Edició Galens 192

36
REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA Abril de 2016 - Núm. 192 GALENS Reconeixement als col·legiats honorífics de la demarcació Entrevista al Dr. Roger Pla, nou gerent de la regió sanitària Camp de Tarragona Es dupliquen les agressions als metges durant l’últim any El COMT convoca eleccions a la Junta de Govern i a l’Assemblea de Compromissaris

description

· El COMT convoca eleccions a la Junta de Govern i a l'Assemblea de Compromissaris · Reconeixement als col·legiats honorífics de la demarcació · Entrevista al Dr. Roger Pla, nou gerent de la regió sanitària Camp de Tarragona · Es dupliquen les agressions als metges durant l'últim any

Transcript of Edició Galens 192

Page 1: Edició Galens 192

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Abril de 2016 - Núm. 192

GALENS

Reconeixement als col·legiats honorífics de la demarcació

Entrevista al Dr. Roger Pla, nou gerent de la regió sanitària Camp de Tarragona

Es dupliquen les agressions als metges durant l’últim any

El COMT convoca eleccions a la Junta de Govern

i a l’Assemblea de Compromissaris

Page 2: Edició Galens 192

A.M.A. TARRAGONABaixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 [email protected]

A.M.A COMPAÑÍALÍDER EN SEGUROS DECOCHE POR CALIDAD

PERCIBIDA, FIDELIDAD Y PRESCRIPCIÓN

Fuente: Informe anual ISSCE(dic 2014)

AMPLIA RED DE TALLERES PREFERENTES

REPARACIÓN Y SUSTITUCIÓN DE LUNAS A DOMICILIO

CON DESCUENTOS DE UN 50% POR NO SINIESTRALIDAD

PÓLIZAS DE REMOLQUE

LIBRE ELECCIÓN DE TALLER

ASISTENCIA EN VIAJE 24 HORAS DESDE KILÓMETRO CERO

PERITACIONES EN 24 HORAS

RECURSOS DE MULTAS

DECLARACIÓN DE SINIESTROS POR TELÉFONO E INTERNET

en su seguro de Automóvil60%

bonificación

(*) Promoción válida para presupuestos de nueva contratación, realizados entre el 16 de octubrey el 31 de diciembre de 2015. No acumulable a otras ofertas. Consulte condiciones en su oficina provincial A.M.A.

Hasta un

Síganos en

Tarragona Autos 60% A4.pdf 1 06/11/2015 9:22:12

Page 3: Edició Galens 192

3

Abril2016

SUMARI

Edita:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

President:Dr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del Consell de Redacció:Dr. Jaume Fontanet Torres

Direcció:Helena Sabaté Tomàs

Consell de Redacció:Fernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier Allué

Redacció:Via de l’Imperi Romà, 11 bis43003 TarragonaTel.: 977 232 012 - 977 232 006Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:Tamediaxa SACarrer Manuel de Falla, 1243005 [email protected] 211 154

Distribució:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT)

Imprimeix:Indugraf Offset

Fotos: Arxiu Galens i Tamediaxa SA

Tirada:3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Darrera Assemblea de Compromissaris de la legislatura

6 ACTUALITAT

Primer any de l’Hemodinàmica 24 hores

13 ACTUALITAT

2017, any Dr. Alexandre Frías i Roig

16 ACTUALITAT

El Dr. Pla pren possessió com a Gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona

18 ENTREVISTA

Acte en record als metges que ens han deixat durant el 2015

22 VIDA COL·LEGIAL

La Medicina Contemporánea (1887-89)

33 OPINIÓ

Page 4: Edició Galens 192

Abril2016

Page 5: Edició Galens 192

5

Abril2016

Fernando Vizcarro Bosch. President

EDITORIAL

Ara fa quatre anys que vaig renovar el meu càrrec com a

president del Col·legi de Metges i vull aprofitar aques-

tes línies per fer balanç d’aquesta etapa de canvis. El

nostre sistema sanitari continua vivint moments difí-

cils i la seva qualitat està en perill per les condicions

d’infrafinançament actuals. El metge ha suportat les

retallades patint una sobrecàrrega assistencial i ha es-

tat maltractat a nivell salarial. La guerra de preus entre

mútues també ofega els professionals. No podem con-

tinuar així. Si volem mantenir la qualitat que l’ha si-

tuat entre els pioners del món, hem de reinvertir en el

nostre sistema i així ho defensarem davant els agents

implicats, administracions i entitats asseguradores.

La desprotecció del metge és un dels temes que més

ens preocupen, per això hem potenciat el programa

de protecció social, per seguir ajudant tots els profes-

sionals que ho necessitin. Hem mantingut la congela-

ció de les quotes col·legials i treballem per continuar

oferint programes de formació actuals e interessants.

L’activitat de la vocalia de jubilats també ha estat in-

tensa i diversa, tal i com haureu pogut observar a la

pàgina web, que vam renovar amb el propòsit de cen-

tralitzar la informació i comunicar-la millor. La nostra

presència a les xarxes socials també ha crescut, amb

la voluntat d’oferir l’actualitat del sector i proporcio-

nar més vies de comunicació amb el COMT. Colze a

colze amb les diverses seccions, treballem per donar

suport i assessorament als diferents grups de metges

que les composen. La nostra tasca està dirigida a de-

fensar i a donar el millor servei al col·legiat i volem

continuar posant a la vostra disposició les eines que

satisfacin les vostres necessitats del dia a dia. I per

això ens és, i us és, imprescindible la vostra participa-

ció activa, fent-nos arribar els vostres suggeriments,

queixes i reivindicacions. Tenim la clau de la millora i

la voluntat permanent d’actualització, de servei i l’es-

tima per la nostra professió.

Com sabeu, tal i com dicten els Estatuts i seguint el pro-

cediment ordinari, la Junta de Govern ha convocat elec-

cions el proper 19 de maig . Us animo a que preneu part

d’aquest procés participatiu i exerciu el vostre dret a vot.

El proper número d’aquesta revista celebrarem que

la publicació compleix trenta anys, que esperem seguir

renovant-la per adaptar-la als nous temps, però amb el

mateix esperit i vocació que va veure néixer la publica-

ció: la vocació d’informació i servei al col·legiat.

Seguirem treballant per donar el millor servei

“Volem continuar posant a la vostra disposició les eines que satisfacin les vostres necessitats del dia a dia. I per això, ens és imprescindible la vostra participació activa. Tenim la clau de la millora i la voluntat permanent d’actualització, de servei i l’estima per la nostra professió”.

Page 6: Edició Galens 192

6

Abril2016

ACTUALITAT

Com està previst als Estatuts col-legials, el passat 16 de març es va convocar la darrera Assemblea de Compromissaris ordinària de la le-gislatura, on es va fer el balanç cor-responent a l’exercici econòmic de 2015. D’acord amb l’informe d’audi-toria que s’elabora anualment, la re-presentant d’Adade Auditors, Marga Benito, va exposar l’estat econòmic i financer de la institució. Aquest estudi va concloure que l’estat dels comptes del Col·legi és positiu i sen-

se salvetats. Benito va detallar els moviments que hi ha hagut durant el 2015 a les diferents partides del compte d’explotació i va repassar el balanç de situació —veure quadre resum—. En finalitzar la seva inter-

venció, els compromissaris van apro-var els comptes per unanimitat.

A continuació, el president del Col-legi, Dr. Fernando Vizcarro, va fer un repàs de totes les iniciatives col-legials que s’han endegat durant els

Durant la sessió es va aprovar la liquidació pressupostària corresponent a l’exercici econòmic de 2015

El president informa de la convocatòria d’eleccions a delegats de l’Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern el proper 19 de maig

L’assemblea de compromissaris va tenir lloc el passat 16 de març a la sala d’actes del COMT.

BALANÇ DE SITUACIÓ

Patrimoni net 824.209,56

Actiu no corrent 651.149,16 Passiu no corrent 103.117,21

Actiu corrent 466.738,30 Passiu corrent 190.560,69

Total actiu 1.117.887,46 Total passiu 1.117.887,46

Page 7: Edició Galens 192

7

Abril2016

ACTUALITAT

últims quatre anys, fent èmfasi en la posada en marxa de l’escola CTO del Col·legi de preparació de l’examen MIR, el programa de protecció soci-al, els cursos de formació continuada o l’extens programa d’activitats que duu a terme la vocalia de jubilats del COMT, així com altres iniciatives que s’efectuen des d’altres seccions de

la corporació. “També hem realitzat altres esdeveniments puntuals, com el II Congrés Nacional de Deonto-logia Mèdica, que vam organitzar el mes de maig passat per repensar la professió”, va recordar el President. “Treballem per defensar el metge, avui mateix hem presentat una cam-panya informativa contra les agressi-

ons als professionals sanitaris, volem posar fre a aquesta problemàtica”, va explicar. Durant els últims mesos el Col·legi també ha començat una ron-da de trobades amb els responsables de les diferents mútues per traslla-dar-los els resultats de l’enquesta d’assegurança lliure que va encarre-gar el COMT.

Per concloure, el Dr. Vizcarro tam-bé va tenir paraules d’agraïment pels delegats de l’Assemblea de Compro-missaris i va informar-los del procés electoral —veure calendari adjunt—. Segons preveuen els Estatuts i des-prés d’haver esgotat la legislatura, la Junta de Govern va acordar convocar eleccions el proper 19 de maig. A l’as-semblea també es van nomenar els col·legiats que conformaran la Junta Electoral a proposta de la Junta de Govern, que són els Drs.:

Joan Cornet Sisquella, Antoni Du-ran Gené, Rafael Martín Muñoz i Javier Martínez Madrigal, com a ti-tulars i Ana Velarde López, Ramon Miralles Pi, Jaume Calmet Garcia i Carmen Martínez de Virgala, com a suplents.

COMPTE D’EXPLOTACIÓ

Ingressos per quotes 1.210.918,33

Aprovisionament -27.357,29

Altres ingressos d’explotació 60.574,79

Despeses de personal -330.003,58

Altres despeses d’explotació -838.067,10

Amortització de l’immobilitzat -35.358,98

Excés de provisions 390

Altres resultats 23.962,05

Resultat d’explotació 65.058,22

Ingressos financers 4.091,48

Deteriorament i resultat per venda d’instruments financers 10.230,96

Resultat financer 14.322,44

Superàvit de l’exercici 79.380,66

CALENDARI ELECTORAL - 2016

16 de març Junta de Govern: Convocatòria d’eleccions a l’Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern. S’acorda que les votacions se celebraran el dia 19 de maig, d’acord amb el calendari electoral.

Es proposa el nomenament de la Junta Electoral i s’estableixen les condicions i terminis de la celebració del procés electoral.

Es procedeix al tancament del cens electoral.

16 de març Assemblea de Compromissaris: informa de la convocatòria d’eleccions, de les seves condicions i terminis.

A proposta de la Junta de Govern, s’anomena la Junta Electoral.

17 de març Es fa difusió de la convocatòria (a la col·legació, al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos i als mitjans audiovisuals).

Inici del termini d’impugnacions del cens.

Inici del termini de presentació de candidatures per a l’Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern.

18 de març Constitució de la Junta Electoral, presa de possessió i discerniment de càrrecs.

31 de març Fi del termini de presentació d’al·legacions i impugnacions al cens electoral.

15 d’abril Fi del termini de presentació de candidatures a Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern (14h).

Proclamació provisional de les candidatures.

18 d’abril La Junta electoral proclama definitivament les candidatures a Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern.

19 d’abril Inici de la campanya electoral i del vot per correu.

18 de maig Fi de la campanya electoral i del vot per correu.

19 de maig Votacions de 9 a 20h.

25 de maig Presa de possessió de la nova Junta de Govern.

Page 8: Edició Galens 192

8

Abril2016

ACTUALITAT

Un any més, la Junta del Govern del Col·legi ha volgut distingir els metges de la demarcació que han passat a la condició d’honorífics. Aquesta cele-bració, que té lloc quan els metges compleixen setanta anys d’edat, és un reconeixement a la seva trajectò-ria i dedicació a la professió. El presi-dent del COMT, Dr. Fernando Vizcar-ro, va agrair als metges la seva tasca i professionalitat, qui a la vegada els hi va demanar que continuïn essent una part activa del Col·legi.

Els distingits destaquen l’evolució de la medicina El primer dels actes va tenir lloc a Tortosa el dia 17 de febrer, on a més de la Junta de Govern, hi van parti-cipar l’exgerent de la Regió Sanità-ria de les Terres de l’Ebre, Dr. Albert Gómez i la regidora d’acció social i ensenyament del consistori tortosí, Anna Algueró. Els metges recone-guts van assenyalar l’evolució verti-ginosa que s’ha produït en el món de la medicina des que van començar a

treballar, així com també van desta-car els canvis laborals que s’hi han experimentat. Aquest punt de vista també el van compartir els honorí-fics del Baix Camp, on la celebració va realitzar-se el dia 2 de març a la seu del COMT de Reus. En aquest cas, la regidora de salut de l’Ajunta-

El COMT lliura la insígnia col·legial i el títol que concedeix l’Organització Mèdica Col·legial als professionals que han complert 70 anys d’edat

Reconeixement als metges honorífics de la demarcació per la seva àmplia dedicació i trajectòria

ELS HONORÍFICS D’AQUEST 2015 HAN ESTAT ELS DRS.:

Bertran Soler, Josep Maria

Camins Ribera, José

Catrino Lopez, Elena

Espax Alberich, Rosa Maria

Fernández Huguet, Antonio

Gómez Sanz, Tomás

Guillaumet Duró, Baltasar

Izeddin Al-Kabra, Naim

Lorenzo Foz, Juan Pablo

Madueño Real, Maria Teresa

Medrano Lozano, Santiago

Moreno Just, Salvador

Pellicer Garrido, Francisco

Pérez Villa, Ignacio

Pino del Pozo, Agustín Emilio

Prieto Amigó, Joan

Puig Torrelles, Maria Antonia

Rodríguez Ávila, Manuel

Rull Bartomeu, Maria

Torrente González, M. Natividad

Vernís Vergés, Montserrat

Els honorífics de Tortosa van rebre la distinció el passat 17 de febrer.

Foto de família dels metges honorífics de Reus.

Page 9: Edició Galens 192

9

Abril2016

ACTUALITAT

Els quatre presidents dels col·legis de metges catalans es van reunir per presentar el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que se celebrarà el dia 10 de novembre a Girona i que ha estat impulsat pel Consell de Col-legis de Metges de Catalunya (CCMC).

Donar veu a tota la col·legiacióLa tercera edició del Congrés es plan-teja en un moment clau per la profes-sió, que ha vist com en els darrers 10 anys s’ha produït un gran canvi social i demogràfic tot plantejant nous reptes professionals. La principal novetat res-pecte els darrers dos congressos de la professió (2004 i 2008), radica en do-nar veu a tota la col·legiació catalana integrada per més de 40.000 metges. Tots ells podran donar la seva opinió i aportar els seus comentaris a les qua-tre ponències entorn de les que s’arti-cularà el Congrés.

Es posarà a disposició de tots els metges i metgesses un apartat es-pecial a la pàgina web del Congrés (www.congresprofessio.cat) on po-dran escollir dues de les ponències i fer esmenes als textos elaborats pels

grups redactors. Els temes de les po-nències són: lideratge i participació; noves realitats, nou professionalis-me; la formació del metge del futur. Instruments de garantia; i l’actualit-zació del Codi de Deontologia.

ment, Noemí Llauradó, qui es va es-trenar al càrrec amb la participació en aquest acte, va explicar la seva predisposició a treballar per la pro-fessió conjuntament amb el COMT i la Facultat de Medicina, per tal de fer front a la mancança de professionals que es dediquin a la docència i així evitar el declivi en la qualitat del seu ensenyament.

A Tarragona, l’acte va tenir lloc el passat 23 de març i es va iniciar amb un minut de silenci en memò-ria de les víctimes de l’atemptat de Brussel·les. En nom dels Drs. hono-rats, l’expresident del COMT, Dr. Josep Maria Bertran, va agrair la distinció i va fer èmfasi en els rep-tes que ha de fer front el sistema sanitari actual.

Se celebrarà el proper mes de novembre a Girona

El 3r Congrés de la Professió Mèdica revisarà el paper del metge davant els nous reptes que plantegen els canvis sociodemogràfics actuals

Els quatre presidents dels Col·legis de Metges Catalans van explicar les novetats del 3r Congrés de la Professió Mèdica.

L’expresident del COMT, Dr. Josep Maria Bertran, va agrair la distinció en nom dels guardonats a Tarragona.

Page 10: Edició Galens 192

10

Abril2016

ACTUALITAT

Les agressions en l’àmbit sanitari han augmentat notablement durant l’any 2015. Els metges de la demarcació van patir un total de setanta agres-sions, mentre que l’any anterior se’n van comptabilitzar la meitat, segons dades que han facilitat els proveïdors de salut al Col·legi. D’aquests atacs, només dos van arribar a ser denun-ciats judicialment. Es tracta de dos casos d’amenaces a un facultatiu per part d’un usuari al CAP Llevant i al CAP Torredembarra, ambdós de la Xarxa Santa Tecla.

El Col·legi ha elaborat un informe pioner per aprofundir en les agressi-ons que es produeixen en els diferents centres de la demarcació, sol·licitant les dades als diferents proveïdors, do-nat que el nombre d’agressions que es comuniquen a la corporació és menor. El secretari general del COMT, Dr. Fre-deric Mallol, anima a tots els professio-nals a que posin en coneixement de la institució aquest tipus d’incidents, on rebran suport i assessorament jurídic per dur a terme les accions pertinents.

Coincidint amb el dia setze de març, dia nacional contra les agressions en l’àmbit sanitari, el Col·legi va fer públi-ques les dades de l’estudi, que conclou que les agressions al personal sanitari van arribar a les 201 l’any 2015, mentre que l’any anterior se’n van comptabi-litzar 176. Els dos centres hospitalaris més afectats pels episodis de violèn-

cia han estat l’Hospital Sant Joan, on se n’han comptabilitzat 143 i l’Hospi-tal Joan XXIII, on se n’han produït 84. Pel que fa a les agressions als metges, mentre a Sant Joan se’n van produir 20, a Joan XXIII, 31. Amb menor volum, l’Hospital de Santa Tecla en va registrar tres i l’Hospital Verge de la Cinta, dues. De l’Hospital comarcal de Móra d’Ebre se n’han comunicat dues i del d’Am-posta, una. Al Pius Hospital de Valls i a l’Institut Pere Mata no se n’han produït cap. L’augment de les xifres també és ben visible a l’Atenció Primària.

Les més afectades són les donesLa majoria dels atacs que es produei-xen són verbals, mentre que els físics representen el 13% del total d’inci-dents que es notifiquen en l’àmbit sanitari. Per gèneres, tot i que no tots els proveïdors classifiquen els episodis segons aquesta variable, de les dades que disposem s’extreu que les més afectades són les dones. A l’Hospital Joan XXIII, per exemple, dels atacs a facultatius, el 77% dels incidents els van patir metgesses. La vicepresidenta primera del Col·legi, Dra. Concepción Abril, afirma que es tracta d’un problema cultural “per-què encara hi ha molta gent que no està acostumada a ser atesa per una dona i creuen que poden tenir de-terminades conductes que amb un

home no tindrien”. Els pretextos més utilitzats pels agressors són la manca d’informació i l’assistència rebuda, el tracte i el temps d’espera.

El president del Col·legi, Dr. Fer-nando Vizcarro, fa una crida a apli-car tolerància zero contra aquest ti-pus d’incidents. Creu que la situació és “alarmant” i demana  que es faci un tractament multidisciplinar del problema i que es reforcin les mesu-res preventives per protegir als pro-fessionals. El Dr. Vizcarro demanda que les administracions estableixin programes de formació en compe-tències professionals per afrontar situacions difícils i que les agressions siguin tractades com un atemptat a l’autoritat, fet que ja està contemplat al Codi Penal. Si voleu consultar l’es-tudi complet, podeu accedir-hi a:

www.comt.cat.

Entre el personal sanitari es van comptabilitzar més de dos-cents atacs

Es dupliquen les agressions a metges a la demarcació durant l’últim any

Total agressions personal facultatiu. Any 2014: 35. Any 2015: 70

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels proveïdors sanitaris

Els pretextos més utilitzats pels agressors són la manca d’informació i l’assistència rebuda, el tracte i el temps d’espera

Page 11: Edició Galens 192

11

Abril2016

ACTUALITAT

Més de la meitat dels facultatius en-questats, un 63%, creuen que les En-titats d’Assegurança Lliure (EALL) no els valoren prou per la feina que fan. En primer lloc, perquè les tari-fes que els marquen són insuficients pel treball realitzat i, en segon ter-me, perquè consideren que no se’ls valora ni mesura la qualitat de la seva tasca. Per aquest motiu, dema-nen a les EALL un marc estable de col·laboració i de tarifes. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’enquesta sobre la situació de la medicina privada endegada pel Col·legi.

L’estudi, dut a terme per l’empresa Ceres entre el 26 d’octubre i el 19 de novembre mitjançant un qüestionari on-line, apunta que pel 67% del con-sultats la seva activitat al sector pri-vat és complementària, acostumant a combinar-la amb el sector públic. La meitat dels consultats fa més de 20 anys que es dediquen a la priva-da. Els professionals realitzen la seva activitat en consultoris propis o con-sultoris de clíniques o policlíniques,

principalment. Molt pocs enquestats treballen en consultoris d’una entitat asseguradora.

Dos de cada tres consultats opinen que caldria millorar la professionalit-zació de la gestió dels equips mèdics, principalment quant a aspectes de re-lació entre els propis professionals i de comunicació, però també de formació i reciclatge continu.

Un promig de 3,5 dies i 15,8 hores setmanalsRespecte als pacients que tenen en el sector privat, la majoria els hi arri-ben per iniciativa pròpia o consell d’altres pacients i paguen a través d’assegurances sanitàries, no arribant al 20% els que paguen per ells ma-teixos. Per tant, els ingressos en aquest sector estan molt condicionats pels barems de les EALL.

Durant aquest darrer any un 44% no ha fet inversions importants (de més de 3.000€), tot i que els que sí n’han fet les han destinat principalment a equi-pament mèdic, seguit d’equipament informàtic i infraestructura.

Evolutivament parlant, tant l’activitat assistencial en el sector privat com els ingressos derivats de la mateixa han disminuït en els darrers 2 anys gairebé per a la meitat dels consultats, marcant una tendència a la baixa. En aquest sentit, destacar també que en alguns casos, fins i tot, ha augmen-tat l’activitat, però, per contra, s’han mantingut els ingressos, situació que empitjora encara més la tendència involutiva.

Valoració de les entitats asse-guradores

Els professionals consultats acostu-men a treballar amb un promig de 6,5 EALL. Adeslas, Sanitas, DKV Seguros i Asisa són les entitats que s’emporten gairebé tot el mercat de professionals.

També seria Adeslas per la que han facturat més aquest darrer any, però no la que consideren que paga mi-llor per acte mèdic, fet que atribui-rien a DKV Seguros i Mútua General de Catalunya. Respecte als aspectes analitzats, els que més destaquen en positiu en relació a les entitats amb les que millor treballen són el termi-ni de pagament, seguit de les auto-ritzacions per proves i tractaments i l’agilitat en el sistema de facturació.

Aquest estudi s’ha elaborat a través de les respostes de 120 professionals d’un qüestionari online. El COMT va-lora molt positivament l’alt nivell de resposta i de partipació dels col·legiats, prop d’un 20% de professionals que tenen activitat per les EALL. Per aquest motiu, el Col·legi ja ha iniciat una ron-da de trobades amb els responsables de les entitats asseguradores de la de-marcació per traslladar-los les con-clusions de l’estudi i les peticions dels col·legiats.

Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta que ha dut a terme el COMT per conèixer la situació del sector

El 63% dels metges que treballen per les Entitats d’Assegurança Lliure consideren que les tarifes que perceben són insuficients

Page 12: Edició Galens 192

12

Abril2016

ACTUALITAT

“La nostra valoració és molt bona, amb l’horari 24 hores podem donar cober-tura tot el dia, els set dies a la setmana, a tots els pacients d’una població de pràcticament 800.000 habitants, que tinguin o sospitem que tinguin un in-fart de miocardi susceptible de ser trac-tat amb angioplastia primària”, afirma el Dr. Alfredo Bardají, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universita-ri Joan XXIII, qui fa un balanç positiu d’aquest primer any d’ampliació de l’horari d’atenció de 12 a 24 hores de la Unitat Hemodinàmica del Centre.

Els resultats l’avalen: des del mes de febrer de 2015 fins l’actualitat, el nombre d’activacions del Codi Infart ha estat de 476 casos, creixent en un 61% respecte l’any 2014, en el qual es van registrar 295 activacions. Aquest increment ha evitat la derivació als hospitals de Barcelona de 181 malalts. “La percepció del pacient ha canviat i el sentiment d’angoixa que existia abans de tenir les 24 hores ha dismi-nuït, especialment en aquells pacients que ja han patit un infart de miocardi”, afirma el Dr. Bardají.

L’ampliació de l’horari de la sala d’Hemodinàmica a 24 hores va ser una reivindicació conjunta dels professio-nals, sindicats, associacions, el COMT, agents socials i polítics i va suposar un milió d’euros afegits al pressupost que ja tenia la unitat i que van ser aportats pel govern de la Generalitat.

No obstant, tenint en compte l’evo-lució que hi ha hagut de la demanda, la sala d’hemodinàmica aviat queda-rà petita. “En el moment actual, per cobrir els pacients amb Codi Infart i urgents tenim la sala perfecta. Per atendre els programats, fem equilibris, per això, en funció de la demanda, és possible que l’any vinent necessitem més hores de sala d’hemodinàmica”, explica el Dr. Bardají. En aquest sentit, el Dr. preveu que en funció de la llista d’espera, que ara se sitúa en seixanta pacients, es farà ús d’una sala addicio-nal, un o dos dies. Es tracta d’un equi-pament de l’hospital que permet fer hemodinàmica cardíaca i que es com-parteix amb altres especialitats. “Pun-tualment, algun dia ja s’ha fet servir”, apunta.

Sala d’hemodinàmica a TortosaEls sindicats s’han pronunciat a fa-vor de l’obertura d’una sala d’hemo-dinàmica a Tortosa, per tal d’evitar el trasllat dels pacients fins a Tar-ragona. El Dr. Bardají s’hi manifesta en contra. Creu que Tortosa i la seva àrea de referència no tenen el mí-nim de població necessari que justi-fiqui una sala d’hemodinàmica. “No és un criteri que m’inventi jo, hi ha estàndards europeus que dicten el nombre d’habitants que justifiquen una sala d’hemodinàmica. La po-blació de Tortosa, en el millor dels casos, no supera els 250.000 habi-tants i aquesta xifra és insuficient”, explica. De fet, el Dr. creu que ni que ens sobressin els diners, no seria apropiada, donat que si els qui hi treballen fan una activitat inferior a l’establerta internacionalment no mantenen la seva competència en el desenvolupament dels procedi-ments. A més, afirma que és prefe-rible que prevalgui el criteri de po-blació per sobre del de la distància.

1700 procedimentsL’any 2015 la Unitat d’Hemodinàmi-ca va superar els 1700 procediments en total (diagnòstics i terapèutics), i el nombre d’angioplàsties realitza-des va ser de 952. Els pacients que pateixen més infarts tenen una mit-jana d’edat d’entre 60 i 70 anys, tot i que actualment han augmentat els casos de pacients més joves, i dues terceres parts són homes, les perso-nes fumadores i diabètiques presen-ten més risc. El Dr. Bardají explica que “la mortalitat actualment està al voltant d’un 6% quan fa 30 anys es situava sobre el 40%”.

Durant el primer any de funcionament d’aquest servei, el nombre d’activacions del Codi Infart ha crescut un 61%

L’obertura de la unitat d’hemodinàmica 24 hores evita el trasllat de 181 pacients a Barcelona

Cedi

da

Page 13: Edició Galens 192

13

Abril2016

ACTUALITAT

Els Drs. Jordi Daniel i Francisco Martín, metges de família del CAP El Morell de Tarragona i socis de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), han desenvolupat l’aplicació ‘Espi-ro’. Es tracta d’una eina de suport al metge que avalua la funció pulmo-nar obtinguda en una espirometria i fa una interpretació conjunta dels resultats, proposant una orienta-ció diagnòstica. “És una eina que facilita la feina a tots els metges de família i a tots els professionals que utilitzen l’espirometria com a pro-va diagnòstica en la seva pràctica assistencial. Cal destacar, però, que complementa el criteri mèdic i no el substitueix”, explica el Dr. Martín.

Primers intents, fa trenta anysEls Drs. Daniel i Martín ja es van plan-tejar informatitzar l’espirometria fa trenta anys, quan ambdós eren metges residents al País Basc. Lla-vors els recursos informàtics eren ben diferents, “vam començar a programar en MS-DOS”, comenta Martín. Anys després, els dos facul-tatius van tornar a coincidir al CAP Sant Pere, on van desenvolupar un programa pilot amb els informàtics de la unitat d’informàtica d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut. “Allà vam comprovar que l’anàlisi que feia el programa tenia una concordança molt alta amb l’opinió d’un pneumòleg”, afegeix. Tot i que el programa informàtic que fa servir ‘Espiro’ va ser validat l’any 1999, el projecte va quedar, novament, aturat.

I a la tercera va la vençuda. Fa un parell d’anys, els Drs. es van retrobar al CAP del Morell i van decidir repren-dre el seu treball en aquesta eina. “Un amic amb habilitats per la in-formàtica es va oferir a treballar

amb nosaltres sense ànim de lu-cre”, explica el Dr. I així va poder, fi-nalment, veure la llum. Els Drs. van cedir l’ús de l’aplicació a la CAMFIC i ara es distribueix de manera gra-tuïta. “Està disponible per Apple i Android en quatre idiomes -català, castellà, anglès i francès-, no tenim cap ànim de lucre”, assenyala. Des que va sortir al mercat, ha registrat més d’un miler de descàrregues.

Algoritme d’elaboració pròpiaAquesta eina treballa a través d’algunes dades personals (edat, sexe, alçada i pes) i algunes obtin-

gudes a la prova (flux respiratori i capacitat vital forçada) i aplica un algoritme d’elaboració pròpia dis-senyat a partir de les recomanacions de les guies clíniques. Automàtica-ment, ‘Espiro’ emet un informe amb la interpretació de la funció pulmo-nar que consta de tres elements dife-renciats: la presència i la severitat de l’alteració, el tipus de patró ventilato-ri i la resposta al test broncodilatador.

Amb aquesta aplicació els profes-sionals compten amb una eina que complementa el criteri clínic i ajuda a diagnosticar i controlar els pa-cients amb patologies respiratòries.

L’aplicació ‘Espiro’, que han desenvolupat els Drs. Jordi Daniel i Francisco Martín, ja acumula més d’un miler de descàrregues

Dos metges de família del CAP Morell creen una app per interpretar espirometries

Els Drs. Jordi Daniel i Francisco Martín són metges de família al CAP El MorellCe

dida

Page 14: Edició Galens 192

14

Abril2016

ACTUALITAT

La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona lamenta que s’estiguin presentant problemes pun-tuals a partir de la publicació del Reial Decret 954/2015 de 23 d’octubre pel qual es regula la indicació, ús i autorit-zació de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers.

En la línia del comunicat que va fer públic el Fòrum de Metges d’Aten-ció Primària, el COMT considera que “aquests incidents s’estan produint per interpretacions que no responen a la realitat de les normatives en el dia a dia de l’exercici dels professionals”, sobre la base dels principis d’atenció integral de la salut i per a la conti-nuïtat assistencial que estableix la Llei 44/2003 d’Ordenació de les Pro-fessions Sanitàries (LOPS), on estan fixades les funcions i competències que li corresponen a cada professió per oferir la millor qualitat d’atenció sanitària als pacients.

La normativa vigent delimita el camp d’actuacióEn aquest sentit, el COMT fa seu el posicionament del Fòrum de la Pro-fessió Mèdica (FPME) en relació al debat generat entorn de la publicació

d’interpretacions sobre el Reial De-cret 954/2015. El COMT considera que en la normativa vigent “queda perfectament delimitat el camp d’ac-tuació i les competències de les dues professions respecte a les responsa-bilitats de metges i d’infermers, en relació amb els medicaments subjec-tes per Llei a prescripció mèdica”.

Del posicionament abans esmentat, el COMT manifesta:1. Que la prescripció de medicaments subjectes a prescripció mèdica és inseparable del diagnòstic, l’apre-nentatge del qual s’adquireix fona-mentalment en els estudis univer-sitaris del grau de medicina, durant l’activitat formativa postgraduada i amb l’activitat assistencial tute-lada. I, en conseqüència, la pres-cripció només és competència del metge i, si s’escau, de l’odontòleg i el podòleg en l’àmbit de les seves respectives professions.

2. Que l’article 3.2 del Reial De-cret 954/2015, de 23 d’octubre, és coherent amb la LOPS, amb l’ordre públic, amb l’equitat, amb la bona fe, amb el sentit comú i amb el dic-tamen que sobre el projecte de la norma va emetre preceptivament el Consell d’Estat. El R.D. només desplega un aspecte inclòs en la LOPS i no hem d’oblidar que un R.D. mai pot substituir una Llei.

3. Que en defensa de la millor protecció de la salut i de la seguretat de l’atenció als pacients, els metges han de registrar sempre a la histò-ria clínica les decisions i ordres de tractament que són de la seva com-petència, així com també han de emetre-les i traslladar-les formal-ment als professionals d’infermeria. En cap cas han d’assumir funcions que no els hi corresponen.

4. Que alguns metges s’han po-

sat en contacte amb aquesta cor-poració posant de manifest les dificultats per a l’exercici de la professió com a conseqüència dels posicionaments de determinats grups d’infermeria, que reclamen la documentació escrita de les or-dres i que fins ara haurien estat donades i assumides verbalment. Respecte aquestes situacions, el COMT recorda que la coordinació dels equips, l’establiment de les or-dres i el seu compliment és compe-tència dels centres a qui correspon la resolució dels conflictes que s’hi manifesten. No obstant, el Col·legi es posa a disposició de tots els met-ges per resoldre totes les qüestions que puguin ocasionar-se.

5. Que advoca per la bona relació i treball en equip de tots els profes-sionals sanitaris, en el marc dels principis de l’atenció integral de salut i per la continuïtat assisten-cial que estableix la LOPS, cadascú en les funcions i competències que li corresponen, per oferir la millor qualitat sanitària als pacients.

6. Que encara que és lícit que cada professió defensi els seus interessos, caldria preguntar-se a qui beneficia realment aquest ambient enrarit que s’ha creat a partir de la publicació del Reial Decret. Mentre es generen problemes i controvèrsies entre els professionals mèdics i d’infermeria on abans no n’existien, els proble-mes importants de la sanitat (llistes d’espera, tancament de plantes i llits d’hospital, contractes laborals preca-ris, la reducció de plantilles, etc) són silenciats sinó oblidats.

7. Que vol fer una crida a tots els professionals implicats a tornar a actuar amb sentit comú, com fins ara, en un clima de generositat i col·laboració que ha permès obte-nir uns elevats índex de qualitat en el nostre sistema sanitari.

El Col·legi demana que s’apliqui sentit comú per evitar conflictes entre metges i infermers“Aquests incidents s’estan produint per interpretacions que no responen a la realitat de les normatives en el dia a dia de l’exercici dels professionals”, afirma la Junta

Page 15: Edició Galens 192

15

Abril2016

ACTUALITAT

Els resultats corresponents a Catalu-nya de “L’enquesta sobre la situació del Metge d’Atenció Primària a l’Estat es-panyol 2015 i les conseqüències de les retallades”, elaborada per les vocalies d’Atenció Primària (AP) de l’Organitza-ció Mèdica Col·legial, posen de mani-fest que pel 56,3% dels facultatius ca-talans, la major repercussió de la crisi ha estat la retallada salarial. El 22,83% dels metges enquestats han expressat que l’augment de la càrrega de treball és la seva segona preocupació.

L’objectiu d’aquest estudi era reco-llir dades professionals i personals per conèixer millor l’entorn de treball i les condicions de l’exercici professional, per instar als agents competents a po-sar-hi remei. La mostra estatal conté 4.450 enquestes vàlides, 254 recollides a Catalunya. Segons dades del Minis-teri de Sanitat, l’any 2014 constaven registrats un total de 4.425 Metges de Família i 1.016 Pediatres a Catalunya.

Dels enquestats a Catalunya, el 26% es troben en una situació laboral tem-poral, xifra similar a la de l’estat espa-nyol, on aquesta dada és del 28,9%. El 30% dels temporals són menors de 35 anys i el 38% tenen més de 46 anys. Res-pecte al sistema de contingent i zona, el 37% dels enquestats afirma tenir en-tre 1.501 i 2.000 targetes individuals, mentre que a nivell estatal aquesta dada s’enfila fins al 52,5%. A nivell estatal, el contingent és obert en un 66,5%, men-tre que a Catalunya és del 54%.

Un altre dels aspectes analitzats és la càrrega de feina. A Catalunya, el 54% dels enquestats té entre 31 i 40 consul-tes al dia. A l’Estat, el 52,8% realitzen de 25 a 40 consultes al dia. Sobre la demora, el 30,7% dels metges cata-lans enquestats afirmen no tenir-ne, en condicions normals.

Des del punt de vista personal, per al 56,3% dels metges que exerceixen a Catalunya, la major repercussió de la crisi ha estat la retallada de sou. En conjunt, els facultatius de tot l’Estat han coincidit en assenyalar aquest punt. La segona preocupació dels metges enquestats a Catalunya és l’in-crement de la càrrega de treball en un 22,83%. D’altra banda, des del punt de vista professional, els enquestats cata-lans han reiterat la seva preocupació per la retallada de salari, la manca de personal i l’augment de la càrrega de treball, en percentatges similars als que ha registrat l’estudi a nivell estatal. Per al 37,7% dels enquestats, la pèrdua de

poder adquisitiu supera el 20%, xifra similar a la del conjunt de l’estat.

Formació i docènciaL’informe revela que a Catalunya, el 46% dels metges participen en activi-tats docents, tant de pregrau com de postgrau. Per contra, el 60% no duu a terme cap tasca d’investigació. A nivell formatiu, el 56% dels metges catalans han respost que el temps que dediquen a la formació en hores de feina és de fins a 25 hores. D’altra banda, en el seu temps lliure, el 40% dediquen menys de tres hores setmanals a l’aprenen-tatge, mentre que el 20% hi dediquen més de sis hores setmanals.

Un estudi de la vocalia d’atenció primària de l’OMC conclou que el 54% dels metges d’AP catalans realitzen entre 31 i 40 consultes diàries

El 38% dels metges catalans d’atenció primària amb contracte temporal tenen més de 46 anys

Repercussió personal de les retallades als Metges d’AP enquestats a Catalunya (254)

Pèrdua del poder adquisitiu dels metges d’AP enquestats a Catalunya (254)

Page 16: Edició Galens 192

16

Abril2016

ACTUALITAT

El proper mes d’octubre farà cent anys des que el Dr. Alexandre Frías i Roig va presentar una sol·licitud a l’Ajunta-ment de Reus on exposava que havia iniciat una campanya contra la mor-talitat infantil a la ciutat. Era l’any 1916 i poc temps més tard, molts científics, demògrafs, metges i nutricionistes van començar a preguntar-se què passava a les comarques tarragoni-nes a principis del segle XX, on els baixos nivells de mortalitat infantil i malalties infeccioses havien millorat l’esperança de vida de la zona.

Baixos índexs de mortalitat“Las provincias con más baja mor-talidad infantil eran Baleares y Tar-ragona y las más altas Cáceres, Va-lladolid, Zaragoza, Jaén, Albacete, Badajoz y Almería”, afirma J. Sara-bia Pardo amb motiu del II Congrés Internacional de “Gotas de Leche” celebrat a Brussel·les al 1907. En Jo-sep Iglésies i Fort (Reus, 1902-1986) precursor dels estudis de població de Catalunya i les publicacions dels doctors Jordi Nadal i Anna Cabré des-taquen també els índexs molt baixos tant de fecunditat com de mortalitat al voltant de Reus des de mitjans del segle XIX. També altre doctors com Antonio Arbelo, Fausto Dopico, Rosa Gómez Redondo, Francesc Muñoz-Pradas i Josep Bernabeu-Mestre mostren dades molt altes de l’espe-rança de vida a principis del segle XX en comparació a la resta de Es-panya. Tot i que s’hi fa la descripció numèrica, les causes d’aquesta bona salut al voltant de Reus són mol-tes i variades però poc estudiades.

L’any 1914, el Dr. Frías, havia sol-licitat al consistori reusenc fer-se càrrec gratuïtament de la visita de

nens malalts de l’Hospital de Sant Joan. Considerant que les causes principals de l’elevat nombre de defuncions entre la població in-fantil es devien “principalment a la misèria i a la ignorància de les mares”, el facultatiu va pensar que “per obtenir un èxit veritable en aquesta tasca” era absolutament indispensable formular un pla de campanya que hauria de desen-volupar-se per etapes i de manera gradual en tractar-se d’una tasca enorme i no comptar amb mitjans per realitzar-la. I així ho va fer: l’1 de desembre de 1916 quedava cons-

tituïda l’Associació Reusenca de la Caritat –amb l’ajuda del mecenes Evarist Fàbregas- i s’aprovava el seu primer reglament. Aquest document incloïa millores higièniques i sanità-ries, millors serveis i la beneficència domiciliària a Reus. L’obra és una bateria d’accions per a la formació de les mares, pares, sanitaris i mes-tres dels infants. És una guia per a l’aprofitament de la bona alimenta-ció, la llet i unes pràctiques higièni-ques adients, davant la infància des-cuidada per la rutina i la ignorància dels pares i familiars. En aquest con-

text, el facultatiu també impartí un curs d’higiene al Centre de Lectura.

El Dr. Frías va impulsar una in-tensa campanya de divulgació dels principis de puericultura entre les mares que acabaven de tenir un fill i els difonia gratuïtament al Registre Civil amb un fulletó titulat Consells a les mares per a ben criar a sos fills. El 1913, després d’un viatge d’estu-dis per distints països europeus, és nomenat metge dela Junta del Pa-tronat de metges titulars de Reus i es planteja crear una institució de protecció per a la infància a la ciutat. Pocs mesos després, el contracten com ajudant interí de la secció de Ciències de l’Institut reusenc. Com s’ha mencionat, a finals de 1916 fun-da l’Associació Reusenca de Caritat per ajudar a les mares embarassades. Dos anys després, el 1919, crea l’Insti-tut de Puericultura de Reus, conegut com “La Gota de Llet”, amb la fina-litat d’ajudar els nens protegint-los de la misèria i ignorància en base al control de les dones embarassades i educant les que es trobaven en pe-ríode de lactància. L’Institut orga-nitza, també, colònies per escolars i col·labora amb el Servei Municipal d’Inspecció Mèdica Escolar. En con-junt, l’obra d’Alexandre Frías contri-bueix a determinar una extraordinà-ria reducció de la taxa de mortalitat infantil a Reus en comparació a la de la resta d’Espanya. És el primer en estudiar una patologia freqüent a la zona, que encara no es diagnosticava correctament, com la leishmaniosi.

Ara que fa cent anys de la proesa del Dr. Frías, el consistori reusenc, la URV i el COMT treballaran conjunta-ment per homenatjar la seva figura. Es tracta d’un metge no gaire cone-gut a la seva ciutat però d’una gran talla internacional. Commemorar-lo durant l’any 2017 servirà per mostrar la seva aportació en la reducció de les malalties infeccioses molt abans de l’aparició dels antibiòtics.

M. Gonzalvo-Cirac/ Dr. E. Prats/ H. Sabaté

Reus dedicarà l’any 2017 al Dr. Frías i RoigEl consistori reusenc, la URV i el COMT treballaran conjuntament per homenatjar la seva figura

Page 17: Edició Galens 192

17

Abril2016

ACTUALITATACTUALITAT

Amb el lema “Deixa’t ajudar”, el Pro-grama de Protecció Social (PPScomt) té per finalitat tenir cura del metge col·legiat, vetllant per la seva qualitat de vida i de la seva família, especialment en circumstàncies complicades que puguin afectar a la seva autonomia i benestar. Actualment, el 10% dels col·legiats sol·liciten aquest tipus d’ajudes que, en general són de dos tipus, assistencials i educatives. La major part dels programes demandats est a n e n ca m i n at s a a f ro nt a r situacions de conciliació familiar, dependència, prevenció de la salut del metge o projectes formatius. Amb aquests fons també es lliuren els ajuts econòmics per donar la benvinguda als nous nats i contribuir a alleugerar les despeses inicials que impliquen l’arribada d’un fill.

Ajudes adaptades al col·legiatEl Programa de Protecció Social del COMT es va crear l’any 2011 i està adscrit dins de la Fundación Prínci-pe de Asturias de la Organización Médica Colegial. Es va concebre per-què la Junta de Govern del Col·legi va detectar que les necessitats d’aju-

da dels metges de la demarcació no coincidien amb les ajudes contem-plades al catàleg de prestacions de la Fundació Príncep d’Astúries. Per això, el PPScomt manté el catàleg d’ajudes de la Fundació i l’incremen-ta amb les necessitats específiques del nostre programa.

Les ajudes econòmiques són fi-nalistes, mensuals o anuals i han de ser renovades cada any, si continua la situació inicial que les va generar.

El finançament es realitza a tra-vés de les quotes dels 3.200 metges adscrits a la institució, que hi con-tribueixen amb una quarta part del seu pagament trimestral. Com a con-trapartida, tots els col·legiats se’n beneficien a través de la cobertura de la pòlissa d’agressions, que cobreix íntegrament el PPScomt.

Les franges d’edat que demanden més prestacions són les més desprote-gides: els més joves i els més grans. Els metges jubilats, en atur o en situació de baixa per malaltia o embaràs tenen una reducció de la quota col·legial que assumeix el PPScomt, així com les fa-mílies amb nens amb una malaltia greu que implica una reducció de la seva jornada laboral. Aquestes ajudes s’han unit a la formació dels MIR i el Progra-ma d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) de la Fundació Galatea, que són els que s’enduen la major part del pressupost. També val la pena destacar

les ajudes econòmiques dirigides a la continuació dels estudis, de qualsevol nivell, en cas d’orfandat.

El programa s’articula a través de la treballadora social de la institució, Anna Bautista, qui fa un estudi preli-minar de cada cas i valora la tipolo-gia d’ajut disponible al qual el metge es pot acollir. Podeu contactar-hi a [email protected] o 977 232 012.

Posteriorment, la comissió del PPScomt valora les peticions i pro-posa a la Junta de Govern del COMT la concessió o denegació de l’ajuda sol·licitada.

A tall d’exemple, durant l’últim any, més d’una vintena de casos s’han cobert amb les ajudes del programa de la Fundación Patronato de Huér-fanos y Protección Social de Médicos Príncipe de Asturias de la Organiza-ción Médica Colegial. A més, s’ha fet entrega d’una cinquantena de packs bebè i s’han entregat una quinzena d’ajuts des del PPScomt.

El PPScomt cobreix íntegrament la pòlissa d’agressions de tots els col·legiats

Els metges jubilats, en atur o en situació de baixa per malaltia o embaràs tenen una reducció de la quota col·legial

Una quarta part de la quota col·legial es destina al finançament d’aquests ajuts

El 10% dels col·legiats s’acullen al Programa de Protecció Social

Page 18: Edició Galens 192

18

Abril2016

ENTREVISTA

Roger Pla Gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona

Fa poques setmanes que el Dr. Roger Pla va prendre possessió com a Ge-rent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. Actualment el Dr. Pla ocu-pava la plaça de cirurgià adjunt del servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i exercia tasques de docència com a professor associat de la facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili. Pla ha desenvolupat tasques de responsabilitat assistencial i de gestió, ha estat director del Pla di-rector d’oncologia, coordinador dels Plans directors de la Conselleria de Salut i gerent territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre. Ha estat vinculat a diversos proveïdors. De l’any 1998 al 2001 va exercir de director mèdic a l’Hospital de Sant Joan. També va ser cap de servei de cirurgia general i es-pecialitats quirúrgiques del Pius Hos-pital de Valls, on va exercir vuit anys. Durant els anys 2007-2008 va ocupar el càrrec de subdirector quirúrgic a l’Hospital de Bellvitge.-En quin estat ha trobat els serveis de salut de les comarques tarragonines?-En aquest país s’han fet moltes coses i moltes de ben fetes. El nostre siste-ma sanitari és envejable, tant de bo tots els països tinguessin uns resul-tats com els que tenim nosaltres en esperança de vida i mortalitat. Però tot sistema sanitari té punts de mi-llora i el nostre també, aquest serà el meu objectiu.-Quins són aquests punts de millora?-Tenim uns grans serveis, amb uns radis de situació molt propers els uns dels al-tres: l’Hospital de Reus, de Valls, del Ven-drell, la Tecla, Joan XXIII... Tenen uns

radis d’acció, unes isòcrones no molt grans, tots ells es financen a través dels impostos i el que hauríem d’intentar és valorar totes aquelles possibilitats que milloressin la sincronització i utilització dels recursos per bé de l’equitat d’accés i la millora dels resultats en salut i efi-ciència.-És sostenible el sistema sanitari actual?-L’hem de fer sostenible. L’estat del benestar és un bé preuat que hem de saber valorar i procurar que no s’espatlli. Tots hem d’esforçar-nos en veure com podem fer-lo sostenible. Hem de tenir present que la salut ve condicionada per molts factors que no són només el sistema sanitari, que l’estil de vida té un pes molt im-portant al sistema de salut i que els diners que es necessiten per la seva sostenibilitat són públics i hem de tenir molta cura de com els utilitzem. -Les estadístiques actuals diuen que el metge està molt cremat per la sobrecàrrega assistencial que ha re-but a través de les retallades. Tenen alguna mesura prevista per frenar aquesta situació?-Tot i les retallades en els recursos i pressupostos que ha sofert el sistema sanitari, hem sigut capaços d’assolir els mateixos resultats. Les enquestes de satisfacció pràcticament no han variat per part dels usuaris. Això vol dir que s’ha fet un sobreesforç per part dels professionals. Aquest tema del burnout no succeeix només a Catalunya i és fruit de les retallades, sinó que aquest síndrome està bas-tant estès i se’n parla a molts articles científics i mèdics. Potser les causes

que el provoquen, encara que aquesta sigui important, són més que aquesta. S’hauria d’analitzar i hauríem de pro-curar que això no passés. El sistema sanitari és una empresa de serveis i la seva qualitat depèn de la gent que el presta. Necessitem que la gent que presta el servei treballi a gust, se senti reconeguda i escoltada per la gent que els dirigeix i lidera.-Quines són aquestes altres causes?-No sóc un coneixedor a fons del burnout, però la funció i les orga-nitzacions dels hospitals a vegades s’han burocratitzat moltíssim i la part professional, la part qualitativa del metge, queda menystinguda per la necessitat administrativa. A vegades no sabem reconèixer els valors dels professionals, igual per part de les organitzacions internes, com de les estructures gerencials. -Què s’hi pot fer?Hem de saber escoltar amb ànim d’entendre. Escoltar què passa a les organitzacions i als professionals, in-tentar destriar el gra de la palla i corre-gir allò que no aporta valor i que acaba fent feixuga la tasca dels professionals.-Creu que aquesta legislatura es re-invertirà en el sistema sanitari?-La demanda de més pressupost pel sistema sanitari és una demanda que existeix. Si aquests diners arriben, indiscutiblement es tornarà a invertir en el sistema.-Com es poden reduir les llistes d’espera a les nostres comarques?-La mesura a implementar és la si-nergia entre tots els proveïdors, de tal manera que si un proveïdor ha de fer obres, com ha passat ara a Joan XXIII,

“Hem d’augmentar les sinèrgies entre proveïdors per reduir les llistes d’espera”

Page 19: Edició Galens 192

19

Abril2016

ENTREVISTA

pugui col·laborar amb un altre per tal que no augmentin les llistes d’espera. Hauríem de procurar que aquestes or-ganitzacions tan properes poguessin col·laborar en tractar els malalts que en un moment determinat no es po-den atendre. Tot això vol col·laboració, alineació amb un mateix objectiu i més recursos. Les aliances ben centrades amb uns objectius molt clars per a que hi guanyi tothom són beneficioses pels ciutadans i pels malalts.-Per tant la seva valoració de l’alian-ça Tarragona Salut és positiva...-Sí, em sembla que és un pas enda-vant que ha millorat qualitativament la prestació del servei. Bons profes-sionals de Joan XXIII han començat a treballar amb bons professionals de l’Hospital de Santa Tecla. Això ha generat que 1+1 siguin més de dos. És un gran pas i s’ha d’ampliar als altres proveïdors de serveis.-Les agressions als metges s’han do-blat durant l’últim any. Què es pot fer per frenar-les?-Normalment l’agressió respon sem-pre a un agent extern que provoca una agressivitat a l’agressor. Però l’agressivi-tat normalment té un fons de malestar. Tot allò que millori la pau social, les pos-sibilitats de treball i la socioeconomia dels ciutadans ajudarà a disminuir les agressions. Disposar de més recursos i d’una major facilitat d’accés al sistema sanitari també disminueix la pressió

per part dels ciutadans i millora el cli-ma. Com diu el Conseller, allò que fa que la gent tinguem salut, hem de tenir molt present que no és només el sistema sanitari. La contribució del sistema es calcula que és d’un 10% de la salut en general, mentre que el 90% correspon a que el ciutadà disposi d’altres serveis.-Què n’opina del Reial Decret 954/ 2015 aprovat pel Govern espanyol i que està generant confusió i des-concert entre els equips assistenci-als dels centres sanitaris?-El paper de la infermeria és cabdal en el sistema sanitari. La percepció qualitativa de la gent quan està a un hospital, depèn de la qualitat amb que la infermeria tracta els malalts. També és una realitat el paper cada vegada més gran que té la infermera amb molts àmbits del sistema sani-tari. Ja fa molts anys que hi ha països com Holanda o Dinamarca, on totes les patologies cròniques com la in-suficiència cardíaca, diabetis tipus 2, hipertensió arterial, que requereixen un seguiment i un ajust de la medica-ció, les porta infermeria. El treball del metge i la infermera colze a colze als hospitals, jo que hi he treballat molts anys, és indiscutible. Jo crec que els professionals no tenim cap dubte de la capacitat d’infermeria de fer mol-tes coses. És un tema al qual s’hi ha de trobar una solució a través d’un pacte i ha de quedar resolt. No hem

de generar un problema que potser a la pràctica ja està resolt. Estem pen-dents d’aquest Reial Decret, a veure com s’ajustarà el tema amb el nou Govern. S’haurà de trobar un camí. -Quin balanç fa de la posada en marxa del nou sistema de transport sanitari?-Quan es fa un canvi en algun sistema de funcionament, el canvi sempre ge-nera dificultats i rebuig. És una de les coses que m’he trobat damunt de la taula amb queixes per part del Col·legi de Metges i altres veus. El primer que hem de fer és revisar-ho i veure què passa. La mica que he entrat en aquest tema em sembla que té punts positius. Tot i així, la separació de “la parella de fet” de metge i infermera és una cosa que a nivell dels professionals es viu malament i s’entén. Els que hem tre-ballat molt de temps fent assistència entenem que sigui una cosa que es vis-qui malament. Ara bé, s’ha d’analitzar i decidir si s’han de fer retocs o no. -Tenen dades de balanç del sistema?-S’ha demanat un anàlisi global de la implementació d’aquest model. S’es-tà intentant tenir totes les dades pos-sibles perquè faran més entenedors els resultats i donaran més possibili-tats d’estudiar què ha passat.-S’ha dit que el model funciona molt bé a l’àrea metropolitana perquè allà hi ha molts hospitals de primer nivell en molt pocs km quadrats, mentre que això és diferent al terri-tori. Ho creu així?-Fins on jo sé, hi ha llocs com el Pi-rineu, on no s’ha canviat el sistema per les característiques geogràfiques concretes. No sé aquí, al Camp de Tar-ragona, quina influència té la nostra orografia i la distribució dels hospi-tals amb els resultats. -Quina fita de futur es marca?-Obtenir la màxima col·laboració entre tots els proveïdors i que es veiés traduïda per un augment de la satis-facció dels usuaris amb el funciona-ment del sistema i dels professionals. Que els resultats objectius amb acti-vitat i despesa fossin millors i que po-guéssim tenir més recursos per donar més sortida a les problemàtiques de llistes d’espera, en general.

Page 20: Edició Galens 192

20

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES

“MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

La confiança d’estar junts

@ 977 232 012 [email protected] www.med.es

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva

bonificació per traspassar-lo

Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

El proper mes de novembre fa trenta anys de la publicació del primer número de la revista Galens i volem celebrar aquesta efemèride com es mereix, amb un número espe-cial. Aquesta publicació va néixer el mes de novembre de 1986 sota la presidència del Dr. Josep Maria Bertran, amb l’esperit de ser l’eix vertebrador de la vida col-legial, com un servei a la col·legiació però també com una plataforma reivindicativa.

El Col·legi Oficial de Metges de Tarra-gona va fer un minut de silenci com a mostra de condol per les víctimes de l’accident de trànsit del dia 20 de març a Freginals. La corporació va ex-pressar la seva consternació i solida-ritat amb els familiars i amics de les joves estudiants que lamentablement van morir i es va agrair a tots els pro-fessionals i serveis d’emergències les tasques realitzades.

La revista Galens fa 30 anys

Minut de silenci en record a les víctimes de l’accident de trànsit de Freginals

Amb motiu de la seva jubilació, els companys i amics del pediatra Dr. Francisco Batlle van fer-li un petit ho-menatge en reconeixement per la seva tasca i tants anys de servei dedicat als altres. També li van desitjar molta sort en aquesta nova etapa que comença.

El Dr. Francesc Pardo i Camps, metge especialista de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Institut Català de la Salut de Reus ha assolit el Grau de Doctor per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) amb la qualificació d’Excel-lent Cum Laude.

El passat 22 de gener va fer la lectura de la seva Tesi Doctoral titulada: “Eficacia de la infiltración de Plasma Rico en Plaquetas (PRP) en pacientes diagnosticados de Síndrome de la fascia Plantar desde el punto de vista clínico i funcional”.

A la tesi es proposa un nou ens patològic que afecta a l’èntesis entre la Fàscia Plan-tar i l’Os Calcani. Es defineix la seva etiopatogènia, es descriu una metodologia di-agnòstica i es proposa una classificació segons el grau d’afectació i una altra segons les prioritats terapèutiques. Així mateix, es dissenya una nova tècnica de tractament basada en una sola infiltració de 2cc de PRP posant-se de manifest l’efectivitat real del Plasma Ric en Plaquetes en una patologia tan freqüent del retropeu.

Reconeixement dels companys del Dr. Batlle en la seva jubilació El Dr. Francesc Pardo i Camps assoleix el Grau de

Doctor amb la qualificació d’Excel·lent Cum Laude per la Universitat Complutense de Madrid

Page 21: Edició Galens 192

Abril2016

Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES

“MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

La confiança d’estar junts

@ 977 232 012 [email protected] www.med.es

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva

bonificació per traspassar-lo

Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

Page 22: Edició Galens 192

22

Abril2016

ENTREVISTA

De les 235 preguntes que s’hi plante-javen, l’últim examen MIR serà recor-dat per la polèmica qüestió on la Sofía —una pacient de 15 anys— demanava l’amistat a Facebook a en Juan —un re-sident de segon any—. La pregunta, que va sorprendre a tots els que s’examina-ven i que no apareixia en cap dels ma-nuals de preparació de la prova, mostra els canvis que han provocat les xarxes socials en la relació metge-pacient. Per tractar aquesta qüestió entrevistem la Dra. Olga Araújo, metgessa internista que al juliol del 2014 va posar en marxa la web www.medicointernista.es i que ja acumula 60.000 visites i una mitjana de 4.000 visites mensuals. Té sis canals de difusió a les xarxes: gestiona el seu perfil professional i la pàgina web a Fa-cebook, Twitter i Google +. També té presència a Linkedin.

- Davant el dubte d’acceptar o no una pacient a Facebook, què els hi aconse-llaria als residents actuals?- Els residents actuals són molt actius a les xarxes socials, tenen les seves prò-pies pàgines web, han nascut al món 2.0 i són metges 2.0 que comparteixen informació mèdica. Molts residents te-nen blogs a les seves unitats docents, hi estan acostumats a penjar-hi els casos clínics, és una altra generació. Crec que la generació complicada és la d’entre 35 i 55 anys, que ens hem trobat que les xarxes estaven implantades quan nos-altres hem continuat treballant sense xarxes. - Quin ús ha de fer el metge de les xar-xes socials?- Les ha d’utilitzar amb professionali-tat. Si ets metge i ets a les xarxes socials continues sent metge, això no ho has de

perdre mai de vista. No pots fer qualse-vol comentari. Els pacients et troben a les xarxes socials com a metge i has de vigilar que la teva presència a les xarxes sigui la mateixa que a la professió. Estàs blindat, com els polítics i qualsevol al-tra persona pública. La difusió i eco de les xarxes és brutal. - Accepta l’amistat dels pacients?- Ara sí, però he fet un canvi. Quan no tenia el perfil professional a les xarxes no acceptava les amistats dels pacients. Sobre això tinc dues opinions perquè he actuat de dues maneres. Quan no tenia presència pública a internet, no accep-tava les sol·licituds d’amistat perquè era la meva vida privada. Privada entre cometes, perquè a les xarxes socials mai

és privat per molt que vulguis acotar el perfil. Vaig fer un canvi radical quan vaig fer la pàgina web i vaig decidir tenir aquesta altra presència a internet. Ara, al contrari, accepto tots els pacients que em demanen sol·licitud d’amistat a Fa-cebook. Crec que per ells és beneficiós i per a mi també, perquè també et veuen d’una altra manera respecte a la manera de treballar a la consulta. - Quina resposta en rep?- La resposta és positiva, de proximitat, però també hi ha perills. En acceptar-los a Facebook, per exemple, se’ls hi obre el messenger i m’envien missatges privats demanant canvis de visita. Jo el que faig és respondre que Facebook no és la via adequada, que truquin al centre. O em diuen “tinc mal de cap” o “tinc febre”… I jo els hi responc que vagin a urgències que jo no sóc a la consulta. Per ells és in-evitable i tu els has d’anar educant, amb tranquil·litat i paciència. És complicat. - A la conferència que va fer al COMT sobre com fiar-se de les pàgines mèdi-ques d’internet explicava que al paci-ent no se li ha de dir que no busqui a Google, se li ha de dir que busqui bé.- El pacient ha de saber buscar la infor-mació, ha de saber triar i separar el gra de la palla. - Com ha canviat aquest factor la rela-ció metge-pacient?- La relació metge-pacient ha canviat. No té res a veure l’actitud del meu pare amb els pacients i la dels pacients amb ell, on s’havia de fer el que ell deia i que no s’ha d’adoptar, a com treballem nos-altres. Ara treballem en equip amb els pacients, no prenem les decisions sols i treballem en consens amb el malalt.

“Accepto tots els pacients que em sol•liciten l’amistat a Facebook”

Dra. Olga AraújoMetgessa Especialista en Medicina Interna

La Dra. Olga Araújo va impartir una conferència al COMT el passat 20 de gener.

Page 23: Edició Galens 192

23

Abril2016

ENTREVISTA

Tu has de portar les regnes perquè ets el professional, però si ell s’implica, les possibilitats d’arribar a bon port són més altes que si pren una actitud passi-va davant la seva malaltia. És necessari que els malalts tinguin informació i els metges som els millors per donar-la. Busques a Dr. Google fibromiàlgia i surt des del metge reumatòleg que parla sobre la fibromiàlgia des d’un punt de vista científic fins al xaman que posa les mans i que diu que amb aquestes herbes et curaràs. Hem de ser una mica serio-sos en aquest sentit. Però això tampoc ho pots evitar, perquè tothom té possi-bilitat de posar el que vulgui a internet. Som nosaltres els que hem d’educar en la cerca d’informació i desitjo que arribi un dia on jo pugui recomanar o pres-criure una pàgina web sobre informació mèdica raonada, científica i basada en l’evidència. - D’on va sorgir la idea de fer la web medicointernista.es?- Jo veia que en dir “sóc internista”, nin-gú del carrer sabia què volia dir i fins on arriba l’especialitat. Va ser llavors quan vaig decidir explicar què és ser un inter-nista i vaig decidir fer-ho per internet perquè vaig pensar que així arribaria més lluny que quan ho explico cara a cara a la consulta. És curiós, no sé quin efecte deu tenir o perquè ja comença a sonar i una cosa va darrere l’altra, però ara em trobo malalts que arriben

a la consulta i diuen “estic buscant un internista”, això és fantàstic. Hi ha una manca d’educació en salut brutal a la població en general, costa arribar a do-nar una informació que es pugui enten-dre per part de la població general sense utilitzar terminologia mèdica, veus que els malalts et pregunten coses que els hi han explicat altres companys però que no han entès. Tot s’ajunta, estàs en una situació on creus que s’ha de fer alguna cosa i així vaig decidir començar a fer la meva pàgina web. - Quan de temps dedica a la setmana a la pàgina?- Moltes hores. No tinc interès econò-mic i per tant és un a més a més. Cada article que penjo, té, com a mínim, vuit hores de treball darrera. - Vostè també fa consulta online. Es pot fer una bona consulta sense veure i tocar el pacient?- Hi ha coses que sí. Per exemple, “m’han dit que tinc anèmia i el meu ferro és de 32, què li sembla Dra.?” No necessito visitar el malalt per fer una interpreta-ció de l’analítica. Ara bé, una primera visita de medicina interna, on em di-uen “tinc malestar”, no es pot fer onli-ne. Has de veure el malalt perquè hi ha molta informació que reculls a través de la comunicació no verbal de l’entrevista clínica de la consulta i l’has de palpar i explorar, una exploració física comple-

ta no es pot fer virtualment. En canvi, si ja has fet una consulta presencial, com a complement per fer un comentari de l’analítica, la consulta online és una nova eina perfecta. No només això, jo que sóc partidària de fer molt partícip el malalt, a la consulta online veu el seu historial mèdic, els meus comentaris. Estic molt a favor de l’accés a la història clínica electrònica. Estic completament d’acord en que el malalt tingui accés a tota la informació perquè és d’ell. Jo només sóc el transcriptor en termes mèdics del que el malalt està passant i la seva guia per ajudar a arribar a un di-agnòstic i donar-li el millor tractament, la millor solució al seu problema de sa-lut. Sota aquesta perspectiva, el malalt ha de poder veure aquelles anotacions que faig a la consulta, les bones i les do-lentes. - Creu que la consulta online creixerà?- Ha de créixer, ho veig una eina molt poderosa, molt potent i boníssima en aquesta línia d’empoderar el pacient, de fer-lo partícip de la seva malaltia amb el coneixement mèdic i científic. La història clínica és del pacient, el metge només custodia aquella informació per-què no la faci pública qualsevol, però el malalt ha de poder accedir-hi, sempre amb seguretat, evidentment. Igual que els bancs es blinden, les transaccions en l’àmbit de la salut han de tenir el ma-teix grau de seguretat.

Page 24: Edició Galens 192

24

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

De l’onze al tretze de febrer, prop de 300 professionals de la salut es van reunir a Tarragona per posar al dia els seus coneixements i investigacions en el camp de la psicogeriatria. La vicepresiden-ta segona del Col·legi, Dra. M. Antònia Francesch, va participar en la taula inaugural de les jornades juntament amb el vicerector d’Universitats i Societat de la URV, Jordi Tous, la Tinent d’Alcalde delegada de Serveis a la Persona, Ana Santos i el President de la SEPG, Luis F. Agüera. Les jornades van acollir un taller d’explora-ció neuropsicològica bàsica en demències i un taller d’estimulació multisensorial en els trastorns de conducta de les demències, en-tre d’altres.

Coincidint amb el dia europeu de la media-ció, el passat 21 de gener, la Societat Catalana de Mediació va organitzar una conferència al Col·legi per examinar l’estat de la mediació en l’àmbit de la salut a casa nostra. La me-diadora Glòria Molins va ser l’encarregada de disseminar les possibilitats que ofereix aquest camp. Durant la sessió també es van tractar temes com l’origen de la mediació en salut, la carta de drets dels pacients, oferi-ments i límits de la mediació i el llibre blanc de la mediació a Catalunya.

Tarragona acull la XXII Reunió Anual de la Societat Espanyola de Psicogeriatria (SEPG)

La mediació en l’àmbit de la salut a casa nostra

Els dies 1, 8 i 15 de març van tenir lloc les segones jornades de deontolo-gia i ètica mèdica que organitzen conjuntament el Col·legi i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. La primera conferència va ser impartida per la Cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Dra. Carme Boquè, qui va aprofundir en els problemes ètics a Urgències. La segona jornada la van oferir les Dres. Anabel Chacon i Mer-cè Cots, d’Atenció Primària del Grup Sagessa i van ser les encarregades de tractar la vivència bioètica a l’Atenció Primària. Per últim, el Dr. Mà-rius Morlans, expresident del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón i de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona, va presentar el funcionament d’un Comitè d’ètica assistencial i va discutir un cas conjuntament amb els Drs. Ramón Mira-lles, Maria Jiménez i Sara Llop.

El COMT i la URV analitzen els conflictes ètics i el seu abordatge

Page 25: Edició Galens 192

25

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

Una altra secció que s’ha creat re-centment és la de medicina privada i assegurança lliure del COMT. La seva finalitat primordial és la defensa dels interessos dels metges que practi-quen aquestes modalitats d’exercici en l’àmbit del Col·legi a la província

de Tarragona, d’acord amb la legisla-ció vigent. El passat quinze de desem-bre va tenir lloc l’assemblea per esco-llir la Junta Directiva de la Secció, que segons el reglament i d’acord amb les candidatures presentades, presidirà la Dra. Teresa M. Argemí Coletas.

Vicepresident: Dr. Manuel Carasol FerrerSecretària: Dra. Remedios Rico UriosVocals: Dra. M. Teresa Prieto CidDr. Albert Josa ArquéDr. Javier Martínez Madrigal Dr. Carlos Vallvé Navarro.

Elegida la Junta Directiva de la nova secció de medicina privada lliure del COMT

Després que prengués possessió el nou Conseller de Salut de la Gene-ralitat de Catalunya, Toni Comín, els presidents dels quatre Col·legis de Metges catalans van celebrar una reunió conjunta a la Conselleria per tractar les qüestions que més els hi preocupen de la situació actual i el futur de la sanitat catalana. El nou Conseller va explicar als Drs. Jau-me Padrós (COMB), Ramon Mur (COMLL), Josep Vilaplana (COMG) i Fernando Vizcarro (COMT) quines seran les seves prioritats al capda-vant de la Conselleria.

Proclamada la nova Junta de Govern de la Secció Col·legial de Metges CooperantsLa Secció Col·legial de Metges Coo-perants va renovar la seva Junta de Govern el passat 18 de febrer, quan va finalitzar el termini de presentació de candidatures de la secció i es va proclamar l’única candidatura pre-sentada, encapçalada pel Dr. Xavier Manubens. Els membres de la nova

Junta de la Secció són:President: Dr. Xavier Manubens Bertran Vicepresident 1ºDr. Manel Saltor Pons Vicepresident 2ºDra. Laura Palacios Llamazares

Secretari Dr. Miquel Maria Biarnès Margalef Tresorer Dr. Francesc Marsal Cavallé Vocals Dra. M. Henar Fernández Molinero Dra. Vanesa Revuelta GarridoDr. Luis Lorenzo Roldán Dr. Ramón Profitós Amiell Dr. Eduard Borreguero GuerreroLa nova Junta convida tothom qui tin-gui interès per la cooperació a participar en la secció. En aquest sentit, tots els Drs. que la conformen volen que sigui un espai on poder compartir experièn-cies i posar en comú problemes i reptes comuns relacionats amb la cooperació.

Els presidents dels Col·legis de Metges Catalans traslladen les problemàtiques de cada territori al nou Conseller

Page 26: Edició Galens 192

26

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

El passat 2 de desembre, el COMT va fer un viatge al passat i va reviure una sessió de cinema a l’antiga, tal i com es feia a la meitat del segle XX. La jornada, que va ser presentada per Adolfo Barberán i el vocal de metges jubilats del COMT, Dr. Jaume Fontanet, es va iniciar amb la projecció de la pel·lícula “A Miravet”. A continuació, la sessió va seguir amb el NO-DO (notícies de Tarragona) i a la meitat es van fer anuncis i un descans. A la segona part, es va projectar el tràiler de la pel·lícula Bolero i la pel·lícula “Zamora. De Viriato al Modernismo” (estreno Technicolor). Es tracta d’un extraordinari document de l’evolució arquitectònica d’aquelles terres.

Com cada any, el Col·legi va ce-lebrar un emotiu acte in memo-riam dels metges dels qui vam haver de lamentar la seva pèr-dua durant l’any passat. El 10 de febrer ens vam reunir familiars, companys i amics per adreçar unes paraules de record als col-legiats que ens van deixar. Són els següents Drs.:

El Col·legi reviu una sessió de cinema a l’antiga

Acte emotiu en record als metges que ens van deixar durant el 2015

Dolors Collellmir, professora jubilada de la Universitat Rovira i Virgili i Doctora en Filologia Anglesa per la Universitat de Bar-celona va realitzar una conferència sobre “Els habitants del cin-què món. Els aborígens d’Austràlia”. Collellmir, especialista en les cultures i literatures de les antigues colònies britàniques, ha fet estades de recerca en Universitats de Canadà, Austràlia i l’Ín-dia. Té publicats una trentena d’articles en revistes nacionals i internacionals i és autora del llibre “El Corazón Matemático de la Literatura” publicat el 2011 per la URV.

Collellmir aprofundeix en “Els habitants del cinquè món. Els aborígens d’Austràlia”

• José Luis Álvarez Ángel• Alfonso Araque Cundín• Luciano Bergua Carrera• Desiderio Diez Gómez• Rodrigo Miralles Marrero• Josep Maria Olivé Plana• José Luis Pérez Álvarez• Jaime Pons Segalés• Gaspar Ricart Hernández• Mario H. Rondón Morales• Josep Maria Sans Mallafré

La Dra. Maria Rull va dirigir unes paraules de record.

In memoriam 2015

Page 27: Edició Galens 192

27

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

La Vocalia de metges jubilats del Col-legi es va desplaçar a Barcelona per gaudir d’una visita guiada a l’interi-or de la Sagrada Família. Després de descobrir el temple, obra de l’arqui-tecte Antoni Gaudí, els col·legiats van anar a dinar. A la tarda, la visita va continuar al Parc del Laberint d’Hor-ta, on els participants a la sortida van passejar i deixar-se perdre pels preci-osos jardins que va dissenyar l’arqui-tecte italià Domenico Bagutti.

La Gerència Territorial de l’ICS Camp de Tarragona va celebrar el dia 8 de febrer, un acte d’homenatge als treballadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tar-ragona i de la xarxa d’Atenció Primària que es van jubilar durant el 2015 -un total de 77-. També es va reconèixer la seva tasca als 68 professionals que han com-memorat durant l’any passat els 25 anys de pertinença a la institució. L’emotiu acte va tenir lloc a l’auditori de la Diputa-ció de Tarragona i va comptar amb més de 250 assistents, entre homenatjats, companys, familiars i directius de l’ICS.

Visita a la Sagrada Família i el Parc del Laberint d’Horta

L’ICS Camp de Tarragona homenatja els 77 treballadors que es van jubilar durant l’any 2015

El psicopedagog Josep Maria Fer-ran i Torrent va ser l’encarregat de presentar el projecte i la mos-tra de Jordi Català (Jordi Freixa) “L’ànec verd, ballem també en català. (Pensa, riu i balla)”. Aquest projecte conjunt dels músics que formen l’Orquestra Nova Paper de Tornassol amb Jordi Català, res-

sorgeix per seguir amb el propòsit de promoure, potenciar i enriquir el ball de Festa Major. L’Ànec Verd és un projecte que agrupa els 35 anys de trajectòria musical del cantant tarragoní.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya convoca de nou a tots els metges amb aficions artístiques i als seus cònjuges a participar en aquesta nova edició dels Concursos Artístics en les disciplines de cinema, dibuix/pintura, fotografia, narrativa breu i poesia. Consulta les bases del concurs a www.comt.cat. Tens temps per pre-sentar els treballs fins el dia 20 d’abril.

Participa a la nova edició dels concursos artístics per a metges

Xerrada i inauguració de la mostra “L’ànec verd, ballem també en català”

Page 28: Edició Galens 192

28

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

El COMT celebra el concert de Nadal, la festa infantil i rep la visita del Patge Reial

L’espectacle infantil va omplir de màgia la sala d’actes del Col·legi.

El Col·legi va donar el tret de sor-tida dels tradicionals actes nada-lencs amb el concert de Nadal, que enguany va celebrar conjuntament amb l’Escola i Conservatori de Mú-sica. Dues-centes cinquanta perso-nes es van aplegar a l’Auditori de la Diputació de Tarragona per escoltar l’orquestra Simfònica i de Cambra de la institució, formades pels alum-nes que cursen els estudis de Grau Professional. A l’entrada de la sala s’hi va dipositar una urna per a que tothom que ho volgués pogués fer un donatiu a l’Associació Astafanias, que treballa amb les famílies amb disminuïts psíquics de les comarques de Tarragona.

La festa infantil també va ser un dels actes amb més públic. L’especta-cle “encontats de conèixer” del grup deParranda va omplir de màgia la sala d’actes del COMT, fent saltar i ballar els més petits de la casa. A con-tinuació, el Patge Reial va escoltar i recollir totes les cartes amb els desit-jos i peticions pels Reis Mags. Per fi-nalitzar la festa, la Junta va lliurar els premis del concurs de dibuix infantil de la postal de Nadal del COMT. En

la categoria Mini (de 5 a 7 anys), el primer premi es va atorgar a Irache Alfaro Sierra. En la categoria Infantil (de 8 a 10 anys), la guanyadora va ser Carla Sanchis Villaño. I en la cate-goria Junior (d’11 a 13 anys), el pri-mer premi i guanyador absolut va ser Marc Solé Boronat.

Page 29: Edició Galens 192

29

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

PUBLIREPORTATGE

Història d’una làmpadaL’asèpsia als hospitals era una preocupació a finals de 1800. A en Maurice Berger, auxiliar de farmàcia, se li va ocórrer posar-hi solució amb el sistema de difusió per ca-tàlisis i va registrar-ne la patent l’any 1898.

La làmpada catalítica mou grans volums d’aire a través d’una font de calor, la pedra catalítica, que aconsegueix dues temperatures: la de l’interior que està a baixa tem-peratura, entre 40 i 60 graus, i la de l’exterior, a uns 350 graus. Aquesta diferència de temperatura fa que l’aire es mogui, facilitant que el perfum surti per l’interior sense tenir un aroma a cremat i que l’exterior ens serveixi per partir molècules d’olor, fum de tabac, matar virus i bac-tèries que estan en l’aire que respirem i en el que vivim. Tarda 1 minut per metre cúbic en netejar l’aire de l’espai on es troba.

Aquesta tecnologia, revolucionària en els seus inicis, es va aplicar ràpidament a l’ús privat donant origen a l’em-presa Lampe Berger. A la dècada de 1930 el perfum aporta una dimensió de plaer i la Lampe Berger es converteix en una peça de col·lecció, s’associa cada làmpada a un dissenyador i a una gran casa de fabricació: Cristall de Baccarat, cristalleries de Saint Louis, Emile Gallé, René

Lalique, abans de l’arribada de la porcellana a la dècada de 1950. L’empresa no deixa d’evolucionar i reinventar-se permanentment, per romandre més que mai amb els habi-tants del segle XXI.

L’ús del perfum d’interiors s’ha estès considerablement en els últims temps, en un moment d’elevada preocupa-ció per la qualitat mediambiental, la tecnologia de Lampe Berger és una de les poques que ofereixen una millora real de l’ambient d’interiors.

Lampe Berger, responent a l’afany d’obtenir la màxima qualitat en totes les seves dimensions, s’envolta dels mi-llors perfumistes per desenvolupar un refinat univers ol-factiu. Les proves realitzades regularment per un labora-tori independent certifiquen l’absència de fum i difusió de BTEX (Benzè, Toluè, Etilbenzè, Xilè, absència també d’es-tirè, naftalina, formaldehid i acetaldehid), garantia impor-tant per aquells que es preocupen de la qualitat de l’aire que respiren i que pocs productes poden oferir.

Lampe Berger està més que mai convençuda que les fragàncies no han de ser utilitzades per dissimular olors desagradables, però si per afegir un toc de poesia en un ambient purificat.

El guanyador absolut del concurs de dibuix infantil va ser Marc Solé Boronat.

Page 30: Edició Galens 192

30

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi lliura els ajuts a la natalitatEl Programa de Protecció Social del COMT estableix donatius econòmics per a les famílies dels metges col·legiats que han tingut o adoptat un fill/a

El Dr. Juan José Calvo amb els seus fills Marc i Valentín

La Dra. Maria Iria Muiño amb el seu fill Olivier

La Dra. Ana Casanovas amb el seu fill Roger

La Dra. Maria Hernández amb el seu fill Ferran

La Dra. Georgina Vidal amb la seva filla Elna

El Dr. Oscar Garcia amb el seu fill Aniol

Els Drs. Salomé Garcia i Robert Manuel amb el seu fill Edgar

La Dra. Mª Elena Bessó amb la seva filla Núria

Page 31: Edició Galens 192

31

Abril2016

VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Anna López amb el seu fill MiguelEl Dr. Carlos Zugasti amb la seva filla Amaia

El Dr. Manuel Ignacio Berto amb la seva filla Nina

La Dra. Jara Guardia amb la seva filla Júlia

El Dr. Josep Riera amb el seu fill Artur

La Dra. Patricia Lara amb la seva filla Paz

La Dra. Nagore Arruabarrena amb el seu fill Ander

La Dra. Delicia Inés Gentille amb les seves filles Minerva i Delicia

Page 32: Edició Galens 192

32

Abril2016

32

Abril2016

OPINIÓ

Els penúltims anys del segle XIX, apa-reixen publicacions mensuals de la medicina i cirurgia humana tal com La Gaceta Sanitaria, de Madrid; España Oftalmológica, de Sevilla, i, de Cata-lunya, en destacava La Independencia Médica (1885), dirigida pel Dr. Tomàs Lletget i Cailà. Després es va publicar la Medicina Contemporánea. Revis-ta Médica de Reus, órgano de la clase medico-farmacéutica de la provincia de Tarragona. Aquesta última publica-ció mensual (1887-89) va ser fundada i dirigida per Francesc Gras Fortuny, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Barcelona i reconegut oftal-mòleg que exercí a Reus, aleshores la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants.

La revista estava distribuïda en tres seccions: la destinada als nous conei-xements de la Medicina europea; la dels habituals col·laboradors en què junt amb professionals de la medicina i farmàcia provincials, s’hi trobaven els coneguts metges barcelonins: el ci-rurgià Dr. S. Cardenal; el metge de me-dicina general i polític Dr. Bartolomé Robert i l’afamat bacteriòleg Dr. Jaume

Ferran. La tercera secció incloïa infor-macions d’altes i baixes del nombre de professionals de la província, de les malalties contagioses, epidèmies, es-tadístiques de morbilitat i mortalitat infantils, així com la crònica social i cultural de la classe medicofarmacèu-tica i de llurs familiars. Figuren en les pàgines de la Revista, propaganda dels noms i composició dels medicaments, aleshores majorment prescrits, que es-devenen , avui dia, una valorada font d’informació de les prescripcions me-dicofarmacèutiques d’aquella època.

El Dr. Francesc Gras Fortuny (Reus, 1858-1943), després d’haver practicat l’oftalmologia en clíniques barceloni-nes, es va traslladar a Madrid on exercí de metge oftalmòleg i de professor au-xiliar, de l’Instituto Oftálmico Nacional. L’any 1883 va rebre el títol de Doctor per la Universitat de Madrid, llegint la següent tesi: Es lógico y preciso incluir en el cuadro de asignaturas de la ense-ñanza oficial de la Medicina, la oftal-mología?, tesi que recollí la premsa, assolint un estat

d’opinió iniciada pel Dr. Gras i l’adhesió de diferents periodistes i dels doctors madrilenys: Lozano Caparrós, Lafoz, Castellana i d’altres. L’assignatura d’oftalmologia, a no tardar, va ser in-closa com a matèria oficial en la carrera de Medicina.

Casat amb la portoriquenya Rosita Revull Serra, hagué de traslladar-se a l’illa de Puerto Rico per intervenir en el negoci de la seva família Serra. De retorn de l’illa caribenya, va establir-se de metge oftalmòleg a la seva ciutat de Reus, exercint fins a l’any 1920 quan s’encarregà de la seva consulta el meu pare, el Dr. Francesc Gras Rebull.

Gras Fortuny va ser corresponsal de l’’Ateneo Antropológico de Madrid’. L’any 1905, l’‘Academia de Higiene de Cataluña’ el nomenà president hono-rari del ‘I Congreso Regional de Hi-giene de Barcelona’. També ingressà per oposició al ‘Cuerpo de Inspectores Provinciales de Sanidad’ en situació d’excedent i alternà l’exercici profes-sional amb l’estudi i publicació de te-mes de medicina: Higiene de las escue-las (Madrid, 1883); Trabajos escolares causantes de miopía (Madrid, 1884); El parasitismo y la antisepsis en of-talmología (Barcelona, 1905). La seva obra més coneguda va ser Higiene de la vista (Reus, 1909), dividida en dues

parts: la primera inclou estadístiques de la ce-guesa a Espanya, manera de combatre-la, estudi climàtic, sequera del sòl, gènere de cultius, etc., i, en la segona part, dóna mesures d’higiene ocular a les escoles, disseny de taules i cadires per evitar defectes escolars de la visió, reconeixements periòdics escolars, etc.

Referent a la queratoplàs-tia, tractament quirúrgic de les greus opacitats corneals, a la Revista de Medicina y Ciru-gía Prácticas (Madrid, 1910),

apareixen anotades les anteriors expe-riències quirúrgiques de l’any 1883, em-prant còrnies de conill, practicades pel Dr. Francesc Gras Fortuny.

La Medicina Contemporánea (1887-89)Dr. Francesc Gras SalasMetge oftalmòlegCol·legiat amb més anys d’antiguitat (núm. 4300143)

Page 33: Edició Galens 192

33

Abril2016

OPINIÓ

Nos mordemos los dedos si el dependien-te se chupa el dedo para facilitar el despe-gue de la bolsa en la que va a introducir el comestible, como por ejemplo y sin que yo trate de señalar a nadie con el dedo, podría ser una barra de pan.

Pero como el cliente no se chupa el dedo, no lo interpreta como un gesto de enjuague de lo que ha estado en contac-to con billetes y monedas de los cobros precedentes o, quién sabe, si con paisajes

todavía más impúdicos. Ante esa escena ya no encuentra que la vianda está como para chuparse los dedos. Seguramente preferirá abandonarla sobre el mostrador con un gesto que diga, chúpate esa.

Quienes así actúan demuestran no tener dos dedos de frente y se están pi-llando los dedos pues la sociedad ya alza el dedo reclamando un sentido de la hi-giene más propio del siglo XXI. Los en-cargados no deben seguir sin mover un

dedo ante estas esporádicas conductas.Por lo pronto yo empezaré por rega-

larle el periódico que le he prestado a mi vecino de barra en la cafetería. Ha pasa-do las hojas mamándose el dedo en cada página.

Qué cochino.

Tants de carrers caminats,barris i racons perduts,cops i més cops transitats.

Tants i tants pisos pujats,ara mateix ben feixucs,i abans, a salts, escalats.

Tants de pacients visitats,Néts, uns, d’avis coneguts,de joves també auscultats.

Tants i tants consells donats,formulismes saberuts,de vegades encertats.

Tants tractaments receptats,sempre atents a novetats,xarops, pastilles, pegats...

Tants de dies esmerçats,assistint els desvalgutso al capsal dels desnonats.

Tants de llibres consultatsllegint fins a quedar espremuts,per anar més preparats.

Tants de papers arranjats,enutjosos, costeruts,piles de certificats.

Més d’un cop aquella tascaet deixava atabalat.Més d’un cop i més de quatreHom se’n tornava cansat.

I tot d’una arriba un diaen què per fi et fas cabald’uns cabells blancs, una filaque és la teva... tant es val.

La joventut ha fet via,i amb ella tota la vida,una vida amb els malats.

El balanç d’aquesta empresano és senzill de resumir,Com mesurar les errades?

I com es pot definirquan l’agraïment t’expressen,el que sents i no saps dir?

Ha estat clarobscur el trajecte,amb algun tram rebregat,però aquell ànim d’algun diacrec que sí que ha perseverat,ningú deixa de ser el que era,som el que hem fet i hem estat.

Chuparse el dedo

Retrospectiva

Dr. Julio Garzo MataCol·legiat núm. 4300694

Dr. Pere Sanvisens HerrerosCol·legiat núm. 430089

Los encargados no debe seguir sin mover un dedo ante estas esporádicas conductas

Page 34: Edició Galens 192

34

Abril2016

“Mai he intentat vendre res que jo no hauria comprat”

Àlex OssóReconeixement als 26 anys de servei al COMT

Té relació amb el COMT des de 1989, quan la Junta d’aquell moment va de-cidir crear una assessoria d’asseguran-ces vinculada a una corredoria i deixar de dependre d’una sola entitat. Amb aquest criteri, la institució es va posar en contacte amb l’Àlex Ossó, qui ja es dedicava plenament al sector. La po-sada en marxa del servei va funcionar i el bon rendiment va motivar un pacte de serveis amb Caixa Tarragona l’any 1995, que va durar uns 5 anys. L’any 2000 es va trencar aquesta vinculació i es va establir amb la corredoria del Col·legi de Metges de Barcelona. Ossó, referència indiscutible de les assegu-rances al COMT es va haver de jubilar anticipadament fa uns mesos per mo-tius de salut. -Té contacte amb els seus clients?-Sí, tenim una relació maca. Ens hem fet grans plegats. Hi ha clients que són amics, sé que m’hi consideren i s’hi consideren i això és un valor, un patri-moni. Sempre n’hi haurà algun que es-tigui descontent per alguna cosa, és in-evitable, però et puc dir que ens n’hem sortit de totes les guerres. També t’he de dir que abans tot era més fàcil. Sóc al món comercial des dels setze anys, mai he intentat vendre res que jo no hauria comprat. El que jo aconsello al client és allò que tinc, però en les seves circums-tàncies i amb el meu criteri més sincer, sense estar condicionat per cap oferta, per cap motivació comercial extra pro-fessional. Sempre ho he intentat fer així, la gent no sé si n’és conscient.-Suposo que sí, en la mesura que se’l situa com un referent dins el Col·legi.-Només puc dir que això m’emociona. No els he tingut com a clients, sinó com alguna cosa més. Me n’he preocupat molt, m’he intentat posar a la seva pell. Això, si m’apures, a curt termini és an-

ti-comercial o anti-productiu perquè a vegades les empreses volen resultats al minut. -Fa un moment deia que abans tot era molt diferent. Per què?-El mercat era més personalitzat i teni-es més accés als centres de decisió de les companyies, per poder defensar els interessos del teu client. D’altra banda, aquests centres també eren molt més propers, hi havien delegacions. En el fons, el que ha canviat és molt complex i molt senzill a la vegada. Quan jo vaig començar en el món de les asseguran-ces, als anys 70, el més important era signar un paper. Arribaves amb una proposta signada i ja podies tirar enda-vant i ser valorat. Als anys 80 es va in-tentar que si aquesta proposta generava una pòlissa, que es cobrés. Cap als anys 90, ja es va començar a dir que a més de cobrar-ho, havia de ser rentable. A la dècada dels dos mil, s’havia de vendre, de cobrar i, sobre tot, no tenir sinistrali-tat. Ser rendibles. Les companyies tam-bé s’han replegat. S’ha entrat en guerres de preus, la sinistralitat continua essent

la mateixa o més alta perquè es venen pòlisses que es fan servir de manteni-ment. La despesa està disparada, els preus baixen i els números no surten. A partir d’aquí pots esperar qualsevol cosa: ERE’s, plans de reestructuració, pujades indiscriminades de prima... Nosaltres, treballant com a corredoria, estem al mig de tot això i últimament és fa difícil mantenir l’equilibri entre els interessos de les companyies i mantenir el nivell habitual de servei que el nostre client es mereix. -Com pronostica que evolucionarà aquesta situació?-Estic convençut que tornarem a la pro-ximitat i al quilòmetre 0. Es farà molta cosa per internet, però al final sempre vindrà algú que dirà que ha tingut la idea ell i es tornarà al valor afegit de la persona. -M’han parlat de la seva afició pels fòssils i per la muntanya? On i quan van sorgir?-De ben jovenet, vaig començar a sortir per recollir fòssils i finalment em vaig decantar per l’escalada i l’alpinisme, que he practicat intermitentment des de llavors fins que he pogut. Durant les èpoques més intenses vaig anar per tot arreu i vaig obrir noves rutes a les mun-tanyes de Tarragona, Pirineus i Andes. Pel que fa als fòssils, igual, l’afició va sorgir de petit, quan vaig començar a arreplegar-ne. He anat absorbint co-neixements com una esponja consci-ent i inconscientment i últimament m’ha vingut de gust deixar anar part d’aquestes vivències. No tinc formació acadèmica, però, per exemple, ja m’han publicat una vintena d’espècies noves de fòssils de crustacis en diverses revis-tes mundials. Aniré fent si puc, perquè aquí hi ha un tema cabdal, que és la salut. Si tot va bé, anirem endavant.

Page 35: Edició Galens 192

35

Abril2016

ANUNCIS PER PARAULES

ALTES

BAIXES

Lloguer: Es lloga pis a Tarragona. Moblat, totalment equipat i en perfecte estat. Situat a la plaça Josep Roig i Raventós (davant de la Plaça de Toros). Menjador i dos dormitoris totalment equipats. Calefacció individual per gas i aire condicionat. Nevera, rentadora, TV, microones, vaixella... Molt ben orientat i lluminós. Quarta planta amb ascensor. Preu: 500 euros al mes. Telèfon: 690439074

Es lloga pis cèntric al carrer Governador González (cantonada amb carrer Fortuny) de Tarragona. Consta de dues habitacions, bany, cuina office i saló menjador. Moblat. Exterior. Parquet. Calefacció i aire condicionat. Interessats trucar al 977 222 253 o al 636 660 247

Venda: En Venda Centres Mèdics Catalunya Costa Daurada, SLU (Salou). Empresa dedicada a la medicina turística ven tres centres mèdics equipats, dos d’ells a Salou i un altre a Miami Platja. Per a més informació: Dr. Jorge Bonalumi. Telèfon: 629 169 174. Correu: [email protected]

Venda de Centre a Salou de 200m2, autoritzat per Sanitat com a centre mèdic, estètic i de cirurgia de consultori. Instal·lacions: Àmplia recepció i exposició de productes, dues sales d’espera (opció sala diàfana de 60m2 polivalent, 3 despatxos mèdics, sala de cirurgia ambulatòria, tres cabines, lavabo minusvàlids, aire condicionat, fil musical. Interessats contactar amb Maria José Ramírez: +34 934 125 043 Correu: [email protected]

Altres: Es cedeix Consultori de Radiologia a ReusEl Dr. Josep Ignasi Barber Escrivà, metge radiòleg en exercici des de fa 42 anys, cedeix per jubilació el seu consultori de radiologia a qui de forma individual, grup o empresa, li interessi continuar l’activitat. Per a més informació: Dr. Barber. Telèfons: 671 621 914 / 977 311 054. Correu: [email protected] Adreça: Gabinet de Radiologia Radiodiagnòstic Dr. Barber. Passeig Sunyer, 45, baixos. 43202 Reus.

L’ACUDIT

Núm. Col Cognoms, Nom

4301591 FONT SIERRA, FIDEL FRANCISCO

4302121 GRAU GILABERT, XAVIER

4303926 LLORDACHS MARQUES, FREDERIC

4304739 ONRUBIA CASTRO, SILVIA

4304912 CALLAO MOLINA, VIRGINIA

4305186 RUIZ CASELLAS, MARIA MONTSERRAT

4305328 JUANPERE SIMÓ, SARA

4305794 MARTINEZ VERGARA, LUIS FERNANDO

4306330 GARRIDO ARENAS, DIANA

Núm. Col Cognoms, Nom

4306331 RIOS RIOS, MARTA

4306563 FABIAN PAULINO, JOSE GREGORIO

4306564 ESPINAL DE CONTRERAS, ELIANA

4306565 GUTIERREZ LOPEZ, ESTELA

4306566 DE LA PAZ FIGUEREO, LEONEL

4306567 ZERPA ZERPA, VANESSA ANDREINA

4306568 MAÑAS GOMEZ, MARIA JOSE

4306569 PIÑA BATISTA, KELVIN MANUEL

4306570 RIUS GORDILLO, NEUS

Núm. Col Cognoms, Nom

4306571 PINO GONZALEZ, ERIC EDGARDO

4306572 MARTINEZ PELAEZ, EMMA C.

4306573 AVECILLAS CHASIN, JOSUE MOISES

4306574 FERRERES ALBERT, EVA MARIA

4306575 MARTI GARRIDO, BLANCA

4306576 SALINAS PEÑA, JUAN RAUL

4306577 CASTELLA CAPSIR, CRISTINA

4306578 KINGA , NAGY

4306579 MARULANDA VARGAS, KARINA DEL VALLE

Col·legiat Nom Data baixa Causa

4300352 ESCODA SALES, JOSEP M. 2/10/2016 DEFUNCIO

4300462 ARIAS VALLS, SALVADOR 1/13/2016 DEFUNCIO

4300503 MIRALLES MARRERO, RODRIGO 11/22/2015 DEFUNCIO

4300571 PEREZ ALVAREZ, JOSE LUIS 11/30/2015 DEFUNCIO

4300690 SARDA AURE, PILAR 2/8/2016 DEFUNCIO

4300869 RADA IGUZQUIZA, EMILIO 1/26/2016 DEFUNCIO

4300961 MARTORELL LLORT, PERE JOAN 2/10/2016 DEFUNCIO

4301363 SABATE MONTAGUT, JOSEP 1/20/2016 CESSAMENT

4301570 OLIVE PLANA, JOSEP MARIA 12/12/2015 DEFUNCIO

4301886 ALVAREZ ANGEL, JOSE LUIS 11/29/2015 DEFUNCIO

4301999 RICART HERNANDEZ, GASPAR 11/25/2015 DEFUNCIO

4302372 GUTIERREZ CASADO, CARLOS 2/3/2016 DEFUNCIO

4302454 BELMONTE CUELLA, PABLO 12/23/2015 VOLUNTARIA

4302503 MIRALBELL GUERIN, ROSA Mª 2/24/2016 IMPAGATS

4303203 COMINO CILLEROS, JESUS 2/24/2016 IMPAGATS

4303396 BARDAVIO ARA, FRANCISCO JAVIER 12/31/2015 TRASLLAT

4303775 MARTINEZ HERAS, M. PILAR 12/21/2015 TRASLLAT

4304579 MARTINEZ VELASCO, NATHALIA 2/24/2016 IMPAGATS

Col·legiat Nom Data baixa Causa

4304765 CRISTOBAL ANDREU, FERNANDO 3/11/2016 CESSAMENT

4304952 COLOMER ASENJO, INGRID 12/31/2015 TRASLLAT

4305138 UNEKEN, PETER 12/30/2015 TRASLLAT

4305299 CORRALES CRUZ, ANDRES 3/15/2016 TRASLLAT

4305396 GUILLEMAT FONT, YOLANDA 12/31/2015 TRASLLAT

4305551 SATIRO MENEZES, ALEXANDRA 2/24/2016 IMPAGATS

4305739 ESTADELLA SERVALLS, MARIA JOSE 1/20/2016 TRASLLAT

4305754 FILIU LEIVA, ELISA 1/25/2016 TRASLLAT

4305819 LASTRA CASTILLEJOS, EDMAR- EMDY 2/1/2016 TRASLLAT

4305900 JOVE MARTINEZ, MARIA TERESA 2/4/2016 TRASLLAT

4305948 CAMPS ., MIGUEL ANGEL 12/2/2015 TRASLLAT

4305962 GWYNN ESPINOLA, STEVE MARC 2/29/2016 TRASLLAT

4306020 GABERNET FLORENSA, ROSA MARIA 1/5/2016 TRASLLAT

4306057 BIDEGAIN RAMIREZ, MARIA CRISTINA 3/15/2016 TRASLLAT

4306182 ARGUELLO , MARIA PATRICIA 2/24/2016 IMPAGATS

4306313 RABAZA GINER, VANESSA 2/10/2016 TRASLLAT

4306528 MARTINEZ FERNANDEZ, TERESA 3/15/2016 TRASLLAT

4306551 TELLEZ VELAZQUEZ, ROBERT 11/11/2015 TRASLLAT

Page 36: Edició Galens 192