ÈPOCA IV-N,9109.

Febrer-març 1996

Fet amb paper reciclatEdita: STEPV

Director: Vicent Esteve MontdvàCoordinació: Joan Blanco Paz

Administració, Redacció Í Publicitat:Juan de Mesa, 14, baix. 45008 València

Tel. 391 91 47. Fax: 392 43 34

Imprimeix: BC Artés Graficas, S. A.Cambrils, 8. València. Tel. 365 04 50

Tiratge: 9.000 exemplarsDepòsit Legal: V-1.454-1981Franqueig Concertat 46/75 QUADERNS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Ser donaSer DONA, ahir com avui, a les selves tropicals o a lescomarques valencianes, a les aules climatitzades o a lesde canya i esperança, en el treball públic o en el deportes endins -o en tots dos alhora- és una condició tanesplèndida com difícil, encara.

Cada 8 de març, eixa condició és més que un cartell quearriba puntual, una manifestació, una festa... és unsotrac -ho hauria de ser- que celebra avanços pel camírecorregut i denuncia abusos, discriminacions,maltractaments, i fins i tot assassinats, ocorreguts alllarg de la travesia, encara.

Un encara que ens dol i que al mateix temps ensencoratja, ens revolta i ens guia, ens uneix i, a poc apoc, ens reconcilia a les dones i els homes que hemdecidir fer junts i iguals els camins de la vida.

Manifïesto: jMujeres contra la violència! Pàgina 2 Atenció a altres: opció o obligació? Pàgina 9

La LEPEGCE, les dones i la gestió dels

centres Pàgina 3

8 de marzo: Violència, malos tratos, regresión

social, la historia de nunca acabar Pàgina 4

Entrevista a Rosalina Tuyuc Pàgina 5

Les dones: acció positiva Pàgina 10

Orientaciones en Educación Física Pàgina

Llibres Pàgina 12

La negociació de la LOGSE en 14 linies Pàgina ó

Víllalonga se niega a comparecer ante la Mesa Sectorial Pàgina ó

Manifest per un Ensenyament Públic i de Qualitat Pàgina 7

Convenis a l'Ensenyament Privat...... Pàgina 8

Mesa de Seguiment de l'Acord sobre Professorat Interí Pàgina 8

Oposicions 1996 Pàgina 8

8 de marcKerquè estàs orientant les formes de viure i

treballar de les teues i els teus alumnes al marge

d'estereotips se^istes que limiten i empobreixen.

Perquè t'esforces en nomenar les teues alumnes iA que et nomenen i s adrecen a tu en

f<emen.. .

FELICITATS

L'allPer a l'escola sudafricana

que darrerament ha tornat abuscar la fama per la seuanegativa a escolaritzar a lesxiquetes i xiquets negres encondicions d'igualtat amb laresta.

... l'oliPer a Rosal ina Tuyuc

Velasquez, qui des de el seutreball diari, en condicionsdifícils i doloroses, ens ajudaa creure en la il·lusió i l'espe-rança i en un futur cada vega-

Col.laboren: Rosa Julià, Elia Serrano, Assumpció Boix, Carme García Corberan, Xelo García Murillo, M.a Carmen Ferrer, Plataforma Dones de Castelló, Assemblea Dones d'Elx, Pilar Català, Pilar Gonzalves, Carmen Berruezo, Palmira García, Pedró Rubio, J. Moliner, J. M. M uiïoz, S. Giner, V. Mauri í M. Cabanillas.Alacant: Orense, 3. E. Dta. 03003 Alacant. Tel, 522 80 88. Alcoi: Sant Jaume, 15. 03800 Alcoi. Tel. 554 45 16. Alzira: Avgda. Luis Suner, 28-4,46600 Alzira, Teí. 240 02 21. Castelló: PI. País Valencià, 6,3.13002 Castelló. Tel. 20 68 27. València: Juan de Mena, 14. 46008 València. Tel. 391 91 47.

d'interès n.* 109-Febrer-marc 1996

TÒPICS

L'Institut Valencià de la Dona ha editat uns tríptics per mostraralguns dels tòpics sobre les dones més afermats en la nostra socie-tat, una mostra dels quals reproduïm a continuació.

Diuen que..."CAP DONA NO HA FETHISTÒRIA".

I . HN ELS LLIBRES DE TEXT D'HISTÒRIA NO ES TRACTAIGUAL LES DONES I ELS HOMES.

En un estudi realitzat en 1987 sobre una mostra de 18 llibres deCiències Socials d'EGB, publ ica ts per 14 editorials diferents,s'obtingueren els resultats següents:

- Il·lustracions;Personatges femenins: 767 (29%)Personatges masculins: 1.852 (70,7%)

- Textos:Personatges l'emenins: 170 (16,3%)Personatges masculins: 877 (83,7%)

2. QUINSHISTÒRICA?

FETS A D Q U I R E I X E N R E L L E V À N C I A

- Els esdeveniments bèl.lics són considerats com a referentshistòrics molt significatius.

- Els fets que transcorren en l'espai públic.- Els resultats macroeconomies.- L'alta política i l 'afany de dominació.

3. QUINS ESDEVENIMENTS SÓN SILENCIATS?

- Ets que fan referència a la convivència pacífica..- Els que transcorren en l'espai domèstic.- Tot allò que les dones han realitzat al llarg del temps:

•Reproducció dcfs éssers humans.•Producció domèstica de béns que permeten la supervivèn-

cia quotidiana de l'espècie i eis valors relacionats amb aquesta:afectes, sentiments, emocions, etc.

4. QUÈ ÉSJL'ANDROCENTRISME?

La construcció d'una visió de la història que centra les seuesexplicacions en les actuacions d 'un grup restringit d'homes adults illigats al poder polític i econòmic. Aquestes actuacions són presen-tades com "universals", "naturals" i "superiors".

Les accions d'uns altres col·lectius dií'erents de l 'arquetip virilsón considerades com insignificants.

Plataforma de Dones de Castelló

Manifiesto: jMujeres contra la violència!Pekín, 1995. Acuerdos de la Plataformapara la Acción:

• El termino violència contra las mujeres significa:cualquier violència basada en cl genero, que da -o es pro-bable que de- como resultado dano físico, sexual, psico-lógico o de suíïimicnto a las mujeres, incluycndo amena-zas en tales actos o privación arbitraria de libertad, conindependència de que las agresiones ocurran en la vidapública o privada.

• Para eliminar la violència contra las mujeres, !a Pla-taforma de Acción hace una líamada urgente a losgobiernos para que condencn la v io lènc ia contra lasmujeres; provean el acceso a los mecanismes de justiciaa las mujeres que hayan sido sometidas a violència; ela-boren y promulguen legisiación contra quienes realicenpràcticas y actos de violència contra las mujeres.

• Urge a los gobiernos a que provean protección paralas ninas y mujeres sometidas a violència, así como scr-vicios médicos, sociales, psïcológicos y otros serviciosde consejo, y a que desarrollcn programas de consultoría,asisíencia social, mèdica y otros servicios de apoyo paraninas, adolescentes y mujeres impl·lcadas en relacionesabusi vas hacia cllas. •

• Urge a los gobiernos a que aumentcn la conciencia-ción sobre la responsabilidad de los mcdios de comuni-cacíón en la promoción no estereotipada de nombres ymujeres, así como en eliminar patrones de presentaciónen los medios que generen violència, y a que animen alos responsables de estos mcdios a establecer direclricesprofesíonales y códigos de comportamiento,

Castelló, 1995/1996Sonia Rubio, Al íc ia Bueso, Pilar Plaza, Mercedes

Vélez, Franciscà Salas, son víctimas del grado de agre-sión mas brutal: el asesinato. Nadie conoce el nombrede sus ascsinos, no hay ninguna deíención, las notfciasque circulan en torno a las causas de sus crímenes son,

cuanto menos, escabrosas y, algunas de ellas, apareceninciuso como veladas jusíificaciones que pudieran ate-nuar la culpa del/los asesino/s. Siempre lo mismo:cuando a las mujeres nos violan es porque hcmos pro-vocado la lujuria de algúnfliombrc de bien; cuando nosacosan es porque no vestimos con decència; cuando nosmaltratan es porque algo hemos hecho, cuando nos asc-sinan es un loco o varios, quien o quienes padecieronun "perturbador deliïïo en nuestra presencia"... Peròtodas y todos sabemos que lo cierto es que a las muje-res, ninas, adolescentes, jóvenes, maduras o aneianas,se nos agrede porque, aunque constituimos el cincuenlay uno por cicnto de la población, paradójicamenle, esta-mos consideradas, en esta sociedad, como un coleclivode segunda categoria, porque no deientamos el poder,porque no estamos en los lugares públicos, porque noformamos parte de. los. grupos que toman las decisionessobre què y como dcben desarrollarse nueslras vidas;porque nuestros cuerpos aparecen en los medios decomunicación como plató apetecible, como mercancía aconsumir; porque se nos educa para la surnisión, la obe-diència, la paciència y cl silencio; para la doble jornada,para ser el soporte del hogar y del plaeer... Ante ello, ypor ello, las mujeres de todos y cada uno de losrincones de Castelló y provincià decimos [BASTA!,basta ya de tenernos en la reserva como mano de obrabarata, de intentar acallar nuestras voces con mcdidascariíalivas que nunca pondràn solución a nuestros pro-blemas reales; basta de agresiones, de violaciones, deasesinatos... UNA Y OTRA VEZ DIREMOS BASTAS1N DEJARNOS ENGANAR, porque los asesinatosno son sinó el eslabón mas desgarrador de una situa-ción de violència eotidiana que todas y cada una denosotras pedeeemos y que desde hoy estamos dispues-tas a poner fin porque j ALGO MAS QUE EL RESPE-TO, LA AUTOESTIMA Y LA INTEGRIDADFÍSICA, PSÍQUICA Y EMOCIONAL NOS VA ENELLO: NUESTRAS VIDAS!

Amb la dona cubana, trenquel bloqueig!

L'STEPV, juntament amb altresorganitzacions, s'adhereix i dónasuport a la campanya de recapta-cions de fons promoguda perl'Associació d'Amistat amb CubaJosé Martí, de València, i que téper objecte impulsar la produccióde compreses per a les dones, perpart de l'empresa MATHISA, delMinisteri de Sanitat Pública.

La fabricació d'aquest article deprimera necessitat es realitza a lesplantes de l 'Havana, Sancti Spíri-tus i Granma.

En aquests moments, per culpade l'injust bloqueig al que estàsotmesa Cuba per part dels EEUU, la producció només satisfà cl20% de ía demanda.

Bàsicament, la recollida de fonsserà mi t j ançan t la venda d ' u n sbons de diversos preus anomenats"accions solidàries". Les personesafiliades que vulguen comprar i/ovendre algunes d ' aques t e s"accions" les poden sol·licitar a lesd i f e r e n t s seus del S indica t . Lacampanya durarà alguns mesos ianirà acompanyada de diversosactes in format ius . Aix í , podemanunciar que la presentació de lam a t e i x a a València serà segura-ment cl dijous 7 de març, amb unacte a la Universitat de València, ique la setmana del 25 al 3 1 demarç realitzarà una gira pel PaísValencià una dirigent de la Fede-ración de Mujeres Cubanas,organització amb la qual es coordi-na la campanya.

Cuba necessita de la nostrasolidaritat i ara, com deia JoséMartí, "fer és la millor manerade dir".

Campanya de recollidade material escolar pera Santiago de Cuba

Urgent: Data límit, 30 de març.L 'Assoc i ac ió d ' A m i s t a t amb

Cuba Miguel Hcrnandez, d'Ala-cant, ens ha demanat la col·labora-ció per tal de d i fondre aquestacampanya, el lema de la qual és

"Que el bloqueig no tanque lesescoles".

L'objecte és recollir materialescolar, com:

Llapis, bo l íg ra f s , l l ib re tes ,folis, gomes d'esborrar, etcètera.

Podeu remetre el material reco-l l i t i/o demanar més informació ala mateixa Associació (C/ LluísAmigo, 34, Barri Divina Pastora,03009 Alacant. Tel. 517 23 45) obé a les seus del Sindicat.

Materiales escolares entregados por los ninos y ninas de Castilla-La Mancha condestino a la provincià cubana de Las Tinias.

%a€3%r n.2109-Febrer-marçl996 ...cfe la primera plana

La LEPEGCE institucionalitza una visió sexista de la qestió dels centres

La LEPEGCE, les dones i la gestió dels centres

Encuesta de la Confederación de STEs entodo el Estado

La aplicación de laLEPEGCE y la participación

de las mujeresEl Àrea de la Dona del STEPV, en colaboración con el Institut de-

ia Dona, realizó durante el curso 93/94 un dossier titulado "Diagnòs-tic del sexisme als centres educatius", mas tarde publicado en All-i-Oli n.° 97, niar/.o 1995. Ahora, con el desarrollo de la LEPEGCE y suaplicación en los centros educativos, queremos ahondar en la situa-ción de las mujeres, completar aquel trabajo realizado por el STEPV ycontribuir a reatizar un diagnostico en todo el Estado y confirmar, asínuestrü hipòtesis de que con esta Ley se afianzarà el sexismo en loscentros educativos.

La Confederación de STEs va a in ic ia r estc proceso de recogida dedatos medianíe cl procedimiento de encuestas individuales y a cen-tros.

La Confederación de STEs, que ha abogado siempre por una verda-dera gestión democràtica en los centros educativos, considera que lasdiferencías de rctribución econòmica, en formacíón y en valoraciónsocial presentan en la enseiïanza una clara je rarquizac ión que secaracteriza por la existència de dislinías categorías con el correspon-dicnte reconocimiento económico y social, a las que acompana, gene-ralmente, una estructura organizativa desde la cual se toman las deci-siones de la practica educativa. Esta estructura està sexualizada conventaja para los varories.

El proceso de Gestión Democràtica no se ha material i Y. ad o en nucs-tros centros, y ademàs con la aplicacióa de la LOPEGCE los obstàcu-los han Ído en aumento. Conocer las barreras que determinan íantonuestro desarrollo como la verdad'era participación democràtica perael punto de partida para poder reivindicar "otros modeíos de gestión"que pongan fin a las actuales estructuras androcéntricas.

LA ORGANIZACIÓN DE MUJERES DE LA CONFEDERACIÓNDE STEs VA A SEGUIR AHONDANDO EN LA MOD1FICACTÓNDE TODOS AQUELLOS ELEMENTOS QUE ORIGINEN, FOMEN-TEN Y LEGITIMEN LA DISCRIMINACIÓN DE GENERO. ESPE-RAMOS LA COLABORACIÓN DE LOS CENTROS Y LA PARTI-CIPACIÓN ACTIVA DE LAS TRABAJADORAS DE LOS MIS-MOS.

Una gestió basada en ladirecció personal delscentres

Si tenim en compte tant l 'arti-culat de la LLci com la Resolucióposter ior q u e l a de senvo lupa ,sobreeïx la idea que la figura mésimpor t an t en la -gestió del centreés qui ocupa la direcció, la qualcal que siga una persona habilita-da per T Administració, és a dir,validada pel poder, i aquesta habi-litació es basa en la possessió detitulacions, la realització de cur-sos Í a c t i v i t a t s de formació engestió i direcció, o en l'experièn-cia p rèv ia en la d i recc ió . Poctenen a veure ací les opinions dela comunitat educativa a l 'hora deconsiderar una persona per a quepuga ocupar el càrrec de la direc-ció.

Aquesta concepció de la gestió,concebuda per a persones ambt i tu lac ions i o experiència anteriorque han de mostrar la v o l u n t a tpersonal de segu i r exerc in t ladirecció, sense tindré en compte elcontext o la voluntat dels equipsde treball del centre, és claramentjerarquitzadora i androcèntric a dela direcció de centres, des de1 laqual ics dones estem menys dispo-sades a participar i, a mes a mes,menys possibilitades per fer-ho jaque, per circumstàncies socials,tenim menys possibilitats de rea-litzar cursos fora de l 'horar i detreball o de obtenir llicenciaturesque suposen, moltes vegades, latercera jornada de treball.

El que s e ' n s p l a n t e j a ambaquesta Llei és valorar la indivi-dualitat davant els acords de grupsi claustres, valorar els mèrits indi-v idua l s davant el trebítll col.lec-

Amb l'aprovació de la Llei de Participació, Avaluació iGovern dels Centres Educatius s'augmenten els entre-bancs legals i reals per a que les dones participen en lagestió democràtica de l'ensenyament. Les dones hotenim més difícil per l'esperit jeràrquic de la Llei ipels requisits que es demanen en haver d'acreditar-seper a exercir la direcció, segons la Resolució de 24 degener de 1996 del MEC.Només en llegir la Llei, amb una redacció adreçada alsfuncionaris, redactada en constant masculí, segons laqual els centres públics tenen "director elegido entrelos profesores", càrrec al que podran presehtar-sc"como candidates cualquier profesor funcionario...", ion els representants de les famílies són "los padres",alguna cosa ens diu que les dones, professores, mares...poc o res tenim a fer.Si obviem aquest aspecte de presentació, malgrat quesabem que no és gens menyspreable i s'ha de tenir encompte, i considerem els valors explícits que hi ha enla concepció de ïa gestió del centre, veurem quina és laconcepció que es té de la funció de la direcció, de laparticipació de la comunitat educativa i de les rela-cions entre Administració i centres educatius, així comallò que s'entén, en la nova concepció educativa, perdesenvolupament professional docent, lligat ací alscàrrecs directius i als mèrits en cl sentit jeràrquic dela paraula. Davant d'aquests plantejaments, les donesi homes que estem per una transformació social en laqual els educadors i educadores també tenim respon-sabilitats, hem de plantejar-nos quins camins són elsque posen aquesta Llei en evidència i la presenten comun retrocés social i, al mateix temps, engeguen vies desuperació,de la situació meritocràtica i jerarquitzadaque es vol implantar.

,tiu. Per davall-d'aquest planteja-ment desapareix el centre com aespai de participació, es devaluae! t r eba l l que supose creaciócol·lectiva i es dificulta que grupsde dones i homes es decidisquen,en equip, a portar endavant la res-ponsabilitat de coordinació i ges-tió d 'un centre. Caldrà analitzarels percentatges d'homes i donesque s'habiliten per ser director odirectora, però ja podem fer lah i p ò t e s i que s e r an m e n y s l e sdoncs, i que, qui ho faça, serà atítol individual, no com a cap d'unequip de treball.

Actuar sobre aquestanova realitat

Des de la perspect iva sòcio-e d u c a t i v a de qu i d e f e n s e m lasuperació de les diferencies entrehomes i dones davant act ivi ta tspúbliques, podem trobar diferentsrespostes a aquesta situació, queanirien des de crear les condicionsen cada aula, en cada activitat, encada centre, com a comunitat detreball per a que dones i homes,xiquets i x iquetes , participen enles dec i s ions que es prenen,donai.it les seues opinions Í valora-cions, f ins a altres postures queanirien més enllà de la simple par-t ic ipac ió , que basarien la seuaactuació en la modificació delsvalors que organitzen la societaten general i les relacions internesdels centres en concret, proposantuna revaloració de les característi-ques considerades femenines, comla Col·laboració davant la compe-titivitat, la importància dels senti-ments Í les emocions, la subjecti-v i t a t , la i m a g i n a c i ó , e ls valorsd'ordre i estètica, la comunicació

front el treball i nd iv idua l i t z a t iaïllat, etc.

Aquestes vies, totes elles vàli-des i segurament progressives, ensportarien a fer un treball en cadacentre, com a part del ProjecteEducatiu propi, que ens fera plan-te jar-nos, d e s d ' u n p r i m e rmoment, les dicotomies democrà-cia participativa-gestió jerarqui t -zada, i pa r t i c ipac ió d ' h o m e s idones, xiquels i xiqueles, en lapresa de dec i s ions i ge s t i ó delcentre.

Només cl p l an te jament delsproblemes, l ' anàl i s i en grups de larealitat que tenim al davant, enspot portar a donar respostes que,en la pràctica, no pugueu donarsuport a gestions basades en per-sona l i smes , a que la veu del 'Administració siga més fortaque la veu de la Comunitat Esco-lar, i a rebutjar, per tant, les nor-matives que ens tornen a vellesèpoques de Cossos de DireccióEscolar. Les doncs, que tradicio-na lmen t hem estat excloses del'esfera pública, tenim un dobleinterès en que la s i tuació sigamodificada, com a dones i com adefensores de la participació realen la presa de decisions.

extra 8 de març 109·rebrer-marçl996

8 de marzo: Violència, malos tratos,regresión social... la historia de nunca acabar

Estc aíïo, cl 8 de mar/o, las organizaciones, asociacioncs y colectivosfeministas del Estado es pa noi volvcremos a celebrar el dia interna-cional de las mujeres, cuyos orígenes se remonlan a 1911, a pesar deque la í'echa es ignorada por la mayor parte de los übros de textodebido a que la historia de las mujeres suele estar silenciada. Losavances significativos (el nuevo Código Penal contiene cerca de 70artículos que haccn referència a la mujer) han ido en decadència, y laprecarización del empleo, la violència contra las mujeres y las actitu-des reacciònarias írecordemos la sentencia de Estrasburgo, la noconsecución en nuestro país de un aborto libre y gratuito, el avancede fimdamentalismos religiosos que pretenden relegar a la mujer alespacio domestico...) son preocupante^ para quiencs apostamos poruna autèntica transfnrmación social.La Organi/ación de Mujeres de STEs, al igual que el resto de lasòrganizaciones feministas, solemos llegar cada 8 de marzo a nuestroambito de trabajo con infonnadón, propuestas de trabajo, alternati-vas... para impulsar la participación activa de las mujeres y propi-ciar que, ademàs de salir a la calle ese dia, nuestra actitud, nuestrotrabajo, nuestra forma de organizarnos, impidan que nuestra histo-ria siga silenciandosc todos los días que sigueu; que los pequeíïoslogros caigan en el olvido, dando paso a discursos perversos que par-tiendo de que todo esta superado nos invitan a volver al ambito pri-vado, y que con fuerza destegitiman desdc difcrenles poderes los nue-vos marços conceptuales basados en el paradigma de genero por losque muchas mujeres apostamos.Es cierto que en estos anos se produjeron significativos cambios en lasociedad, però los cambios no sicmpre signitlcau avances ni conquis-tas consolidadas. Ningún logro social se consigue sin la presión orga-ni/ada, y la presión que desde los dislintos movimientos feministas sevino ejerciendo tanibién dio resultados y logros para las mujeres,quedando aún muchas aspiraciones por conseguir y nuïchos derechossin haccrsc rcales para gran parte de las mnjeres.

LA ORGANIZACTON DEMUJERES DE LACONFEDERACIÓN DESTEs VAMOS ACONTINUAR:

... Exigiendo que no se de ni unpa,so alras en los dere.chos y condi-ciones de las mujeres, avan/andohacia los elemenlos de progreso,como contrapropuesta al modelosocial que se oferta y que va desdeel deterioro gubernamental por loscasos de corrupción, el paro, la dcs-trucción de empleo, hasta la consoli-dación del neoliberalismo.

... Foinentando la so l idar idaddesde los diferentes espacios en losque progresivamenle nos vamosincorporando: partidos polítieos,sindicatos, en las diferentes profe-siones tradicionalmente ocnpadaspor varones, para, desde ahí, formu-lar valores alternativos: solidaridad,independència, soberanía, autono-mia, libertad, cquilibrio, rcspeto...

... Formando parte activa de lasdistintas Plataformas, para dar res-puestas conlundentes a quienes pro-pician, y legiliman con su apoyo, losresultados de la aplicación de la Leyde Reforma Laboral: precariedad enel empleo, coníratacion a t iempoparcial , y un viaje sin retorno almercado laboral que incrementa lamarginación de las mujeres y, con-secuentemcntc, c! coneepto de fcmi-nizaciún de la pobre/a.

... Dennnciando todas aquellasactuaciones o s i tuac iones quesupongan díscr iminación para lasmujeres; aún no se ha conseguido lareivindicación històrica: A igualtrabajo/igual salari».

Es preciso scnalar que las muje-res del Estado espanol que irabaja-mos fuera del hogar percibimoscomo media el 70% del salario mas-culino, y ademíís sabemos que eltiempo que dcdicamos a las tareasdomésticas y de cuidado a las perso-nas (trabajo no remunerado) supone.sesún el coste de los servicios, entre

el I 1.4 y el 20.2% del ProductoInlcrior Bruto.

... Colaborando con nues l rusaportaciones personales y de organi-zacíón con otros grupos e institucio-nes, ya que, como organización deun .sindicato de clase y de i/quicr-das, nos preocupa la s i tuación deIrabajadores y especialmcntc de lastrabajadoras de todos los íímbitos.En el inundo de la enseíïanza Iraba-jamos'en la elaboración, difusión yfomento de materiales, con la cclc-bración de encuentros y jornadasque sirvan para erradicar las mani-festaciones sexistas en nuestrasocíedad, abogando por una forma-ción del profesorado adecuada paraque la coeducacíón sea una realidaden todos los niveles educativos,organiza t ivos y pedagógicos; porque la orientación que damos anuestro alumnado, así como todaslas materias que forman parte delcurrículum, tengan en cuenta el anà-lisis de genero por que la educaciónafectivo-sexual no sea anecdòtica o

motivo de lección ocasional; porque la pariicipación en la gestión delos centros sea de verdad democràti-ca y nuestras funciones no sigansiendo estereolipadas.

... Cont r ibuyendo a ia so l ida r i -dad con oiras mujeres de otros pue-bios, razas, elnias... no solo con laayuda a s i tuaciones de injust íciasocial extrema, sinó también difun-diendo la verdadera historia de lasmujeres.

... Rcivindieando que en nueslrasociedad cl ambito de lo publico noesté ocupado y monopolizado porun solo genero, y que el mundo delo privado sea trasladado a la esferapública, porque para mejorar lascondiciones de vida en cuanto avivienda, salud, educación, trabajo ydesarrollo de la autonomia personalse demuestra que no se puede avan-zar en lo públíeo soslayando lo pri-vado, lo que lleva a proponer queentre nombres y mujeres deben dar-se pactos de corrcspon-sabifidad paragestionar todas las actividadcs deri-

vadas de ambos espacios, actual-im'nic divididos estereolipadamenteen lodas las eslrticíura.s socí;ilc,s.

... Instando para que desdc todoslos poderes se articulen los mecanis-mos de información, prcvención yayuda que haga falta para que losmalos tratos, que llegan hasla lamucrte en muchos casos, no supon-gan la ei fra alarmantemenie crecien-le en estos últimos anos (se calculaen nues t ro país que hay u n a s600.000 mujeres que sufren malostralos lïsicos reiíerados en el ambitodomestico).

Nuestra organización, aunque laconsiatación de la realidad no seamotivo de optimismo, va a seguirtrabajando con otras organizaciones,desde la perspectiva de la i/quierda,en las acciones que scan necesarias,aglutinando lodos los esfuerzos paraluchar por superar el descquilibrio,la desigualdad, la aceptacíón de ladiversidad y por todos los plantea-micntos que sean elementos esen-ciales en un estado de bienestar.

pj·as·ntmf meci·U

Donar «I ntaftMW prat·fooi·m· al fili i o ie

• «n »!•* «fftMtíi-

COfDUCAK te ÍSOMM MÉS OTO·TUNrWS 91MJ·WOU itt »K«» Otf̂ OUJl Mlt A

-

n.2109·Febrer·marcl996 l'entrevista

Entrevistem aRosalina Tuyuc Velasquez

Coordinadora de CONAV1GUA (Coordinadora Nacional de Viudos de Guatemala) y diputadadel Frente Democràtica de la Nueva Guatemala.Ha sido realizada por Pere Polo, de PISSARRA (STE Illes). Febrero de 1996.

El proeeso de Paz se abrc paso con rauchas dificulta-des en Guatemala. Detras està el esfuer/o y la luchade innumerables personas que, como Rosalina, hanpadecitlo la represión, la discriminación, la misèria,tres mujcrcs y tres hombres representan en un Con-greso formado por 80 personas la expresión de lalucha popular. Demasiada responsahilidad para tanpocas personas. A pesar de ello, la ilusión y la espe-ranza ganan la partida. Desde su labor parlamenta-

ria, presidiendo las comisiones de trabajo de Família,Niíïez y Mujer, las grandcs vietimas de la guerra y laviolència, continúan luehando contra la sociedadpatriarcal, machista y excluyente que las ha ignoradolos últimos 500 afins. Como Rosalina, en Guatemala,en Honduras, EI Salvador, Nicaragua..., hay nliles demujeres que se esfuerzan cada dia por recuperar ladignidad. A todas ellas, nuestro reconocimiento ysolidaridad.

-Hosalina, ;,cómo empe/aste la lucha?-El pueblo de Guatemala, por toda su his-

toria de dolor, de resistència y de esperança,ha hccho que nos cnfrentemos a esa reaiidad.Entre en la lucha a través de CONAVIGUAdesde el momento en que en los anos 80 seendureció la represión en Guatemala, sobretodo después del secuestro y desaparición decompaneros de cooperatives, grupos de jóve-nes catcquistas, grupos de mujeres..,

Durante esa època también fue seeuestradomi padrc por los militares, y seguidamente ladesaparición de mi compafiero. Esa fuc unade las razones, es decir, el sentir la soledad dela auseneia de mi padre, però también cl sen-tir de ser viuda y hucrfana, hizo darme cuentade que no hay que quedarse solo con laangustia, con el dolor, sinó también que hayque hacer algo para que no sígamos sufriendoesa angustia, esa desesperación.

Otra causa fue la discriminación que sufrí-mos por ser mujeres. Tal vez eso hizo que pormuchof i anos aguantàsemos la pobreza, lamisèria; però toda la situación de represión,persecución y amenaza era uno de los factorespor los que nos vimos obligados a luchar. Esohizo que nos organizàsemos. Así surgióCONAVÍGUA.

-Con tanta represión, <;cómo se podiatrabajar en el movimiento popular?

-Creo que cada. historia ha sido diferentedesde hace 500 afios hasta aca. Yo creo quehubo diferenles razones para hacer desaparc-cer a un pucblo y aún mas razones para sermasacrado.

Creo que una de las razones por las queaún existimos como pueblo es que formamosparte de esa resistència a no dejarnos morir ya no dejar que desaparezcan nuestros pueblos.Creo que eso es una de las esas razones porlas que aún cstamos en esta lucha.

-iQue es CONAVIGUA?-Es una organización conformada por

mujeres, sobre todo del campo, mujeresmayas de diferentes àreas lingüísticas denuestro país; la mayoría de nosotras somosviudas porque se nos impuso la viudez. Enmuchas partes del mundo existen viudas por-que sus esposos han muerto por enfermedad,alcoholismo u otra causa, però en el caso deGuatemala, cerca de las 60.000 viudas queexistimos es a causa de la represión del ejérci-ío y, sobre todo, de las fuerzas paramiliíaresde nuestro país. Hasta la fecha, desde sep-tiembre de 1988, en que surgió CONAVI:

GUA, nos hemos unido todas aquellas quenuestros esposos1, padres, hermanos, fueronsecuestrados, torturades, asesinados, tirados alos barrancos, sepultados en fosas comunes,enterrados vivos. Muchas veces, en parro-quias, escuelas, mercados o en terrenos baldí-os por donde el ejército pasó.

Però también integramos a mujeres aban-donadas por el esposo, madres solteras, con osin marido. A todas nos une el interès deluchar juntas por la unidad y dignidad de lamujer . De íodas las que pertenecemos aCONAVIGUA, un 90% somos viudas a causade la represión.

-^Cuàles son vuestros objetivos?-Dar un impulso a la participación de la

mujer a nivel nacional, sobre todo a la luchacontra la impunidad, la exeavación de los

cementerios clandeslinos y la lucha contra elreclutamiento militar forzoso.

CONAVIGUA no solo ha criticado la for-ma de reclutamiento, sinó que también hapresentado una alternativa en el Congreso delos Dipulados. Llevamos tres anos de lucha

•para que nuestro proyecto sca aceptado. Enlas dos anteriores legislaturas no demostraraninterès en loearlu. Nosolras presentamos cua-tro puntos basicos: Servicio Militar volunta-rio, que se aceptase la objeción de concienciay creación del servicio social sustilutorio; lalucha contra el alto costo de Ja vida; lucha

•contra la discriminación de la mujer; que ter-minen las PAC (patrullas de autodefensacivil).

Nuestro objctivo no solo es1 para que termi-ne todo esto, sinó lambién para que haya unjuicio contra todos los responsables de nues-tra situación, bïen sean jefes de patrullas civi-les (PAC), comisionados militares o inclusoel mismo ejército.-Muchos de ellos son losresponsables.

Cuando surgió CONAVIGUA no estaba-mos en la coyuntura de la paz en Guatemala.Apostamos por la paz de forma decidida des-de que en el 88 se formó CONAVIGUA, yahora, desde hace un ano, parece que empeza-mos a vislumbrar un nuevo fuluro, una NucvaGuatemala.

Uno de los objetivos principales es el de laidentidad y derecho de los pueblos indígcnas,però no olvidamos y iuchamos por el cumpli-miento del acuerdo global de derechos huma-nos, y ahora sobre todo por los derechos polí-ticos de nuest ro pueblo . Pienso que enmuchas ocasiones nunea se nos permi t ió ,sobre todo en relación a los derechos poïíti-cos., derechos civiles, derechos humanos,derechos culturales. Muchas veces los practi-

camos, però nunca supimos si estos derechosestaban plasmados en la Conslitución Políticade la República. Esto ha sido uno de los prin-cipios que nos impulso a muchas de nosolrasa participar en la política. Eso no significarenunciar a nuestros objetivos, que dieronvida a una presencia pública en la vida nacio-nal, sinó mas bien la lucha política fue ama-rrada a la lucha por los derechos humanos,culturales , però específicamcnte para abriresta parlicipación.

Para mi ha sido un orgullo el lograr abrireste cspacio. Claro que nuestras luchas hanestado en las calles, frenle a Palaeio, tal vezen los euarleles, en los destacamentos; peròahora nuestra lucha va a ser muy frontal conlas fuerzas poiíticas en el Congreso, y estosolo es una larea mas. No hemos renunciado anuestro objetivo o a las razones que dan ori-gen al movimiento popular, y en mi caso aCONAVIGUA. Yo aún formo parte de la Jun-ta Directiva de la misma.

-A nivel personal, ^cómo se coucretaiiesos objetivos?

--Uno de los qbjetivos trazados desde mipuesto de diputada es la participación cons-tante en la organización, así como la partici-pación en algunos eventos de' consulta y deinformacíón que debemos hacer por nuestraparte. Nos equivoearíamos si dcjàramos todala lucha popular, pue^ entendemos que la dis-criminación, cl derecho a la tierra, a la salud,y todos los demàs derechos, aún no los hemosconseguido. Creo que ahora esíamos abriendoesc pcqueno espacio. Es necesario que la pre-sión aún sea mayor por parte de la mujer, delos campesinos, de los obreros, a Iravés decada una de las organizaciones popularcs enlas que participan; aún tenemos mucho traba-jo que hacer, però creo que esta experiència

Quién es RosalinaRosalina Tuyuc Velasquez nació el 14 de

octubre de 1956 en San Juan Cornalapa (Chi-maltenango - Guatemala). Su padre, FranciscoJavier, fue seeuestrado por el ejército en 1982.Estudio de primero a cuarto de Primària y mastarde lo hizo en la Escuela Nacional de Enfer-mería Auxiliar en Cobàn (Alta Verapaz).

En 1974 fue elegida pres identa de laJuventud Obrera Catòlica Femenina de SanJuan de Comalapa y en 1978 de Acción Catò-lica Obrera.

En 1988 fue elegida coordinadora generalde CONAVIGUA, siendo reelegida en 1990y en 1992.

Ha sido, de 1989 a 1992, presidenta y rela-tora de la Comisión de Damnificades por laViolència en el Dialogo Nacional convocadopor la Comisión Nacional de Reconciliación;miembro, de 1990 a 1993, de la Mesa Direc-tiva de la Unidad de Acción Sindical y Popu-lar (UASP); en 1991, de la mesa coordinado-ra del Encuentro Continental "500 anos deresistència indígena, negra y popular", reali-zado en Quetzaltenango; en 1993, fundadoray coordinadora de la Instància de Unidad yConsenso Maya (IUCM) y del Comitè Localde las Consultas Ecuménicas en Apoyo alProeeso de Paz, formado por los Cualro Con-sejos Ecuménicos; también en 1993, del

Comitè Predecenio Internacional para losPuebíos Indígenas del Mundo (en Guatema-la); en 1994, fundadora y miembro de laCoordinadora de Organizaciones del PuebloMaya (COPMAGUA), a quien representa enel Comitè Organizador de la Asamblea de laSociedad Civil; desde 1995 es miembro,'yfundadora, de la Instància Política Maya,NUKUJ AJPOP, y forma parte del ComitèEjecutivo del Frente Democràtico NuevaGuatemala, como subcoordinadora.

Ha participado en numerosos EncuentrosInternacionales (Noruega, Perú, Estados Uni-dos...) y ha recibido numerosas muestras dereconocimiento a su labor, entre las que des-tacan, en 1993, el Homenaje por la Supera-ción, Dignif icacíón y los Derechos de laMujer Guatemalteca, en el Dia de la Mujer delas Américas; en 1992, por las DemandasEspecíficas del Pueblo Maya; en 1993, juntoa otras personas, recibe el Premio como Líderdel Ano, otorgado por el Consejo Empresarialde Guatemala; en 1994 recibe del Gobiernode Francia la Distinción de la Cruz-de losCabalteros de la Legión de Honor; así comootras muestras de reconocimiento de la Con-ferencia de Iglesias Evangélicas de Guatema-la, del Frente de Organizaciones de DerechosHumanos de Guatemala...

que vamos a sacar nosolras debe servir paraser trasladada a los nuevos companeros que sevan a preparar para el ano 2000.

-Has dado un paso para la lucha desdeel aspecto formal, una lucha parlamenta-ria. ;,Sij»niíïea eso el abandono de la luchaanterior? Guatemala, ^podríamos decirque està ya en una democràcia real?

-Falta mucho por conseguir, no seamosjlusos. Esto no se va a lograr en cinco anos oen tres. Todo esto es un'proceso, sobre-todopara los pueblos índígeiias, en los que hayque esperar aún esa participación para esco-gcr a sus dirigentes en las comunidades yparticipar mas activamente en la vida políti-ca.

No seamos ilusos, de 80 dipulados, solosomos 6; por tanto, solo-es una migaja de par-ticipación que nos dan. Como vemos, aún fal-ta mucho... De lo que sí esíamos seguras es deque esta parlicipación es solo un paso quetenemos que ir fortaleciendo hasta lograr real-menle conl r ibui r en la construeción de laNueva Guatemala.

-La relación con las fuerzas populares,con las que has estado codo con codo, ^es lamisma?, £te sientes portavoz de ellos?

-La tarea es de todas las organizaciones.Nosolras vamos a trabajar alia adentro, peròde nada va a servir eso si desde fuera todaslas organizaciones nu trabajan. Pienso que loscampesinos, los obreros, los estudiantes, losdocentes, tienen la obligación de empezar apreparar planes de trabajo, proyectos querealmente puedan beneficiar a todos. Éste esel reto de toda la sociedad civil; searaos cla-ros, 6 companeros (es décír, los 6 diputadosdel FONG) allà adentro (Congreso de Diputa-dos) no pueden cambiar la situación si todo loque nosolros hagamos no va acompanado deluchas de protesta, però también de propues-tas mas concretas. La presión de fuera, con sutrabajo y propuestas, y la lucha interna, connuestra voz de denuncia y defensa de los masoprimidos, hara surgir una Nueva Guatemala,que espcramos sea muy pronto.

-<,Qué mensaje darías a nuestra socie-dad?

-Desearía dar un mensaje solidario. Prin-cipalmente a todas las mujeres del mundo,para que denuncien todo tipo de agresión, demarginación, de explotación. Ademas desea-ría pedir la solidaridad de todos los pueblos,especialmente de los espanoles, y que segúnme has contado los mallorquines, los valen-cianos..., también sabéis de las luchas y dis~criminacioncs de vuestra lengua, en toda laactividad de la sociedad civil. Espero y deseoque esa solidaridad con el pueblo guatemalte-co sea un hecho^ No olviden que la solidari-dad no solamente es econòmica, muy impor-tante e imprescindible para desarroljar nues-tra labor, sinó también-de gestos, con'hechosde denuncias de nuestro sufrimienlo, de lasimpunidades de todos los crímenes, concomunicades de aliento y de denuncia. Ése esel llamamiento que hago al magisterio de tupaís, a través de vuestras revistas PISSA-RRA, ALL-I-OLI..., que eduquen a los ninosy ninas en la solidaridad y en la denuncia,que sean críticos ante la injustícia y que antecualquier llamamiento nuestro reaccionen"con sus mensajes de apoyo y solidaridad.

acció sindical n,2109 • Febrer-març 1996

La negociació de la LOGSE, en 14 líniesEl dia 21 de febrer, la Conselleria

de Cultura, Educació i Ciència i elsSindicals CSI-CSIF i ANPE han sig-nat Lin acord que prelén prendre coma basc l'acord del Minislerio cic Edu-cación y Ciència del dia 9 de febrer"Sobre la mejora de la calidad de lacnsenan/.a y de las condiciones detrabajo del profesorado perteiiecienteal cucrpo de macstros", i que consis-teix, literalment, a dir: "Las partesfirnianles se comprometen a consti-tuir, en :el plazo de una semana, unaComisión de Seguimiento para adap-tar dicho Acuerdo a las peculiarida-des de la Comunidad Valenciana,rnejoràndolo en todo aquello quepucda ser susceptible de mejora".

Els dos s ind ica t s s i g n a n t s il 'Administració educativa valencianaobvien, així, que ni el moment de lesnegociacions, ni el ritme d'implanta-ció de la Reforma, ni les condicionsa regular són les mateixes ací que enles comunitats de gestió del MEC Íque, per tant, ací necessitem fer mollmés que "adaptar" un acord de foraque sols aborda una part del que eslàper fer.

S'oblida que abans d ' a r r ibar aaquest acord a Madrid es necessita-ren més de dos anys de negociacióentre l'Administració educativa i elsrepresentants sindicals del professo-rat; que en l ' à m b i t de gestió delMEC està implantada, pràcticamenten el 70% de localitats, la Secundà-ria, i que, en juny de 1994, va sersubscril un acord sobre plantilles deSecundària que lenia la f inal i tat ' decontribuir a que la implantació delsnous ensenyaments es portaren a ter-me en les millors condicions possi-bles per al professorat. Més tard, enmaig del 95, es completava aquellprimer acord amb un altre que con-lemplava les possibles contingènciesproduïdes per l'aplicació dels nousensenyaments. Junt a açò es regulavael procés d'adscripció del professoratde Primària al primer cicle d'ESO ides d'aleshores està apl icant-se atotes les zones que han implantata n t i c i p a d a m e n t la Reforma (enaquest moments, com ja hem dit,quasi un 70%). Paral·lelament, elMEC regulava la creació de CentresRurals Agrupats (CRA), f ó r m u l aorganilzaliva per facilitar una majoratenció a l 'alumnat de les localitatsrurals i les itineràncies del professo-ral que hi havia de prestar serveis. Icom a ú l t im punt a considerar, calrecordar que el MEC, per raonsòbvies, no necessitava fer una plani-ficació que tinguera en compte lacatalogació lingüística dels seus cen-Ircs.

Si tenim en compte tots aquestse l emen t s , podem conc loure quel ' acord sobre el professoral dePrimària no ha sigut, per al MEC, unpunt de partida en les negociacions,sinó més bé allò que li faltava.

Res de tot açò s'ha fet al PaísValencià. Ací tenim una proposta deMapa Escolar, brutal per a l'EscolaPública, i, ara, 14 línies -complades-d ' in lcnc ions sobre les plantilles de

' L

Primària. 1 punt. \El punt de partida de les negocia-

cions entre la Conselleria d'Educaciói Ciència i els sindicats eslà en elcalendari de negociacions pactat pertotes les parts en novembre del 95 i,a hores d'ara, sobtadament incom-p l i t . Pel que respecta als temesd'implantació de la LOGSE, s'agru-paren al voltant del que es va anome-nar "Primera mesa" i contemplavaper al primer trimestre d'aquest cursels següents temes: Mapa Escolar iplanif icació lingüística, xarxa de

centres, dotació de personal; planti-lles d'Educació I n f a n t i l , Primària iSecundària (Garanties laborals); ads-cripció del professoral a EducacióI n f a n t i l , P r i m à r i a i p r imer cicled'ESO (Garanties del procés), i con-dicions laborals i administratives.

El Mapa Escolar va estar presen-tat el 23 de gener. Després de les pri-meres anàlisis sobre el seu continguti les previsibles conseqüències quetindria la seua aplicació per a l'esco-la pública, i davant ta negativa delsresponsables de l'Administració edu-cativa a negociar qualsevol modifica-ció de criteris (el fons de la qüestió),els s ind ica t s ANPE, CSI-CSIF,CC OO, EETE-UGT i STEPV, el 5de febrer convoquen concentracionsunitàries per al dia 14 de febrer ambtres punts reivindicatius: Un mapaescolar que reculla totes les neces-sitats educatives en un sistemapúblic de qualjtat. La negociacióimmediata de les plantilles i llocs detreball. La negociació de les condi-cions laborals i. administratives delprofessorat. Però, el mateix dia deles concentracions, la Conselleriad'Educació, en la mesa de negocia-ció sobre el Mapa Escolar i amb mésde 3 mesos de retard sobre el calen-dari pactat, proposa tractar el tema deplantilles.

Sobre Mapa Escolar no se'n parlàmolt perquè la scua l ín ia era lamateixa: no contestar a cap de lesqüestions plantejades pels sindicals icomençar a qüestionar la capacitat denegociació de la pròpia Mesa Secto-rial d 'Educació. Sobre p l an t i l l e sexpliquen que estan disposats a ofer-tar les mateixes que el MEC per alscentres complets d'Educació Infantili Primària d'una, dues i tres línies, iconfessen que no poden entrar avalorar més qüestions del documentperquè no l'han estudiat a fons enca-ra. L'STEPV demanem més concre-ció en la proposta i que tal Í comconstava en la convocatòria de lamesa se'ns presentarà, si més no, lesplantilles del primer cicie deSecundària, per poder veure la globa-litat d'aquests trams i la possibleincidència d'eixes plantilles en laproposta de Mapa Escolar. La res-posta va ser la convocatòria de Mesaper al dilluns següent, 19 de febrer,on es presentaria un document mésconcret.

El document presentat va ser elque ja hem explicat: una declaraciód'intencions de 14 línies. En unsmoments en què tota la comunilateducativa està mobilitzada en contrade la proposta de Mapa Escolar, enquè hi ha convocades jornades delluita per l'ensenyament públic per aldia 28, l 'Adminis t ració educativapretenia que els representants delprofessorat li signàrem un documentque pressuposava acords als quals

s ' hau r i a d'arribar en els transcursd'una negociació.

Amb a ixò ar r ibem a l d ia 21 .L'Administració havia convocat elss ind ica t s per a la s ignatura i tantANPE com CSI-CSIE li donen el seusuport (malgrat que sols ostenten lareprcsentalivitat del 30% del profes-soral). STEPV, CC OO i FETE-UGTintentem fer reflexionar sobre el con-text diferent del territori MEC i eld'ací, sobre el gran perill que suposaen aquests moments deixar fora de lanegociació temes tan importants comla deslinació dels mestres que hand ' i m p a r t i r el pr imer cicle deSecundària, les p l a n t i l l e s i condi-cions laborals del professoral deSecundària, la negociació del MapaEscolar i la tcmporalització de la

.LOGSE. Els tres sindicats hi férempropostes al ternat ives per escrit,basant-nos en el desenvolupamentdel calendari de negociació aprovaten la Mesa Sectorial, i no van serconsiderades.

Però, a més a més, segons la inter-pretació que fan els sindicats sig-nants del document, es prelén deixarfora de la negociació de lots aquestsLemes al 70% dels representants delstreballadors i treballadores del'ensenyament, ja que no l'havíemsignat.

La situació no pol ser més difícilper a tractar una qüestió tan comple-xa i fonamental per al sistema educa-tiu i per al professorat com l'aplica-ció de la LOGSE. Però tampoc nopol ser més clara des d'un punt devis ta polít ic: com l'Administraciós'ha trobat amb una oposició sindicalferma a la seua proposta de MapaEscolar, ha reconvertit la s,eua nego-ciació en una aliança política ambANPE i CSIF sobre la base d 'unacord que no té contingut i que, pertant, no té altra finalitat que la d'atu-rar les mobilitzacions contra el MapaEscolar. ^Per què, sinó, tractar lesplantilles amb tal precipitació quefins i tol no els ha donal temps aredactar cl document? ^No és evidentque al País Valencià cal fer tot el queja s'ha fet, durant els darrers dosanys, en altres Administracions? Enconseqüència, ^allò més responsableno seria aconseguir un acord globalamb lol el que està pendent, en llocd'"adaptar" documents aliens i par-cials?

Des de l'STEPV ho hem dit detotes Ics maneres possibles: cal unanegociació global de tots els temes ino es pot acordar, per un coslat, resque, per un altre, et puguen llevar. ElMapa Escolar dóna o lleva unitats ,llocs de treball en definitiva. Igualque les plantilles. 1 posats a conside-rar si un acord és bo o no ho és,almenys que esliga per escrit. Es unacondició que inclús amb el PP s'hau-ria de complir.

Acord signat per ANPE-CSIFamb l'Administració

La Conselleria de Cultura, Educación y Ciència y los sindicatos abajofirmantes asumen las plantillas, así como lodos los principios y criterioscontenidos en el documento firmado en Madrid entre el Ministerio deEducación y los Sindicatos ANPE, CC OO, CSIF y UGT, en fecha 9 defebrero de 1996, por cl que se celebra Acuerdo en la "mejora de la cali-dad de la ensenanza y de las condiciones de trabajo de profesorado perte-nccicntc al Cucrpo de Maestros", asumicndo, asimismo, las posteríoresrevisiones que del mismo, en su caso, pudicran producirse.

A tal efecto, las partes firmantes se comprometen a constituir, en elplazo de una semana, una Comisión de Seguimiento para adaptar dichoAcuerdo a las pcculiaridades de la Comunidad Valenciana, mcjorandoloen lodo aqueilo que pueda ser susceptible de mejora.

Villalonga se niegaa comparecer ante la

Mesa SectorialEn la mesa tècnica celebrada del dia 28 de febrero, para tratar sobre el Mapa

Escolar, los sindicatos STEPV, CCOO y UGT han pedido la convocatòria deuna Mesa Sectorial, de forma inmediata, y que ésla esté presidida por el propioConseller, Fernando Villalonga, para Iratar sobre la negociación de la aplica-ción de la LOGSE en el País Valencià, informa el STEPV.

El presidenle de esta última mesa, Alejandro Banares, Director Generald'Ordenació Educativa, se ha negado a considerar esta petición sindical y hapropuesto la celebración de una nueva mesa tècnica para el miércoles dia 6 demarzo. Ante esta posición de la Administración, el STEPV considera totaímen-te rota la negociación, por lo cual si persiste la actitud del Conseller Villalongade no convocar la Mesa Sectorial para Iratar sobre los criterios del Mapa Esco-lar, las planlillas y condiciones de todo el profesorado, los procesos de adscrip-ción y la planificación lingüística, no asistira" a la mesa lècnica del próximomiércoles.

Para el STEPV, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència eslà manipu-lando a la opínión pública ya que no tiene ninguna voluntad para modificar laactual propuesta de Mapa Escolar y solo prclende ganar tiempo anle la convo-catòria de las clccciones generales. En este sentido, la Administración no hacontestado, desdc el pasado 23 de cnero que se presento el Mapa Escolar,a ninguna de las propuestas que ha presentado por escrito nuestro sindi-cato. En todas las mcsas celebradas (6 liasta adora), la Administración seha dedicado a leer y a explicar la LOGSE y demàs legislación vigentc, hatornado las propuestas sindicales como sugereneias a estudiar y no se hacompromctido a variar ni una coma de su propuesta.

El STEPV considera que las críticas, calumnias e injurias de Villalonga sonfruío de su falla de madurez política, inscguridad y nervíosismo ante la grancontestación que se està produciendo a su política, tanto en fa comunidad edu-cativa como dentro su propio partido, ya que muchos grupos munícipales delPartido Popular -Torrent, Alcoi, Sagunt...- estan suscribiendo manifieslos ypropuesías contra el mapa escolar y la política de la Administración educativa.

5«* n.MOP·Febrer·marçlWó acció sindical

Carme Miquel, en nom de la PlataformaUnitària, dona lectura al manifest.

Manifest per un ensenyamentpúblic i de qualitat

En nom de les entitats con-vocanís a aquesta manifestació,faig pública la satisfacció detotes per la gran concurrència,per la resposta positiva de tantsmilers de ciutadans Í ciutadanesque aquest matí al campus uni-versitari, ara ací i també enaquests mateixos moments aCastelló i Alacant, es manifes-ten per un ensenyament púbic ide qualitat.

El projecte de mapa escolarque fa aproximadament un mesva publicar la Conselleria deCultura i Educació ha provocatel refús més unànim en tota lacomunita t educativa perquè,independentment de la major omenor fo r tuna que alguneslocal i ta ts hagen t ingu t enl'adjudicació d'una SecundàriaObligatòria o en la disminucióo augment d'unitats escolars enles diferents etapes educatives,la gíobalitat del mapa ens apor-

ta uns plantejaments incomplets, regressius i clarament perjudicials per al'escola pública.

És aquest, el mapa, un document de la Conselleria d'Educació on noconsta l'oferta del Ir. cicle d'Educació Infantil, ni els centres específicsd'Educació Especial, ni els centres de Formació de les Persones Adultes,ni els Batxillerats nocturns, ni els cursos de Garantia Social, ni els centresd'Ensenyament de Règim Especial (Idiomes, Música, Arts i Oficis...).

És aquest un document que preveu una reducció considerable d'unitatsd'Educació Infantil i de Primària en les zones rurals, en tant que en moltscasos contempla l'escolarització de l'alumnat d'ensenyament obligatori encentres d'agrupament localitzats a una distància de 30 Km.

És aquest, el mapa, un document que preveu que en algunes comarquesels alumnes de Secundària Obligatòria no podran ser escolaritzats en capcentre públic perquè no s'hi ha previst o perquè s'han produït importantsreduccions d'unitats públiques, obligant per tant l'alumnat a acudir a cen-tres privats, que, com tots sabem, són centres amb ideari moltes vegadesconfessional.

És aquest, el mapa, un document que, alhora que redueix l'oferta públi-ca, augmenta considerablement en la privada noves unitats de SecundàriaObligatòria, Batxillerat i cicles formatius.

És aquest un document que no adjunta la temporalització de les propos-tes que fa ni preveu amb detall un pla de reforma i construcció de centresde Secundària ni una quantifïcació de les despeses necessàries.

És aquest un document que no contempla la planificació lingüística, enun sistema educatiu que ha de garantir a tot l'alumnat el domini per igualde les dues llengües oficials.

Una vegada més, i aquesta volta amb força, l 'ensenyament públicvalencià es veu agredit. El Govern de la Generalitat ha apostat fermamentper l'ensenyament privat, entenent l'escola pública com a subsidiària de laprivada.

I per això estem ara al carrer, companyes i companys. L'alumnat, elspares i mares, el professorat i la ciutadania en general no podem consentirretrocessos en allò que és una de les consecucions més importants de totasocietat democràtica: l'escola pública, no confessional, pluralista i de qua-litat.

És per tol això que exigim:- Garantia de llocs escolars en la xarxa pública al llarg de tots els trams

educatiuSr'Gbligalòris o no, per a tots els ciutadans i ciutadanes.- Una oferta educativa completa que abaste cl conjunt de modalitats

educatives tant en zones rurals com urbanes, incloent-hi els serveis com-plementaris.

- La planificació del Primer Cicle d'Educació Infantil i la generalitza-ció d'unitats escolars de 3 anys a tots els centres públics.

- La planificació de l'Educació Especial, de la Formació de PersonesAdultes i dels ensenyaments de Règims Especials.

- La temporalització de la proposta.- La compensació, tant en recursos humans com materials, de les zones

Murals, de les d'acció educativa preferent i les d'especial dificultat.- La planificació lingüística que assegurc un sistema educatiu amb

models d'educació bilingüe, que eixample i consolide el coneixement Íl'ús de la nostra llengua.

- La quantificació i dedicació dels recursos econòmics necessaris perfer de l'aplicació de la LOGSE una realitat afavoridora de l'Escola PúblicaValenciana Í de la qualitat de l'ensenyament.

- Alhora que fem públiques les nostres exigències, les entitats convo-cants d'aquesta manifestació t'em públic lambé el nostre compromís irre-nunciable en la consecució d'una escola Í un sistema d'ensenyament afa-voridors de la igualtat d'oportunitats, del pluralisme, de la solidaritat i latolerància.

Per la defensa d'aquest sistema educatiu púbic i de qualitat des deí'Educació Infantil fins la Universitat, és pel que rebutgem l'actual planifi-cació educativa l'actual mapa escolar.

Bona vesprada a totes i a tots i ENDAVANT!

Milers de manifestantsMilers de manifestants, més de

70.000, es manifestaren el dia 28en defensa de l ' E n s e n y a m e n tPúblic. La manifestació més nom-brosa, la de València, va reunir50.000 persones per la vesprada:Pel matí havien estat 10.000 estu-diants. A Alacant, més de 2.000, iCastelló, 4.000, també hi hague-ren manifestacions. En fa manifes-tació.de València es va donar lec-tura al manifest uni tar i que publi-quem en aquesta pàgina, assumitper les organitzacions d'estu-diants, els sindicals, la Federaciód'Associacions de Veïns, organit-zacions de pares Í mares, Federa-ció d 'MRPs, EPA, FederacióEscola V a l e n c i a n a , P la ta formaRural del País Valencià , entrealtres.

Però aquestes manifestacionsno han estat les úniques, un llargllistat de localitats han celebratactes (concentracions o assemble-es) amb la participació de cente-nars o mi l e r s de persones, comAlcoi, Albocàsser, Sagunt, Ala-quàs, Carcaixent, Alzira, Ontin-yent, Requena, Utiel, Toris, Sue-ca, Algemesí, Torrevieja, Orihue-la, Morella, Onda,... i en generaltotes les zones rurals 'com l'AltPalància, La Serrania, La Planad'Utiel-Requena,...

També les manifestacions, con-centracions o senlades d'estu-diants han estat massives i cons-tants, des de la Universitat fins aun llarg llistat d'Instituts, a Valèn-cia, Elda, Cheste, Benidorm, LaVila Joiosa,..

Due/o en "FortApache"

de Campanarí

Si aquest fora el tilol d'un wes-tern no cap dubte que el Consellerd'Educació seria el cap de la banda,això si, ajudat per altres notables,com un antic pare d 'a lumne del 'ensenyament privat d'Alacant,anomenat Berenguer, que pel quees veu no vol abandonar la seuaantiga feina, o un tal Serafin Caste-l lano, polític professional en lesfiles del partit que governa al "FortApache" de Campanar, per no par-lar de l 'auíoproclamat Presidentdel Consell Escolar Valencià, Sr."Calomarde, a qui li l'agrada parlar(pels altres), però no escoltar.

Tots quatre, però també altres,s'han entestat en reptar als sindi-cats, als estudiants, a una mena deduel particular al que després, comés el cas del cap de la banda, noacudeix.

Mala política la d 'anar desa-fiant a! personal.

Si el que volen és contrastar elque diuen ells amb el que diguemnosaltres, només cal que li posendia i hora a la convocatòria delConsell Escolar Valencià i a laMesa Sectorial, Í que el Consellerassumesca les seues responsabili-tats. Està molt bé que parlé ambels periodistes des del seu despatx,però no estaria mal que vinguera adonar la cara, a defensar les seuesposicions, les seues propostes, siIcs té, als llocs on estem tota lacomunitat educativa.

I per suposat que se'n vingaamb la premsa.

SENYOR VILLfiLONQfi: Quan pensa convocar el Consell Escolar Valencià?

8acció Sindical w n,5109-Febrer-marcl996

Mesa Seguiment Acord sobre Professorat InteríEl passat 5 de febrer es YÍI reunir la Comissió de Segui-

ment sobre Professorat Interí per a tractar sobre els nomena-ments a temps parcial, durada dels nomenaments, seguimentde la resolució de 29 d'agost sobre substitucions, el cessa-ment de professorat interí per aplicació de la sentència sobreinspecció educativa i l'estabilitat d'aquest col·lectiu.

Sobre les contractacions a temps parcial ía ConselleriadTMucació, a hores d'ara, encara no ha contestat les nostrespropostes. L'STEPV ha denunciat reiteradament queT Administració estava actuant fora de la legalitat al posar enmarxa aquest tipus de contractacions sense la seua regulaciójurídica.

Quant la durada dels nomenaments, l'Administració té uninforme dels seus serveis jurídics que ens dóna la raó en. lainterpretació que fem de l'apartat 6é de l'acord. Ara cal que,de forma immediata, dicte instruccions per a que es modifi-quen tots eis nomenaments produïts a l ' in ic i de curs finsl'acabament d'aquest.

En relació a les persones desplaçades per l'aplicació de lasentència sobre inspecció educativa, Í'STEPV va demanarque es duplicaren totes les places i que així ningú no pagaràuna mala actuació per.part de la Conselleria d'Educació.L'Administració, però, sols accepta que aquestes personesLinguen preferència per a ocupar les vacants que es produes-quen.

Per últim, Í'STEPV va plantejar que s'iniciarà la negocia-ció per a garantir la continuïtat en el treball del professoratinterí, és a dir, garantir la seua estabilitat. La posició de laConselleria d'Educació i dels altres sindicats va ser negar-sea entrar a considerar la nostra proposta, doncs lots conside-ren suficient l'actual acord. Nosaltres no compartim aquesta

valoració i considerem que s'ha de garantir la continuïtat enel treball al professoral interí; per a que açò siga possible calaconseguir un pacte d'estabilitat. En aquesta línia continua-rem treballant.

Substitucions. Una nova resolució per a 1996?La Conselleria d'Educació ha demanat als sindicats les

al·legacions i aportacions que calguen, abans del 13 defebrer, sobre un esborrany de resolució que irada de lessubstitucions en els centres educatius. 1 ho ha fet per fax,procediment que, pel que es veu, pretén substituir les nego-ciacions. L'STEPV ha demanat la convocatòria formald'una mesa per a tractar aquest tema, tan important per alcorrecte funcionament dels centres.

La nova proposta de resolució, que deixa sense efectel'anterior, dóna autonomia a ies Direccions Territorials en íagestió.del crèdit assignat per a les substitucions del personaldocent; marca els criteris par a prioriizar les substitucions aefectuar, en funció de les caraclerísliques dels centres, i esta-bleix que el personal substitut, prèviament al seu nomena-ment, haurà d'aportar una certificació mèdica oficial, aixícom una còpia de la seua titulació acadèmica.

Estem davant d'una resolució que repeteix els mateixoscriteris que la tan criticada de 29 d'agost. I de nou no lapodem acceptar, ja que l'autonomia dels Serveis Territorialsno serà real a]*-,no tindré una partida pressupostària suficientper a garantir que totes ics baixes es cobresquen a partir deltercer dia, i perquè considerem vexalori el tractament al pro-fessorat interí, per tindré que aportar una certificació mèdicaque li declare "útil" per incorporar-se a un lloc de treball.

Sigue sin constituirse la Mesa del Personal LaboraEl STEPV ha pedido reiteradamente a la Conselleria

d'Educació la constitución de la Mesa del Personal Laboraldependienle de esta. Un aíïo después de la celebración de laselccciones sindicaícs sigue sin constituirse la mesa.

Son muchos los problemas que hay que resolver de formainmediata: luluro de las escuelas infantiles, de los centros deeducación especial, funcionarización, jornada y calcndariolaborat-

El STEPV obluvo una representació» mas que suficienteen las pasadas elecciones sindicales, teniendo derecho a estar

en cualquicr órgano que se conslituya en estc ambilo funcio-nal y territorial.

Sabemos que hay inienlos por parte de algunas organiza-ciones sindicales para dejarnos fuera, incluso ahora que launidad sindical para solucionar todos los problemas de losirabajadores y trabajadoras es mas necesaria que nunca.Quien no cnticnda esto y busque protagonismos y lucliasestenies entre los trabajadores y entre los sindicalos estàactuando de forma irresponsable y haciendo el juego a lapròpia Administración.

Ensenyament PrivatNegociació del Segon Conveni

Ei passat dia 27 de febrer es va constituir la Mesa nego-ciadora del 2on conveni col·lectiu d'empreses d'ensenya-ment privat mantingudes, total o parcialment amb fonspúblics. I no ha estat gens fàcil, després d'un retard de dosmesos en convocar-se, haguérem de suportar i superar ellamentable i hojornós espectacle de I1 enfrontament entre lesdues patronals (CECE i EyG), que arribaren a posar enperill la constitució de la Mesa.

Tot el lema de la representalivitat, tant patronal com sin-dical ha estat ajornada i esperem que no torne a rebrotar iarribe a trencar la Mesa.

Pel que fa a la pròpia negociació, tots els sindicatsexcepte CCOO hem presentat una proposta unitària denegociació sols dels aspectes econòmics, l'adaptació del'articulat a la nova legislació i amb àmbit temporal d'unany, amb l'objectiu de poder signar un acord en dues o tressessions necgociadores, ja que estant pendents les negocia-cions amb les administracions educatives sobre l'aplicacióde la LOGSE (plantilles, jornada, formació, etc.) que tin-dran un clar efecte sobre les condicions laborals. De fer-seIcs ducs negociacions alhora, en la pràctica, s'impossibilita-ria arribar a un acord abans de la tardor.

Si aquest objectiu no és acceptat per les patronals en eltermini fixat, des d'STEs reprendríem la nostra plataformade negociació de tot l'articulat del conveni.

Conveni d'Educació EspecialAl llarg del mes de febrer, representants dels sindicats

CCOO i UGT, han estat informant els Centres d'EducacióEspecial al voltant de la situació que està produinl-se per lano aplicació del què anomenen "I Conveni Autonòmicd'Educació Especial".

Com ja vàrem informar a la nostra publicació del mes desetembre, aquest "Conveni" va ser rebutjat com a tal perl'autoritat legal competent, declarant-lo de natura extraesta-tulària i d'eficàcia limitada a les parts signants (DOGV ,n°2.588 de 19 de setembre de 1995). Fonamentalment es deua què va estar signat d'una banda per FECOVA (Federaciód'Associacions Prodcficients Psíquics de la ComunitatAutònoma dei València) que és una Federació i no unaPatronal, Í d'altra banda per dos sindicats (UGT i CCOO)que incompleixen la normativa en el sentit de que quan un

conveni, es signat per primera vegada no hi ha representati-vitat sindical preestablerta, ja que aquesta emana dels resul-tats electorals en els què s'aplica aquest conveni. Per tant ala signatura haurien d'estar tots els sindicats de l'àmbit onsorgeix (en aquest cas ensenyament privat).

Per iot això, aquest conveni no és d'aplicació obligadaper part de les empreses. Es a dir, tan sols ho aplicaranaquelles empreses que pertanyent a FECOVA, i què,voluntàriament, vulguem fer-ho.

Des de Í'STEPV, rebutgem aquest tipus d'actuació perpart de CCOO i UGT, ja que crea falses expectatives alstreballadors i treballadores, a més dels conflictes i enfron-taments que es donen quan aquesta situació es denuncia.És dur acceptar que l'organització sindical a la qual unapersona es confia, conta les coses d'una forma sesgada, "amitges". Sorgeixen molts dubtes entorn als interessos quepoden haver per actuar d'aquesta manera i més si tenim encompte que han arribat a l'extrem de promoure tanca-ments dels seus representants sindicals i delegats de perso-nal a la seu de FECOVA, defensant Í reclamant una cosainexistent i intentant l'aplicació d 'un conveni que no éstal, que tan sols és un acord entre parts i per tant d'apíica-ció voluntària.

A hores d'ara l 'únic conveni d'aplicació obligatòria igeneral, és el VII Conveni Estatal anomenat "VII ConvenioColeclivo de Cenlros de Asistencia, Alención, Diagnostico,Rehabilitación y Promoción de Minusvàlidos", publicat alBOE n°.55,-de data 10 de febrer de 1995.

Actualment està negociant-se el VIII Conveni, on inter-venen les Patronals ANCEE, CECE Educación y Gestión Íles Organitzacions Sindicals CCOO, UGT i CIG/STEs.

Amb data 11 de gener de 1996 es va presentar a la MesaNegociadora d'aquesl Conveni, una proposta sindical unità-ria conformada per CCOO, UGT i CIG/STEs, i s'acordà unprocés d'acció unitària (assemblees informatives, propos-tes...) en totes Ics zones. Doncs be, aquesta unitat ha estattrencada al País Valencià per part de CCOO i UGT queestan deixant a I1 STEPV al marge de totes les accions, pro-postes i informacions que estan duguent-se a terme.

Des de Í'STEPV, rebutgem aquest lipus d'acliluts queavantposen els interessos propis de les organitzacions sindi-cals, als interessos dels treballadors Í treballadores del sec-tor, la defensa dels quals ha d'estar l'objectiu de qualsevolorganització que els represente.

Oposicions 1996 al'Ensenyament SecundariTerritori MEC i Andalusia

Al tancament d'aquesta edició no es coneix la distribució definitiva deles 2.500 places del MEC. La proposta que publiquem divergirà gaire dela definitiva. La d'Andalusia .sí que ho és, però cal afegir que hi ha unareserva d'un 50 % per a l'accés del grup "B" a l'"A" i ei 3% per a disca-pacitats/des.

La distribució d'aquestes places és la següent:

ASSIGNATURA

FilosofiaGrecLlatíLlcng'. Castellana i L.Geografia i HistòriaMatemàtiquesFísica i QuímicaBiologia i GeologiaFrancésAnglès

* AlemanyCatalàMúsicaEducació FísicaPsicologia i PedagogiaTecnologiaEconomiaAdmiri. d'EmpresesAnàlisi i Química Ind.Ass. i Proc. d'Imatge PersonalConstruccions Civils i Ed.Form. i Orientació LaboralHosteleria i TurismeIntervenció SociocomunitàriaOrganització i Gestió ComercialO. i P. de Manteniment de VehiclesO. Í P. de Fabricació MecànicaProc. Transf. i Cons. d'AlimentsSistemes ElectrònicsSisl. Electrotècnics i AutomàticsInformàticaEOï; AlemanyEOI: Francés

MEC

602020

165120162687644

i 468

10352126312230669012141640

. 2224443024102036

000

ANDALUSIA

176, -

-120806030303030

--

120507080' -24

---

16-_.

26

----

206

10

Temaris Oposicions SecundàriaDisposem dels temaris que han de regir les noves convocatòries d'opo-

sicions. Pel que respecta al Cos de Professorat de Secundària, els temarishan estaf publicats de la següent forma:

"BOE" 21 de setembre de 1993:Llengua Castellana i Literatura, Llatí i Cultura Clàssica, Grec i Cultura

Clàssica, Geografia i Història, Filosofia, Dibuix, Matemàtiques, Biologia iGeologia, Física Í Química, Tecnologia, Música, Educació, Física, Psico-logia i Pedagogia, Alemany, Francés, Anglès, Iialíà i Portuguès.

Escola Oficial d'Idiomes: Alemany, Espanyol, Francés, Anglès, Italià iPortuguès.

"BOE" 13 de febrer de 1996 (suplement n." 38)Cos del Professorat de Secundària:Administració d'Empreses, Anàlisi i Química Industrial, Assessoria i

Processos d'Imatge Personal, Constuccions Civils Í Edificació, Economia,Formació i Orientació Laboral, Hosteleria i Turisme, Informàtica, Inter-venció Sociocomunitària, Navegació i Instal·lacions Marines, Organilza-ció Gestió Comercial. Organització i Processos de Manteniment de Vehi-cles, Organització i Projectes de Fabricació Mecànica, Organització i Pro-jectes de Sistemes Energètics, Processos de Cultiu Aqüícola, Processos deProducció Agrària, Processos en la Indústria Alimentària, ProcessosDiagnòstics Clínics i Productes. Ortoprotèsics, Processos Sanitaris, Pro-cessos i Mitjans de Comunicació, Processos i Productes de Tèxtil, Con-fecció i Pell, Processos i Productes de Vidre i Ceràmica, Processos i Pro-ductes en Arts Gràfiques, Processos i Productes en Fusta i Moll, SistemesElectrònics i Sistemes Eleclrotècnis i Automàtics.

Cos del Professorat Tècnic de Formació Professional:Cuina i Pastisseria, Equips Electrònics, Estètica, Fabricació i

Instal·lació de Fusteria i Moble, Instal·lacions Electrotècniques,Instal·lacions i Equips de Cria i Conreu, Laboratori, Manteniment deVehicles, Màquines, Serveis i Producció, Mecanitzat i Manteniment deMàquines, Oficina de Projectes de Construcció, Oficina de Projectes deFabricació Mecànica, Operacions i Equips d'Elaboració de Productes Ali-mentaris, Operacions de Processos, Operacions i Equips de ProduccióAgrària, Patronatge i Confecció, Perruqueria, Procediments de DiagnòsticClínic Í Orloprotèsic, Procediments Sanitaris i Assistencials, ProcessosComercials, Processos de Gestió Administrativa, Producció en Arts Gràfi-ques, Producció Tèxtil Í Tractaments Físico-Quírnics, Serveis a ía Comu-nitat, Serveis de Restauració, Sistemes i Aplicacions Informàtiques, Í Tèc-niques i Procediments d'Imatge i So.

n.5109-Febrer-marçl996 extra 8 de març

Atenció a altres: opció o obligació?Us presentem una mostra dels

treballs que L'ASSEMBLEA DEDONES d'Elx, en les primeres con-clusions de la Trobada a el Campe-llo, celebrada el 4 i 5 de juny de1994, va realitzar sobre "L'Atencióa Altres", una activitat ara per araassumida per les dones i que hacobrat actualitat als mitjans decomunicació per la proposta del PPde convertir-ho en una activitatdomèstica retribuïda.

Esperem que aquestes ideessignen útils per a la reflexió. Nosal-tres volem que estigueu presents enles reunions que convocaremdurant el mes de març a les seusdel sindicat de cada Unió Interco-marcat. Poseu-vos-hi en contacte.

Ara per ara, l'atenció a altres ésuna activitat reclosa a l 'àmbit privat:la família (i dins d'aquesta, la dona)és qui ha assumit aquesta tasca detenir cura de malalts, vells Í infants.Només en societats tradicionals,també la comunitat ha assumit unapart d'aquesta atenció.

A l'hora d'abordar aquest temahem de deixar clares una sèrie deqüestions que el que fan, precisa-ment, és traure a la l lum la seuacomplexitat.

En primer lloc, cal aclarir que enparlar de l'atenció no ens referimsols a la que exigeixen la infantesa ila vellesa, sinó també a la que neces-siten les persones incapacitades. Caldiferenciar també, per les seuesrepercussions psicològiques i per lesperspectives vitals que se'n deriven,l'atenció proporcionada a infants (ésa dir, persones que tendeixen al'autosuficiència) de l'atenció neces-sitada per persones que tendeixen auna dependència cada vegada major.

A més, considerem que no hemde tenir en compte sols els interessosde gènere, sinó que també cal nooblidar altres col·lectius desfavorits.Així doncs, pensem que aquest temano ha de ser tractat sols des del puntde" vista de qui atén els altres, sinótambé des de la perspectiva de quirep l'atenció (com, on i per qui vullser atesa quan ho neccssite?). És peraixò que en el plantejament del temavolem recollir no sols, propostessobre com s'han de cobrir les neces-sitats físiques pròpies de cada situa-ció particular (àmbit social i institu-cional), sinó també propostes dirigi-des a com atendre les necessitatsafectives inherents a tota persona(àmbit personal). Des d'aquestaperspectiva, caldria exigir a les insti-tucions públiques una sèrie de ser-veis que possibilitaren que una per-sona no es vera obligada a eixir delseu medi habitual (de sa casa, delseu poble...) per tal d'acudir a unaresidència o establiment similar, sino ho desitja, és a dir, mesures queeviten que la persona se senta des-plaçada.

Tot això ens dóna una idea de ladiversitat de situacions que podemtrobar quan parlem de l'atenció.Diversitat que no volem oblidar al'hora de formular propostes concre-tes d'acció. Reconeixem la dificultatde trobar propostes que no es capgi-ren contra les dones (com llicènciesper a l'atencÏQ de persones necessi-tades -similars a les llicències permaternitat/paternitat-, que podrienser "gaudides" majoritàriament perdones seguint la inèrcia històrica dereclusió de la dona a l'esfera priva-da) i, alhora, som conscients que lespropostes molt radicals, com lainsubmissió (entesa com negar-se a

tenir cura dels altres per tal de fervisible aquest treball i que, per tant,s'univcrsalitzc), poden ser contra-produents des del punt de vista del'acceptació social del feminisme.Ha de quedar clar, però, que nosal-tres no ens pronunciem per la insub-missió no perquè puga ser "mal vis-ta", sinó perquè suposa u t i l i tzaraltres persones i llur sofriment coma mitjà per tal de fer visible el pro-blema. Malgrat això, sí podementendre la insubmissió en termesmenys radicals: repartir el tempsd'atenció entre cl grup (amistats,família, veïnat...) i que cadascú assu-mesca la seua "porció" de solidaritat("si tu no compleixes és la teua res-ponsabilitat").

Volem que els nostres objectiuscalen en la societat, que les propos-tes siguen efectives, i, per a això,caldrà adaptar-les a cada una de lespossibles situacions en què puguemtrohar-nqs.

Objectius a aconseguirDes del punt de vista personal:

canvi global de la concepció de lesrelacions personals. La família no ésl 'únic nucli centralitzador de lesrelacions individuals. No hem detancar-nos en la família, pensant que"de totes formes, al final, qui t'ajudasempre és la família Í no les amis-tats", perquè el fet que qui s'encarrc-gue de l'atenció siga un familiar nogaranteix que les necessitats afecti-ves queden cobertes. Nosaltres pen-sem que hi ha altres possibles rela-

cions que faciliten el suport mutu.En aquest sentit, el nostre esforç had'anar dirigit a recollir les alternati-ves existents a la família, a buscar-ne d'altres Í a posar-les en pràcticaquan se'ns presente la necessitat del'atenció.

Des del punt de vista social: reva-lorització ctico-social de les tasquesde l'atenció, per tal de facilitar llurrepartiment. Hem de tenir en comp-te, a més, que en l 'organitzaciósocial actual és difícil establir rela-cions personals fora de l'àmbit labo-ral: una vida centrada en l'atencióals altres suposa l'alienació com apersona, l'empobriment de les rela-cions socials i ta falta de projectesvitals propis. És per això que cal uncanvi global social de les relacionspersonals i de les concepcions sobrela persona i l'atenció.

Des del punt de vista institucio-nal: augment de despeses socials,ajudes, permisos i llicències per aqui realitza les tasques de l'atenció.Es tracta, en definitiva, d'exigir queles inst i tucions assumesquen llurresponsabilitat per tal d'alleugerir lacàrrega, física i emocional, quesuposa l ' a tenció i perquè quedegarantida la independència personaltant de la persona que atén (perquèno abandone projectes vitals propis)com de la persona que necessital'atenció.

La necessària brevetat de l'expo-sició ens obliga a deixar !es propos-tes d'accions per a les reunions quetindrem més endavant.

Dones i repartimentde treball

La història de la industrialització no pot interpretar-se sense aportar ala seua anàlisi la categoria de gènere. El pas des de les societats tradicio-nals a les industrialitzades significa per a les dones la limitació d'aquestesa l'àmbit de l'espai domèstic (fins aleshores la llar constituïa una unitatde producció i de reproducció). Açò significa que qualsevol acció mam-presa des de plantejaments igualitaris ens du a qüestionar la "lògica de ladivisió sexual del treball" i a que sols mitjançant una transformació de labase de les relacions sòcio-econòmiques que es donen en aquest tipus desocietats es podrà configurar Í consolidar un nou model de societat que noexcloga les dones Í que permeta la contribució d'aquestes en tots elsàmbits de la societat.

El "repartiment del treball" és una proposta que cada vegada estàcomentant-se més a la nostra societat. Una proposta llançada des de dife-rents òptiques, però plantejada, en tots el casos, des d'un punt de vistacompletament androcèntric, ignorant sistemàticament els problemes espe-cífics de Ics dones.

Des d'aquesta visió, la proposta es planteja com a "solució conjuniurala una taxa de desocupació creixent". És a dir, el seu objectiu no és uncanvi de valors; el model de producció, consum i distribució vigent en elspaïsos desenvolupats no es posa en qüestió. Tan sols s'entén per treballel treball remunerat, i quan es paria de reducció de jornada sols es refereixa aquest últim.

Aplicada, la mesura pol significar ;• Extensió de la jornada a temps parcial, que com se sap és una l'orina

de treball en precari portat a cap bàsicament per les dones i que comportac! perill de legitimació d'un model.

• Discriminació i negació dels interessos de les dones; j a que peraquestes és tan important el nombre d'hores treballades com la distribuciódel temps de treball per reconciliar el treball assalariat i el domèstic,aspectes que mai es tenen en compte quan es debateix la mesura.

• Augment global del treball per a les' dones, ja que si disminueixen elssalaris com a conseqüència de la reducció de jornada, és possible ques'incremente el treball domèstic per a suplir en part la reducció d'ingres-sos.

. U altre punt de vista suposa no tan sols disminuir la jornada laboral,sinó també disminuir la utilització indiscriminada de recursos i aturar-neel creixement descontrolal. D'acord amb açò, es tractaria de guanyartemps lliure en detriment del nostre nivell de vida material per a mantenirc! planeta viable i evitar els desastres ecològics. Amb aquesta idea con-nectaria la consigna de la societat de temps alliberat, on suposadament estrasïbrmaria "treball en oci i en activitats comunitàries que tots i cadascúeligiria lliurement". Novament aquest plantejament sols contempla el tre-ball, assalariat i oblida la problemàtica específica de la dona. Podria donar-se el cas, per exemple, que la reestructuració de la indústria alimentària,per a recuperar una alimentació més sana i evitar destrucció i contamina-ció, porte a reduir la jornada assalariada, però simultàniament augmente eltreball domèstic; si aquest no és compartit, les dones hauran augmentat laseva quantitat global de treball.

La mesura és bona com a mitjà, encara que en cap cas com a finalitat.Ajudaria a organitzar una societat flexible que poguera adaptar-se a lesnecessitats i demandes de tots i cadascun dels membres que la composen;a complir l'objectiu de compartir tots els treballs (assalariats i no assala-riats) en condicions d'igualtats i no discriminació per alcançar el benestari la qualitat de vida. Malgrat tot, des d'una perspectiva de gènere, la socie-tat ha de planificar-se Í-reordenar-se al voltant de dos paràmetres fona-mentals: l'espai i el temps, discutir la reducció de jornada laboral Í elrepartiment de treball sota les coordenades de l'anàlisi global de l 'ús deltemps i l'articulació de l'àmbit públic amb el privat.

Molts són els aspectes que queden oberts, en aquest sentit, per a lareflexió:

• Com es comparteix la responsabilitat de la cura de les persones inca-pacitades, quina part assumeixen els diferents membres de la família, lesinstitucions, noves formes comunitàries, etc.

• Quines mesures s'han de prendre per a l'organització del temps: lareducció de la jornada laboral i l'organització del temps de treball al llargde la /vida-, exigint certa flexibilitat i poder decisori, la revaloració socialdel treball de reproducció Í la responsabilitat compartida de tots els tre-balls, etc.

En definitiva, cal tindré preseni que el nou model de societat ha :

d'estructurar-se a partir de la dicotomia "reproducció-producció", és a dir,de la compatibilització d'ambdós treballs i l'assumpció dels mateixos comuna continuació de Factividad econòmica.

10extra 8 de marc n.5109-Febrer-marcl996

Les dones: acció positivaAnem a comentar la sentència del

17 d'octubre de 1995 del Tribunalde Justícia de les Comunitats Euro-pees, en !a mesura que pensem querepresenta un pas enrere dintre delmarc de defensa de la igual ta t departicipació de les dones en la socie-tat, ja que conclou que la preferènciade les candidates femenines queconcorren a una promoció és contrà-ria al principi d'igualtat de tracte.

En els darrers anys s'han establertuna sèrie de mesures per afavorir laincorporació de les dones a la vidasòcia!. Una d 'e l les és la Llei delLang de Bremen, relativa a la igual-tat de tracte entre homes i dones enla Funció Pública, la qual fou reco-rreguda per un candnat a un llocpúblic davant del Tribunal de Justí-cia de les Comunitats Europees. 1per a la nostra sorpresa Í indignacióel Tribunal va fallar a favor del can-didat.

La Llei del Lang de Bremen del20 de novembre de 1990, en l 'article4t. disposava que, respecte a fa"selecció, provisió de llocs de treballi promoció, es considera preferent ales dones front als candidats mascu-lins, amb la mateixa capacitació, enels sectors en els quals estan Snfra-rrepresentades", considerant que"existeix ïnfrarrepresentació de lesdones quan, en els diferents graus desalaris, sous i retribucions de les res-pectives categories del personal d'und e t e r m i n a t serve i , les doncs nocobreixen almenys la meitat delsllocs. També existirà quan passe elmateix en els distints nivells de fun-ció prevists en l'organigrama".

El Tr ibunal de Jus t íc ia de lesComun i t a t s Europees respon, al'article 22, "que és una mesura queva més enllà del foment de la igual-tat de tracte...". 1 a l'article 23: "enla mesura en què pretén establir unaigualtat de representació de la donaen relació amb l'home en tots elsgraus i nivells.d'un servei substituei-xen la promoció de la i g u a l t a td'oportunitats".

No estem d'acord amb la conclu-sió del Tribunal d'Estrasburg, ja queconsiderem que ei model social enquè v iv im engendra discriminació Íque per tant, la intervenció legal enla societat no es pot deixar sols enles declaracions de les constitucionsmodernes "d'igualtat d'oportunitats"i en "no a la discriminació en funciódel sexe".

Aquests són elements necessaris,però no suf ic ien t s ; constatem lainsuficiència d'aquestes declaracionsbasant-nos en la realitat. Veiem comles doncs avui tenim accés a la Uni-versitat i adquirim una formacióqua l i f i cada i, f ins i tot, obtenimmillors qualificacions que els nostrescompanys. Malgrat açò, la taxa dedesocupació es un 12,3% superior enles dones que en els homes. Lesdones estem concentrades en deter-minades professions, a l'ensenya-ment, la sanitat i serveis socials,ocupant eri la majoria dels casos elstrams infer iors , d o m i n a n t en lescategories superiors els homes (1).

Quant el món de la política, cl94% dels governants són homes.

Fins fa poc la legalitat normalit-zava la discriminació de tracte entrehomes i dones. Recordem com lalegislació regulava la dependènciade la dona respecte al marit en lesqüestions de béns, en la justificacióde l'adulteri per part del marit, en laseparació matrimonial, en la custò-dia dels filis... Quant l'accés al móndel treball, en certes professions ensha sigut prohibit accedir-hi. Fa pocde temps no teníem accés a la judi-.catura; avui en dia són moltes donesjutges, però quantes estan en el Tri-bunal Suprem?

I si fem un breu repàs al sistemaeduca t iu constatem que, du ran tsegles, l 'educació pública ha sigutexclusiva dels homes, mentre que elsexe femení es quedava a casa ate-nent les feines de ta llar. Quan es vaaconseguir l'accés de les doncs al'educació pública no es va realitzarsola el paràmetre de la igualtat, jaque s'impartien, matèries diferentssegons el sexe. La retòrica i lesmatemàtiques eren matèries allunya-des de les dones i el centre de laseva educació era el brodat i la cos-tura.

Avui ens trobem que les societatsmodernes han donat passos impor-tants en l'aplicació de lleis igualità-ries que estan suposant l'accés de lesdones a l'espai públic, però veiem lanecessitat de l'acció positiva com aeina per aconseguir la igualtat real.

El model existent en la nostrasocietat continua engendrant discrUminació i, per tant, tenim la necessi-tat d'accelerar la igualtat fent unaintervenció legal per a que, en lapràctica, els principis constitucionalsde la igualtat es porten a cap.

El Tribunal d'Estrasburg, formatper homes, ha privilegiat una con-cepció mercantilista, no ha tingut encompte la situació des de la que par-tim les dones, producte de seglesd'història. El Tribunal ha actuat comsi l'inici i el f inal del camí a recórrerpels homes i les doncs foren elmateix.

El Consell de Bremen, en el ter-cer consíderando de la seva Reco-m a n a c i ó 84/635/CEE, de 13 dedesembre de 1984, relativa a la pro-moció d'accions positives a.favor dela dona, diu així: "Les normes jurídi-ques existents sobre igualtat de trac-te, que tenen per objecte concedirdrets als individus, són insuficientsper eliminar tota forma de desigual-tat de fets si, paral·lelament, nos 'emprenen accions per part delsGoverns i dels interlocutors socials ialtres organismes competents ten-dents a compensar els efectes perju-dicials que resulten per a les donesen actiu, d 'acti tuds, de comporta-ments Í d'estructures de la societat.

Els treballadors i treballadores del'ensenyament tenim molt que apor-tar en aquest camp, ja que en la nos-tra pràctica diària la coeducació noha de ser una paraula fosca i l'orga-nització dels nostres centres és fona-mental.

i açò és una raó més per a oposar-nos a una llei tan determinant per al'organització dels centres com laLEPEGCE, que no contempla en capdels apartats l'acció positiva per ales dones, amb la finalitat que esclone un organigrama en els centresparitari entre homes i dones.

Els sindicalistes tenim una res-ponsabilitat en la promoció de lesdones en el món del treball perquèaspirem a una societat democràtica,justa, participativa, que no es durà aterme si tots els col·lectius que lacomposen no es troben en igualtat.

Elia Serrano Alonso. Delegadaper PSTEPV a la Junta de Perso-

nal Docent de València.

(1 ) V e u r e l ' e u L u d i de l 'STEPV"Diagnòstic del sexisme en els centreseducatius curs 93-94", que conclouamb cl següent: "...mentre que l'educa-ció és una professió feminíl/_ada, perhaver més dones ensenyants que homes,els càrrecs de representació del centreestan ocupats en un major percentatgeper homes; per uml, els càrrecs estanmasculinitzats".

Las conquistas son nuestrasTodos los anos, alrededor de est'as fechas, mujeres de todo el m u n d o

dedicamos liempo para la reflcxión y el debaté sobre nuestros logros ypropuestas.

Esta vez, debemos refcrirnos al ul t imo acontecimiento rcalizado aniveí mundial: la Conferencia de Pekín.

Cicníos, milcs de comenlarios, artícuíos, informes, invadieron losicictipos de las agencias de noticias, ocnparon las primeras paginas delos periódicos, los editòriales, los reporlajes televisives, los programasradiofónicos. La atención internacional, dirigida a una temàtica nonnal-mente ausente en los medios de eomunicación.

Este podria ser un logro de la Conferencia: la scnsibilización de laopinión pública, la denuncia de situaciones insostenibles, de injusticias.de agravios, de humillaciones, de violación de derechos humanos . Laoportunidad, aunque haya sido escasa, de que hayan salido a la luz públi-ca datos que por sí solos mani f i e s tan claramente que la miíad de lahumanidad vive una situación de disciïminación y de explotación por elhecho de haber nacido mujeres.

También es positivo que haya existido la posibiiidad de un cncucntroentre mujeres de tan distintes lugares del mundo. En este sentido, resultaespceialmente relevante su presencia tan activa, a pesar de muchos con-dicionantes, el dcbaEc de tantos tcmas, la fuerza que han transmitido lasmujeres asislentes para continuar esta lucha y los sentimientos de solida-ridad con todas las mujeres del mundo que se han transmiüdo.

Con respecto a la Dcclaración aprobada por las 189 naciones queasistieron, es destaeable que condena, por primera vez en la historia delinundo, la violència y las agresiones sexualcs contra las mujeres, declaraque las violaciones en un conflicto bélico se contemplaran como críme-nes de guerra, aprucba la igualdad entre nombre y mujer respecto a losderechos hcrcditarios, y se proponc la lucha contra el analfabetisme y elparo femenino.

Esla conferencia va a permitir que se reconozean muchas cosas anivel mundial , però los problemas mas urgentes sabemos todas que no sevan a resolver aquí, que los gobiernos no estan apoyando como debie-ran, y que no es suficiente con que nuestras demandas estén en la agendapolít ica. Por otro lado, tambicn sabemos que la mera complacencia enlos trabajos realizados y en los supucslos éxitos obtenidos, nos enfreríta-ría al riesgo de pcrdcr lo ya conseguido.

Por cllo, es importantc que mircmos la rcalidad y scarnos conscientcs,que:

- La Conferencia de Pekín (1995), al igual que las Conferencias Mun-diales cclebradas anteriormente (Méjico 1975, Copcnhague 1980, Nairo-bi 1985) sobre la situación de ïas mujeres en el mundo, se ha producidogracias a las luchas feministas que de un extremo a oiro han recorri donucstro planeta exigiendo justícia. Es dccir, cl avance de las mujeres nose produce gracias a esas Conferencias, sinó que talcs encuentros secclcbran forzados por las luchas de las mujeres.

- Las Conferencias internacionalcs deben servir para responsabilizar alos movimienlos de mujeres y a la sociedad civil para que los traladossean algo mas que palabras bonitas. Ningún gobierno las va a llevar a lapràctica si no existimos nosotras para ser capaces de exigir que se cum-plan

- Una vez concluido Pekín, únicamente el trabajo de las mujeres pue-de conseguir que no se detenga el camino comenzado. Que ni las Confe-rencias, ni mucho menos los Foros, que Naciones Unidas creen regalar-nos cada cinco o dicz afios, seran instrumento eficaz, sinó el cada ano,cada dia, de ias mujeres del mundo, organizàndose y trabajando porganar el lugar que les corresponde en el planeta, harà avanzar nuestrasituación.

n.s109"Febrer-marc1996 extra 8 de març11

Orientaciones generales para trabajarla coeducación en Educación Física

EN PRIMÀRIASÍ partimos de que la coeduca-,

ción resulta de promover la ïgual-dad real de trato entre ambossexos y la Educación Física pre-tende desarrollar, a ' t ravés delcuerpo y el movimicnto, la perso-naÜdad del alumnado, indepen-dientemenle del sexo, es evidenleque.deberemos hablar de las per-sonas en lugar de hablar de chicosy eh i cas.

• No obstante, e! alumnado apor-ta a través de su experiència perso-nal una carga social salpicada deprcjuicios sexistas, que en Educa-ción Física se manilïestan princi-palmente a dos nivcles:

I . - Modelo deportivo que laSociedad y los medios de eomuni-cación transmiten.

2.- Cierto rechazo a trabajarcon personas del otro sexo, enespecial en ió referente a activida-des que precisan un cierto contactofísico.

• Por ello, no solo debemos preo-cuparnos de llevar a cabo un tratoigua i i ta r io entre personas deambos sexos y ser conscientes delos agrupamientos diarios delalumnado, sinó que debemos ela-borar estratègia» para romper estosprejuicios. A este nïvel, se propo-ncn tres alternativas:

A) Utilización de material pococonvencional.

B) Juegos y ejercicios de con-lacto físico inevitable.

C) Danzas con estructura derotación de parejas.

A) Uti l ización de materialpoco convencional.

Es posible la utilización de estetípo de materiales en cuanto quepermite que tanto los alumnoscomo las a lumnas trabajen, almenos inicialmente, sin asociarlo alas experiencias previas que nues-tra sociedad proporciona, facilitan-do la difereneiación entre lossexos. •

En este nivel nos referimos a:A . I . - Material conocido que

deja de ser convencional al sacarlode su contexto habi tual (jugar alfutbol con baloncs de rugby...).

A.2,- Material poco conocidoque por su caràcter novedoso atraela alención del alumnado y suponeun aprendizaje en el que tanlo losalumnos como las alumnas partende unas escasa experiència prèvia( b à d m i n t o n , lloo r ball , redes,mazabeïl, discos de lanzar, beis-bol...).

A.3.- Material que sin ser pro-pio de la E. F. puede utilizarse ennueslras clases con inleresanlesrcsultados.

En este ultimo caso puede nom-brarse el papel de periódico, elcual, ademàs de que su atenta lec-tura puede ponernos de manifiesloel diferente trato que las seccionesdcportivas otorgan al Nombre y aia mujer deportistas, si se disponede un local cerrado en el que pue-den extenderse muchos periódicosdeshojados, se pueden realizar jue--gos muy diver t idos , como 'Mamuralla" y "busca".

La muralla:Todas las hojas de periódico se

ponen a un lado del local. El alum-nado se distribuye en dos grupos,

un grupo establece una murallacon el entramado de sus cuerpos yel otro grupo, individualmente,debe atravesar la muralla por loshuecos de la misma, coger papel ylíevarlo al otro lado de la murallapara hacer un gran montón. Cam-bio de tareas.

En este juego, si cada alumno yalumna respeta las normas (novale arrojar papel a través o porencima de ia muralla, la murallano puede moverse y los ladronesy ladronas de papel no puedenromper la muralla), se trabaja lacolaboración entre personas, a lavez que inevitablemente se provo-ca un constante contacto físico.

Busca:En un gran montón de papel en

el centro del local, se escondenvarios objetos (pelotas, cuerdas,ani l las . . . ) y a una serial, los alum-nos y alumnas, que no han vistocomo se escondían estos objetos,corren a buscades.

Cada objcto vale un númeroconcreto de puntos (mas puntoscuanlo mas difícil es de encon-trar), y como se realiza variasveces, individualmente van acu-mulàndose puntos.

En cada partida esconden losobjetos quienes los han encontradoen la partida anterior.

B) Juegos y ejercicios de con-tacto físico inevitable.

Son juegos que para llevarse acabo requieren un gran contaclofísico con los demàs companeros ycompaneras, y en los que para ale-jar de nuestra menle el posiblerechazo a trabajar con personas delotro sexo se introduce el factorvelocidad al presentarlo comocompetición, a la vez que se exigeque cada persona debe trabajar conla totalidad de sus companeros ycompaneras.

Ejemplo de juegos son: lascarreras de caballos, los transpor-

tes de personas (juego del hospi-tal...), otros juegos de tucha, etc.

C) Danzas con estructura derotación de parejas.

En este apartado es vàlida cuaf-quier danza en la que establece-mos un cambio de lugar rotativo.

Por ello, en vez de exigir la clà-sica distribución de chico j unto achica, trabajamos con agrupamien-tos iniciales libres y se numeracorrelativameníe a todos los com-ponentes del grupo con los núme-ros uno y dos alternativos, y en unmomento concreto de la danza seestablece que los unos se despla-cen un lugar hacia la derecha. Estonos sirve para el agrupamientotipo corro, parejas...

EN SECUNDARIAA nivel de Secundaria son và"li-

das las reflexiones presentadas alrespecto en el capitulo de Primàriay en lo referente al apartado A(material poco convencional) y alapartado B (ejercicios de contactofísico). Pueden trabajarse del mis-mo modo, incrementando la dure-za o dificultad de su realizacïón.En cuanto al apartado C (danzas),es especialmente valido en los pri-meros afíos de la Secundaria; sinembargo, si el alumnado està ya enel momento en que el agrupamien-to por parejas chico-chica se reali-zan sin demasiada dificultad, pue-de no tenerse en cuenta la estratè-gia de cambio de lugar rotat i vo yentrar de lleno en el aprendizajc dedanzas concretas (es el momentoadecuado para trabajar los bailesde salón), en las que se lleva acabo, ademàs de un trabajo rítmicoimportantc, una tarea de colabora-ción con personas del otro sexo yun contacto físico constante.

Pedró J. Rubio HernàndezProfesordc E. F, del C,P, de Cella

(Teruel)

CONTRA EL RACISME, COLOR!SOS RACISME-País Valencià convoca ei concurs de pintura i cartells "CON-

TRA EL RACISME, COLOR!".A través d'aquesta convocatòria es pretén estimular la creativitat de les perso-

nas participants, així com donar suport al desenvolupament de les diverses cam-panyes de sensibilització que, sobre ]'antirracisme i la inferculturalitat, fa SOSRACISME.

Bases:1. El tema dels treballs presentats ha d'estar relacionat amb'Fantirracisme i/o el

mestissatge cultural, de tal forma que destaque la riquesa de la convivència inter-cultura!.

2. S'hi estableixen dues modalitats:a) Pintura, sobre llenç, amb un tamany màxim de 100 x 100 cm.b) Cartells, montats en bastidor de fusta, amb un tamany únic de i 00 x 70 cm.3. Podrà prendre paït d'aquest concurs qualsevol artista que ho de.sitge, menor

de 35 anys i que resídesca actualment a l'Estat espanyol; es poden presentar clnombre de treballs que s'eslime convenient a cada modalitat.

4. Els originals, en ambdues modalitats, seran executats amb llibertat de proce-diments i de tècniques, excepte el "collage" amb imatges.

5. El termini de presentació de les obres comença I' 1 de març i finalitza el 12d'abril, lliurant-se les obres en la seu de SOS RACISME-PV, carrer de Vinatea,16-18, baix, 46008 València. SOS RACISME-PV no es fa responsable de les des-peses de remesa i/o recollida de les obres presentades, així com dels possibles des-perfectes que aquestes puguen sofrir en el transport.

6. El jurat estarà formal per reconegudes persones dei món de les arts i per.unmembre de SOS RACISME-PV. La decisió es farà pública, a través dels mitjansde comunicació, el dia 23 d'abril.

7. Ei jurat seleccionarà, en cada modalitat, f O obres, que seran exposades en lasala "Esfera Azul", Edifici Balkis, C/ Del Ràfol, 1, bajo, València, des del dia 27d'abril fins el 12 de maig.

8. Entre les obres seleccionades el jurat concedirà dos premis, un per modalitat,de 60.000 pessetes cadascun.

9. Les obres seleccionades restaran en propietat de SOS RACISME-PV, que esreserva ei dret de reproducció d'aquestes. SOS RACISME-PV es compromet a ferservir aquestes obrés, sense afany de lucre, com a paït de les diverses campanyesde sensibilització que desenvolupa, en fer constar sempre el nom de la personaautora.

10. Les obres no seleccionades podran retirar-se durant la primera quinzena demaig. Les obres no retirades passaran a ser propietat de SOS RACISME-PV, enles condicions esmentades al punt 9.

Per a més informació:

SOS RACISME-PVCarrer de Vinatea, 16-18, baix, 46008 València

Tel. (%) 392 09 96

Nom i cognoms NIFAdreçaPoblació CP TelèfonData de naixementModalitat: Pintura

Cartells......Comentari de l'obra:....

Curso sobre racismo, inmigración,pueblo gitano y educación

SOS RACISME y Patronat Sud-Nord

Duración: 132 h. / 4 h. diarias (de 16.30 a20.30).

Fechas: Del 15 de abril al 6 dejunio.Lugar: Aula de Exlensión Universitària.Coiegio Mayor Luis Vives.Destinatarios: Colaboradores/as de ONGs,

universitarios/as, trabajadores/as sociales y profe-sores/as. Publico en general intcresado en lostemas que se van a tratar.

N.11 de participantes:25 personas: 6.000 ptas./curso completo.

(130 h.).10 plazas libres por modulo: 3.000

ptàs./módulo.Objetivos:• Formar a los y las participantes para que

actuen como difusores y multiplicadores de los conocimieníos adquiridos.• Capacitar a las personas participantes en el curso para desarrollar y poner en

pràctica proyectos educativos (formal y no formal) relacionados con el antiiracis-mo y la interculturalidad.

Estructura:El curso se dispone en cuatro módulos:I. Sobre el racismo y la xenofòbia.II. Colectivos étnicos: el Pueblo Gitano.III. Inmigración cxtranjera.IV. Educación.Inscriptiones e información: Dirigirse a: SOS RACISME-PV. C/ Vinatea,

16-18, bajo. 46001 Valencià. Tel. (96) 392 09 96.

8.0,8, Racisme

12l'a&&j n.1109 - Febrer-marc 1996

Llibres per a coeducar

En 1995, l ' Institut Valencià de la Dona edità una Segona Edieiórevisada i ampliada de "Llibres per a coeducar", del Grup de Coedu-cació Una Escola Altra. Havien passat 6 anys des que ta primera edi-ció arribà a les nostres mans.

Com encara queda molt per fer i l ' Inst i tut de la Dona no sabemquan tornarà a "ressuscitar", us fem arribar unes suggerènciesbibliogràfiques extretes d'aquesta nova recopilació.

Els criteris utilitzats per a fer aquesta selecció han estat:

• Llibres que no apareixien en l 'edició deí 89.

• Llibres escrits per dones.

Escola Infantil i Primer Cicle de Primària

1 . Bellver, Lourdes. "Au, Nicolau!". Tàndem Edicions. Col. ElTricicle.

2. Co!e Babcttc. "La princesa enjogassada" (V/C). Ed. Destino.Col. Àlbums Il·lustrats.

i ,3. Cruz, Valentine. "Historias de Irene". Ediciones "B". Col. Hiíh

torias de Irene.4. Culla, Rita. "Marta y sus amigos". Ed. Juventud. Col. Tfteres.5. Duran, Teresa. "Pona Mira l l s" . Pirene. Col. Els Contes de

l'Ànec Blau.6. Pellicer, Dolors. "Cul, culot". Ed. Bullent. Col, Joanot.

7. Tort, Rosa M/1 "Vamos con Clara y Daniel" (C/V). Ed. LaGalera. Col. Vamos con Clara y Daniel.

Segon Cicle de Primària

1. Balzola, Asun. "Babi, ets Bàrbara". Empúries. Col. La PetitaOdisea.

2. Cole, Joanna. "El autobús màgieo" (C/V). SM. Col. El AutobúsMàgieo.

3. Company, Mercè. "La reina calba" (V/C). Cru ï l la . Col. El Vai-xell de Vapor.

4. López Narvàez, Concha. ''Memorias de una gallina". Anaya.Col. El Duende Verde.

5. Posadas, Carmen. "Kiwi". SM. Col. E! Barco de Vapor.

Tercer Cicle de Primària

1. Montero, Rosa. "El nido de los suenos". Siruela.2. Morgenstern, Susie. "No hi ha dret". La Galera. Els Grumets de

Mar Enllà.3. Ray, Helene. "El cel de Jidieta". La Galera. Els Grumets de

Mar Enllà.4. Viana, Mercè. "Paparota, ai quin cotxe". Tàndem Edicions. La

Bicicleta Groaa.

Secundària Obligatòria (Primer Cicle)

1. Bal/ola, Asun. "La Christie Í la caçadora de l ' I n d i a n a Joncs"(V/C). Cruïlla. El Vaixell de Vapor.

2. Bolta, M/1 Jesús. "Les mans d'Amiel". Tàndem Edicions. LaBicicleta Negra.

3. Mahy, Margaret. "Espacios peligrosos". Edebé. Col. Periseo-pio.

4. Vicira, Aiicc. "Rosa, mi hermana Rosa". SM. El Bareo deVapor.

Narrativa Batxillerat

1. A mim, Elizabcíh von. "Abril encanlado". Alfaguara Literatu-ras.

2. Parker, Dorothy. "La sol&dad de las parejas". Versal.3. Pedraza, Pilar. "Las joyas de la serpiente". Fernando Torres.4. Tan, Amy. "La esposa del dios de! fuego". Tusquets.

Revista "LA"

PLAERDEMAV1DA, Assacia-ció Feminista amb seu a València,du endavant aquesta publicacióamb la intenció d'aporlar un espaiinformatiu feminista a tot l 'àmbitcatalanoparlant.

A LA zero es sol.lícita, a setzesenyores curioses de • coms'expressen les coses del món, queparlassen de la qüestió de si l'artté joventut, sòl i arrels, i que esdonaren a conèixer artistes jovesdels Països Catalans. Setze artis-tes joves han estat les proposades:escriptores, plàstiques, filòsofes,arquitectes, compositores i intèr-prets.

A LA 3 hi trobareu un amplidossier amb imatges del Centenaridel Cinema. En Sol idar i ta t : "Lavesprada d 'una dona a l 'Havanadel 95", i , entre d 'al tres textosin teressants , " U n a r ev i s ió de lmoviment de dones: temes d'inte-rés per al futur".

Per a subscripcions, PLAER-DEMAV1DA, C/Quar t , 13,6a.46001 VALÈNCIA.

"Contes per a nensi nenes políticament

correctes"

Suggerim la lectura del l l ibrede James Finn Carner CONTESPER A N E N S I NENESPOLÍTICAMENT CORRECTES,del qual, i a propòsit de la Caput-xeta V e r m e l i a , r ep rodu ïm elsparàgrafs següents:

- ^Saps , maca? -ü va dir elllop-. Per a una noicta no es gairesegur caminar per aquest bosc totasola.

- Trobo molt ofens iu aquestcomen ta r i t e u , p r o f u n d a m e n tsexisla -li va dir la Caputxeta Ver-mel la- , però l ' ignoraré perquè lateva tradicional condició de mar-ginat social t'ha dut a enfrontar-teal món d 'una manera pròpia; i deltot vàlida, evidentment. Ara, si empermets, he de prosseguir cl meucamí.

"Reacción, laguerra no

declarada contra lamujer moderna"

Us encoratgem a llegir, dones ihomes, el llibre de Susan Faludi,REACCIÓN, LA GUERRA NOD E C L A R A D A CONTRA LAMUJER MODERNA (Anagrama,1991).

Susan Faludi -galordonada ambel Premi Puii tzer- u t i l i t z a el seuconeixement de primera mà perdesemmascarar , a través d ' u n aexhaus t iva recopilació de dades,combinada amb incisives entrevis-tes, la fa l · l àc ia i hipocresia queinformen el discurs anti-fcminista ;

des de els programes polítics finsla psicologia popular, des de lesproclames pro-vída fins la políticalabora l de les empreses, des delserials televisius f ins les revistesd'opinió.