Edició Galens 165

40
Número 165 • 4t trimestre de 2007 Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant Damià L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat d'honor del COMT El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume Sentís Anfruns Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora del projecte HOP Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una taula rodona celebrada a COMT Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant Damià L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat d'honor del COMT El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume Sentís Anfruns Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora del projecte HOP Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una taula rodona celebrada a COMT

description

Número 165 - 4t trimestre de 2007 · Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant Damià · L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat d'honor del COMT · El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume Sentís Anfruns · Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora del projecte HOP · Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una taula rodona celebrada a COMT

Transcript of Edició Galens 165

Page 1: Edició Galens 165

Número 165 • 4t trimestre de 2007Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

■ Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant

Damià

■ L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat

d'honor del COMT

■ El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume

Sentís Anfruns

■ Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora

del projecte HOP

■ Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una

taula rodona celebrada a COMT

■ Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant

Damià

■ L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat

d'honor del COMT

■ El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume

Sentís Anfruns

■ Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora

del projecte HOP

■ Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una

taula rodona celebrada a COMT

Page 2: Edició Galens 165
Page 3: Edició Galens 165

Re c o rdo que fa tres anys i en el

congrés de la professió celebrat

a Sitges, una de les ponències,

la titulada “Ser Metge al segle XXI”,

intentava esbrinar com seria o com havia

de ser l'exercici de la nostra professió en

el decurs d'aquest nou segle.

Les expectatives eren bones i millors els

desitjos, però malauradament la re a l i t a t ,

com sempre, supera la ficció i avui

estem pitjor que ahir i millor que demà.

Curiosament, al nostre país, la pro f e s s i ó

que les enquestes ens diuen que és la

mes preuada, a dia d'avui segueix sent

la pitjor pagada de l'Estat espanyol i, per

extensió, la pitjor retribuïda de la UE.

Temes tan transcendentals com la impos-

sibilitat de conciliar la vida familiar i la pro-

fessió; la feminització i els canvis que això

ha de comportar; l'arribada de pro f e s s i o-

nals de fora del nostre àmbit territorial i la

seva certificació; l'augment imparable de

la pressió assistencial fruit d'un cre i x e-

ment de la població i de la conseqüent

exigència; la disminució del nombre de

p rofessionals, etc. Són qüestions que ens

p reocupen com a institució i a les quals

hem de cercar solucions, tot i sabent que

no n'existeixen de màgiques.

Però disposats com estem a ser feliços,

cal aprofitar el clima favorable de les fes-

tes que ja són molt pro p e res, per a re g a-

lar i re g a l a r-nos allò per el qual no tenim

quasi bé mai temps: el re t ro b a m e n t

entranyable amb els amics i amb els que

estimem; la conversa càlida i amical amb

els companys de la tasca diària, i la famí-

l i a .

Tal vegada, per a la majoria de nosaltre s ,

fa ja un temps que les festes nadalenques

estan desposseïdes d'aquella aura màgi-

ca, misteriosa i emotiva amb què les

v à rem viure a la infantesa.

Nadal és com un conte, un conte mera-

vellós, una sèrie de ritus els mecanismes

dels quals s'activen de manera automàti-

ca quan comencen a caure els darre r s

fulles del calendari.

En realitat és una il·lusió perduda, lamen-

tablement perd u d a .

El que passa és que les il·lusions perd u-

des deixen un forat al nostre cor, que cal

o m p l i r, de vegades a qualsevol pre u .

F reqüentment ens submergim en la

malenconia de fi d'any, sense més motiu

que la melangia. I majoritàriament sort i m

al carrer immersos en una cursa consu-

mista, cega i inútil, tal vegada inevitable,

però inútil.

Cap sentiment podrà segellar la ferida

p e rmanentment oberta de la memòria

personal, però compartir amb els éssers

que estimem ens pot ajudar a gaudir d'a-

quests instants, en realitat de l'únic temps

que ens pertany vert a d e r a m e n t .

P e rmeteu-me un instant del vostre temps

per a poder dedicar, des d'aquestes línies,

i compartir amb tots vosaltres, un re c o rd

per les companyes i companys que ens

han deixat durant l'any 2007, així com

manifestar la nostra solidaritat i compan-

yonia amb tots aquells que pateixin o han

patit problemes de qualsevol tipus.

És bo i necessari que tots el pro f e s s i o n a l s

de la Medicina siguem capaços de fer

pinya i d'ajudar-nos els uns als altres, i

que l'exercici d'aquesta tan honorable

p rofessió sigui un llaç d'amistat i bonho-

mia entre els qui la practiquem.

Finalment, expre s s a r-vos un desig autèn-

tic de pau i felicitat per a tots vosaltres i les

v o s t res famílies per aquest Nadal, i que

tots plegats aconseguim un millor any

2 0 0 8 .

Bones festes.

D r. Josep M. Solé i Poblet

P resident del COMT i del CCMC

Nadal 07 ■

galens 3

editorial ■

▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet.

Solidaritat i companyonia

Page 4: Edició Galens 165

■ sumari

editorial ■ 3

5 ■ vida col·legial

solidaritat ■ 14

17 ■ l’entrevista

congrés ■ 20

22 ■ bioètica

opinió ■ 24

30 ■ temps era temps

gastronomia ■ 34

35 ■ curiositat del nadal

intercanvis ■ 38

4 Num. 165

Edita:

Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de

Tarragona

President:

Dr. Josep Maria Solé i Poblet

Delegat del Consell de Redacció:

Dr. Francesc J. Renau i Altés

Director:

Pitu Tarrasa

Consell de Redacció:

Dr. Josep M. Solé i Poblet

Dr. Francesc Renau Altès

Pitu Tarrasa

Dr. Xavier Allué Martínez

Dr. Jaume Fontanet Torres

Dr. Baldomero Tormo

Redacció:

Via de l’Imperi Romà, 11 bis

43005 Tarragona

Tel. 977 232 012 / 977 232 006

Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:

Cop d’Ull

Complex Empresarial REDESSA

Camí de Valls, 81-87, oficina 72

Tel. 977 300 693 www.copdull.net

Publicitat:

Maribel Álvaro

616 436 638 [email protected]

Fotos:

Olívia Molet i arxiu Galens

Impressió:

Arts Gràfiques Octavi

Tirada:

3.500 exemplars

DL

B- 43901-86

Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament

les opinions dels seus col·laboradors,

encara que aquestes possibles discre-

pàncies no seran motiu per impedir-

ne la publicació.

Número 165 • 4t trimestre de 2007

Page 5: Edició Galens 165

vida col·legial ■

El Saló de Plens de l'Ajuntament

de Tarragona va ser l’escenari, el

passat 16 de novembre, del

nomenament com a “Col·legiat

d'Honor” del Col·legi Oficial de Metges

de Ta rragona del Dr. Joan Josep

Guinovart Cirera, en reconeixement a la

seva trajectòria professional al capda-

vant del Parc Científic de Barcelona.

També del lliurament de la “Creu de

Sant Cosme i Sant Damià”, màxima dis-

tinció atorgada pel Col·legi Oficial de

Metges de Tarragona, al Dr. Fernando

Salvador González, en reconeixement a

la seva excepcional trajectòria profes-

sional i al seu humanisme.

L'acte va ser presidit per l’alcalde de

Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i pel

president del Col·legi Oficial de Metges

de Tarragona, el Dr. Josep Maria Solé, i

va comptar amb la presència, entre

d ' a l t res autoritats, del Director dels

Serveis Territorials de Salut al Camp de

Tarragona, Dr. Felip Infiesta, així com

del Secretari General de l'URV, Dr.

Antoni González.

Els oferim un resum dels amplis i des-

tacats currículums dels homenatjats.

Dr. Fernando Salvador González

• Nascut a Barcelona el 8 de novembre

de 1915.

• Jubilat a Tarragona el 8 de novembre

de 1985.

• Estudis de Medicina a Barc e l o n a

(Hospitals Clínic i S. Pau).

• Títol de Llicenciat en Medicina i

Cirurgia en 25-XII-1940.

• Formació en Reumatologia amb el Dr.

Pedro Barceló Torrent. Barcelona.

• Metge per oposició d'Assistència

Pública Domiciliària APD (Ti t u l a r ) -

1945.

• Metge del Registre Civil, per oposició

núm. 11 (4-1-1964).

• Títol d'Especialista en Reumatologia

al 23-I-1970.

• Metge d’APD, (interí), a Molar-Lloà

(1-IX-1944 fins al 19-VIII-1945)

• Metge d’APD, (propietat), Lla Riera de

Gaià (20-VIII-1945 fins al 18-IX-1955).

• Metge d’APD, (propietat), Tarragona

(1-VII-1957 fins a la jubilació).

• Consultor de Reumatologia de

l'Hospital de Sta. Tecla (Tarragona)

(16-VII-1957).

• Professor de l'Escola d'Infermeria de

l'Hospital de Sta. Tecla (Tarragona).

• Metge del Registre Civil del Jutjat

Municipal de Tarragona (31-I-1964

fins al 8-XI-1985).

• Exmembre de la Comissió Deontolò-

gica al COMT.

galens 5

Distincions del COMTLliurament de la Creu de Sant Cosme i Sant Damià al Dr. Fernando Salvador,

i de la distinció de Col·legiat d'honor al Dr. en Farmàcia a Joan Josep Guinovart

▲ Dr. Fernando Salvador i Dr. Joan Josep Guinovart, els homenatjats.

Page 6: Edició Galens 165

Joan Josep Guinovart Cire r a• Nascut el 3 de juliol de 1947. Fill

p redilecte de Ta rragona (2007).

• Llicenciat en Farmàcia i en C.

Químiques (1969), Universitat de

B a rcelona. Doctor en Farm à c i a

(1973), Univ. de Barc e l o n a .

Especialista en Bioquímica Clínica i

en Anàlisis Clíniques. Estada post-

doctoral al Dept. de Farm a c o l o g i a ,

U n i v. de Vi rginia (1974-75).

• Adjunt de Bioquímica Clínica.

Hospital de Bellvitge (1978-1980).

Cap de Servei d'Anàlisis Clíniques de

la Seguretat Social (1980-1985),

actualment en excedència voluntà-

ria.

• P rofessor Adjunt (després Titular) de

Bioquímica, Fac. Farmàcia. Univ. de

B a rcelona (1975-1983) i Fac.

Veterinària, Univ. Autònoma de

B a rcelona (1983-1985). Catedràtic

de Bioquímica i Biologia Molecular,

U n i v. Autònoma de Barcelona (1986-

1990) i Univ. de Barcelona (1990-

actualitat). Professor visitant, Dept.

de Bioquímica i Biofísica, Univ. de

C a l i f ò rnia San Francisco-UCSF

(1992-93). Director Departament de

Bioquímica i Biologia Molecular,

U n i v. de Barcelona (1995-2001).

D i rector General del Parc Científic de

B a rcelona (2001- 2002) i del seu

Institut de Recerca Biomèdica

(2001-2005). Director de la

Fundació privada “Institut de

R e c e rca Biomèdica” (2005-actuali-

t a t ) .

• C o o rdinador de l’Àrea de Biologia

Molecular i Cel·lular de la “Agencia

Nacional de Evaluación y

P rospectiva-ANEP” (1988-1991).

M e m b re de la Comissió de Ciències

Bàsiques i Laboratoris Clínics del

CCECS, Generalitat de Catalunya

(1993-2003). Membre de la

“Comissió Assessora de Ciència i

Tecnologia” de la Generalitat de

Catalunya (1999-2003). Membre de

la “Estrategia Nacional de Ciencia y

Tecnología, ENCYT” (2006). Membre

del “Consejo Asesor para la Ciencia y

la Tecnología” del MEC (2007- ).

• P resident de la “Sociedad Española

de Bioquímica y Biología Molecular-

SEBBM” (1996-2000). President del

Comitè Organitzador Congrés

E u ropeu de Bioquímica (FEBS 1996,

B a rcelona). Membre del Comitè

Executiu de la Federació Europea de

Societats de Bioquímica-FEBS

(1997-2005). President de la

“Confederación de Sociedades

Científicas de España, COSCE”

(2004-). Membre de la Comissió

Nacional d'ICSU i President del

Comitè Nacional “Intern a t i o n a l

Union of Biochemistry and Molecular

Biology” -IUBMB (2005- ).

• P remis: "Leandre Cervera" (1979 i

1985) i "August Pi i Sunyer" (1983)

de l"Institut d'Estudis Catalans".

" N o v o - N o rdisk" en Investigació

Diabetològica Bàsica de la "Sociedad

Española de Diabetes" (1996).

Medalla de la "Société Française de

Biochimie et Biologie Moléculaire "

(1998). Premi d'Investigació

Científica "Ciutat de Barc e l o n a "

(1998) en re p resentació del Dept. de

BBM de la UB. Premi "Confere n c i a

PABMB" San Francisco, CA (1999).

Medalla “Narcís Monturiol” atorg a d a

per la Generalitat de Catalunya al

mèrit científic i tecnològic (1999).

Conferència “Alberto Sols” de la

SAIB, Viña del Mar, Chile (2000).

Soci d'Honor de la SEBBM (2005). I

finalment Diplôme d'honneur de la

FEBS (2007). ■

6 Num. 165

■ vida col·legial

▲ D r. Aleu i Dr. Albiol, últims distingits amb la creu de Sant Cosme i Sant Damià .amb els guardonats d'enguany i autoritats.

Page 7: Edició Galens 165
Page 8: Edició Galens 165

8 Num. 165

■ vida col·legial

La sala d'actes del COMT va

ser l’escenari, el 22 de

n o v e m b re passat, d’una taula

rodona, al voltant de la conciliació

de la vida familiar i laboral en

l’àmbit sanitari, que preocupa, i

molt, el col·lectiu.

Hi van pre n d re part :

• D r. Josep M. Bertran i Soler. Metge de

Família del CAP Jaume I. Metge Ti t u l a r

de Ta rr a g o n a .

• D r. Patricio Martínez. Secretari General

del Sindicat de Metges de Catalunya

• S r. Ramon Morera. Gerent Te rritorial de

l'ICS del Camp de Ta rr a g o n a .

• Sra. Xenti Robles. Consultoria

Recursos Humans PIMEC.

El moderador va ser el Sr. Carles

Magrané, cap de redacció del Diari de

Ta rr a g o n a .

L'acte es va obrir amb la benvinguda als

assistents el president del COMT, Dr.

Josep. M. Solé i Poblet.

En el transcurs de la taula rodona es va

posar de manifest que la conciliació entre

la vida familiar i laboral forma part d'un

ampli ventall de preocupacions del sector

sanitari, i que la seva solució no és fàcil.

També es va posar en evidència que

i m p rescindible continuar parlant d'a-

questa qüestió, i d'altres, amb la voluntat

d'aconseguir el major acostament possi-

ble entre tots els estaments implicats.

Un dels arguments apuntats pels part i c i-

pants i en què van coincidir tots va ser la

reflexió del Dr. Bertran, que va re c l a m a r

flexibilitat a l'hora d'aplicar la conciliació,

ja que les situacions són molt part i c u l a r s

i calen solucions que no siguin rígides.

▲ El presidnet del COMT, Dr. Josep Maria Solé, amb els participants en la taula ro d o n a .

La taula rodona ‘Conciliació del'àmbit sanitari’ posa de manife

Page 9: Edició Galens 165

Per la seva banda, el Dr. Martínez va

incidir en la pressió i l'estrès al qual

estan subjectes els professionals de la

salut, cosa que suposa, per exemple,

que la depressió i ansietat que pateixen

els professionals sanitaris sigui el doble

que en altres professions. El Dr. Patricio

M a rtínez també va afirmar que, en

general, la discriminació la pateix la

mare, no la dona. Va destacar que

actualment les dones representen gai-

rebé el 50% de col·legiades i que, de

cara a l'any 2010, superaran els

homes. El Dr. Morera, gerent de l'ICS

del Camp de Tarragona, va expressar la

voluntat que té l'ens públic de transfor-

mació aplicant menys rigidesa en les

seves actuacions i decisions, el que sig-

nificarà una major, autoorganització i

repercutirà en un augment del confort

dels professionals. La Sra. Robles va

destacar que les empreses estan can-

viant i que entre les seves prioritats es

troba la motivació dels professionals,

sent un punt important, en aquest

aspecte, la conciliació de la vida laboral

amb la familiar. També va apuntar,

coincidint amb el Dr. Bertran, que les

mesures en aquest sentit no poden ser

universals i que aquest factor, unit a

d'altres, ens ha de portar a la creació

d'un nou escenari laboral.

Finalment, es va obrir un animat torn

d ' i n t e rvencions del públic assistent,

que va portar a expre s s a r, per part dels

d i f e rents membres de la taula, el sen-

timent generalitzat que el model

actual, pel que fa a la conciliació, con-

juntament amb les altres pro b l e m à t i-

ques existents, està acabat, i que és

molt difícil de suport a r. També va fer

especial referència al fet que, per a

solucionar les mancances, l'Estat

espanyol ha d'incrementar de form a

responsable els diners que es destinen

a la sanitat, la cual cosa perm e t r i a

i g u a l a r-nos en tots els sentits, amb la

Unió Europea. ■

galens 9

vida col·legial ■

de la vida familiar i laboral enifest la inquietud del sector

Page 10: Edició Galens 165

10 Num. 165

■ vida col·legial

Enguany el COMT dedica

l'any acadèmic a la figura

del Dr. Jaume Sentís Anfruns

Com cada any, el COMT vol

fer un ampli re c o n e i x e m e n t

a un metge, que al llarg

d'una dilatada trajectòria, és

re c o rdat per la seva bonhomia,

humanitat i pro f e s s i o n a l i t a t .

Enguany dediquem l'any

acadèmic al Dr. Jaume Sentís

A n f runs, del qual repassem tot

seguit algunes dades de la seva

b i o g r a f i a .

Jaume Sentís Anfruns nasqué a

B a rcelona el 10/10/1906 i morí a

Ta rragona el 15/10/1999. Els seus dos

avis eren metges, un a Riudoms i l'altre

a Barc e l o n a .

Estudià el Batxillerat als Escolapis del

c a rrer Diputació de Barcelona, i la

c a rrera de Medicina a la Universitat de

B a rc e l o n a .

Es llicencià l'any 1929 i restà dos anys

a p renent l'especialitat d'Obstetrícia i

Ginecologia, com a Metge Intern, de

l'Hospital Clínic, a la Càtedra del

P rofessor P. Nubiola, a qui sempre con-

siderà el seu mestre i amb qui mantin-

gué amistat fins a la seva mort .

El 1931 s'establí a Ta rragona amb exer-

cici lliure i com a metge de l'Hospital de

Santa Tecla fins que l'any 1937, en ple-

na revolta militar, hagué de fugir a

França en sentir-se perseguit. D'allí fou

d e p o rtat a l'Espanya franquista, on s'en-

rola com a Alferes Metge.

To rnà a Ta rragona el gener de 1939, ja

casat amb Te resa Bonet Musté, amb

qui tingué tres fills.

Els anys 1940 i 1941 va aprovar re s p e c-

tivament les oposicions a Maternòleg de

l'Estat, podent triar la plaça de

Ta rragona, i de Director de la Matern i t a t

P rovincial. Les dues places les cobrí fins

a la seva jubilació, l'any 1976.

P o s t e r i o rment, guanyà per concurs la

plaça de Ginecòleg del SOE, tasca que

inicialment desenvolupà a casa seva,

després a l'edifici del carrer Cañellas i

finalment a l'edifici de l'Hospital Joan

XXIII fins a la seva jubilació.

Durant tota la seva vida pro f e s s i o n a l

p restà els seus serveis com a obstetra i

ginecòleg a l'Hospital de Santa Tecla, on

fou Professor de l'Escola d'Inferm e r i a

des de la seva fundació fins a la seva

c l a u s u r a .

Fou Vi c e p resident del Col·legi de

Metges durant una legislatura i membre

de la Comissió Deontològica.

Gran aficionat a la nàutica i a la pesca,

obtingué el títol de Patró de Iot amb

més de 60 anys. També fou fundador i

primer President del Club de Lions de

Ta rragona, a més de Vi c e p resident del

Club Nàutic.

A la seva mort ha deixat una nissaga de

ginecòlegs a Ta rragona, formada per

dos fills (un d'ells, el Jordi, vicepre s i-

dent d'aquesta entitat) i un nét. ■

▲ El Dr. Jaume Sentís, acompanyat de la seva família, a Montserr a t .

Page 11: Edició Galens 165

El COMT ha organitzat

enguany un concurs de

dibuix de christmas

nadalencs dirigit a tots els nens i

nenes, familiars dels nostres

col·legiats i col·legiades, que el

COMT utilitzarà com a felicitació

nadalenca.

Els guanyadors en les diferents

categories han estat:

Categoria de 5 a 7 anys:

• Raquel Velasco Jiménez (5 anys).

Categoria de 8 a 10 anys:

• Maria Llauradó (10 anys) (guanyado-

ra absoluta i que per tant, serà la feli-

citació de Nadal del COMT).

Categoria de 11 a 13 anys:

• Andrea Sànchez Alcalà (11 anys).

TV3 va lliurar un g a d g e t de la televisió catala-

na,a tots els part i c i p a n t s .

galens 11

vida col·legial ■

Els més petits us desitgen bones festes

▲ A u t o r a : Maria Llauradó (guanyadora absoluta).

▲ A u t o r a : A n d rea Sánchez. ▲ A u t o r a : Raquel Ve l a s c o .

Page 12: Edició Galens 165
Page 13: Edició Galens 165

Aquest número de “Galens”

que teniu a les mans, o a la

tauleta, o a la cadira, o a

l'habitació, o al servei, o el

tingueu on el tingueu, ho deixem

córrer, és el número 165.

Gràcies, si més no, per fullejar-lo.

Aquest número tanca l'any del

vintè aniversari de la revista del

COMT, una de les més antigues

del país, pel que fa referència a

col·legis professionals.

Voldria aprofitar aquesta circumstància

per expressar la meva satisfacció per

ser el director d'aquesta revista, coinci-

dint amb aquests moments. I, al mateix

temps, expressar, en aquest cas, el

meu agraïment a tots els que participen

desinteressadament i que fan possible

la seva publicació, amb els seus articles

i amb la seva col·laboració. També vol-

dria tenir un record per als meus ante-

cessors, que han fet possible aquesta

efemèride.

Finalment, demanar-vos a totes les

col·legiades i a tots els col·legiats que

ho desitgeu, que participeu en aquesta

publicació i aconseguirem així, que

sigui la veu, l'altaveu, de la nostra insti-

tució centenària i que reflecteixi les vos-

tres inquietuds i sentiments.

En nom del Consell de Redacció, Bones

Festes i el desig que els Reis, “el pare

Noel”, el Tió… o millor, els polítics i ges-

tors us portin un futur millor.

Em teniu a la vostra disposició al correu

electrònic: [email protected]

Pitu Tarrasa,

Cap de premsa i comunicació del COMT ■

galens 13

vida col·legial ■

Acte d’homenatge al

Dr. Josep Maria Sánchez

Bones festes per a tothom!

▲ Dr. Josep Maria Sánchez Ripollés.

▲ Pitu Tarrasa.

El proper 29 de gener de 2008, a la sala

d'actes del Col·legi de Metges, és durà

a terme un homenatge al Dr. Josep

Maria Sánchez Ripollés.

L'acte tindrà el següent ordre d’inter-

vencions:

1.- Presentació de l'acte per Eduard

Prats (Comissió de Bioètica. Col.legi

Oficial de Metges de Tarragona)

2.-"Josep Maria Sánchez Ripollés, per-

sona i metge" per Santiago Alonso

(Metge de l'Hospital Universitari Joan

XXIII).

3.- Conferència: “Què ens aporta l’Ètica

mèdica a la pràctica diària?" per Rogelio

Altisent (Professor de Bioètica de

l'Universitat de Saragossa).

4.- Cloenda per Josep Maria Solé i

Poblet (President del COMT); J o a n

Carles Quer (Director Mèdic de

l'Hospital Universitari Joan XXIII) i

Montse Giralt (Degana de la Facultat de

Medicina de la URV). ■

Page 14: Edició Galens 165

14 Num. 165

■ solidaritat

La fundació "El sueño de la

Campana" continua amb la

seva campanya per

aconseguir l'apadrinament d'un

metge i una infermera a Sant

Ramon, Nicaragua. Recentment,

una delegació del nostre país,

encapçalada pel seu president,

Fernando Bermejo, ha visitat

aquest lloc, per seguir de prop i

avaluar aquest projecte. Des de

San Ramón, fa poc ens enviaven

les últimes notícies i les

necessitats que encara tenen

plantejades i que requereixen de

la nostra col·laboració "entre tots,

ho farem possible".

Ens re t robem amb els lectors de

Galens, complint amb el deure d'infor-

mar els nostres col·laboradors, per

donar les últimes novetats referides al

projecte de la Fundació “El sueño de la

Campana” que titulàvem ”Apa-

drinament de un metge i una infermera

a San Ramón- Nicaragua

En el número de la revista Galens del

mes de març passat sol·licitàvem la

generositat dels col·legiats de la provín-

cia de Tarragona per recolzar el projec-

te d'apadrinament amb la finalitat d'afa-

vorir una millora en els serveis d'atenció

mèdica als nens discapacitats, a la gent

gran, i també a la resta de la població

de la zona de San Ramón, província de

Matagalpa que són atesos pel metge de

“La casa del niño”.

Aquest apadrinament serveix perquè el

Metge de San Ramón, Doctor Nelson

Silva rebi un salari mensual digne d'uns

270 euros, i l’auxiliar d’infermeria uns

130 euros, a canvi de la seva plena

dedicació a l'atenció sanitària d'aques-

ta comunitat de persones que viuen

amb grans penúries econòmiques.

A continuació trobaran l’última carta de

la Directora del centre “Casa del Niño”

detallant les activitats realitzades els

mesos de juliol, agost i setembre .

També trobaran l'informe del metge Dr.

Nelson Silva referint les seves activitats

durant el mes d'agost.

San Ramón, 1 de Agosto del 2007

Estimada Lic. Vilchez:

Estamos remitiendo el Informe de

Consultas médicas brindadas por el Dr.

Nelson Silva, en el consultorio médico

del CPCPV (Casa del Niño), en el mes

de julio fr 2007. El Dr. Silva, además de

brindar las consultas médicas a la

población en general, apoyó la

Campaña de Salud, que se realizó en

las comunidades de El Horno, El

Porvenir, Wabule, Azancor, Amancia, el

Chompipe, Jícaro, San Pablo, La

Laguna y La Pita. La campaña se hizo

con el objetivo de prevenir enfermeda -

des como el dengue o la diarrea.

En el mes de julio se brindaron 121

consultas, 98 de ellas pagadas a un

costo de 35.00 dólares, y las restantes

(23), fueron gratis, pero el paciente

compró la medicina, lo cual implica que

el costo es variable, porque paga sólo el

costo de la medicina. Las tres enferme -

dades más comunes atendidas fueron:

En primer lugar, neumonías con 14

pacientes; en segundo lugar, artritis con

11 pacientes y en tercer lugar, unfec -

ción de vías urinarias con 10 pacientes.

En el caso de la neumonía y la artritis,

vinieron a la consulta más mujeres que

varones y, en el caso de las infecciones

urinarias, fueron más varones.

Sin más que agregar, deseándole éxitos

en sus labores, le saludo.

Ma. del Rosario González G.

Directora CPCPV.

San Ramón, 10 de octubre del 2007.

Estimado Sr. Fernando:

Estamos remitiendo el Informe de las

Consultas médicas brindadas por el Dr.

Nelson Silva, en el consultorio médico

del CPCPV, de los meses de julio,

aagosto y septiembre 2007. El Dr. Silva,

además de brindar las consultas médi -

cas a la población en general, apoyó

con charlas a los beneficiarios/as de las

comunidades, y promovió, junto con los

promotores, una Campaña de Salud,

que se realizó en las comunidades de El

Horno, El Porvenir, Wabule, Azancor,

Amancia, el Chompipe, Jícaro, San

Pablo, La Laguna y La Pita. La campa -

ña se hizo con el objetivo de prevenir

enfermedades como el dengue y la dia -

rrea, y también atendió a niños/as de

Los Pipitos y ancianios. El médico apo -

yó a la fundación a entregar el medica -

mento especial de Los Pipitos y llevó el

control de la medicina que se donó a

personas de escasos recursos econó -

micos.

En estos meses se ha brindado consul -

tas a un amplio número de pacientes.

Las enfermedades más comunes aten -

didas van detalladas de acuerdo a cada

mes.

Es muy importante destacar que tener

un médico en el consultorio ha sido de

gran beneficio para las personas de

escasos recursos económicos, porque

se les ha brindado la oportunidad de

accesar a una consulta médica con

calidad humana. Es decir se le ha dado,

al paciento, el trato y el tiempo que

necesita para ser atendido.

Fundació «El sueño de la Cam

▲ El Dr. Nelson Silva, atentent un pacient.

Page 15: Edició Galens 165

Hemos tenido dificultad en cuanto a

medicamentos, ya que nuestro stock de

medicinas no es muy amplio debido a

los pocos recursos económicos con los

que contamos y en ocasiones se ha

tenido que enviar al paciente a comprar

el remdio a otras farmacias. Pero, de

manera general, el consultorio médico

va funcionando bien.

Sin más que agregar, deseándole éxitos

en sus labores, le saludo.

Ma. del Rosario González G.

Directora CPCPV.

Tots vostès, com a professionals de la

medicina, poden apreciar i valorar la

feina feta. També sabran valorar les difi-

cultats, que encara existeixen, i que és

necessitaria resoldre.

En quant a la col·laboració rebuda per

p a rt dels metges de la província de

Ta rragona, hem d’estar agraïts a tots els

que han respost amb la seva aport a c i ó

econòmica, mensual, o trimestral o anyal.

No obstant, encara no arribem a cobrir

la TOTALITAT dels sous del metge i la

infermera, que ens hem proposat de

finançar.

MÉS COL·LABORADORS

Els recordem que les nostres previsions

són de tres anys per resoldre el finança-

ment d'aquest servei, i que vostès són

lliures de suspendre la seva col·labora-

ció en qualsevol moment.

Trobaran en aquesta revista la butlleta

bancària que ens hauran de fer arribar

per Correu a la següent adreça:

Fundación El Sueño de la Campana

Carrer les Flors 21-B

43850-Vilafortuny-Cambrils

Trobaran tota la informació que desitgin

a:

www.fundacionlacampana.es

[email protected]

No oblidin indicar la seva adreça postal

o electrònica, per a enviar-los el rebut

per a la Declaració de la Renda. ■

galens 15

solidaritat ■

a m p a n a »

Sí, vull col·laborar.

Vull col·laborar amb l’aportació, de la manera

següent: (marca-la amb una X).

12 e cada mes

36 e cada tres mesos

72 e cada sis mesos

264 e cada any

Per a realitzar la seva col·laboració, inidiqui al seu banc o caixa que sol·licita l’alta d’aquesta referència periodica

Preguem que ens informi al correu de la fundació: [email protected]

FUNDACIÓ PRIVADA “EL SUEÑO DE LA CAMPANA”Entitat d’ajuda pel desenvolupament sostenible a Nicaragua

Número de compte CAIXA TARRAGONA: 2073 - 0306 - 25 - 0110102066

DADES DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Entitat Oficina Control Número de compte

Titular del Compte:

Data: Firma del titular:

▲ Aquesta comunitat viu amb grans penúries econòmiques.

Page 16: Edició Galens 165
Page 17: Edició Galens 165

L'Hospital d'Ossets de Peluix

és una activitat que

consisteix en què els ossets

són els pacients, els nens són els

p a res dels ossets, i els doctors són

els estudiants de Medicina. Les

exploracions no són invasives, es

fan RX (fotocòpia) que dóna peu a

fer un diagnòstic final, a partir del

qual podem fer un tractament.

M i reia Garc i a - Vi l l a rrubia, estudiant d'úl-

tim curs de Medicina a la URV, és coor-

dinadora del grup de treball de Salut

Pública de l'Associació d'Estudiants de

Ciències de la Salut, i també és la coor-

dinadora del HOP.

M i reia, com va sorgir aquest pro j e c t e ?

Aquest projecte prové d’IFMSA

(Federació Internacional d'Associacions

d'Estudiants de Medicina) ara fa 7 anys.

Va ser a partir d'un intercanvi clínic que

vaig fer a Alemanya gràcies a l'AEC-

Catalonia-Spain (Associació d'Estudiants

de Ciències de la Salut) que em vaig

assabentar de la seva existència. En

començar el nou curs em vaig posar

mans a l'obra, per iniciar-ho, a la meva

Facultat. Ho vaig presentar a

l'Ajuntament de Reus i al Deganat. Des

de l'Ajuntament em va comentar de fer

un projecte pilot, al Parc Infantil de

Nadal de Reus, i una possible col·labo-

ració amb les escoles de Reus.

Finalment vam realitzar el projecte pilot

amb ells, però de cara a les escoles, ens

vam haver d'afanyar nosaltres per fer-

ho. Van demanar ajuda a l'OFES de la

U RV (oficina de d'estudiants) que van

col·laborar amb una subvenció molt

i m p o rtant, formant un equip de pro j e c t e

a la Facultat, i vam realitzar un curs de

15 hores de formació per als monitors

que, després posarien en marxa en 15

h o res pràctiques. Amb aquest curs els

alumnes que volien es podien beneficiar

amb 3 crèdits de lliure elecció. El con-

tacte amb les escoles, ho vam fer via e-

mail i hi van participar 6 escoles de

Reus. L’activitat es va realitzar a la Palma

de Reus, a la sala polivalent, on venien

les escoles. Hi van passar un total de

550 nens durant una setmana, tenint

una experiència molt positiva, de tot el

p rojecte en global. Després de sortir per

Tele-5, TV3, canals locals de Catalunya

van, de re b re la felicitació per part de

diversos col·lectius.

Aquest any la situació ha avançat. Ara

mateix, forma part de les ARE (Activitat

de Recursos Educatius) del depart a-

ment d'Educació i Família de l'Ajunta-

ment de Reus, és a dir les escoles s'ads-

criuen mitjançant l'Ajuntament. Els

o rganitzadors del Parc Infantil de Nadal

s'han tornat a posar en contacte amb

n o s a l t res per poder re a l i t z a r-ho nova-

ment aquest any. Va ser el guanyador

del Premi Sant Lluc 2007 de la FMCS,

com a millor projecte de promoció de l'e-

ducació de la salut. S'han format nous

equips de projecte a Barcelona, en uni-

tats docents al Clínic, Bellvitge, i a la Va l l

d ' H e b ron. També estem en contacte

amb la Universitat de Lleida per comen-

ç a r-ho també allà. A la FMCS de Reus

també s'ha format un equip amb la idea

que jo coordini a tots els grups, de

Catalunya.

Quins són els objectius del pro j e c t e ?

L'objectiu principal és fer perd re la por

als infants enfront als metges, apro p a n t

el món de la pediatria al món infantil. Es

tracta de trencar amb possibles expe-

riències viscudes pels nens davant de

les bates blanques, o dins de l'ambient

hospitalari, des de la didàctica del joc.

Familiaritzar als nens amb els instru-

ments mèdics d'exploració.

Establir un bon ambient i unes bones

habilitats comunicatives, entre els nens i

n o s a l t res, els futurs metges (estudiants

de medicina)

L'objectiu dels tallers de nutrició i fisiote-

ràpia és que hi hagi una interacció entre

ells fomentant el treball en grup, dismi-

nuint els possibles complexos que exis-

teixin, en aquest grup d'edat. Fomentar

els valors de la dieta equilibrada, els

hàbits esportius i les mesures posturals

c o rrectes.

Finalment, fer conèixer l'Associació

d'Estudiants de Ciències de la Salut de

R e u s .

Quines perspectives teniu plantejades?

La idea del projecte és que es continuï

realitzant com una cosa establerta, en

un curs específic del curs escolar, de les

escoles de Reus.

galens 17

l’entrevista ■

▲ Mireia Garcia-Villarrubia.

El projecte HOP (Hospital d'Ossets

de Peluix) rep reconeixements i

vol ampliar la seva implantació

Page 18: Edició Galens 165

A nivell de Catalunya, la idea és seguir

ampliant regions, seguint form a n t

equips de projectes, a totes les facultats

de Medicina.

Una de les altres idees que han anat

s o rgint en fer les avaluacions del pro j e c-

te, és poder fer un seguiment a llarg ter-

mini, conjuntament amb els pediatre s ,

ja siguin del CAP o de l'Hospital. Aquest

estudi prospectiu consistiria en fer una

relació de l'actitud dels nens quan visi-

ten el metge, mirant si aquells que han

experimentat el projecte del HOP, tenen

una actitud més positiva davant del met-

ges o no. És clar que, per això, hauríem

de demanar la col·laboració de tot el

col·lectiu de pediatres i un equip d'estu-

diants disposats a treballar les

d a d e s .

Quins altres projectes teniu

en marx a ?

A l t res projectes que tenim dins

del grup de Salut Pública són

la celebració dels dies mun-

dials assignats per l'OMS, mit-

jançant campanyes de pre v e n-

ció i de sensibilització, activi-

tats relacionades amb el dia,

seminaris i conferències re f e-

rents al dia...

S o m r i u res per tothom, o més

conegut internacionalment com a

P roject Smile X, mitjançant el qual un

g rup d'alumnes de la Facultat re a l i t z a-

ran un curset d'expressió corporal de

clown i de comunicació amb l'ajuda del

g rup “Pallapupas” (pallassos d'hospital

de Sant Joan de Déu). Els estem inten-

tant incorporar dins dels hospitals Sant

Joan de Reus i Joan XXIII de Ta rr a g o n a ,

als serveis de Pediatria, i potser a la

Unitat de Socisanitari a llarg termini.

Com a estudiant d'últim curs de

Medicina, con veus el futur de la pro-

f e s s i ó ?

Pel que fa al futur de la professió, tro b o

que cada dia hi ha més metges que fan

la seva especialitat, perquè és el que la

nota del MIR els deixa fer i no pas per-

què tinguin vocació. Això fa disminuir

força la qualitat assistencial que re b e n

els pacients i augmenta així la descon-

fiança del pacient envers el metge. Això

es reflecteix amb més queixes, més

estrès professional i menys interès per la

feina vocacional.

Actualment, molts dels meus companys

estant marxant a l'estranger a fer l'espe-

cialitat, han de repetir el MIR o simple-

ment es plantegen altres opcions, des-

prés de sentir-se frustrats, perquè la pro-

fessió del metge s'avaluï únicament amb

un examen teòric de 5 hores i no pràc-

t i c . Al cap i a la fi, tre b a l l a rem amb per-

sones, no amb màquines!

El coneixement de tot metge hauria d'a-

b o rdar la ciència biopsico-social que

diuen que estudiem. I com podem ava-

l u a r- l a ?

Què en penses de l'ampliació de les

places universitàries?

Relacionat amb el que comentava a

l'anterior punt, el tema d'ampliar places

d'estudiants de Medicina, no crec que

sigui la solució a la manca de metges,

de què tant es parla als mitjans de

comunicació. Realment del que s'hauria

de parlar és de manca d'especialistes, i

la solució no és fabricar llicenciats de

Medicina com a "xurros" i amb una qua-

litat de formació i docència baixa. El pro-

blema està en formar especialistes i

aconseguir que els estudiants de

Medicina de Catalunya es quedin a fer

l'especialitat aquí i no marxin a l'estran-

g e r, o optin a altres camins diferents de

la Medicina, pel simple fet que la nota

del MIR no els ha deixat agafar una pla-

ça. Si es prenen aquestes mesures sen-

se comentar-les amb els més afectats,

que som els estudiants i els pro p i s

Degans de les facultats existents, l'únic

que s'aconsegueix és una bossa de met-

ges en atur a llarg termini, com la que es

va produir uns anys enre re.

Finalment, fa poc, has estat escollida

Liaison Officer on Public Health, per

p a rt de la Federació Internacional d'es-

tudiants de medicina. En què consis-

teix aquest càrre c ?

És un càrrec oficial de la IFM-

SA, en total som unes 40 per-

sones al càrrec de portar dife-

rents grups i aspectes de tota

l'associació mundial. Vaig pre-

sentar la meva candidatura al

c à rrec aquest agost a

C a n t e r b u ry davant de 900

estudiants de medicina. Va i g

ser elegida per tots els països

m e m b res, sent així la primera

catalana a formar part d'a-

quest equip.

La meva funció és fer d'enllaç

e n t re les associacions que es

dediquen a la salut pública a nivell mun-

dial amb la IFMSA, per tal d'aconseguir

col·laboracions entre ambdues a nivell

de conferenciants, entrenadors de

matèries, formadors, material i subven-

cions o ajudes econòmiques per tots els

p rojectes i activitats portades a fi en la

I F M S A .

També vol dir pre n d re part en les dues

Assemblees Generals, que es realitzen a

l'any a nivell mundial, per donar suport i

assistir als convidats de les conferèn-

cies. Aquest any les assemblees són a

Mèxic (març) i a Jamaica (agost) on més

de 500 estudiants de Medicina, es re u-

neixen per intercanviar experiència, for-

m a r-se i discutir l'estat de la federació.

Pitu Ta rr a s a ■

18 Num. 165

■ l’entrevista

▲ Els nens són els pares dels ossets i els metges, els estudiants de medicina.

Page 19: Edició Galens 165
Page 20: Edició Galens 165

Durant els dies 23, 24 i 25

de novembre la Societat

Catalana d'Urologia ha

celebrat el seu simposi

institucional al Palau de

Congressos de Tarragona. En

aquest curs, més de 160 uròlegs,

provinents de tota la geografia

catalana, han discutit durant tres

dies, les últimes novetats del

temari d'aquesta especialitat.

Segons els presidents del comitè orga-

nitzador, els doctors Jaume Benages de

l'Hospital de Santa Tecla, i Manel

Prados de l'Hospital Universitari Joan

XXIII, la cirurgia laparoscòpica urològi-

ca i la urooncologia han estat els con-

tinguts més tractats en les comunica-

cions presentades. Cal destacar també

la lliçó magistral que amb el títol “resul-

tats anatomopatològics en el càncer de

pròstata”: conceptes actuals, va pre-

sentar el professor Ferran Algaba, res-

ponsable mundial de la OMS en temes

de uropatologia, i director del departa-

ment d'Anatomia Patològica de la fun-

dació Puigvert. També cal destacar les

aportacions de la Dra. Marta Bonet i el

Dr. Ivan Henríquez, ambdós del servei

d'Oncologia de l'Hospital Universitari de

Sant Joan de Reus que varen explicar

els darrers avenços de la radioteràpia i

la braquiteràpia per tractar les tumora-

cions prostàtiques. Durant el sopar de

Clausura es van entregar els premis a la

millor tesi doctoral en urologia i a les

millors comunicacions, pòsters i vídeos

presentats durant el congrés.

MANNEKEN PIS

Fa uns dies, el company i amic Enric

Sànchez-Cid, em va fer arribar aquesta

notícia que havia trobat a la premsa: “El

Manneken Pis, la petita estàtua de

b ronze símbol de Brussel·les, orina

avui amb problemes amb motiu de la

jornada europea de la pròstata”. En

efecte, l'associació belga d'uròlegs va

tenir la genial idea de fer que l'habitual

quantitat d'aigua que expulsa la popu-

lar estàtua es veiés reduïda a un lleu

degoteig amb l'objectiu de cridar l'aten-

ció sobre els problemes de pròstata que

pateixen molts homes europeus.

Tot això em fa fer pensar que, potser, en

el nostre país, les campanyes encamina-

des a fer conèixer las patologies uro l ò g i-

ques i divulgar tots els consells i re c o m a-

nacions per a pre v e n i r-les, són més aviat

escasses. És trist que, habitualment,

20 Num. 165

■ congrés

Celebració del XIIIè Congrés de la

Societat Catalana d'Urologia, al Palau

de Fires i Congressos de Tarragona

▲ Acte d'inauguració amb el Dr. Jaume Benages (President del comitè organitzador); el Dr. Jordi Sentís (en representació del Col·legi de Metges); la Sra.Carme Crespo, tinent d'alcalde de Medi Ambient i Salut de l'Ajuntament de Tarragona; el Dr. Felip Infiesta, director territorial de Salut a Tarragona; el Dr.Joaquim Ristol, president de la Societat Catalana d'Urologia, i la Dra. Pilar Gavilan, directora de l'Hospital Joan XXIII.

▲ Moment del lliurament de premis durant elsopar de cloenda del XIIIè Simposi de laSocietat Catalana d'Urologia a la Boella.

Page 21: Edició Galens 165

galens 21

congrés ■

hagi de ser la indústria farmacèutica, l’ú-

nica que publiqui material gràfic o

audiovisual per oferir consells de salut

u rològica tot aprofitant els seus intere s-

sos comercials. Per altra banda, la

p remsa només es preocupa dels contin-

guts urològics quan aquests acompan-

yen un fet “mediàtic”. La castració quí-

mica que defensa en Sarkozy, el càncer

de pròstata del polític de torn o el “pipi”

no controlat de l'anunci de la Sra

Concha Velasco, fan que algun periodis-

ta truqui ràpidament a la porta de l'urò-

leg més proper per demanar una mica

d ' i n f o rmació per arrodonir el seu art i c l e .

Si continuem en aquest camí, seguirem

trobant-nos persones que quan els par-

les d'un uròleg no saben exactament

localitzar l'anatomia amb què treballem

habitualment.

Crec sincerament que els uròlegs cata-

lans, mitjançant les nostres societats

científiques, hauríem de ser més imagi-

natius i constants en aquesta tasca. No

en va, aquestes societats tenen el deu-

re de comunicar periòdicament a la

població que representen tots els aven-

ços i recursos que la ciència els ofereix

en cada moment, i també tot el saber

científic encaminat a aconsellar-los per

aconseguir una vida més sana i a ser

possible sense malalties.

Espero que el recent Congrés de la

Societat Catalana d'Urologia que s'ha

celebrat a Tarragona, serveixi per avan-

çar científicament i que alhora, també

es trobin fórmules imaginatives per fer

més entenedora la nostra especialitat a

la nostra gent.

Dr. Jaume Benages ■

▲ Manneken Pis, símbol de Brussel·les.

Page 22: Edició Galens 165

Num. 165

■ bioética

22

Adia d’avui, el major nombre

de prestacions assistencials

als malalts es fa en l’àmbit

d’Institucions sanitàries, que per

a ser eficaces s’organitzen com

veritables empreses.

La paraula empresa sona malament en

l’argot de la Medicina perquè s’associa

a ànim de lucre. En realitat una empre-

sa és un organisme social, que uneix

elements humans, tècnics i materials

per a la consecució d’unes utilitats

materials (beneficis) o d’unes utilitats

socials (serveis a la comunitat).

En aquest sentit, les nostres institucions

sanitàries són empreses i moltes d’elles

grans empreses, tota vegada que agru-

pen molt sovint a centenars de treballa-

dors.

La qüestió que ens interessa discutir és

si una institució (empresa) ha de tenir

una ètica pròpia, o si la seva bona mar-

xa ètica ha de ser la suma de les con-

ductes ètiques de tots i cadascun dels

professionals que en elles treballen.

És natural que els codis deontològics i

les consciències morals del conjunt

dels professionals han de guiar l’actua-

ció assistencial. Però també és obvi

que, en primer lloc, la institució

(empresa) ha de propiciar un entorn

ètic perquè aquestes conductes resul-

tin òptimes. També és evident que els

establiments sanitaris han d’expressar i

practicar valors que ajudin a orientar les

actuacions en què intervenen nombro-

sos professionals. Per això mateix es

podria dir que també les institucions

han de tenir ànima, entenent aquesta

com alguna força moral que doni ener-

gia i intenció a les seves decisions

col·lectives. D’altra forma es podrien

produir deixadeses i contradiccions en

els actes assistencials.

L’ànima de les institucions s’ha de

reflectir en el seu Codi Ètic, entès com

el conjunt de valors a defensar. El Codi

expressa compromisos i afavoreix el cli-

ma de confiança entre els pacients i les

famílies i també entre els professionals.

Als primers els dóna garanties i als

segons sentit de pertinença.

Un Codi necessita una teoria ètica.

Sembla clar que, en aquest cas, l’ètica ha

de ser una ètica civil i per això mateix plu-

ral, suportada per uns mínims de llibert a t

i amb els ulls posats en el respecte dels

d rets humans. Naturalment, han de que-

dar sempre molt clares quines són les

finalitats primàries, que en aquest cas no

són altres que guarir als pacients, si es

pot, i en tot moment atendre ’ l s .

Una institució només pot aconseguir

aquesta forma de ser apel·lant a un

conjunt de virtuts que J. Luis Aranguren

resumeix en tres, valentia, justícia i pru-

dència.

Valentia per afrontar amb coratge les

incerteses pròpies d’una obra en què

tots participen; valentia per a acceptar

el diàleg constructiu i les discrepàncies;

i valentia per assumir la responsabilitat

compartida en totes les accions assis-

tencials.

En segon lloc, justícia per a donar a

cadascú el que li pertoca, tant en les

obligacions com en les recompenses.

I, com sempre, la prudència per con-

duir tots els cursos d’acció amb discer-

niment, cautela i equanimitat, és a dir

amb seny.

Així doncs, que una institució sanitària

tingui valors, cregui en ells, els publiqui

(Codi Ètic), actuï amb congruència i

vetlli per les conseqüències de tot ple-

gat, és un tresor al qual el sistema sani-

tari i el conjunt de la ciutadania no

poden renunciar.

Eduard Prats,

Metge. Màster en Bioètica ■

Els codis ètics de les institucions

sanitàries: un tresor irrenunciable

Page 23: Edició Galens 165
Page 24: Edició Galens 165

El passat dia 15 d’octubre va tenir lloc

la inauguració del Curs Acadèmic del

Club Ginecològic Tarragona-Reus. En el

decurs de la sessió es va tenir un

re c o rd pel Dr. Antonio Rabadán,

recentment traspassat, ginecòleg que

va ser membre del Club fins a la seva

jubilació, forçada pel seu estat de salut.

En el decurs de la sessió també es va

fer entrega d’una placa al company Dr.

P e re Cavallé que ha estat distingit com

a Mestre de la Ginecologia Catalana.

Els temes tractats en les sessions han

estat vers la nova vacuna contra el virus

del papil·loma humà i la incidència dels

fitoestrògens en el tractament de la sin-

tomatologia menopàusica.

Dr. Jaume Fontanet ■

24 Num. 165

■ opinió

Inauguració del Curs Acadèmic

del Club Ginecològic Tarragona-Reus

▲ Dr. Jaume Fontanet.▲ Dr. Pere Cavallé i Dr. Sánchez Cid.

Page 25: Edició Galens 165

galens 25

opinió ■

Pel seu interès i qualitat,

reproduïm aquest article del

periodista Joan Barril,

publicat fa poc al Periódico.

Contra la mort, l'home va inventar els

déus i es va garantir una nova vida.

Quan els déus ens van ser insuficients,

l'home va engendrar el metge. I així va

ser com a l'esperança eterna s'hi va

afegir l'esperança immediata de la

curació. En totes les civilitzacions la

figura del metge, del bruixot, del

xaman, ha estat respectada. Però amb

l'Estat de benestar tot va canviar. El

metge es va convert i r, als ulls del

pacient, en una emanació del poder i

en un beneficiari dels nostres impostos.

Per la seva part, el col·lectiu mèdic tam-

poc va aportar gran cosa a una suavit-

zació de la seva imatge. La tecnificació

de la medicina va acabar amb el metge

que mirava als ulls, i a poc a poc va ser

substituït pel metge que només sap

mirar màquines i xifres.

Així estem ara. Entre els uns i els altres

han intentat fer-nos cre u re que la

Medicina és una ciència exacta i que la

mort no és conseqüència de la biologia,

sinó de la negligència. I quan la medici-

na falla, la bronca se l'emporta el met-

ge. En tots els diaris es veuen petits

anuncis d'advocats que inviten a recla-

mar als ciutadans per si han estat

objecte d'una mala praxi mèdica.

Associacions de defensa del pacient

s'acarnissen amb els professionals de

la Medicina. I aquests, al seu torn, es

veuen obligats a curar-se en salut i a

subscriure oneroses pòlisses de res-

ponsabilitat civil. L'anomenada medici-

na defensiva s'ha instal·lat en certes

especialitats de risc. Però el risc real és

un altre: ahir, aquest mateix diari publi-

cava que 16.000 metges de tot

Espanya han estat agredits físicament

pels seus pacients o pels familiars d'a-

quests. Només els mestres, un altre

puntal de l'Estat de benestar, viuen

aquest mateix perill.

Així són les coses. I els errors mèdics

poden arribar a ser fatals. Però cap acti-

vitat humana està lliure de l'error. I, no

obstant, el setge a la professió mèdica

no es percep en altres col·lectius. El

món de la judicatura, per exemple, pot

actuar amb frivolitat i desídia, però nin-

gú s'atrevirà --i que així sigui-- a anar

rondant per les audiències atonyinant

jutges. L'Administració pública comet

errors que acaben sent un malson per

als administrats. El poder de veritat és

intocable. Però el servidor de la salut és

fràgil. I, si se'l venç, dóna diners.

Joan Barril ■

Les ferides del metge

“Associacions de

defensa del pacient

s'acarnissen amb els

professionals de la

Medicina. I aquests,

al seu torn, es veuen

obligats a curar-se

en salut i a

subscriure oneroses

pòlisses de

responsabilitat civil”

Page 26: Edició Galens 165
Page 27: Edició Galens 165

Deu ser que em faig gran o

que no acabo d’entendre el

món actual. És la conclusió

a la que he arribat just abans de

començar a redactar aquest

article. Avui he fet un exercici

molt sa que ha consistit en

analitzar el perill de totes les

accions que he fet d’ençà que

m’he llevat o d’aquelles que,

sense patir-les, no m’han deixat

indiferent.

No comentaré el risc que pateixo cada

matí a la banyera on sempre rellisco, o

les possibilitats que tinc de quedar-me

sec a la cuina cada cop que poso en

marxa el microones, un dels meus elec-

trodomèstics preferits però també un

dels que més por em fan. Deu ser arran

d’un malson que vaig tenir una vegada

i que no ho explicat mai a cap psicòleg.

El cert és que, un cop surto al carre r, em

quedo al·lucinat. Davant de casa hi ha un

col·legi i veig com els nens petits esmor-

zen a la porta. Es mengen pura química

traduïda en pastisseria industrial amb un

embolcall de mil colors i un adhesiu

col·leccionable de regal. Què se n’ha fet

d’un bon entrepà o dels hidrats i els pro-

ductes integrals que sempre es qualifi-

quen com a bona dieta?

Queda clar que és un problema d’hà-

bits i que el nen fa allò que veu. Els

pares no esmorzen en condicions i per

tant no apliquen aquest concepte als

seus fills. Els nens d’avui en dia creixen

més horitzontalment que no pas en

alçada.

Davant de l’escola que us dic, hi ha

l’institut. Els dels cursos més avançats

dediquen el seu temps a menjar pipes,

fumar, ensenyar les calces o calçotets,

dialogar a crits i amb frases curtes i

plantar cara a tot conductor que els

recrimini perquè han passat el pas de

vianants sense mirar o per aparcar la

moto al mig del carrer. Se’l respon amb

insults i aixecant el dit del mig de la mà.

Quan acabin l’institut, potser abans,

aquests joves tindran l’ocasió de tastar

altres vicis de la vida. Alguns descobri-

ran el sexe sense precaucions a edats

impensables, i altres sabran què és una

ressaca derivada del botellón o l’alcohol

adulterat i barat el primer cap de set-

mana de sortida a les discos, pubs o

bancs de qualsevol carrer o plaça.

Tot això em succeeix abans de les deu

del matí. En aquest punt comença el

meu perill real, la conducció amb moto

per uns vials, carreteres o nacionals on

els conductors kamikazes són majoria.

No importa si tu circules pel carril de la

dreta i amb cura perquè els cotxes et

passen pel costat a velocitats extremes,

sense posar intermitents ni avisar,

avançant a les corbes, jugant-se la vida

i posant la teva en perill. Circular per la

carretera de Salou a Reus, la de Reus a

Tarragona o la de Salou a Tarragona, és

una aventura única, una prova constant

que, per sort, acabes amb el cos intac-

te i el cap tocat.

He arribat a la conclusió que la gent no

estima la seva vida i la posa en perill de

forma constant de manera inconscient.

Els menú informatiu del dia a les televi-

sions porta incorporat de segon plat, fet

el repàs dels morts en atemptats suïci-

des, el recompte de les víctimes a les

carreteres durant les últimes hores. Les

p o s t res són els casos de violència

domèstica. Dia que passa, víctima que

se suma a la llista gràcies a la intoleràn-

cia i crueltat de la seva parella.

Els qui més s’estimen la vida són les

persones grans. Llàstima que l’edat no

els respecti i els afebleixi el cos o el cap.

L’avi que ho recorda tot no pot moure

res i el qui té mobilitat no sap on ha d’a-

nar. Les residències són plenes de per-

sones que han superat els perills diaris,

que han tingut una bona alimentació,

que no han fet botellones ni han fumat

en excés, que han conduit amb cura i

han tingut respecte per molts valors

essencials. Torno a casa i em tanco al

despatx a escriure el que toca, avui

aquest article. Demà toca un nou repte,

un nou parc d’atraccions basat en les

emocions i els perills. Demà és un nou

dia on tocarà patir però on, sobretot,

caldrà viure amb intensitat.

Oscar Ramírez ■

galens 27

opinió ■

Condemnat a patir

▲ Òscar Ramírez.

Page 28: Edició Galens 165

En la batalla del Somme,

durante la 1ª Guerra

Mundial el ejército británico

sufrió en una mañana 60.000

bajas. Las acciones militares

realizadas no representaron nada

en el curso de la batalla y, mucho

menos, de la guerra. Los

periódicos ingleses de la época se

indignaron. Las críticas hacia el

alto mando y los oficiales se

venían prolongando ya varios

meses, basadas en la

desproporción entre las acciones

ordenadas, las bajas sufridas y los

escasos resultados de una guerra

turbia, aplomada, sin progresos y,

muy probablemente, sin sentido.

Y ello si es que las guerras alguna

vez lo han tenido.

Stanley Kubrick llevó a la pantalla una

historia de despropósitos estratégicos

ambientada en la época y situación,

“Senderos de Gloria”, que protagonizó

un todavía joven Kirk Douglas. Para evi-

tarse críticas del público anglosajón los

guionistas hicieron que los protagonis-

tas fueran miembros del ejército fran-

cés. Pero la realidad expuesta en la

película se correspondía con la frase

del titular, proferida por un indignado

político inglés del momento.

Pedir esfuerzos denodados ante dificul-

tades reales, pero con propósitos a

medio o largo plazo de difícil definición

no es una buena práctica de gestión.

Los profesionales de la medicina y de

manera muy marcada los médicos de

Atención Primaria y los que hacen

guardias en los hospitales están ofre-

ciendo lo mejor de su dedicación y lo

más actualizado de sus conocimientos

con una eficacia notable, cuyos resulta-

dos inmediatos en la salud de la pobla-

ción son palpables. Pero no es menos

cierto que el coste personal y profesio-

nal es considerable, el cansancio y la

fatiga van calando gradualmente, y la

c a rencia de perspectivas claras lo

empeora y agudiza.

La conciliación de la vida laboral y per-

sonal se ha esgrimido para aumentar

los horarios asistenciales en los centros

de Primaria, como si tal conciliación

fuese un derecho inalienable para todo

el mundo menos para los médicos. Otro

tanto puede decirse de los que, por su

dedicación, deben cubrir turnos de

guardia. Todos sabemos que la aten-

ción médica debe cubrir 24 horas cada

día y 365 días cada año, menos los

bisiestos que son 366. Y así lo asumi-

mos y realizamos. Pero, a estas alturas

del progreso de los logros de los traba-

jadores, no resulta de recibo que unos

cuantos tengan que asumir 2.400

horas de trabajo al año cuando los con-

venios son de 1.725 más, como

mucho, 80 horas extraordinarias anua-

les. Esto no sucede en ningún otro sec-

tor de la actividad económica o laboral.

La exigencia de más y nuevas respon-

sabilidades no se acompaña de com-

pensaciones, ni económicas, pues

nuestros salarios son míseros si se

comparan con los países de nuestro

entorno (y los de Catalunya aún peor);

ni profesionales, en cuanto a posibilida-

des de desarrollo, equipamiento e ins-

talaciones o soporte de profesiones alia-

das.

Pero lo peor es la lamentable actitud,

gesto y disposición de los cuadros de

mando intermedios que, a su vez apre-

tados por unos diseños estratégicos

incongruentes y demenciales, preten-

den exprimir a unos profesionales más

que pasados del límite del aguante,

para cubrir unos objetivos alejados de

la realidad y sin sentido. Y encima, a

menudo con malos modos.

A ver si se enteran de que si es cierto

que tenemos uno de los mejores siste-

mas asistenciales sanitarios del mundo,

es por lo que hacemos los médicos. Y

que si resulta más económico, si lo que

se dedica del PIB a sanidad es 2 pun-

tos porcentuales por debajo del resto de

los países de nuestro entorno, es por-

que nos pagan poco y mal. Y nos con-

ducen peor. Como a la infantería del

ejército de Su Majestad británica en el

Somme.

Xavier Allué ■

28 Num. 165

■ opinió

“Lions led by donkeys”

▲ Dr. Xavier Allué.

▲ Cartell de la pel·lícula “Senderos de gloria”.

Page 29: Edició Galens 165
Page 30: Edició Galens 165

Num. 165

■ temps era temps

30

Si els digués Qui era l’Àngel

Bonet Martínez? Segurament

que quasi cap tarr a g o n í

sabria que era el B u t i - B u t i

B u l l a re n g u i, personatge super

popular de la postguerra que,

passejant la seva afecció a la

beguda per places i carre r s

d’aquella ciutat de 35.000

habitants, esglaiava xiquets i

xiquetes sent la “conya” divert i d a

per uns i l’enfadós impertinent per

a l t res.

La canalla quan el veien, quasi sempre

acompanyat d’una “paperina” gegant,

anaven al seu darrera cantant allò tan

popular als 40 de “Buti-Buti Bullare n g u i ! ” .

Discursos sense cap sentit a les pare t s ,

insults a tots els que passaven i corre d i s-

ses re re els nens i nenes eren fre q ü e n t s

per totes les rutes que el “Bullare n g u i ”

feia cada dia de dalt a baix de la

Ta rragona on hi havia poques diversions

pels petits i qualsevol cosa era bona per

passar l’estona. Generalment el camí

habitual era de la plaça de la Font on arr i-

bava ja carregat del nucli antic, Boca

Calle, Carrer Hospital (Comte de Rius),

pel Carrer August cap al de Sant Francesc

fins a la Rambla on feia “parada i fonda”

per acaba, si podia al mercat de la Plaça

Corsini, per si li donaven o arre p l e g a v a

alguna cosa. Tenia mal vi i les comptades

vegades que va enganxar un xiquet li

picava, si la borratxera i la gent li deixaven

f e r. Totes les animalades que es podeu

imaginar les realitzava el “Buti-Buti” i

s e m p re davant de tothom, doncs no tenia

por ni a la Guàrdia Urbana, als quals els

deia “Guribanos”, ni a cap autoritat. Vi v i a

en un pis de la Part Alta, però molts dies

no dormia a casa, perquè amb el vi que

p o rtava no la trobava i el veies clapant en

qualsevol racó de la ciutat.

C o rria el rumor que quan estava serè, era

un bon cuiner, però és que el confonien

amb el seu germà que, si ho era, tre b a l l a-

va a “Ca l’Ambròs” a la plaça de la Font

on ell hi anava alguna vegada a fer “re c a-

dos” o, com a màxim, a rentar plats.

L’Ambrós, en certa ocasió, em va dir que

pocs dies el va veure normal, doncs con-

tínuament aixecava el colze, però com

que l’hostaler era una bona persona,

s e m p re li donava quelcom de menjar.

El seu germà, que a part de cuiner va ser

g u à rdia urbà, va morir al Pere Mata de

Reus. Potser perquè en venia de mena o

potser pobre home¡ pels disgustos del seu

g e rmà. Els darrers anys va anar a viure a

B a rcelona, i era freqüent tro b a r-lo a l’esta-

ció de Sants o a la de França dient: Bon

dia tarragoní! i si li donaves la mà, et deia

que el bon dia valia un duro .

R e c o rdo un dia, que una petita colla de

nens érem jugant a futbol-botons en un

pedrís d’aquells de pedra de la Rambla

Nova i engrescats de si era gol o no ho

era, si havia dit “para portes” o no, el

“Buti-Buti” va enganxar un company per

l’esquena del jersei i li digué: A veure ,

digues ara qui sóc jo? El xiquet va tenir la

s e renitat i la sort de re c o rdar el seu nom

de pila i va contestar: El senyor Àngel!, i el

Buti-buti li digué: Àngel! només. El senyor

serà el burinot del teu pare !

Fa uns anys, Josep Maria Ta rrasa m’expli-

cava que un dia li va anar a demanar un

ajut, i el bo de Ta rrasa li digué: Bé, pre n c

nota, a veure què podem tre u re. Com te

dius? Àngel i què més? Contestant: Si fots

B u l l a rengui, et fotu foc a la ràdio!

El meu avi Pasqual Aguadé, que tenia

una xocolateria a la Rambla Nova, junt a

Casa Cuadras, li donava de tant en tant

una pasta que s’anomenava “bac” i que

valia dos rals (50 cèntims). Un dia que

passava per la vorera de la botiga, l’avi em

dóna dos “bacs” dient: Té, els dónes al

“Buti-buti”, així un altre dia no et farà

c ó rre r. Jo m’hi vaig acostar, la veritat amb

una mica de por dient-li: Tingui Sr.

B u l l a rengui el meu avi els hi dóna!

Contestant el personatge: Tens sort paio,

p e rquè me’n portes dos, sinó et fotia un

p i p a rot que quedaves clavat dintre l’apa-

rador del Sr. Baldomero (Cuadras)

Quan va tornar a Ta rragona, a la dècada

dels setanta, un dia que l’Ambrós Font

assistia a l’enterrament d’un familiar, l’en-

t e rr a m o rts li va dir: Saps a qui vaig donar

cristiana sepultura ahir? Doncs, al “Buti-

Buti Bullarengui”. Ja ho veieu, un perso-

natge que tant va cridar l’atenció per pla-

ces i carrers de la ciutat, fent riure a mitja

ciutat i enfadant a l’altra meitat, una

Ta rragona on quasi ens coneixíem tots, i

va morir sense que ningú o quasi ningú

sabés que desapareixia.

En pau reposi el

“Buti-Buti” perq u è

ell també va deixar

descansar molta

gent.

Antoni Panadès ■

El Buti-Buti Bullarengui

▲ Rambla Nova de Tarragona. Anys 40.

Page 31: Edició Galens 165
Page 32: Edició Galens 165
Page 33: Edició Galens 165

galens 33

espanya ■

El pasado 27 de septiembre y

con arreglo a la convocatoria

de enero de 2007, se re u n i ó

en la Sede Social de la Agru p a c i ó n

Mutual Aseguradora (AMA), la

Mutua de los Pro f e s i o n a l e s

Sanitarios, el Jurado Calificador

para fallar sus XII Pre m i o s

Científicos AMA 2007 que llevan

como tema “Alimentación y Salud”.

Este Jurado estuvo integrado por Diego

Murillo Carrasco, presidente de la

Entidad, que actuó en calidad de

P residente del Jurado; Manuel Campos

Villarino, secretario de la Entidad; que

actuó en calidad de Secretario del Jurado

y los vocales: Ana Pastor,

Belén Prado, Isacio

S i g u e ro, Juan José

Badiola, Manuel Alfonso

Villa Vigil, Mariano Tu r i e l ,

G u i l l e rmo López, José Mª

Pino, José Manuel Bajo,

Celso Mostacero ,

Cayetano Rodríguez,

Miguel Carre ro y Joao

Gonçalves de Silveira.

Tras las deliberaciones y

la selección de los traba-

jos, se decide conceder el pri-

mer premio AMA 2007, dotado con

36.000 euros, al trabajo cuyo lema es

“ I n t e rv e n i re necesse est “ de la autora

Gemma Frühbeck Martínez y el

accésit del premio, dotado con

6.000 euros, al trabajo cuyo lema

es “ Nadie es forastero” de la auto-

ra Carmen Blas Orbán.

Esperamos que estos pre m i o s ,

invite a participar en los mismos a

todos los profesionales sanitarios de

la Mutua y que sus trabajos sirv a n

de aportación al mundo sanitario.

Para más información consultar

nuestra página web www. a m a s e g u-

ros.com y la próxima revista de AMA EN

M A R C H A . ■

Otorgados los XII Premios Científicos

AMA 2007

Desde el pasado 10 de

octubre y hasta el 31 de

diciembre del

2007, AMA (Agrupación

Mutual Aseguradora), la

Mutua de los Profesionales

Sanitarios, está

desarrollando una

promoción de ámbito

nacional, cuya finalidad es

la concesión de 75 becas

para ayuda a los nuevos

profesionales sanitarios en

la preparación de sus

respectivas especialidades.

Se asignarán 50 becas para la

subvención de los cursos de prepara-

ción al examen de Médico Intern o

Residente (MIR); 15 para los cursos de

p reparación al examen de

Farmacéutico Interno Residente (FIR),

y 10 para los cursos de preparación al

examen de

E n f e r m e r o

I n t e rno Resi-

dente (EIR)

i m p a rtidos en

centros docentes

nacionales.

La part i c i p a c i ó n

de esta pro m o-

ción se está reali-

zando a través

de la página web

de AMA, re l l e-

nando todos los

datos solicitados en el formulario para

tal fin.

Pueden cumplimentar el formulario de

p a rticipación todos los licenciados en

Medicina y Farmacia, los diplomados

en Enfermería, así como estudiantes

de último año que prevean finalizar sus

estudios con anterioridad a la fecha del

s o rteo, que se celebrará el viernes 11 de

e n e ro del 2008 en Madrid. Será condi-

ción indispensable para la asignación

de las becas la presentación del cert i f i-

cado de estudios o título acredicativo y

la factura del centro docente donde se

realiza el curso preparatorio.

No obstante, se pueden encontrar

todas las bases del sorteo en la página

web de AMA www.amaseguros.com. ■

Convocatoria de becas AMA 07-08

(de ayuda para los cursos de

preparación MIR, FIR y EIR)

Page 34: Edició Galens 165

34 Num. 165

■ gastronomia

De primer plat es pot posar escudella i

c a rn d’olla (la recepta la vaig facilitar

l’any passat en el número corre s p o n e n t

a Nadal). Segons la tradició, amb les re s-

tes de la carn de l’olla i les restes del

p o l l a s t re rostit del dia de Nadal es fan els

canelons, que dinarem el dia de Sant

Esteve (26 desembre)

Per acabar, espero que us quedi apetitós

i com no que rebeu la felicitació corre s-

ponent per l’exquisidesa del plat.

S e m p re és gratificant el reconeixement i

que et facin els honors.

R e i t e ro, que el gaudiu, que passeu un

dinar de Nadal entranyable, en compan-

yia dels vostres éssers estimats, i desit-

j a r-vos un BON NADAL I UN

VENTURÓS 2008!

Per a l’elaboració d’aquest plat, tenim

dues opcions: podem fer-lo amb un

p o l l a s t re desossat o fer-lo a l’estil clàssic.

La recepta per fer-lo desossat (podeu

demanar a la pollastreria que us el des-

ossin), serà la mateixa, excepte alguna

variació. Una vegada farcit, lligueu tota la

peça amb una corda de cuina, i el temps

de cocció serà lleugerament inferior, en

el cas del pollastre sencer.

Per a mi, personalment, la re c e p t a

autèntica i més genuïna de Nadal és la

de sense desossar, però hi ha gustos

d i f e rents.

I n g re d i e n t s :• 1 pollastre gran net de víscere s

• 1/4 kg. prunes sense os

• 1/4 kg. panses

• 1/4 kg. orellanes de préssec i d’alber-

coc

• 100 gr. pinyons

• 1 poma tro s s e j a d a

• Vi ranci

• 1 tòfona

• 1/4 kg. salsitxes

• l l a rd

• oli

• conyac

• 500 grs. carn picada barrejada (porc i

v e d e l l a )

• 1 ou

• A l l

• J u l i v e rt

• Molla de pa re m u l l a d a

• Fil gruixut i agulla gru i x u d a

P re p a r a c i ó :Remullar les prunes, les panses i les ore-

llanes tallades a trossos en conyac,

almenys durant 4 hores.

F regir en una cassola amb oli les salsit-

xes tallades a trossos i la carn picada.

Quan estan a mig fregir se li afegeixen

les fruites escorregudes, els pinyons i la

tòfona laminada. Llavors cal salpebrar i

deixar coure uns 20 minuts a foc suau.

Netejar molt bé el pollastre, traient totes

les plomes i esperons que pugui tenir,

rentar l’interior amb la meitat del conyac

i assecar amb un paper de cuina.

S a l p e b r a r-lo i untar-lo amb el llard per

dins. En un bol, acabem de confeccio-

nar el farciment barrejant tots els ante-

riors ingredients amb l’ou batut, all, juli-

v e rt, 1 got de vi ranci, i la molla de pa.

B a rrejar tot bé.

Quan el farciment estigui totalment fre d ,

f a rcir el pollastre per la cavitat posterior

(ha de quedar molt ple). Cosir bé l’ober-

tura amb agulla i fil perquè el farc i m e n t

no surti durant la cocció. Salpebrar des-

prés per fora i untar bé amb llard, i lligar

les cuixes i les ales perquè no perdi la

f o rma.

Posar el pollastre en una safata de forn

amb llard, oli i el suc de remullar les fru i-

tes; cal tapar amb paper d’alumini,

i n t ro d u i r-lo al forn prèviament pre e s c a l-

fat i afegir durant unes 2 hores, apro x i-

madament a potència mitjana. Cal cal-

cular uns 50 minuts per cada quilo de

c a rn .

M e n t re es va coent, se li ha de donar la

volta un parell de vegades, re g a n t - l o

amb el suc de la cocció i, gairebé al final,

a f e g i r-li una copa de conyac i és tre u re el

paper d’alumini perquè quedi ben dau-

rat.

S e rvir acompanyat de verd u retes al

vapor (per exemple, bròcoli, cols de

B russel·les, pastanagues, patates ro s t i-

des, o patates p a r i s i e n s...) i de la seva

salsa a banda, en una salsera.

Maribel Álvaro ■

Pollastre farcit al fornAquest és un plat de la nostra cuina tradicional, que es fa el dia de Nadal com a segon

Page 35: Edició Galens 165

galens 35

curiositats del nadal ■

Com a resultat d'un estudi

exhaustiu, i amb l'ajuda

d'eines tan valuoses com

les facilitades per Internet, s'han

obtingut les següents

conclusions sobre l'interro g a n t

de l'existència de Santa Claus.

Hi ha Santa Claus? Impossible,

és tot un esprint!

C o n s i d e r a c i o n s1. Cap espècie coneguda de ren pot

v o l a r. No obstant això, existeixen

300.000 espècies d'organismes vius

pendents de classificació i, si bé la

majoria d'elles són insectes i gèrm e n s ,

no és possible descartar completa-

ment la possible existència entre elles

del ren volador que només Santa

Claus coneix.

2. Hi ha uns 2.000 milions de nens

(considerant únicament les persones

amb menys de 18 anys) en el món.

Però atès que Santa Claus no sembla

que s'ocupi dels nens musulmans,

hindús, jueus i budistes, la xifra es

redueix a un 15% del total (uns 378

milions, segons les estadístiques

mundials de població). Segons aques-

tes estadístiques, es pot calcular una

mitjana de 3,5 nens per llar, pel que

estem parlant d'uns 91,8 milions de

llars (suposant que en cadascun

d'ells, hi hagi almenys un nen que

s'hagi portat bé).

3. Santa Claus disposa de 31 hores a

la nit de Nadal per realitzar el seu tre-

ball, gràcies als diferents fusos horaris

i a la rotació de la terra (se suposa que

viatja d'est a oest, sembla lògic). Això

suposa 822,6 visites per segon. En

a l t res paraules, en cada llar amb un

nen bo, Santa Claus té 1 mil·lèsima de

segon per aparc a r, sortir del trineu,

baixar per la xemeneia, omplir els mit-

jons, re p a rtir la resta de regals sota

l ' a r b re, menjar-se el que li hagin dei-

xat, enfilar un altre cop per la xeme-

neia, pujar al trineu i marxar cap a la

següent casa. Suposant que cadascu-

na d'aquestes 91,8 milions d'aturades

estigui distribuïda uniform e m e n t

s o b re la superfície de la terra (la qual

cosa és fals, però pot valer per als càl-

culs), hi ha 1,2 Km de mitjana, entre

casa i casa. Això dóna un re c o rre g u t

total de 110 milions de Km, sense

comptar el que és necessari per a les

aturades a fer, el que cadascun de

n o s a l t res faria almenys un vegada en

31 hores. Es dedueix d'això que el tri-

neu de Santa Claus es mou a uns

1.000 Km/sg, 3.000 vegades la veloci-

tat del so. Com a comparació, el vehi-

cle fabricat per l'home que major velo-

citat aconsegueix, la sonda espacial

Ulisses, es mou a uns mísers 43

Km/sg. Un ren convencional pot

c ó rrer a una velocitat punta d'uns 24

Km/h.

4. La càrrega del trineu afegeix un

a l t re element interessant a l'estudi.

Suposant que a cada nen només li

p o rti un regal de tamany mitjà (0,9

Kg), el trineu transportarà unes

321.300 tones, sense comptar a

Santa Claus, a qui sempre es descriu

com a bastant grassonet. A la terr a ,

un ren convencional no és capaç de

t r a n s p o rtar més enllà de 150 Kg.

encara que el ren volador pogués

t r a n s p o rtar deu vegades aquesta

c à rrega, no bastarien vuit o nou, sinó

que és precisarien uns 214.200 re n s .

Això incrementa la càrrega (sense

comptar el pes del propi trineu) a

unes 353.430 tones. Als efectes com-

paratius, això és unes quatre vegades

el pes del Gras (de la sèrie el prim i el

g r a s )

5. 353.000 tones viatjant a 1.000

Km/sg creen una resistència aero d i n à-

mica enorme, que provocarà un escal-

fament dels rens similar al que pateix

una nau espacial en la seva re e n t r a d a

a l'atmosfera terre s t re. La parella de

rens que vagi al cap, absorbirà 1 trilió

de joules d'energia per segon (cadas-

cú). En poques paraules, s'incendia-

ran i consumiran gairebé a l'instant,

quedant exposada la parella de re n s

p o s t e r i o r. També s'originaran unes

ones sonores ensord i d o res en aquest

p rocés. El tret de rens al complet es

vaporitzarà en 4,26 mil·lèsimes de

segon. Santa Claus, mentrestant, pati-

rà unes forces centrífugues 17.500,06

vegades superiors a les de la gravetat.

Si Santa Claus pesés 120 Kg (la qual

cosa és fins i tot massa prim), seria

aixafat contra la part posterior del tri-

neu amb una força de més de 2

milions de Kg.

Ha existit alguna vegada?

Per consegüent, si Santa Claus va

existir alguna vegada i va portar els

regals als nens en Nadal, ara és mort .

Queda clar per què no volem

substituir els nostres clàssics

▲ El ‘Caga Tió’ és una tradició molt arrelada aCatalunya.

Page 36: Edició Galens 165

36 Num. 165

■ curiositats del nadal

Si responem l'anterior a un nen quan

ens pregunti per l'existència de Santa

Claus (o bé ho dedueixi ell per si

mateix), el nen pot emport a r-se una

desil·lusió tremenda. Per sort, hi ha una

contra-explicació que pot ser-nos útil en

aquest cas:

L'anàlisi anterior, basada en les lleis de

la Física Clàssica, presenta una err a d a

i m p o rtant, perquè que no considera els

fenòmens quàntics, que són bastant

significatius en aquest cas en part i c u l a r.

Com s'ha indicat, es coneix amb extre-

ma precisió la velocitat terminal del re n

a través de l'aire sec de desembre sobre

l'hemisferi nord (per exemple). Així

mateix, es coneix amb tremenda pre c i-

sió la massa de Santa Claus i el seu tri-

neu (ja que es coneix el nombre de

nens, regals i rens just abans del vol).

Quant a la direcció i sentit del vol,

aquest és essencialment d'Est a Oest.

Tot l'anterior significa que es pot deter-

minar amb excel·lent precisió el vector

del moment cinètic de Santa Claus i el

seu carregament. N'hi ha prou amb

aplicar el principi d'incert e s a

d ' H e i s e m b e rg per saber que la posició

de Santa Claus, en qualsevol moment

de la Nit de Nadal, és extre m a d a m e n t

i m p recisa. En altres paraules, està

"difuminat" sobre la superfície de la

t e rra, de forma anàloga a com l'electró

està "difuminat" a una certa distància

del nucli de l'àtom. Per tant, literalment

pot tro b a r-se a tot arreu en un moment

donat.

Per últim, les velocitats relativistes a què

els rens poden arribar durant bre u s

períodes de temps fan possible que, en

c e rts casos, arribi a alguns llocs una

mica abans de sortir del Pol Nord Santa

Claus.

Dit d’una altra manera, assumeix durant

b reus períodes de temps les caracterís-

tiques del t a c h i ó n. Estem d'acord amb

l'existència dels t a c h i o n e s tot i que no

està provada i és hipotètica, però també

succeeix amb els forats negres i tothom

s’ho cre u .

La existència de

Santa Claus és molt

qüestionada si

llegim les

conclusions a què

arriba aquest estudi.

Page 37: Edició Galens 165

galens 37

acudit ■

Page 38: Edició Galens 165

38 Num. 165

■ intercanvis / anuncis gratuïts

• REF. 0119- XVI BECA MUTUAL

MÈDICA per a la realització d’un tre-

ball d’investigació. Mutual Mèdica

dóna suport als metges joves amb

aquesta beca dotada amb 9.000

e u ros, destinada als metges re s i d e n t s

d’últim any, o als que hagin acabat la

residència els dos últims anys. Les

bases de la beca es poden consultar a

la pàgina web de la mutualitat:

w w w. m u t u a l m e d i c a . c o m .

• REF. 0207- VENC a p a rell LÀSER

DIODO per a tractaments derm a t o l ò-

gics i vasculars. Tel. 609 202 822.

• REF. 0208- VENC ecògraf port à t i l

Aloka SSD-500 amb sondes convex i

vaginal, impressora Sony i carro .

P e rfecte estat. Tel. 977 244 651.

• REF. 0209- VENC ELECTROCAR-

D I Ò G R A F Model Cardioline, molt com-

p l e rt, nou. Tel. 666 077 235.

• REF. 0210- VENC TC 3 0 0 0 ( a p a re l l

t e rmocoagulador) per a tractament

estètic de varicositats, cuperosi, telan-

gièctasi i punts ru b i e s. Tel. 977 652

785 (nits).

• REF. 0333- ES VEN pis al carre r

P e re Martell, 57, 4a planta. 106 m2, 3

habitacions, 2 banys, menjador de 26

m2, ac/calefacció, parquet. Inform a c i ó

al telèfon: 606 403 851.

• REF. 0334- VENC xalet aparellat a

Cala Romana (Ta rragona), situació

immillorable. 150 m2 c o n s t ruïts, 6 habi-

tacions, 3 banys, saló menjador amb

llar de foc, cuina, calefacció. Zona de

t e rrasses privades de 150 m2, jardí pri-

vat de 250 m2, amb piscina privada de

9 x 4,5 m. Celler, zona barbacoa priva-

da al jardí de 35 m2, habitació rebost al

costat de la barbacoa. En perf e c t e

estat, per anar-hi a viure. Contactar

amb el telèfon: 977 20 98 86.

• REF. 0335- ES LLOGA d e s p a t x

dilluns o dimarts (hores convingudes),

a professional en dermatologia o espe-

cialista en varius, amb làser pro p i .

Noves consultes a plaça Ve rdaguer 9,

totalment equipades. Lloguer 400/500

e, segons despatx. Inclou: I VA, ser-

veis, sala d’espera, secretària, ord i n a-

d o r, correu electrònic, Internet, fax i

p romoció a la nostra web. Raó:

A g rupació Plàstica de Ta rragona. Te l :

977 25 38 08 o 658 424 582 (d’11 a

19 hore s ) .

• REF. 0336 - ES VEN pis C/ Rovira i

Vi rgili, núm 46 de: 98 m2, 3 habita-

cions, 2 banys complets, amb terr a s s a

exterior i pàrquing. Part i c u l a r.

I n t e ressats trucar tel. 676.098.512

• REF. 0337 - ES LLOGUEN c o n s u l t o-

ris C/ Prat de la Riba - Ta rr a g o n a -

Diversos despatxos en horaris de matí

i tarda. Tots els serveis. Dra. Pons.

I n f o rmació tel. 619.613.411.

• REF. 0338 - ES VEN casa adossada

al Miracle, 190 m2, 4 habitacions, 2

banys, 1 lavabo, cuina office, celler

amb cuina americana i llar de foc, pàr-

quing privat per a 2 cotxes, parq u e t ,

calefacció a gas, aire condicionat.

Zona comunitària amb piscina. Zona

tranquila, ben comunicada, prop del

m a r. Tel. 977 244.651.

• REF. 0414- ES VEN llitera d’explora-

ció elèctrica articulada, amb accesso-

ris de ginecologia, i taula de despatx

d’1,40 m amb calaixos. Inform a c i ó ,

tel. 690 603 170.

• REF. 0415- ES VEN consultori de 91

m2 a To rtosa, amb tres despatxos, sala

d’exploracions, sala d’espera, arx i u ,

bany complet, terrassa, dormitori i cui-

na equipada. Tel. 977 500 393 o 93

753 05 16 (Mari Carmen).

• REF. 0416- ES VEN 33% de la

Societat CMT, Serveis Mèdics, SCP,

situada al passeig de la Sort, 38-40.

Inclou la propietat del local comerc i a l

en planta baixa. 155 m2 .

. To t a l m e n t

equipat i en funcionament com a cen-

t re mèdic. Raó: J. Boronat. oro n a @ h o t-

mail.com. Tel. 607 800 857.

• REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SW

P a c k Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt

bon estat. Any de matriculació: 2002.

72.000 km. Bon preu. Tel. 639 328

312. [email protected]

• REF. 0518- S’OFEREIX s e c retària de

d i recció i atenció al púbic. Àmplia

experiència en treballs administratius.

Idònia per a centres mèdics, consulto-

ris o clíniques. Informàtica, català,

castellà, alemany i italià. Tel. 650 414

933.

• REF. 0519- S’OFEREIX SENYORA

com a secretària auxiliar per a consul-

ta mèdica o similar. Tel. 616 274 920.

• REF. 0520- S’OFEREIX SENYORA

per a tasques administratives en des-

patx professional o similar amb amplis

coneixements d’informàtica. Tel. 977

648 937 i 649 143 448.

• REF. 0521- ES NECESSITA m e t g e

generalista amb domini de l’anglès i

vehicle propi, per treballar en zona

turística. Interessats truqueu al telèfon

615 518 449.

• REF. 0522- S’OFEREIX d i p l o m a d a

en Nutrició Humana i Dietètica per la

Universitat de Navarra, per treballar a

les províncies de Ta rragona i Lleida.

I n t e ressats contacteu al 678 200 060

o [email protected].

• REF. 0523- S’OFEREIX i n f e rmera en

nutrició, nº col·legiada 5909, carre r

August, 8, pral. despatx 2, telèfon 678

550 101. dieta@yolandaserr a . c o m

Galens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests

anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on

es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que

Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona

Page 39: Edició Galens 165
Page 40: Edició Galens 165