EDUCACIÓ EMOCIONAL

Sara Nicolás Castilla

Alba Contreras Serral

Paula Campaña García

ÍNDEX1. Introducció

1.1 Les emocions a la investigació científica

1.2 Les emocions a la investigació humanística

2. Consciencia emocional

3. Intel·ligència emocional

4. Les emocions

4.1 Emocions negatives

4.2 Emocions positives

4.3 Emocions ambigües

4.4 Emocions estètiques

5. Racons d’emocions

5.1 Racó escrit

5.2 Racó auditiu

5.3 Racó visual

6. L’empatia

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Les emocions a la investigació científica

Les emocions són processos que s’activen cada vegada que el nostre aparell psíquic detecta un canvi significatiu al nostre entorn extern o intern.

La intensitat de les emocions està en funció de les avaluacions subjectives que realitzem sobre com la informació rebuda afectarà al nostre benestar.

1.2 Les emocions a la investigació humanística

Les emocions són un estat complex del organisme caracteritzat per una excitació o pertorbació que pre-disposa a una resposta organitzada. Les emocions es generen habitualment com resposta a un acte extern o intern.

Hi ha tres nivells diferents als quals es manifesta una emoció: neurofisiològic, conductual, cognitiu.

2. LA CONSCIÈNCIA EMOCIONAL

La consciència emocional és la capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, incloent l'habilitat per captar el clima emocional d'un context determinat.

Dins d'aquest bloc es poden especificar una sèrie d'aspectes.

3. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

La intel·ligència emocional és un aspecte important de la psicopedagogia de les emocions per diferents raons: com a fonamentació de la intervenció, com a base de les competències emocionals, com a referent de l'educació emocional, etc.

Els canvis conceptuals i de mentalitat (Zeitgeist) són tant, que es pot parlar de revolució en el pensament social.

4. LES EMOCIONS4.1. Les emocions negatives

IRA

La ira es genera quan tenim la sensació d'haver estat perjudicats. La ira és una reacció d'irritació, fúria o còlera desencadenada per la indignació i l'enuig de sentir vulnerats els nostres drets.

PORLa por és l'emoció que s'experimenta davant un perill real o imminent. La por és activat per amenaces al nostre benestar físic o psíquic.

L'experiència de por és degut a alguna cosa.

VERGONYALa vergonya és un sentiment penós de pèrdua de dignitat, per alguna falta comesa per un mateix. També pot desencadenar-se per una humiliació o un insult. En ambdós casos se sent vergonya quan un sent que és el culpable.

ANSIETATLes preocupacions són a la gènesi de l'ansietat. La precaució és, en cert sentit, una recerca del que pot anar malament i com evitar-ho. Si la por es desencadena davant d'un perill real, l'ansietat és l'anticipació d'un perill futur, indefensable i imprevisible, els desencadenants són imprecisos.

TRISTESALa tristesa sol desencadenar-se per la pèrdua irrevocable d'alguna cosa que es valora com a important: un ésser estimat, salut, béns, etc. Es valoren com a pèrdues el divorci, la separació, una malaltia greu, un fracàs, la desocupació, la vellesa, etc.

La tristesa apareix en les classificacions d'emocions de la majoria d'autors. No obstant això, és més un estat d'ànim que una emoció aguda.

AVERSIÓL'aversió és una família d'emocions que impliquen el rebuig d'alguna cosa o d'algú. Dins d'aquesta família es poden incloure: hostilitat, menyspreu, actitud, animositat, ressentiment, rebuig, fàstic, repugnància.

4.2. Les emocions positives

ALEGRIAL'alegria és l'emoció que produeix un succés favorable. Altres conceptes de la mateixa família són alegria, goig, alegria, goig, plaer, hilaritat, exultació, satisfacció, etc.

Les principals causes d'alegria (joy) són: relacions amb els amics, satisfaccions bàsiques (menjar, beure, dormir, sexe) i experiències reeixides.

HUMORL'humor és la bona disposició en què un es troba per fer alguna cosa. En l'estudi de les emocions s'utilitza el terme hilarant, que és un constructe teòric que significa '' que inspira alegria o mou el riure ''

AMORL'amor és l'emoció experimentada per una persona cap a una altra. Es manifesta en desitjar la seva companyia, alegrar-se amb el que és bo per a ella i patir quan ella pateix. És l'afecte que sentim per una altra persona, animal, cosa o idea. El desencadenant de l'emoció d'amor solen ser valoracions subjectives.

FELICITATLa felicitat és la forma de valorar la vida en el seu conjunt. En la percepció i valoració global de les experiències vitals, hi ha alguns factors, més o menys o estables, que juguen un paper preponderant; principalment la família i el treball; altres aspectes importants són les relacions socials, temps lliure, absència de malalties, ingressos econòmics, congruència entre el que es posseeix i el que es desitja, etc.

4.3 Emocions ambigües

SORPRESALa sorpresa és una reacció provocada per alguna cosa improvís o estrany. És una emoció més neutra i com a tal pot derivar en positiva o negativa, segons l'estímul; a més és la més breu.

ESPERANÇAL'esperança consisteix en témer el pitjor però anhelar millorar.

Les persones amb un elevat nivell d'esperança, com és lògic, tendent a motivar signifi-cativament per sobre de les persones desesperançades; tenen menys estats depres-siu ; són menys ansioses i tenen menys pertorbacions emocionals.

COMPASSIÓLa compassió és una preocupació altruista pel sofriment d'altres amb el desig d'ajudar i alleujar.

L'empatia és posar-se al punt de vista d'un altre, compartint els seus sentiments.

4.4 Emocions estètiques

Les emocions estètiques es donen quan reaccionem emocionalment davant certes manifestacions artístiques (literatura, pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, cinema, teatre, etc.) Des d'un punt de vista estrictament psicològic, les emocions estètiques segurament no haurien d'incloure entre les emocions bàsiques.

5. RACONS D’EMOCIONS

5.1 Racó escrit

5.2 Racó auditiuhttp://webquest.ub.edu/site/124-educacio-emocional/files/2012/11/El-Mag-de-les-mil-paraules.mp3

5.3 Racó visualhttps://www.youtube.com/watch?v=GPeeZ6viNgY

6. L’ EMPATIALa empatia és tenir unes habilitats socials fonamentals que es basen en el coneixement de les propies emocions per reconèixer i comprendre les emocions dels altres. Requereix, per tant, prestar atenció a l'altra persona, encara que és un procés que es realitza normalment de manera inconscient, Requereix també ser conscient de que els demés poden sentir i pensar de maneres similars als nostres, però també diferents.

FI