L’edat moderna

Evolució de la Península Ibèrica fins arribar a la unificació dels Reis Catòlics

Any 910Any 910

Any

1035

Any 1037 Any 1147

Abans de la unificació dels reis catòlics

Castella i Aragó al segle XV

El matrimoni dels Reis Catòlics al segle XV

(1469) va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però ambdues corones van

conservar la seva organització independent.

Ferran d’Aragó – Isabel de Castella

CastellaLa història política de Castella al llarg del segle XV va estar marcada per les contínues revoltes de la noblesa i per la feblesa dels reis, que

deixaven el govern en mans de favorits, com Álvaro de Luna. A la mort d’Enric IV l’any 1474, els castellans es van dividir entre

els partidaris de la seua filla Joana, amb el suport també de Portugal, i els de la seva germana Isabel, pertanyent a la família Trastàmara i

casada amb Ferran d’Aragó. Aquesta última va ser, finalment, proclamada reina de Castella després d’una costosa guerra civil.

Aragó

L’extinció de la casa de Barcelona a la mort de Martí l’Humà sense descendència, l’any 1410, va deixar el tron vacant.

Tres compromissaris de cada un dels tres regnes peninsulars de la corona (Aragó, Catalunya i València) es van reunir a Casp el 1412 i van elegir rei Ferran d’Antequera, de la família dels Trastàmara.

Més tard, Joan II es va convertir en rei consort de Navarra a partir de 1425 i va casar el seu fill i successor Ferran amb la infanta Isabel

de Castella.

Segell reial

Escut d’Aragó

Ferran d’Aragó

La unió dinàsticaEl 1469 les corones d’Aragó i Castella es van unir mitjançant el matrimoni de Ferran, el fill del rei d’Aragó, i Isabel, la germana del rei de Castella.El 1474, ambdós governaven conjuntament a Castella i cinc anys més tard ho feien també a Aragó.Tanmateix, aquesta unió va ser solament de caràcter personal perquè cada regne mantingué les seues pròpies lleis i institucions.Per aquesta raó, a la mort d’Isabel el 1504, la unió dinàstica va perillar. El tron castellà va passar a la seva filla Joana, casada amb Felip el Bell, mentre que Ferran va continuar sent rei d’Aragó.

La política dels Reis Catòlics

Ferran i Isabel van aconseguir la pacificació interna dels seus regnes i van reforçar l’autoritat del poder reial.Els aspectes fonamentals de la seva política van ser els que segueixen:• A Castella van nomenar corregidors, que eren funcionaris que imposaven les decisions dels reis als municipis.• Van fundar el Tribunal de la Inquisició el 1478 per lluitar contra les heretgies. Aquesta institució va crear un clima de terror i d’intolerància religiosa que culminà amb l’expulsió dels jueus de la Península el 1492.• Van crear també la Santa Hermandad, que es va dedicar a perseguir els delictes comesos al camp. Ben prompte va ser coneguda pel rigor de les penes que imposava.• Van impulsar una política d’expansió territorial.El 1492 van conquerir Granada, que era l’últim regne musulmà de la Península. A més, van prendre les illes Canàries, adquiriren territoris al nord d’Àfrica i l’any 1512 es va incorporar a Castella el regne de Navarra. També finançaren l’expedició de Colom a la recerca d’una nova ruta a les Índies, que va suposar el descobriment d’Amèrica i la creació d’un imperi a les noves terres.En política internacional, els Reis Catòlics van dissenyar una xarxa d’aliances amb Anglaterra i Portugal amb l’objectiu d’aïllar el seu màxim rival a Europa: França. Van mantenir l’imperi aragonès al Mediterrani i el van ampliar amb la conquesta de Nàpols el 1503.

La península al segle quinzeTomàs

deTorquemada

Cristòfol Colom

Cuadrillero de la Santa Hermandad

La Península Ibèrica al segle setze

Carles I, primer rei de la casa dels Aústries

Carles I, nét dels reis catòlic, fill de Joana la Boja i de Felip el Bell, va accedir al tro de Castella al 1506, no ho va tenir fàcil. Es va envoltar de consellers estrangers que l’ajudaven en les tasques de govern. Al 1520 es van produir la revolta de les Comunitats, protesta de les ciutats de Castella i entre el 1519 i el 15223 es van produir les Germamies, revoltes a Catalunya, València i Mallorca contra el rei i els nobles, demanaven una vida millor.Pel que fa a la política exterior , França era el seu principal enemic, s’hi va enfrontar diverses vegades. També es va enfrontar als turcs que saquejaven poblacions de la costa com Palamòs i Cadaqués, també, al centre d’Europa va fer front als luterans, que no acceptaven l’autoritat del papa, va fracassar i molt cansat va cedir els territoris del centre d’Europa al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip II, el Prudent.

Felip IIAl 1556 va començar el regnat de l’Imperi més extens de l’època. Va derrotar França, al 1571 va vèncer els turcs a la batalla naval de Lepant. Al 1556 es van revoltar algunes províncies del nord, el rei no ho va acceptar, es va iniciar una llarga guerra a la qual Anglaterra hi va donar suport, el rei hi va enviar l’Armada Ivencible, malgrat tot va ser derrotada al 1588. Tanta guerra significava una gran despesa econòmica, pagada amb l’or i la plata que arribaven d’Amèrica, els preus es van apujar, l’arribada de metalls va disminuir i la població es va empobrir

Felip III

Un cop mort Felip II, al 1598, l’imperi dels Aústria s’afebleix. Els reis del segle XVII seran Felip III, Felip IV i Carles III. Tots aquests reis van deixar el govern a mans dels privats, consellers que comptaven amb la seva confiança, el més conegut i poderós va ser el Comte duc d’Olivares. Cap al 1640 els privats van voler reforçar el poder del rei reduint el de les institucions amb les que havia de governar, per aquest motiu van esclatar revoltes, es va perdre Portugal, que es va independitzar, a Catalunya va esclatar la guerra dels Segadors i al 1648 Espanya va haver de reconèixer la independència definititva dels Països Baixos perdent el gran predomini a Europa.

Felip II

La guerra de Successió1700 - Carles II mor sense descendència. L’arxiduc Carles (alemany) i Felip d’Anjou (francès), aspiren al tron.Castella dóna suport a Felip d’Anjou, els territoris de la Corona d’Aragó dóna suport a l’arxiduc Carles. Els països europeus donen suport a un candidat o altre segons els seus propis interessos, normalment interessos econòmics.. Amb tot aquest panorama s’origina la guerra de Successió, que acaba sent una guerra internacional i una guerra civil..La guerra acaba el 1713 amb la signatura del tractat d’Utrecht. Aquest tractat reconeix el triomf de Felip d’Anjou que accedirà al tron amb el nom de Felip V, cedint part dels seus territoris europeus a Àustria i a Anglaterra.

Felip VVa introduir la monarquia absoluta, tot el poder es reunia entorn del rei. Arrant de la derrota de la corona d’Aragó en la guerra de successió va suprimir-ne les institucions i les lleis pròpies. Va prohibr l’ús del català en alguns àmbits i va suprimir les universitats catalanes.

Final de l’Edat ModernaEl Regne Unit i Portugal pretenen que Espanya perdi el monopoli de les colònies americanes i permeti que altres països puguin comerciar-hi. Es produeixen guerres que fan augmentar els impostos i empobrir la població. Sorgeixen revoltes populars com el motí d’Aranjuez que obliga Carles IV a abdicar a favor del seu fill , Ferran VII. Abans havien regnat Felip V, Ferran VI i Carles III, tots ells de la dinastia dels Borbons.

A l’Edat Moderna la societat estava organitzada en privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (pagesia i burgesia).

Segle XVI : segle de grans descobridors i pensadors :- Nicolau Copèrnic - primer en formular la teoria heliocèntrica, la tera gira al voltant del sol.

Pare de l’astronomia moderna

-Miquel Servet - descobridor de la circulació de la sang -Descartes - pare de la filosofia moderna

RENE DESCARTES

MIQUEL SERVET

-Galileu - millora el telescopi, valida la teoria de Copèrnic. Pare de la ciencia moderna

-Newton - decobreix la llei de la gravetat, moviment del planetes…