixes degut a la
presència de tanta vegetació. Però també als seus voltants hi ha altres parcs i
zones ajardinades amb nombrosa vegetació.
En aquest carrer es van agafar les cinc mostres de magnòlia, però també hi ha
altres espècies d‟arbres com el pi, l‟alzina, etc.
Aquest carrer està tocant amb la via de la Ronda de Dalt, on hi circulen molts
vehicles a totes hores del dia. Per tant, és una zona on es desprén molt CO2
juntament amb altres contaminants que provoquen un augment de la temperatura.
Foto: imatge aèrea del Carrer del Pare Mariana.
22
Els Jardins de la Vil·la Amèlia, situats a la zona de Pedralbes, es troba a uns 90
metres d‟altitud respecte al nivell del mar i en latitud 41º 23‟ 33,42‟‟ N i longitud 2º
07‟ 22,23‟‟ E. Té una extensió d‟unes 2,33 hectàrees.
Es troba al barri de Sarrià al Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Està aprop de vàries zones verdes amb extensions considerables, com el Passeig
dels Til·lers o els jardins del Palau Reial de Pedralbes.
En aquests jardins es van agafar les cinc mostres de plàtan d‟ombra, molt
abundant als jardins, però també s‟hi troben altres espècies com l‟acàcia, el til·ler,
xiprers i pins.
Aquests jardins no es troben gaire lluny de l‟Avinguda Diagonal, una via per on
cada dia circulen molts vehicles per entrar i sortir de la ciutat, per tant, arriba una
mica de la contaminació que aquests desprenen, incloient-hi el CO2 que els arbres
aprofitaran. Però a més de la Diagonal també hi ha altres carrers per on circulen
bastant vehicles com l‟Avinguda de Pedralbes o el Carrer de Bonaplata.
Foto: imatge aèrea delsJardins de la Vil·la Amèlia
23
- Parc de la Pegaso:
En aquest parc es van agafar les cinc mostres de plàtan d‟ombra, magnolia i àlber.
Aquest parc es troba a uns 35 metres d‟altitud respecte al nivell del mar i en
latitud 41º 25‟ 37,69‟‟ N i longitud 2º 11‟ 20,73‟‟ E. Ocupa unes 3,65 hectàrees.
Es troba al barri de la Sagrera al Districte de Sant Andreu.
Aquest parc no té cap zona verda propera a ell, és una zona que està plena de
carrers per on circulen vehicles.
A banda d‟aquestes tres espècies estudiades, al parc també hi podem trobar
xiprers, pollancres del Canadà i grans grups de bambú.
El parc es troba molt aprop de l‟Avinguda Meridiana, una vía per on cada dia
circulen milers de vehicles per entrar i sortir de la ciutat. Això ens indica que tot
aquest volum de trànsit cada dia desprén grans quantitats de contaminats, entre
ells C02, el què provoca un augment de la contaminació atmosfèrica i la
temperatura.
Foto: imatge aèrea del Parc de la Pegaso.
24
- Parc de la Ciutadella:
En aquest parc es van agafar les cinc mostres de plàtan d‟ombra, magnòlia i àlber.
Aquest parc es troba a uns 5 metres d‟altitud respecte al nivell del mar i en latitud
41º 23‟ 18,38‟‟ N i longitud 2º 11‟ 15,59‟‟ E. Ocupa unes 17,43 hectàrees.
Es troba al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera al Districte de Ciutat
Vella.
Està quasi tocant al mar Mediterrani i no té cap zona verda aprop.
A banda d‟aquestes tres espècies estudiades, al parc també hi podem trobar
lledoners, castanyers d‟Índia i arbres sagrats.
El parc es troba rodejat de carrers pels quals circula una quantitat moderada de
vehicles al dia. Està tocant a la Ronda Litoral, una via per circulen molts vehicles
per entrar i sortir de la ciutat
Foto: imatge aèrea del parc de la Ciutadella.
25
ZONA DEL MONTSENY
Característiques geogràfiques:
- Situació:
El massís del Montseny i el seu voltant es troben entre les comarques del Vallés,
Osona i la Selva, a la part nord de la Serralada Pre-Litoral, de la qual és el massís
més alt.
- Relleu:
El Montseny és un bloc muntanyós característic pel seu perfil altiu i visible des de
molts punts diferents de Catalunya, però també té zones de plana, sobretot a les
parts més baixes, que s‟aprofiten per al conreu.
Els cims més alts del massís són el Turó de l‟Home, les Agudes, el Matagalls i el
Pla de la Calma.
Presenta molts rius i rierols caracteritzats per la irregularitat dels seus cabals
fluvials, que és màxim a la tardor i mínim a l‟estiu. Està situat a uns 15 quilòmetres
del mar Mediterrani.
- Vegetació:
La vegetació del Montseny aporta la bellesa als seus paisatges verds a la primera-
estiu i tons marrons, vermells i grocs a la tardor.
A la part més baixa del Montseny trobem boscos mediterranis, característics dels
climes estacionals amb estius càlids i hiverns moderadament freds i amb
precipitacions variables, molt abundants a la tardor i a la primavera. Són boscos
que estan sempre de color verd i que aprofiten molt l‟energia solar, principalment
són alzinars, suredes, pinedes i brolles.
A partir dels 1000 metres cap amunt trobem boscos centreeuropeus, amb climes
més plujosos i permanentment humits. Són representats per avets, fagedes i
rouredes.
Als cims més alts s‟hi troben prats i landes. El clima es caracteritza pels forts
contrastos que es produeixen diàriament, altes temperatures durant el dia i molt
baixes durant la nit, a causa d‟això els arbres troben dificultats per poder-hi crèixer
26
i s‟hi formen matolls i herbes que formen extensos camps on el ramat pot
pasturar.
● Densitat de trànsit:
En aquesta zona concreta, el trànsit és baix, ja que s‟hi accedeix a partir de petites
carreteres per les quals es va a parar a pobles.
Com que els pobles que porten aquestes carreteres són poc coneguts i de poca
població, el nombre de vehicles que hi circula és baix.
L‟atmosfera:
El fet de què la zona del Montseny no sigui gaire poblada i que tingui grans
carreteres ajuda a que la seva atmosfera sigui més lliure d‟agents contaminants.
Amb els anys, la zona s‟ha anat edificant i industrialitzant, i això ha fet que
l‟atmosfera que temps enrere no tenia cap mena de contaminació, ara aquesta ja
en posseeix petites quantitats.
Les granges que han anat apareixent al seu voltant han anat desprenent
quantitats d‟amoni que, al combinar-se amb els òxids de nitrògen provinents dels
motors dels vehicles que passen per les carreteres i autopistes, formen una
barreja que resulta contaminant pel medi.
Principals particules contaminants que es troben en aquesta població:
SANT CELONI (03/01/11) de 00:00h a 15:00h
SO2(µg/m³) NO(µg/m³) NO2(µg/m³) O3(µg/m³) H2S(µg/m³)
MÀXIMA 3 32 44 16 2,8
MITJANA 2 25 41 6 2,3
MÍNIMA 1 17 39 1 1,6
27
ZONES ESTUDIADES
- Zona del Montseny:
En aquesta zona cada espècie s‟ha agafat a llocs diferents.
Els jardins de la Rectoria Vella , situada al poble de Sant Celoni, es troben a uns
150 metres d‟altitud respecte al nivell del mar i en latitud 41º 41‟ 35,79‟‟ N i
longitud 2º 29‟ 22,44‟‟ E.
Estan tocant amb la riera de Pertegàs, que proporciona un sòl fèrtil i humit als
arbres del seu voltant
En aquesta zona es van agafar les cinc mostres de magnòlia, però també hi ha
altres espècies com les acàcies, lledoners o xiprers.
Aquests jardins es troben en una zona on els carrers tenen poc trànsit, ja que és
una zona residencial apartada del centre del poble. Tampoc té cap indústria a
prop que desprengui agents contaminants i que perjudiqui a la vegetació.
Foto: imatge aèrea dels jardins de la Rectoria Vella.
28
La Carretera Vella de la Batllòria, situada al mig del petit nucli de la Batllòria, es
troba a uns 100 metres d‟altitud respecte al nivell del mar i en latitud 41º 43‟
01,62‟‟ N i longitud 2º 32‟ 41,11‟‟ E.
Està situada a la vall que forma la riba de la Tordera entre el massís del
Montseny i la serralada del Montnegre.
En aquesta zona es van agafar les cinc mostres de plàtan d‟ombra, però també hi
ha altres espècies com l‟alzina, cirerers i altres arbres fruiters.
Aquesta zona es troba a tocar d‟una carretera comarcal (C-35), per on no hi
circulen massa vehicles, però també està molt aprop de l‟autopista AP-7, on sí que
hi circulen molts vehicles al dia, ja que és una de les principals vies de circulació
de Catalunya.
Foto: imatge aèrea de la Carretera Vella de la Batllòria
29
La Font de la Pega a Olzinelles, situada a un quilòmetre d‟Olzinelles, es troba a
uns 230 metres d‟altura respecte al nivell del mar i en latitud 41º 40‟ 08,80‟‟ N i
longitud 2º 30‟ 32,19‟‟ E.
És molt aprop de la riera d‟Olzinelles, el què provoca que hi hagi una humitat força
elevada, i molt aprop del Parc del Montnegre i el Corredor, al qual hi ha una gran
varietat de vegetació.
En aquesta zona es van agafar les cinc mostres d‟àlber, però també hi ha altres
espècies com l‟alzina, el roure, el vern o el pi.
Aquesta zona es troba lluny de carreteres amb trànsit, ja que en aquesta zona
només hi ha petits pobles de poca població. Per tant, la contaminació en aquesta
zona serà baixa.
Foto: imatge aèrea de la Font de la Pega.
30
7.3.2. CARACTERÍSTIQUES DEL CLIMA DE LES ZONES
BARCELONA
Temperatures:
Per la seva situació latitudinal, la ciutat de Barcelona és de clima mediterrani
típic.
Les seves temperatures a l‟hivern són bastant suaus la seva mitjana al mes de
gener és d‟uns 9ºC, i a l‟estiu acostumen a ser elevades, uns 25ºC als mesos
de juliol i agost, la mitjana de temperatura és d‟uns 17ºC. L‟ambient a l‟hivern
acostuma a ser bastant humit, en canvi els estius són secs. La mitjana
d‟humitat relativa és d‟un 60%.
La mitjana d‟hores de llum solar anuals és d‟unes 2676 hores.
Fora de la gran ciutat les temperatures tendeixen a ser sempre una mica més
baixes, i això es deu a que dins d‟ella es forma una illa de calor.
Algunes de les causes de la formació de l‟illa de calor són; la calor generada
per la ciutat (calefaccions, indústries, transports, etc); el terra asfaltat;
l‟augment d‟absorció de la radiació solar degut a la geometria i orientació dels
carrers; i l‟augment d‟absorció de radiacions solars per part dels agents
contaminants de l‟atmosfera.
Però, a més de la formació d‟aquesta illa de calor que engloba tota la ciutat, a
les zones verdes amb una certa vegetació es formen petits microclimes.
La vegetació, però sobretot els arbres, altera els microclimes urbans a partir de
l‟ombra, els canvis dels patrons de vent i la transpiració, ja que l‟arbre allibera
humitat a l‟ambient, provinent de l‟aigua que expulsa en forma de vapor, el què
ajuda a refredar l‟ambient.
La vegetació també afecta a la qualitat de l‟aire, ja que elimina els
contaminants atmosfèrics.
31
El CO2 que es desprèn de les combustions i les activitats industrials
principalment, és captat pels arbres i el redueixen de l‟atmosfera. Per tant, com
que el CO2 és un gas d‟efecte hivernacle (no deixa sortir la calor de l‟atmosfera
cap a fora), si aquest va sent eliminat pels arbres, dins de la zona de la
vegetació no es crearà tan d‟efecte hivernacle i la calor dels raigs solars no es
reté tant com on les zones on hi ha més CO2.
Precipitacions:
A Barcelona les precipitacions són poc abundants, la seva mitjana anual és
d‟uns 580 mm.
L‟època de l‟any en què es registra el màxim pluviomètric és durant els
equinoccis, especialment a la tardor i finals d‟estiu. L‟època en què plou menys
és a l‟estiu, quan hi ha alguna tempesta forta, però que dura pocs dies.
Les nevades, són fenòmens molt poc corrents a la ciutat i la neu només arriba
a mantenir-se sense fondre‟s cada deu anys.
La poca precipitació que hi ha a Barcelona és causada per les temperatures
elevades, és a dir, per la illa de calor que engloba la ciutat.
Climograma de Barcelona
32
ZONES ESTUDIADES
Entre les tres zones de Barcelona en què s‟han agafat les mostres no hi ha
gaire diferència de temperatura i precipitació.
A la zona de Pedralbes/Penitents, que es troba a bastant més altitud que les
altres dues, la temperatura és una mica més baixa, ja que està envoltada de
més vegetació, està més allunyada del centre de la ciutat on hi ha el nucli de la
illa de calor, i per la seva altitud, com més altitud les temperatures acostumen
a ser més baixes, ja que la calor no es manté estable a l‟atmosfera si no hi ha
algun agent que la retingui. També està més lluny del mar, el què determina si
les temperatures són més moderades o no, per tant, les temperatures de la
zona no estan condicionades per la seva presència.
D‟aquesta manera, si les temperatures són més baixes, també hi ha més
precipitació, i en cas de nevades, la neu té més possibilitats de mantenir-s‟hi
gràcies a les condicions de temperatura.
Al Parc de la Pegaso les temperatures ja són més altes degut a què la zona ja
està més a prop del centre de la ciutat i quasi al costat d‟una gran via de
trànsit, la Meridiana, on es genera la calor.
Aquesta zona està més a prop del mar, un altre factor que ens indica que les
seves temperatures hauran de ser més moderades.
Les seves precipitacions són les que corresponen a les zones de la ciutat on
les temperatures estan afectades per la illa de calor, és a dir, que són més
baixes del que haurien de ser.
El Parc de la Ciutadella es situa a molt poca altitud i tocant al mar, el què ens
indica que les seves temperatures han de ser moderades, sense gaires
contrastos. Però el fet de què tingui extensions considerables de vegetació, fa
que es creï un microclima amb les temperatures una mica més baixes.
Les precipitacions també són baixes i, en cas de nevades, és molt difícil de
que la neu s‟hi mantingui, ja que la presència del mar no hi ajuda.
33
ZONA DEL MONTSENY
Temperatures:
Les temperatures, en comparació amb la ciutat, són més baixes, ja que el
estar situat lluny d‟una gran ciutat i el estar rodejada de vegetació provoca una
disminució de les temperatures. També ho determina el fet de que aquesta
zona es trobi a més altitud i més distància respecte el mar.
A l‟estiu, les temperatures són elevades, amb un mitja d‟uns 26ºC, però a
l‟hivern aquestes baixen i poden arribar a sota zero. La mitjana d‟humitat
relativa és d‟un 70%.
La mitjana d‟hores de llum solar anuals està entre les 2676 hores que hi ha a
Barcelona i les 2102 hores que hi ha a Girona.
Precipitacions:
L‟època de l‟any en què plou més és la tardor. S‟han registrat màximes que
passen els 1.000 mm.
Les nevades no són abundants, però cada any neva una mica, com a mínim,
al cim del massís.
ZONES ESTUDIADES
Entre les tres zones en què s‟han agafat les mostres no hi ha gaire diferència
de temperatures i precipitacions.
A la zona dels jardins de la Rectoria Vella, situats a les afores del poble de
Sant Celoni, les temperatures són una mica més baixes que les del centre del
poble. Hi influeix una mica el fet de què hi ha bastant vegetació i la presència
d‟un riu al seu costat, que hi aporta més humitat.
Les precipitacions són molt semblants entre les tres zones.
A la zona de la Batllòria les temperatures són de les mateixes característiques
que les de totes les poblacions del voltant del massís del Montseny, és a dir,
que els hiverns són freds, però els estius calorosos encara que amb nits
34
fredes. El fet de què estigui al costat d‟una carretera provoca un petit augment
d‟aquesta temperatura.
A la zona d‟Olzinelles, les temperatures són una mica baixes que les de les
dues poblacions anteriors, ja que se situa en una vall. La vegetació també és
més nombrosa i el volum de trànsit és mínim, per tant, de les tres poblacions,
aquesta és la que presenta unes temperatures una mica més baixes.
35
Foto: plàtans d‟ombra del Parc de la Ciutadella (de Laia Catasús)
7.3.3. CARACTERÍSTIQUES DELS ARBRES
EL PLÀTAN D’OMBRA
Espècie: Platanus hispanica
Família: Platanàcies
Origen geogràfic: sud d‟Europa i Àsia occidental
El plàtan és un arbre que té una alçada d‟entre
uns 20 a 30 metres i fa entre 6 i 12 metres
d‟amplada.
És un arbre de creixement ràpid i de grans
ombres, ja que té origens exòtics, el què fa que
sigui tan present a moltes ciutats del sud d‟Europa
en places, carrers i vores de carreteres.
Les seves fulles són caduques, és a dir, quan comença a fer fred, cap a la tardor,
cauen. Són grans, de mida d‟entre 10 a 20 cm, i de color, el seu revers té tons de
verd clar i l‟anvers de verd més fosc, que a la tardor es torna de color ocre. La fulla
està dividida en 3-5 lòbuls, que tenen marges dentats i un pecíol en forma de
didal.
La seva escorça és llisa i grisosa, amb escames/plaques de tonalitats grogues,
verdes i marrons, que es van desfent a mesura que l‟arbre va creixent quan es
troba en bones condicions.
La seva època de floració és entre l‟abril i el juny, quan apareixen unes flors
agrupades en glomèruls rodons.
A principis de tardor i fins a l‟hivern, apareixen els fruits, poliaquenis, unes boles
petites d‟uns 4 cm de diàmetre que pengen de la capçada i que contenen les
llavors, que al desfer-se, són transportades pel vent i formen un polsim molt irritant
per a la gola i els ulls. S‟agrupen en conjunts de 2 o 3 boles i són de color verd-
marró.
Es reprodueix per esqueixos, ja que les llavors no acostumen a ser viables.
36
El plàtan és l‟arbre per excel·lència als carrers de Barcelona, encara que la
política actual en va reduint el nombre de manera que l‟equilibri entre espècies
sigui més proporcionat.
La seva presència a la ciutat és ja tradicional com en moltes altres ciutats, ja que
és un arbre que ofereix molta ombra. Però uns dels seus inconvenients és que
aquest és un arbre que necessita espai al seu voltant per crèixer, i això en
diferents espais de la ciutat no és possible, per tant, de mica en mica, aquesta
espècie s‟ha anat substituint pel lledoner, que s‟adapta més bé a les males
condicions de la ciutat.
Un altre problema que presenta el plàtan és que és un arbre molt delicat respecte
a la sequera, a la contaminació atmosfèrica i als cops (bonys que es veuen sovint
al tronc), fet que es manifesta per la pèrdua de branques, la disminució del seu
creixement, i en casos extrems ensenya en la soca cavitats considerables i
perilloses que poden causar-los una mort prematura.
Tot i així se‟l mantindrà en passejos, places i carrers on hi pot crèixer amb
comoditat, com el cas dels famosos plàtans de la Rambla.
Al 1999 hi havia uns 57.314 plàtans i al 2009 el seu nombre ja va disminuir fins a
uns 47.947 plàtans.
37
Foto: magnòlia del Parc de la Ciutadella (de Laia Catasús)
LA MAGNÒLIA
Espècie: Magnolia grandiflora
Família: Magnoliàcies
Origen geogràfic: sud i est d‟E.U.A
La magnòlia és un arbre que pot arribar a
medir fins a 30 metres d‟alçada i té una
amplada d‟entre 5 a 8 metres.
Té un creixement lent.
La capçada és de forma piramidal, ramificada
desde la base, oberta i poc densa.
La seva fulla és perenne, cada una viu fins a
set o vuit anys, és alterna, mig ovalada i
allargada, té una mida d‟uns 12-20 cm. El seu
procés de renovació és molt lent i escalonat.
El seu revers és de color verd fosc brillant, i l‟envers d‟un color com de ferro
oxidat.
El seu tronc és prim i recte, i amb la fusta fosca i llisa.
Comença a florir a finals de la primavera i principi d‟estiu fins a finals d‟agost. La
seva flor és gran (d‟aquí ve el seu nom), de color blanc i té una intensa aroma,
que és dolça i duradera. La flor es manté durant poc temps, però com que l‟arbre
floreix durant un llarg període, aquest es manté florit durant bastant de temps.
La seva època de fructificació és a final de la tardor, quan surten uns fruits en
forma cònica, com una mena de pinyes poc compactes, de les que pengen,
lligades per filaments prims, unes llavors de color vermell intens.
Aquest arbre es cultiva com a ornamentació per la seva frondositat i per les seves
flors blanques de gran mida.
És resistent al fred moderat, ja que les fortes gelades l‟afecten.
Necessita llocs frescos, profunds i humits.
No acostuma a tenir problemes de plagues ni altres malalties.
38
És una arbre originari dels Estats Units, però pot viure en condicions molt
precàries.
A Barcelona les magnòlies fan poques flors, però com que durant els mesos de
primavera i estiu van fent flor, aquest encara manté un aspecte força florit.
El jardí de la Torre de les aigües de Barcelona és el primer interior d‟illes que es
va recuperar per a ús públic i que presenta una bona formació de magnòlies.
L‟any 1999 hi havia uns 422 exemplars de magnòlies als carrers de Barcelona, en
canvi al 2007 el nombre d‟exemplars va augmentar fins a 1.233.
39
Foto: àlbers del Parc de la Ciutadella (de Laia Catasús)
L’ÀLBER
Espècie: Populus alba
Família: Salicàcies
Origen geogràfic: Europa, Àsia i nord d‟Àfrica
L‟àlber és un arbre que pot arribar a medir fins a
30 metres d‟alçada i té una amplada d‟entre 5 i 6
metres.
Presenta una forma arrodonida i és de ràpid
creixement.
El seu tronc és gruixut, amb una escorça blanca
i llisa que al cap dels anys es va clivellant
donant lloc a marques fosques amb forma de diamant.
La seva fulla és caduca, té una mida d‟entre 6 i 12 cm amb 3-5 lòbuls, de color
verd fosc a l‟anvers (que es torna de color groc a la tardor) i blanc al revers que, a
més, té una capa densa de pèls blancs.
Es pot veure clarament la diferència entre les fulles joves i les més madures; les
joves, inicialment són blanques i peludes per les seves dues cares, en canvi, a les
fulles més madures el seu anvers agafa tons de verd fosc i es torna glabre i
llustrosa mentre que el seu revers continua sent blanquinós i tomentós.
El seu contorn és dentat, encara que generalment la fulla és força ovalada amb
una base en forma de cor. A la tardor els seus colors passen a ser de tons
groguencs i marronosos.
Floreix entre els mesos de febrer i l‟abril, abans que surtin les fulles noves.
Les seves flors són petites i s‟agrupen en aments, un tipus d‟espiga formada per
moltes flors juntes, que pengen dels arbres.
Les flors masculines són de tons vermellosos i les femenines són més rosades.
Els fruits de tons verds presenten forma de càpsula formada per dues valves i són
glabres, és a dir que no tenen pèls, tenen una mida d‟uns 4 mm i maduren a finals
de maig. Aquesta espècie és molt comuna en boscos de ribera i en rieres.
40
7.4. METODOLOGIA
● Material
- Microscopi òptic i programa Motic
- Fulles de diferents arbres
- Laca d‟ungles (transparent)
- Portaobjectes
- Cobreobjectes
- Paper mil·limetrat
- Bisturí
- Pot i comptagotes amb aigua
- Cinta adhesiva
- Pinces
● Procediment
- Si una espècie té al revers de la seva fulla bastants pèls, primer s‟han de
treure amb l‟ajuda de cinta adhesiva per poder observar millor els estomes.
- Un cop es té la fulla preparada, s‟estén una fina capa de laca d‟ungles sobre el
revers de la fulla que volem comptar els estomes. S´agafa el revers ja que en
algunes espècies a l‟anvers no en tenen.
- Esperar uns minuts fins que la laca estigui ben seca.
- Quan la laca ja estigui ben seca, amb l‟ajuda d‟un bisturí i pinces, treure
aquesta capa amb cura i posar-la al portaobjectes, en el què anteriorment
s‟haurà marcat un milímetre quadrat (mm²) amb l‟ajuda del paper milimetrat.
- Seguidament afegir-hi amb el comptagotes unes gotetes d‟aigua i posar-hi a
sobre el cobreobjectes.
- Un cop es té la mostra preparada ja es pot col·locar al suport del microscopi
per ser observada.
- Per fotografiar les mostres és necessari tenir instal·lat el programa Motic a
l‟ordinador i tenir aquest conectat amb el microscopi. Per observar amb
claredat la mostra és millor treballar amb l‟objectiu de deu augments (x10).
41
- Quan tinguem la mostra ben enfocada en un milímetre quadrat ja es pot
fotografiar.
- Quan es tenen totes les mostres fotografiades, desde qualsevol ordinador es
poden anar comptant tots els estomes emmarcats dins del milímetre quadrat.
El programa Paint és molt útil a la hora d‟anar comptant els estomes, ja que a
mesura que vas comptant-los es poden anar marcant.
Aquestes són les mostres fotografiades de cada espècie per cada zona estudiada:
Àlber:
Zona Pedralbes/Penitents Zona del Parc de la Pegaso
Zona del Parc de la Ciutadella Zona del Montseny
42
Magnòlia:
Zona Pedralbes/Penitents Zona del Parc de la Pegaso
Zona del Parc de la Ciutadella Zona del Montseny
Plàtan d‟ombra:
Zona Pedralbes/Penitents Zona del Parc de la Pegaso
43
Zona del Parc de la Ciutadella Zona del Montseny
44
7.5. RESULTATS OBTINGUTS
Després d‟haver fet l‟experiment i haver contat amb l‟ajuda del programa Paint els
estomes dins del mil·límetre quadrat, aquests són els resultats que he obtingut:
Zones Arbres Nombre d’estomes per mm² de cada zona i espècie
PLÀTAN MAGNÒLIA ÀLBER
Zona
Pedralbes/
Penitents
(Bcn)
1 156 198 260
2 169 185 229
3 135 194 238
4 170 189 285
5 122 236 247
Parc de la
Pegaso
(Bcn)
1 228 318 374
2 229 304 403
3 182 415 369
4 231 349 337
5 194 305 423
Parc de la
Ciutadella
(Bcn)
1 288 339 355
2 316 284 408
3 329 349 373
4 366 323 391
5 320 310 411
Montseny
1 467 364 592
2 459 381 558
3 478 316 514
4 391 425 525
5 332 368 487
Amb aquests resultats es calcula la mitjana aritmètica del nombre d‟estomes/mm²
de cada espècie en les diferents zones estudiades:
Mitjana d’estomes per mm² de cada zona i espècie
Espècies
Zona
Pedralbes/
Penitents
(Bcn)
Parc de la
Pegaso (Bcn)
Parc de la
Ciutadella
(Bcn)
Montseny
Plàtan 150,4 212,8 323,8 425,4
Magnòlia 200,4 338,2 321 371
Àlber 251,8 381,2 387,6 535,2
45
Per veure la diferència de valors de les mitjanes aritmètiques de Barcelona i la
zona del Montseny, utilitzem els resultats obtinguts inicialment i observem que:
Mitjana d’estomes per mm² per zones i espècies
Zones Plàtan Magnòlia Àlber
Barcelona (mitjana de les tres zones)
229,0 286,53 340,2
Montseny 425,4 371 535,2
46
7.6. ANÀLISI DELS RESULTATS
Visualització gràfica dels resultats de cada espècie en les zones:
Estomes de plàtans de la zona
Pedralbes/Penitents (Bcn)
156 169135
170122
0
100
200
300
400
500
600
700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes p
er
mm
²
De la zona Pedralbes/Penitents s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents
de l‟espècie del plàtan d‟ombra i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades sóbté una mitja aritmètica de 150,4
estomes/mm².
Estomes de plàtans del Parc de la
Pegaso (Bcn)
228 229182
231194
0
100
200
300
400
500
600
700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes p
er
mm
²
Del Parc de la Pegaso s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie del plàtan d‟ombra i aquests són els resultats obtinguts.
47
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté una mitjana aritmètica de 212,8
estomes/mm².
Estomes de plàtans del Parc de la
Ciutadella (Bcn)
288 316 329 366320
0
100200
300400
500600
700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
Del Parc de la Ciutadella s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie del plàtan d‟ombra i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté una mitjana aritmètica de 323,8
estomes/mm².
Estomes de plàtans del Montseny
467 459 478
391332
0
100
200
300
400
500
600
700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes p
er
mm
²
De la zona del Montseny s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie del plàtan d‟ombra i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 425,4
estomes/mm².
48
Estomes de magnòlies de la zona
Pedralbes/Penitents (Bcn)
198 185 194 189236
0100
200300400500
600700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
De la zona Pedralbes/Penitents s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents
de l‟espècie de la magnòlia i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 200,4
estomes/mm².
Estomes de magnòlies del Parc de la
Pegaso (Bcn)
318 304
415349
305
0100
200300400500
600700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
Del Parc de la Pegaso s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie de la magnolia i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 338,2
estomes/mm².
49
Estomes de magnòlies del Parc de la
Ciutadella (Bcn)
339284
349 323 310
0100
200300400500
600700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
Del Parc de la Ciutadella s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie de la magnòlia i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 321
estomes/mm².
Estomes de magnòlies del Montseny
365 381316
425368
0
100
200
300
400
500
600
700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes p
er
mm
²
De la zona del Montseny s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie de la magnòlia i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 371
estomes/mm².
50
Estomes d'àlbers de la zona
Pedralbes/Penitents (Bcn)
260 229 238285
247
0100
200300400500
600700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
De la zona Pedralbes/Penitents s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents
de l‟espècie de l‟àlber i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 251,8
estomes/mm².
Estomes d'àlbers del Parc de la
Pegaso (Bcn)
374 403 369 337423
0100
200300400500
600700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
Del Parc de la Pegaso s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie de l‟àlber i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 381,2
estomes/mm².
51
Estomes d'àlbers del Parc de la
Ciutadella (Bcn)
355408 373 391 411
0100
200300400500
600700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
Del Parc de la Ciutadella s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie de l‟àlber i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 387,6
estomes/mm².
Estomes d'àlbers del Montseny
592558
514 525487
0
100
200
300
400
500
600
700
1 2 3 4 5
arbres
no
mb
re d
'esto
mes p
er
mm
²
De la zona del Montseny s‟han analitzat les fulles de cinc arbres diferents de
l‟espècie de l‟àlber i aquests són els resultats obtinguts.
Entre les cinc mostres analitzades s‟obté la mitjana aritmètica de 535,2
estomes/mm².
52
Visualitzacio gràfica dels resultats de les mitjanes de les espècies a cada zona:
Mitjanes d'estomes de la zona
Pedralbes/Penitents (Bcn)
150,4200,4
251,8
0
100
200
300
400
500
600
espècies d'arbres
no
mb
re
d'e
sto
mes p
er
mm
²
plàtan magnòlia àlber
De les mitjanes obtingudes a la zona Pedralbes/Penitents veiem que l‟espècie de
l‟àlber té un major nombre d‟estomes/mm² que l‟espècie de la magnòlia, i aquesta
major que l‟espècie del plàtan d‟ombra.
Mitjanes d'estomes del Parc de la
Pegaso (Bcn)
212,8
338,2381,2
0
100
200
300
400
500
600
espècies
no
mb
re
d'e
sto
mes p
er
mm
²
plàtan magnòlia àlber
De les mitjanes obtingudes a la zona del Parc de la Pegaso veiem que es segueix
el mateix model que l‟anterior; l‟espècie de l‟àlber té un major nombre
d‟estomes/mm² que l‟espècie de la magnòlia, i aquesta major que l‟espècie del
plàtan d‟ombra.
Però veiem que en aquesta zona els valors de les mitjanes aritmètiques de les
tres espècies són majors que les de la zona Pedralbes/Penitents.
53
Mitjanes d'estomes del Parc de la
Ciutadella (Bcn)
323,8 321387,6
0
100
200
300
400
500
600
espècies
no
mb
re
d'e
sto
mes p
er
mm
²
plàtan magnòlia àlber
De les mitjanes obtingudes de la zona baixa de Barcelona veiem que el model que
segueixen els dos gràfics anteriors ja no és vàlid per aquest. Les espècies de
l‟àlber i el plàtan d‟ombra han augmentat els valors de les seves mitjanes anteriors
però, en canvi, l‟espècie de la magnòlia ha disminuït la seva mitjana.
En el gràfic veiem com l‟àlber continua sent l‟espècie amb el major nombre
d‟estomes/mm², el segueix el plàtan d‟ombra i la darrera és la magnòlia.
Mitjanes d'estomes del Montseny
425,4371
535,2
0
100
200
300
400
500
600
espècies
no
mb
re d
'esto
mes
per
mm
²
plàtan magnòlia àlber
De les mitjanes obtingudes de la zona del Montseny veiem que també es segueix
el mateix model que la zona baixa de Barcelona, en què l‟àlber és l‟espècie amb el
major nombre d‟estomes/mm² i el segueix el plàtan d‟ombra i després la magnòlia.
En aquesta zona veiem que s‟arriba als majors valors de les mitjanes que s‟han
obtingut en les quatre zones estudiades.
54
Visualització gràfica per a cada espècie de les diferents mitjanes de cada zona:
Mitjanes d'estomes del plàtan en les
diferents zones
150,4212,8
323,8425,4
0100200300400500600
zones
no
mb
re
d'e
sto
mes
per
mm
²
zona Pedralbes/Penitents (bcn) Parc de la Pegaso (bcn)
Parc de la Ciutadella (bcn) zona Montseny
A partir de les mitjanes obtingudes de l‟espècie del plàtan d‟ombra en les diferents
zones estudiades, veiem que la zona on les fulles dels arbres d‟aquesta espècie
tenen un major nombre d‟estomes/mm² és el Montseny, el segueix el Parc de la
Ciutadella, el Parc de la Pegaso i per últim els plàtans d‟ombra de la zona
Pedralbes/Penitents són els que tenen un menor nombre d‟estomes/mm².
Com podem veure, les zones de més vegetació són les que més densitat
estomàtica presenten.
El Montseny, al ser la zona que té més vegetació, té una densitat estomàtica
superior a les altres zones estudiades.
El segueixen les zones de la ciutat de Barcelona, primer les dues zones de parcs i
per últim la zona de carrers i jardins. El Parc de la Ciutadella té un major nombre
d‟estomes/mm² que el Parc de la Pegaso però, pel què veiem, podem dir que els
parcs i zones de més vegetació tenen més densitat estomàtica a les seves
espècies, ja que la zona que en té menys es troba situada a carrers i jardins amb
menys vegetació.
55
Mitjanes d'estomes de la magnòlia en
les diferents zones
200,4
338,2 321371
0100200300400500600
zones
no
mb
re
d'e
sto
mes
per
mm
²
zona Pedralbes/Penitents (bcn) Parc de la Pegaso (bcn)
Parc de la Ciutadella (bcn) zona Montseny
A partir de les mitjanes obtingudes de l‟espècie de la magnòlia en les diferents
zones estudiades, veiem que la zona on les fulles dels arbres d‟aquesta espècie
tenen un major nombre d‟estomes/mm² també és el Montseny, però després,
aquest ve seguit de la zona del Parc de la Pegaso, que per un petit nombre
d‟estomes supera els valors de la zona del Parc de la Ciutadella, i per últim
segueix sent la zona Pedralbes/Penitents la que té menor nombre d‟estomes/mm².
En aquest gràfic tornem a veure que les zones de parcs i més vegetació són les
que més estomes/mm² tenen a les seves espècies.
En el cas de l‟espècie de la magnòlia, l‟ordre de les zones que tenen més densitat
estomàtica ha canviat entre les zones de parcs, però podem seguir dient que els
parcs tenen valors estomàtics a les seves espècies superiors a la zona de carrers
i amb menys vegetació.
56
Mitjanes d'estomes de l'àlber en les
diferents zones
251,8
381,2 387,6
535,2
0100200300400500600
zones
no
mb
re
d'e
sto
mes
per
mm
²
zona Pedralbes/Penitents (bcn) Parc de la Pegaso (bcn)
Parc de la Ciutadella (bcn) zona Montseny
A partir de les mitjanes obtingudes de l‟espècie de l‟àlber en les diferents zones
estudiades, veiem que la zona on hi ha un major nombre d‟estomes/mm² és el
Montseny. En l‟espècie de l‟àlber hi ha més diferència de valors entre les zones
del Montseny i les de Barcelona que en les altres espècies.
En les mitjanes de l‟àlber, per molt poca quantitat d‟estomes/mm², la zona del
Parc de la Ciutadella supera els valors de la zona del Parc de la Pegaso i, per
últim, la zona Pedralbes/Penitents continua sent la zona amb menys estomes/mm²
en les fulles dels seus arbres.
En l‟espècie de l‟àlber tornem a veure que, encara que els valors estomàtics han
augmentat en conjunt en aquesta espècie, les zones de parc i molta vegetació
tenen el nombre d‟estomes/mm² superior a la zona de carrers i amb menys
vegetació. Per tant, la zona del Montseny és la que té més estomes/mm² seguida
pels parcs de la Ciutadella i la Pegaso, que en aquesta espècie es porten molt
poca diferència. Per últim la zona de carrers i jardins amb més poca vegetació és
la que presenta uns menors valors estomàtics.
57
Visualització gràfica de la comparació de mitjanes de cada espècie entre la
mitjana aritmètica de les tres zones estudiades de Barcelona i la zona del
Montseny:
Comparació de la mitjana d'estomes del
plàtan de Barcelona i el Montseny
229,00
425,4
0
100
200
300
400
500
600
zones
no
mb
re
d'e
sto
mes p
er
mm
²
mitjana de barcelona mitjana de montseny
A partir dels resultats obtinguts veiem que la mitjana aritmètica total del nombre
d‟estomes/mm² de l‟espècie del plàtan d‟ombra de les tres zones de Barcelona
estudiades és superada amb molta diferència per la zona del Montseny, que
supera els valors de Barcelona per quasi el doble d‟aquesta.
Comparació de la mitjana d'estomes de
la magnòlia de Barcelona i el Montseny
286,53371
0
100
200
300
400
500
600
zones
no
mb
re
d'e
sto
mes p
er
mm
²
mitjana de barcelona mitjana de montseny
A partir dels resultats obtinguts veiem que la mitjana aritmètica total del nombre
d‟estomes/mm² de l‟espècie de la magnòlia de les tres zones de Barcelona
estudiades és superada per poca diferència de valors per la zona del Montseny.
58
Comparació de la mitjana de l'àlber de
Barcelona i el Montseny
340,2
535,2
0
100
200
300
400
500
600
zones
no
mb
re
d'e
sto
mes p
er
mm
²
mitjana de barcelona mitjana de montseny
A partir dels resultats obtinguts veiem que la mitjana aritmètica total del nombre
d‟estomes/mm² de l‟espècie de l‟àlber de les tres zones de Barcelona estudiades
és superada també per la zona del Montseny.
Aquesta diferència de valors estomàtics entre la zona de Barcelona i la del
Montseny, es deu a les diferències de condicions que tenen les dues zones.
Els tres principals factors que determinen aquesta diferència d‟estomes/mm² entre
les dues zones estudiades són:
BARCELONA ZONA DEL MONTSENY Humitat: a la ciutat de Barcelona l‟humitat és un dels
factors característics del seu clima, però la seva
mitjana relativa no és tan alta com la del Montseny, ja
que no disposa de prou vegetació que aporti tanta
humitat a l‟aire.
Humitat: el gran volum de vegetació que hi ha en
aquesta zona provoca un microclima que fa
augmentar la humitat de l‟aire, ja que són els arbres
els que, a partir de la transpiració, expulsen aigua en
forma de vapor.
Quantitat de CO2 : degut a l‟alt volum de trànsit que hi
ha a la ciutat, les quantitats de CO2 són molt altes.
Com que hi ha molt poca vegetació respecte a les
grans quantitats de CO2 de la seva atmosfera, l‟aire
no pot ser prou depurat i té quantitats de CO2 en
excés.
Quantitats de CO2: l‟atmosfera d‟aquesta zona està
més depurada, hi ha menys CO2, ja que la vegetació
en capta per a desenvolupar-se i, a més, hi ha menys
trànsit, una gran font de CO2 .
Fotoperíode: la ciutat de Barcelona està exposada a
unes 2676 hores de llum solar a l‟any.
Fotoperíode: aquesta zona, al estar a una latitud més
al nord, té unes hores menys de llum anuals que la
ciutat de Barcelona.
59
Per els resultats que he obtingut, la humitat i les quantitats de CO2 són els factors
que, després d‟haver observat els resultats, crec que realment afecten al nombre
d‟estomes, ja que la diferència del fotoperíode entre Barcelona i el Montseny és
relativament mínima.
Com podem veure, la zona del Montseny és la que té més bones condicions;
l‟humitat és bastant elevada i això afavoreix molt a que les seves espècies tinguin
una densitat estomàtica més elevada; i les quantitats de CO2 no es troben en
excés a la seva atmosfera, el què afavoreix a que el nombre d‟estomes no
disminueixi.
Per tant, com que les condicions del Montseny són diferents a les de Barcelona,
les condicions en què es troba la ciutat de Barcelona no són prou bones per al
desenvolupament de la densitat estomàtica de les seves espècies.
60
7.7. CONCLUSIONS DE LA PART EXPERIMENTAL
Després d‟haver fet la part experimental i d‟haver estudiat els estomes i les seves
característiques, he arribat a aquestes conclusions:
- La densitat estomàtica és una característica de les espècies i és diferent per a
cada una d‟elles.
- La hipòtesi número 1 s‟accepta, ja que he observat que el nombre d‟estomes
que tenen els arbres d‟una mateixa espècie i que viuen a una mateixa zona és
molt semblant.
Excepte en un parell de casos, la diferència del nombre d´estomes/mm² entre
l‟arbre d´una espècie determinada que en té més i el que en té menys, no
supera els 100 estomes/mm².
- Hi ha una certa diferència en el nombre d‟estomes de les tres espècies
d‟arbres que he estudiat. L‟àlber és el que en té més a les seves fulles,
després la magnòlia i, per últim, el plàtan d‟ombra.
Entre aquestes dues últimes espècies hi ha poca diferència del nombre
d‟estomes/mm².
- La hipòtesi número 2 s‟accepta, ja que he observat que els arbres de la zona
del Montseny tenen més estomes que els de la ciutat de Barcelona.
Això és degut a les diferències de condicions regulades per dos factors que hi
ha entre aquestes dues zones:
▪ La zona del Montseny té una menor quantitat de CO2 a la seva atmosfera que
la ciutat de Barcelona.
Com que un excés de CO2 provoca una reducció de la densitat estomàtica, la
zona de la ciutat presenta menys estomes/mm² que la del Montseny, ja que les
quantitats de CO2 d‟aquest, no es troben en excés.
▪ Hi ha molta més vegetació a la zona del Montseny, el què ajuda a depurar
l‟aire d‟agents contaminants formant un microclima i provocant un augment de
la humitat atmosfèrica, un dels principals factors del què depén la densitat
estomàtica d‟una espècie.
61
- La hipòtesi número 3 s‟accepta, ja que he observat que dins de la ciutat de
Barcelona, les mateixes espècies d‟arbres distribuïdes en diferents zones de la
ciutat presenten diferències en el seu nombre d‟estomes.
- La hipòtesi número 4 s‟accepta, ja que he observat que els arbres situats a
zones de parcs presenten un nombre d‟estomes més elevat que els que estan
als carrers i petits jardins.
La zona on la densitat estomàtica és major, és la del Parc de la Ciutadella, ja
que hi ha més vegetació, la principal condició per que els arbres estiguin en
bones condicions (atmosfera sense excés de CO2 i més humitat) i tinguin més
estomes.
La zona del Parc de la Pegaso és la següent, ja que no té tanta vegetació com
el Parc de la Ciutadella i hi ha contaminació per excés de CO2 al seu entorn,
que perjudica el desenvolupament de la densitat estomàtica de les seves
espècies.
I la zona que presenta una menor densitat estomàtica és la de la zona
Pedralbes/Penitents, ja que és la zona que té menys vegetació i té quantitats
de CO2 en excés a la seva atmosfera.
Per tant, les zones on es desenvolupa millor la densitat estomàtica dins de la
ciutat és a les zones amb grans àrees verdes, com els parcs, on hi ha unes
millors condicions ambientals per a les espècies.
- Com a resposta a la pregunta que m‟havia formulat en els meus objectius, els
principals factors del medi que afecten a la densitat estomàtica d‟una espècie
situada en una zona determinada són:
▪ La humitat
▪ Les concentracions de CO2
▪ La intensitat de llum
▪ La salinitat
▪ La latitud
62
8. CONCLUSIONS GENERALS
En acabar aquest treball he assolit tots els objectius que m‟havia proposat.
He pogut respondre a la pregunta que m‟havia fomulat i les hipòtesis han resultat
ser totes certes, encara que en alguns casos, els motius pels quals jo creia que la
hipòtesi era certa, ha resultat que era un altre.
Per fer la part experimental d‟aquest treball he tingut una sèrie de dificultats.
Trobar unes certes espècies en uns determinats indrets va ser bastant complicat,
ja que no hi ha gaire guies d‟arbres que t‟indiquen la zona concreta on aquestes
es troben. Al final vaig trobar una guia dels arbres de Barcelona i un seguit de
recursos electrònics que em van ajudar molt.
Però la dificultat més gran en què em vaig trobar va ser haver de buscar una
espècie d‟arbre per substituir la del lledoner, ja que les seves mostres no es veien
bé amb el microscopi. Vaig haver de tornar a buscar amb l‟ajuda de les guies i
vaig probar fins a quatre espècies d‟arbre més; el til·ler, l‟alzina i el prunus. Cap
d‟aquestes vaig poder observar bé, ja que o bé tenien massa pèl que no podia
treure ni amb cinta adhesiva, o bé les fulles eren tant fines que al intentar treure la
capa de laca d‟ungles es trencava, o bé els seus estomes eren tant petits que no
els podia distingir amb el microscopi.
Al final vaig trobar l‟espècie d‟àlber, que tenia bastant de pèl, però amb la cinta
adhesiva es podien treure amb facilitat.
Tot i les dificultats que m‟he anat trobant al llarg del treball, ha sigut interessant i
satisfactori haver-l‟ho fet, ja que el tema m‟agradava, però era una mica complicat.
Després, en haver-l‟ho acabat, m‟ha sigut satisfactori haver pogut assolir el què
m‟havia proposat, ja que alguns dels apartats del treball m‟han resultat bastant
complicats de fer, sobretot perque potser he triat massa espècies o zones per
estudiar.
Haber fet aquest treball m‟ha servit per veure que per arribar a assolir un objectiu,
s‟ha de treballar i ser pacient per aconseguir el què et proposes
63
9. AGRAÏMENTS
Per dur a terme el treball, primer de tot el que necessitava era un tema concret per
poder treballar, per això una de les persones a qui agraeixo especialment la seva
ajuda és a la professora de biologia Carme Ardanuy, ja que no només em va
proposar de fer aquest treball, sinó que també em va donar algun consell per com
podia fer millor el recompte d‟estomes.
I també vull agraïr especialment l‟ajuda del meu pare, ja que ell ha sigut la
persona que ha hagut de patir tots els viatges amunt i avall amb cotxe, i sense,
per anar buscar les mostres de fulles.
Altres persones que m‟han ajudat i a qui ho vull agraïr són; la Montse Freixas, la
tutora d‟aquest treball, la Carme Iñigo, una amiga dels meus pares que em va
ensenyar a utilitzar el programa Excel per a fer els gràfics; la Carme Montané, la
bibliotecària de l‟institut, per ajudar-me i facilitar-me els tràmits per un prèstec a la
Universitat Politècnica de Catalunya; i a l‟encarregat de la biblioteca de la
Universitat Politècnica de Catalunya per la seva ajuda en l‟obtenció del prèstec del
llibre.
64
10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Enciclopèdies, llibres, guies i estudis:
EL PERIÓDICO (Grupo Zeta): Enciclopèdia Catalana Bàsica. Editorial
Barcelona. Barcelona, 1996.
EL PERIÓDICO (Grupo Zeta): Enciclopedia de la naturaleza y del medio
ambiente. Editorial Barcelona. Barcelona,1992.
EL PAÍS: La enciclopedia del estudiante: aplicaciones informáticas. Editorial
Santillana. Madrid, 2005.
BARCELÓ COLL, J., RODRIGO, N., SABATER GARCÍA, B., SÁNCHEZ
TAMÉS, R.: Fisiología vegetal. Ediciones Pirámide (Ciencias y Técnicas),1998.
GABANCHO, P., PARCS I JARDINS DE BARCELONA,INSTITUT MUNICIPAL:
Arbres de Barcelona. Barcelona, 1999.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PARCS I JARDINS: El patrimoni
biològic del Montseny, catàleg de flora i fauna. Barcelona, 1986.
MORENO GARCÍA,MARÍA DEL CARMEN: Estudio del clima urbano de
Barcelona: la “isla de calor”. Barcelona, 1993.
Pàgines web:
Ajuntament de Barcelona, Parcs i jardins:
<http://w3.bcn.cat/parcsijardins/>. [Consulta: 25 d‟agost 2010].
Ajuntament de Barcelona, Medi ambient:
<http://w3.bcn.cat/mediambient/>. [Consulta: 28 de setembre 2010].
Ajuntament de Sant Celoni:
<http://santceloni.cat>. [Consulta: 4 de juliol 2010].
Asturnatura:
<www.asturnatura.com>. [Consulta: 27 d‟octubre 2010].
65
Diputació de Barcelona:
<www.diba.es>. [ Consulta: 18 d‟octubre 2010].
Escuela Universitaria de Ingenieria Técnica Agrícola:
<www.inea.uva.es>. [Consulta: 29 de novembre 2010].
Flora Catalana:
<http://www.floracatalana.net/>. [Consulta: 8 de desembre 2010].
Gencat:
<www.gencat.cat>. [ Consulta: 19 de novembre 2010].
Hipertextos del Área de la Biología:
<www.biologia.edu>. [Consulta: 18 d‟octubre 2010].
Institut Cartogràfic de Catalunya:
<www.icc.cat>. [ Consulta: 17 de desembre de 2010].
Soitu:
<www.soitu.es>. [Consulta: 5 de desembre].
Solo ciencia:
<www.solociencia.com>. [Consulta: 5 de desembre 2010].
Tesis en zarxa:
<www.tesisenxarxa.net>. [Consulta: 20 de desembre 2010].
Vilaweb:
<http://www.vilaweb.cat/>. [Consulta: 19 de novembre 2010].
Weather underground:
<http://catalan.wunderground.com>. [ Consulta: 2 de gener 2010].
Wikilingue:
<http://ca.wikilingue.com>. [Consulta: 5 de desembre 2010].
Xtec:
<www.xtec.cat>. [Consulta: 26 d‟agost 2010].
66
Revistes electròniques:
Australian Journal of Basic and Applied Sciences:
<www.insipub.com>. [ Consulta: 20 de desembre 2010].
Revista Pesquisa
<http://revistapesquisa.fapesp.br/>. [Consulta: 20 de desembre 2010].
Revistas electrónicas UACh:
<http://mingaonline.uach.cl>. [Consulta: 2 de gener 2011].
Scielo:
<www.scielo.org.ar/>. [Consulta: 20 de desembre 2010].
Springerlink:
<http://www.springerlink.com>. [ Consulta: 20 de desembre 2010].
Recursos electrònics (arxius PDF):
Estadística del medi ambient a Barcelona [ Consulta: 2 de gener 2010].
CHAPARRO, I.: Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona [ Consulta: 5 de
desembre 2010].
Textos inventari (Sant Celoni) [ Consulta: 25 d‟agost].
Vegetació del Parc Natural del Montseny [ Consulta: 5 de gener 2010].
67
11. ANNEX
Per acabar aquest treball afegeixo una foto de l‟espècie de la magnòlia per què es
vegi la diferència entre el revers de la seva fulla amb pèl i sense pèl, ja que per fer
el recompte vaig haver-l‟ho d‟eliminar.
Foto: mostra fotografiada de magnòlia amb pèls al revers (microscopi x10)
Foto: mostra fotografiada de magnolia sense pèls (microscopi x10)
68
També afegeixo un article agafat de la pàgina web de notícies Vilaweb que parla
de les espècies que es poden trobar a la ciutat de Barcelona:
Punt i a part. Les ombres de Barcelona
A la ciutat hi ha 152.754 arbres, un per cada deu habitants, i una tercera part són plàtans, els que causen més
al·lèrgies
EMMAANSOLA.Barcelona
La Universitat de Barcelona i l'Institut de Parcs i Jardins de Barcelona han editat el llibre Els arbres dels
carrers de Barcelona, un treball que recull de manera molt gràfica les característiques de les 119 espècies
d'arbres que hi ha a la ciutat i els trams de carrers on es troben plantats. En total, hi ha prop de 153.000 arbres
o, el que és el mateix, per cada deu barcelonins hi ha un arbre que li pot oferir ombra. L'espècie més abundant
és el plàtan, amb 50.693 exemplars, una xifra que ha anat a la baixa en els últims tres anys, ja que requereix
voreres amples per desenvolupar-se bé i a més produeix una gran quantitat de pol·len, que causa al·lèrgies a la
població. Les altres espècies més nombroses són el lledoner, la sòfora, l'om
de Sibèria i la tipuana.
Els districtes de la ciutat amb més arbres són Sant Martí i
l'Eixample, amb un 20,5% i un 14,5%, respectivament. Els que
en tenen menys són Ciutat Vella (4,2%) i Gràcia (4,5%), a
causa precisament de les dimensions dels carrers, ja que les
voreres estretes dificulten el creixement de l'arbre. Aquestes
dades són del nou llibre que han coeditat l'Institut de Parcs i
Jardins de Barcelona i la Universitat de Barcelona amb
l'objectiu de donar a conèixer entre la població les diferents
espècies d'arbres. Per aquest motiu el llibre inclou 81 làmines
fotogràfiques amb les espècies més importants i abundants que
hi ha a la ciutat, amb detalls de la fulla i, si és el cas, de la flor. Cada làmina té incorporada
una fitxa que inclou una petita descripció del tipus d'arbre, el nom científic i el nom vulgar
en català i castellà, la distribució al món, l'època de la floració, i el nombre d'exemplars que
de cada espècie hi ha plantats a la ciutat. Al final del llibre s'inclou un annex que informa
dels trams de carrers on es pot trobar cada espècie.
El plàtan, l'arbre més abundant a Barcelona, es troba, per exemple, en un dels indrets més
populars de la ciutat, les Rambles, des de plaça Catalunya fins a al Portal de la Pau. També
n'hi ha a la rambla de Catalunya, i a la Gran Via, en el tram que travessa l'Eixample. El
nombre de plàtans a la ciutat de Barcelona ha anat disminuint amb els anys ja que són
arbres molt grans, que necessiten espai al voltant per créixer. Per això necessiten podes
severes i regulars que poden debilitar l'arbre i fer que apareguin infeccions. En aquests
casos, quan l'arbre està malalt, se substitueix pel lledoner. Les característiques més
importants que han de tenir els arbres substituts, a més a més de tenir unes dimensions
equilibrades amb l'entorn, és la resistència a factors externs com ara la sequera i la
contaminació atmosfèrica. Els arbres dels carrers de Barcelona no inclou les palmeres ja
que des del punt de vista botànic no se les considera arbres. A la ciutat hi ha prop de 5.000
palmeres.
+ Els arbres dels carrers de
Barcelona són protagonistes
d'un nou llibre coeditat per
l'Institut de Parcs i Jardins i la
Universitat de Barcelona.
