EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

13
1 EDUCACIÓ VIAL CICLISTA TERCER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

description

EDUCACIÓ VIAL CICLISTA. TERCER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. L’ús de la bicicleta. AVANTATGES: - No contamina - És saludable - És econòmic DIVERSITAT D’ÚS - Com a mitjà de transport - Com a mitjà de competició en les seves variades versions - Cicloturisme en les versions esportiva i - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

Page 1: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

1

EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

TERCER CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Page 2: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 2

L’ús de la bicicleta

AVANTATGES:

- No contamina- És saludable

- És econòmic

DIVERSITAT D’ÚS- Com a mitjà de transport- Com a mitjà de competició en les seves

variades versions- Cicloturisme en les versions esportiva i

viatgera

Page 3: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 3

Objectiu de l’Activitat

“Millorar el coneixement de la bicicleta com a màquina, les normes de circulació i els possibles conflictes o perills que es puguin presentar en circular en bici, per augmentar la seguretat vial del ciclista.”

Page 4: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 4

Història de la Bicicleta (I):Al llarg de la història i davant la necessitat de desplaçar-se, l’ésser humà ha desenvolupat habilitats i maquinàries que li facilitin aquesta necessitat.

.- El 1791 el comte francès Civrac dissenyà “una jugueta” que es va dir “Célérifère”.El 1817 l’enginyer alemany K.V.Drais, li adapta un sistema de direcció i neixla “Draisiana”.

.- El 1855, els francesos Pierre i Ernest Michaux inventaren el sistemad’avanç de la bicicleta aplicant els pedals a la roda directriu davantera.Els anglesos decidiren augmentar de tamany la roda davantera percórrer més, amb una pedalada avançaven més metres. Es popularitza el“Velocíped”, quadre i rodes de fusta amb un cercle metàl·lic a lesrodes, popularment li deien “Trencalòs”.

.- El 31 de maig de 1868 els germans Olivier, associats de la fàbrica de Michaux, organitzaren unacarrera de velocípedes en el parc de Saint Cloud de París amb 1.200 m de recorregut ,en la qual hiparticiparen 7 ciclistes amb els velocípedes de Michaux. “Neix el ciclisme de competició”.

.- La Rover Safety Bicycle de 1885, marca l’inici de la “bicicleta” tal como laconeixem. Les dues rodes del mateix tamany i amb transmissió per cadena a laqual se li va afegir un engranatge multiplicador facilitant el sistema d’avanç.

Page 5: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 5

Història de la Bicicleta (II):L’ús de la bicicleta es comença a popularitzar, la “màquina” evoluciona i els seus components es milloren cercant la comoditat i reduir el pes.

.- El 1888 John Boyd Dunlop va substituir les bandes de cautxú massís de les rodes pel pneumàtic inflat que facilitava un rodatge més còmode i ràpid.

.- Els frens de capçal per detenir les rodes apareixeran el 1893.

.- El canvi de marxes que permet adequar la velocitat i esforç

ciclista a cada terreny, s’implanta a la dècada de 1920.

.- LES GRANS VOLTES: El 1903 se corre el primer Tour de Francia, el 1909 el

primer Giro de Italia; el 1935 la primera Vuelta a España.

.- Anys 70 comença als EEUU el ciclisme de muntanya (MTB). El 1987 TREK dissenyà la

suspensió davantera i el 1990 la primera bicicleta amb doble suspensió.

Page 6: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 6

Diccionari del Ciclista. Per on circular i la velocitat adequada

.- Diccionari: Autopista, Autovia, Via Urbana,Via Interurbana, Travessia, Via Verda, Vorera,Maniobra, Intersecció o Cruïlla, …

.- Per on circular: Per carrils bici i si no n’hi ha,per la dreta de la calçada i guardant unadistància de seguretat amb la vorera. No circulis per voravies.Per carretera circula per la vorera. Està prohibit circular per autopistes i autovies.Has de mantenir una distància de seguretat entre la bicicleta i els vehicles que transiten,tan davant teu com lateralment inclosos els companys de ruta.

.- Velocitat: 40 km màx.per carretera, 20 per carrers residencials de ciutat i 15 per carrilbici, adaptant la velocitat a l’estat de la via, les condicions climatològiques i amb atencióa: senyals de tràfic i agents, vehicles de serveis públics, portes dels cotxes, passos devianants, a les cruïlles, etc…

Page 7: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 7

Maniobres: qualsevol alteració de l’ordre de la marxa, ja sigui per canviar de carril, de via, avançar, parar, etc.

A qualsevol maniobra permesa hem d’actuar de la següent manera:

1.- Observar pel retrovisor, si la bicicleta en té, o directament

amb una lleu girada de cap. Calcular la posició i velocitat dels

vehicles, comprovant que se pot realitzar la maniobra.

2.- Assenyalar la maniobra: Advertir sobre les nostres intencions

als altres, amb l’antelació i claredat suficient.

3.- Realitzar la maniobra: Si veiem que pot realitzar-se sense

perill, l’hem d’efectuar amb seguretat i en el menor temps possible.

Page 8: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 8

Elements Obligatoris i Útils de la Bicicleta (I)La Talla, regulacions d’altura i longitud. Els desenvolupaments. El manteniment de la bici.

Page 9: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 9

Elements Obligatoris i Útils de la Bicicleta (II)La Talla, regulacions d’altura i longitud. Els desenvolupaments. El manteniment de la bici.

.- Plat 46 dents, pinyó 46 dents: cada pedalada 1 volta de roda (relació transmissió 46/46:1)

.- Plat 46 dents, pinyó23 dents: cada pedalada 2 voltes (relació transmissió 46/23:2)

.- ¿Desenvolupament?: És la distància recorreguda amb cada pedalada i per tant, depèn de la relació de transmissió (plat i pinyó) que duguem en cada moment.

Desenvolupaments curts: plat petit i pinyó gros, s’usa en pujades.Desenvolupaments llargs: plat gros i pinyó petit, s’usa en baixades i planes.

Manteniment de la bici: La bici s’ha de cuidar i mantenir en perfecte estat, ja que endepèn la nostra seguretat. Les cubertes que no estiguin molt gastades i les rodes inflades ala pressió correcta, els cables dels canvis i frens que no estiguin desfilagassats, els capçals dels frens que no estiguin gastats, la cadena amb la tensió i greixatge adequats, etc..En general, la neteja periòdica de la bici ajuda al seu manteniment i a que no se deteriori.

Manteniment Vídeo

Page 10: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 10

Precaucions i Prohibicions a tenir en compte en circular en bici

PRECAUCIONS- De nit i en condicions meteorològiques adverses, millor no circular. - S’ha de veure i fer-se veure mitjançant el far, pilot, reflectants, roba clara, etc.- Usar el casc la seva utilització és fonamental perquè, si bé no evita l’accident, redueix les lesions a causa dels cops.- Adaptar la velocitat a les condicions climatològiques i a l’estat de la via augmentant les precaucions de frenat i conducció.

PROHIBICIONS- Circular per autopista, autovia, voravies, zones de vianants,..- Deixar anar les mans del manillar, excepte per fer un senyal de maniobra.- Agafar-se a altres vehicles per ser remolcats.- Apropar-se massa al vehicle que circula davant.- Circular “zigzaguejant” entre els vehicles.- Circular utilitzant auriculars o aparells receptors o reproductors de so.- Transportar una altra persona o carregar la bicicleta amb objectes que dificultin el seu maneig o redueixin la visió.

NO

Page 11: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 11

NORMES PER ALS CONDUCTORS DE VEHICLES REFERENTS ALS CICLISTES

QUÈ HAN DE SABER I FER ELS CONDUCTORS DAVANT ELS CICLISTES

- Reduir la velocitat en acostar-se als ciclistes

- Avançar quan el tràfic ho permeti i DEIXANT UNA DISTÀNCIA DE SEPARACIÓ DE 1,5 mt.

- En efectuar l’avançament, el cotxe pot envair el carril contrari, fins i tot si hi ha línia contínua, sempre que no vengui ningú de cara.

- Els ciclistes en carretera poden circular en grup en files de dos.

- A les rodones i cruïlles un grup de ciclistes es tot un paquet, des del primer fins al darrer.

- El ciclista té dret a circular per la carretera i ha de ser respectat ja que és el més dèbil i pràcticament està mancat de proteccions.

Vídeo DGT

Page 12: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 12

Realització pràctica de reparació d’una punxada en carretera

1.- Obrir el pont de frens, si és la roda de darrere abans s’ha de posar platpetit i pinyó petit, obrir tancaments de l’eix i treure la roda.2.- Desplaçar la coberta cap a un costat per poder ficar la punta delsdesmuntables i treure un perfil de la coberta sobre la llanta.

3.- Treure la cambra punxada i atenció, abans de posar la cambra nova o lavella arreglada, s’ha de localitzar el motiu de la punxada (la punta, vidre, punxa,..)que moltes vegades segueix clavat a la coberta i s’ha de treure abansde posar la cambra nova. Per això inflam la cambra punxada per ubicar el puntde la coberta per on es produí la punxada.

4.- Inflar lleugerament la nova coberta i col·locar-la a la llanda, amb la roda damuntdels peus i fent pressió amb les mans cap avall i cap a dins anirem ficantla coberta a la llanda. Atenció si feim ús dels desmuntables en aquestaactuació, ja que podem pessigar la cambra; és preferible fer-ho amb les mans.

5.- Finalment, inflam la roda, la col·locam i ajustam el tancament de l’eix i l’arcde fre.

Arreglar una punxada - Vídeo

Page 13: EDUCACIÓ VIAL CICLISTA

EDUCACIÓN VIAL CICLISTA 13

Comiat i tancament

Moltes gràcies per la vostra atenció. En properes sessions amb el vostre mestre, i

d’acord amb el contingut de la “GUIA DEL CICLISTE” de la Fundació MAPFRE, aprofundireu tot el que hem parlat avui, les normes i senyals de circulació i emplenareu les fitxes de la guia.

Recordau: disfrutau de la bicicleta però amb precaució, respectant els altres i vigilant la vostra seguretat.