Edició de GironaDIMECRES · 3 de juny del 2020. Any XLV. Núm. 15379 - AVUI / Any XLII. Núm. 14249 - EL PUNT

1,20€

1471

35-1

2286

70Q

Tallen dos mesosun tram del carrerBarcelona de GironaPlana 30

Reinicide curssimbòlic

Uns pares ahir amb el seu fill, a l’entrada de l’escola bressol La Devesa de Girona, amb una de leseducadores a la porta ■ QUIM PUIG

L’afluència d’escolarsals centres de lademarcació, que

ahir van obrir ambnormalitat, és

mínima

ERC, Cs i el PNB facilitaran l’últimapròrroga de l’estat d’alarma

Planes 12,13

Atur desbocatEl sector serveis fa créixer al maig el nombre d’aturats

Primer dia sense capmort per Covid-19registrat a CatalunyaPlana 14

NACIONAL P6-11,24-25

“El pla ha de ser assumibleper al govern que vingui”

Entrevista Genís RocaCo-coordinador del grup de treball Catalunya 2022

Catalunya 2022PLA · Trenta expertsd’àmbits diferents jatreballen per definir laCatalunya post-Covid-19

NOU · El govern volun pla per a un paísnou i garanteixllibertat ideològica

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.114

Dimecres3 DE JUNY DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

■ Aquests parts s’han desenvolupat ambtotal normalitat i no ha nascut cap nadóamb la malaltia, si bé un nounat es va con-tagiar per contacte durant els primers diesde vida, amb bona evolució clínica. 12

El Trueta ha atèsdinou parts ambmares infectadespel coronavirus

La manifestacióantiracistade Gironaacaba ambactes violents

VAN CAUSAR DESPERFECTES

EN VEHICLES, UN SUPERMERCAT,

ELS JUTJATS I UN BANC, I VAN BOLCAR

I CREMAR CONTENIDORS 15

4

Un positiu de COVID-19obliga a confinar labrigada de Roses6

A més a DdG

L’Ajuntament de Gironatrasllada l’oficinad’atenció ciutadanaal Teatre Municipal2

EL TALL DEL CARRER BARCELONA ALTERA LA CIRCULACIÓ DE GIRONA.Primer van ser les obres de la futura Clí-nica Girona i, des d’ahir, la principal artèria circulatòria de la ciutat, el carrer Barcelona, pateix una important alteració com a conseqüència de les obresd’urbanització dels voltants del nou edifici d’El Corte Inglés de Girona. Es van registrar importants retencions en les vies afectades, com els carrers Mig-dia i Caldes de Montbui. Les obres duraran dos mesos. ANIOL RESCLOSA 3

GIROCENTRE TÉ LA MIRADA POSADA EN

L’AMPLIACIÓ I LA DIRECTORA, CARME VÁZQUEZ,

AFIRMA QUE «GIRONA ÉS UNA APOSTA FERMA»

L’ESPAI GIRONÈS REPRÈN L’ACTIVITAT AMB LA

GRAN MAJORIA DELS COMERÇOS OBERTS

4

4

4 i 5

Obren els dos granscentres comercialsde Girona: El CorteInglés i Espai Gironès

L’Espai Gironès,ahir al matí.

MARINA LÓPEZ/ACN

Girona perd 27.807 afiliats ala Seguretat Social en un any

PÀGINES 8 i 9

Les comarques gironinesi les illes Balears lideren el

rànquing de llocs de feina perduts

El servei estatal d’ocupacióha pagat prestacions a 92.259

gironins durant la crisi

Fins a 3.405 treballadorsgironins han sortit d’un ERTO lesdues últimes setmanes de maig

jamargant - 03/06/2020 09:51 - 46.136.229.122

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDIMECRES, 3 DE JUNY DE 202026

cultura@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ALBA CARMONA GIRONA

■L’admirada, a vegades incòmo-da i, sobretot, contradictòria figu-ra de Jacint Verdaguer és la granprotagonista de la nova novel·lade Daniel Palomeras (Santa Mariad’Oló, ), Fills de la terra dura.Editada per Comanegra, és unade les moltes novetats de principisdel que s’han passat setma-nes confinades a les llibreries ique ara comencen a sortir-ne,coincidint amb la desescalada.

«Verdaguer és un personatgeamb una vida gairebé tràgica,molt contradictori ja en el seutemps, i encara ara. Ara com ara,un poeta romàntic ja és en si ma-teix una contradicció», reconeixPalomeras, metge durant anys aRipoll, on viu retirat des de l’anypassat.

El llibre, detalla, «no pretén serni una biografia, una recerca lite-rària ni un panegíric, n’he volgutfer una novel·la, amb tot el queaixò comporta», explica l’autor so-bre la narració, amb un punt «ci-nematogràfic» gràcies a una es-tructura amb breus capítols quefuncionen gairebé com a escenesentorn de la vida de mossèn Cin-to.

I és que l’origen del llibre es re-munta al , quan Palomeras vatenir la idea de transformar la vidade Verdaguer en un guió audiovi-sual. «Vaig veure que el personat-

ge de Verdaguer era tan atractiu idramàticament intens que erasorprenent que no se n’hagués fetun film o una minisèrie televisiva;si fos anglès, n’hi hauria trenta»,

explica Daniel Palomeras.El projecte es va consolidar

amb l’acord amb dues producto-res i un guió, però «amb la crisi del se’n va anar a l’aigua, i tot i

haver fet diversos intens per res-suscitar-lo, va quedar molt ente-rrat». Fa uns cinc anys, però, Pa-lomeras va recuperar la feina fetaper reconvertir-la en «unanovel·la breu, que té alguna cosade cinematogràfica».

«No he volgut ser original, per-què tothom ha tocat Verdaguer, im’he pres algunes llibertats, mar-cant ritmes i generant una estruc-tura literària per buscar una veupròpia que m’allunyi de biografiesi hagiografies», assegura l’escrip-tor, que ha publicat obra tant peral lector juvenil com per adults.

Sobre la vigència de l’autor deCanigó, remarca que no se’l potjutjar «amb ulls actuals», perquè«tot allò que era evident en la sevaèpoca, com el sentit de l’honor, dela jerarquia, les conviccions i al fe,en una societat com la nostra, laï-cista i en què l’autoritat està sem-pre en qüestió són difícils de com-prendre».

Tot i això, apunta que «totesaquestes contradiccions literària-ment són atractives, i són les quehe volgut reflectir» en un llibre for-mat per capítols diversos, ambsalts cronològics que busquenmés «l’esperit dramàtic» que la in-formació biogràfica.

A més del mateix sacerdot, l’al-tre gran personatge de Fills de laterra dura és el canonge JaumeCollell, «amic íntim del poeta ini-cialment i gran adversari al final»,«amb un antagonisme que reco-rre la novel·la per donar la seva vi-sió de la història a posteriori.»

L’obra, font documentalMés enllà de la documentaciócentrada en els treballs sobre elpoeta, el ripollès s’ha basat en elsseus textos. «Hi ha moltes mane-res de conèixer bé Verdaguer i elque pensava només amb la seva

obra, i la millor tasca de docu-mentació ha estat retrobar-seamb els seus textos», explica.

«La principal font d’inspiracióha estat la mateixa literatura ver-dagueriana. Si hem de parlar delsseus viatges per Europa o TerraSanta, qui millor els pot explicarés ell mateix. I per parlar de la sevarelació amb amics i adversaris alllarg de la seva vida, el millor és re-córrer a En defensa pròpia», posacom a exemple, reivindicant elseu llegat literari.

«Actualment hi ha una certamilitància respecte a la figura deVerdaguer i la seva peripècia per-sonal que és més viva que no pasla mateixa lectura», resumeix.

Les contradiccions deVerdaguer encara ressonenDaniel Palomeras publica «Fills de la terra dura», una novel·la centradaen la vida «gairebé tràgica» de l’autor de «Canigó» i «L’Atlàntida»

Jacint Verdaguer, un enigma encara ara. DdG

L’AUTORPalomeras, metgei escriptor

Daniel Palomeras és met-ge, viu a Ripoll, i com a autorliterari ha conreat indistinta-ment el camp juvenil i l’adult.Amb la seva darrera novel·la,Hollister 5320 (L'Altra Edito-rial, 2015), va ser finalista delpremi Crexells.

A.C. GIRONA

■La directora i dramaturga figue-renca Helena Tornero portaaquesta setmana a la programa-ció virtual del Teatre Lliure de Bar-celona la seva versió d’Antígona.Tornero ha adaptat en clau còmi-ca el clàssic de Sòfocles per a fer-lo proper al públic familiar, en unaproposta il·lustrada, musicada i

interpretada per Pau de Nut. Ellsol posa totes les veus, des del per-sonatge d’Antígona fins al corgrec, passant per la dida que ex-plica la història.

De l’adaptació de Tornero, endestaca el canvi de gènere. La tra-gèdia ha passat a ser comèdia sen-se perdre de vista alguns dels tretsmés significatius del mite: la re-volta, la compassió i la desobe-diència davant d’una llei injusta.

L’espectacle forma part del ci-cle Clàssics per a criatures i es po-drà veure a partir de demà i fins al de juny a la sala en línia del tea-tre.

Helena Tornero porta al Lliure virtual la sevaversió d’«Antígona»La dramaturga figuerencaconverteix l’obra de Sòfoclesen una comèdia per al cicleClàssics per a criatures

A.C. GIRONA

■ La fira Indilletres de la Bisbald’Empordà se celebrarà el darrercap de setmana d’agost. Si bé ini-cialment estava prevista per al pri-mer cap de setmana de juny, s’hahagut de posposar a causa de lacrisi sanitària fins als dies i d’agost.

L’organització, que farà públicala programació de la tercera edi-ció el pròxim de juny, promet

«dos dies farcits de propostes cul-turals en el marc de la plaça delCastell de la Bisbal, seguint totesles corresponents mesures d’hi-giene i seguretat», amb activitatscom debats, conferències, pre-sentacions literàries i concerts, enel que «es perfila com la primerafira de llibres presencial que tin-drà lloc després del confinamentpel risc de propagació del corona-virus».

Tot i el canvi de dates de la firad’editorials independents de lacapital baix-empordanesa, esmanté l’acte inaugural, que aniràa càrrec del periodista, guionista iescriptor Jair Domínguez i consis-tirà en una proposta sorpresa.

L’Indilletres de laBisbal, a finals d’agostL’organització manté l’acteinaugural a càrrec de JairDomínguez i presentarà laprogramació el 16 de juny

A.C. GIRONA

■ La quinzena edició del festivalInund’art de Girona, que s’haviade celebrar del al de juny, s’haajornat fins a passat l’estiu, repar-tint les activitats entre els mesosde setembre i l’octubre.

La mostra d’art contemporanipreveu realitzar les exposicions iperformances que tenia previstesa la Casa de Cultura de Girona alsetembre, mentre que durant elcap de setmana del al d’oc-tubre, es podran veure lesinstal·lacions, accions i recorre-guts sensitius als espais públics dela ciutat, segons ha informat l’or-ganització en un breu communi-cat.

L’Inund’art s’ajorna i repartirà lesactivitats entresetembre i octubre

jamargant - 03/06/2020 09:51 - 46.136.229.122

Comarques

Diari de GironaDIMECRES, 3 DE JUNY DE 2020 16

ACN/DdG FIGUERES

■ La Guàrdia Civil i la Policia Na-cional han desmantellat un clanfamiliar molt violent dedicat al trà-fic internacional de marihuana, ique s'havia fet fort a França. Hi ha detinguts, set a Figueres i nou aSevilla. Els agents van fer regis-tres domiciliaris, on van localitzarsubstàncies estupefaents, armesde foc, vehicles, joies i molts dinersen efectiu. Alguns dels detingutsdel clan figuerenc havien estat in-volucrats també en un tiroteig a lacapital alt-empordanesa el .

Els agents han pogut constatarque els membres del clan estavenassentats a Figueres, Dos Herma-nas i Perpinyà i venien la droga aorganitzacions de la resta d'Euro-pa, sobretot a França. Hi havia unflux periòdic de vehicles de lloguerque venien de Sevilla i accedien a

un aparcament d'un edifici d'ha-bitatges a Figueres. La investiga-ció, però, es va complicar quan tresdels membres del clan van ser víc-times d'un tiroteig. Això va fer quela banda es recompongués i can-viés la manera d'actuar.

En el conjunt de l'operatiu s'hanintervingut . plantes de mari-huana, quilos de droga, ,quilos de pol·len de marihuana,. euros en bitllets, una mà-quina de comptar bitllets, cot-xes, dues motos, deu armes de foc,armes blanques, cinc balances ijoies i pedres precioses valoradesen . euros. També s’ha lo-calitzat maquinària per centrifu-gar marihuana i un turisme que notenia els seients de darrere on s'ha-vien incorporat garrafes ambcombustible per reomplir el dipò-sit.

Desmantellat a Figueres un clanfamiliar dedicat altràfic de marihuanaHi ha set detinguts a la capital alt-empordanesa i nou a Sevilla Es van intervenir 3.698 plantes

EDICTE d’aprovació inicial de la modificació del Reglament Orgànic de la Diputació de Girona

El Ple de la Diputació de Girona en sessió ordinària de 19 de maig de 2020 va aprovar inicialment la modificaciódel Reglament Orgànic de la Diputació de Girona, la qual se sotmet a exposició pública i audiència als interessatspel termini de 30 dies hàbils per a la formulació d'al·legacions i reclamacions, de conformitat amb el que dispo-sa l'article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de règim local, en relació amb l'article 178del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local deCatalunya.

“Primer.- Aprovar inicialment la modificació del Reglament Orgànic de la Diputació de Girona afegint un nou ar-ticle, en concret, l’article 33 bis, que literalment diu:

“Òrgans col·legiats necessaris i complementaris telemàtics.

33.1 Només es podran constituir, convocar i celebrar sessions i adoptar acords dels òrgans col·legiats íntegramenttelemàtics, en situacions extremes i molt excepcionals previstes a la Disposició Addicional Tercera del Decret-Llei7/2020 de 17 de març i Disposició Final Segona del Reial Decret-Llei 11/2020, de 31 de març que afegeix un nouapartat a l’article 46.3 de la Llei 7/1985, de d’abril, reguladora de les bases del règim local.

33.2 Els Diputats o Diputades que tinguin baixa per risc durant l’embaràs, que gaudeixin del permís de materni-tat o paternitat, així com aquells que pateixen una malaltia prolongada greu que de forma clara i justificada im-pedeixi la seva assistència personal a la sessió, podran assistir a distància a les sessions dels òrgans col·legiatsmitjançant videoconferència o altre procediment similar, participant en la votació dels assumptes a tractar, sem-pre que quedi garantit el sentit del seu vot i de la seva llibertat per emetre’l.A aquests efectes, el Diputat o Diputada presentarà instància per escrit al President de la Diputació de Girona, queli comunicarà la seva decisió, determinant, en el seu cas, les votacions i el període de temps en què podrà emetreel vot telemàtic. S’exclouen d’aquesta possibilitat de participació a distància prevista en l’apartat 33.2:-El Ple de constitució de la Diputació de Girona-L’elecció del President o Presidenta de la Diputació de Girona -La moció de censura-La qüestió de confiançaCorrespon de forma expressa l’apreciació de la causa de la malaltia al President de la Diputació de Girona.

33.3. Els Diputats sense dedicació exclusiva o parcial que assisteixin als òrgans col·legiats telemàticament per-cebran indemnització per la concurrència efectiva a la sessió. Per contra, no percebran dietes per desplaçaments.”

Segon.- Sotmetre a informació pública la modificació del Reglament Orgànic de la Diputació de Girona descrita alpunt anterior pel termini de trenta dies hàbils, mitjançant un anunci que es publicarà en el Butlletí Oficial de laProvíncia, a un dels mitjans de comunicació escrita diària, i al tauler electrònic de la Diputació, així com una re-ferència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que durant el termini d’informació pública nos’hi formulin al·legacions o reclamacions, la modificació quedarà aprovada definitivament.

Tercer.- Deixar constància que en el present procediment el Reglament que es modifica no es sotmet al tràmit deconsulta prèvia, segons el que estableix l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment adminis-tratiu de les administracions públiques, atès que es tracta d’una modificació que no imposa cap nova obligaciórellevant als seus destinataris, no té un impacte significatiu en l’activitat econòmica i regula aspectes parcialsde l’organització i funcionament dels ens locals.”

Miquel Noguer i PlanasPresident

Girona, 27 de maig de 2020

EDICTE d’aprovació inicial de la modificació de l’Ordenança general d’administració electrònica de la Diputació de Girona i dels seus organismes autònoms

El Ple de la Diputació de Girona en sessió ordinària de 19 de maig de 2020 va aprovar inicialment la modificació de ll’Ordenança general d’administració electrònica de laDiputació de Girona i dels seus organismes autònoms, la qual se sotmet a exposició pública i audiència als interessats pel termini de 30 dies hàbils per a la formulació d’al·le-gacions i reclamacions, de conformitat amb el que disposa l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de règim local, en relació amb l’article 178 delDecret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

“PRIMER. Aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança General d’Administració Electrònica de la Diputació de Girona i dels seus organismes autònoms, afegint nousarticles, en concret, l’article 2, 39, 40, 41, 42, 43, 45 bis, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56 i 57, que literalment diuen:

Article 2. Àmbit d’aplicació subjectiuAquesta ordenança serà d’aplicació als òrgans i unitats administratives de les diferents àrees i delegacions de la Diputació de Girona i el seu grup institucional. Serà aixímateix aplicable als ciutadans i ciutadanes, entenent com a tals les persones físiques i jurídiques establertes a l’article 14 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procedi-ment administratiu comú de les Administracions Públiques i article 45 bis d’aquesta ordenança, en les seves relacions per mitjans electrònics amb la Diputació de Girona iel seu grup institucional.

Article 39. Notificació electrònica obligatòria1.La notificació es porta a terme de forma obligatòria utilitzant mitjans electrònics en tots aquells supòsits en el que la legislació bàsica en la matèria estableixi que exis-teix l’obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions.2.La notificació electrònica serà obligatòria per determinats col·lectius de persones físiques en determinats procediments administratius que, d’acord amb l’article 45bisd’aquesta ordenança, per raó de capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o d’altres motius queda acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans elec-trònics necessaris.3.La notificació electrònica serà obligatòria pels empleats de la Diputació de Girona i grup institucional per a les notificacions que s’efectuïn per raó de la seva condició d’em-pleat de l’ens d’acord amb el que es disposa a l’article 45 bis d’aquesta ordenança i el reglament que la desenvolupi.

Article 40. Notificació electrònica voluntàriaLes persones físiques poden escollir en tot moment relacionar-se electrònicament amb les Administracions Públiques i per tant, la pràctica de notificacions per mitjans elec-trònics es portarà a terme sempre que hagin manifestat preferència o consentiment per la seva utilització, tant en procediments administratius que es tramitin per via elec-trònica com els procediments tramitats en suport paper.Les persones físiques no obligades que assenyalin el mitjà electrònic com a preferent hauran de disposar dels mitjans tècnics i materials suficients que s’estableixen a l’ar-ticle 42 d’aquesta ordenança.

Article 41. Incorporació de nous supòsits de notificació electrònica obligatòriaLes àrees o centres gestors de tràmits de notificació que es considerin susceptibles de ser establerts com a obligatoris han de proposar a Secretaria General l’estudi de laseva viabilitat tècnica i legal per a ser incorporades com a obligatòries.Comprovada la viabilitat de la incorporació d’aquest tràmit electrònic, s’ha de proposar a l’òrgan competent la seva aprovació.

Article 42. Sistema de notificació electrònicaEl sistema de notificacions electròniques es realitza mitjançant compareixença en Seu Electrònica. El sistema se suporta en el servei de notificacions electròniques del Con-sorci Administració Oberta de Catalunya, E-NOTUM, el qual compleix amb els requeriments tècnics i legals necessaris per a la correcta pràctica de la notificació per mitjanselectrònics.Les persones que siguin obligades a rebre notificacions electròniques o manifestin la voluntat de ser notificades per aquesta via hauran de disposar d’una adreça electrò-nica o un telèfon mòbil que siguin titulars a efectes de practicar l’avís de posada a disposició d’una notificació electrònica a la Seu Electrònica.La Seu Electrònica ofereix l’accés al servei de notificació electrònica i publica la informació relativa al marc legal aplicable i als requeriments tècnics.La Diputació de Girona i el seu grup institucional pot continuar practicant la notificació en suport paper a aquells empleats que per raó del seu lloc de treball no disposin demitjans tècnics i materials suficients, d’acord amb el que disposa al reglament que desenvolupa les seves relacions electròniques.

Article 43. Sistema de signatura electrònica de les notificacions electròniquesEl sistema de signatura en la pràctica de notificacions electròniques es porta a terme mitjançant actuació administrativa automatitzada fent servir un certificat de segellelectrònic basat en certificat electrònic reconegut o qualificat que reuneix els requisits exigits per la legislació de signatura electrònica d’acord amb el que es disposa a l’ar-ticle 49 d’aquesta ordenança.

Article 45 bis. Obligats a relacionar-se obligatòriament amb la Diputació de Girona i el seu grup institucionalSon obligats a relacionar-se obligatòriament amb la Diputació de Girona i el seu grup institucional, els subjectes recollits a l’article 14.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre,del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques.Així mateix, també són obligats a relacionar-se exclusivament en format electrònic:-Els col·lectius de professionals i les persones treballadores en règim d’autònoms/es que per raó de la seva activitat tramitin i actuïn amb la Diputació i el seu grup institu-cional.-Les persones sol·licitants i/o beneficiàries de subvencions atorgades per la Diputació de Girona i el seu grup institucional.-Les organitzacions sindicals i el personal de la Diputació i el seu grup institucional en les seves gestions amb motius de l’actuació sindical.-Les persones sol·licitants per participar en processos de selecció i de contractació de personal per part de la Diputació o el seu grup institucional, quan la convocatòria horequereixi. Es podran excloure d’aquesta obligació, els processos que afectin a agrupacions professionals, personal d’oficis, etc.-Els empleats públics de la Diputació de Girona i grup institucional, d’acord amb el que disposi el corresponent reglament de desenvolupament.-Les persones licitadores que participen en els procediments de contractació administrativa i presentació de factures a la Diputació de Girona i grup institucional, en aquestdarrer cas, amb independència de la seva quantia.

Article 50. Actuacions administratives automatitzadesLa Diputació de Girona i el seu grup institucional utilitza mecanismes d’actuació administrativa automatitzada en aquells procediments en els que és possible adoptar unaprogramació basada en criteris i paràmetres objectius sense afectar la titularitat de la competència dels òrgans administratius ni les competències atribuïdes per a resol-dre els recursos administratius. Els Secretaris/àries, a efectes de l’exercici electrònic de les funcions reservades, tindran la condició d’òrgan.

Article 51. Sistema de signatura electrònica en actuacions administratives automatitzadesLa Diputació de Girona utilitza com a sistema de signatura electrònica per a l’actuació administrativa automatitzada un segell electrònic basat en certificat electrònic reco-negut o qualificat que reuneix els requisits exigits per la legislació de signatura electrònica.També es poden utilitzar com a mecanismes de signatura electrònica altres certificats electrònics reconeguts o qualificats a la Seu Electrònica i mecanismes de codi segurde verificació que compleixin amb els requisits exigits per la legislació de signatura electrònica l’ús dels quals s’autoritza expressament d’acord amb el que disposa l’arti-cle 53 d’aquesta ordenança.

Article 52. Supòsits d’actuació administrativa automatitzadaDe forma preferent, la Diputació de Girona i el seu grup institucional utilitzaran l’actuació administrativa automatitzada en els següents supòsits:1.Expedició del justificant del Registre electrònic d’entrada de documents2.Notificació electrònica3.Còpia autèntica de documents electrònics4.Emissió de certificats5.Comunicacions6.Transcripció al llibre de Decrets i d’actes dels òrgans col·legiats7.Expedició de justificants d’edictes presentats al BOP8.Expedició de justificants de presentació de documents a la Plataforma de SubvencionsLa relació de supòsits en que s’utilitza l’actuació administrativa automatitzada s’amplia i actualitza d’acord al que disposen els articles 53 i 57 d’aquesta ordenança.

Article 53. Incorporació de nous supòsits d’actuació administrativa automatitzadaÉs susceptible d’automatització qualsevol acte o actuació efectuada íntegrament a través de mitjans electrònics en el marc d’un procediment administratiu del seu àmbitd’actuació en el qual no hagi intervingut de manera directa cap empleat públic.Només són susceptibles d’actuació administrativa automatitzada els actes que es puguin adoptar amb una programació basada en criteris i paràmetres objectius.La unitat responsable de la tramitació del procediment administratiu del seu àmbit de gestió que consideri que un dels actes o actuacions administratives pot ser suscep-tible d’automatització ha de sol·licitar a la Secretaria General de la Diputació de Girona, l’estudi de la seva viabilitat i oportunitat. Aquest estudi es realitzarà en atenció al’adequació del supòsit proposat al marc legal i a la disponibilitat dels sistemes informàtics en què es suporti l’actuació que es pretén automatitzar.L’aprovació de nous supòsits d’actuació administrativa automatitzada i dels mecanismes de signatura electrònica corresponents es fa mitjançant Decret de la Presidènciaprèviament a la seva implantació.La relació de supòsits d’actuació administrativa automatitzada que es recullen a l’article 52 d’aquesta ordenança s’actualitza amb la inclusió dels nous supòsits aprovats,publicant-se a la Seu electrònica de conformitat amb el que disposa l’article 57 d’aquesta ordenança.

Article 54. Funcions en matèria d’actuació administrativa automatitzadaCorrespon a l’Àrea de Secretaria de la Diputació de Girona la definició de les especificacions i supòsits d’usos dels certificats de segell electrònic emprats en l’actuació ad-ministrativa automatitzada.Correspon a l’Àrea de Noves Tecnologies, la definició de la programació, manteniment, supervisió i control de qualitat i auditoria del sistema d’informació i del seu codi fontdels certificats de segell electrònic emprats.

Article 55. Impugnació d’actuacions administratives automatitzadesL’òrgan responsable als efectes d’impugnació als supòsits d’actuació administrativa automatitzada és el que tingui atribuïda la competència material del procés que s’au-tomatitza.

Article 56. Auditoria tecnològica de l’actuació administrativa automatitzadaL’auditoria tecnològica per verificar el correcte funcionament dels sistemes que suporten l’actuació administrativa automatitzada i la seva actualització es porta a termedins de la planificació general d’auditories periòdiques de seguretat gestionada per l’Àrea de Noves Tecnologies.

Article 57. Publicitat de les actuacions administratives automatitzadesAquesta ordenança i la relació actualitzada dels supòsits d’actuació administrativa automatitzada i els sistemes de signatura electrònica emprats es publica a la Seu Elec-trònica.

SEGON. Derogar l’antic article 44. Pràctica i efectes de la notificació electrònica, i renumerar els antics articles 42, 43, 44, 45, 46 i 47, pels articles 44, 45, 46, 47, 48 i 49.

TERCER. Sotmetre a informació pública la modificació de l’Ordenança d’Administració Electrònica de la Diputació de Girona descrita al punt anterior pel termini de trentadies hàbils, mitjançant un anunci que es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província, a un dels mitjans de comunicació escrita diària, i al tauler electrònic de la Diputa-ció, així com una referència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En el supòsit que durant el termini d’informació pública no s’hi formulin al·legacions o reclama-cions, la modificació quedarà aprovada definitivament.

QUART. Deixar constància que en el present procediment l’Ordenança que es modifica no es sotmet al tràmit de consulta prèvia, segons el que estableix l’article 133 de laLlei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu de les administracions públiques, atès que es tracta d’una modificació que no imposa cap nova obligació relle-vant als seus destinataris, no hi té un impacte significatiu en l’activitat.”

Miquel Noguer i PlanasPresident

Girona, 27 de maig de 2020

jamargant - 03/06/2020 09:51 - 46.136.229.122

Que les piscines de Sant Ponçdel GEiEG tornin a obrir ja és, persi sola, un bon senyal i un motiude satisfacció per als socis de l’en-titat esportiva gironina. Però l’o-bertura d’aquests equipamentsgrupistes suposava, de fet, unadoble alegria per haver-se sobre-posat a dues grans afectacions.Les piscines portaven tancadesquatre mesos, des que el tempo-ral Gloriava deixar tot l’espai mal-mès per la crescuda del riu Ter. ElGEiEG primer va patir unes des-trosses milionàries fruit de les in-clemències metereològiques i araha hagut de fer front al tancamentde les instal·lacions per la pandè-mia.

De fet, estava tot a punt de re-obrir quan tot se’n va anar en orrispel coronavirus i l’estat d’alarma.Ha estat un període molt convulsper a l’entitat que presideix Fran-cesc Cayuela, que a poc a poc esva aclarint per l’obertura paulati-na de les diferents instal·lacions,al ritme que va permetent la su-peració de les diferents fases de ladesescalada.

Fa uns dies ja es van poder obriralguns espais com les pistes detennis i pàdel i ara l’entitat ha po-gut començar a oferir l’opció d’ac-cedir a la piscina interior de metres i l’exterior de metres alsseus socis. Aquest dimarts ja es

podien veure algunes nedadoresi alguns nedadors a les dues ins-tla·lacions.

Mesures reguladoresPer poder anar a la piscina s’ha dedemanar prèviament trucant alcentre o a la pàgina web del grupi s’ha de seguir un horari. S’ha

d’entrar a les instal·lacions unquart d’hora abans de l’hora de lareserva i s’ha de marxar de l’aiguadeu minuts abans de l’hora demarxar de l’equipament. A la pis-cina exterior s’han creat deu car-rils per nedar amb un màxim dedues persones per carril. A la pis-cina coberta de metres, hi haquatre carrils per nedar amb unmàxim de dues persones per car-ril i dos carrils més s’han reservatpel bany lliure i d’oci amb un mà-

xim de quinze persones.Les restriccions per poder com-

plir amb les mesures dfe seguretati higiene fan que només es puguiutilitzar un vestidor en entrar iúnicament per canviar-se. No espot deixar res a dins i en marxars’utilitza un altre vestiudor i sensepoder fer servir les dutxes. A mésde les piscines, també ha reobertl’espai de salut corporal, estètica,bellesa i dietètica, sempre, però,fent reserva prèvia.

TAPI CARRERAS GIRONA

El GEiEG reobre les piscines de Sant Ponçdesprés del «Gloria» i la pandèmia

Les instal·lacions, a tocar del riu Ter, van quedar molt malmeses per les inundacions que va provocarel temporal i just quan estaven a punt de tornar a posar-se en marxa va decretar-se l’estat d’alarma

Quatre mesos després, els nedadors poden tornar a l’equipament demanant cita prèvia

Persones nedant a la piscinaexterior de 50 metres. MARC MARTÍ

A LA FASE 3 Criteris homogenisper a les piscinesmunicipalsL’entrada a la fase 2 de ladesescalada permet que lespiscines municipals puguinreobrir, si bé amb limitacions.Per això, l’alcaldessa de Giro-na va explicar ahir que s'estàparlant amb els municipis del'àrea urbana per «consensuarpautes» que permetin fer unareobertura amb «criteris ho-mogenis».

Madrenas va explicar que,d'entrada, la intenció és queles piscines cobertes puguinreobrir quan s'entri a fase 3.Va dir que l’accés es farà ambcita prèvia, amb un temps pre-fixat per usuari (segurament,mitja hora) i amb un carril re-servat per persona. Encara caldecidir, per exemple, on i coms'haurà de deixar la roba (per-què els vestuaris estaran tan-cats). Pel que fa a la piscinadescoberta de la Devesa, l'ho-ritzó s'estén ja per després deSant Joan i s’estan encara tre-ballant aspectes com ara l’afo-rament o si es reserven fran-ges per a la gent gran. A més,també s'està parlant de limi-tar horaris per als usuaris icom es faran les desinfeccionsi si el bar podrà estar obert ono. ACN/DdG GIRONA

Diari de Girona

jamargant - 03/06/2020 09:51 - 46.136.229.122

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

250escoles i zones escolars ru-rals hi ha a la demarcació, 41centres concertats i 9 escolesprivades.

75instituts hi ha a la demarca-ció. Quant a llars d’infants,n’hi ha cinc de la Generalitat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 DE JUNY DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

Els fets de dillunsa Salt i Girona

L’APUNT ment, un acte de protesta també pel racisme quemolts immigrants i els seus descendents pateixenaquí. Sap greu que de la iniciativa de dilluns en puguiquedar a la nostra retina tan sols l’episodi de violència.Si en fem la lectura simple i no ho enfoquem comquelcom més profund, estarem donant combustible ales posicions demagògiques i xenòfobes.Ramon Estéban

La manifestació antiracista de dilluns a Salt, en pro-testa per la mort de l’afroamericà George Floyd alsEUA, de moment només ha estat notícia pels inci-dents violents que es van produir un cop acabada lamobilització, per part d’una minoria. Seria una llàsti-ma que ens paréssim en aquesta qüestió i no anéssimmés enllà. No ens enganyéssim: era, potser indirecta-

1180

44-1

2287

45Q

enim una sensació estranya.Ens hauria agradat una entra-da al col·legi més normalitza-

da. Haver de relacionar-nos amb elsalumnes a distància és, realment, unamica fred.” Ho comentava ahir AnnaNadal, la directora de l’escola El Boscde la Pabordia de Girona. De bon ma-tí, l’equip docent va observar que al-guns nens i nenes d’infantil retorna-ven al centre “un pèl esporuguits”, pe-rò, un cop a dins les aules, de seguidavan estar parlant sobre com havia es-tat la seva experiència durant els dar-rers dos mesos i mig, van compartirquè els havien explicat els pares enrelació a aquesta situació d’excepcio-nalitat i un d’ells va fer la reflexió que“el coronavirus és molt pesat” perquèno els deixa dur “la vida que voldrien”.Per als mestres, a més, era difícil veu-re que “no hi són tots”: de sisè, hi ha-via 39 estudiants de 52, i d’infantil tansols 16 de 150. I del tram de primer acinquè, Nadal relatava que quedaranun dia per acomiadar-se, ja que elcurs aquest any el donen “per aca-bat”: “Els recomanarem coses de ca-ra a l’estiu. Fer la llibreta de vacances,algun quadern, banyar-se, jugar molt,ajudar en les rutines de casa i sortir al’aire lliure tant com puguin perquèfins ara no han pogut fer-ho gaire.”

A Salt, Lurdes Masó, la directora del’escola La Farga, va passar “un diatranquil”. Estava sola al centre perquètotes les famílies dels nens i nenes deP3 fins a sisè que van a aquest col·le-gi s’havien pogut quedar amb ells o

“T

ho havien aconseguit solucionar d’al-guna altra manera, i ahir no van tenircap alumne. Masó i els altres dosmembres de l’equip directiu s’ho hancombinat per ser cada dia un delstres al col·legi, on la directora va apro-fitar per fer informes, una preinscrip-ció, atendre el telèfon, etc. “Els mes-tres continuen fent teletreball i acom-panyant la mainada des de casa. Ésmolt trist ser aquí sense sentir el xi-varri dels nens. Una escola és unaescola quan és plena d’alegria, d’emo-cions, de crits...”, assenyalava.

Mentrestant, el porter del col·legiVerd de Girona especificava que no-més hi esperaven dues criatures(aquí, de moment, ahir hi podien anarels d’infantil). I així va ser: hi van acu-dir un nen i una nena, bessons, que

cursen P3. El seu pare treballa i la ma-re havia de tornar a la feina amb l’en-trada a la fase 2: “Els nostres fills te-nien ganes de venir. Però esperavenveure els companys i res!”, lamenta-ven. D’altra banda, un veí que haviadeixat la filla petita a l’escola bressolQuerubí indicava que les famílies nopodien accedir a dins del centre, sinóque una mestra recollia els nens a laporta, els prenien la temperatura i elsrentaven les mans amb gel hidroalco-hòlic: “Tant a la gran com a la petita, elshem explicat que avui seria diferent.Que hi trobarien molt pocs companys.”I a l’escola bressol La Devesa, la directo-ra, Rosanna Vehí, argumentava que totplegat és “una situació nova” i que cal-drà “readaptar-se” i “reorganitzar-se”en funció de com vagi evolucionant. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Aules sense l’essència

L’obertura, ahir al matí, al col·legi Verd de Girona ■ GISELA PLADEVEYA

Gisela Pladeveya

El Ministeri de Sanitat va infor-mar ahir que dilluns no es va re-gistrar cap mort per coronavirus aEspanya. El nombre total de de-funcions se segueix situant en., de les quals s'han pro-duït en els últims set dies. Dels morts, un es localitza a Andalusia,dos a Aragó, dos a Astúries, un aCanàries, sis a Castella i Lleó, noua Catalunya, tres a la ComunitatValenciana, cinc a Extremadura,dos a Galícia, un al País Basc i dosa La Rioja.

No obstant això, s'ha produït unincrement en el nombre de casosdiagnosticats amb , quan di-lluns se’n van detectar . El totals'eleva ja a . des de l'inici dela pandèmia. En els últims dies, persones han iniciat símpto-mes, de les quals han emma-laltit en l'última setmana. A més,s'han produït hospitalitza-cions en l'última setmana(. en total).

Les dades segueixen sense lli-gar amb les que proporcionen al-gunes comunitats autònomes.Per exemple, Astúries en va regis-trar sis i la Comunitat de Madrid,dotze més, que s'afegeixen alsonze de dilluns. A Catalunya ahirn’hi havia nou més de notificatsrespecte a la darrera actualització.

El director del Centre de Coor-dinació d'Alertes i EmergènciesSanitàries, Fernando Simón, vaadmetre que «no és gaire lògicaaquesta discrepància» perquè, se-

gons va explicar, el Ministeri donales dades que rep de les comuni-tats autònomes. Intentant aclariraquestes incoherències, va afir-mar que en alguns casos podriaexplicar-se per retards en la càrre-ga de les sèries o bé perquè hi pothaver diferència entre la data enquè es coneix la mort i la data enquè va morir el pacient.

També va destacar que l'objec-tiu actual de les dades és «la de-tecció precoç i la resposta ràpida»

per identificar els nous contagis iel seu seguiment. «La quantitat detransmissió és el que ens interes-sa, si hi ha risc o no», va dir.

Xifres de GironaEl nombre de persones ingressa-des per coronavirus a la Regió Sa-nitària de Girona va tornar a dis-

minuir respecte a dilluns. Actual-ment hi ha persones hospita-litzades, dues menys que el diaanterior. Des del divendres, la xi-fra s'havia estancat en pacientsen una setmana en què el nombred'hospitalitzacions s'havia reduïtnotablement. La setmana passa-da el nombre d'ingressos per co-ronavirus va anar clarament a labaixa, ja que el dilluns es comen-çava amb pacients hospitalit-zats i es tancava amb ingressatsen els centres sanitaris gironins.Aquest dimarts, sembla que estorna a encarrilar la baixada ennombre d'hospitalitzacions. Tot iaixí, aquesta xifra queda lluny dels ingressats que es van registrarel d'abril. Ja fa pràcticament dosmesos que es va produir el picd'hospitalitzacions a la Regió Sa-nitària Gironina des de l'inici dela pandèmia.

Pel que fa al nombre d'ingres-sats en estat greu, es manté envuit, una xifra que es repeteix desdel divendres de maig. Tot i així,fa una setmana encara es va pro-duir un repunt en ingressatsgreus, arribant als catorze pa-cients. D’altra banda, els profes-sionals sanitaris amb casos con-firmats de coronavirus han tornata disminuir, amb persones, unamenys que el dilluns.

Finalment, dilluns la Regió Sa-nitària de Girona no va registrarcap nova defunció. El total, pertant, es manté en morts. Tot iaixí, la taula retrospectiva demorts diàries que publica Salutencara s’ha d’actualitzar, per tantpot ser que se n’afegeixi alguna enels propers dies. El mateix passaamb els nous casos. Els positiusvan créixer amb un cas respecte aldia anterior i el total acumulat ésde . casos. En els propers diesse’n poden actualitzar d’anteriors.Una altra notícia positiva de la jor-nada és que es van donar l’alta aquatre persones.

AGÈNCIES/DdG MADRID/GIRONA

Segon dia consecutiu sensemorts pel virus a Espanya

El nombre de casos diagnosticats augmenta amb 137 nous positius, quandilluns se’n van detectar 71 i el total ja frega els 240.000 contagis Gironano registra cap nova víctima i el nombre d’hospitalitzats baixa fins a 84

La nova àrea assistencial del’hospital Santa Caterina. IAS

SITUACIÓ DE LA COVID-19 A GIRONA A 1 DE JUNYDADES DEL DEPARTAMENT DE SALUT ((*) DADES DEL 2 DE JUNY)

Nouspositius

1Curats

2.578Noves

defuncions

0Positius

acumulats

6.734Defuncionsacumulades

776Hospitalitzats

84*Professionals

positius

28*A l’UCI

8*+ 0,014%

COVID-19 LES DADES

Tema del dia

Diari de GironaDIMECRES, 3 DE JUNY DE 202010

EFE MADRID

■ L'escenari més previsible, si esmanté la detecció ràpida de casosi la població respecta les mesures,és que es produeixin brots localit-zats en comptes d’un creixementexponencial dels contagis de co-ronavirus, explica l'epidemiòlegAntoni Plasència, un dels expertsdel comitè que va assessorar elGovern central en el pla de la de-sescalada.

«El virus circula i encara és des-conegut», destaca Plasència enuna entrevista a Efe, en què apun-ta que tornar a la situació del març«seria un fracàs col·lectiu inac-ceptable» i aposta per un modelde mobilitat menys restrictiu quepermeti reactivar el turisme, sem-pre que es mantingui la capacitatde detecció del focus i la respostaràpida. Pel que fa a la gran inci-dència de la pandèmia a Espanya,

té en ment tres hipòtesis que cal-drà «estudiar amb deteniment idades exhaustives».

«És un dels països europeusamb més mobilitat internacional,els diagnòstics es van centrar enels casos que anaven a l'hospital ino en atenció primerenca per lapoca capacitat de fer proves i Es-panya té una població envellida,fet que pot haver tingut un impac-te diferencial en la mortalitat».

Preguntat per la pertinènciaque s'escurci el termini de duessetmanes per al canvi de fases dela desescalada, Plasència subrat-lla que «tota prudència és pocaper evitar passos enrere» i quequalsevol pas endavant en eltemps ha d'estar condicionat pertenir assegurades les capacitatsde prevenció i control epidemio-lògics i l'atenció sanitària.

Els moviments entre provínciesi l'arribada de turistes estrangers,que previsiblement començaràl' de juliol, són un «repte fona-mental» perquè la mobilitat és unvector de transmissió del virus.

Plasència aclareix que l'OMSno ha recomanat el tancament defronteres, que va ser «una respos-ta de campi qui pugui» dels estats,i ara arriba «el problema de reo-brir». «Es tracta d'aplicar estratè-gies que donin nivells raonablesde confiança i protecció compar-tides pels països de la UE, estratè-gies de cribratge de possibles ca-sos i els seus contactes, tant enpaïsos d'origen com de destina-ció. I també anar facilitant la mo-bilitat entre països que tenen si-tuacions de risc epidemiològic icapacitats assistencials similars»,detalla.

L’epidemiòleg Antoni Plasència preveu brotslocalitzats en comptes d’una onada de casos

Les dadessegueixen senseconcordar amb elsregistres de lesautonomies, quesumen nous morts

jamargant - 03/06/2020 09:51 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 DE JUNY DEL 20206 |

L’afectació de laCovid-19 en elsserveis situa en483.149 el total depersones aturades

El presidentespanyol suma elPNB a Cs i ERC pertirar endavantl’última pròrroga

Sánchez tancal’acord per alnou estatd’alarma

L’atur del mesde maig creixen 15.000personesNacional

Catalunya

Fase 2

Fase 1 23 nous

67.083 totals

Infectats

38 noves

38.192 totals

Altes

1 nous

4.067totals

Malalts greus

9 noves

12.289 totals

DefuncionsConfinament

Font: Departament de Salut

Els efectes del coronavirus

Des de dilluns un grup de30 experts i professionalsde diversos àmbits i disci-plines ja treballen per en-càrrec del govern, peròamb autonomia i indepen-dència organitzativa, perelaborar una proposta pera la Catalunya posterior ala Covid-19, que incloguiaccions a curt termini entots els sectors, però tam-bé que “transcendeixi elgovern d’ara” i els que pu-guin venir i dibuixi una mi-rada estratègica a llarg ter-mini a partir del febrer del2022. L’objectiu, com vaexplicar el president de laGeneralitat, Quim Torra,és analitzar la Catalunyadesprés de la pandèmiaper poder “construir un fu-tur disruptiu”, repensant i“posant en qüestió el país”des de molts punts de vistadiferents de gent que hagitreballat arreu del món idetectat oportunitats es-tratègiques.

L’executiu català vaaprovar en la reunió d’ahirel que ha anomenat l’estra-tègia Catalunya 2022 i vavoler donar molta impor-tància a la iniciativa esce-nificant-ho amb una com-pareixença conjunta a la

sala Torres Garcia del Pa-lau de la Generalitat delpresident, Torra, i el vice-president, Pere Aragonès,evitant qualsevol al·lusió ala nova onada de divisionsentre els socis i a la polèmi-ca sobre la possibilitatd’unes eleccions. “Avuipresentem un projecteque intenta elevar-se persobre de la dinàmica deldia a dia i mirar a l’horit-zó”, va explicar Aragonès, iva afegir-hi que la compo-sició dels primers inte-grants d’aquest grup pari-tari de 30 persones, delqual ells dos també forma-

ran part, demostra que“estem davant d’una ini-ciativa que supera l’àmbitdel mateix govern i els seusàmbits ideològics”.

La portaveu del govern,Meritxell Budó, també vaassegurar en la comparei-xença posterior per expli-car els acords de governque la roda de premsa con-junta, tot i que no estavaprevista en l’agenda del diaanterior, es devia al fet quequan hi ha una qüestió“potent i important” no ésla primera vegada que sur-ten conjuntament el presi-dent i el vicepresident te-

nint en compte que és ungovern de coalició. Budó vaexplicar que feia dos me-sos que s’estava treballantaquest projecte en paral-lel a la comissió de reacti-vació econòmica i protec-ció social d’accions a curttermini.

De fet, Torra ja va avan-çar en el ple del Parlamentdel 24 d’abril l’elaboraciód’aquest pla de recupera-ció de la pandèmia queanés més enllà de les for-macions polítiques, elsgrups parlamentaris i elmateix govern que mobi-litzés tota la ciutadaniaamb talent per dibuixaraquest futur del país. Hova fer en resposta a les de-mandes del PSC i Cs decrear un fòrum de partitper a la reconstrucció.

Comissió al ParlamentI és que el govern, i segonsel que va manifestar ahirla mateixa Budó, veu debon ull la proposta de reso-lució que es debatrà en lasessió d’avui del ple delParlament per crear unacomissió d’estudi per a lareconstrucció consensua-da pels socialistes, Cs, Cat-ECP i el PP amb l’objectiud’establir un diàleg entreels grups i subgrups parla-mentaris, els agents eco-

nòmics, cívics i socials i elmón local per proposar po-lítiques i canvis legislatius.

Les previsions, i aixíconsta en l’acord de go-vern, són que els 30 ex-

perts estiguin coordinatsconjuntament per la doc-tora en ciències polítiquesi socials per la UniversitatPompeu Fabra, que va sertambé delegada de la Ge-

neralitat de Catalunya alsEstats Units i el Canadà,Victòria Alsina, i per l’ar-queòleg i director del post-grau en transformació di-gital de les organitzacionsi empresari president deRoca Salvatella, Genís Ro-ca. Ells dos van ser els quevan proposar la resta d’in-tegrants d’aquest grup ini-cial d’experts que té perobjectiu elaborar un pri-mer document executiuper a finals del mes de ju-liol analitzant possiblesescenaris a partir del2022. Llavors s’iniciarà unprocés de debat a l’agostamb l’objectiu que entre elsetembre i l’octubre es de-

Jordi AlemanyBARCELONA

Pla disruptiuper al nou paísFUTUR · 30 experts ja treballen per implicar-hi 400 persones i presentar al febrerpropostes per a la Catalunya posterior a la Covid-19 LLIBERTAT · Torra i Aragonèsdiuen que podran treballar amb independència i superant l’àmbit ideològic del govern

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Necessitàvem unatercera iniciativapensant en laCatalunya del futur,aixecar la mirada”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“L’horitzó ésfonamental que siguicompartit, de país ien el qual una granmajoria de la societates pugui sentirrepresentada”

“Hem de posar enqüestió aquest paísperquè no es puguitornar a repetir unatragèdia com la quehem viscut ara”

“Posem en marxaaquest grup comestan fent nacionsd’arreu d’Europa idel món”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El document finalha d’identificarriscos i proposaroportunitats

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 DE JUNY DEL 2020 | Nacional | 7

RamblejarL’APUNT guer de gent forastera. Si alguna cosa ha tingut de bo

la Covid-19 és que ha tornat les ciutats a la mesura hu-mana, també Barcelona, també la seva Rambla. Val lapena anar-hi i ramblejar una altra vegada, abans que elnou país que s’anuncia torni a caure en el gran absurddel turisme de masses, abans que la Rambla torni aser una intransitable riuada de carn humana.Jordi Panyella

Ramblejar, passejar per la Rambla sense pressa. L’any1992 les periodistes Sílvia Soler, Sílvia Mateu i MercèAlcocer van convertir en portada aquest terme i ambel seu llibre van popularitzar una expressió que –en laseva essència– convidava a prendre’s la vida amb cal-ma, aleshores que els Jocs Olímpics encara no havienconvertit Barcelona en un batibull elèctric i un formi-

Món833 nous

54.243 totals

Malalts greus

105.058 nous

6.447.042 totals

Infectats

64.237 noves

2.950.816 totals

Altes

4.323 noves

380.609 totals

Defuncions

Font: https://www.worldometers.info/coronavirus

cideixin quins àmbits con-crets seran cabdals per alfutur del país, va explicarTorra. A partir d’aleshoreses crearan grups especí-fics formats per entre 20 i30 experts i amb un coor-dinador cadascun i el su-port directe de quatre per-sones de l’administració,l’acadèmia, el món social iel món privat. En total espreveu la participació de400 persones que elabora-ran un text definitiu ambpropostes concretes per alfebrer del 2021. Un docu-ment que ha d’identificarels riscos, les oportunitatsi les mesures a prendre encadascun dels grups. Ara-gonès i Torra van insistiren diverses ocasions en lapluralitat dels integrantsdels grups, la independèn-cia i l’autonomia de fun-cionament. Per Aragonèsés fonamental atendrel’emergència del moment,però cal posar la vista enl’horitzó perquè “la pròxi-ma dècada sigui d’oportu-nitats per als ciutadans deCatalunya”.

Recursos econòmicsEl president va tornar aexposar la feina que el go-vern ha fet en la gestió dela crisi sanitària de la pan-dèmia, però també del’econòmica i social. I vaaprofitar per tornar a re-clamar poder tenir tots elsrecursos econòmics al’abast, entre aquests latransferència de dinersprovinent del govern espa-nyol per a les despeses sa-nitàries i de pèrdua d’in-gressos de la Generalitat,que va situar en 5.000 mi-lions d’euros, però tambéels dels fons europeus.Torra va comptabilitzarque hauran d’assumir cos-tos de les pèrdues per va-lor de 1.000 milions d’eu-ros en el sector de la cultu-ra, de 9.500 milions en eldel comerç i de fins a15.000 milions en el delturisme. ■

El president Torra i elvicepresident Aragonèsdurant la compareixençad’ahir al matí a laGeneralitat ■ GENERALITAT

Victòria Alsinab Doctora en c. polítiques

Genís Rocab Expert digital

Jordi Amatb Filòleg

Joan Abellàb Assessor cultural

Oriol Amatb Economista

Tatxo Benetb Periodista i empresari

Elisenda Boub Doctora en electrònica

Elies Campob Emprenedor

Mònica Camposb Gestora cultural

Albert Cañigueralb Enginyer multimèdia

Mercè Crosasb Doctora en astrofísica

José A. Donaireb Geògraf

Martina Fontb Empresària

Anna Garrigab Economista

Gabriel Jenéb Empresari

Jacint Jordanab Economista

Josep M. Martorellb Enginyer informàtic

Ramon Masponsb Enginyer industrial

Neus Monllorb Consultora ambiental

Cristina Nadalb Metgessa

Laura Peracaulab Empresària

Mercè Pujolb Empresària

Coral Regíb Biòloga i educadora

Pep Salasb Enginyer agrònom

Jordi Sellasb Periodista

Maria Sisternasb Arquitecte

Montserrat Solsonab Geògraf

Lluís Tornerb Físic

Laura Urquizub CEO d’empreses

Montserrat Vendrellb Biòloga

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Perfils diversos entre els 30 membres integrants del grup de treball Catalunya 2022

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 DE JUNY DEL 2020

La gratuïtat del tram del’AP-7 entre Tarragona i laJonquera i de l’AP-2 entreel Vendrell i Saragossa se-rà realitat el 31 d’agost del’any vinent. Per fer-hopossible, el Ministeri deTransports, Mobilitat iAgenda Urbana (Mitma)ha adjudicat l’estudi previsobre la distribució de lademanda del trànsit uncop se suprimeixin elspeatges a les dues vies depagament. L’objectiu del’anàlisi és recopilar els an-tecedents i fer un estudi

de trànsit i mobilitat a l’en-torn de les dues autopis-tes, tant de la situació ac-tual com de la que hi hauràun cop s’hagin suprimit elspeatges, i valorar l’efectivi-tat de les alternatives d’ac-tuació que es proposin.Aquestes dades han deservir per determinar qui-nes són les millors solu-cions per ajustar la de-manda a la xarxa viàriadesprés de la redistribucióde trànsit que portarà lasupressió dels peatges.També s’estudiaran lesnecessitats de remodela-ció dels enllaços existentso la creació de nous, si fos-

sin necessaris. L’importde l’adjudicació de l’estudiés de 538.466 euros.

La supressió de peatgesen aquests dos trams esta-tals se suma a la del tramde l’AP-7 entre Tarragonai Alacant, que es va ferefectiva el primer de generd’aquest any. Les darreressetmanes s’han retirat lescasetes de peatge que en-cara quedaven en el recor-regut.

El mateix 31 d’agost del2021 també caduca la con-cessió de dues autopistesde titularitat de la Genera-litat. Es tracta del tram dela C-33 de Barcelona a

Montmeló i de la C-32 en-tre Montgat i Blanes, elque es coneix com l’auto-pista del Maresme, que vaser el primer tram de peat-ge de tot l’Estat i l’any pas-sat va complir 50 anys.

La Generalitat reclamaamb insistència la necessi-tat d’abordar amb el go-vern de l’Estat un sistemaper finançar el manteni-ment de les vies d’altesprestacions. Assegurenque el model de finança-ment públic d’autopistes iautovies és “insostenible”i reclamen obrir el debatsobre altres models quepermetin recaptar recur-sos addicionals per man-tenir-les. Per això, propo-sen la creació d’un sistemad’eurovinyeta, una tarifaplana per a la utilització de

les vies d’altes presta-cions.

La baixada de recapta-ció dels darrers mesos perla reducció dràstica de lacirculació causada per ladeclaració de l’estat d’alar-ma per la pandèmia de laCovid-19 va impulsarAbertis, que és l’empresaconcessionària de les au-topistes catalanes a travésde diverses filials, a recla-mar un allargament delspeatges més enllà del 31d’agost de l’any vinent. Noobstant això, el ministretitular, José Luis Ábalos,va indicar que no pensavarescabalar la concessionà-ria perquè l’estat d’alarmano havia provocat el tan-cament de cap autopistade peatge. ■

L’Estat fa un pas més per ala gratuïtat de l’AP-7 i l’AP-2

M. MembrivesBARCELONA

a Encarreguen l’estudi per conèixer les necessitats de les dues vies, que deixaran de ser de peatge el 31d’agost del 2021 a En la mateixa data també s’acaba la concessió de l’autopista del Maresme i la C-33

El Ministeri de Transports,Mobilitat i Agenda Urbana haaprovat l’estudi informatiuper implantar l’ample de viainternacional al tram del cor-redor mediterrani entre Tar-ragona i Castelló. A horesd’ara, aquest ample de vies,que permet la circulació detrens procedents d’Europa,s’està implantant al nus viaride Castellbisbal. Al tram en-tre Castelló i Tarragona hi hados subtrams, el que va deCastelló a Vandellòs, que téuna doble via d’ample ibèric

L’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera deixarà de ser de peatge el 31 d’agost de l’any vinent juntament amb l’AP-2 entre el Vendrell i Saragossa ■ Q.P.

electrificada, i el de Vandellòsa Tarragona, on el 13 de generes va posar en funcionamentl’anomenada variant del cor-redor mediterrani, que inclouuna doble via en ample ibèricdes de Vandellòs fins al can-viador d’ample de la Boella,que connecta amb la líniad’alta velocitat Madrid-Bar-celona-frontera francesa.L’estudi informatiu ha de des-envolupar la implantació deles vies d’ample internacionali l’adaptació de les instal·la-cions del tram.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El corredor mediterrani avança

538.466euros és el cost de l’estudi so-bre la demanda de trànsit al’AP-7 i l’AP-2 després de la su-pressió dels peatges.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Barcelona vol començar amirar la Covid-19 amb elretrovisor i l’acceleradorpremut a fons i una de lesmaneres és reactivant laconstrucció d’habitatgesocial, amb una inversióglobal de 310 milions i lageneració de 8.300 llocs de

treball associats.El programa el va pre-

sentar ahir la regidora Lu-cía Martín, que va detallarque l’objectiu és tenir enmarxa abans no s’acabil’any la construcció de finsa 2.400 pisos, el 80% delsquals es dedicaran al mer-cat de lloguer.

La primera mesura ques’ha pres és la de reactivar

quinze obres que havienquedat aturades amb lacrisi sanitària, que vacomportar la paralitzacióde tots els treballs públicsal carrer pel confinamentdels treballadors. Aques-tes obres representen laconstrucció d’un total de625 pisos.

A aquests projectes sen’afegiran aviat quatre de

nous que es faran a la zonade les Casernes, al barri deSant Andreu, i també a laplaça de les Glòries, dins elprojecte de reurbanitza-ció de tot l’espai.

En una segona fase estàprevist que posin en mar-xa setze projectes més,que representaran l’acti-vació de 1.436 habitatgesnous. Les obres es finança-

ran amb un crèdit delBanc Europeu d’Inver-sions.

14.395 peticions d’ajutD’altra banda, el govern dela Generalitat va anunciarahir que ha decidit sus-pendre l’entrada de novessol·licituds d’ajuts al paga-ment del lloguer derivat dela Covid-19. En un comu-nicat fet públic pel depar-tament de Territori i Sos-tenibilitat, el govern afir-ma que ha rebut un totalde 14.395 peticions d’ajuten només dues setmanes ique concedirà els ajuts perordre de recepció sempre

que compleixin tots els re-quisits. La suspensió en-trarà en vigor dijous i pertant el termini per poderpresentar les peticionsd’ajut acaben avui dime-cres.

El govern considera “in-suficient” la partida de14,5 milions que l’Estat hadestinat als ajuts i ha de-manat que es dobli l’im-port. Argumenta que “elrepartiment del fons no hatingut en compte el pes dela població catalana, querepresenta gairebé el16,5% de la població espa-nyola i només ha rebut el14,5% del fons”. ■

Barcelona reactiva la construccióde pisos socials, amb més lloguerJordi PanyellaBARCELONA