Obra ¿Estàs segur de debò que el terra no pot ser també el sostre?, de Bik Van der Pol, un homenatge a la casa Fansworth de l’arquitecte Mies Van der Rohe.

L’any 2004 es va constituir elprotocol de Kyoto, pel qualels estats firmants es com-prometien a la reducció degasos d’efecte hivernacle,

causants de l’escalfament global de laTerra. El 2007 la comunitat científica reu-nida a València va afirmar globalment queel canvi climàtic era una realitat, i no no-més teoria. Aquell mateix any, la classepolítica va reafirmar la posició dels cien-tífics a la reunió mundial de Bali. El 2009,la reunió de Copenhaguen, protagonit-zada pels presidents de la pràctica to-talitat del planeta, va acabar en un so-nor fracàs que presagiava el pitjor pera la reunió que es va celebrar fa uns dies.

A Cancún 2010 s’han aconseguit tí-mids encara que importants avanços perpart dels ministres i representants de me-di ambient dels països. No només s’hanestablert les bases per reeditar i ampliar

el compromís de Kyoto, amb un termi-ni que venç l’any 2012, sinó que, a més,també s’amplia el camp d’actuaciómitjançant la creació d’un fons mundialmediambiental amb una dotació econò-mica important i s’estableixen els me-canismes de transferència de tecnologiaals països subdesenvolupats per poderafrontar l’escalfament del planeta. Tam-bé es planteja anar més lluny dels mer-cats d’emissions, i es busca la manerade capturar l’excés de CO2 emès a l’at-mosfera.

GRANS POTÈNCIESFins i tot els Estats Units i la Xina, lesdues principals potències econòmiquesi industrials que han marcat aquests anystot el procés negativament amb la sevafalta de ratificació del protocol, estan fentavanços, impulsats per Obama i el de-cidit suport d’Europa.

A Durban 2011 es veurà si un nouacord permet avançar decididament perpoder establir un full de ruta per a la prò-

xima dècada que faci front al conjunt defronts oberts i reptes que es planteja lahumanitat.

La importància i transcendència reald’aquestes reunions mundials acostu-men a venir marcades per les declara-cions grandiloqüents dels seus dirigents,però la veritat és que la societat a Oc-cident comença a parlar de termes comper exemple decreixement, que consis-teix a consumir menys energia, no no-més per efecte de la crisi, sinó més aviatper la conscienciació de la necessitatde fer un ús més racional dels recursosque utilitzem. El cas del decreixementde l’ús de l’aigua a Catalunya és para-digmàtic.

Des d’Ecòpolis volem seguir recolzantla creació d’una indústria per frenar elcanvi climàtic a Catalunya, la revolucióde les energies renovables i la disminu-ció de la intensitat energètica. Actual-ment, les tendències són positives en-cara que lentes. S’han de buscar nouscamins que permetin crear nous mercats

com el dels drets d’emissió, i buscar lagestió més adequada dels recursos exis-tents i la implicació de les institucions,les empreses i, evidentment, el conjuntde la societat.

Les fotos que encapçalen aquesta pà-gina són d’una instal·lació que s’exposaal museu Macro de Roma. Constitueixuna bona metàfora de la situació actual:busca que el visitant reflexioni sobre elcanvi climàtic i el que poden fer les ener-gies renovables per frenar-lo. A l’interiorde la càpsula s’hi pot veure un ecosis-tema tropical i humit i papallones de di-ferents espècies, que són les criaturesmés sensibles a l’escalfament global. Laprevisió actual és que la Terra s’escalfidos graus durant els pròxims anys, fetque provocarà l’extinció del 30% de labiodiversitat actual.

El repte és majúscul i sens dubte apas-sionant, però ens hi van la qualitat de vi-da que tindrem en un curt termini detemps i el món que heretarà la següentgeneració.�

S’ha de parlar de decreixementSembla que la població comença a ser conscient de la necessitat de reduir el consum energètic

X. J.Àrea Monogràfics M �A CANCÚN 2010

S’HAN ACONSEGUITTÍMIDS ENCARA QUEIMPORTANTS AVANÇOS

MONOGRÀFICSCANVI CLIMÀTIC I COMPROMÍS GLOBAL

a destacarTAULA RODONASis experts convocats perEL PERIÓDICO debaten sobrela situació actual del planeta

VEHICLES ELÈCTRICSLa recàrrega dels cotxes s’hauriad’efectuar en els moments de menysdemanda energètica

� �

ecòpolis

ENEL CONTEMPORÁNEA- MACRO ROMA

www.catalunyaconstruye.com/ecopolis

Els participants en la taula rodona sobre canvi climàtic, Max Vives-Fierro, Frederic Ximeno, Carlos Arnoult, Anna Rosa Martínez, Jordi Català i Imma Mayol, d’esquerra a dreta.

al voltant de la utilització de les centralsnuclears com a font d’energia i a la can-didatura d’Ascó per acollir el nou ce-mentiri de residus nuclears de l’Estat.

EL PAPER DE LES NUCLEARSPer Imma Mayol, “és clar que hi had’haver una filosofia que marquique d’aquí uns quants anys, en unhoritzó no gaire llunyà, les nuclearsdeixin d’utilitzar-se”. Segons Mayol,aquesta crisi ha marcat un punt d’in-flexió i “qui pretengui sortir-ne de lamateixa manera com hi vam entrar,s’equivoca”. En la seva opinió, “a par-tir d’ara ens hem de replantejar elpanorama i buscar noves vies a tra-vés de tres factors que han d’anarde la mà: voluntat política, canvicultural i tecnologia”. En aquest sen-tit, Max Vives defensa la necessitat detraslladar aquest debat a escala euro-pea i mundial, perquè “no té sentittancar les centrals nuclears aquí sien altres parts del món segueixenfuncionant”.

Anna Rosa Martínez, en canvi, esmostra molt més crítica: “No hi ha unsacords nacionals que apostin per unmodel energètic 100% renovable”,declara. Pel que fa a una hipotètica ins-tal·lació d’un cementiri nuclear a Ascó,Martínez es mostra contundent i asse-gura que “no existeix cap necessi-tat d’instal·lar un altre cementiri nu-clear”. També afegeix que “el mésintel·ligent és guardar els residus alcostat d’on es produeixen i no haverde traslladar-los d’una banda a l’al-

tra”, encara que posa èmfasi en la ne-cessitat de “deixar de produir de for-ma definitiva aquest tipus de resi-dus” i d’establir un “calendari detancament de totes les nuclears”.

“La gent té la sensació que el can-vi climàtic és abstracte i no entén elrisc que suposa”, lamenta Imma Ma-yol, que advoca per fer arribar el mis-satge sobre les conseqüències del can-vi climàtic de forma clara i concisa alsciutadans. “Només si realment ensadonem del que suposa, actuarem”,apunta. En aquest sentit, la tinenta d’al-calde de Medi Ambient de l’Ajuntamentde Barcelona explica que en matèria d’e-cologia i sostenibilitat s’ha aconseguitavançar molt, però que “el repte ara ésaconseguir que la gent es comportide la mateixa manera en matèriaenergètica verda”.

En la mateixa línia, Jordi Català asse-gura que el ciutadà corrent no té clarala repercussió que té realment el canviclimàtic a nivell pràctic i considera queles mesures que s’estan portant a ter-me per frenar-lo són percebudes desd’una gran part de la societat com a“poc efectives”, cosa que no ajuda aincentivar un canvi d’hàbits.

ENERGIA ALTERNATIVAAnna Rosa Martínez no té cap dubte:“El model energètic actual ha d’a-cabar-se una vegada per totes” i la-menta que els polítics i els mitjans de co-municació no sempre transmetin comho haurien de fer aquesta necessitat decanvi. Segons Martínez, “la societat ha

confós valor i preu. Paguem menysper un sistema que ens està conta-minant”, però es mostra convençudaque “el canvi climàtic ens brinda lapossibilitat de deixar de dependredel petroli”. En aquest sentit, la dele-gada de Greenpeace a Catalunya re-marca que “encara que Espanya haestat un estat pioner en matèria d’e-nergies renovables, que lluita con-tra el canvi climàtic, les mesures po-lítiques no han estat a l’altura”.

Per la seva part, Imma Mayol apostaper “fer pedagogia i aportar novesalternatives” que aconsegueixin evitarque “en temes energètics continuïprevalent un comportament menysresponsable”, mentre que Carlos Ar-noult addueix que “els hidrocarburssón massa barats” i que “en el mo-ment que tinguin el preu que hauriende tenir, s’invertirà en altres vies per-què ens sortiran més a compte”.

ESPERANÇA DE FUTURPerò el recent acord in extremis acon-seguit durant la cimera de Cancún se-gons el qual es crearà un Fons Verd quegestionarà 100.000 milions de dòlars apartir del 2020 i donarà continuïtat al pro-tocol de Kyoto firmat l’any 1997, no aju-da a convèncer a tothom de la realitatdel canvi de rumb que està prenent lagestió contra el canvi climàtic a nivellmundial.

“S’ha iniciat un procés de canviperò és molt lent, i això fa inevitablepreguntar-se si arribarem a temps”,apunta Jordi Català. En aquest sentit, An-

na Rosa Martínez remarca el fet que peraconseguir que la situació actual canviïles legislacions han de millorar i “apos-tar per una política verdadera d’e-nergies renovables que desbanquindefinitivament l’ús dels combustiblesfòssils”. Una opinió que comparteix Im-ma Mayol, que considera imprescindiblepassar-se a “l’economia verda”, unatransició que s’ha de fer “sense utilitzarla crisi com a excusa i amb capaci-tat de lideratge polític per prendre lesdecisions que s’han de prendre enaquesta matèria”.

Per Frederic Ximeno, en canvi, l’ho-ritzó sembla més esperançador: “Sócoptimista. Crec en un canvi. Hemde fer-lo i el podem fer”, assegura.Una idea que també secunda CarlosArnoult: “Europa està liderant el can-vi perquè té l’obligació moral de fer-ho. Nosaltres hem creat el proble-ma i per això hem de ser els quetrobem la solució”. Segons conside-ra el director de Carbon Expo, “fatemps que s’ha començat a pren-dre consciència real de la crítica si-tuació i ara només fa falta que elsgovernants siguin capaços de cre-ar nous mercats que permetin unaalternativa real”, una alternativa quetal com apunta Max Vives només arri-barà si se “segueix treballant” per-què “s’han fet i s’estan fent moltsprogressos”, però “encara en que-den molts per fer”, declara.�

hauríem de fer”, però de moment “jahem començat a posar la maquinà-ria en marxa”.

ELS REPTES PER AL CANVIPerò del que cap dels participants enla taula rodona dubta és que en els prò-xims anys serà clau apostar per modelsenergètics alternatius per evitar que lalluita contra el canvi climàtic hagi estatnomés una utopia.

Des de Catalunya, la indústria ja fatemps que treballa per derivar el modelenergètic cap a vies menys contaminantsperò igual d’eficaces. En aquest sentit,Frederic Ximeno assegura que “les em-preses del país tenen dues opcions,o es modernitzen i aposten per mè-todes més sostenibles o es quedenenrere en comparació amb el mer-cat europeu i mundial”.

Una evolució i modernització que perImma Mayol s’han d’“intensificar tam-bé des de les mateixes administra-cions públiques”, cosa que l’Ajunta-ment de Barcelona ja està fent ambpolítiques per “incrementar la qualitatdel transport públic i rehabilitar edi-ficis perquè puguin estalviar ener-gia”. Mayol assegura que “ja no estracta de seguir amb el mític Barce-lona posa’t guapa, sinó que ara és elmoment d’apostar pel Barcelona, si-gues llesta, que suposa no noméslluir a nivell estètic sinó aconseguirrealment una ciutat amb una efi-ciència energètica real”.

Un dels punts més polèmics de la tau-la rodona el va marcar el debat generat

Uunir esforços per comba-tre un problema global.Aquest va ser un dels prin-cipals punts d’acord entreels participants en la taula

rodona organitzada per EL PERIÓDICODE CATALUNYA sobre canvi climàtic. So-ta el marc de la cimera de les NacionsUnides celebrada entre el 29 de novem-bre i el 10 de desembre a la ciutat me-xicana de Cancún, amb la finalitat de tro-bar relleu al protocol de Kyoto, diversosexperts del sector van debatre sobre l’es-calfament global, les seves conseqüèn-cies i les possibles vies per frenar-lo.

“El canvi climàtic ja no és evitable,el que és evitable és el seu empit-jorament”. Així de contundent es mos-trava la delegada de Greenpeace a Ca-talunya, Anna Rosa Martínez, durant eldebat. Segons Martínez, encara que enels últims anys s’han fet alguns pro-gressos, la situació actual només es potreconduir si es pren “com una oportu-nitat per canviar els models de con-sums establerts i potenciar alterna-tives energètiques reals”.

Pel secretari del Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona (CETIB),Jordi Català, “el canvi climàtic és unproblema global que necessita unaresposta global”, una opinió que com-parteix el director general de PolítiquesAmbientals i Sostenibilitat de la Genera-litat de Catalunya, Frederic Ximeno, queassegura que actualment “Europa està

complint amb els acords firmats enel protocol de Kyoto, però la comu-nitat internacional no està treballanten la mateixa direcció”. Una situacióque lamenta però que considera que noha d’influenciar en la gestió que porti aterme la Unió Europea: “Europa estàalineada i ha de seguir treballant enaquesta direcció perquè el seu futurés l’economia verda”.

En la mateixa línia, el director de laFundació Catalunya Europa, Max Vives,assegura que “hi ha països que tenenun grau més alt de responsabilitatque altres”, però que “en territori eu-ropeu s’està treballant de formaefectiva”. En aquest sentit, la tinentad’alcalde de Medi Ambient de l’Ajunta-ment de Barcelona, Imma Mayol, consi-dera positiu el fet que en els últims anys“s’ha aconseguit canviar la tendèn-cia”, tot i que “encara falta molt ca-mí per recórrer”, un camí que, segonsel director de Carbon Expo, Carlos Ar-noult, només es complirà si es “vencenles reticències que hi ha davant lesnoves formes d’obtenir energia”.

ACORDS VINCULANTSLa necessitat d’arribar a acords vincu-lants per frenar l’impacte del canvi climà-tic en el món va centrar una bona partdel debat. Segons Anna Rosa Martínez,“necessitem un tractat vinculant quesigui útil i que es tradueixi en una re-alitat i no en simple retòrica”. Una op-ció que Jordi Català veu complicada des-prés de la decepció del protocol deKyoto: “Els objectius eren reduir els

gasos d’efecte hivernacle i en algunscasos s’han augmentat”.

Per Max Vives “en les qüestions depolítica internacional s’haurien d’es-tablir punts concrets i clars” i d’a-questa manera “s’evitaria generar fal-ses expectatives”. En aquest sentit,Frederic Ximeno té clar que per a l’èxitde qualsevol tractat internacional tant laXina com els Estats Units hi han de par-ticipar, perquè “sense dos dels païsosmés importants del món és impos-sible aconseguir que els efectes delcanvi climàtic es frenin”.

CATALUNYA COM A REFERENT“El model català ha d’avançar inde-pendentment del que passi en altresllocs”. El director general de PolítiquesAmbientals i Sostenibilitat de la Genera-litat ho té clar: “No es pot deixar d’ac-tuar perquè els altres no actuïn. Lamillor opció és que tothom treballien la mateixa direcció, però si aixòno passa, nosaltres hem de seguirtreballant”.

En aquest sentit, Max Vives es mos-tra convençut que “Catalunya està fentels deures” i que “Barcelona és unexemple de ciutat neta i renovable anivell europeu”. Una idea que tambédefensa la tinenta d’alcalde de l’Ajun-tament de Barcelona: “Malgrat quehem fet avenços, encara queda moltper fer”, afirma.

Per la seva part, Carlos Arnoult estàconvençut que “no podem estar sa-tisfets del que hem fet fins ara i en-cara estem lluny de fer tot el que

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

Taula rodona. Les opinions dels experts

“En els últims anyss’ha aconseguitcanviar la tendència,però encara quedamolt camí per recórrer”

Imma

MAYOLTINENTA D’ALCALDEDE MEDI AMBIENT DEL’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“Catalunya faels deures iBarcelona és unexemple de ciutatneta i renovablea nivell europeu”

Max

VIVES-FIERRODIRECTORDE LA FUNDACIÓCATALUNYA EUROPA

“La societat ha confós valori preu; paguemmenys per unsistema que ensestà contaminant”

Anna Rosa

MARTÍNEZDELEGADADE GREENPEACEA CATALUNYA

“Europa estàalineada i ha deseguir treballant enaquesta direccióperquè el seu futurés l’economia verda”

Frederic

XIMENODIRECTOR GENERALDE POLÍTIQUES AMBIENTALSI SOSTENIBILITAT

“Nosaltres hemcreat el problema i per això també hem de ser elsque trobemla solució”

Carlos

ARNOULTDIRECTORDEL SALÓCARBON EXPO

“Hem d’entendreque el canvi climàticés un problemaglobal que necessita unaresposta global”

Jordi

CATALÀSECRETARI DEL COL·LEGID’ENGINYERS TÈCNICSINDUSTRIALS (CETIB)

Experts en la matèria analitzen la situació actual del planeta i les conseqüències d’aquestfenomen, i assenyalen les possibles vies d’actuació per aconseguir frenar els seus efectes

Acord global contrael canvi climàtic

ELS ANALISTES APUNTENLA NECESSITAT D’ARRIBARA UN CONSENSINTERNACIONAL

DESPRÉS DE COPENHAGUEN,ELS AVENÇOS ACONSEGUITSA CANCÚN SUPOSEN UN MOTIU D’ESPERANÇA

PAÏSOS COM ELS EUA O LA XINA HAN DECOMENÇAR A ADOPTAR COMPROMISOS

L’ÚNICA ALTERNATIVAPASSA PER APOSTARPER ENERGIES QUECONTAMININ MENYS

CONSCIENCIAR LACIUTADANIA DE LA GRAVETAT DELPROBLEMA ÉS BÀSIC

L’ESCALFAMENT GLOBAL CREARÀTENSIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES

ANNA ALEJO

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

Brigada de neteja en un carrer de Barcelona.

D. R.Àrea Monogràfics M

Les ciutats tenen una evident im-portància com a motors detransformació cap a un desen-volupament sostenible. En

aquest sentit, Barcelona impulsa polítiquesambientals per forçar un canvi de rumb enla gestió municipal i en les actituds delsciutadans. Aquests mecanismes fan re-ferència, en primer lloc, a la neteja de l’es-pai públic i la recollida de les escombra-ries, serveis municipals en què lacoresponsabilitat dels ciutadans exerceixun paper bàsic.

L’impuls del servei municipal del rebuigi la recollida selectiva (paper, cartró, vi-dre, matèria orgànica), l’ampliació de laxarxa de punts verds o la posada en mar-xa de nous serveis (com la recollida derestes vegetals als barris de Vallvidrera,el Tibidabo i les Planes) són exemples deles mesures portades a terme per oferirun espai públic de qualitat. Però, per això,és fonamental la responsabilitat de cadaciutadà.

Per cada tona de paper reciclat s’es-talvia un 85% d’aigua i un 65% d’energia,segons xifres ofertes per l’ajuntament. Ai-xí mateix, per cada 100 quilos de matèriaorgànica recollida –unida als residus ve-getals– s’obtenen entre 20 i 30 quilos d’a-dob de qualitat. I el reciclatge de quatreampolles de vidre estalvia l’energia ne-cessària per fer funcionar un frigorífic du-rant tot un dia.

El principal requisit per fer de totesaquestes xifres un avantatge real és quecada barceloní dipositi els residus als con-tenidors corresponents: restes orgàniques(contenidor marró), paper i cartró (conte-nidor blau), vidre (contenidor verd), enva-sos (contenidor groc) i rebuig (conteni-dor gris).

NETEJA DELS CARRERSDes de l’any passat s’han incrementat enun 20% els vehicles destinats a la netejaviària, el personal de neteja (7,5% més) is’han incorporat més mitjans, més eficientsdes del punt de vista ambiental.

Les diferents actuacions que regular-ment tenen lloc per netejar els carrers

de la ciutat (escombrada, regada, etcè-tera) segueixen un programa municipalajustat a les característiques de cadavia, en funció de la densitat d’usos ciu-tadans que té, el trànsit o la tipologia delteixit urbà.

Aquest operatiu municipal inclou, amés, actuacions complementàries iplans especials per atendre esdeveni-

ments i necessitats ciutadanes excep-cionals (celebracions esportives, caval-cades, festes majors dels districtes, en-tre altres).

L’objectiu és facilitar uns carrers nets,tasca per a la qual és fonamental, unavegada més, la coresponsabilitat i el ci-visme dels ciutadans en favor d’un es-pai públic de qualitat.�

La neteja dels carrers també ésqualitat de vidaDe poc serveixen les accions municipals si no hi ha una coresponsabilitat ciutadana

ENTRE L’1 de novembre del 2009i el 31 d’octubre del 2010 s’han re-collit a Barcelona 851.518 tonesde residus (un 1,5% menys quel’any anterior). En aquest context,la recollida selectiva ha tingut unincrement del 17%, tot i que no to-tes les fraccions evolucionen de lamateixa manera. El paper i el car-tró han descendit en un 0,6%, ihan passat de 87.536 tones (2009)a 87.030 tones. L’objectiu és queel 2012 es reculli el 75% de tot elpaper que es genera a la me-tròpolis.

La recollida d’envasos ha tingutun increment del 10% (20.613 to-nes actualment). Aquest volumequival a una recuperació aproxi-mada del 20% dels envasos (l’ob-jectiu per al 2012 és d’un 25%).Per un altre costat, la recollida devidre s’ha incrementat en un 2,8%(un 55% del que es genera a totala ciutat).

La fracció que més ha augmen-tat és l’orgànica, que ha passat de84.552 tones a 132.429, és a dir,un creixement del 56% amb rela-ció a l’any passat. Aquest volumse situa en el 43%, a 12 punts del’objectiu per al 2012.

les xifres

AUGMENTA LA RECOLLIDA SELECTIVA

Reciclatge més efectiu

Punt de recàrrega per a vehicles elèctrics a l’Hotel NH Constanza.

Oportunitat per al medi ambientPer a la seva plena implantació, el cotxe elèctric encara ha de resoldre el problema de la recàrrega

Prop del 40% del consum finald’energia es dedica al trans-port. Del petroli s’obté el 98%d’aquesta energia, que, per una

altra banda, genera el 29% del total d’e-missions de diòxid de carboni (CO2), elprincipal responsable de l’efecte hiver-nacle. Aquestes xifres parlen per si ma-teixes i converteixen els vehicles elèc-trics en una interessant oportunitat perreduir aquestes emissions.

Aquesta oportunitat, que fa uns anyspotser era vista com una utopia, cadavegada és més pròxima. Segons un es-tudi de l’Observatori del Vehicle d’Em-presa, un 21% de les empreses espa-nyoles preveuen incorporar vehicleselèctrics a les seves flotes, percentat-ge que suposa que la intenció de com-pra creix vuit punts respecte a les ex-pectatives de fa un any. L’estudi destacala necessitat que les administracions pú-bliques i les grans empreses s’impliquinperquè el cotxe elèctric sigui un èxit.

Barcelona s’està posicionant com unaciutat pionera en el desplegament d’u-na xarxa de punts de recàrrega i im-plantació del vehicle elèctric. Així, el ma-teix ajuntament disposa avui dia d’unaflota de 269 vehicles elèctrics o híbrids,quantitat que representa el 25% del to-tal de la flota municipal, i preveu arribarals 250 punts de recàrrega de vehiclesl’any 2011.

Aquest desplegament de la xarxa depunts de recàrrega respon a la previsiód’augment de la flota de vehicles elèc-trics a la ciutat els pròxims anys i s’em-marca dins de programes d’impuls a lamobilitat elèctrica. Des de l’Administra-ció es calcula que l’any 2012 la capitalcatalana podria arribar a tenir, entre laflota pública i la privada, al voltant de2.000 vehicles elèctrics, que necessita-rien aquests punts per poder posar-seen marxa.

ENERGIA VERDAEl cicle virtuós de la reducció de diòxidde carboni en l’àmbit de la mobilitat co-mença amb el desenvolupament i la im-plantació de vehicles amb zero emis-sions i continua amb la generaciód’energia verda per al seu funcionament.

En aquest sentit, encara que les ener-gies renovables han guanyat molt pesels últims anys, només un petit percen-tatge de l’energia consumida a Espanyaprové de fonts renovables. A l’horitzó del2016 es preveu una generació eòlica de29.000 megawatts i una de solar de10.000 megawatts. En altres paraules,1,7 milions de vehicles podrien fer úsd’aquesta energia.

Així doncs, per una banda, hi ha vehi-cles que no emeten CO2, i, per l’altra,energia obtinguda de fonts renovablesper fer-los servir. Falta un tercer elementper tancar el cicle: l’ús intel·ligent de lagestió de la demanda. Això implica fa-cilitar la recàrrega de vehicles en aquellsmoments de la jornada en què hi hamenys demanda, però també que el

vehicle retornés a la xarxa l’energia re-carregada en hores punta si no està enfuncionament. D’aquesta manera els cot-xes elèctrics podrien contribuir a una bo-na gestió de la corba de demanda.

Un agregador indicaria als usuaris enquines hores poden recarregar i en qui-nes aportar l’energia recarregada per lli-mar les puntes de demanda. Tot això,no obstant, requereix una modificaciódel marc regulador, un model de nego-ci diferent i noves eines per poder con-nectar tots els vehicles amb el sistema.

PROFESSIÓ VERSÀTILEn aquest context, professionals comels enginyers tècnics industrials podenser referents en tot el cicle d’activitat queimplica el vehicle elèctric: des del dis-seny de producte i mecànica, fins al ser-vei postvenda i l’assistència comercial,passant pels aspectes relacionats ambl’alimentació elèctrica dels vehicles.

Encara que la tecnologia del vehicleelèctric no és nova, ara mateix està enun moment d’expansió i consolidació.Així, des del Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona (CETIB) esdestaquen les possibilitats professionalsdels seus col·legiats en l’àmbit de la mo-bilitat sostenible.

Segons Anna Masvidal, responsablede la borsa de treball del CETIB, els engi-nyers tècnics industrials “desenvolu-pen tasques vinculades a l’electrifi-cació de zones d’aparcament, a laproducció, el disseny i el desenvo-lupament de l’automòbil, etcètera”.

Masvidal destaca que el perfil pluri-disciplinar dels enginyers tècnics indus-trials els converteix en professionals quees poden adaptar molt fàcilment als re-queriments específics d’aquest sector.En aquest sentit, el CETIB ofereix la se-va experiència a les empreses que bus-quen un enginyer tècnic industrial, ja si-gui facilitant-los la publicació d’un anuncigratuït a la seva borsa de treball o as-sessorant-los en la definició dels perfilsprofessionals dels enginyers tècnics in-dustrials que més encaixen en una or-ganització. “Tenim una de les borsesde treball més completes del sectorde l’enginyeria a Catalunya i la pu-blicació d’un anunci és gratuïta”, ex-plica Masvidal.

FÓRMULA-EPer segona vegada, el Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barcelonaha promogut la realització de Fórmula-e, un punt de trobada, anàlisi i mostrade la mobilitat elèctrica que va tenir llocels dies 13, 14 i 15 de novembre al Cir-cuit de Catalunya.

El Fórmula-e es va tancar amb un granèxit de participació. Jordi Català, secre-tari del CETIB i president del comitè or-ganitzador, destaca que va servir per“constatar que els vehicles elèctricsja són una realitat que aviat serà benvisible als nostres carrers”.

A la web www.cetib.cat/formula-e s’hipoden consultar les conclusions de lesjornades tècniques i veure alguns delspròxims models de vehicles elèctrics quees comercialitzaran i que fa unes set-manes es van poder provar per la pistadel Circuit de Catalunya. Marques comIveco, Nissan, Honda, Omnia, Tazzari,Reva o Goelix van demostrar com, amés, l’estètica i les prestacions no es-tan en contradicció amb el respecte me-diambiental.�

D. R.Àrea Monogràfics M

Els enginyers tècnics industrials,peça clau en aquesta transició

CATALUNYA està situant el vehicleelèctric com a eix estratègic de des-envolupament. La històrica indústriaautomobilística catalana i l’Adminis-tració veuen en la mobilitat elèctricauna oportunitat per impulsar un sec-tor molt afectat per la crisi.

Per una altra banda, la mobilitatelèctrica s’erigeix com una oportu-nitat per reduir la contaminació at-mosfèrica i acústica de pobles i ciu-tats. Vehicles sense emissions es vanimplantant a poc a poc, i es fan ser-vir per repartir correspondència, ne-tejar carrers o desplaçar-se còmo-dament.

Per aquest motiu, el CETIB, que ca-da any focalitza l’atenció en un sec-tor d’activitat específic, ha decidit de-dicar l’any 2011 a la mobilitat sosteni-ble per impulsar la implantació delsvehicles elèctrics, buscar solucions

per resoldre les dificultats actuals iafavorir l’acostament de la societat ala mobilitat elèctrica. El CETIB facili-ta la participació en les principals em-preses i institucions implicades, per-què traslladin el seu coneixementtècnic i científic al col·lectiu.

El programa amb què es treballaconsta d’activitats formatives i infor-matives. Algunes van dirigides a unpúblic professional i d’altres a la so-cietat en general. Entre aquestesactivitats hi ha la realització de jor-nades i cursos de formació, la publi-cació de manuals tècnics i, a princi-pis d’any, la projecció i un col·loquiposterior sobre la pel·lícula ¿Quiénmató al coche eléctrico?, un docu-mental que explora el naixement i lamort de l’EV1, el vehicle elèctric des-envolupat per General Motors a finalsdel segle XX.

l’apostaACTIVITATS ORGANITZADES PEL CETIB

Any de la mobilitat sostenible

Vehicle presentat al Fórmula-e.