Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic abril de 2012 NÚM. 53 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

Institute, i Wilhelm Krull, de la Volkswagen Foundation, així com amb altres ponents d’institucions, com el National Institute of Health, la National Science Foundation, el Euro-pean Research Council i el Wel-come Trust. El programa com-plet és pot consultar a www.bdebate.org.

Experts in transformative research meet in Barcelona

On May 10 and 11, the Pasqual Maragall Foundation (FPM) and B·Debate will host a conference to be held at the CosmoCaixa to analyse successful experiences

in transformative research in the field of life sciences. This re-search model is an approxima-tion based on non-conventional projects, seeking breakthroughs via the creation of interdiscipli-nary teams. The speakers include Carl R h o d e s f ro m t h e How a rd Hughes Medical Institute, Wil-helm Krull from the Volkswa-gen Foundation and other re-presentatives from institutions such as the National Institutes of Health, National Science Foundation, European Research Council and Welcome Trust. The full programme is available at www.bdebate.org ■

Experts en recerca transformativa es reuneixen a Barcelona

L'FPM i B·Debate coorga-nitzen del 10 a l’11 de maig a CosmoCaixa unes jornades per analitzar experiències d’èxit en recerca transforma-tiva en l’àmbit de les ciències de la vida. Aquest model de recerca és una aproximació basada en projectes no conven-cionals, que busca idees tren-cadores a través de la creació d’equips interdisciplinaris. La jornada comptarà amb la presència de Carl Rhodes, del Howard Hughes Medical

CRG i Sanofi: aliança de futur

recerca capdavantera a escala mundial i el CRG tindrà accés a una gran empresa que pot ga-rantir la transformació de la re-cerca en solucions reals per als pacients». Les primeres llavors d’aquesta aliança són quatre projectes diri-gits a descobrir enfocaments tera-pèutics innovadors per a malalties infeccioses, a desenvolupar nous sistemes d’administració de fàr-macs emprant la biologia sintètica a desxifrar vies de transdiferencia-ció cel·lular rellevants per a malal-ties i, finalment, a identificar dianes originals partint de mecanismes de transcripció genòmica sense explotar. En el marc del conveni, es preveu seleccionar més projec-tes col·laboratius amb l’objectiu d’aportar un valor afegit a la re-cerca bàsica i contribuir al desen-volupament de noves teràpies.

CRG and Sanofi: alliance for the future

The CRG and Sanofi Global have signed an agreement to carry out joint transla-

tional research projects. Over the next three years, they will share scientific resources, structure, technical equipment and human talent in order to explore new avenues of biomedical research. Andreu Mas-Colell, Cata-lan minister of economy and knowledge, attended the presen-tation of the agreement, which responds to the commitment of the researchers to positively in-fluence both public health and the national economy. To this end, the director of the CRG, Luis S e r r a n o, h i g h l i g h t e d t h a t "through this agreement, Sanofi will have preferential access to

globally cutting-edge research and the CRG will have access to a large company guaranteeing the transformation of research into real solutions for patients". The first fruits of this allian-ce are four projects aimed at discovering innovative thera-peutic approaches to infectious diseases, developing new drug administration systems using synthetic biology, deciphering cellular transdifferentiation pathways relevant to disease, and, finally, identifying original targets based on unexplored genome transcription mecha-nisms. As part of the alliance, it is expected that further collabo-rative projects will be selected with the aim of adding value to basic research and helping in the development of new therapies ■

Laia Cendrós

El CRG i Sanofi Global han signat un acord amb l’ob-jectiu de dur a terme pro-

jectes de recerca conjunts de caràcter traslacional. Durant els propers tres anys compartiran recursos científics, estructures, equipament tècnic i talent hu-mà per explorar noves vies d’in-vestigació biomèdica. L'acord, que va comptar amb la presència del conseller d'Eco-nomia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, respon al compro-mís dels investigadors d’influir positivament sobre la salut hu-mana i les economies nacionals. En aquest sentit, el director del CRG, Luis Serrano, va destacar que «mitjançant aquest acord, Sanofi tindrà accés preferent a

projectes de recerca traslacional / translational research projects

May, 10th and 11th, 2012

www.bdebate.org

GOOD PRACTICES FOR FOSTERING

TRANSFORMATIVE

RESEARCH IN HEALTHCARE AND LIFE SCIENCES

COSMOCAIXA. C/ ISAAC NEWTON, 26. BARCELONA

B·DEBATEInternational Center for Scientific DebateBARCELONA

AN INITIATIVE OF:

CSHL goes PRBB

The next Cold Spring Har-bour (CSHL) summer course “The cell biolo-

gy of addiction” will be held for the first time in Europe, at the PRBB. After more than two years of inspections of the new venue by CSHL, the PRBB ob-tained a major consensus to be the European venue, and the UPF, the academic leader. The course takes place on July 19-25 and is funded by the Ameri-can National Institute on Drug Abuse (NIDA). Considered to be one of the most prestigious training acti-vities in the field of addiction, this course was first held in 2001 at CSHL’s Banbury Cen-ter in Cold Spring Harbour, New York, where it would take place traditionally every two years. When I joined the direc-tion of the course in 2011 and further to my participation as principal investigator in a NIDA-funded research pro-ject, the alternation of the course between Europe and the USA was approved. Please enjoy this opportunity.

Rafael Maldonado

El CSHL arriba al PRBB

El proper curs d’estiu del Cold Spring Har-bour (CSHL) «La bio-

logia cel·lular de l’addicció» s’organitzarà, per primera vegada a Europa, al PRBB. Desprès de més de dos anys d’inspeccions de la nova seu per part del CSHL, el PRBB va obtenir un important con-sens per convertir-se en la seu, i la UPF, en la direcció acadèmica. El curs tindrà lloc del 19 al 25 de juliol i està fi-nançat per l’American Natio-nal Institute on Drug Abuse (NIDA). Considerada una de les activitats de formació més prestigioses en el camp de l’addicció, el curs es va cele-brar per primera vegada el 2001 al Banbury Center del CSHL a Cold Spring Harbour, Nova York, on tradicional-ment es du a terme cada dos anys. Quan el 2011 em vaig incor-porar a la direcció del curs, i desprès de la meva participació com a investigador principal en un projecte de recerca finançat per la NIDA, es va aprovar l’alternança entre Europa i els Estats Units. Si us plau, gaudiu d’aquesta oportunitat.

Rafael Maldonado

Luis Serrano (CRG), Andreu Mas-Colell (Generalitat de Catalunya), Patrick Tricoli (R&D Sanofi), Marc Antoine-Luchini (Sanofi Iberia)

Ciència www.prbb.org | abril de 2012 2

«Calen nous mètodes per analitzar i visualitzar dades genòmiques i poder treure’n informació»

nÚria lÓpeZ BiGas - GrUp de GenÒMica BioMÈdica del GriB (iMiM-UpF)

Maruxa Martínez-Campos

Els 10 membres del grup de genòmi-ca biomèdica del GRIB (IMIM-UPF), dirigit per Núria López-Bigas des del

2006, són una barreja de biòlegs, bioinfor-màtics i enginyers informàtics que estudi-en els gens i els processos que intervenen en el desenvolupament de tumors. «Tot el que fem és computacional, però establim col·laboracions molt estretes amb labora-toris experimentals. Ells ens passen les da-des genòmiques sobre una via de senyalit-zació específica involucrada en el càncer i nosaltres les analitzem», comenta Núria. Entre aquests col·laboradors hi ha Luciano Di Croce (CRG), Anna Bigas (IMIM) i Elizaveta Benevo-lenskaya (University of Illinois, Chicago).

Buscant una agulla en un paller

«Els tumors tenen un gran nombre d’altera-cions, i actualment existeixen moltes tècni-ques per trobar-les. El repte ara és esbrinar, d’aquests centenars d’alteracions, quines estan implicades en el desenvolupament del tumor, a les quals anomenem drivers, i quines simplement són allà però no són causants del tumor», explica López-Bigas. Hi ha diversos tipus d’alteracions que es troben en els tumors. Poden ser mutacions puntuals, amplificacions o delecions de re-gions d’ADN, o canvis d’expressió (un gen que s’expressa més o menys del normal). «Nosaltres integrem i analitzem tots aquests tipus d’alteracions per trobar els gens dri­vers», apunta la investigadora. Per fer aques-ta cerca observen, per exemple, la freqüència de l’alteració: un gen alterat en més mostres de les que s’esperaria per l’atzar probable-ment estarà involucrat en el tumor. Durant els darrers deu anys s’han estat fent microarrays de molts tumors, en molts laboratoris. «Un experiment sol (un micro­array) que compara mostres sanes amb 50 mostres de, per exemple, càncer de mama, és útil. Però si integrem la informació de molts experiments, obtenim resultats molt més ferms», explica López-Bigas. Amb IntOGen, el seu projecte estrella, han recopilat molta d’aquesta informació, l’han reanotat i reorga-nitzat, i l’estan analitzant. «En la versió actual d’IntOGen hi ha dades de més de 300 estudis sobre 39 tipus de càncers diferents», explica López-Bigas. IntOGen es va actualitzant a

mesura que apareixen més dades. També s’estan adaptant les seves eines d’anàlisi a les dades obtingudes amb tecnologies de next generation sequencing, que són, segons la investigadora, aquelles amb les quals s’ob-tindran la majoria de dades genòmiques en un futur.

Dades que no paren de créixer

Actualment hi ha dos grans projectes inter-nacionals sobre el càncer que ja fan servir aquestes tecnologies i que estan obtenint una quantitat de dades ingent. The Cancer Ge-nome Atlas (TCGA), un projecte dels Estats Units, pretén generar un catàleg de totes les mutacions presents a 20 càncers diferents. També hi ha l’International Cancer Genome Consortium (ICGC) a escala mundial. El grup de López-Bigas participa en el grup de treball de bioinformàtica d’aquest darrer consorci. «Volem analitzar tota la informació que generin aquests grans projectes amb les eines que tenim i d’altres que crearem», comenta. El grup també es dedica a desen-volupar eines de software per tal d'analitzar les dades. Aquests softwares després són de lliure accés. Un exemple és Gitools, que permet manipular, visualitzar i analitzar heatmaps, un tipus de representació que es fa servir molt en anàlisi de microarrays i en biologia en general. La visualització de les dades és un aspecte clau. «La gran quan-titat de dades genòmiques obtingudes és prometedora, però no en podem treure in-formació si no les ordenem, les analitzem i mostrem els resultats d’una forma clara. Ai-xò és el que fem», resumeix la investigadora.

“New methods are needed to analyse and visualise genomic data and extract information from it”

The 10 members of the Biomedi-cal Genomics group at the GRIB (IMIM-UPF), directed by Núria

López-Bigas since 2006, are a mix of bio-logists, bioinformaticians and computer engineers who study genes and the pro-cesses involved in tumour development. “Everything we do is computational but we collaborate closely with experimental labs. They give us the genomic data on a specific signalling pathway involved in cancer and we analyse it”. Among these contributors are Luciano Di Croce (CRG), Anna Bigas (IMIM) and Elizaveta Benevo-lenskaya (University of Illinois at Chicago).

Looking for a needle in a haystack

“Tumours have a huge number of altera-tions, and there are currently many techni-ques for finding them. The challenge now is to see, of these hundreds of alterations, which are involved in the development of the tumour, those known as 'drivers', and which are simply present but not tumour-causing”, explains López-Bigas. Various types of alterations are found in tumours. They can be point mutations, am-plifications or deletions of regions of DNA, or changes in expression –a gene that is expres-sed more or less than normal. “We integrate and analyse all of the alterations found in the 'driver' genes”. To carry out this search they look, for example, at the frequency of alte-

ration: a gene altered in more samples than would be expected by chance is probably in-volved in the tumour. Over the past ten years they have been doing microarrays of lots of different tumours, in many different laboratories. “A single expe-riment (one microarray) comparing healthy samples with 50 samples of, for example, bre-ast cancer, is useful. But if we integrate the in-formation from many experiments, we have much more robust results”, explains López-Bigas. Using IntOGen, their star project, the group has collected much of this information, reannotated and reorganised it, and is now analysing it. “In the current version of IntOGen, there is data from more than 300 studies of 39 different types of cancers”, says López-Bigas. IntOGen is updated as more data appears. They are also adapting their analytical tools to the information obtained through “next gene-ration sequencing” technology, which is, ac-cording to the researcher, the way the majority of genomic data will be obtained in the near future.

Data that doesn’t stop growing

There are currently two major internatio-nal projects on cancer that already use this technology and they are obtaining a huge amount of data. The Cancer Genome Atlas (TCGA), a US project, aims to create a cata-logue of all the mutations present in 20 diffe-rent cancers. Globally there also exists the International Cancer Genome Consortium (ICGC). López-Bigas’s group participates in the working group of the latter bioinforma-tics consortium. “We want to analyse all of the informa-tion generated by these big projects with the tools that we are creating”. Indeed, the group is dedicated to developing the software needed to analyse the data. This software is then free for the entire scienti-fic community to access. One example is Gitools, which allows the manipulation, visualisation and analysis of “heatmaps”, a graphic representation widely used in mi-croarray analysis and biology in general. In fact, data visualisation is a key aspect. “The vast quantity of genomic data is promising, but we cannot extract the information if we do not order, analyse and display the results clearly. This is what we do”, summarises the researcher ■

Els 10 integrants del grup provenen d’Espanya, Suïssa, Àustria, Cuba i Bangladesh The 10 members of the team come from Spain, Switzerland, Austria, Cuba and Bangladesh

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

d’embotits cada dia són més propenses a patir una agudització dels símptomes res-piratoris de la seva malaltia. L’MPOC es ca-racteritza per una dificultat del pas de l’aire pels bronquis causada, principalment, pel fum del tabac. Els investigadors van treballar amb 274 pacients de Catalunya, Balears i el País Basc des del seu primer ingrés a l’hospital i els van seguir al llarg d’uns dos anys per ob-tenir dades dels seus ingressos hospitalaris.

Gisela Sanmartín

El consum excessiu d’embotits em-pitjora els símptomes dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva

crònica (MPOC), segons un estudi liderat per Judith Garcia-Aymerich (CREAL). Els resultats, publicats al European Res­piratory Journal, mostren que les persones amb MPOC que mengen més de 20 grams

The danger of cured meat for COPD patients

Excessive consumption of cured meat worsens the symptoms of patients with chronic obstructive pulmonary

disease (COPD) according to a study led by Judith Garcia-Aymerich (CREAL). The results, published in the Euro pean Respiratory Journal, reveal that people with COPD who eat more than 20 grams of

El perill dels embotits per als pacients amb MPOCcured meat every day are more likely to suffer an exacerbation of the irrespiratory symptoms. COPD is characterised by diffi-culty in passing air through the bronchi caused, mainly, by tobaco smoke. The researchers studied 274 patients in Catalonia, the Balearics and the Bas-que Country from their first admission to hospital and followed them over a two-year period, collecting details of their ad-missions ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 www.prbb.org | abril de 2012 | www.prbb.org Ciència

the human genome is closer to the gorilla. The study also suggests that gorillas and humans share genes related to auditory perception and brain development ■

this rare disease, characterised by a neuro-degenerative disorder involving a lack of motor coordination, cognitive impairment and psychiatric problems. E s t i v i l l ’s g r o u p h a s a l s o m a d e breakthroughs in the understanding of another rare disease, hereditary hyper-tension with hyperpotassemia (high levels of potassium in the blood). The group co-llaborated with laboratories in France to discover that the gene KLHL3 is involved in the majority of cases of this disease. The results of the study, published in Nature Genetics, are the result of latest sequencing techniques and demonstrate the potential of genomic medicine and bioinformatics to identify the causes of rare diseases ■

domly allotted one of the two methods to a sample group of asymptomatic individuals aged between 50 and 69, with no personal or family history of colorectal cancer. The results concluded that acceptance of the faecal occult blood test was higher and the numbers of cancer detected with both methods was identical, the majority being discovered at an early stage. Complica-tions were minimal in both groups, even being slightly lower in the faecal occult blood group. The ultimate aim of this study is to compare mortality from colorectal cancer in 10 years time in the population contro-lled through the detection of faecal occult blood, being tested every two years, and those who have undergone colonoscopy, with a scheduled scan every 10 years ■

Núria Pérez

Separats fa més de vuit milions d’anys, goril·les i humans s’as-semblen més del que es pensava.

Aquesta és una de les conclusions prin-cipals de la seqüenciació i l’anàlisi del ge-noma complet del goril·la, en la qual han participat Tomàs Marquès-Bonet i Xavier Prado-Martínez, investigadors de l’Insti-tut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). L’estudi, publicat a Nature, és fruit de la col·laboració de més de 20 laborato-ris de set països, coordinats pel Welco-me Trust Institute del Regne Unit. La comparació del genoma del goril·la amb els genomes humà, del ximpanzé i de l’orangutan trenca amb la visió evo-lutiva clàssica segons la qual humans i ximpanzés comparteixen més variants genètiques en tot el genoma que la resta de grans simis. Globalment, el genoma humà és més semblant al del ximpanzé, però gairebé un terç del genoma humà és més proper al del goril·la. L’estudi

Laia Cendrós

Científics del CRG dirigits per Xavier Estivill han descrit el mecanisme que causa mort neuronal als ma-

lalts de corea de Huntington. La malaltia es desenvolupa en persones que tenen més de 40 repeticions del triplet de nucleòtids CAG en el gen de la huntingtina (HTT). En l’article, publicat a PLoS Genetics, els investigadors demostren que l’efecte tòxic del gen és a nivell de l’ARN. L’expressió del gen mutat comporta la producció anòma-la d’ARNs curts formats per repeticions de CAG, que s’incorporen a la maquinària cel·lular de silenciament gènic amb conse-qüències letals. El descobriment permetrà

Rosa Manaut / Maribel Pérez

La prova menys invasiva és la millor opció per a la detecció precoç del càncer de còlon segons una investi-

gació publicada a The New England Journal of Medicine. L’estudi ha comparat els avan-tatges, els inconvenients i també l’accepta-ció de les dues estratègies més habituals: la prova de sang oculta en femta, prova no invasiva, i la colonoscòpia. Un total de 60.000 persones de vuit co-munitats espanyoles han participat durant quatre anys en el projecte, que a Catalunya ha estat coordinat per Montserrat Andreu, cap de la secció de Digestologia de l’Hospi-tal del Mar i investigadora de l'IMIM. L’es-tudi va adjudicar de manera aleatòria un

Humans i goril·les, més a prop

Nous avenços en malalties rares

Els tests no invasius igualen l’efectivitat de la colonoscòpia

també suggereix que humans i goril·les comparteixen gens relacionats amb la percepció auditiva i el desenvolupa-ment cerebral.

Humans and gorillas: even closer

Separated more than eight million years ago, gorillas and humans re-semble each other even more than

previously thought. This is one of the main conclusions to come out of the sequencing and analysis of the complete gorilla geno-me, in which Tomàs Marquès-Bonet and Xavier Prado-Martínez, researchers from the Institute of Evolutionary Biology (UPF-CSIC) participated. The study published in Nature is the re-sult of collaboration between more than twenty labs from seven countries, coordi-nated by the Welcome Trust Institute in the United Kingdom. The comparison of the gorilla with hu-man, chimpanzee and orangutan geno-mes breaks with the classical view of evo-lution whereby humans and chimpanzees

avançar en el desenvolupament de terà pies per a aquesta malaltia rara, caracteritza-da per un trastorn neurodegeneratiu que comporta descoordinació motora, deterio-rament cognitiu i problemes psiquiàtrics. El grup d’Estivill també ha fet avenços en la comprensió d’una altra malaltia rara, la hipertensió hereditària amb hiperpotas-sèmia (nivells alts de potassi en la sang). El grup ha col·laborat amb laboratoris de França per descobrir que el gen KLHL3 està implicat en la majoria dels casos d’aquesta malaltia. Els resultats del treball, publicat a Nature Genetics, són fruit de l’ús de la se-qüenciació d’última generació i demostra el potencial de la medicina genòmica i de la bioinformàtica en la identificació de les causes de malalties rares.

dels dos mètodes a una mostra d’indivi-dus asimptomàtics de 50 a 69 anys, sen-se antecedents personals ni familiars de càncer colorectal. Els resultats conclouen que l’acceptació de la prova de sang ocul-ta en femta va ser superior i que el nom-bre de càncers detectats amb ambdós mètodes va ser idèntic, la majoria dels quals es trobaven en una fase inicial. Les complicacions van ser mínimes en amb-dós grups, encara que inferiors en el grup de sang oculta en femta. L’objectiu final d’aquest estudi és com-parar en 10 anys la mortalitat per càncer colorectal de població que s’ha controlat mitjançant la detecció de sang oculta en femta, realitzada cada dos anys, i de po-blació que s’ha fet la colonoscòpia, pro-gramada cada 10 anys.

share more genetic variants throughout the genome than other great apes. Overall the human genome is more similar to that of the chimpanzee, but almost a third of

New advances in rare diseases

Scientists from the CRG led by Xavier Estivill have described the mecha-nism that causes neuronal death in

patients with Huntington’s disease. The disease develops in people who have more than 40 repetitions of the CAG nucleotide triplet on the Huntingtin gene (HTT). In the article, published in PLoS Genetics, the researchers show that the toxic effect of the gene acts at the RNA level. The expression of the mutated gene leads to anomalous production of short RNAs consisting of CAG repeats, which are incorporated, with lethal consequences, into the cellular gene silencing mechanism. This discovery will advance the development of therapies for

Non-invasive tests are as good as colonoscopies

The least invasive test is the best option for the early detection of colon cancer according to rese-

arch published in The New England Journal of Medicine. The study compa-red the advantages and disadvantages as well as the acceptance of the two most common strategies: the faecal occult blood test, a non-invasive test, and co-lonoscopy. A total of 60,000 people from eight re-gions of Spain participated in the four-year-long project coordinated in Catalo-nia by Montserrat Andreu, gastroentero-logy section chief at the Hospital del Mar and researcher of IMIM. The study ran-

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Xavier Prado-Martínez i Tomàs Marquès-Bonet, de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Foto

de

/ Ph

oto

by B

elén

Lor

ente

(IB

E)

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | abril de 2012 4

PERFIL / PROFILEFyodor Kondrashov, nascut a Rússia, és el segon de cinc germans. Tots es van mudar als Estats Units quan el seu pare, un biòleg evolutiu, va anar a fer-hi un postdoc. Fyodor tenia 11 anys. Des d’aleshores, el biòleg, que ara en té 32, no ha passat més de tres anys seguits a la mateixa ciutat. Ja abans de crear el seu propi grup de recerca en genòmica evolutiva al CRG, el 2008, havia guanyat diversos premis i havia obtingut un gran re-coneixement científic.

Russian-born Fyodor Kondrashov is the second of five brothers. They all mo-ved to the US when his father, an evolutionary biologist, started a postdoc there. Fyodor was then eleven. The biologist, now 32, has never since been in the same city for more than three years. He had already won several pri-zes and gained great recognition before he started his own group at the CRG in 2008 to work on evolutionary genomics.

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

WARREN PEAR, Monday April 16. Pear, from the De-partment of Pathology and Laboratory Medicine at the University of Pennsylvania,

USA, is focused on understanding the development and differentiation of mature hematopoietic cells from a single hematopoietic stem cell. He is also interested in studying the pro-cesses that cause leukaemia. Pear studies the role that Notch proteins play in regulating hematopoietic cell fate decisions and cancer. He has shown that Notch proteins are key regulators of multiple hematopoietic cell fates and uses mouse models of Notch-related leukaemia to study the signalling pathways that lead to on-cogenic transformation. He has been invited by Anna Bigas (IMIM).

RUSSEL SCHWARTZ , Wednesday Apr i l 25 . Schwartz, from the Depart-ment of Biological Sciences at the Carnegie Mellon

University, USA, is interested in the analysis of genetic variations, with spe-cific application to inference of popula-tion subgroups and phylogenetics. He focuses on the analysis of single nu-cleotide polymorphism (SNP) data and how they can help us understand the formation of human population sub-groups and our history as a species as well as assist us in identifying correla-tions between genotype and phenotype. Schwartz is also interested in examina-tion of the phylogenetics of tumour de-velopment. He has been invited by Pa-nagiotis Papasaikas (CRG).

NAAMA BARKAI, Thursday May 3. Barkai, from the De-partment of Molecular Ge-netics at Weizmann Institute of Science in Israel, is inter-

ested in identifying the principles that govern the design of biological circuits. She uses a multi-disciplinary approach, combining wet-lab experiments, dyna mic-system theory and computational data analysis. Currently she focuses on net-works that mediate patterning during the development of the fruit-fly Droso phila. In particular, she is interested in the robustness property of those systems, namely their ability to buffer alteration in gene dosage and changes in environ-mental conditions such as temperature or availability of nutrients. She has been invited by the CRG PhD students (CRG).

MARK PTASHNE, Friday May 4. Ptashne, from the Molecular Biology Program at the Sloan Kettering Insti-tute in New York, USA, fo-

cuses on basic mechanisms of gene regulation, primarily in yeast, but with an eye to understanding many ba-sic aspects of biological regulation. He is interested in how gene regula-tors deal with the fact that genes in eukaryotes are wrapped in nucleo-somes, using new techniques for quantitating nucleosome formation. Ptashne also studies the protein-pro-tein and protein-DNA interactions that underlie a complex gene regulatory circuit in phage lambda and how these underlying mechanisms are at work in eukaryotes as well. He has been invited by Thomas Graf (CRG).

«A la meva família, descobrir coses és una forma de vida»

exemple, aniré durant un o dos mesos a l’Àrtic amb una expedició de camp. Però els caps de setmana treballo. La meva fei-na és intel·lectual, de manera que no puc apagar el cervell i no pensar-hi!

“For my family, discovering new things is a way of life”

Science is in your blood, isn’t it?I did publish a paper with my father –my first, and the one most highly cited– and one with my grandmother too who, at 83, is still an active researcher in biochemistry!

You must have been a good student, then?I always got bad grades at school. I drop-ped out of high school and joined Simon's Rock College but I didn’t do very well there, either. At the same time I did an internship with Eugene Koonin at the NIH, and when I finished my degree he offered me to work with him. I was only 20, and he gave me the best job description ever: it just said “do things that you find interesting”.

Three years later you did a master’s degree at the University of California Davis.And again I proved how bad a student I am! We weren’t supposed to do any research during the Master’s, but I continued some work I had started with Eugene. During that year I published two Nature papers. But I failed the exam!

So you made sure you avoided exams ever after.I got a deal with the department for my PhD. They would forget about any formal

assessments and give me freedom, and in ex-change I promised them 10 papers. So when my PhD committee met and I showed them about 14 papers, they had only one ques-tion: “No Nature papers?”.

Why did you come to the CRG?It was the only offer I got! I had just finished my PhD and most places wouldn’t consider someone who hadn’t done a postdoc for a PI position. But most of my career I had been independent, so it made sense to me not to do a postdoc. And I am very happy about the decision. I then hired very young people, without much experience, so I could inspire them to do research in the sa-me way I do it: just for research’s sake.

What is the best thing about science?The freedom of choosing to study whatever is interesting, and that’s a great benefit of being at the CRG. We have no obligation to produce specific results, as long as they are excellent, and also, the fee-ling of discovering something which is new to all humanity. This feeling drives the way I do research and for me it’s a way of life; it runs in my family.

What do you do apart from research?I am now studying Spanish in the mornings. And I am involved in a UNESCO-sponso-red project describing Northern ecological communities, including critically endan-gered species. This summer, for example, I will go on a field trip for one or two months to the Arctic. But on weekends I do work. My job is intellectual, so I can’t just switch off my brain and not think about it! ■

Maruxa Martínez-Campos

Portes la ciència a la sang, veritat?Bé, he publicat un article amb el meu pare –el meu primer article i el més ci-tat– i un amb la meva àvia, la qual, amb 83 anys, encara és una investigadora bioquímica en actiu!

Així doncs, devies ser un bon estudiant.Sempre vaig treure males notes a l’escola. De fet, vaig deixar l’institut a mitges i vaig anar al Simon's Rock College, una mena d’universitat primerenca, però allà tam-poc em va anar gaire bé. Mentre estava allí, vaig fer una estada al laboratori d’Eu-gene Koonin al NIH i quan vaig acabar la carrera em va oferir quedar-me a treballar amb ell. Jo només tenia 20 anys i ell em va oferir la millor descripció imaginable d’una feina: tan sols va dir «fes coses que trobis interessants».

Tres anys més tard vas fer un màster a la University of California Davis.I un cop més vaig demostrar com en sóc, de mal estudiant! Se suposa que no haví-em de fer recerca durant el màster, però jo vaig continuar alguns treballs que havia començat amb en Koonin. Durant aquest any vaig publicar dos articles a Nature. Però vaig suspendre l’examen!

Així que vas decidir evitar els exàmens per sempre més.Vaig fer un pacte amb el departament en relació amb la meva tesi doctoral. Em van prometre llibertat i no haver de fer cap examen, a canvi que els assegurés 10 pu-blicacions. Quan el meu comitè de tesi es va reunir i jo els vaig mostrar els meus 14 articles, només em van fer una pregunta: «cap a Nature?».

Per què vas venir al CRG?Era l’única oferta que vaig rebre! Tot just havia acabat el doctorat, i a la majoria de llocs no consideren un bon candidat per a cap de grup algú que no ha fet una estada postdoctoral. Però durant la major part de la meva carrera he estat independent, així que per a mi no tenia sentit fer un post-doc. I estic molt content amb la decisió. Al meu laboratori he contractat gent jove, sense gaire experiència, per poder inspi-rar-los a fer recerca de la mateixa manera que jo: tan sols pel fet de fer recerca.

Què és el millor de la ciència?La llibertat d’estudiar el que et sembla in-teressant, i aquest és un gran avantatge de ser al CRG. No tenim l’obligació de produir uns resultats específics, mentre siguin excel·lents. També és fantàstica la sensa-ció de descobrir una cosa que és nova per a tota la humanitat. Aquesta sensació és la que determina la manera com faig re-cerca, i per a mi és una forma de vida, és cosa de família.

A què et dediques a més de fer recerca?Ara estic estudiant espanyol als matins. També estic implicat en un projecte finan-çat per la UNESCO per descriure comu-nitats ecològiques del nord, incloent-hi espècies amenaçades. Aquest estiu, per

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTIST

FYodor KondrashoV - cap del GrUp en GenÒMica eVolUtiVa del crG

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 abril de 2012 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

points out Miquel Porta, first author of the article. PTCs are a set of compounds including insecticides and products of industrial ori-gin; they are manmade and remain in the environment and living organisms for a long time. They accumulate in the adipose tissue and organs such as the liver, brain and pancreas, and may contribute to alte-rations in the endocrine system, diabetes and cancer as well as neurological, gynae-cological and immunological disorders ■

Rosa Manaut / Marta Calsina

Un estudi liderat per l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i per l’Agència de Salut Pública de Bar-

celona ha trobat que els nivells sanguinis de compostos tòxics persistents (CTP) en els habitants de Barcelona van disminuir entre el 34 i el 56% de l’any 2002 al 2006. «Tot i aquest descens, 8 dels 19 contami-nants analitzats estaven presents en més d’un 80% dels voluntaris i cap persona no

Menys compostos tòxics persistents en la sang estava lliure de contaminants», puntualitza Miquel Porta, primer signant de l’article. Els CTP són un conjunt de productes químics que engloben insecticides i pro-ductes d’origen industrial; són fabricats per l’home i tenen un temps de persistència en l’ambient i en els éssers vius molt llarg. S’acumulen en el teixit adipós i en òrgans com el fetge, el cervell o el pàncrees, i po-drien contribuir a causar alteracions del sistema endocrí, diabetis, càncer o tras-torns neurològics, ginecològics i immuno-lògics.

Less persistent toxic chemicals in the blood

Astudy led by the IMIM (Hospital del Mar Research Institute) and the Agency of Public Health of Bar-

celona has found that levels of persistent toxic chemicals (PTC) in the blood of the inhabitants of Barcelona fell between 34 and 56% from 2002 to 2006. “Despite this decrease, 8 of the 19 pollutants analysed were present in more than 80% of volun-teers and not one was free of pollutants”,

protein elastin. This deficiency leads to a reduction in the diameter of the large ar-teries, hypertension and other complica-tions. The study shows how a decrease in oxidative stress in animal models, be that by suppression of the NCF1 gene or treatment with drugs, improves the medical profile of patients with Williams-Beuren syndrome, one of the so-called rare genetic diseases. In addition, the conclusions could have repercussions for other more common car-diovascular diseases with oxidative stress such as essential arterial hypertension or parkinson ■

Núria Pérez

S’ha obert una nova via per al tracta-ment de la síndrome de Williams-Beuren (SWB) i d’altres malalties amb

efectes cardiovasculars. Un estudi publicat a PLoS Genetics i coordinat per Victoria Campuzano i Luis Alberto Pérez-Jurado (CEXS-UPF) ha determinat que la progres-sió d’aquests problemes cardíacs rau en l’augment de l’estrès oxidatiu. Els problemes cardiovasculars associats a aquesta síndrome provenen de la defi-

L’estrès oxidatiu i la síndrome de Williams-Beurenciència d’una proteïna: l’elastina. Aquesta mancança condueix a la reducció del dià-metre de les grans artèries, a la hipertensió i a d’altres complicacions. L’estudi mostra com la disminució de l’estrès oxidatiu en models animals, ja sigui per la supressió del gen NCF1 o per tractament farmacològic, millora el quadre clínic dels afectats amb la SWB, una malaltia genètica de les anome-nades rares. A més, les conclusions extretes podrien tenir repercussions en altres malal-ties cardiovasculars més comunes que cur-sen també amb estrès oxidatiu, com la hi-pertensió arterial essencial o el parkinson.

Oxidative stress, the key to Williams-Beuren syndrome

Anew avenue has opened up for the treatment of Williams-Beuren syn-drome (WBS) and other diseases

with cardiovascular effects. A study publi-shed in PLoS Genetics, coordinated by Vic-toria Campuzano and Luis Alberto Pérez-Jurado (CEXS-UPF), has determined that the advance of these cardiac problems lies in an increase in oxidative stress. Cardiovascular problems associated with this syndrome stem from the lack of the

The study found that our cells and these bacteria have the two most typical ways to change the chemical proper ties of proteins in common. Known as the phosphorylation and acetylation of lysi-ne, these modifications also interact with each other, which could be a way to achie-ve new functions from a limited number of proteins. These mechanisms allow a simple organism such as M. pneumoniae to work. This work will help us understan-ding this small bacterium, which might be useful for exemple as a vector to treat disease in the future ■

Laia Cendrós

El bacteri Mycoplasma pneumoniae és el responsable de la pneumònia atípica, però també és un valuós

mitjà per comprendre com funciona un organisme simple i molt petit. Luis Serrano (CRG) ha participat en un estudi liderat pel European Molecular Biology Laboratory (EMBL) que aprofundeix en com aquests bacteris ajusten les proteïnes per obtenir una major funcionalitat. El treball, publicat a la revista Molecular Systems Biology, pot

Bacteris amb recursosajudar a descobrir com les cèl·lules aprofi-ten al màxim els seus recursos limitats. L’estudi ha trobat que les nostres cèl·lules comparteixen amb el bacteri dues de les for-mes més comunes per canviar les propietats químiques de les proteïnes. Anomenades fos-forilació i acetilació de lisina, aquestes modifi-cacions també interaccionen l’una amb l’altra, la qual cosa podria ser una via per aconseguir noves funcions per a un nombre limitat de proteïnes. Aquests mecanismes fan funcionar un organisme simple com el M. pneumoniae i la seva comprensio podria servir per utilitzar el bacteri com a vector per curar malalties.

Resourceful bacteria

The bacterium Mycoplasma pneumo­niae is responsible for atypical pneu-monia, but it also provides a means

of studying how a simple and very small organism functions. Luis Serrano (CRG) has participated in a study led by the European Molecular Biology Laboratory (EMBL) to ex-plore exactly how bacteria adjust proteins to achieve greater functionality. The study, pu-blished in the journal Molecular Systems Bio­logy, may help in the discovery of how cells make the most of limited resources.

niasis, the most aggressive form of the disease in humans. Under normal condi-tions, when macrophages detect patho-gens, NFAT5 interacts with the regulatory region activating the NOS2 gene which expresses an enzyme that is key in contro-lling pathogens ■

Núria Pérez

Investigadors del CEXS-UPF han desco-bert una proteïna clau en la resposta del sistema immunitari contra els patògens.

L’NFAT5 augmenta la sensibilitat dels ma-cròfags, un tipus de cèl·lules del sistema im-munitari, contra els agents infecciosos. L’es-tudi, publicat a The Journal of Experimental Medicine, ha estat dirigit per Cristina López i s’ha realitzat en col·laboració amb l’Insti-tuto de Salud Carlos III i el Centro de Bio-logía Molecular Severo Ochoa de Madrid. L’estudi ha utilitzat models animals ex-posats al paràsit leishmània, agent causant de la leishmaniosi, una malaltia endèmica a més de 80 països del món. Els ratolins mo-dificats genèticament amb mancança de la proteina NFAT5 són incapaços de controlar aquest paràsit, i fins i tot arriben a desenvo-

L’NFAT5 carrega l’arma contra els patògens lupar leishmaniosi visceral, la forma més agressiva d’aquesta malaltia en humans. En condicions normals, quan els macròfags de l'organisme detecten agents patògens, l’NFAT5 interacciona amb la regió regula-dora, activant el gen Nos2, que expressa un enzim clau per al control de patògens.

NFAT5, a weapon against pathogens

CEXS-UPF researchers have disco-vered a key protein in the immune system’s response to pathogens.

NFAT5 increases the sensitivity of macro-phages, one type of immune system cell, against infectious agents. The study, publi-shed in The Journal of Experimental Medici­ne, was led by Cristina López and was con-ducted in collaboration with the Institute of Health Carlos III and the Molecular Biology Center Severo Ochoa in Madrid.

The study exposed animal models to the parasite Leishmania, which causes leishmaniasis, a disease that is endemic in over 80 countries worldwide. Geneti-cally modified mice lacking the protein NFAT5 are unable to control this parasite and may even develop visceral leishma-

Macròfags en acció / Macrophages in action

Ciència www.prbb.org | abril de 2012 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT/ SCIENCE UNCOVERED

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Reimund Fickert

Durant el desenvolupament em-brionari d’un organisme, un grup inicial de cèl·lules més o

menys idèntiques creix i es diferencia per tal de crear òrgans, com ara els pul-mons o les extremitats. Aquest procés es coneix com a morfogènesi, paraula d’ori-gen grec que significa «creació de la for-ma». És un dels tres aspectes fonamen-tals de la biologia del desenvolupament, juntament amb el control del creixement cel·lular i la diferenciació cel·lular. Encara és un misteri com una protu-berància d’uns pocs milers de cèl·lules al costat d’un embrió de quatre setmanes d’edat pot esdevenir una cama o un braç amb centenars de milions de cèl·lules, totes en la posició correcta. Algunes cèl-lules es convertiran en ossos i unes al-tres en músculs, nervis, vasos sanguinis o pell. Tot està perfectament organitzat, però no sembla haver-hi un líder, d’una manera similar a quan milers d’ocells volen en bandada i formen diferents pa-trons en el cel. A la morfogènesi, l’organització espa-cial és la clau, i es creu que està controla-da pels gradients de diferents reguladors genètics que estimulen patrons molecu-

Els misteris de la morfogènesi

lars i activen el comportament cel·lular i els moviments dels teixits. Per exemple, el factor de transcripció Sox9 diu a les cèl·lules que facin un os i l’MSx1 s'ex-pressa entre els futurs dits. Molts grups del PRBB fan recerca so-bre la morfogènesi, com ara James Shar-pe i Jerome Solon, del CRG; Fernando Giráldez, Berta Alsina i Cristina Pujades, del CEXS-UPF, o Juan Carlos Izpisúa i Anna Veiga, del CMRB.

The mysteries of morphogenesis

During the embryonic development of an organism, an initial group of more or less identical cells grows

and differentiates to create organs, such

as lungs or limbs. This process is called morphogenesis, which translated from the original Greek means “the creation of shape”. It is one of the three fundamental aspects of developmental biology along with the control of cell growth and cellular differentiation. It is still a mystery how a bulge of a few thousand cells on the side of a four week old embryo can develop into a leg or arm with hundreds of millions of cells all correctly positioned. Some cells will become bone and others muscle, nerves, blood vessels or skin. Everything is per-fectly organised, but there is no apparent leader –a bit like a flock of thousands of birds forming different patterns in the sky.

Desenvolupament normal de la cama en embrions de ratolí / Normal development of the leg in mice embryons

In morphogenesis, the key is spatial or-ganisation which is believed to be contro-lled by gradients of different gene regula-tors that stimulate molecular patterns and activate cell behaviour and tissue move-ments. In this process of fluid organization, the transcription factor Sox9 for example tells the cells which have this factor acti-vated to make a bone, whereas cells which express MSx1 are positioned between the future fingers. At the PRBB many groups do research on morphogenesis including James Shar-pe and Jerome Solon from the CRG; Fer-nando Giráldez, Berta Alsina and Cristina Pujades from the CEXS-UPF, and Juan Carlos Izpisúa and Anna Veiga from the CMRB■

Camilla Iannone / KianaToufighi

El 9 de març passat, un dia desprès del Dia Internacional de la Dona, va tenir lloc a l’Auditori del PRBB el

primer simposi «Women in science», amb el subtítol «Infrarepresentació de les dones en ciència: de les causes a les solucions». L’esdeveniment, organitzat pels investiga-dors pre i postdoctorals del CRG, va ser un èxit i va comptar amb prop de 150 assis-tents, que van omplir l’Auditori. L’objectiu del simposi segons els organitzadors va ser iniciar un diàleg sobre la infrarepresenta-ció de les dones a l’esfera científica. Entre els conferenciants hi van assistir científics de renom internacional, com ara Fiona Watt, presidenta de la International Society of Stem Cell Research, i Maria Lep-tin, la primera dona directora de la Europe-an Molecular Biology Organization (EMBO). Van parlar dels avenços als seus laboratoris i també van explicar les seves llargues, però també engrescadores, carreres. Així mateix, el simposi va comptar amb un grup de discussió amb Gerlind Wallon, de l’EMBO; Ghazala Azmat, de la Queen Mary University of London, i Stefano Ciccone, de la Università degli Studi di Ro-ma. El debat va tractar les iniciatives po-sades en marxa per convèncer més dones científiques de la necessitat d’abordar qües-tions com ara contractes laborals més flexi-bles o instal·lacions de guarderia.

Les dones a la ciència: de les causes a les solucions

Nou bloc científic al PRBBWomen in science: from causes to solutions

On Friday March 9th, the day after International Women’s Day, the first “Women in science” sympo-

sium, subtitled “Under representation of women in science: from causes to soluti-ons”, was held in the PRBB auditorium. The event, organised by the pre- and postdoc-toral fellows from the CRG, was a success with over 150 participants filling the hall. According to the organisers, the aim of this symposium was primarily to open a dialo-gue on the topic of the under representati-on of women in the scientific sphere. Among the speakers were world-re-nowned scientists like Fiona Watt, presi-dent of the International Society of Stem Cell Research, and Maria Leptin, the first female director of the European Molecular Biology Organization (EMBO). They spoke about the newest advances in their labo-ratories and also shed light on their long, fruitful and at times challenging careers. The symposium also featured a pa-nel discussion with Gerlind Wallon from EMBO; Ghazala Azmat, assistant profes-sor in Economics at Queen Mary Univer-sity of London, and Stefano Ciccone from the Università degli Studi di Roma. The discussion mainly revolved around the initiatives set up to convince more female scientists to address issues such as provi-ding more flexible work contracts or on-site day care ■

Maruxa Martínez-Campos

Red cedar», el cedre vermell, és el tipus de fusta que cobreix la fa-çana del PRBB. També és el nom

del nou bloc científic del parc, que es pot llegir a redcedarnews.wordpress.com. Publicat en anglès i dirigit als científics, el bloc complementa el periòdic mensual «El·lipse» amb l’objectiu de posicionar els centres i el PRBB de la manera més eficaç dins de la comunitat científica internacio-nal i augmentar la seva visibilitat. Alguns dels continguts del bloc són re-sums de les darreres publicacions cientí-fiques dels centres, informes de conferèn-cies i reunions, perfils de grups de recerca i entrevistes, imatges científiques, con-sells dels serveis tècnics, ofertes de feina als centres, patents i llicències, i les entra-des i sortides d’investigadors. Els lectors poden compartir cada entrada i deixar-hi comentaris, així com subscriure-s’hi a través del correu electrònic o l’RSS. Actualment, Redcedar té 68 posts i més de 1.300 seguidors. Està escrit i dirigit pel Departament de Comunicació del PRBB. Els suggeriments sobre futurs posts i les col·laboracions ocasionals dels residents són benvinguts.

A new scientific blog at the PRBB

Red cedar is the wood, the PRBB façade is made of. It is also the name of the new scientific blog

of the park that you can read at redce-darnews.wordpress.com. Published in English and addressed at scientists, the blog complements the monthly news-paper “El·lipse” with the aim of increa-sing the visibility of the centres and positioning the PRBB more effectively within the international scientific com-munity. Content includes summaries of the latest scientific publications from the centres; conference and meeting re-ports; profiles of research groups and interviews; scientific images; tips for technical services; open scientific po-sitions at the centres; patents and li-censing offers, and researchers on the move. Readers can share each entry and leave comments, as well as subscribe via email or RSS. At present Redcedar has 68 posts and more than 1,300 followers. It is written and managed by the PRBB’s commu-nication department. Suggestions for posts and collaborations from residents are welcome ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 abril de 2012 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAITDEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Meritxell Tejeda Barragán(esplugues de llobregat, 1984)

Recursos Humans (IMIM)

Quins són els teus hobbies?M’agrada molt llegir, veure qualsevol esport, anar a concerts de qualsevol tipus de música i sortir amb els amics (suposo que com a tothom!).

Què et faria totalment feliç?Que em toqués l’Euromilió! Ha, ha! És broma! Que a les persones del meu voltant no els faltés res.

Què és el que més et molesta?Les persones que jutgen els altres sense conèixer-los.

Quin és el teu personatge favorit (fictici o real)?Carles Puyol. Crec que és un molt bon exemple de seguretat, lideratge, companyonia i saber estar.

Quin és el teu millor defecte?Sóc molt confiada.

Quin talent t’agradaria tenir?Tenir facilitat per aprendre i parlar diferents idiomes.

El teu lema?Tot té la seva part positiva!

What are your hobbies?I like reading a lot, watching all kinds of sports, going to gigs of any type of music and hanging out with friends (like everyone does, I think!)

What would make you absolutely happy?To win the lottery! Ha, ha… It’s a joke! That people around me had everything they needed.

What bothers you most?People who judge others without knowing them.

Who is your favourite real or fictitious person?Carles Pujol. I think he is a very good example of security, leadership, friendship, and poise.

What is your worst failing?I’m very trusting.

What talent would you like to have?To have a gift for learning and speaking different languages.

Your motto? Everything has a bright side! ■

la societat espanyola es troba immersa en una crisi de llarg termini i gran escala que afecta totes les àrees, i l’i+d+i no és una excepció. el Govern ha reduït el finançament dedicat a recerca i molts científics es veuen afectats per la reducció de pressupostos. hi ha protestes i també han sorgit diferents iniciatives per tal de recaptar fons i continuar les seves investigacions. el crowd funding (demanar a milers de persones que contribueixin amb els seus diners a donar suport a un projecte específic) o, fins i tot, la petició que els formularis de la declaració de la renda disposin d’una opció que permeti destinar part de la contribució a la ciència són només alguns exemples. com poden afectar a la ciència i al futur de la nostra societat aquestes retallades pressupostàries? «el·lipse» ha demanat a diversos científics dels centres del prBB la seva opinió sobre aquesta qüestió.

How are the budgetary cuts going to affect science?

spanish society is currently immersed in a long-term, large-scale crisis affecting all areas, and the r+d+i network not being an exception. the government has reduced funding for research and many scientists are feeling the budget squeeze. there are complaints and some initiatives have emerged to raise funds for continued research: crowd funding (asking thousands of people to pool their money together to support a specific project) and even a petition for an option in income tax forms that would allow taxpayers to direct part of their contribution to science, are just two examples. how are these budgetary cuts going to affect science and the future of our society in the long term? “el·lipse” has asked several scientists from the prBB centres their opinion on the matter.

Vivek Malhotra (CRG)

«La crisi econòmica i les retallades en ciència tin-dran uns greus efectes a llarg termini en l’educa-

ció i la formació, i en l’economia del país. Seria intel·ligent mantenir el que s’havia posat en marxa i augmentar-ho quan l’economia ho permeti. Retallar i dema-nar als científics canviar la direcció de la seva recerca per encaixar les necessitats dels polítics o del fracàs econòmic no aju-darà a llarg termini. Retallar en educació i ciència en moments de crisi econòmica no és una solució.»

“The financial crisis and the cutbacks in science will have severe long term effects on education, training, and the economy of the country. It would be wise to main-tain what has been put in place and im-prove it when the economy permits. Making cuts and asking the scientists to change their research directions to fit the needs of the politicians or economic fai-lure will not help in the long run. Cutting back on education and science in times of financial crisis is not a solution.”

Gavin Lucas (IMIM)

« E n q u a l s e v o l a l t r e sector, una retal lada d’aquest nivell hauria portat a algun tipus de

col·lapse social. No sóc contrari a les re-tallades en general, perquè crec que la recuperació d’Espanya necessita mesu-res dràstiques (igual que al meu país, Ir-landa). Tot i així, retallar el pressupost de recerca en un 40% en quatre anys és com treure a un adolescent de l’escola per tal d’estalviar els diners de l’esmorzar! Cen-tenars de milions d’euros s’han salvat re-tallant en recerca, però aquest estalvi és

incomparable amb els bilions que es per-dran en la propera dècada per la reduc-ció de la competitivitat industrial i pel fet que molts investigadors estan transferint a l’estranger la inversió en formació del Govern espanyol cap a economies que competiran directament amb Espanya. Una tragèdia miop.»

“In any other sector, such extreme cuts would already have led to some sort of social meltdown. I am not opposed to cutbacks in general because I think Spain’s recovery needs drastic measu-res (as in my country, Ireland). Howe-ver, slashing the research budget by 40% in four years is like taking a teenager out of school to save on lunch money! Hundreds of millions of euros have be-en saved by cutting research, but this is incomparable to the billions that will be lost in the coming decade through re-duced industrial competitiveness, plus the fact that many researchers are now transferring the Spanish government’s training investment overseas to econo-mies that will directly compete against Spain. A myopic tragedy.”

Jaume Bertranpetit (UPF/ICREA)

«En el món de la recer-ca, les veus segueixen dos camins: d’una ban-da, mostrar-la com un

dels pilars fonamentals perquè la cons-trucció del futur sigui seriosa, basada en el coneixement i amb potència per bas-tir la represa; d’altra banda, el lament i la reivindicació que les coses han de seguir igual i que es basen en el lema del “no a les retallades”. Si la situació fos conjuntu-ral, podríem protestar; però és temps de fer reflexions serioses si volem participar en una construcció de futur amb potèn-cia. És temps que acceptem que ara no és moment de demanar més diners, sinó

Com afectaran les retallades a la ciència?de fer més amb els mateixos. Hem d’ac-ceptar canvis forts: tallar les branques poc productives per tal que el conjunt en surti afavorit. És el moment de passar el sedàs a projectes i grups de recerca, a instituts i departaments universitaris. És el moment de fer les “avaluacions amb conseqüències” que tots sabem necessà-ries i que en temps de bonança són tan difícils.»

“In the world of research, most people fall into one of two camps: the first sets out research as one of the cornerstones of a serious future based on knowledge, with the potential to address the rebuil-ding; the other, involves regret and de-mands that everything should stay the same, and is based on the slogan ‘stop cuts’. If the situation was conjunctural, we could protest; but it is time to seri-ously reflect on whether we want to par-ticipate in the building of a strong new future. We must accept that now is not the moment to ask for more money, but do more with what we have. We must embrace harsh changes: prune the un-productive branches so the whole grows stronger. It is time to filter projects and research groups, in institutes and uni-versity departments. It is time to ‘evalua-te with consequences’. Something we all know is necessary yet which is so hard to do in prosperous times.”

Martine Vrijheid (CREAL)

«Certament, aquesta crisi farà més difícil atraure (i mantenir) investigadors estrangers a Espanya.

Serà important mostrar al Govern que la recerca no costa diners, sinó que en crea, de diners. Cada investigador, amb un salari pagat pel Govern, crea treball per a moltes més persones (joves) –per-sones que d’una altra manera formarien part dels aturats– i obté inversió en pro-jectes. El finançament d’aquests projec-tes prové freqüentment de l’estranger. Retallades indiscriminades en recerca i educació soscavaran les possibilitats dels investigadors espanyols per competir in-ternacionalment i atraure finançament internacional. El creixement econòmic no és possible sense inversió en educació i recerca.»

“The crisis will certainly make it mo-re difficult to attract (and keep) foreign researchers in Spain. It is important to show the government that research does not cost money, it makes money. Every researcher, with a salary paid by the government, creates work for many more (young) people by getting project funding; people who would otherwise join the ranks of the unemployed. Often, money for these projects comes from abroad. Indiscriminate cuts in research and education will undermine the pos-sibilities for Spanish researchers to com-pete internationally and attract foreign money. Economic growth is not possible without investment in education and re-search.” ■

Edifici www.prbb.org | abril de 2012 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Ania Liste (CMRB)

Mònica Rodríguez (PRBB)María Escrivá (FPM)

Centres: Institut de Recerca Hospital del Mar (IMIM)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat

Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

PIPETES•Fotografia d’Erika López (IMIM) / Picture by Erika López (IMIM)

AGENDA

13 d’abril. Registration deadline for the PRBB Beach Volleyball tourna-ment, which will begin on May 2nd.

23 i 24 d’abril. Intervals course «How to write a grant proposal» with a feedback day on May 14th. Residents only. Registration at intervals.prbb.org.

24 d’abril. Intercanvi de llibres post Sant Jordi. Amb xocolatada i concert de la coral, a les 17:00 h a la plaça interior del PRBB.

24-27 d’abril. Programa de visites al PRBB per a estudiants de l’últim curs de Biologia de la UPF.

26 d’abril. GRIB Expo, a scientific exhibition on biomedical informatics; from 10:30 to 17:30 at the Sala d’ex-posicions of the UPF (Ramon Trias Far-gas, 25-27).

4 de maig. Jornada de formació con-tinuada per a personal d’estabularis, organitzada pel PRBB i Harlan; de 13:00 a 15:00 h a l’Auditori del PRBB.

Per a més informació, entreu al portal prbb.net.

For more information please go to the prbb.net portal.

GENT DEL PRBB / PRBB PEOPLE

Juan Ramón González (CREAL), premi Conde de Cartagena de la Real Acade-mia de Medicina. L’investigador ha rebut el guardó juntament amb investigadors de l’Hospital Infanta Cristina de Badajoz i de l’Observatori Extremeny d’Obesitat. El premi reconeix la seva contribució a la identificació de factors genètics responsa-bles de l’obesitat mòrbida i l’abordament de l'obesitat associada a retard mental.

Juan Ramón González (CREAL), Conde de Cartagena prize by the Real Aca-demia de Medicina. The researcher has been honoured with the award toget-her with researchers from the Hospi-tal Infanta Cristina in Badajoz and the Extremadura Obesity Observatory. The award acknowledges their contribution in identifying the genetic factors res-ponsible for obesity and morbid obesity associated with mental retardation.

Nous coordinadors del Programa de Recerca del CREAL. El Comitè de Direcció Científica ha nomenat Mark Nieuwenhuijsen coordinador del Pro-grama de Recerca sobre Contaminació

Atmosfèrica. Cristina Villanueva coor-dinarà el Programa de Recerca sobre Contaminació de l'Aigua.

New coordinators for CREAL rese-arch programme. The scientific stee-ring committee has appointed Mark Nieuwenhuijsen as coordinator of the research programme on air pollution. Cristina Villanueva will take over the water pollution programme.

Jordi Segura, director del Laboratori de Control Antidopatge de l'IMIM, nou pre-sident de la World Association of Anti-Doping Scientists per dos anys.

Jordi Segura, director of the IMIM La-boratory for Anti-doping Control, ap-pointed president of the World Associa-tion of Anti-Doping Scientists for a two year period.

Ignasi Buch, del GRIB (IMIM-UPF), guanya el VIII Premi Joan Oró de Di-vulgació Científica. Buch va guanyar la modalitat multimèdia amb «Proteïnes protagonistes». La convocatòria és una iniciativa de l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

Ignasi Buch, from the GRIB (IMIM-UPF), recipient of the 8th Joan Oró award for scientific communication. Buch has won the multimedia category with "Proteïnes protagonistes". The competition is an initiative of the Cata-lan Associa tion of Scientific Comunica-tion■

PREMIS / AWARDS

Núria Pérez

En la quarta edició del programa, dos professors de la UPF, Eulàlia de Nadal i David Comas, del Depar-

tament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF (CEXS-UPF), han estat reconeguts com a ICREA Acadèmia 2011 per la Institució Catalana de Recerca i Es-tudis Avançats (ICREA). Aquest guardó, dotat amb un import de 50.000 euros per candidat, reconeix l’excel·lència investigadora i la capacitat de lideratge. Amb l’objectiu principal de motivar i retenir els professors universi-taris, els permet una dedicació prioritària a activitats de recerca per un període de cinc anys en una universitat pública ca-talana. Fins al moment, en aquestes quatre edicions, han passat a formar part del Programa ICREA Acadèmia un total de 107 investigadors, 20 dels quals pertanyen a la UPF.

Two more ICREA Academia researchers for CEXS-UPF

In the fourth edition of the program, two professors at the UPF, Eulàlia Na-dal and David Comas, from the de-

partment of experimental and health sci-

Dos ICREA Acadèmia mésper al CEXS-UPF

ences of the UPF (CEXS-UPF), have been recognized as ICREA Academia 2011 by the Catalan Institution for Research and Advanced Studies (ICREA). This award, endowed with an amount of 50,000 Euros per candidate, recognizes research excellence and leadership and has the objective to motivate and retain faculty. It allows a higher dedication on research activities for a period of five years in a Catalan public university. So far, in these four programs a total of 107 researchers have become part of the ICREA Academia Program, 20 of which belong to the UPF ■

David Comas i Eulàlia de Nadal