Edició Galens 191

36
REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA Desembre de 2015 - Núm. 191 GALENS Aprofundim en la immunoteràpia amb verí d’himenòpters Entrevista als Drs. Palacios i Biarnés, cooperants del COMT Consulta l’agenda d’actes de Nadal del Col·legi El Col·legi reconeix la trajectòria dels seus metges

description

· El Col·legi reconeix la trajectòria dels seus metges · Aprofundim en la immunoteràpia amb verí d'himenòpters · Entrevista als Drs. Palacios i Biarnés, cooperants del COMT · Consulta l'agenda d'actes de Nadal del Col·legi

Transcript of Edició Galens 191

Page 1: Edició Galens 191

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Desembre de 2015 - Núm. 191

GALENS

Aprofundim en la immunoteràpia amb verí d’himenòpters

Entrevista als Drs. Palacios i Biarnés, cooperants del COMT

Consulta l’agenda d’actes de Nadal del Col·legi

El Col·legi reconeix la trajectòriadels seus metges

Page 2: Edició Galens 191

A.M.A. TARRAGONABaixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 [email protected]

A.M.A COMPAÑÍALÍDER EN SEGUROS DECOCHE POR CALIDAD

PERCIBIDA, FIDELIDAD Y PRESCRIPCIÓN

Fuente: Informe anual ISSCE(dic 2014)

AMPLIA RED DE TALLERES PREFERENTES

REPARACIÓN Y SUSTITUCIÓN DE LUNAS A DOMICILIO

CON DESCUENTOS DE UN 50% POR NO SINIESTRALIDAD

PÓLIZAS DE REMOLQUE

LIBRE ELECCIÓN DE TALLER

ASISTENCIA EN VIAJE 24 HORAS DESDE KILÓMETRO CERO

PERITACIONES EN 24 HORAS

RECURSOS DE MULTAS

DECLARACIÓN DE SINIESTROS POR TELÉFONO E INTERNET

en su seguro de Automóvil60%

bonificación

(*) Promoción válida para presupuestos de nueva contratación, realizados entre el 16 de octubrey el 31 de diciembre de 2015. No acumulable a otras ofertas. Consulte condiciones en su oficina provincial A.M.A.

Hasta un

Síganos en

Tarragona Autos 60% A4.pdf 1 06/11/2015 9:22:12

Page 3: Edició Galens 191

3

Desembre2015

SUMARI

Edita:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

President:Dr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del Consell de Redacció:Dr. Jaume Fontanet Torres

Direcció:Helena Sabaté Tomàs

Consell de Redacció:Fernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier Allué

Redacció:Via de l’Imperi Romà, 11 bis43003 TarragonaTel.: 977 232 012 - 977 232 006Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:TSH Comunicació 2008 SLCarrer Manuel de Falla, 1243005 [email protected] 211 154

Distribució:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT)

Imprimeix:Indugraf Offset

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Tirada:3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Èxit de la diada col•legial 2015

6 ACTUALITAT

Celebra el Nadal amb el COMT

13 ACTUALITAT

Com es controla l’al•lèrgia a les picades d’himenòpters

16 ACTUALITAT

El projecte dels metges cooperants del COMT a Guatemala

18 ENTREVISTA

Intensa activitat cultural i social al Col·legi

22 VIDA COL·LEGIAL

El movimentantivacunes

33 OPINIÓ

Page 4: Edició Galens 191

Desembre2015

Page 5: Edició Galens 191

5

Desembre2015

Fernando Vizcarro Bosch. President

EDITORIAL

Els metges sempre hem fet i farem costat a la societat

a la qual servim. No només per professionalitat sinó

perquè nosaltres també formem part d’aquesta soci-

etat i sabem prioritzar les necessitats urgents que a

tots ens afecten molt per damunt de les nostres lícites

i irrenunciables reivindicacions professionals. Estem

convençuts que aquesta responsabilitat i aquest es-

forç col·lectiu dels metges serà la base del nou com-

promís amb la societat, el qual estem disposats a as-

sumir per damunt de qualsevol altre condicionant.

El Col·legi de Metges i la societat volem el mateix,

un sistema de salut pública de qualitat, equitatiu,

amb cobertura universal i finançament sostenible,

compatible i complementari amb un sector sanitari

assegurador i privat amb els mateixos controls i com-

promisos de qualitat. I és aquí que, lluny de demagò-

gies poc pràctiques i d’una ètica qüestionable, farem

costat a la societat i exercirem les nostres responsabi-

litats en matèria de salut. Tot això ens ho trobem en

el context d’incertesa política en el qual el nostre país

està immers, no sols per la crisi econòmica, sinó per

la manca d’una solució política, arran de les darreres

eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de

setembre.

La Junta de Govern del Col·legi està treballant de

valent per afrontar els reptes que tenen plantejats

tant el sistema sanitari com els metges. Espero que els

propers mesos puguem començar a fer-los més explí-

cits i, sobretot, aconseguim fer-los realitat. Mentres-

tant, continuarem insistint en la nostra acció sobre

els sectors de la professió més desafavorits.

Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos unes bones

festes i un any 2016 ple d’il·lusions que es puguin

traduir en una renovació de l’esperit d’optimisme i

ens porti cap a uns temps, si més no, més favorables

i tranquils.

La sanitat i la societat

“El Col•legi de Metges i la societat volem el mateix, un sistema de salut pública de qualitat, equitatiu, amb cobertura universal i finançament sostenible, compatible i complementari amb un sector sanitari assegurador i privat amb els mateixos controls i compromisos de qualitat”.

Page 6: Edició Galens 191

6

Desembre2015

ACTUALITAT

Dues-centes persones es van aplegar el passat dos d’octubre al Semina-ri, on va tenir lloc la diada col·legial 2015. Aquest emotiu esdeveniment anual té per objectiu reconèixer la trajectòria de metges e institucions, agraint-los la seva tasca al servei de la sanitat i la seva contribució al des-envolupament de la professió. L’ac-te va comptar amb la participació de col·legiats, autoritats, familiars i amics.

Enguany, el Col·legi Oficial de Met-ges de Tarragona (COMT) va ator-gar la màxima distinció col·legial, la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, al Dr. Santiago Mallafré Gimeno, com a màxim exponent del tradicional metge de capaçalera, en reconeixe-ment dels seus mèrits professionals i humans durant la seva llarga tra-jectòria i vinculació a la institució. La presentació de la seva figura la

va realitzar la seva filla, la Dra. Mar-ta Mallafré, qui va incidir en la seva dilatada carrera, nodrint-la d’anèc-dotes familiars i professionals –veure pàgines següents-.

A més, la Junta de Govern també va concedir les medalles d’or als Drs. Carmen Mateo Corbalan i Francesc Gras Salas. A la primera, ginecòlo-ga, per la seva dedicació a la profes-sió mèdica a les Terres de l’Ebre i la seva vinculació a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. La seva presen-tació la va realitzar una de les seves excompanyes, la cap de ginecologia de l’Hospital, Dra. Milagros Rubio, qui va recordar el seu compromís i lluita per la professió mèdica. Al segon, insigne oftalmòleg de Reus, se li va atorgar la medalla d’or per la seva professionalitat i vinculació amb la societat del Baix Camp i amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de

Catalunya i Balears, així com amb l’Hemeroteca Mèdica de Reus. La in-troducció a la seva figura la va fer el Dr. Eduard Prats, qui ha mantingut llargues converses amb ell i n’ha re-produït una entrevista al llibre “Me-dicina, metges i malalts”.

A l’acte, on hi van participar el de-legat territorial del Govern, Joaquim Nin i la tinent d’alcalde de comerç, relacions ciutadanes i universitats, Elvira Ferrando, també es va lliurar un premi de reconeixement a les ins-titucions sanitàries del territori. En-guany, el Col·legi va acordar distingir la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla per la seva trajectòria i els seus serveis a la demarcació, amb motiu de la celebració del seu 550è aniversari. El director general i ge-rent de la xarxa sanitària i social de Santa Tecla, Dr. Joan Maria Adserà, va fer un repàs a la tasca que ha dut

La Junta de Govern va concedir la màxima distinció col·legial, la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, al Dr. Santiago Mallafré Gimeno

El Col·legi ret homenatge als professionals i les institucions sanitàries de la demarcació

La sala d’actes del Seminari es va omplir de gom a gom de col·legiats i de familiars i amics dels metges guardonats.

Page 7: Edició Galens 191

7

Desembre2015

ACTUALITAT

a terme la fundació durant els seus cinc segles de vida. En aquest cas, l’encarregat de recollir la distinció va ser el president de la Fundació Hos-pital de Sant Pau i Santa Tecla, mos-sèn Joan Aragonès.

Els joves també van tenir cabuda a la jornada. La Junta de Govern va re-conèixer a la millor expedient MIR de l’escola CTO del Col·legi de l’exerci-ci 2014/2015 que ha triat realitzar la seva especialitat a la demarcació, la Dra. Sara Tameish. La seva presenta-ció la va realitzar el vocal de formació del Col·legi i professor de medicina legal de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Francisco García Sayago, qui va destacar els seus excel·lents resultats acadèmics. La Dra. Tameish està fent la residència en Obstetrícia i Gineco-logia a l’Hospital Sant Joan de Reus.

Col·legiats des de 1965El reglament d’honors de la institu-ció també contempla el lliurament de la insígnia col·legial a tots aquells metges que porten més de cinquan-ta anys de col·legiació, com a mostra de gratitud per la seva tasca, la seva pertinença i fidelitat al col·legi. En-guany, aquests metges són: Dra. Mi-sericòrdia Aguiló Bacardí, Dr. Rafael

Albiol Molné, Dr. José Balsells Lo-perena, Dr. Heraclio-Manuel Bueno Domínguez, Dr. Jaume Fontanet Tor-res, Dr. Tomás García Gallego, Dr. Jai-me Luis Grau Gilabert, Dr. Salvador Grau González, Dr. Juan Grau Lleixà, Dr. Manuel Juste Parrilla, Dr. Romà Massot Punyet, Dr. Ramon Monegal Espinosa de los Monteros, Dra. Aure-lia Moreno Castilla, Dr. Eduard Prats

Alonso, Dr. Ramon Reverter Balada, Dr. Victor Rull Cañellas i Dr. José Luis Sardaña Blasco. En nom dels guar-donats, el Dr. Massot va dirigir unes paraules als assistents, repassant els canvis viscuts en aquest mig segle, “on l’avenç diagnòstic i terapèutic de la medicina ha sigut prodigiós, dirí-em que ja som al futur, hi ha molts més hospitals amb tecnologia pun-ta”. Tot i així, Massot va manifestar la necessitat de recordar “l’oblidat consell de René Laënnec: ‘Escolta, escolta el pacient, t’està dient el di-agnòstic”.

En aquesta línia, el president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, va agrair a tots els facultatius i en parti-cular, als premiats, la seva dedicació a la professió. A més, va reiterar el compromís de la institució en la de-fensa i millora de la sanitat pública. “Si la qualitat del sistema, en general, no s’ha vist afectada aquests darrers anys ha estat sobretot pel compromís ètic dels professionals sanitaris”, va recordar. D’altra banda, també va de-manar al conjunt de les forces políti-ques i als diferents agents del sector que concentrin esforços i propostes en fer possible “la viabilitat i millora del nostre sistema”, va concloure.

El president del Col·legi de Metges, Dr. Fernando Vizcarro, va pronunciar el discurs inaugural de la jornada.

El president va agrair als facultatius guardonats la seva dedicació a la professió.

Page 8: Edició Galens 191

8

Desembre2015

ACTUALITAT

El passat 2 d’octubre, el Dr. San-tiago Mallafré Gimeno va rebre la màxima distinció col·legial, la Creu de Sant Cosme i Sant Damià. Reproduïm a continua-ció les paraules de la seva filla, la Dra. Marta Mallafré, qui va introduir la seva figura:

“Em dic Marta Mallafré, sóc pediatra, filla del Dr. Santiago Mallafré Gime-no i formo part d’aquesta llarga fa-mília de metges. En primer lloc, vull agrair al Col·legi de Metges haver-me donat la possibilitat de participar en aquest acte. Els hi vull agrair també a tots vostès que siguin avui aquí pre-sents.

Fa unes setmanes em van trucar des del col·legi per demanar la meva col·laboració en aquesta presentació. En un primer moment vaig pensar que era una tasca difícil, sobretot per algú com jo que no té l’hàbit de par-lar en públic. Però poc a poc em vaig anar engrescant. Vaig demanar aju-da a persones de l’entorn laboral del meu pare, vaig contactar amb la Dra. Gras, amb l’Eugenia Palacios i amb el meu cosí, el Dr. Pere Pau Mallafré.

Entre tots em van proporcionar fotos del període de Creu Roja. Vaig aconseguir també altres imatges de l’entorn familiar i algunes més del seu període d’estudiant de medicina buscant d’amagat a casa dels pares, tot aprofitant un dels seus passejos.

El meu pare, forma part de la quar-ta generació de metges dins de la fa-mília Mallafré, junt amb el seu germà Pere i el seu cosí Josep Maria Sans. Els inicis d’aquesta nissaga els tenim documentats en el seu besavi, el Dr. Joan Mallafré Salort, fill de Vistabe-lla, posteriorment vingueren l’avi Juan Mallafré Torres, i el seu pare Joan Mallafré Guasch.

El Dr. Santiago Mallafré, dins del seu recorregut laboral ha participat en diferents línies de treball, com la medicina hospitalària, a l’antic hos-

pital de Creu Roja, o ambulatòria, al CAP de la plaça Castellers. Cal es-mentar també la seva participació durant els anys 70 en la docència a l’escola d’infermeria de la Creu Roja.

A la meva memòria queda la imat-ge del tapis de Miró de l’hospital de la Creu Roja o la cafeteria de la primera planta en les ocasions en que l’acom-panyàvem en alguna visita en dissab-tes o diumenges al matí, per veure aquell pacient que estava ingressat i que el tenia prou preocupat.

En la seva vessant professional, és un gran defensor de la visita a domi-cili, d’observar i escoltar al pacient, i sempre ha sigut poc amic dels estric-tes protocols. Sabreu que és una per-sona humil i pocs consells professio-nals m’ha volgut donar, però sempre m’ha recomanat: observar, escoltar les persones més enllà de les expli-cacions sobre la seva malaltia, tenir paciència, reflexionar i estudiar.

La seva passió per la visita domici-liària ha fet que durant molts anys, la seva imatge característica hagi estat la d’ell caminant ràpid pels carrers de Tarragona, amb un cigarret a la boca i la bossa a la mà on porta tot el ne-cessari per fer la visita, saludant cada pocs metres o parant breument per respondre una consulta ràpida al mig del carrer.

Molts dels aquí presents són met-ges o tenen familiars directes dedi-cats a la medicina i poden entendre com la vida familiar queda molt lliga-da a l’activitat professional del met-ge. A casa sempre recordem aquella llibreta de domicilis que hi havia al costat del telèfon i que cada dia om-plia la pàgina, i quedava petita durant els períodes de la grip. O trobar-te’l a qualsevol punt de Tarragona a pas ràpid perquè ha de fer un domicili a la part alta o a la via augusta i d’allí fins al Serrallo.

Creu de Sant Cosme i Sant Damià

Dr. Santiago Mallafré Gimeno

El Dr. Santiago Mallafré Gimeno durant el seu discurs d’agraïment pel reconeixement.

Page 9: Edició Galens 191

9

Desembre2015

ACTUALITAT

“M’ha recomanat observar, escoltar les persones més enllà de les explicacions sobre la seva malaltia, tenir paciència, reflexionar i estudiar”.

En l’àmbit particular, el pare és re-flexiu i observador, té un posat se-riós, però només és un posat, ja que en el tracte poc a poc surt un sentit de l’humor fi, irònic i amb converses provocadores que, junt amb una ma-nera de parlar molt i molt personal, amb un to fluix, fa que en ocasions no saps si allò que acaba de dir no ho has sentit bé o si t’està prenent el pèl.

En el seu temps lliure és inquiet en la cerca d’informació. Gran lec-tor, amb preferència per tot allò que te relació amb la història de la seva ciutat, Tarragona. I que actualment ha ampliat amb cerques a internet a través de Google. De fet, ara, amb més temps lliure, passa llargues esto-nes assegut davant de l’ordinador. És també un bon coneixedor de la ciutat i de molts dels seus racons.

Quan vas amb ell pel carrer, t’ex-plica coses com que darrera d’aque-lla paret hi ha un jardí preciós o sota d’aquell altre queda un refugi amagat o sota de quins carrers passava el rec major. De fet alguns antics pacients ens recorden com sempre demanava, en acabar una visita, poder fer una ullada per la finestra o el balcó per

poder veure un racó de Tarragona amb una nova perspectiva.

També és coneixedor de moltes vides anònimes de tarragonins més enllà de la patologia amb dades com: “aquest senyor va ser jugador del Nàstic als anys 70” o “aquest senyor es banya tots els dies de l’any a la platja”.

Consultant episodis anecdòtics

amb els meus germans recordem que cada primer de mes arribava amb els talonaris de receptes, que havi-en d’estar segellats abans d’iniciar la consulta, i nosaltres, per cinc pesse-tes cada un, els segellàvem tots.

Forma part també dels nostres re-cords familiars un pilot de llum ver-mella que va quedar durant molts anys a l’habitació dels meus germans i que era on hi havia hagut temps en-rere una màquina radiològica, quan aquella sala era un despatx.

Bé, he volgut donar una pinzellada a la imatge del metge de capçalera des del punt de vista dels fills. I des del punt de vista professional, crec sincerament que el Dr. Santiago Ma-llafré, com altres metges de la seva generació i de generacions anteri-ors, mereix un sincer agraïment dels que en l’actualitat ens dediquem a la medicina, i en especial a l’atenció primària. Crec que la seva dedicació i el seu compromís han contribuït a engrandir la professió de metge a la nostra ciutat.

Moltes gràcies Dr. Santiago Malla-fré, muchas gracias Papá, moltes grà-cies a tots”.

La regidora de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando, acompanyada del president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, el Dr. Mallafré i la seva filla, la Dra. Marta Mallafré i el secretari general del COMT, Dr. Frederic Mallol.

Page 10: Edició Galens 191

10

Desembre2015

ACTUALITAT

La Junta de Govern del Col·legi va distingir la Dra. Carmen Ma-teo Corbalán, ginecòloga, per la seva dedicació a la professió mèdica a les Terres de l’Ebre i la seva vinculació a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. La seva presentació la va realitzar la Dra. Milagros Rubio, cap de ginecologia d’aquest hospital. Tot seguit, recollim les seves emotives paraules:

“Carmen nació en Teruel, pero se trasladó a Barcelona con su familia a los dos meses de edad. Cursó sus cu-atro primeros años de medicina en el Hospital Clínico de Barcelona. Sien-do alumna de cátedra de tocología, los dos últimos años de estudios los pasó en Santiago de Compostela. Fi-nalizada la carrera volvió nuevamen-te al Clínico, donde permaneció año y medio junto al Profesor González Merlo. Realizó la formación especi-alizada reglada (equivalente al MIR actual) en la Fe de Valencia. Desde allí obtiene plaza de adjunto en Te-ruel, donde permanece unos meses como adjunto de Obstetricia y Gine-cología.

Estando en Teruel le surge la opor-tunidad de traslado junto a su mari-do Javier Acuña a un hospital recién inaugurado, el Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, donde llegan en las Navidades del año 76.

Desde ese momento hasta su jubi-lación, Carmen Mateo forma parte del servicio de obstetricia y gineco-logía de dicho hospital. “Cap clínic” a los pocos meses y hasta su jubilación.

Los inicios, aunque según ha refe-rido siempre, divertidos, no fueron tampoco fáciles, única mujer en un servicio de hombres con el Dr. Pa-nisello como jefe de servicio y un hospital poco acostumbrado por aquel entonces a la feminización de la medicina. Le tocaron tiempos en los que a una mujer no se le suponía,

lo tenía que demostrar y mucho. Fue durante muchos años la única mujer médico del equipo de guardia y la única mujer médico que entraba en quirófano.

De todas maneras, Carmen recuer-da aquellos primeros años con muc-ha ilusión (así se lo he oído contar muchas veces), en un hospital lleno de personal joven, con pocas cargas familiares y muchas ganas de diver-tirse una vez cumplido el trabajo.

¿Y cómo es Carmen? Carmen es una persona alegre, divertida, de risa fácil, amable… El primer recuer-do que tengo de ella cuando llegué a Tortosa y no conocía a nadie, es para darme su número de teléfono para lo que necesitase e invitarme a su casa, siempre le he estado agradecida por ese gesto.

Una viajera incansable, siempre a los lugares más exóticos, que tambi-én nos ha proporcionado momentos muy divertidos en el servicio cuando

Pérez y Pla ¡pretendían cambiarte por camellos!

Una mujer comprometida y lucha-dora, fundadora del Sindicato médi-co en el hospital de Tortosa en el año 92 y miembro activo hasta su jubila-ción.

Capaz de enfrentarse a jefe de Ser-vicio, director, gerente, quien fuera cuando se trataba de defender las ideas que consideraba justas (por su-erte no te tengo de adjunto en el ser-vicio en este momento ¡¡Uff!!).

Buena compañera y buena pro-fesional. Le encantaban las largas sesiones de CCEE, sobre todo las pacientes de “oncogine” que sentían verdadera adoración por ella. Los primeros días que iba a tu consulta de oncología tras tu jubilación, las pacientes se quedaban paradas en el umbral al verme: ¿Qué hoy no está la Dra. Mateo? Para mí ha sido un orgu-llo y un placer trabajar contigo. ¡En-horabuena!”

Medalla d’or

Dra. Carmen Mateo Corbalán

La Dra. Mateo recull la medalla acompanyada de la Dra. Rubio, el Dr. Vizcarro i el Dr. Mallol.

Page 11: Edició Galens 191

11

Desembre2015

ACTUALITAT

La Junta de Govern va decidir guardo-nar a la Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla per tots els seus anys de servei a la demarcació, coincidint amb el seu 550è aniversari. El gerent de la xarxa sanitària i social de Santa Tecla, Dr. Joan Maria Adserà, va fer la presentació del guardó traçant el re-corregut històric de la institució. L’en-carregat de recollir la distinció va ser el president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, mossèn Joan Maria Aragonès.

550è aniversari de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

Reconeixement a institucions de l’àmbit sanitari

El Dr. Francesc Gras Salas, nascut a Reus, també va ser reconegut amb la medalla d’or del Col·legi en la diada 2015. El Dr. Eduard Prats, qui l’ha entrevistat en di-verses ocasions i així ha quedat plasmat en el llibre “Medicina, metges i malalts”, va ser l’encar-regat d’introduir el guardó apro-fundint en la seva figura.

El Dr. Gras prové d’una família de metges i potser per això, ben aviat va descobrir la seva vocació. El Dr. Prats va explicar que el seu avi i el seu pare ja es dedicaven a l’oftalmologia. Amb només quinze anys, el Dr. Gras ja es po-sava la bata blanca i assistia a les inter-vencions quirúrgiques que practicava el seu pare.

L’any 1945 es va graduar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barce-lona. “Acabada la carrera va ingressar al Departament Oftalmològic de l’Hospi-tal Clínic, on va romandre un any. Pos-teriorment va fer una estada a l’Hospi-tal Lariboisière de París i finalment es va traslladar a Madrid per cursar els es-tudis de doctorat al mateix temps que feia pràctiques medicoquirúrgiques a l’Instituto Oftalmológico de Madrid, on

va ser metge intern”, va concretar Prats. Poc després, l’any 1948, es va traslladar a Reus, on va exercir la pràctica privada fins a la seva jubilació a la seva consulta del carrer Llovera. Precisament el ma-terial d’aquesta consulta es pot visitar avui en dia a l’espai museístic de l’Hos-pital Universitari de Sant Joan de Reus.

El Dr. Gras també ha treballat al Cen-tre d’Higiene de la Jefatura Provincial de Sanidad des del 1956 i a l’Hospital Sant Joan de Reus, on va ingressar mit-jançant concurs el 1999. També ha estat

oftalmòleg titular per oposició de l’am-bulatori de la seguretat social de Reus.

A banda d’incidir en la seva carrera professional, el Dr. Prats també va fer èmfasi en que el Dr. Gras és un escrip-tor prolífic i un gran melòman, que ha escrit quatre llibres sobre els fets i la gent de la seva ciutat i va ser directiu de l’Associació de Concerts i de la So-cietat Recreativa i Cultural el Círcol de Reus, a més de vicepresident del Reial Aeroclub de Reus-Costa Daurada, entre d’altres.

Dr. Francesc Gras SalasMedalla d’or

El Dr. Gras agraeix les seves paraules al Dr. Prats, qui va realitzar la seva presentació.

El president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, mossèn Joan Maria Aragonès, recull la distinció.

Page 12: Edició Galens 191

12

Desembre2015

ACTUALITAT

El Col·legi també agraeix la fidelitat dels col·legiats durant la diada i per això, el president va lliurar un diploma i una insígnia a aquells membres que por-ten més de cinquanta anys vinculats amb la institució. En aquest cas va ser el Dr. Massot qui va dirigir unes parau-les als assistents en representació dels guardonats i va mencionar a grans trets els canvis viscuts en el sector durant

aquest mig segle. “El 1965 el nombre de metges “provincials” era d’uns set-cents, amb un 8 per cent de dones. Ara, amb un total de 3.100 facultatius la proporció femenina és del 50 per cent. Mentre la població de la província s’ha doblat, passant dels 400.000 habitants de fa mig segle als 800.000 actuals, la xifra total de metges s’ha més que qua-druplicat: mil sis-cents s’ubiquen a Tar-

ragona, nou-cents a Reus i sis-cents a Tortosa”, va afirmar Massot.

A banda, el facultatiu va lloar el pro-grés diagnòstic i terapèutic dels últims anys però també va assenyalar el “des-ànim” que viu el gremi i la necessitat de dialogar més amb el pacient. En aquest sentit, el Dr. Massot, parafrasejant La-ennec, va manifestar: “escolta, escolta el pacient, t’està dient el diagnòstic”.

Mig segle de pertinença al COMT

La Junta també va reconèixer a la mi-llor expedient MIR de l’escola CTO del Col·legi de l’exercici 2014/2015 que ha triat realitzar la seva especialitat a la demarcació, la Dra. Sara Tameish. La guardonada, que actualment està re-alitzant la seva residència a l’Hospital Sant Joan de Reus en l’especialitat de ginecologia i obstetrícia, va ser la MIR número 289. En aquest cas, la seva pre-sentació la va realitzar el responsable de la vocalia de formació del Col·legi i professor de medicina de la Universi-tat Rovira i Virgili, el Dr. Francisco Gar-cia Sayago. El Dr. va felicitar a la Dra. Tameish pel seu destacat currículum acadèmic i va destacar el seu esforç i entusiasme durant el seu període de formació.

Un reconeixement a l’excel•lència acadèmicaMillor expedient MIR 2014/2015

La Dra. Sara Tameish va ser guardonada pels seus bons resultats acadèmics.

Metges distingitsDra. Misericòrdia Aguiló BacardíDr. Rafael Albiol MolnéDr. José Balsells LoperenaDr. Heraclio-Manuel Bueno DomínguezDr. Jaume Fontanet TorresDr. Tomás García GallegoDr. Jaime Luis Grau GilabertDr. Salvador Grau GonzálezDr. Juan Grau LleixàDr. Manuel Juste ParrillaDr. Romà Massot PunyetDr. Ramon Monegal Espinosa de los MonterosDra. Aurelia Moreno CastillaDr. Eduard Prats AlonsoDr. Ramon Reverter BaladaDr. Victor Rull Cañellas Dr. José Luis Sardaña Blasco

El Dr. Romà Massot va dirigir unes paraules als assistents en representació dels guardonats.

Page 13: Edició Galens 191

13

Desembre2015

ACTUALITAT

Com cada any, el COMT ha preparat activitats per a tothom per a celebrar el Nadal. El proper dilluns 21 de desembre us esperem al Concert de Nadal del Col-legi, coorganitzat amb l’Escola i Con-servatori de música de la Diputació a Tarragona. L’acte tindrà lloc a les 20:00 hores a l’Auditori de la Diputació, al carrer Pere Martell número 2 de Tarra-gona. Serà un esdeveniment que reuni-rà l’orquestra de Cambra i l’orquestra Simfònica de la institució, formades per alumnes que cursen el Grau Pro-fessional i tenen entre 12 i 20 anys. La Simfònica reuneix als estudiants dels darrers cursos del Grau Professional i està formada per instruments de corda, vent i percussió. La de Cambra està for-mada pels alumnes més joves del Grau Professional i només és de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix). A més, en el repertori de cada orquestra hi haurà una obra amb solista. Enguany el con-cert va dedicat a l’associació Astafani-as, que va ser creada l’any 1966 i tre-balla amb les famílies amb disminuïts psíquics de les comarques de Tarrago-na. Tothom que ho vulgui podrà dipo-sitar un donatiu per a l’organització en una urna que se situarà a l’entrada de l’Auditori.

A més, com sempre, també esperem els més petits de la casa a la tradicional

festa infantil del COMT, que serà di-lluns 28 de desembre a les deu del matí. Hi haurà moltes sorpreses, ens visitarà el Patge Reial i es lliuraran els premis del concurs de dibuix infantil.

Si voleu jugar a la loteria, el número del Col·legi és el 89.167. Està reservat a l’Administració de Loteria número 18, a l’Avinguda Roma número 5 de Tarra-gona, on podeu adquirir-lo.

Celebra el Nadal amb el Col•legi

El dimecres 25 de novembre va tenir lloc la segona Assemblea de Compro-missaris ordinària de l’any. Durant la sessió, que es va celebrar a la seu de Tarragona i per videoconferència a les seus de Reus i Tortosa, es van aprovar per unanimitat els pressupostos del Col·legi corresponents a l’exercici del 2016. A més, també es va ratificar la cre-ació de la Secció de medicina privada i assegurança lliure del COMT.

La sessió va començar amb l’informe del president, Dr. Fernando Vizcarro,

qui va detallar la memòria d’activitats de l’últim exercici de la institució. A continuació, la vicepresidenta primera, Dra. Concepción Abril, també va infor-mar els compromissaris de l’activitat referent a les ajudes del programa de protecció social que ha atorgat la insti-tució durant els últims mesos.

El responsable de la vocalia de jubi-lats, Dr. Jaume Fontanet, també va de-tallar les jornades culturals i socials que s’han dut a terme. Així mateix, el secre-tari general de la institució, Dr. Frederic

Mallol, va presentar l’informe de secre-taria, fent un repàs general de l’activitat que ha dut a terme la Junta i les accions que s’endegaran properament.

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost del COMT pel 2016

Page 14: Edició Galens 191

14

Desembre2015

Realizamos el mejor asesoramientolaboral, fiscal y contable para tucentro especializado.

Ponte en buenas manosPonte en Servet.

[email protected]

977 81 00 57Consulta y cita previa:

Asesoria Fiscal y Consultoría

Servicio fiscal, mercantil y jurídicoGestiones administrativasTrámites administrativos y herenciasRepresentación fiscalSeguros

Av. Barcelona 130 local 4 · 43892 Miami Platja TGNPlaça Llibertat 11 · 43201 Reus TGN (con cita previa)

Page 15: Edició Galens 191

15

Desembre2015

ACTUALITAT

El 26 de novembre es va celebrar la XIX edició de les Jornades ACEBA al Centre Tarraconense El Seminari de Tarragona. Al voltant de 130 profes-sionals de la salut es van reunir per posar en valor l’economia social de les Entitats de Base Associativa (EBA). A la taula inaugural, on hi va participar el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro també hi van ser presents el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Dr. Josep Mercadé, la tinent d’alcalde i regidora de salut de l’Ajuntament de Tarragona, Ana San-tos, el president d’ACEBA, Dr. Joan Ma. Aranalde i el president del Comitè Organitzador de les jornades, Dr. Ra-mon Monegal.

Sota el títol “Sanitat pública amb va-lor afegit”, es van concórrer ponències i tallers sobre diversos temes, desta-cant la conferència inaugural, a càrrec d’Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Illa

va fer especial èmfasi en la necessitat de revertir i promoure les polítiques socials per enfortir l’estat del benes-tar. A banda, també es va dur a terme un debat entre els consellers de Salut de la Generalitat de Catalunya, on es

va fer un balanç de la trajectòria del sistema sanitari català fins als nostres dies. Va comptar amb la presència i participació de l’actual conseller, Dr. Boi Ruiz i els exconsellers Dra. Marina Geli i Dr. Xavier Trias.

El president del COMT inaugura les XIX Jornades ACEBA

Després d’un procés de dos anys i mig de renovació i modernització, el passat 17 de novembre l’Hospital Viamed Monegal va inaugurar seves les noves instal-lacions. Amb una inversió de sis milions d’euros, el centre ha posat en marxa un nou bloc quirúrgic, amb tres quiròfans d’aguts, una sala d’inducció i parts, una àrea d’esterilització, 6 places de REA, renovació del mobiliari i nous equips quirúrgics. A més, també s’ha reformat l’àrea d’urgències ampliant la capacitat a 5 boxes. A la segona planta s’hi ha creat una nova àrea de cirurgia major ambulatòria (CMA), amb dos nous qui-ròfans CMA, una àrea d’endoscòpies digestives i respi-ratòries i dues zones d’adaptació al mig, entre d’altres. Aquest centre acaba de complir 81 anys d’història a la ciutat.

L’Hospital Viamed Monegal inaugura les seves noves instal•lacions

La Galeria de Metges Catalans (www.galeriametges.cat) és una pàgina web dedicada a la memòria de doctors catalans distingits per una activitat professional desta-cada i que gaudeixen de prestigi entre els seus coeta-nis. El Dr. Jaume Fontanet, vocal de metges jubilats del Col·legi és l’autor de la biografia del Dr. Miquel Aleu i Padreny (Constantí, 1910- Tarragona, 2011], metge de capçalera, gran professional de la medicina i notable publicista amb gran dedicació a la vida cultural de Tar-ragona. Si trobeu a faltar alguna biografia i voleu redac-tar-la, poseu-vos en contacte amb el Col·legi.

El Dr. Miquel Aleu Padreny, present a la Galeria de Metges Catalans

Realizamos el mejor asesoramientolaboral, fiscal y contable para tucentro especializado.

Ponte en buenas manosPonte en Servet.

[email protected]

977 81 00 57Consulta y cita previa:

Asesoria Fiscal y Consultoría

Servicio fiscal, mercantil y jurídicoGestiones administrativasTrámites administrativos y herenciasRepresentación fiscalSeguros

Av. Barcelona 130 local 4 · 43892 Miami Platja TGNPlaça Llibertat 11 · 43201 Reus TGN (con cita previa)

Page 16: Edició Galens 191

16

Desembre2015

ACTUALITAT

Una picada d’abella o vespa en una persona al·lèrgica pot arribar a pro-vocar la seva mort. Si bé la majoria de persones simplement experimenten una molèstia, un grup més reduït de la població presenta reaccions greus, que en el pitjor dels casos poden su-posar un xoc anafilàctic i tenir afec-tacions als òrgans interns amb ma-reig, sensació d’ofec... Així és com descriu la reacció al·lèrgica que va patir una de les pacients del Dr. Gas-par Dalmau, al·lergòleg de Joan XXI-II, quan li va picar una abella a la seva parcel·la.

Es calcula que cada any passen per l’hospital entre tres i deu nou paci-ents afectats per reaccions greus a aquestes picades, a qui s’administra la immunoteràpia pel verí d’hime-nòpters que té una eficàcia del 98%. De fet, segons el Dr. Dalmau, la res-posta és immediata, “si el pacient no respon o la vacuna no és efectiva, se-gurament vol dir que no l’hem diag-nosticat bé”, apunta.

Per comprovar l’efectivitat d’aquest tractament, des de l’any 2007 el Dr. aplica la ‘repicada’, una prova d’ex-posició controlada per constatar que els pacients al·lèrgics al verí d’aquests insectes el toleren i que per tant, la vacuna ha fet efecte. Per això, es ci-ten els pacients a l’Hospital de dia, on se’ls hi provoca la picada d’abella i es controla la reacció del seu cos al verí. Aquesta operació es repeteix dues o tres vegades en els cinc anys que dura la immunoteràpia. Comença el pri-mer any que el pacient rep la vacuna, a l’equador i al final de la immunote-ràpia. En acabar, es repeteix aquesta operació un o dos anys després, per certificar que ha funcionat. Com que les vespes surten amb la calor, les proves s’efectuen condicionades per l’estació de l’any. “Comencem a par-tir de setmana santa i en fem fins al novembre”, apunta el facultatiu, que aplica aquest tractament a una qua-rantena de pacients anuals.

El desenvolupament d’aquesta al-

lèrgia està vinculat al grau d’exposi-ció. Tot i així, els apicultors professi-onals, per exemple, sempre van més protegits que els aficionats i per això són aquests últims els que desenvo-lupen amb més freqüència aquestes reaccions més greus. No obstant, també podrien influir-hi factors ge-nètics “però no està molt clar”, afir-ma el Dr. Dalmau. Si la taxa d’al·lèrgia a aquestes picades se situa entre el 3 i el 6% en la població general, en jardi-ners i apicultors aquesta xifra ascen-deix fins al 16%.

Les abelles que s’empren per la prova arriben a l’hospital subminis-trades per apicultors. Pel que fa a les vespes, les caça el mateix matí de la prova el Dr. Dalmau, qui presumeix d’haver desenvolupat una “tècnica de caça infalible”.

Preparació de la provaAbans de la ‘repicada’ el Dr. adorm les abelles i les vespes amb diòxid de carboni i els hi talla les potes del

L’Hospital Joan XXIII és l’únic centre català que realitza la repicada, una prova d’exposició per comprovar l’efectivitat de la vacuna d’himenòpters

Picades sota control

El Dr. Gaspar Dalmau adorm les abelles amb diòxid de carboni i els hi treu les potes del darrera i les ales abans de fer la repicada.

Page 17: Edició Galens 191

17

Desembre2015

ACTUALITAT

darrera i les ales, per tal que no pu-guin volar. Quan es despertin, esta-ran llestes per picar. Aquesta picada durarà uns 20 segons, de manera que el verí alliberat serà equivalent al de tres picades d’abella. Generalment, el resultat servirà per mostrar que el pacient està correctament protegit per la vacuna, però no sempre és així. En la tercera repicada que es realitza-va al centre, l’any 2007, una pacient va patir un xoc anafilàctic nou mesos després d’administrar-li la vacuna. Després de diverses proves i un anà-lisi exhaustiu del cas es va arribar a la conclusió que la vacuna no havia fet efecte perquè s’elaborava amb verins de vespes americanes, fet que es va corregir amb una solució específica feta amb verí de vespes europees.

L’hospital Joan XXIII és un dels pocs centres de l’Estat i l’únic català que realitza aquesta prova. “S’hauria de fer a tots els centres, però n’hi ha alguns on l’al·lergologia és deficitària i no hi ha prou temps per a fer-la, per això es deriven els casos aquí”, expli-ca el Dr.

En aquest sentit, el metge creu que la demarcació de Tarragona és un exemple per l’especialitat perquè hi ha un al·lergòleg a cada hospital. “Des de la Societat Catalana s’ha fet el llibre blanc d’al·lèrgies per posar un especialista per cada 50.000 ha-bitants. A Lleida només hi ha tres al·lergòlegs per tota la província i a Girona un”, conclou.

Els pacients se sotmeten a la repicada per comprovar l’efectivitat de la vacuna d’himenòpters. Durant els cinc anys que dura el tractament, es realitzen com a mínim dues o tres proves.

Page 18: Edició Galens 191

18

Desembre2015

ENTREVISTA

La Dra. Laura Palacios, directora del CAP Jaume I i el Dr. Miquel Maria Biar-nés, director del CAP Llevant de Tarra-gona, han tornat recentment del nord de Guatemala, on han visitat els mu-nicipis de San Miguel de Acatán i San Rafael La Independencia de la zona de Huehuetenango. Els dos metges han participat en l’estudi de les principals mancances d’atenció sanitària de la població de la zona i desenvolupen un programa endegat pel Comitè Òscar Ro-mero amb el suport de la secció de coo-perants del Col·legi per a pal·liar-les. Els Drs. ens expliquen en aquesta entrevis-ta les característiques del projecte i ani-men a tots els metges que ho vulguin a sumar-s’hi.

— D’on sorgeix la iniciativa de realit-zar aquest projecte a Guatemala?— Dr. Biarnés: Tenim un company je-suïta aquí a Tarragona, el pare Francesc Xammar –cofundador del Comitè de Solidaritat Òscar Romero de Tarragona i Reus– que treballa molt amb Centrea-mèrica i des de fa molts anys passa els estius allà, dóna classe a la Universi-tat... L’any passat va anar-hi i va conèi-xer la realitat d’una població indígena, la maia, que viu a l’altiplà de Huehu-etenango – al nord de Guatemala, a la frontera amb Mèxic–. D’entrada, el pare Xammar va desplaçar-s’hi per un tema pastoral, però va veure que en tema sa-nitari i de salut hi havia unes mancan-ces molt importants.

—I va posar-se en contacte amb vos-tès...—B: Sí, i ens va comentar que valdria la pena que hi anés algun metge de Tar-ragona per a que conegués la realitat de com viu la població i assenyalés les

“Ningú els hi ha explicat la importància de rentar-se les mans”

Laura Palacios i Miquel Maria Biarnés Metges cooperants del COMT

Els Drs. Palacios i Biarnés han visitat la zona per fer un estudi de les necessitats sanitàries.

Ambdós metges manifesten que la majoria de persones grans de la zona no s’havien visitat mai.

Page 19: Edició Galens 191

19

Desembre2015

ENTREVISTA

principals prioritats sanitàries que te-nen i què s’hi podria fer. A partir d’aquí, nosaltres ens hi vam desplaçar, vam conèixer les comunitats maies, les vam visitar i detectar les seves principals ne-cessitats.

—I quines són?—Dra. Palacios: Principalment l’assis-tència sanitària, allà hi ha un sol centre de salut públic per tota una comunitat de 60.000 persones.

—Com funciona allà el sistema sani-tari?—P: Sobre el paper, el sistema està molt bé. En principi és públic, gratu-ït i cobreix els medicaments, podries pensar que és equiparable al nostre. En canvi, quan hi arribes veus que la rea-litat és ben diferent perquè només hi ha un centre de salut per una població de 60.000 habitants. La seva dotació és d’un metge i cinc o sis infermeres professionals, que en teoria ofereixen assistència 24 hores, però a la pràctica, l’assistència la donen les infermeres i es basa en parts, maternal i vacunacions. L’assistència per malaltia pràcticament és inexistent. A més, el centre té una do-tació de medicaments tan baixa que no poden donar-ne als pacients. En con-seqüència, els usuaris al final no fan ús dels serveis públics perquè no obtenen resposta de les malalties que tenen. En aquesta zona també hi ha assistència privada, que és caríssima pels mitjans econòmics que té la població. En resum, no tenen una assistència accessible. Al centre de salut hi tenen una ambulàn-cia però no tenen diners per comprar gasolina. O el pacient paga la gasolina o l’ambulància no funciona.

—Quin ha estat l’objectiu del viatge?—B: El primer pas era fer un anàlisi. Veure-ho, visitar la població, detectar les necessitats que hi havia i fer propos-tes d’actuació. Un cop ho hem vist, hem pogut plantejar un petit projecte realis-ta i que s’ha pogut dur a terme.

—Com ho han fet?—P: Hem estat acollits per la parròquia de San Miguel de Acatán, el mossèn ens ha acollit a casa seva i ens ha muntat la

ruta de visites. La xarxa que té la par-ròquia és el nexe que ens ha servit per arribar a totes les comunitats. Tu arri-bes allà i ets una estrangera, no pots po-sar-te a fer una activitat perquè sí, has de tenir la presentació d’una part im-plicada a la societat. Aquesta ha estat la sort, a través del pare Luis Santos Iscoy, juntament amb el pare Francesc Xam-mar, es van posar en contacte amb nos-altres per encarar junts aquest projecte.

—En què consisteix el projecte que han endegat?—B: En primer lloc, en la posada en marxa d’un dispensari mèdic amb su-port de farmàcia i laboratori localitzat a la població de San Miguel de Acatán, però on hi poden accedir totes les co-munitats que hi ha disperses en aquesta

zona. En segon lloc, també volem crear una petita hostatgeria pels voluntaris que ens hi desplacem, per a reforçar l’equip del metge e infermera que esta-ran treballant allà, per donar continuï-tat durant tot l’any al projecte endegat. —P: La base serà la parròquia i la clíni-ca parroquial, que havia existit però que ara no estava en funcionament, només dispensaven una part de farmàcia. Ara no hi havia assistència sanitària perquè no tenien professionals per a fer-ho. Nosaltres aprofitarem la seva xarxa so-cial amb la infraestructura que tenia la clínica, on s’hi farà una remodelació per donar una assistència en condicions. Hem estat donant l’assistència en con-dicions impensables per a nosaltres. En aquesta estructura col·laborarem amb professionals d’aquí, animem a qual-sevol metge del col·legi que estigui in-teressat en fer una tasca de cooperació a posar-se en contacte amb el COMT i fer-ho. Fa poques setmanes que han tornat les Dres. Vanesa Revuelta i Henar Fernández, que també s’han desplaçat a la zona per donar continuïtat al projec-te.

—Quin paper hi jugaran els professi-onals locals?—P: La idea és que aconseguim la con-tractació de professionals del país per-què mentre no puguem ser-hi nosaltres ells continuïn donant aquesta assistèn-cia, aquesta part és el compromís de la diòcesis de Huehuetenango i de la parròquia de San Miguel. Ells ens dona-ran el suport des del lloc i nosaltres el coneixement i els mitjans que puguem. La idea és que el projecte sigui autosu-ficient. No volem suplir la responsabi-litat del seu estat de donar l’assistència pública que li correspon, serà una assis-tència privada però intentant que sigui amb un preu absolutament assequible i èticament adequada, assegurant que el que se’ls hi fa és el que s’ha de fer i no hi ha altres interessos econòmics. Això sí que ho vam detectar, que l’assistència privada a vegades era una mica repro-vable èticament. La corrupció és molt palesa.

—Quins terminis es fixen per imple-mentar el projecte?

«Hi ha un sol centre sanitari públic per tota una comunitat de 60.000 persones»

Page 20: Edició Galens 191

20

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

—B: Aquesta acció ens la plantegem a tres anys vista. El servei públic és fatal, hi havia molta part dels metges d’allà que estaven en vaga perquè els hospi-tals no tenen medicació ni mitjans per poder atendre els malalts com toca. No és que ells no en sàpiguen sinó que no tenen mitjans i estan denunciant-ho, però és un tema del seu Govern i del país. Si la situació millora i el sistema públic de salut dóna l’assistència com toca, no tindrem raó de ser. Això seria l’ideal, que només fóssim necessaris per fer-hi turisme. —P: Som una mica ambiciosos i no no-més ens volem quedar amb temes assis-tencials, també volem donar una orien-tació de formació a la població i d’ajuda als professionals que treballin en l’as-sistència. Hem detectat moltes carènci-es, no perquè ho facin malament, sinó perquè per exemple, ningú els hi ha explicat la importància de rentar-se les mans. Podrem ajudar molt facilitant guies clíniques o material formatiu.

—L’assistència que feien era gratuï-ta? —P: Nosaltres anàvem a les comuni-tats presentats per la parròquia, però ells venien a visitar-se, no a que els hi donéssim caritat. Amb el mossèn vam acordar cobrar 5 quetzals, que és com

mig euro, perquè ells donessin valor a que pagaven la visita. Així cobríem les despeses de gasolina, transport, traduc-tors, medicaments... D’aquests últims en vam portar, però ràpidament ens en vam quedar sense. —B: Són una gent molt digna, no volen donatius. Ells no ho viuen com gent que els hi va a donar res. Els diners recaptats se’ls ha quedat la parròquia per finan-çar el projecte, la remodelació de la clí-nica i la creació de l’espai per als futurs cooperants.

— En quin idioma es comunicaven?—P: No saben espanyol, parlen en aca-teco, que és la seva llengua pròpia. Ens havíem de comunicar amb traductors, sense ells no haguéssim pogut fer res.

—Quines són les patologies més co-munes que hi han detectat?—B: Els nens sobretot tenen diarrees cròniques per temes d’infeccions intes-tinals. Això s’agreuja per l’alimentació, hi ha falta de llet, de calç... No hi ha fam però hi ha baixa talla, desnutrició, ra-quitisme.

—En què es basa la seva alimentació?—P: La dieta és molt pobre, basada en el consum de milpa –moresc-, poque-ta carn i verdures. De fruites en tenen

poques, sí que hi ha varietat però no les poden comprar. De conreu n’hi ha molt poc: préssec, banana, mango i poca cosa més. Les pomes les importen de Mèxic. L’aigua l’agafen directament dels pous i de les muntanyes.

—I en adults, quines són les patologi-es més freqüents?—B: També hi ha malalties bàsiques com la hipertensió arterial i la diabetis, tot el tema ossi, l’artrosi. Hi ha molta patologia gàstrica, com la gastritis. Hi ha temes d’inflamació intestinal tam-bé relacionats amb l’alimentació. Hem detectat molts problemes de catarac-tes, no hi veuen, queden cecs. El tema de pterigions a nivell ocular, que també fa que arribin a la ceguesa. En general, amb petites intervencions es podria canviar molt la vida de la gent. Per exemple, per curar les infeccions intes-tinals dels nens, amb tractaments molt econòmics, molt barats, allà els hi solu-ciones molts problemes. Per poc que es faci, per ells ja representa moltíssim. —P: La població és molt jove, la pirà-mide de població de Guatemala de baix és molt ampla. Tenen molts fills i una esperança de vida que no arriba als 70 anys. Lògicament, de malalties degene-ratives en veus poques i de malalties ti-pus càncer no n’hi ha tantes. Els adults

Les patologies infantils més comunes són per temes d’infeccions intestinals. «No hi ha fam, però hi ha desnutrició», afirma el Dr. Biarnés

Page 21: Edició Galens 191

21

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

que han passat la criba de nens són els més forts. Les patologies són general-ment agudes, quan trobes patologia crònica com la diabetis i la hiperten-sió, que n’hi ha forces, el problema és la continuïtat del tractament. En aquest sentit també hi ha diferències culturals.

—Quines?—P: Tu els diagnostiques, els hi poses un tractament i quan acaben la capsa el deixen. A banda que potser no tenen possibilitat de trobar una altra vegada el medicament ni diners per comprar-lo, tampoc tenen la mateixa cultura. Quan els hi dones un medicament ells pen-sen que els curarà, no són conscients que tenen una patologia crònica i que s’ho han de prendre sempre. El Servei Nacional de Salut que els hi hauria de proporcionar aquests medicaments, té moltes carències i no els hi dóna. —B: El sistema sanitari públic és molt laci. Cobreix els nens, control de l’em-baràs i part. Vam trobar una dona de 75 anys que no s’havia visitat mai. La majoria de gent gran no s’havia visitat mai. Tot el tema assistencial queda des-cobert. En segon lloc, hi ha el sistema sanitari privat que és inaccessible. En tercer lloc, hi ha el tema del sistema tra-dicional, dels xamans i el sistema ‘cu-randero’, que també és privat.

—En aquest context, com viuen la mort?—B: Amb la resignació que quan algú es posa malalt, a vegades es mort. Per exemple, una pneumònia, que es po-dria curar, per ells pot ser una causa de mort. —A nivell personal, és la primera ve-gada que participaven en un projecte de cooperació?—B: Jo no havia participat en cap.—P: Jo tampoc però tenia moltes ganes de fer-ho i havia entrat en contacte amb altres organitzacions per poder anar-

hi. El problema és que com a metge de família, els projectes que hi ha són de molt de temps. Nosaltres no tenim la possibilitat de deixar un any la nostra feina per participar en un projecte de cooperació. Per a mi ha estat una ale-gria trobar un projecte que d’entrada és molt apropiat per un metge de família i el recomano molt als companys de l’es-pecialitat. Això no tanca la porta a que hi hagi col·laboracions d’altres especia-listes, però d’entrada és un projecte que ha de ser liderat per metges de família.

—Què en pensen de la cooperació amb l’església?—P: D’entrada era una mica reticent. No és un projecte d’evangelització, és sanitari i aprofitem una organització que hi ha al lloc, que està molt ben es-tructurada i té un lideratge i xarxa so-cial important, que ens ajuda a que pu-guem fer aquesta xarxa sanitària. —B: Allà hi ha un ambient d’església catòlica com el d’aquí fa seixanta anys. Hi ha molta devoció i l’església té una implicació social molt important. Sen-se la seva estructura d’agents socials i el seu lideratge hagués estat molt difí-cil arribar a les aldees i comunitats, no haguéssim pogut fer res i haguéssim ne-cessitat molts recursos econòmics dels que no disposem.

Segons els Drs. el projecte l’han de liderar els metges de família, tot i que no tanquen la porta a col·laboracions d’altres especialistes.

«El sistema sanitari públic és molt laci. Cobreix els nens, control de l’embaràs i del part.»

Page 22: Edició Galens 191

22

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha creat una nova web per centralitzar els serveis que ofereix als seus col·legiats. Amb un disseny més intuïtiu que l’anterior, el portal vol agilitzar la realització dels tràmits, oferir informació del sector i donar a conèixer totes les activitats que duu a terme la insti-tució.

El nou portal incorpora més ca-nals de comunicació amb els col-

legiats amb l’ob-jectiu de facilitar el contacte entre el

col·legi i els met-ges. La web també inaugura l’espai “el blog del presi-dent”, on el mà-xim responsable de la institució analitzarà periò-dicament l’actu-alitat. El portal

ha estat realitzat pel dissenyador gràfic Marc Verdés.

El Col•legi Oficial de Metges de Tarragona estrena pàgina web

VIU LA VIDASENSE ULLERESNI LENTS DE CONTACTE

Reus • Carrer de Castellvell, 12 • 977 32 80 60Tarragona • Carrer de Pere Martell, 41 • 977 25 19 32

TARIFES I PROMOCIÓ VÀLIDES NOMÉS A LES CLÍNIQUES DE CATALUNYAclinicabaviera.com

C I R U R G I A R E F R A C T I V A L À S E R

Tarifa General: 895€/ull. Promoció vàlida des de l’01/12/15 fins al 29/02/16 per tractament Làser, excepte Lasik/Lasek Z-100. Consulta valorada en 55€. No acumulable a altres ofertes. Imprescindible presentar acreditació a la 1a visita.

PROMOCIÓ EXCLUSIVAper a col·legiats

i familiars directes de

SOL·LICITA ARALA TEVA 1a CONSULTA PREOPERATÒRIA

795€PER ULL

+ CONSULTA PREOPERATÒRIA GRATUÏTA

NOMÉS FINS AL 29 DE FEBRER

Tret de sortida al curs culturalEl set d’octubre va començar el curs cultural 2015-2016, que com cada any concentra diferents personalitats per impartir conferències sobre temes di-versos. Les sessions es duen a terme amb una periodicitat quinzenal a la sala d’actes del Col·legi. La primera conferència la va impartir el psicope-dagog i creador del “Talent Coopel”, Josep M. Ferran i Torrent. La sessió va estar dedicada a “l’entrenament físic i mental com a mòbil educatiu”.

Page 23: Edició Galens 191

23

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

Els nous estudiants del curs CTO de Medicina de preparació per a l’examen MIR ja han començat les classes. El dia catorze d’octubre es va realitzar la sessió de benvinguda, on el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro i el vocal de formació, Dr. Francisco García Sayago van encoratjar els alumnes a preparar-se l’examen amb molta ener-gia, ja que es tracta d’una etapa important de la seva carrera. La du-ració del curs és de quinze mesos i per tant, aquests estudiants realit-zaran el MIR l’any 2017. Les classes es duen a terme els dissabtes a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Posteriorment, els alumnes es traslladaran a la seu del COMT de Reus. Enguany s’hi han matriculat una setantena d’estudiants. Aquest és el cinquè any que s’organitza aquest curs, que ha tingut molt bona acollida i resultats.

Comença la cinquena edició del curs de preparació per a l’examen MIR

Tarragona acull el XXV Congrés de la CAMFICLa Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) va organitzar el XXVè Congrés català d’Atenció Primària, el 5 i 6 de novem-bre a Tarragona. El Congrés va coinci-dir amb els 30 anys de la Reforma de l’Atenció Primària catalana, i va re-unir a més de 400 metges de família d’arreu de Catalunya. El Congrés va tenir per objectiu posar de manifest “el paper que els metges de família han jugat en aquests temps difícils en els quals la medicina familiar i comu-

nitària ha hagut de fer nous esforços per adaptar-se als canvis, amb el pa-cient com a eix de tot el sistema sani-tari”.

Durant la jornada es van organitzar conferències sobre taules i malalties molt prevalents, com les cardiopaties, diabetis o la malaltia pulmonar obs-tructiva crònica (MPOC) i altres temes com la cronicitat, la planificació́, o les noves tecnologies. A més, es van re-collir un centenar de comunicacions científiques.

Ja ha sortit a la llum el llibre digital sobre el II Congrés Na-cional de Deontologia Mèdica, que va tenir lloc el passat mes de maig a Tarragona. L’Orga-nització Mèdica Col·legial ha recollit per primera vegada en una publicació digital les con-clusions d’aquestes sessions, que podeu consultar a la nos-tra web. El Congrés va reflexio-nar en torn als conflictes ètics a les urgències hospitalàries, la judicialització de la medi-cina o l’actuació de les comis-sions deontològiques davant l’error mèdic, entre molts al-tres temes. En conjunt, es van realitzar vint ponències que es poden consultar en aquesta publicació.

L’OMC publica un llibre digital del II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica

Page 24: Edició Galens 191

24

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

La vocalia de metges jubilats del Col·legi es va desplaçar a Barcelona per visitar la Colònia Güell i l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. La sortida, que va ser el passat 24 d’octubre, va començar amb una visita guiada per tot el poblat de la Colònia Güell, zona edificada al voltant de la fàbrica de teixits de la família Güell a finals del segle XIX. L’obra més vistosa d’aquesta ubicació és la cripta de Gaudí. Es tracta d’una part del projecte del temple que va planificar l’arquitecte i que està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNES-CO. Després d’aquesta primera ruta els visitants van dinar a Santa Coloma de Cervelló i es van traslladar fins a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau per veure aquesta obra representativa del Moder-nisme català, magníficament restaurada per l’arquitecte Domènech i Muntaner.

Visita a la Colònia Güell i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

La medicina tradicional xinesa no està reconeguda oficialment com a estudis universitaris a l’es-tat espanyol, no obstant, sí que ho està en altres països, com el Regne Unit. Thomas Richard, llicenciat en medicina tradicional xinesa per la Universitat de Gales va apro-par-nos a aquesta especialitat el passat 18 de novembre. Richard va dissertar sobre els trets generals de la fitoteràpia xinesa i les seves metodologies, que com va explicar, cada dia estan més esteses. Progressi-vament, el potencial terapèutic de la fitoteràpia xinesa es va incorporant

als tractaments de Medicina Xinesa a Espanya. Aquest fet es referma amb la concessió compartida del Premi Nobel 2015 de Medicina a la doctora xinesa Tu Youyou, pel seu descobri-

ment del principi actiu “artemisini-na”, de la planta Artemisia annua (Qing Hao en pinyin), que ha reduït de forma significativa les taxes de mortalitat en pacients amb malària. L’acupuntura és l’eina de la MTX més coneguda a Occident, però encara no s’està aprofitant plena-ment els potencials resultats de la seva combinació amb la fitoteràpia xinesa. La disponibilitat de produc-tes legals de fitoteràpia xinesa en

el nostre país permet al professional poder aprofitar la principal eina de la MTX, que representa el 80% dels seus tractaments”.

Thomas Richard aprofundeix en la fitoteràpia xinesa

La iniciativa “AP i Universitat” impulsada per la vocalia d’atenció primària rural de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i el Consell Estatal d’Estu-diants de Medicina (CEEM) ha estat guardonada per Diario Médico com una de les millors idees de medicina 2015 en la categoria de política professional. Aquest programa, que s’ha dut a terme en quaranta facultats estatals entre les quals hi ha la Universitat Rovira i Virgili, ha servit per apropar i donar a conèixer el que significa ser metge de família als estudiants de medicina. La seva finalitat és promocionar l’especialitat de Medicina Familiar i Comu-nitària entre els futurs MIR, per a que la triïn en primera opció i trencar la tendència a demanar-la com a última. El passat 16 de novembre es va fer la cerimònia d’entrega de premis a Barcelona, on hi va assistir el vocal Dr. Ale-jandro Moreno en representació del COMT, qui va explicar aquest programa a la facultat de medicina de Reus juntament amb la vocal Dra. Remedios Rico.

Diario Médico premia la iniciativa “AP i Universitat”

Page 25: Edició Galens 191

25

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume del Camp de Tarragona van organitzar el passat dinou de setembre la I Caminada de Santa Tecla, coincidint amb la festa major de la ciutat. En total, el recorregut realitzat va ser d’uns dotze quilò-metres, sortint des de Tarragona i arribant fins al Morell. El tret de sortida va ser a les 8:30 des del parc del Francolí, on el cente-nar de participants van enfilar la vora del riu direcció al Morell. A Constantí es va fer una parada per esmorzar i visitar la vil·la romana de Centcelles. Després la ruta va continuar fins al Mo-rell, on la visita va acabar amb una visita i degustació a les bo-degues Yzaguirre. La tornada va ser en autobús fins a Tarragona.

I caminada de Santa Tecla del COMT i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume

Com ja és tradicional per les festes de Santa Tecla també es realitza la ma-rató de donació de sang de Tarrago-na, una de les que més èxit obté. En-guany es van acostar 1.039 persones per donar sang al Teatre Tarragona, el dissabte 19 de setembre de 2015, de 9 a 21 h. D’aquestes donacions, 970 es van fer efectives i la resta, 69 en total, van ser oferiments de per-sones que en aquell moment no van poder donar sang. La vicepresidenta del COMT, Dra. Concepción Abril, va ser una de les donants de la jornada.

El Col•legi participa a la 11à marató de donació de sang de Tarragona

El 13 i 14 d’octubre, l’Ajuntament de Salou va acollir la sisena edició de les Jornades Oncològiques Dr. Amadeu Pelegrí. Durant la primera jornada, la Dra. Laia Capdevila, oncòloga de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla de Tarragona va explicar les últimes es-tratègies que s’apliquen per combatre el càncer de pròstata. Aquestes sessi-ons tenen l’objectiu d’apropar metges i pacients i aportar informació dels últims avenços en els diferents tipus de tractaments contra el càncer. La segona jornada es va dedicar al càn-cer de mama i va comptar amb el Dr. Álvaro Rodríguez, cap del servei d’on-

cologia mèdica de l’Hospital General Universitari d’Elx. La vocal d’atenció primària rural del COMT, Dra. Reme-dios Rico, va participar a l’acte de pre-

sentació de les sessions, animant als organitzadors a continuar en aquesta línia de qualitat i consolidació de les jornades.

VI Jornades Oncològiques Dr. Amadeu Pelegrí

Page 26: Edició Galens 191

26

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

687 457 008www.marcverdes.com

[email protected]

El COMT dóna la benvinguda als metges residents que s’han incorporat a la demarcació de Tarragona

El dia trenta de juny el Col·legi va do-nar la benvinguda a la vuitantena de nous residents que s’han incorporat enguany als centres de la província de Tarragona. L’acte va començar amb la benvinguda del president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, qui va donar l’enhorabona als nous col·legiats per haver aprovat el MIR i haver triat la nostra demarcació per continuar amb la seva formació. En aquest sentit, el president va remar-car als col·legiats la importància i ne-cessitat del metge de seguir adquirint coneixements al llarg de tota la seva trajectòria professional.

A l’acte també hi va participar la vocal de metges MIR i ocupació pre-cària del Col·legi, Dra. Mireia Gar-cia-Villarrubia, qui va explicar als

col·legiats tot el ventall de serveis que la institució posa a la seva dis-

posició. Per la seva banda, la respon-sable de Formació de la Fundació Ga-latea del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Dra. Eulàlia Masachs, també va oferir una xerrada on va expli-car als MIR que en aquesta nova etapa que enceten és molt important que tin-guin cura de la seva salut. La Dra. va in-formar-los de les característiques del

Programa d’Atenció Integral al Met-ge Malalt (PAIMM).

La metgessa nutricionista Dra. Maite Prieto va oferir una xerrada sobre diferents maneres de reduir el nostre pes el dia quatre de novembre a la sala d’actes del Col·legi. La Dra. Prieto va fer un repàs a les principals “dietes miraculoses” i en va determinar els seus inconvenients. A més, també va alertar de la seva perillosi-tat. L’especialista va incidir en com hem de menjar per a perdre pes d’una manera saludable i va manifestar el seu punt de vista sobre l’estudi publicat per l’Organització Mundial de la Salut que afirma que el consum de carn processada pot augmentar el risc de càncer de colon, considerant que és excessivament alarmista.

La Dra. Maite Prieto desmunta el mite de les dietes miraculoses

Page 27: Edició Galens 191

27

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

Un any més, Tarragona va acollir la quinzena edició de la Jornada d’Ac-tualització Terapèutica al Palau de Congressos. El president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, va participar a la taula inaugural de la jornada juntament amb el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Josep Mercadé, el director de la fundació Institut Català de Farmacologia, Dr. Joan-Ramon Laporte i el vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Juan José Cabré. El Dr. Vizcarro va felicitar als organitzadors per la consolidació d’aquest esdeveni-ment, que com cada any es va cele-brar amb l’objectiu d’actualitzar els coneixements en l’àmbit farmaco-terapèutic.

La conferència inaugural va trac-tar “la seguretat dels medicaments d’ús comú a l’atenció primària” i va estar impartida pel Dr. Laporte. Des-prés d’aquesta, es van celebrar tres taules rodones. En primer lloc, es va aprofundir en la “prevenció i tracta-

ment de la pneumònia i les sobrein-feccions de les bronquièctasis”, “les pautes de retirada de benzodiazepi-

nes” i “l’abordatge dels efectes ad-versos dels tractaments oncològics des de l’atenció primària”.

El president del COMT inaugura la XV Jornada d’Actualització Terapèutica

Més d’un centenar de metges jubilats de l’Estat espanyol es van reunir els dies 25 i 26 de setembre a Oviedo, on es va celebrar el VI Congrés Nacional de Metges Jubilats. L’objectiu d’aquest Congrés va ser dissenyar les línies d’actuació per aconseguir “que es va-lori més la figura del metge jubilat”, manifesta la organització. El vocal de metges jubilats del COMT, Dr. Jaume Fontanet, hi va assistir representant el Col·legi.

El degà de la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo, Dr. Alfon-so López Muñiz, va ser l’encarregat d’impartir la conferència inaugural “El cervell, superant desafiaments”, que es va centrar en assenyalar que en l’actualitat, el desafiament “és el propi cervell, el seu coneixement i envelli-ment”.

Oviedo va acollir el VI Congrés Nacional de Metges Jubilats

Page 28: Edició Galens 191

28

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Romà Massot recorda el seu pare i el seu oncle, metges rapitencs El passat dia 7 de setembre a Sant Carles de la Ràpita va tenir lloc una de les conferències dedicades a la Ciutat i els Metges. El Dr. Romà Mas-sot i Punyet es feu càrrec de dissertar sobre la vida de dos familiars, metges rapitencs, el seu pare i el seu oncle, el Dr. Romà i Joan Massot Gimeno, respectivament. Els dos germans van passar la infància al seu poble i van estudiar a Barcelona. Es van instal-lar a Reus, i van treballar com a in-terns a l’Institut Pere Mata. Els dos també van formar part de l’exèrcit republicà, i van coincidir en el camp

de concentració de la plaça de braus de Donostia. Romà va destacar com a neuròleg publicant nombrosos ar-ticles de l’especialitat i introduint l’electroencefalografia en les nostres contrades. Pare de família nombrosa va dedicar-se a la fotografia, navega-ció, excursionisme, música... i tenia uns coneixements quasi enciclopè-dics. En Joan, amb una salut delica-da, encara que metge de capçalera, va obtenir un gran prestigi traduint obres de medicina i art de l’anglès i el francès. Fou un notable escrip-tor que obtingué diferents premis a

la Hora XXV i com a poeta la “Viola d’Or i Argent” als Jocs Florals de Reus l’any 1952. La pintura fou un més dels seus hobbies.

L’acte fou presidit per l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, que també va dirigir unes paraules al nombrós públic, que omplia la sala d’actes ubicada a l’emblemàtica Església Nova de Sant Carles. Entre d’altres punts, el batlle va recordar que Loli-ta Massot, germana dels dos metges, fou una abnegada i popular mestra de la ciutat durant mig segle.

Dr. Romà Massot

El consistori de Beas de Segura acaba d’inaugurar un museu d’humor gràfic que està dedicat al metge jubilat del Col·legi, Dr. Fernando García Garreta. A més de llicenciat en medicina i cirurgia, el Dr. Garcia Garreta és llicenciat en història i geografia i història de l’art. També és col·leccionista especialitzat en el món de l’humor del segle XX i ha publicat el llibre “La censura en el franquismo y la revista de humor La Codorniz”.

Beas de Segura (Jaén) dedica un museu al metge jubilat del COMT, Dr. Fernando García Garreta

Page 29: Edició Galens 191

29

Desembre2015

Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES

“MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

La confiança d’estar junts

@ 977 232 012 [email protected] www.med.es

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva

bonificació per traspassar-lo

Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

Page 30: Edició Galens 191

30

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi continua lliurant els ajuts a la natalitatEl Programa de Protecció Social del COMT estableix donatius econòmics per a les famílies dels metges col·legiats que han tingut o adoptat un fill/a

La Dra. Susana Blázquez amb la seva filla Anna.

La Dra. Analia Hebe amb els seus fills Oriol i Aina.

Els Drs. Soraia Amorós i Antoni Santigosa amb el seu fill Lluc.

La Dra. Patricia Serrano amb el seu fill Gabriel. La Dra. Alba Muriscot amb la seva filla Paula.

Els Drs. Minerva Carmen Gomáriz i Jordi Blasco amb el seu fill Jaume. La Dra. Imma Fonoll amb la seva filla Aina.

La Dra. Maria Salvadó amb el seu fill Enric.La Dra. Maria José Estadella amb la seva filla Cristina.

Les Dres. Lusmey Fernández i Olga Calavia amb els seus fills Diego i Martí.

Els Drs. José Gomez i Carlen Reyes amb la seva filla Estela.

Page 31: Edició Galens 191

31

Desembre2015

VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Marta Catalan amb el seu fill Acher. La Dra. Rocio Marcellino amb la seva filla Olivia. La Dra. Coral Chancho amb la seva filla Ivet.

La Dra. Anna Isabel Soler amb el seu fill Javier.Els Drs. Darinka Savic i Oscar José Salas amb el seu fill Miroslav.

La Dra. Elisenda Magrané amb el seu fill Oleguer.

El Dr. José Carlos de la Cruz amb el seu fill Bruno.

Els Drs. Anna Alonso i Jordi Pérez amb el seu fill Nil. La Dra. Naivis Guillen amb la seva filla Ainara.

La Dra. Maria Victora Reynoso i el Dr. Carlos Fabian amb la seva filla Emma Maria. La Dra. Neus Martinez amb la seva filla Txell. La Dra. Maria Pilar Gil amb el seu fill Magí.

Page 32: Edició Galens 191

32

Desembre2015

32

Juny2015

OPINIÓ

El de l’arròs a la milanesa és un cas cu-riós, neix amb l’arribada a Barcelona de cuiners italians a finals del segle XVIII. Amb el temps va adquirir un estil diferent de l’original de la Llombardia, es va cata-lanitzar i així ha durat molts anys. Aquí es feia amb formatge ratllat però també amb pernil cuit i pèsols, fins deia Angel Muro que “era el millor del món” tal com el cui-naven al restaurant Martin de Barcelona a finals del XIX (citat de Juan Perucho a Gastronomía y cultura). Darrerament, les coses han canviat i estan triomfant els rissotos arreu segons la recepta llombar-da original.

A partir de la segona meitat del segle XX el panorama arrosser sofreix un can-vi, millora el nivell de vida de la gent, la possibilitat de desplaçar-se, el turisme, i no cal dir la restauració. Aleshores co-mença a popularitzar-se l’arròs mariner a base de marisc, sense carns de cap ti-pus, cosa que anteriorment no era el més corrent, i d’aquesta menja, sobretot a la franja litoral, en diuen “paella” marinera, que pràcticament monopolitza durant una pila d’anys la demanda arrossera del públic.

Hem d’arribar al segle XXI per entrar en una progressiva i feliç diversificació i fins recuperació de receptes perdudes o oblidades. Pla es lamentava de la pèrdua, per exemple, d’un plat tant excels i mari-ner com l’arròs de cabra. La cabra de mar és un cranc de llargues potes, clova oval i bonyeguda que fa un arròs extremada-ment substanciós, difícil de trobar; però el fet positiu és que s’ha anat generalit-zant arreu del Principat la preparació de tota mena d’arrossos, obrint un paisatge nou i engrescador pels amants d’aquest plat tan esplèndid i mediterrani; arros-sos mariners, de crancs, de nècores, de galeres, de llamàntol, que són arrossos sucosos, cuits en cassoles de ferro colat o de terrissa. Però a més hem retrobat a la restauració pública l’arròs de conill,

molt lleidatà, el de bacallà, enriquit amb verdures o pèsols si es vol, el de bolets de tota mena, sols o mesclats, tan actuals. Podríem incloure tanmateix, si volem, una tria per comarques i localitats, i així descobriríem el potent i singular arròs d’anguila del Delta, els rossejats de Tarra-gona, nets de qualsevol tall, com l’arròs a banda de l’Ampolla o l’Ametlla i de tants altres.

Esplèndida i ben vinguda eclosió ar-rossera que enceta gloriosament el nou segle i només requereix quelcom tan fo-

namental com el saber fer del bon cuiner, perquè fer un arròs vol dir, en primer lloc, escollir una correcta varietat del cereal, per exemple el tipus bomba, una varietat excel·lent. El secret d’un plat d’arròs és ben simple: ingredients frescos, de pri-mera classe i una cura pacient en l’elabo-ració del plat, que vol el seu temps. L’ar-ròs és exigent, cosa bastant incompatible amb tota mena de presses i neguits. Un bon arròs ha de servir-se al seu punt des-près d’uns cinc minuts de repòs, un punt que no vol dir cru, ni tampoc passat, co-vat, amb el gra enganxat i desfet.

Deixant de banda el món asiàtic, la nostra conca mediterrània és pròdiga en la més esplèndida i feliç cultura arrossera i els Països Catalans en són el més fide-digne i preciós testimoni. Ara que a casa nostra l’autenticitat s’ha anat retrobant, no deixem que es torni a perdre.

L’arròs a Catalunya (i II)Dr. Pere Sanvisens HerrerosCol·legiat núm. 430089

El secret d’un plat d’arròs és ben simple: ingredients frescos, de primera classe i una cura pacient en l’elaboració del plat, que vol el seu temps.

Page 33: Edició Galens 191

33

Desembre2015

OPINIÓ

A finals del segle XVIII, Edward Jenner, un metge rural anglès, va recollir el saber popular dels seus malalts, els quals co-neixien el fet que les lleteres que havien patit una pústula per contagi de la verola vacuna (cow pox) resultaven immunes a la temible verola humana. Aleshores, Jenner va inocular, mitjançant escari-ficació, material procedent del nòdul d’una munyidora i va reproduir la peti-ta lesió local a un infant (variolització), demostrant que havia quedat immunit-zat contra la verola. El descobriment va constituir el primer episodi de vacunació i la verola va ser, dos segles més tard, la primera malaltia infecciosa eradicada –la declaració oficial de l’OMS data de 1979–, gràcies a aquesta tècnica preventiva que va adoptar el nom de vacuna (vaccina) per aquest motiu.

Jenner va gaudir de l’èxit ràpid del seu descobriment, però també va haver de suportar les primeres crítiques contra les vacunes, tant des del punt de vista mèdic –els seus oponents feien èmfasi en els efectes secundaris i preconitzaven uns riscos per a la salut inexistents– com so-cial –reprovacions provinents de sectors amb fortes objeccions morals i religioses.

Actualment, el moviment antivacu-nes ha anat guanyant adeptes i ha aca-bat constituint un autèntic problema de salut pública, com reconeixen molts go-verns i la mateixa OMS, que edita infor-mes periòdicament per contrarestar els efectes del proselitisme d’aquesta doctri-na sobre la població. La presumpció d’in-nocència no existeix per a les vacunes. L’evidència científica ha d’anar sempre per darrera, desmuntant mites i desmen-tint imputacions de causalitat.

A vegades, els argumentaris dels an-tivacunes es fonamenten en conceptes eteris de difícil justificació com el de la sobrecàrrega immunològica, induïda

no per cap vacuna en concret, sinó per totes elles en conjunt (l’esgotament de defenses produït per la sobrevacunació). Conceptes com aquest calen amb facili-tat entre les persones fascinades per la medicina alternativa i les que tenen fe en les diferents formes de medicina fantàs-tica i acientífica, influïdes per veus au-toritzades, com naturòpates, sanadors i curanderos.

Aquests raonaments, que utilitzen per al blindatge contra l’evidència ci-entífica, resulten eficaços per si matei-xos en el reclutament de nous adeptes entre col·lectius desconfiats i decebuts amb el sistema, amb certa propensió a la conspiració. Sostenir que les evidències científiques no són certes, perquè la in-dústria farmacèutica té comprats tots els investigadors o perquè els governs fal-segen les dades per ocultar la realitat de la nocivitat de les vacunes en una mena de conxorxa internacional, pot semblar d’una ingenuïtat gairebé naïf, però hi ha qui s’ho creu.

La perseverança del moviment antiva-cunes no es pot acabar d’entendre sense tenir en compte el seu rerefons econò-mic. Són molts i variats els negocis que es munten al voltant d’aquest corrent. S’hi aixopluguen col·lectius d’afectats que cerquen indemnitzacions, advocats que facturen honoraris, premsa sensa-cionalista que guanya audiència, metges alternatius que incrementen la clientela, autors que venen llibres i associacions que guanyen inscripcions a cursos i con-gressos.

A Catalunya, en canvi, tenim enti-tats que orienten la seva bel·ligerància no contra el laboratori productor de va-cunes, sinó contra el facultatiu que les prescriu, al qual consideren un pobre ignorant, víctima de la conxorxa interna-cional i còmplice interessat de l’omertà

que contribueix a silenciar i amagar els danys de la vacunació. Aquestes entitats demanen als seus associats que exigeixin al metge un compromís escrit, on el fa-cultatiu asseguri ser coneixedor de tots els possibles efectes indesitjables i con-traindicacions de les vacunes que pres-criu o administra, així com de tots els seus components, com a garantia que no es produirà cap efecte secundari.

Tret d’algunes excepcions, però, a Catalunya no s’ha concedit gaire impor-tància als ideòlegs del moviment antiva-cunes, fins la mort per diftèria d’un nen olotí el passat 27 de juny. Aquest episo-di ens ha fet veure a tots l’autèntica di-mensió de l’amenaça de la doctrina an-tivacuna i més encara en comprovar que, després del luctuós succés, els seus pro-motors s’han reafirmat en les seves tesis en lloc de retractar-se.

El Col·legi Oficial de Metges de Barce-lona (COMB), que en altres èpoques ha-via estat molt tolerant amb aquest movi-ment, ha canviat radicalment de posició d’ençà del cas del nen d’Olot i ha endegat una encertada campanya per fomentar la confiança de la gent en les vacunes. Així mateix, s’ha compromès públicament a sancionar els metges que actuïn contra els fonaments essencials de la deontolo-gia i contra l’evidència científica.

No obstant això, caldria demanar als col·legis que no es limitessin a perseguir professionals amb interessos ocults i ac-tituds deontològicament reprovables. Cal també que mantinguin permanent-ment informats els facultatius en un àm-bit tan canviant i formar-los per poder contrarestar la desinformació generada per aquests col·lectius perniciosos.

Però també caldria exigir a l’Admi-nistració programes regulars i periòdics d’educació sanitària en matèria de vacu-nes, així com campanyes de sensibilitza-ció perquè la població prengui conscièn-cia de la rellevància en salut pública de les seves informacions.

(Extracte de l’article publicat el passat 2 de setembre al blog

secretarimc.com)

El moviment antivacunes, un fenomen incomprensible

Dr. Francesc Duch CampodarbeCol·legiat núm. 4301175Secretari general de Metges de Catalunya (MC)

Page 34: Edició Galens 191

34

Desembre2015

GASTRONOMIA

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona

977 252 428

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.Terrassa a l’aire lliure.Sales privades.Cuina Mediterrànea

APERITIVO DE CECINA DE LEÓN CON QUESO FRESCO Y MERMELADA DE FRESAS

En un bol o batidora añadimos el queso fresco con las hierbas y la nata, mezclamos con la ayu-da de unas varillas hasta que quede una mezcla homogénea y sin grumos, rellenamos una man-ga pastelera con la mezcla.

Enrollamos la cecina en la mano dejando un hueco en el centro para rellenar con el queso fresco de la manga, los colocamos con el queso hacia arriba y dentro con una cuchara lo cubri-mos con la mermelada de fresas, colocamos las almendras tostadas troceadas por encima.

PropostesDegvsta Restaurant (www.degvsta.com)

FRICANDÓ DE CARRILLERAS DE ATÚN ROJO

Salpimentamos las carrilleras de atún, calentamos aceite de oliva en una sartén y las doramos vuelta y vuelta, las retiramos, reservamos la sartén.

Cortamos los ajos bien pequeños, los pimientos, la zanahoria y la cebolla a dados de medio centímetro, los tomates los pelamos y también los cortamos a dados juntamente con las setas, lo ponemos todo en la sartén que hemos reservado, juntamente con el tomillo y el laurel, lo saltea-mos todo hasta que coja color. Añadimos las carrilleras de atún y lo regamos con el vino, dejamos que reduzca un minuto y añadimos el caldo, el pimentón dulce y el tomate frito, lo tapamos y lo dejamos cocer a fuego lento unos minutos. (se le puede añadir una picada de frutos secos)

Ingredientes 8 cortes de cecina de León3 cucharadas de queso fresco1 cucharada de café de hierbas de ProvenzaUn chorrito de nata líquidaAlmendra tostada pelada

Ingredientes4 carrilleras de ternera1 cebolla1 zanahoria1 pimiento verde1 pimiento rojo3 tomates maduros 1 rama de tomillo 1 hoja de tomillo2 vasos de caldoSal y pimientaDos cucharadas de tomate triturado frito 4 dientes de ajo½ cucharadas de pimentón dulce2 vasos de vino blancoUn puñado de setas

MANZANA AL HORNO RELLENA DE MASCARPONE

Retiramos el corazón de la manzana y la ponemos en el horno con la rama de vainilla dentro, la vamos mojando con el moscatel, cuando esté cocida la retiramos y la dejamos enfriar.

En un bol o batidora con la ayuda de unas varillas, mezclamos el café con el azúcar y añadimos el mascarpone, si queda muy duro (depende de la marca del mascarpone) podemos añadir un chorrito de nata líquida.

Rellenamos las manzanas con la ayuda de una manga pastelera y una boquilla rizada.Decoramos con polvo de un sobre de café descafeinado y una hoja de menta.

Ingredientes2 manzanas Golden1 cucharadita de azúcar1 rama de vainilla1 vaso de Moscatel125 gr de mascarpone½ vaso de café expreso

Page 35: Edició Galens 191

35

Desembre2015

ANUNCIS PER PARAULES

ALTESNúm. Col Cognoms, Nom4306541 MANZANARES ERRAZU, ANA MARIA4306542 D'MARCO GASCÓN, LUIS GERARDO4306545 MORETA LORA, FELIX VLADIMIR4306546 ALMONTE ADON, KATTY CRISTINA4306547 CORTIELLA VILAUBÍ, MARÍA CINTA4306548 BERJON GARCIA, JENIFER4306549 LOPEZ ALVAREZ, BEATRIZ4302226 MINGUELL VERGES, SOFIA4305296 LEON ARANCIBIA, CARLOS ENRIQUE

Núm. Col Cognoms, Nom4306550 BOFILL SOLER, NEUS4306551 TELLEZ VELAZQUEZ, ROBERT4306552 JORZA , MIRELA GEORGINA4306553 GAMERO ACOSTA, DIONILUX4306556 ACOSTA MATERÁN, ROSA VIRGINIA4303296 JUST SAROBE, MIQUEL4306554 MOMPRADE OLIVE, ELISABET4306555 SAURA PRADES, MONTSERRAT4306557 MOÑIVAS SANCHEZ, YOLANDA ANGELICA

Núm. Col Cognoms, Nom4304892 SANTOS MARQUES, Mª LUISA4306558 BAUTISTA JIMENEZ, CARLOS MANUEL4306559 FRANCES SORIANO, LORENA4306560 DOMINGO JOLY, JUAN4306561 MORRIS MONTOYA, AURA CECILIA4306562 NAJERA AGUILAR, EDINSON ABEL4305512 SAA SENDRA, JOSE DAVID

Col·legiat Nom Data baixa Causa4300392 SANS MALLAFRE, JOSE MARIA 1/9/15 DEFUNCIO 4300630 RONDON MORALES, MARIO H. 15/6/15 DEFUNCIO 4300735 PONS SEGALES, JAIME 9/9/15 DEFUNCIO 4302766 MILLAN SARDAÑA, Mª INMACULADA 10/6/15 TRASLLAT 4304156 GONZALEZ ROGEL, ROSA 30/9/15 CESSAMENT 4304775 BRETO TORRES, KATIA 30/6/15 VOLUNTARIA 4304918 PETRINI LINDSTROM, OSCAR A. 1/8/15 CESSAMENT 4304969 VILLA VIÑAS, DIASOL 30/10/15 TRASLLAT 4305046 CESPEDES MIRANDA, ELA MARIA 10/9/15 TRASLLAT 4305123 TAFUR ANGULO, CARLOS ALBERTO 30/6/15 TRASLLAT 4305173 HERNANDEZ LAU, MEY LAN 1/7/15 TRASLLAT 4305385 SIVKOVA -, JULIA 3/9/15 TRASLLAT 4305468 ARROYO NIÑO, SERGI 30/9/15 TRASLLAT 4305521 BLOTTA , EDGAR NICOLAS ALBERTO 30/9/15 CESSAMENT 4305552 SOCIAS SECO, MARIA 30/6/15 TRASLLAT 4305566 ARGILES MATTES, NURIA 22/6/15 TRASLLAT 4305579 FRANCO VASQUEZ, JOSE GABRIEL 30/6/15 TRASLLAT 4305637 RODRIGUEZ MURILLO, ALEXANDER 30/9/15 TRASLLAT 4305688 CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J. 30/9/15 VOLUNTARIA 4305768 ROLLAN SAINT-AMAND, ELSA C. 30/9/15 CESSAMENT 4305794 MARTINEZ VERGARA, LUIS FERNANDO 30/9/15 CESSAMENT

Col·legiat Nom Data baixa Causa4305901 ROJAS PEDRAZA, LINA KATHERINE 30/9/15 TRASLLAT 4305978 GASCON FERRER, MARINA 5/8/15 TRASLLAT 4305999 FREIDEMBERG ANZALAS, GERMAN I. 31/8/15 TRASLLAT 4306002 SILVA HASEMBANK, PATRICIA 30/6/15 ALTRES4306015 ARACIL I PICO, NEUS 30/6/15 TRASLLAT 4306042 GARCIA BELLO, ANGELA CRISTINA 30/6/15 TRASLLAT 4306071 SOLANO BENITEZ, ANTONIA JESUS 6/7/15 TRASLLAT 4306075 HERRERA QUINTERO, KATHERINE M. 3/6/15 VOLUNTARIA4306115 BELTRAN FONOLLOSA, ANA 7/10/15 CESSAMENT4306181 SEPULVEDA GRISALES, JULIO C 28/9/15 TRASLLAT4306292 CASAS MENDEZ, LUIS FERNANDO 25/6/15 TRASLLAT4306321 PEREZ ROMERA, ANA BELEN 31/8/15 TRASLLAT4306330 GARRIDO ARENAS, DIANA 1/6/15 CESSAMENT4306415 DIAÑEZ VILLABONA, MARIA JOSE 24/9/15 CESSAMENT4306425 DE GOUVEIA DE GOUVEIA, LUIS A. 30/6/15 TRASLLAT4306527 BOCANEGRA MUNDACA, CHRISTIAN E. 30/9/15 VOLUNTARIA4306531 PIÑA ALCANTARA, YASMIN PASTORA 30/6/15 TRASLLAT4306532 RICO COTELO, MARIA 31/10/15 CESSAMENT4306543 VAZQUEZ PAREDES, MARIA PILAR 28/10/15 CESSAMENT4306544 ROZO CORONEL, ORLANDO ARTURO 20/10/15 CESSAMENT

BAIXES

Lloguer: Es lloga despatx amb dues dependències de 46 metres quadrats, a la Rambla Nova número 111. Contacte: Dr. Francisco Saiz 669 870 330

Es lloga despatx de 24 m2 al centre de Tarragona (C/Enric d’Ossó número 2) amb una àmplia sala d’espera i sala diàfana per a la realització de cursos o tallers. Compleix la normativa sanitària. Per a més informació trucar: 675 35 07 27 / 676 37 36 21

El Serveis Mèdics Grup KIFA lloga despatxos per a consultes sanitàries al municipi de Reus per hores o dies. Ens adaptem a les vostres necessitats. En aquest enllaç podreu veure les instal·lacions: http://serveismedicskifa.com . Si esteu interessats us podeu posar en contacte als telèfons 606.326.150 o 606.326.149

Es lloguen habitacions en pis cèntric, al costat de la Plaça Imperial Tarraco i davant de l’estació d’autobusos. Pis alt, lluminós amb 4 habitacions i dos lavabos. Interessats trucar al telèfon: 618848732, o bé al 696000465

Altres: Cedim Centre Mèdic ubicat a Valls en funcionament des de fa 14 anys, amb quadre de metges de prestigi, cartera de pacients. Amb 6 despatxos totalment equipats, excel·lent ubicació, reformat nou de fa 2 anys i tots els serveis. Rendibilitat immediata. Per informació Sr. Robert: 625457115.

Es ven societat limitada professional sense activitat. Econòmica. Contactar amb [email protected]

Centre de Fisioteràpia busca Traumatòleg, Homeòpata, Reumatòleg, Metge en Medicina de l’Esport, Pediatra, Psiquiatre, etc... per formar part d’un Equip de Salut al Centre de Reus. Sense comissions, ni percentatges! Interessats trucar al 977.327.367 o al 605.588.086. Incorporació immediata.Despatxos amb Wifi, calefacció, parquet, tot exterior, lluminós, 2 wc, telèfon, cuina, neteja, bona ubicació, fàcil accés i aparcament, ascensor, sala per treballar en grup /fer tallers

L’ACUDIT

Page 36: Edició Galens 191