Ecotaxa

Jornades de turismeJornades de turisme18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 200318 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003

Vilanova i la GeltrúVilanova i la Geltrú

Regulació de l’activitat turística...Ecotaxa?

José Antonio Donaire. [email protected]

Escola Universitària de Turisme. UdG

Consorci Turístic del Garraf

Jornades de turismeJornades de turisme18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 200318 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003

Vilanova i la GeltrúVilanova i la Geltrú


En aquest món, no hi ha res més cert que la mort... i els En aquest món, no hi ha res més cert que la mort... i els impostosimpostos

Benjamin FranklinBenjamin Franklin

• Impostos turístics. Breu catàleg• Alguns models impositors. De la taxa de séjour a l’Impost

Turístic de Zimbazwe• L’ecotaxa balear. Ombres i llums• Pros i contres de l’impost turístic

– Una lectura econòmica– Una lectura territorial– Una lectura des de la “governance”

• Bibliografia

Jornades de turismeJornades de turisme18 i 25 de novembre i 2 de 18 i 25 de novembre i 2 de

desembre de 2003desembre de 2003Vilanova i la GeltrúVilanova i la Geltrú

1. IMPOSTOS TURÍSTICS1. IMPOSTOS TURÍSTICSBREU CATÀLEGBREU CATÀLEG


Què és una ecotaxa (“ecotax”) ?

• Impost sobre el consum per a compensar els efectes sobre el medi ambient (“Qui contamina paga”). – Llei d’ecotaxa de Castella – La Manxa

• Impost per a desincentivar el consum de béns que tenen un fort impacte ambiental.– Impostos progressius sobre consums (www.ecotax.info)



Impostos turístics

• Impostos genèrics. L’IVA• Impostos genèrics adaptats.

– Un IVA específic (més alt o més baix)• Impostos turístics singulars





2021

25

2220,6

15

18

21

19

15

17,5 1716

25

10

6

25

6 5,5

15

8

12,5

10

3

65

7

12

17,517,5

0

5

10

15

20

25

30

Àustria

Bèlgica

Dinam

arca

Finlàndia

França

Alem

any

Grècia

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Païssos B

aixos

Portugal

Espanya

Suècia

Gran B

retanya

RegularHotels

IVA sobre hotels Font. Jensen i Wanhill (2002)



IVA sobre activitats turístiques

Regular Hotels Restaurants Rent a car Parc d'oci MuseuÀustria 20 10 10 10 10 10Bèlgica 21 6 21 21 6 0Dinamarca 25 25 25 25 25 0Finlàndia 22 6 22 22 6 0França 20,6 5,5 20,6 5,5 0 5,5Alemanya 15 15 15 15 15 0Grècia 18 8 8 18 8 8Irlanda 21 12,5 12,5 0 0 0Itàlia 19 10 10 19 19 10Luxemburg 15 3 3 15 3 3Païssos Baixos 17,5 6 6 17,5 17,5 17,5Portugal 17 5 12 5 5 5Espanya 16 7 7 16 16 7Suècia 25 12 25 25 25 0Gran Bretanya 17,5 17,5 17,5 17,5 17,5 17,5

Font. Jensen i Wanhill (2002)



A DIRECTAMENT PER TURISTESA.1. Taxes de sortida i entradaA.1.1. Formalitats de sortida Autoritat ClientA.1.2. Taxa d'entrada (visat) Duana ClientA.2. Taxes de terminalA.2.1. Aeroport Autoritat ClientA.2.2. Port Autoritat ClientA.2.3. Per carretera Autoritat ClientA.3. Taxes sobre consumA.3.1. Impost per pernoctacions Allotjament ClientA.3.2. Impost sobre altres consums Establiments ClientA.4. Impost ambiental Administració ClientB. PER EMPRESES USUÀRIESB.1. Combustible Autoritat EmpresaB.2. Drets d'importació turística Duana EmpresaB.3. Sobre propietats Autoritat EmpresaB.4. Sobre societats Autoritat Empresa

Tipus d’impostos turístics



Impostos

Font. OMT 1998

2. DE LA TAXA DE SEJOUR 2. DE LA TAXA DE SEJOUR A L’IMPOST TURÍSTICA L’IMPOST TURÍSTIC




• La taxa de séjour es va crear amb la Llei de 1910 i es va instaurar el 1921.

• Pensat inicialment per estacions classificades, s’hi afegiren més endavant les comunes de muntanya, les comunes turístiques, les comunes naturals, les agrupacions de comunes.

• El 1999 era aplicat per 1.921 comunes.• Els ingressos han de ser destinats íntegrament a l’oficina de turisme.• El període (anual, estacional) és fixat per la comuna• La quantitat oscil·la entre 1 i 7 FF• S’hi pot establir una taxa de séjour “per mòduls”



• Pot existir una taxa departamental.• Els responsables dels allotjaments són els recaptadors, que han

d’ingressar la taxa 20 dies després de la seva percepció.• París va ingressar 143 milions de FF (21,3 milions €) per una mitjana

de 3 FF (0,46 €).



• L’Impost Turístic de Zimbazwe és regulat per la Llei del Turisme de 1995

• Representa un 2% de la xifra de negocis abans d’impostos de les empreses turístiques, independentment de si han servit turistes o residents.

• La recaptació és gestionada per la Zimbazwe Tourism Found.• Representa el 100% dels ingressos de la ZTA (Zimbazwe Tourist

Authority).• La ZTA ha multiplicat per 10 el pressupost . És l’Agència Turística

més activa de l’Àfrica Negra

3. L’ECOTAXA BALEAR3. L’ECOTAXA BALEAR




• “Impost sobre estades turístiques en empreses d’allotjament”• L’impost té com a objecte l’estada en empreses d’allotjament de

persones físiques (de 12 a 12 h. o fracció), independentment del seu lloc de residència

• Afecta totes les modalitats d’allotjament turístic• Els ingressos es destinen al Fons de Rehabilitació d’Espais Turístics

(Llei 12/1999).• Les quantitats oscil·len entre 0,25 € i 2 € per persona i dia.• Estan exempts els menors de 12 anys.• Entra en vigor el 2001. S’anul·la el 16 de setembre de 2003



• Hotels de cinc estrelles i apartaments de quatre claus 2 €• Hotels de quatre i tres estrelles 1 €• Apartaments de dos i tres claus 1 €• Habitatges turístics, hotels rural i d’interior 1 €• Hotels d’una o dues estrelles 0,5

€• Apartaments d’una clau 0,5 €• Càmpings

0,75 €• Agroturisme

0,25 €



• Es preveu una recaptació de 60 milions € anuals destinats a:

• Remodelació i rehabilitació de zones turístiques• Recuperació de recursos i espais naturals i culturals• Posta en valor de recursos patrimonials de rellevància

social, cultural i turística

4. PROS I CONTRES DE L’”ECOTAXA”4. PROS I CONTRES DE L’”ECOTAXA”




La perspectiva econòmica

• Factor de compensació de les externalitats negatives• Intenta mitigar el diferencial entre preus reals i preus

hedònics• Actua com a element de competitivitat

– En termes d’imatge– En termes de “producte”

Principis bàsics

• EFECTIU. Fàcil d’administrar• EQUITATIU. Aplicat a tots els subjectes possibles• EFICIENT. Minimitza els impactes negatius





Efectiu?

• Les empreses recaptadores són els hotels. Tendència a la repercussió interna (“ecorefresc”).

• Tendència al frau sobre el número de pernoctacions.• El sistema modular anul·la l’efecte de pagament dels

turistes.• L’alternativa: Taxes d’entrada i/o sortida. No permeten els

factors de correcció per dies o per qualitat



Equitatiu?

• Les empreses turístiques “invisibles” (200.000 places d’apartaments turístics). El ran argument

• Han de pagar els residents?• Han de pagar els residents allotjats en empreses

turístiques?



Eficient?

• En un hotel de quatre estrelles, implica un % sobre el preu de 0,9%.

• Té una incidència puntual en hotels de nivell baix i en temporada baixa; s’estimen increments del 8%.

• L’impacte psicològic pot ser positiu o negatiu:– Implica una preocupació ambiental– Representa un “càstig”



La perspectiva territorial

• Els turistes són consumidors de “llocs”. Qui gestiona (i amb quins fons) l’ordenació i millora dels “llocs” ?

• La competència en preu o la competència en producte• Incorporar valor afegit al producte balear, amb:

– Recuperació d’espais degradats– Inversió en natura i cultura, adaptats per al consum turístic



La “governance”

Administració

Residents

Turistes

Empreses

“Irritació” turísticaBeneficis sense costTurisme = 80 % PIB

Visió de càstigIndiferència

Recolzament inicialDebat pro - turístic

Sistema de recaptacióNou govern

Control del Fons

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA




• Aberatne, R. (1993); “Air transportation tax and its consequences”, Annals of Tourism Research, 20(2), 450-460

• Aflalo, D. (2000); “Fiscalité de l’activité touristique. Panorama général”, Cahiers Espaces, 68, 29-36• Consell Empresarial de l’OMT (1998); La fiscalidad del turismo. Hacia un equilibrio justo, Madrid, OMT• Forsyth, P. i Dwyer, L. (2002); “Market power and the taxation of domestic and international tourism”,

Tourism Economics, 8 (4), 377 – 399.• Jensen, T.C. I Wanhill, S. (2002); “Tourism’s taxing times: value added tax in Europe and Denmark”,

Tourism Management, 23 (1), 67-79• Moureau, P. (2000); “La taxe de séjour, una ressource locale mal perçue”, Cahiers Espaces, 68, 69-

77• OMT (1997); Seminario sobre fiscalidad del turismo (Madrid, 27-28 gener 1997), Madrid, OMT• OMT (1998); Pan Asia Pacific Techical Seminar on Tourism Taxation in Asia (Kachi, Kerala – Índia,

23-25 abril 1998), Madrid, OMT• Tassin, J.-F. (1999); Le financement du tourisme et de l’hôtellerie en période de mutation, París,

Conseil National du Tourisme.

Ecotaxa

Travel

Transcript of Ecotaxa