Economista, polític i consultor PÀGINA 28 FREQÜÈNCIA · GOLDEN DAWN GIRLS auditori Plana de...

DEl 5 al 18 D'abril DE 2018 l NÚMErO 306 l 15.000 EXEMPlarS

FREQÜÈNCIAEntrevista a Carles Alfred Gasòliba

Economista, polític i consultor PÀGINA 28

L'Ajuntament vol rescindir

el contracte de l'obra Sant Ignasi

MANRESA / PÀGINA 6

El Consell Comarcal impulsa la Taula de la Formació

del Bages

BAGES / PÀGINA 10

La llengua i els valors brillen a

la Francophonie a Manresa

SOCIETAT / PÀGINA 17

La segona planta de sal de Súria es farà a les actuals

instal·lacions

ECONOMIA / PÀGINA 22

Es disparen les estafes per Internet

Mossos i l'Oficina del Consumidor del Consell Comarcal del Bages detecten un increment d'estafes d'un any ençà

Les vies blaves,un ambiciós projecte per recórrer els rius

El projecte de les vies blaves que s'està explicant al territori preveu fer transitables a peu o en bicicleta les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener per convertir-se en "l'autopista dels camins" .PÀGINES CENTRALS

CuLTuRA / PÀGINA 20

Pep Guardiola posa la cara a la

campanya perl'hospital d'Althaia

SOCIETAT / PÀGINA 17

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEl 5 al 18 D'abril DE 2018

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialFrQ

PIlAr GoñI

Una recomanació molt estesa quan vas al met-ge és que caminis. Als

que som sedentaris de mena ens costa moltíssim però he de reconèixer que quan t’hi poses, val la pena. Us estranya? Doncs, és així. No em posaré en si t’agrada caminar per asfalt i a ciutat o si t’agrada el bosc i el camp i trepitjar la terra seca o humida. I és que contemplar la natura crea addicció i acabes fixant-te en aquells detalls que normalment se’t passen per alt quan vas en cotxe.

Aquests dies acabem de sortir de la Transèquia, una mera-vellosa caminada que ajunta grans i petits i que ens fa veu-re com acaba l’estiu i com amb la primavera tot brolla. Aquest any, una primavera a qui li cos-ta acabar de néixer i en tenim ganes.

Tenim ganes de bon temps. Tenim ganes de gaudir de més hores de sol, però, compte! Necessitem pluja. Sense voler ser “cridanera” volem no “el mal temps”, sinó el tan desit-jat “temps de pluja” perquè to-ta la natura se senti contenta i perquè les nostres caminades ens facin somriure.

AGENDA del 5 al 18 d'abril

Caminar i caminar

uNA PLAÇA NOSTRADA

la bonavista ja és realitat

Manresa es fa seva la nova plaça de la

bonavista i celebra un lluït acte d’estrena

el 18 de març. activitats per als més

menuts, tallers, jocs, concurs de

dibuix, xocolatada i actuacions.

ampans projecta una nova residència per

a persones grans amb discapacitat. Es

concretarà en el projecte de la Parada,

que dona resposta a les necessitats

d'aquestes persones.

El Museu de la Tècnica habilitarà un espai

per difondre la ciència entre els infants.

El projecte serà desenvolupat per la

Fundació aigües de Manresa - Junta

de la Sèquia amb la col·laboració

de l’Obra Social ”la Caixa”.

althaia presenta “la pilota és al teu camp”,

una iniciativa de mecenatge amb Guardiola

al capdavant. la campanya pretén

recollir fons per finançar el nou

Hospital de Dia d’Oncologia.

GRAN TREBALL D’AMPANS

Segueix la lluita

SEMPRE ELS INFANTS

Ciència per als menuts

MÉS DE 400.000 EuROS

Ho farem possible

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

abr

il 2

018

DirECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • COrrECCiÓ liNGÜÍSTiCa: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • COOrDiNaCiÓ: Òscar Bolancell • EMPrESa EDiTOra: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: imprintsa. Núm. de dipòsit: l-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

bartomeu, 50de 19 a 23.30 h

Parlarem extensament de les necessitats físiques i mentals que tenen els gossos. Com els

funciona la ment i quin tipus de treball podem fer per tal que el gos estigui equilibrat tant físicament com mentalment.

MuLÏERKursaal - Sala Gran

de 21 a 22 hMulïer és un espectacle de dansa

sobre xanques interpretat per cinc ballarines. Tota dona té en el seu interior un ésser salvatge i lliure, una naturalesa instintiva que les diferents civilitzacions s’han esforçat a domesticar al

llarg de la història.

DERIVASStroika a les 22.30 h

Derivas rendeix tribut a una de les millors bandes de rock espanyol de tots els temps:

Héroes del Silenco. amb una posada en escena i un directe

imparable, amb el qual us faran gaudir més de dues hores.

Bibliolab: Històries en moviment

Sala de Tallers de la biblioteca del Casino, passeig Pere iii, 29

d’11 a 12 h

XARIVARITeatre Conservatoride 17.30 a 18.30 h

DIJOuS 5 PESSICS DE VIDA

Ricard ustrellSala d’actes del Centre Cultural el

Casino - de 20 a 21 h Conversa íntima sobre la trajectòria personal i

professional del personatge. Organitza: ajuntament de

Manresa i Col·legi de Periodistes de Catalunya

GOLDEN DAWN GIRLSauditori Plana de l’Om

de 20 a 22 h Direcció: Håvard bustnes.

Durada: 95 min. Nacionalitat: Noruega / 2017. El documental

de Håvard bustnes examina l’ascens del partit nacionalista d’extrema dreta Golden Dawn.

A CONTRALLuMKursaal - Sala Petita

de 21 a 22.15 hla formació a contrallum, liderada pel surienc Mateu

Peramiquel, es va crear l’any 2016 amb la intenció de

reinterpretar cançons d’autors catalans i cançons populars amb

un estil modern i jazzístic.El pianista i arranjador del

grup, Mateu Peramiquel, va començar a treballar temes de

diversos autors (lluís llach, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat,

Jaume Sisa, etc.) utilitzant noves sonoritats i jugant amb els instruments que formen la

banda.

DIVENDRES 6 L’Hora del conte: El cavaller

Capgròs, a càrrec de la Cia. Clown a la clown

Sala infantil de la biblioteca del Casino, passeig Pere iii, 29

de 18 a 18.45 h Per a infants a partir de 3 anys. Organitza: biblioteca del Casino.

aforament limitat. Es poden recollir les entrades el dia abans, a partir de les 16.30 h, a la mateixa

biblioteca.

Tallers de conversa en francèsSala de suport de la biblioteca

ateneu les basesde 18 a 19 h

a càrrec del Servei d’idiomes de la UManresa. Cal estar inscrit.

Dates: divendres, 6 i 27 d’abril. amb la col·laboració de Caixabank.

Dona i valors. Seguint les causes del bisbe Pere Casaldàliga

Sala d’actes del Centre Cultural el Casino - de 19 a 21 h

“la interpretació de les religions i cultures no pot servir per emparar

la vulneració de drets”. a càrrec d’isabel aparecida Félix, pedagoga

brasilera. la seva expertesa en teologia, gènere, diversitat cultural i moviments socials,

ens aporta llum a la situació de la dona. Dins el Cicle ignàgora,

Fòrum Manresa 2022.

XERRADA GRATuÏTA: MENS SANA IN CORPORE SANO

Casal Escodines: carrer Sant

DEl 5 al 18 D'abril DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

Les estafes per Internet creixen un 33 % només en un any, a Manresa i comarca

De les 981 denúncies per estafa que es van registrar l'any 2017 a la comarca del Bages, 803 ho van ser per Internet, gairebé un 82 % del total

Francesc SerratManresa

La comoditat de comprar sense moure’s de casa, l’allau d’ofertes de vendes aparentment interessants

que ens arriben pels nostres termi-nals i les facilitats que s’ofereixen en molts sentits fan que baixem la guàrdia respecte a valorar si podem o no ser víctimes d’una estafa. I es dona la circumstància que aques-ta figura delictiva està avançant de manera frenètica, de manera que es multipliquen els casos de recla-macions i denúncies.A la regió central no és un cas aïllat i els percentatges d’afectació no di-fereixen gaire d’altres regions per-què les estafes per Internet són una tendència global.Parlem amb l’agent Manel Moreno, URPAC, Unitat Regional de Proxi-mitat i Atenció al Ciutadà

Des de quan s’observa un incre-ment de denúncies per estafes a través d’Internet?És un il·lícit que ha crescut expo-nencialment en els últims anys, de manera paral·lela a la generalitza-ció de les compres per Internet. El 2016 vam tenir 606 denúncies d’estafes per Internet d’un total de 795 denúncies d’estafes. Així doncs, del total de les denúncies d’estafes, el 76,2 % van ser per Internet.El 2017 vam tenir 803 denúncies d’estafes per Internet d’un total de 981 denúncies d’estafes.Així doncs, del total de les denún-cies d’estafes, 81,9 % van ser per In-ternet. Del 2016 al 2017 l’increment de les estafes per Internet ha estat d’un 32,6 % vers a un 25 % de la res-ta d’estafes.

Aquesta línia ascendent el con-verteix en un dels delictes que més s’incrementa d’any en any a la reigió central?És un fenomen en creixement cons-tant, fins a esdevenir el tercer il·lícit més denunciat a Catalunya.

Quines són les estafes més fre-qüents?La clonació de dades de targetes de crèdit, per tal de retirar diners dels comptes de la víctima, o bé fer pagaments en nom seu. Aquestes dades es poden aconseguir dupli-cant pàgines de bancs (phising), comprant en llocs d’Internet de dubtosa fiabilitat, o bé de manera

física, duplicant la targeta de crè-dit en pagar en un negoci.També articles adquirits per sota del preu de mercat, que després o no arriben, o no arriben en les condicions pactades, o bé dema-nen càrrecs suplementaris.I productes comprats en portals de compravenda, en els quals s’acor-

da una transacció, i després el pro-ducte no arriba mai.

Quines són les víctimes més re-currents?Qualsevol persona que interacci-oni amb Internet és susceptible de patir una estafa, raó per la qual no hi ha un col·lectiu específic de risc.

El Codi Penal com els tipifica i quin tipus de condemnes poden concórrer?El Codi Penal recull el delicte d’es-tafa en els articles 248, 249 i 250. Perquè sigui considerat així, hi ha d’haver ànim de lucre i un engany prou consistent per convèncer la

víctima. La pena s’estableix en fun-ció de la gravetat o quantia estafa-da, i oscil·la entre una multa pecu-niària i sis anys de presó.

S’han fet detencions recents sobre estafes a la regió policial central?Sí, hi ha investigacions que han tin-gut els seus fruits i s’ha aconseguit arribar a l’estafador. Cal tenir en compte que molts ciberestafadors operen a fora del país.

De quin tipus d’ofertes o reclams hem de dubtar?Desconfiar de promocions comer-cials escandalosament rebaixades, així com fer transaccions comerci-als en pàgines web de dubtosa fia-bilitat, ordinadors aliens o fent ser-vir una xarxa wifi pública.Mai fer cas de correus d’entitats bancàries que demanen dades personals amb excuses com “ve-rificacions de seguretat”. El nostre banc sempre ens demanarà dades de manera personalitzada.

Quin tipus de documentació no hem d’aportar si no estem con-vençuts de la legalitat de l’oferta?Si dubtem de la legalitat de l’ofer-ta, mai s’ha de donar cap dada per-sonal.

Com podem verificar la legalitat de la venda?No hi ha manera de verificar la le-galitat d’una venda sobre la marxa, en tot cas ens hem de remetre a les precaucions prèvies ja esmentades (pàgines de seguretat contrasta-da, operar en xarxes wifi encrip-tades, etc.).

En quin moment hem de denun-ciar: quan sospitem ?Davant qualsevol sospita d’estar patint una estafa, se n'hauria d’in-formar la policia, que investigarà l’afer i orientarà el ciutadà. Reco-manem denunciar sempre, enca-ra que sigui una estafa en grau de temptativa.

La policia fa algun tipus de cam-panya per informar ?En tractar-se d’un il·lícit amb im-plantació massiva arreu del territo-ri (allà on hi hagi un smartphone o un terminal amb accés a Internet), els Mossos d’Esquadra fem difusió i prevenció en ràdios, TV i premsa escrita, i xerrades preventives en aquelles institucions o associaci-ons que ens ho demanin. n


EL TEMA DEL DIA

Es multipliquen les reclamacions per vendes a domicili i estafes a gent gran

L’Oficina del Consumidor del Consell Comarcal registra un increment del 100 % de reclamacions per activitat comercial a domicili

Davant l’allau de consul-tes i reclamacions que està rebent l’Oficina Comarcal d’Informació

al Consumidor (OCIC) amb rela-ció a les vendes a domicili i davant de possibles fraus, el Consell Co-marcal del Bages ha fet una nota pública que anuncia que proposa tallers i píndoles informatives per evitar estafes a la gent gran.Segons el Consell Comarcal, “atès l’increment de reclamacions per presumptes fraus sobre compres a domicili, l’OCIC organitza diver-ses accions de conscienciació per garantir una autoprotecció finan-cera més gran per part de la ciu-tadania”.El Servei d’Inclusió Social, treba-llant de manera coordinada i con-junta amb l’OCIC, inclou aquesta actuació en el marc de la campa-nya #BagesTractamBé.

Dia dels Drets del Consumidor

Després de detectar un augment significatiu de reclamacions i con-sultes per fraus a domicili, i fent-ho coincidir també amb el Dia Mun-dial dels Drets del Consumidor, que es va celebrar el dijous 15 de març, l’Oficina Comarcal d’Infor-mació al Consumidor (OCIC) va engegar una campanya per expli-car tots els aspectes relacionats amb les compres fora de l’esta-bliment. A més, també es dona a conèixer el dret de desistiment, i es faciliten així coneixements als bagencs i bagenques perquè pu-


guin deixar sense efecte els con-tractes signats.

28 reclamacions l'any 2017

Durant l’any 2017, des de l’OCIC es van tramitar 28 reclamacions sobre l’activitat comercial a domi-cili, moltes per part de persones grans, unes xifres que representen un increment del 100 % respecte a l’any anterior. A més, es van aten-dre 86 consultes relatives a aques-ta temàtica, moltes sense derivar en una reclamació per haver estat informats prèviament sobre com desistir del contracte en temps i forma. El conseller de l’Àrea de Su-

port als Municipis, Enric Forca-da, assegura que “des del Consell Comarcal volem advertir a la gent gran del perill d’aquestes estafes i volem fer una crida perquè esti-guin alerta en tots aquests casos”. I afegeix que “amb aquesta cam-panya volem dotar d’eines i hàbits de comportament a tots els consu-midors i en especial a la gent gran perquè denunciï aquests abusos”.

Tallers als municipis de la comarca

Des del Consell Comarcal del Ba-ges s’ha habilitat aquest formulari perquè totes les institucions pú-

bliques i privades —incloent-hi ajuntaments, casals de la gent gran, equipaments municipals, entitats o associacions, entre d’al-tres— puguin sol·licitar tallers in-formatius d’una hora de durada. D’aquesta manera, en el marc de la campanya #BagesTractam-Bé, de sensibilització i prevenció dels maltractaments a les perso-nes grans, des del Servei d’Inclusió Social també es difondran aquests tallers en coordinació amb l’OCIC per evitar així qualsevol abús vers aquest grup d’edat, afavorint el seu bon tracte, apoderament i la seva autoprotecció. En cas que altres col·lectius es-tiguin interessats a sol·licitar els tallers, poden contactar directa-ment amb l’OCIC a través del cor-reu electrònic [email protected] o al número de telèfon 93 693 03 53.

Píndoles informatives a les xarxes

Para l·lelament a l’ofer iment

d’aquestes sessions, el Consell Comarcal del Bages també com-partirà a través dels seus perfils a les xarxes socials diverses pín-doles informatives amb l’objectiu d’incrementar la conscienciació dels ciutadans sobre els seus drets. A més, des de l’OCIC s’ha elabo-rat un document de consulta per-manent per tal que els usuaris i usuàries puguin conèixer tots els aspectes relacionats amb les com-pres fora d’establiment comercial i l’exercici del dret de desistiment.D’aquesta manera, es resoldran els dubtes relacionats amb les visites de comercials a domicili, les tru-cades comercials i la contractació telefònica, les revisions de gas o el dret de desistiment respecte als anteriors tipus de contractacions, entre d’altres. Per conèixer totes les propostes que s’ofereixen, es pot consultar el web de l’Oficina Comarcal d’In-formació al Consumidor i concre-tament l’apartat destinat a aquest àmbit.n


PUBLICITAT

ORGANITZA: COORDINA: AMB EL SUPORT DE: AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

PLATAFORMA PER LA DANSA A LA

CATALUNYA CENTRALE S C O L A D E B A L L E T

O L G A R O I G

BFESTIVAL DE DANSA DE MANRESA

BATECSDel 6 al 8 d’abril del 2018

www.batecs.bages.cat

www.manresacultura.cat

DIVENDRES 6 / 21H / SALA GRAN KURSAAL

MULÏERde Cia. MADUIXA*ESPECTACLE INAUGURAL

DISS

ABTE

7

DISSABTE 7 / 12.30H / PLAÇA SANT DOMÈNEC

EL SOMRIURE DEL NÀUFRAGde CLAIRE DUCREUX(Públic familiar)

DISSABTE 7 / 22H / L’ANÒNIMA

CITA A CEGUESamb SOL PICÓ i MARCO MEZQUIDA

DISS

ABTE

7

DIUMENGE 8 / 13H / PLAÇA SANT DOMÈNEC

ENTRE VIATGES i FLORSCia. A LES GOLFES - TÀNDEM DE CREACIÓ COREOGRÀFICAamb JORDI RIBOT i NATÀLIA VIGNATTI* ESPECTACLE DE CLOENDADI

UMEN

GE 8

DISSABTE 7 / 20H / PLAÇA SANT DOMÈNEC

DIFFERENT PULSESde COBOSMIKA SEEDS YELLOW

DISS

ABTE

7

DIVE

NDRE

S 6

Mupis BATECS.indd 1 19/3/18 23:41




O L G A R O I G







DISS

ABTE

7





DISS

ABTE

7



UMEN

GE 8



DISS

ABTE

7

DIVE

NDRE

S 6





O L G A R O I G







DISS

ABTE

7





DISS

ABTE

7



UMEN

GE 8



DISS

ABTE

7

DIVE

NDRE

S 6


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci freqüència Batecs MCCC2018.pdf 1 03/04/2018 12:15:00


MANRESA

Alabern es jubila i s'obre un concurs per substituir-loredaccióManresa

nnn L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el director gerent d’Ai-gües de Manresa, Josep Alabern, van anunciar el relleu a la direc-ció de l’empresa municipal. Josep Alabern, director gerent d’Aigües de Manresa des de la seva creació, el 1981, deixa el càrrec per jubila-ció, i el Consell d’Administració de l’empresa municipal, presidit per l’alcalde, té previst aprovar el dia 27 les bases del concurs públic que s’obrirà per designar una persona que n’ocupi la plaça.L’alcalde de Manresa i president del Consell d’Administració d’Aigües, Valentí Junyent, ha assegurat que “una persona amb l’experiència i el bagatge de Josep Alabern és in-substituïble, però sí que trobarem algú que pugui ser el director ge-rent d’Aigües de Manresa a partir de l’estiu”. Per a Valentí Junyent, “la voluntat és fer el relleu amb tot l’en-cert possible”, tenint en compte que la societat municipal és “un actiu molt rellevant de ciutat”. L L’alcal-de ha remarcat que “hem d’agra-

ir-li aquesta trajectòria, aquesta ex-periència i la feina feta. Ningú no li posa en qüestió el títol honorífic de senyor de les Aigües”.A partir d’aquí, ha continuat l’alcal-de, “volem fer el relleu ben fet, en un moment en què la societat pas-sar de ser municipal per ser multi-municipal”, atès que dona servei a un grup de setze municipis.Al seu torn, Josep Alabern ha ex-plicat que “el 30 de juny —quan es

farà efectiu el seu comiat— em fal-taran 17 dies per als 77 anys i ja és hora de fer aquest pas”. Segons ell, “sempre he dit que el dia que en lle-var-me pensés que em fa mandra anar a treballar, aquell dia plega-ré. Encara no hi he arribat exacta-ment, però hi estic arribant”. Per això, ha continuat, ha decidit fer “aquest pas endavant”, tot i que s’ha mostrat disposat a seguir “al ser-vei de la ciutat en el que pugui”. n

El Govern vol rescindir el contracte de l’obra de Sant Ignasi

nnn L’Ajuntament de Manresa ha iniciat els tràmits per rescindir el contracte de l’obra de construcció dels nous accessos a l’Antic Col·legi de Sant Ignasi a l’empresa Cons-trucciones Fertres, SL, pel seu in-compliment dels compromisos temporals adquirits, manca de pla-nificació i deficiències en l’execu-ció de l’obra. El “Projecte de nous accessos a l’Antic Col·legi de Sant Ignasi. Volum general / Centre d’acollida de pelegrins fase 2” es va adjudicar el mes de maig del 2017 i les obres es van iniciar el 20 de juny. El termini d’execució ofert per l’em-presa adjudicatària era de cinc me-sos, de manera que les obres havien d’estar acabades el 20 de novem-bre del 2017. Avui en dia, l’endar-reriment de l’obra queda reflectit a la darrera certificació d’obra, cor-responent a mitjan mes de febrer. Tant per part del regidor d’Urbanis-me com per la direcció tècnica de les obres s’ha advertit sistemàtica-ment el contractista sobre el venci-ment temporal dels compromisos

municipals derivats de dues sub-vencions que financen l’obra. La primera subvenció, atorgada per un import de 77.703 €, obligava a arribar a un import parcial d’exe-cució, a finals del 2017, que no s’aca-bà assolint en la seva totalitat. En relació amb la segona subvenció, atorgada pel Departament d’Em-presa i que finança amb 188.084 € l’obra, el termini per a l’execució i justificació finalitza el proper 31 de març del 2018, i per aquest motiu la direcció tècnica de les obres va ad-vertir el contractista a principi de gener del 2018 que les obres hau-rien de ser acabades en el termini màxim de dos mesos. Avui en dia, transcorreguts aquests dos mesos, l’obra no ha arribat encara al 50 % de la seva execució. L’empresa adju-dicatària disposarà d’un termini de deu dies per formular al·legacions. Si s’acaba rescindint el contracte amb l’empresa Construcciones Fer-tres, SL, caldrà iniciar els tràmits per a una nova adjudicació de les obres. Aquest procés pot allargar-se uns mesos, i previsiblement no es podran reprendre les obres fins a final d’any. n

redaccióManresa

Una processó compactada fa vibrar el públic de Manresa

nnn La Processó de Divendres Sant a Manresa va transcórrer sense in-cidències remarcables i complint força l’horari previst.Tot i que amb dos passos menys, la marxa va transcórrer pel recorre-gut habitual i va congregar un pú-blic nombrós, sobretot en els pri-mers moments. La sortida va ser, com ja és tradicional, a dos quarts de nou del vespre de la Seu de Man-resa. Els passos que no van sortir van ser els del Poble Nou, cosa que ja estava prevista, i el de la Bona Mort, que va patir un problema de darrera hora. Però la resta van anar encarant el recorregut, encapçalats pels armats de Manresa, i per tan-car la processó el pas de Nuestra Señora de la Esperanza Macare-na, un dels més esperats pel públic.Per part de l’organització, en gene-ral, hi ha una satisfacció per com va transcórrer la processó d’enguany.Es va poder passar amb normalitat per la plaça Sant Domènec, mal-grat la por inicial que les branques dels arbres dificultessin la circula-

ció dels passos més alts. Aquesta va ser la 19a edició de la Processó de Manresa des que es va recuperar. Per això, les diferents confraries ja pensen en la de l’any vinent.La no sortida del Pas de la Bona Mort no va permetre que es fes la novetat que hi havia prevista per enguany, una trobada entre tres passos al final del recorregut.Al final, va ser el Sant Crist que va esperar el pas de la Macarena da-vant l’entrada de la Basílica de la Seu. Els costalers que portaven la Verge van agenollar el pas davant la creu, abans que ambdós entres-sin dins l’església, fet que va donar per finalitzada la processó als volts de les dotze de la nit, poc més tard de l’horari previst. n

redaccióManresa

L'alcalde Valentí Junyent encaixant la mà a Josep Alabern

aJ MaNrESa

Manresa acostarà la dansa a la ciutadania amb 'Batecs'

redaccióManresa

nnn Manresa estrena el proper 6 d’abril el Festival de Dansa "Ba-tecs". Durant tres dies, la ciutat acull diferents activitats en diver-sos espais amb l’objectiu “d’acos-tar la dansa a la gent”, segons ha justificat la regidora de Cultura, Anna Crespo. La iniciativa, im-pulsada pel consistori, s’emmar-ca en els actes de celebració de la Capitalitat Cultural 2018, enca-ra que els impulsors, la Platafor-ma per a la dansa de la Catalunya Central, ja avancen la voluntat de

donar-hi continuïtat. El cartell, en el qual participen una vintena de propostes de primer nivell, tindrà a més a més workshops, masterclass, cinema i activitats diverses vincu-lades amb la dansa durant els me-sos d’abril, maig i juny. Batecs és el primer treball de la Plataforma per a la dansa de la Catalunya Cen-tral. Segons ha explicat una de les representants del col·lectiu, Lau-ra Bataller, la plataforma agrupa una desena de professionals del territori que aposten per impul-sar aquest art mitjançant el vincle entre els mateixos professionals i la seva difusió, com la que es farà

al festival, però també a les esco-les. En aquest sentit, Maria Ribera, integrant també del col·lectiu, ha afegit que ha de servir per impulsar “la gran base que tenim”. Al festi-val hi participaran artistes de re-nom, alguns dels quals trepitjaran per primera vegada la ciutat per a aquesta cita. Arrencarà el dia 6 amb Mulïer, de la companyia Maduixa, que es farà, per primera vegada, en una sala a Catalunya. Mulïer es fa-rà al Kursaal i serà de pagament. No obstant això, també se’n faran en altres espais de manera gratuï-ta com ara l’espectacle El somriure del nàufrag, de Claire Ducreux, a la plaça de Sant Domènec, on durant mitja hora una rodamón transfor-marà l’espai en el seu refugi; o Ata-vic, d’Iris Hinojosa, Gerard Vilar-daga i Javier Olaizola, a la plaça de Crist Rei. El programa està format per una vintena d’espectacles, en-tre els quals també destaca Cita a cegues, a l’Anònima, interpretat per Sol Picó (Premi Nacional de Dansa 2016) i Marco Mezquida; o Diffe-rent Pulses, de CobosMika Seeds, a càrrec d’un grup de joves talents d’arreu del món. n

Moment de la presentació del festival de dansa 'Batecs'

aJ MaNrESaJOrDi biEl


MANRESA

TRIA ESCOLA CRISTIANAwww.triaescolacristiana.cat

93 302 70 13

COMPROMESOS AMB EL PRESENT

IL·LUSIONATS EN EL FUTUR

DE L’EDUCACIÓ DE QUALITAT I PER A

TOTHOM

Llorenç Juanola escollit vicepresident primer de l'IMCAE

nnn Llorenç Juanola, president del Montepio de Conductors, ha estat escollit vicepresident primer d’IM-CAE (Agrupación de Conductores de España), en l’assemblea general que s’ha fet aquest cap de setma-na a Sevilla.Mutualitats al servei dels con-ductors d’arreu de l’Estat espa-nyol s’han reunit per fer intercan-vi d’experiències, posar en comú novetats i nous reptes, posar-se al

dia de novetats jurídiques i esco-llir els representants per al proper any. IMCAE té presència a Europa, l’Argentina, l’Uruguai i Xile i agru-pa més de 170.000 associats.Durant l’assemblea, a més, el Mon-tepio, amb oficines principals a Manresa, Berga i Solsona, ha pre-sentat a escala estatal el seu pro-ducte estrella, la targeta Go Hap-py Card, que assegura la persona individual, independentment del vehicle, i li dona assistència en car-retera, sanitària i jurídica tant aquí com a l’estranger. n

redaccióManresa

Aspecte de l'assemblea general de l'IMCAE celebrada a Sevilla

MONTEPiO

El comerç recorda el passat de Manresa amb grans aparadors

nnn Un total de 35 aparadors co-mercials manresans fan un forat aquests dies per acollir peces pro-cedents de l’exposició "Del PTV al TDK'. Com vivíem a Manresa entre els anys quaranta i els anys noran-ta?”, que romandrà oberta fins al 20 de maig al Museu de la Tècnica de la capital del Bages. L’acció, or-ganitzada per la UBIC, el museu i l’Ajuntament, s’organitza amb mo-tiu de la segona Setmana del Co-merç, que la Generalitat promou arreu del país.Vestigis del passat recent industri-al, empremtes del comerç amb his-tòria i mobiliari urbà que ja forma part de la memòria col·lectiva de la ciutat conviuen des d’ahir i fins al 7 d’abril entre els productes habi-tuals dels establiments que s’han decidit a participar en aquesta ac-ció, amb la qual la UBIC pretén de-mostrar la voluntat de l’associació de “treballar en projectes de ciutat”, segons explicava ahir la seva pre-sidenta, Tània Infante.Per al Museu de la Tècnica, aquesta

col·laboració amb el comerç permet “publicitar” un equipament “apar-tat” i que reclama més visibilitat a la ciutat, deia ahir la seva directora, Alba Subirana. “Se’ns coneix més pels actes que es fan a l’equipament que no pas pel fons del museu”, la-mentava Subirana.L’exposició temporal de contingut nostàlgic i popular que ocupa ara el Museu ha semblat una bona opor-tunitat per donar a conèixer el fons propi i també la seva activitat glo-bal. De fet, “Del PTV al TDK”, va obrir portes el 17 de febrer i per la qual han passat ja més d’un miler de persones. n

redaccióManresa

S'inaugura oficialment la plaça Bonavista nnn Una festa popular i la presèn-cia de les autoritats, encapçalades per la presidenta de la Diputació de Barcelona i l’alcalde de Manresa, van servir el diumenge 18 de març al migdia per inaugurar la rotonda de la plaça Bonavista de Manresa.Una obra que funciona des de fa setmanes, però que no ha vist com desapareixien les darreres tanques d’obra fins a hores abans de la in-auguració. Al llarg del matí s’ha fet una xocolatada, jocs infantils amb el CAE, taller de gegants amb els Geganters de Manresa o un con-curs infantil de dibuix organitzat per l’Associació de Comerciants de la carretera de Vic. . A banda de la rotonda, l’obra ha inclòs també la transformació de tot l’espai pú-blic comprès entre el carrer Mos-sèn Jacint Verdaguer, la carretera de Vic i el carrer del Bisbe Comas. En aquest gran triangle s’ha elimi-nat l’anterior sistema viari actual, i queda ordenat com una nova plaça de més de 3.000 metres quadrats, amb el parc infantil que ja hi havia però traslladat uns metres, i amb 160 arbres. n

MaNrrESaMéSCOMErç


MANRESA

La comunitat xinesa a Manresa es dona a conèixer amb un munt d'activitatsFESTA DELS FANALETS. Una de les activitats més vistoses i participades va ser la Festa dels Fanalets coincidint amb el nou any xinès

El Centre Cultural Xinès de Manresa es va donar a co-nèixer el 3 de març a Man-resa amb la celebració de

la tradicional Festa dels Fanalets, coincidint amb els actes de com-memoració del nou any xinès, en-guany l’any del gos. Els actes pre-parats van començar pels volts de les cinc de la tarda amb una mos-tra del vestuari tradicional i el ball dels lleons a la plaça Sant Domè-nec de Manresa. Una activitat que va crear gran expectació entre les persones que eren a la plaça, mol-tes càmeres en mà per veure el que havia preparat l’associació xinesa de Manresa.A continuació, la co-mitiva es va desplaçar en desfilada de Sant Domènec fins a la Plana de l’Om. Allà va continuar el reguit-zell de persones que volien copsar aquesta primera activitat pública de la comunitat xinesa de Manresa. El recorregut va acabar dins l’Au-ditori de la Plana de l’Om, on es va fer una mostra cultural xinesa de

redaccióManresa

diferents formes artístiques, i que va començar amb els parlaments de les diverses autoritats presents, tant xineses com manresanes. Des-prés, a dalt l’escenari, es va poder veure aquest tast de la cultura tra-

dicional xinesa, amb música, po-esia, dansa, el joc de fanalets amb diferents endevinalles, o una mos-tra de vestits tradicionals de la re-gió de Manxúria. Segons va expli-car Xiaobing Wang de l’Associació

Xinesa Manresa, aquesta va ser la primera vegada que la comunitat xinesa feia un acte públic a la ciutat de Manresa. A banda d’aquestes ac-tivitats l’Associació Centre Cultural Xinès a Manresa ha preparat altres

actes, com el taller de manualitats xineses que es va fer el dissabte 17 de març, als quals van assistir 125 adults i 15 infants, i el dia 24 es va programar una xerrada sobre me-dicina xinesa. n

Moments de les diferents activitats organitzades per la comunitat xinesa a Manresa amb l'objectiu de donar-se a conèixer i integrar-se millor

FOTOS: XiaObiNG WaNG

Comencen les obres per renovar la Baixada dels DretsredaccióManresa

nnn A finals de març han començat les obres d’urbanització de la Bai-xada dels Drets, que inclou la millo-ra de la totalitat del carrer, a través d’una rampa contínua i sense gra-ons, que ha d’eliminar el sistema de desnivells i escales per accedir als habitatges. Es tracta d’una in-tervenció sobre una superfície de més de 1.000 metres quadrats i un pressupost proper als 700.000 eu-ros. Durant les obres, que tindran una durada de vuit mesos, s’ha de garantir el pas als vianants i l’accés a habitatges i comerços del carrer.L’objectiu del projecte és renovar les xarxes de serveis que passen pel vial, millorar-ne les condicions de seguretat i accessibilitat i propor-cionar al nou carrer un nivell de qualitat urbana adient per al centre històric de Manresa. L’àmbit d’ac-tuació inclou la totalitat del carrer existent més les superfícies neces-sàries a tots dos extrems per tal de relacionar la nova ordenació degu-

dament amb el seu entorn urbà més proper. El projecte té un àmbit d’in-tervenció de 1.062,28 m² i un pres-supost de 688.840,50 € (IVA inclòs).Els principals condicionants que aquest projecte resol millorar són les prestacions del carrer amb rela-ció a l’accessibilitat a través d’una rampa contínua sense graons i ga-rantint l’accessibilitat a totes les fin-ques, renovar la pavimentació do-nant compliment al document de Criteris d’urbanització del centre

històric de Manresa i actualitzar les xarxes de serveis existents al carrer.Veïns i comerciants han estat in-formats del projecte, dels treballs que es duran a terme i també de les afectacions que tindran les obres. El projecte, elaborat pel despatx d’arquitectura Batlle i Roig, expert en espai públic i paisatgisme, jun-tament amb l’actuació a via Sant Ig-nasi -Vidal i Barraquer , va ser apro-vat en Junta de Govern el mes de juliol passat. n

ExpoBages 2018 amb nous espais i amb més de 150 estands

nnn Guanyar espais al centre de Manresa i assolir la xifra de 150 es-tands. Aquest és l’objectiu d’Expo-Bages 2018, que es farà els dies 18, 19 i 20 de maig, sumant esforços un any més amb la Fira de l’Ascen-sió organitzada per la Unió de Bo-tiguers i Comerciants de Manresa. La d’enguany serà la 38a edició del certamen i la 6a des que va traslla-dar-se del Palau Firal al centre de la ciutat, on es va convertir en un gran esdeveniment popular i ciutadà.Les previsions per a aquest any són que la Fira guanyi espais del cen-tre de la ciutat, i que ocupi carrers que fins ara no havien acollit es-tands. Tot i que l’eix central con-tinuarà sent el passeig Pere III, la plaça Sant Domènec i àrees prope-res, s’està estudiant la possibilitat d’incorporar-hi noves zones amb l’objectiu de poder atraure més ex-positors i ampliar l’oferta per als vi-sitants. A la vegada, es continuarà apostant pel centre històric, amb la

plaça Major i la Plana de l’Om com a espais de dinamització. Amb tot això, s’espera superar els 150 expo-sitors, la xifra més alta que ha tin-gut mai ExpoBages, als quals cal-drà sumar les parades d’artesans de la Fira de l’Ascensió.A dos mesos per a la Fira, la co-mercialització d’estands avança a bon ritme i es preveu que ben aviat s’omplin tots els espais disponibles. Paral·lelament, la comissió orga-nitzadora està treballant en l’orga-nització de les diferents propostes culturals, gastronòmiques i d’oci que acompanyaran l’ExpoBages d’enguany. n

redaccióManresa

La transformació de la Baixada dels Drets la farà accessible

aJ MaNrESa

L'Expo s'obrirà a nous espais

CaTPrESS


PUBLICITAT

+ info i punts de distribució a:

Fes-te una foto amb la pilota i comparteix-la a les teves xarxes amb l’etiqueta


BAGES

L'art enramador de Gràcia s'exhibirà enguany a SallentredaccióManresa

nnn Les enramades del primer tram del carrer del Cos de Sallent aniran a càrrec enguany de mem-bres de la Fundació de la Festa Ma-jor de Gràcia. D’aquesta manera, un grup d’enra-madors del barri de Gràcia de Bar-celona tornarà la visita que van fer l’any passat els sallentins, coinci-dint amb els 200 anys de la festa major de Gràcia, mostrant el seu enginy i estil tradicional d’enramar.Aquest dijous, membres del patro-nat s’han reunit a l’Ajuntament de Manresa amb la regidora de Festes i membres de l’Associació d’Enra-mades per tractar de la seva parti-cipació a les properes enramades.Els graciencs acompanyats dels amfitrions han visitat el tram de carrer que enramaran, al carrer del Cos, i segons el membre del patro-nat de la Fundació Festa Major de Gràcia, no tenen clara la temàtica però distribuiran el tram que els correspon en quatre espais dife-

rents. L’experiència viscuda l’any passat per les Enramades de Sallent a Barcelona va ser del tot positiva i ara es vol repetir l’intercanvi, tenint en compte que els materials que es fan servir en un guarniment i en l’altre és diferent. A Sallent hi ha molt més aprofitament del boix i vegetació. El tram del carrer del Cos

anava a càrrec d’alumnes de l’insti-tut, per aquest motiu s’ha aprofitat la visita per mantenir també una re-unió amb els alumnes al seu centre.Les Enramades de Sallent se cele-braran enguany a partir del dia 31 de maig, dijous de Corpus i els car-rers romanen engalanats els dies següents.n

Projecte d’itinerari de vianants a la N-141g a Rajadell

nnn La Diputació de Barcelona ha elaborat la memòria d’un itinerari de vianants a la carretera N-141g a Rajadell, un document que defineix tècnicament i econòmicament la construcció d’un camí per a via-nants entre l’estació de ferrocarril i l’aparcament el Reguer. La memòria ha estat lliurada aquest dijous pel diputat d’Infraestructu-res Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbre-ga, a l’alcalde, Joan Costa.El projecte té com a objectiu incen-tivar en condicions de comoditat seguretat viària la mobilitat a peu

entre aquests dos punts com són l’aparcament i l’estació. Es tracta d’una zona que té un traçat recte fins a arribar a la primera edificació per seguir amb un tram de corba i contracorba suaus i amb velocitat limitada a 50 km/h.Tot i que aquest tram disposa d’en-llumenat públic i de xarxa de dre-natge, la proposta d’itinerari de vianants es basa en la construc-ció de voreres al marge esquerre de la carretera. La proposta també preveu la cons-trucció de guals de vianants, així com un nou tram de drenatge i no-va senyalització tant vertical com horitzontal. n

redaccióManresa

Nova senyalització vertical al Polígon Industrial de Navàs

nnn El Consell Comarcal del Bages, mitjançant un conveni amb l’Ajun-tament de Navàs, ha fet un projecte que preveu una actuació de millora de la senyalització de les entrades del polígon de Navàs.S’ha dissenyat i planificat una iden-tificació bàsica complementària a les entrades dels polígons d’acti-vitat econòmica (PAES) del Ba-ges, concretament s’han col·locat dos senyals a Navàs que permeten identificar clarament el nom del polígon al qual s’està accedint des de les principals infraestructures

viàries d’accés o des dels principals vials interns d’accés, identificar cla-rament el municipi al qual pertany el polígon, comunicar clarament al visitant que la informació del polí-gon al qual està accedint la pot te-nir ràpidament disponible al mò-bil/tauleta, vinculant la informació física (rètol) amb la informació en línia disponible al portal www.poligonsbages.cat, comunicar al visitant si al polígon hi ha alguna associació empresarial i informar el visitant que en aquell polígon té disponible un Servei de Localitza-ció Empresarial Comarcal que el pot ajudar a trobar l’espai que ne-cessiti (nau o solar). n

redaccióManresa

La nova senyalització forma part d'un programa del Consell Comarcal

aJ NaváS

El Consell impulsa la Taula de la Formació del Bages

redaccióManresa

nnn L’Àrea de Desenvolupament Comarcal promou la creació d’un espai de concertació per tal d’identificar problemàtiques i ac-tivar solucions que millorin l’àm-bit formatiu al Bages a partir de les

necessitats del teixit empresarial.Amb l’objectiu de coordinar, com-partir i unir esforços per resoldre mancances importants quant a es-tudis bàsics i formació professiona-litzadora per part d’alguns sectors de la població, el Consell Comar-cal anuncia la creació de la Taula de la Formació del Bages. L’impuls

d’aquesta mesa respon a una de les línies d’acció prioritàries reflecti-des en la Diagnosi de les necessi-tats formatives de les persones en situació d’atur de 45 anys i més i dels perfils laborals que demanen les empreses del Bages, que es va presentar el divendres 16 de març a la seu del Consell Comarcal.El Consell Comarcal convocarà properament la primera sessió de la Taula de la Formació del Bages, una jornada en què es constituirà ofi-cialment aquesta mesa de concer-tació en què s’espera que participi un ampli ventall d’agents del sec-tor, englobant centres de formació d’oferta en àrees prioritàries (FO-AP), centres de formació professio-nalitzadora (CP), instituts públics i privats, universitats, serveis locals d’ocupació i associacions d’empre-ses i gremis, entre d’altres. D’aques-ta manera, la coordinació amb els diferents agents i organismes exis-tents a la comarca vinculats a la for-mació permetrà impulsar i dina-mitzar accions conjuntes. A més, aquest espai de concertació també treballarà per anticipar tendències pel que fa a les necessitats formati-ves de les empreses i del territori. n

una comissió del barri de Gràcia es va desplaçar a Sallent dies enrere

SallENT.CaT

El Consell Comarcal constituirà oficialment la mesa de concertació

CC baGES


BAGESForgas Arquitectes idea la nova escola de Santpedor

nnn El Consell d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya ja ha adjudicat el projecte de la nova escola La Serreta de Santpedor. El contracte de serveis per a l’assistèn-cia tècnica per a la redacció del pro-jecte bàsic i del projecte executiu se l’ha endut un estudi d’arquitectu-ra de Barcelona, Forgas Arquitec-tes. En els propers mesos idearan la nova escola i després seran els responsables també de fer la direc-ció d’obres posterior. La notícia de l’adjudicació ha coincidit amb la jornada de les portes obertes dels centres educatius. Aquest cap de setmana, els pares interessats han pogut visitar precisament les instal-lacions actuals de La Serreta.L’Ajuntament, propietari dels ter-renys on es construirà la futura es-cola, farà un seguiment del projecte i ja ha informat la direcció de l’es-cola de l’adjudicació del projecte. Forgas Arquitectes és un estudi d’arquitectura iniciat l’any 1989 per Joan Forgas i Dolors Ylla-Ca-

talà dedicat al desenvolupament de projectes en l’àmbit de l’espai pú-blic, les infraestructures, els equi-paments, l’habitatge, la restauració i el patrimoni. En aquests anys de trajectòria l’equip ha obtingut di-versos premis i reconeixements i ha guanyat nombrosos concursos d’idees nacionals i internacionals. La nova escola de La Serreta es pre-veu que tingui un espai d’Educa-ció Infantil i un altre per als alum-nes de Primària. Tindrà una sola línia educativa i capacitat per a 225 alumnes. En la part d’Educació In-fantil hi ha previstos 55 nens i nenes repartits en tres aules, lavabos per a nens i mestres, aula de psicomo-tricitat, tutoria i magatzem. A l’es-pai destinat a Educació Primària hi haurà deu aules, sis per als cur-sos més una de desdoblament, una de reforç, una aula específica i una d’informàtica. També tindrà bibli-oteca, magatzem i lavabos. Com a espais comuns hi haurà gimnàs, vestidors, magatzem i un escenari. A més, espais de serveis i l’espai re-servat per a administració del cen-tre, consergeria i AMPA. n

redaccióManresa

S'inicien els actes del centenari de la biblioteca de Sallent

nnn Del 25 de març a l’1 d’octubre, Sallent ha programat un seguit d’actes per commemorar els 100 anys de la creació de la biblioteca.Va ser l’any 1918 quan la Dipu-tació de Barcelona va afavorir la creació de les primeres bibliote-ques i la de Sallent en va ser una de les primeres. El passat diumenge dia 25 de març es va celebrar l'acte oficial d'inici de la commemoració.L’edificació original va estar acti-va fins al 1989, moment en què la biblioteca es va traslladar provi-sionalment a la sala Vilà i Valentí fins al 1998, quan es va inaugurar l’emplaçament actual. El passat 16 de març al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa es va fer l’acte de presentació del progra-ma d’actes i del logo identificador. Es tracta d’una obra del navassenc valentí Gubianes en què dins el número 100 hi ha representades un centenar de persones, imatges i personatges, com els gegants que

han tingut i tenen alguna vincu-lació amb la biblioteca, segons ha explicat el tècnic de Cultura Ra-mon García.Actualment la biblioteca té 3.700 usuaris, cosa que representa més de la meitat de la població i una bibliografia de 45.000 volums.Les activitats i els recursos que proporciona justifiquen aquesta gran utilització de l’equipament.La regidora de Cultura, Anna Fer-nández, ha destacat els principals actes que començaran el dia 25 amb l’obertura del centenari a l’espai cultural de la fàbrica vella; a partir del 4 d’abril hi haurà una exposició dels 100 anys al passeig de la Bblioteca, també es faran vi-sites teatralitzades pels alumnes, es presentarà el llibre de Ferran Sánchez, Sallent desaparegut, hi haurà una exposició de creacions literàries escolars, còctel literari el mes de maig amb Empar Moli-ner; i el dia 29 de setembre, data de l’aniversari, es farà un lipdup i un espectacle familiar i la clo-enda serà l’1 d’octubre, amb An-toni Bassas. n

redaccióManresa

Sant Cugat del Racó ja és el primer reclam turísticnnn L’església romànica de Sant Cugat del Racó (segle XI) és el pa-trimoni cultural i el reclam turís-tic més important de Navàs. És el monument més visitat i el que més demanda d’informació origina a l’Ajuntament. L’interès per Sant Cugat del Ra-có es genera a escala interna del país, però també a escala de l’Estat i d’Europa.A mitjan març, els Amics del Romà-nic de Sabadell, van fer-hi una visita guiada i comentada per l’historia-dor manresà Francesc Villegas. Els sabadellencs s’hi van desplaçar en autocar i van fer-hi la primera para-da de l’excursió, que va seguir ru-ta cap a Castelladral i el poble vell de Súria.Francesc Villegas va destacar la importància de Sant Cugat del Ra-có pels seus elements arquitectò-nics que el fan singular, la planta de creu grega, el cimbori cilíndric que corona el temple —únic a Ca-talunya—, les decoracions, llom-bardes als murs exteriors, la seva història i l’entorn humà que hi ha conviscut i que ha anat modelant el paisatge al llarg de més de deu segles.El president dels Amics del Romà-nic de Sabadell, Lluís Fernández, va coincidir junt amb altres membres de la comitiva vallesana a destacar que Sant Cugat del Racó es mereix una visita obligatòria.L’Ajuntament de Navàs va posar a disposició dels visitants la col-lecció de fulletons turístics del mu-nicipi, on es recull informació de Navàs, Castelladral, Palà de Torro-ella i Sant Cugat del Racó. n

Imatge d'arxiu d'una jornada de portes obertes a La Serreta de Santpedor

aJ SaNT PEDOr

El logotip de la commemoració vol homenatjar persones i institucions

aJ SallENT


FIRA DE L’ESTUDIANT 2018Fins l'any passat, la Fira, que va nèixer a l'Aula 2000, se celebrava al Museu de la Tècnica; ara per segon any es farà al Palau Firal

La Fira de l’Estudiant mostra l’oferta educativa del 9 al 12 d'abril al Palau Firal

En horari de 9 a 14 h i de 15 a 18 h, el Palau Firal de Manresa acollirà del 9 al 12 d’abril la 26a edició de

la Fira de l’Estudiant.

redaccióManresa

L’any passat, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari, es va fer un canvi d’ubicació. Del Museu de la Tècnica es va traslladar al Palau Firal, amb un aparcament espaiós per a cotxes i autocars. L’alumnat dels centres de Manresa tindrà un servei gratuït de transport, gesti-

Imatges de l'edició de la Fira de l'Estudiant de l'any passat celebrada al Palau Firal de Manresa

FOTOS: Fira MaNrESa

onat i finançat per l’Ajuntament i el Consell Comarcal. L’organització del desplaçament dels centres de les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès l’assumiran els Consells Comar-cals respectius i com l’any passat és previst incorporar-hi exposi-

tors de les comarques d’Osona i de l’Anoia. La Fira disposa d’un web en què es van incorporant les darreres informacions sobre el certamen.

Objectius de la Fira

L’objectiu principal de la Fira de l’Estudiant és complementar la tasca d’orientació que es fa des dels centres educatius en l’àm-bit acadèmic i professional. Així mateix, la Fira és oberta a totes les persones que es volen reincorpo-rar a l’àmbit formatiu o que volen replantejar-se la trajectòria aca-dèmica o professional.La Fira pretén assessorar i facili-

tar recursos perquè cada persona disposi de la informació més com-pleta i de l’orientació més perso-nalitzada per prendre una bona decisió.A la Fira hi ha un equip de perso-nes preparat que t’informarà i ori-entarà sobre l’oferta, àmplia i ac-tualitzada, del sistema educatiu.També s’hi pot trobar tota la infor-mació sobre la formació professio-nal, els batxillerats, els programes de Qualificació Professional Ini-cial, els ensenyaments artístics, l’educació d’adults, la formació distància a l’IOC, els ensenya-ments d’idiomes, els estudis uni-versitaris, les beques, els estudis a l’estranger… n


FIRA DE L’ESTUDIANT 2018

La història de la Firala Fira de l’Estudiant s’organitza in-terrompudament des de l’any 1993, en què va tenir lloc la primera edició a iniciativa de l’entitat juvenil bloc, amb la col·laboració de l’institut la-cetània.Des dels inicis, a l’aula 2000, fins avui, al Palau Firal de Manresa, la Fira de l’Estudiant ha anat creixent tant en nombre de centres partici-pants i volum de públic assistent, com en institucions implicades, oferta d’informació i assessora-ment, activitats i propostes d’acom-panyament i, sobretot, en il·lusió i compromís.D’aquella primera Fira en queda el format actual, encara avui plena-ment útil, vigent i eficaç. Es trac-ta d’un model transversal i proper, que es proposa informar i orientar

els estudiants i les famílies des de la pluralitat i la proximitat, amb la complicitat dels centres educatius i de les institucions del territori.

x

El cartell de la 26a edició de la Fira de l’Estudiant, obra d’Aneta Tatar


EL REPORTATGELes vies blaves faran transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, recorrent més de 300 quilòmetres on s’hi faran rutes a peu, en bicicleta o en cavall. La iniciativa, novedosa al nostre país, suposarà en conjunt una inversió de 45 milions d'euros

El Departament de TES i la Diputació de Barcelo-na han presentat les dar-reres setmanes a les co-

marques centrals l’avanç del Pla director urbanístic de les vies bla-ves. El projecte preveu l’ordenació de 243 quilòmetres de recorreguts paral·lels als rius Llobregat, Anoia i Cardener, es recuperaran camins històrics, es crearan noves possi-bilitats de connexió entre els mu-nicipis, amb punts de serveis i es rehabilitaran elements patrimo-nials i paisatgístics.

També servirà com a eina de dina-mització turística i com a marc ur-banístic i territorial per descobrir i posar en valor el patrimoni natural, cultural i paisatgístic situat al llarg de les lleres dels tres rius.

140 km del naixement del Llobregat a Martorell

Via Blava Llobregat: recorrerà 140,5 quilòmetres des de les fonts del riu, a Castellar de N’Hug, fins a Marto-rell, unint indrets com Sant Benet de Bages, Montserrat i 15 colònies tèxtils. El recorregut principal es podrà completar amb fins a gaire-bé 90 quilòmetres més de possibles


variants i enllaços. Es proposen 16 portes. La Via Blava Llobregat su-posarà una inversió de 22 milions d’euros.Via Blava Cardener: en aquest cas, s’habilitaran 54,7 quilòmetres d’iti-neraris pel Bages, entrarà a la de-marcació de Barcelona per Car-dona i confluirà amb la Via Blava Llobregat a Castellgalí. La inver-sió prevista és de 10 milions d’eu-ros i s’indiquen 7 possibles portes d’accés.Via Blava Anoia: seguirà el riu al llarg de 48 quilòmetres per l’Ano-ia, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Començarà a Jorba i s’unirà a la Via Blava Llobregat a Martorell, amb un total de 12 possibles portes. Re-querirà una inversió de 12 milions d’euros.

Entrevista amb Marc Castells“La via blava serà com

l’autopista dels camins”

Marc Castells, vicepresident segon de la Diputació de Barcelona i res-ponsable de l’Àrea de Desenvolu-pament Econòmic Local

Què és una via blava? La via blava suposa un nou pas en la connectivitat del segle XXI, al llarg dels seus futurs 300 km de recor-regut pels rius Llobregat, Anoia i Cardener. Històricament, l’eix del Llobregat ha estat cabdal en el des-

envolupament de la connectivitat del nostre territori. Cal recordar que el segle XIX va estar marcat pel ferrocarril, mentre que el segle XX fou, sens dubte, el de l’automòbil. Avui en dia afrontem un canvi de paradigma en la mobilitat, on el Llobregat, l’Anoia i el Cardener tornaran a tenir un paper prota-gonista. Treballem perquè la no-va via garanteixi la continuïtat del camí amb relació al riu, enllaçant els nombrosos camins existents d’origen agrícola, ramader, indus-trial, etc. Això ens proporcionarà una correcta accessibilitat des dels municipis propers. Aquest projecte que impulsem des de la Diputació de Barcelona té una múltiple escala. En primer lloc, pel gran abast del seu traçat, ja que pos-sibilitarà la configuració de circuits connectant-los amb altres camins de l’entorn i fomentarà la recupe-ració del riu com a espai públic. En segon lloc cal tenir en compte que la via és blava perquè estarà en re-lació directa amb el riu, potenciarà la seva condició d’infraestructura ecològica, divulgarà el seu coneixe-ment blau, fusionarà natura i ciu-tat i, tindrà la seva pròpia dinàmi-ca de l’aigua.

D'on neix la idea de convertir les lleres dels rius en via blava?L’any 2012, l’Oficina Tècnica de Tu-risme de la Diputació de Barcelona

va encarregar un estudi de traçat a peu i bicicleta entre el naixement del riu Llobregat i la seva desembo-cadura. D’aquest estudi en surt el GR-270, camí que no és continu al llarg del traçat amb bicicleta i que, en alguns punts, no està situat al costat del riu. Tres anys més tard, i amb l’inici de l’actual mandat, des de la Diputació de Barcelona vam decidir engegar aquest projecte com a prioritari. Això ens permetia apostar per la di-namització turística de les comar-ques de Barcelona i, alhora, poten-ciar la marca de promoció turística “Barcelona és molt més”, que im-pulsa l’oci, la cultura i la natura al nostre territori.

En el cas de la Catalunya Central, com es preveu fer transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener?El projecte que impulsem perme-trà tenir una visió global d’aquesta infraestructura ecològica i, alhora, del nostre territori i dels seus valors naturals i paisatgístics. A més, serà la principal via d’entrada i sortida a peu i en bicicleta cap a la resta de l’Estat i d’Europa, fent xarxa amb altres camins de gran recorregut, com el camí de Sant Jaume, el ca-mí Ignasià, el GR-92 i l’Eurovelo.

Totes les vies blaves tindran ca-racterístiques semblants d'am-

Les vies blaves ,

quilòmetres d’oasi prop dels nostres

rius


EL REPORTATGELes vies blaves faran transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, recorrent més de 300 quilòmetres on s’hi faran rutes a peu, en bicicleta o en cavall. La iniciativa, novedosa al nostre país, suposarà en conjunt una inversió de 45 milions d'euros

plada i dimensions?La via blava serà com l’autopista dels camins. Per considerar-se via blava haurà de ser preferiblement preexistent, amb una amplada de fins a tres metres i, preferiblement, el traçat s’haurà de poder fer a peu i en bicicleta.A més, el camí haurà de transcórrer tan a prop del riu com sigui possi-ble, així com també passar prop del màxim nombre d’elements patri-monials de caire industrial i arqui-tectònic existent i, connectar amb tots els municipis riberencs exis-tents al llarg del curs del riu.

Aquest mes de març s'ha presentat l'avanç del pla director urbanís-tic. A partir d'ara quin és el procés que ha de seguir el projecte abans de l'inici de l'execució?Aquest futur PDU donarà cober-tura legal a l’execució efectiva del camí, alhora que en definirà tot un seguit de normes, directrius i reco-manacions. L’objectiu, per tant, és iniciar la tra-mitació ambiental i urbanística del Pla director urbanístic vies blaves Barcelona. Un cop es tingui l’informe ambi-ental i les al·legacions presentades pels ajuntaments, entregarem el document per a la seva aprovació inicial i seguirà el curs correspo-nent legal com a pla director. Quan estigui aprovat definitivament,

s’aprovaran els diferents projec-tes que estan en redacció i que te-nen previsió d’acabar-se a mitjans del 2019. Finalment, caldrà obtenir els sòls necessaris per fer viable la via, i així poder executar les obres.

Quin és el calendari de pressupost i execució de l'obra?El pressupost aproximant és de 45 milions d’euros, però pot acabar va-riant en funció de la redacció dels projectes executius i el procés d’ob-tenció dels sòls necessaris. D’altra banda, tots els trams de les vies blaves finalitzaran, segu-rament, entre els anys 2021 i 2022.

Quina ha estat fins ara la recepció que n'ha fet el territori d'aquest projecte? A part d'institucions, s'ha parlat amb entitats vincu-lades al turisme, al ciclisme, al lleure?La recepció per part dels governs locals ha estat molt bona. De fet, la seva ajuda amb els trà-mits, exposicions i aportacions al PDU i projecte, han estat constants i positives. A més, des del PDU s’ha fet un pro-cés de participació ciutadana amb totes les entitats que poden veu-re’s afectades pel projecte, ja si-gui en termes constructius com per possibles afectacions futures.

Per tant, el territori n'està perfec-tament informat.

Quin any es preveu que poden cul-minar-se els 300 quilòmetres del

Llobregat i afluents?Com he dit anteriorment, es preveu la finalització de les obres entre els anys 2021 i 2022. És un projecte de país, no de mandat polític. n

un projecte inèdit al sud d’Europales vies blaves discorreran per una de les àrees més dinàmiques d’Eu-ropa. aplega 58 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. Cal tenir present, però, que un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància. Per la di-mensió del projecte, és una actuació inèdita al sud d’Europa.la Diputació de barcelona va deci-dir el 2015 engegar el projecte de les vies blaves i el Departament de TES és l’encarregat de la tramita-ció i coordinació del PDU. El Pla va més enllà de construir una nova eina de dinamització turística per a les institucions implicades. Es tracta de crear un marc urbanístic i territori-

al adequat per recuperar, difondre i fer accessibles els diversos paisatges culturals i naturals situats al llarg de les lleres dels tres rius. Així, el PDU incentivarà el coneixe-ment dels elements arquitectònics, arqueològics i socioculturals amb la màxima integració amb el paisatge que els acull, tot recuperant-ne la his-tòria i potenciant-ne la difusió.igualment, el Pla contribuirà a obrir noves connexions i relacions de mobi-litat entre els municipis dels tres rius i servirà també per incrementar la qualitat de les activitats d’oci i salut, i per augmentar la conscienciació me-diambiental. En conjunt, suposarà una inversió de 45 milions d’euros, a càrrec de la Di-putació. n


SOCIETAT

La FUB 3 neix ocupant espai de l'antic escorxadorredaccióManresa

nnn El campus Manresa de la UVic-UCC va fer el 12 de març l’acte sim-bòlic de col·locació de la primera pedra del que serà l’anomenat Es-pai FUB3 i que integra el pavelló i els edificis modernistes situats a la dreta de l’antic Escorxador de Man-resa a més d’un altre de nova planta que s’alçarà al solar adjacent. Els nous espais acolliran l’activitat teòrica i pràctica dels estudis de Fi-sioteràpia, que actualment es des-envolupa repartida entre els edi-ficis principal, FUB2 i la Clínica Universitària. L’obra, amb un ter-mini d’execució de 14 mesos i un cost aproximat de 3 milions d’eu-ros, permet resoldre les necessi-tats d’espai del campus universi-tari derivades de la incorporació dels alumnes del grau de Medici-na des d’aquest curs i de la posada en funcionament, a partir del curs que ve, de dos nous cicles forma-tius de grau superior al Campus Professional. L’actuació permetrà guanyar 1.749 metres quadrats de superfície cons-

truïda i 812 més de superfície ur-banitzada. L’obra que es durà a terme inclou-rà la rehabilitació, la restauració, la consolidació i l’ampliació de l’úni-ca part de l’edificació de l’antic Es-corxador on encara no s’ha inter-vingut després de la rehabilitació de la nau central, que actualment és la seu de la Biblioteca del Cam-pus Universitari, i la construcció de l’edifici anomenat FUB2. L’actua-ció afectarà tant la nau com els pa-

vellons annexos més petits que hi ha a banda i banda de l’arc d’entra-da al recinte i al costat de la nau més gran. El projecte preveu un edifici de nova construcció de dues plan-tes ubicat entre la nau principal i el pavelló més gran. L’obra es completarà amb la urba-nització de l’espai central exterior per convertir-lo en un espai de re-lació universitària que pugui aco-llir també activitats vinculades al campus. n

Mútua Intercomarcal i el Kursaal aposten per la prevenció

nnn Mút ua I ntercoma rca l i l’empresa municipal Manre-sana d’Equipaments Escènics (MEES) van signar el 9 de març passat un conveni de col·laboració, mitjançant el qual ambdues enti-tats uneixen esforços de manera conjunta vers la divulgació de la cultura preventiva en el col·lectiu dels músics professionals i de les arts escèniques, i fer difusió de la programació que s’organitza en els espais que gestiona MEES.De fet, abans d’aquest conveni, totes dues entitats ja havien col-laborat amb iniciatives com el Concert Segur, experiència pio-nera duta a terme al Teatre Kursa-al, que va servir com a model de la prevenció auditiva per als músics en diverses conferències dutes a terme, com a la Fundación SGAE a Madrid, o a les jornades per a la salut dels músics, dutes a terme tant a Manresa com a Barcelona.

Exemples com aquest concert se-gur serveixen per apropar aquestes dues entitats manresanes, i fer de MEES un prescriptor a escala glo-bal pel que fa a una empresa com-promesa amb la cultura preventiva en l’àmbit de les arts escèniques.El director general de la Mútua In-tercomarcal, Enric González, i el gerent de Manresana d’Equipa-ments Escènics, Jordi Basomba, van ser els representants d’amb-dues entitats en l’acte.Manresana d’Equipaments Escè-nics (MEES) té com a objecte so-cial la direcció i gestió unificada dels teatres Kursaal, Conservatori, l’Espai Plana de l’Om de Manresa, i l’elaboració, promoció, divulga-ció i difusió de les arts escèniques, la música, la dansa i la imatge a la ciutat de Manresa, en especi-al, promou la inclusió del Teatre Kursaal en els circuits nacionals de difusió, incorporant-se a un treball en xarxa, en coordinació amb el conjunt d’equipaments manresans. n

redaccióManresa

Primera pedra de les obres de construcció de la FuB3

UMAnREsA.CAT

Jordi Basomba de MEES i Enric González de Mútua Intercomarcal

KURsAAL

El Museu de la Tècnica crearà un espai per a la ciència

nnn El Museu de la Tècnica de Manresa i l’Obra Social ”la Cai-xa” han signat un conveni de col-laboració per crear un nou espai a les instal·lacions museístiques per difondre la ciència i la tècnica en-tre els infants. El nou espai s’ano-menarà Tècnica 3_6 i té l’objectiu d’apropar la tècnica als més petits i facilitar que, mentre es divertei-xen, es facin preguntes sobre com

funcionen les coses, reflexionin i re-solguin dubtes. Els infants, acom-panyats d’un adult, tindran accés a diferents propostes amb contingut de caràcter tècnic i tecnològic de lliure elecció. El racó dels infants es dedicarà al públic familiar durant el cap de setmana (nens de fins a sis anys acompanyats d’algun fami-liar) i als alumnes d’Educació In-fantil, entre setmana. L’Obra Social ”la Caixa” ha destinat una ajuda de 5.000 euros per fer realitat aquest projecte. n

redaccióManresa


SOCIETATDetingut a Manresa per robar diners i electrònica nnn Els Mossos d’Esquadra han detingut un home, de 45 anys i veí de Manresa, com a presumpte au-tor de dos delictes de robatori amb força a l’interior d’un domicili. La investigació es va iniciar el mes de març del 2017 arran d’un robato-ri amb força a un pis de Manresa, d’on van sostreure tauletes, telè-fons mòbils, televisors, una con-sola, una càmera de fotos i més material electrònic. Després de mesos d’indagacions, els investigadors van tenir coneixe-ment que les víctimes havien patit un nou robatori a mitjan desembre. En aquella ocasió, els van sostreure diners. Finalment, els Mossos van esbrinar que l’autor dels dos roba-toris era el veí que vivia al costat de les víctimes i aprofitava quan no hi eren per saltar per la terrassa, en-trar i sostreure els objectes. La de-tenció es va produir el 13 de març. Després de passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Manresa, el jutge en va decretar la llibertat. n

Guardiola posa la cara per recaptar diners per l'hospital d'oncologia

nnn L’entrenador del Manchester City i exentrenador del Barça, Pep Guardiola, s’ha sumat a la campa-nya de mecenatge de la Fundació Althaia per recaptar fons per al nou Hospital de Dia d’Oncologia i He-matologia. El santpedorenc, a tra-vés d’un espot, convida a fer dona-cions a partir de la compra solidària de pilotes de futbol. Amb la iniciati-va es volen assolir els 600.000 euros que falten per a la construcció de la nova unitat hospitalària. Althaia confia que el milió restant, necessa-ri per a l’equipament i la posada en marxa, arribi amb l’ajut d’empre-ses, institucions, administracions i fons propis de la mateixa institució.A l’espot, Guardiola es passa una pilota amb professionals i paci-ents. Sota el lema “La pilota és al teu camp”, la campanya recorda al ciutadà que la malaltia ens pot “tocar” a tots i, alhora, fa una crida a moure fitxa amb la compra de la

pilota, que ja es pot trobar en di-versos establiments.Althaia convida les persones que adquireixin la pilota a compar-tir-ho a les xarxes utilitzant com a etiqueta el nom de la campanya, #posemhielcor. La campanya “Posem-hi el cor” es va engegar el passat mes de setem-bre i des de llavors ha aconseguit la implicació de centenars d’entitats, empreses i persones a títol indivi-dual que han organitzat actes so-lidaris i han fet els seus donatius, que han permès recaptar, a hores d’ara, 400.000 euros. El projecte de l’Hospital de Dia d’Oncologia i He-matologia d’Althaia busca millorar l’atenció integral al malalt oncolò-gic que ja s’està donant actualment i que inclou el servei d’atenció con-tinuada; tractaments com la qui-mioteràpia, radioteràpia o tracta-ments personalitzats; la unitat de recerca; l’atenció psicooncològica; la unitat de càncer familiar; asses-sorament dietètic i activitats d’au-tocura. n

redaccióManresa

F . alTHaia

Èxit en la trobada de Bojos per la salut i l’alimentació

redaccióManresa

nnn Amb una valoració molt posi-tiva i una demanda d’alumnes que ha sobrepassat les expectatives ini-cials, el passat 16 de març va tancar a Món Sant Benet, la primera edi-ció de Bojos per la salut i l’alimen-tació. Un programa formatiu teòric i pràctic, englobat dins el programa “Bojos per la ciència”, un projecte organitzat per la Fundació Catalu-nya La Pedrera adreçat als estudi-ants de Batxillerat amb l’objectiu d'estimular-ne el talent científic.

El curs, que partia de la voluntat d’acompanyar els joves en el seu interès científic en el camp de l’ali-mentació, s’ha fet, aquest any, per primera vegada i hi han participat 60 estudiants de tot el territori, així com, amb la complicitat de la Fun-dació Alícia, centre de referència en l’alimentació i la salut. El seu director, Toni Massanés, ha des-tacat en la ponència pronunciada en l’acte d’aquesta tarda, el fet que els joves s’han iniciat “en un món apassionant”. També han partici-pat en el programa altres centres de recerca, universitats i institucions

capdavanters en l’àmbit de la salut com l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdi-ques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Universitat Rovira i Virgili (URV), Eurecat Centre Tecnològic de Ca-talunya, i la Fundació ABB i Fun-dació Institut de Trastorns Alimen-taris (FITA).Els estudiants participants han po-gut treballar, durant deu sessions, als mateixos centres de recerca jun-tament amb els investigadors que ho fan habitualment, i han pogut experimentar com es treballa en un centre de recerca internacional. n

Acord entre direcció i comitè d’empresa de la UVic-UCC

nnn La direcció de la Universitat de Vic - Universitat Central de Ca-talunya (UVic-UCC) i el comitè d’empresa de la UVic van signar a mitjan març l’acord sobre la re-visió salarial per al proper curs 2018-2019 i cursos successius. Segons han explicat en un comu-nicat, l’acord suposa garantir un increment dels salaris en funció de l’IPC del desembre del 2017 (1,2), a partir del juliol del 2018. Això significa que a partir del mes de juliol i per cadascun dels anys de vigència del conveni, les tau-les salarials s’incrementaran amb l’IPC real positiu català de desem-bre de l’any anterior. D’altra banda, l’acord posa fi a la discrepància entre les dues parts sobre l’increment salarial del curs 2016-2017. En aquest sentit, s’ha pactat re-conèixer un increment salarial a partir de l’1 de juliol del 2016 del 0,85 %, del 0,6 % al juliol del 2018 i del 0,6 % al juliol del 2019 i abonar el deute que genera aquest incre-ment per al curs 2016-2017 en dos pagaments iguals.

Aquests increments garanteixen un augment superior a l’1,7 %, que va ser l’IPC real del curs 2016-2017.L’acord entre la direcció i el comi-tè també suposa un increment sa-larial per a aquest curs 2017-2018 d’un 1,2 %. Des de la direcció està previst abonar en la nòmina del mes de maig els endarreriments generats des del juliol del 2017 fins avui.L’acord ha vist la llum després que el Patronat de la Fundació Univer-sitària Balmes hi donés el visti-plau en la sessió del passat dijous 8 de març i els treballadors de la UVic l’aprovessin amb un 92,3 % de suports en la votació que es va fer el 7 de març, en la qual van participar 183 persones. n

redaccióManresa

Foto de família dels participants en l'edició de Bojos per la salut i l'alimentació que es va fer a Sant Benet

MON SaNT bENET

Signatura de l'acord

UvIC.CAT


SOCIETAT

L’Institut Lacetània aposta per la formació en ciènciaredaccióManresa

nnn L’Institut Lacetània apos-ta aquest curs per intensificar la formació dels seus alumnes en les anomenades matèries STEM (acrònim en anglès que designa les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). L’ob-jectiu és treballar aquestes àrees des d’una vessant molt pràctica per afavorir que els estudiants de di-ferents cursos entrin en contacte amb la robòtica, les impressions 3D o el llenguatge de programació.A tercer d’ESO els alumnes treba-llen la programació amb el progra-ma Scratch, un programa en el qual les instruccions o el codi són blocs, com si es tractés d’un trencaclos-ques. Unint les diferents peces po-den fer presentacions interactives, jocs, animacions, etc.A quart d’ESO es treballa la robòti-ca en el marc del projecte “Impul-sem la robòtica”. Aquí els alumnes aprenen progra-mació amb codi i a fer funcionar plaques controladores Arduino per

muntar un robot o objecte que ac-tuï de manera autònoma en funció de les instruccions rebudes. Aquests alumnes també participen a la First Lego League, el campio-nat de robòtica entre alumnes de centres educatius de tot Catalunya. Es tracta d’una competició que els permet posar en pràctica tot el que

aprenen i que serveix per desper-tar el seu interès per les matèries STEM.La impressió 3D també ha entrat enguany a les aules. Concretament, els estudiants de segon d’ESO han començat a dissenyar i crear els seus propis objectes amb la impres-sora 3D de què disposa el centre. n

Engega la segona edició del projecte ‘Sallent t’acompanya’

nnn El passat 19 de març va co-mençar la segona edició del Pla ocupacional “Sallent t’acompa-nya”, que s’allargarà fins al 20 de juliol. Es tracta d’una iniciativa que va néixer l’any passat per do-nar cobertura a les persones de més de 45 anys que es troben en situació d’atur i que enguany ja té més de 14 persones apuntades.“Sallent t’acompanya” dona for-mació i feina en l’àmbit de l’atenció a les persones amb poca autono-mia o que requereixen necessitats especials a través d’una borsa de treball, que es va crear l’any pas-sat, per assegurar que les persones contractades per aquests serveis tinguessin una formació prèvia. Aquesta formació consta d’una part teòrica i pràctica d’auxiliar de la llar amb mòduls diversos, que inclouen des de la dinamit-zació social fins a la tecnologia, passant per tallers de primers au-xilis, neteja de la llar, mobilitza-cions i transferències i l’acompa-

nyament psicològic. Veient la demanda i la bona rebu-da que ha tingut la primera convo-catòria del projecte, l’Ajuntament ha previst una ampliació de la for-mació per a aquesta segona edició amb més hores de català i matemà-tiques, per poder aprovar la prova d’accés als certificats professionals relacionats amb aquesta formació un cop finalitzat el curs. També s’han augmentat les hores del taller de costura a petició de les usuàries de la primera edició. I a més a més, es disposarà d’un servei de psicologia comunitari per a qualsevol membre de “Sa-llent t’acompanya” o ciutadà del municipi, extern al programa, que ho necessiti.En la primera convocatòria, hi van participar dotze dones, cinc de les quals van ser contractades en di-ferents empreses com ara: l’Ajun-tament (Servei d’Atenció Domici-liària), la Cooperativa Germanó, Neteges Bages, Consell Comarcal (com a monitora d’autocar fent tas-ques d’acompanyament als in-fants) i la residència Sant Bernat. n

redaccióManresa

Bagencs en la nova direcció de la Joventut Socialista redaccióManresa

nnn En el seu 16è Congrés, que es va fer a Sabadell el cap de setmana 17 i 18 de març, els i les joves socialistes han debatut les seves ponències po-lítiques i renovat els seus principals càrrecs orgànics, on la Federació de les Comarques Centrals assoleix des d’aquest cap de setmana una important presència que, en pa-raules del primer secretari, Àngel Sáez, manifesten “el bon moment organitzatiu del jovent socialista al nostre territori, que tot i ser una federació petita en comparació de les de l’àrea metropolitana, no els impedeix jugar un paper rellevant a l’organització nacional”.El cardoní, Ferran Verdejo, entra a formar part de l’Executiva nacional com a secretari d’acció electoral, i serà un dels tres membres respon-sables de coordinar l’acció política de l’organització jove. Josep González, de Manresa, ha estat elegit nou vicepresident pri-mer de la Mesa del Consell Naci-onal per als propers tres anys, i la santjoanenca Elia Tortolero entra a formar part de la comissió de con-

trol financer.Al 16è Congrés Nacional de la for-mació hi van participar uns 200 delegats que han debatut els do-cuments polítics i orgànics que marcaran la manera d’organit-zar-se, i l’activisme polític dels pro-pers temps. El nou primer secretari de la JSC és Arnau Ramírez, regi-dor a Sant Feliu de Codines, la vi-

ceprimera secretària, Judith Riera, tinent d’alcalde de Sant Joan Despí, i el nou secretari d’organització, el sociòleg Ot Garcia.Ferran Verdejo, Albert Coberó, Elia Tortolero, Àngel Sáez, Josep Gon-zález i Daniel Romero (que aparei-xen a la fotografia) formaven la de-legació de les comarques centrals al Congrés. n

Presenten quatre nous catàlegs amb l’oferta gastronòmica del Bages

nnn Un centenar d’agents públics i privats del sector turístic es van aplegar el dijous 22 de març al Res-taurant La Fonda, a Món Sant Be-net, per assistir a la presentació dels nous fullets “Assaboreix-lo: el Bages, una terra per menjar-se-la”, format per quatre catàlegs on es recull un ampli ventall d’expe-riències enoturístiques i oleoturís-tiques, així com també informació relativa als productes de proximi-tat i qualitat del Rebost del Bages i els restaurants que integren els Fogons Gastronòmics del Bages. Des de la Conselleria Comarcal de Turisme i del Geoparc Mundi-al Unesco de la Catalunya, amb aquests fulletons es vol posar en valor la feina de pagès i fer visibles aquests productes que són únics. A l’acte de presentació hi han in-tervingut també els representats de la Taula d’Oli del Bages i de la DO Pla de Bages.Benvingut Aligués, president dels Fogons del Bages, va destacar el po-tencial gastronòmic del Bages i els valors dels professionals de la co-

marca. La presentació ha finalit-zat amb una degustació elaborada pels xefs dels Fogons Gastronòmics del Bages. Al marge d’exposar 24 restaurants que aposten per productes i cuina de la terra, i mostrar els productes singulars del Rebost del Bages, els fullets també recullen 18 propos-tes d’experiències enoturístiques i 9 més d’experiències oleoturísti-ques. A més, els catàlegs inclouen informació relativa als Punts d’In-formació Turística i les Oficines de Turisme que venen i promocionen la restauració i la gastronomia de la comarca. n

redaccióManresa

Els diferents cursos adapten la formació als seus coneixements

CaTPrESS

Membres de la delegació de les comarques centrals al Congrés socialista

JSC

L'acte va tenir lloc a La Fàbrica

CC baGES


PUBLICITAT


CULTURA

La Francophonie impulsa un any mésla llengua i els valors francesos a ManresaAZNAVOuR. l'espectacle de la jornada va dedicar-se a "l'home de les mil cançons": Charles aznavour

Manresa va tornar a sub-mergir-se de ple, el di-vendres 16 de març, en

la cultura francesa. La capital del Bages va convertir-se una vegada més, i ja en van dinou, en una de les tres seus catalanes de la Fran-cophonie, la festa que a escala mun-dial celebra els valors de la llengua i de la cultura franceses, així com altres valors associats a la tradició republicana del país veí, com són la solidaritat, la diversitat i la de-mocràcia.Per això, als actes hi van ser pre-sents el cònsol general de França a Barcelona, Cyril l Piquemal, o el màxim responsable del Bureau du Quebec a Catalunya, Alfons Cal-

redaccióManresa

deron, a més d’altres responsables, que valoraven el fet que la capital del Bages fos un dels focus de la Francophonie.A banda d’una recepció amb l’al-calde de Manresa, i d’un debat te-levisat pel Canal Taronja de la Ca-talunya Central, el gruix dels actes es van concentrar divendres al Te-atre Kursaal, amb l’acte d’inaugu-ració de la Francophonie 2018, amb el discurs de benvinguda a càrrec d’Anna Rotllan, copresidenta de l’Associació de Professors de Fran-cès a Catalunya, i promotora de la Francophonie a Manresa i una ac-tuació homenatge al desaparegut intèrpret Johnny Hallyday amb una dansa de l’Escola Royal Dance.L’enlairament dels “90 Globus de la Pau”, a càrrec d’alumnes de l’Ins-titut Francès, del Col·legi Suís de

Barcelona i de l’Institut Lluís de Pe-guera, va donar pas a l’espectacle Formidable! Aznavour, dirigit per Gil Marsalla, que va assistir a veure el seu muntatge i que es mostrava meravellat de l’acceptació que te-nen els seus espectacles a Manresa.Marsalla podria estar preparant un nou espectacle exclusiu per a la celebració del 20è aniversari de la Francophonie a Manresa.Formidable! Aznavour és un espec-tacle que ens introdueix als carrers de París a l’època de La Bohême per explicar-nos la sensacional carre-ra de Charles Aznavour, que, jun-tament amb Edith Piaff i Jacques Brel, és considerat una llegenda que forma part del patrimoni musical universal. Les seves cançons estan representades de manera sensaci-onal per Jules Grison. n

El cònsol Cyril Piquemal en la recepció que va oferir l'Ajuntament

FOTOS: aNNa rOTllaN

Llançament de globus amb els colors francòfons des del pati del Kursaal

L'escenari del Kursaal va acollir l'espectacle, que en aquesta ocasió es va dedicar a Charles Aznavour


CULTURA

Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Òpera i Ballet al Bages CentreDijous 19 d’abril a les 20.00en directe des del Teatro alla Scala de MilàDon PasqualeÒpera en tres actes de Gaetano DonizettiInterpretada per Ambrogio Maestri i Rosa FeolaDirecció musical Riccardo Chailly

CocoDiumenge matinal 11.50

Apta. Animació. 106 min. El Miguel, un aspirant a cantant i guitarrista, s’uneix a l’encisador Héctor en un viatge a través de la Terra dels Morts per conèixer la veritat de la seva història familiar.

Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties • Dimecres al cine per 4,50 euros

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

Jumanji. Bienvenidos a la junglaDiumenge matinal 12

7 anys. Aventures. 119 min. Quatre improbables amics són absorbits pel perillós món Jumani i transformats en avatars amb habilitats. Tots junts s’embarquen en una arriscada aventura.

La forma del agua8 - 10.30

12 anys. Drama. 123 min. laformadelagua.esGuerra freda, 1962. La solitària Elisa viu atrapada en una vida rígida. Tot canvia quan al costat d’una companya descobreix un experiment classificat com a secret.

El hijo de BigfootDissabte i diumenge: 4.10 - 6Feiners: 6Diumenge matinal 12Apta. Animació. 87 min.El jove Adam emprèn un viatge èpic per intentar desco-brir el misteri de la desaparició del seu pare i descobreix que el seu pare és el llegendari Bigfoot.

Gorrión rojo5 - 7.40 - 10.20

18 anys. Thriller. 140 min. gorrionrojo.esQuan una lesió posa fi a la seva carrera, la Dominika es converteix en membre d’una agència secreta d’intel·ligèn-cia. Després d’un dur entrenament serà l’espia “Gorrión”.

Un pliegue en el tiempoDissabte i diumenge: 4.10Diumenge matinal 12

7 anys. Aventures. 109 min. Després de la desaparició del seu pare, que és científic, la Meg, el seu germà i un amic el surten a buscar. En aquesta aventura tindran l’ajuda de tres guies celestials.

La tribuDissabte i diumenge: 4.20 - 6.10 - 8.35 - 10.40Feiners: 6.10 - 8.35 - 10.40Diumenge matinal 12.107 anys. Comèdia. 90 min La Virginia, dona de fer feines de professió i ballarina vocacional, recupera el fill que va donar en adopció, un executiu que acaba de perdre-ho tot, fins i tot la memòria.

Tomb RaiderDissabte i diumenge: 4 - 6.20 - 8.10 - 10.30Feiners: 6.20 - 8.10 - 10.30Diumenge matinal 11.5012 anys. Acció. 118 min Lara Croft decideix deixar-ho tot i anar a la recerca d’una llegendària tomba en una illa mítica, que és l’últim pa-rador del seu pare, un excèntric aventurer desaparegut.

Peter RabbitDissabte i diumenge: 4.20 - 6.15 - 8.10Feiners: 6.15 - 8.10Diumenge matinal 12.10Apta. Animació/Familiar. 94 min Basada en el conte de Beatrix Potter, explica les aventu-res de l’entremaliat i aventurer conill Peter i la seva lluita contra Thomas McGregor pel control del seu gran hort.

Pacific Rim: insurrección8.20 - 10.40

7 anys. Ciència-ficció. 110 min. El conflicte entre monstres sobrenaturals i màquines descomunals pilotades per humans és el preludi d’un atac a gran escala contra la humanitat.

La casa junto al mar10.20

12 anys. Drama. 107 min.En una petita cala prop de Marsella, tres germans tornen a la casa que va construir el seu pare. L’arribada d’una pastera canviarà els ideals de tots tres.

El club de los buenos infieles6.15 - 8.15 - 10.30

12 anys. Comèdia. 90 min. Quatre amics de la infància es retroben i decideixen crear un “club d’infidels” per sortir d’amagat de les seves dones, lligar amb altres i així recuperar el desig perdut.

El justicieroDissabte i diumenge: 4 - 6.10 - 8.20 - 10.40Feiners: 6.10 - 8.20 - 10.40Diumenge matinal 11.5016 anys. Acció. 107 min. eljusticiero.filmax.comPaul és un tranquil cirurgià fins que la seva dona i la filla són brutalment atacades a casa. Amb la policia carrega-da de feina, decideix fer justícia pel seu compte.

Ready Player One5 - 7.40 - 10.20Diumenge matinal 11.45

7 anys. Fantàstica. 139 min Quan el creador d’un món de realitat virtual anomenat Oasis mor, llença un repte milionari a tots els seus usua-ris. El jove Wade farà l’impossible per guanyar-lo.

Els investigadors i la maledicció del rei foscDissabte i diumenge: 4.15 - 6.20Feiners: 6.20Diumenge matinal 12Apta. Animació. 99 min. CatalàLa Mia, el seu amic Benny i el seu professor Martin viu-ran una gran aventura investigant uns estranys succes-sos a la seva ciutat, durant una sortida de la classe.

InmersiónDissabte i diumenge: 4 - 6.10 - 8.20 - 10.40Feiners: 6.10 - 8.20 - 10.40Diumenge matinal 1212 anys. Drama. 112 minUna història d’amor que ens submergeix en els mons completament diferents de la Danielle, una biomatemàti-ca i del James, un membre dels serveis secrets britànics.

Campeones5.30 - 8 - 10.30Diumenge matinal 11.50

7 anys. Comèdia. 124 min Després d’embolics diversos i d’un accident de trànsit, un entrenador de bàsquet és condemnat a entrenar un equip de persones amb discapacitat intel·lectual.

Juego de ladrones5.10 - 7.45 - 10.20

12 anys. Thriller. 140 minCada dia, el banc de la Reserva Federal de Los Angeles treu 120 milions de dòlars en efectiu. Un grup d’experi-mentats lladres té la intenció de robar-los.

C

Actes del segon trimestre de la capitalitat cultural

redaccióManresa

nnn El Festival de Dansa "Batecs", la Festa del Riu, l’Aplec Internaci-onal de Cultura Popular, la troba-da d’entitats del Romànic, la Jorna-da Recercat, la Setmana del Llibre Infantil o el festival Simfònic són alguns dels actes destacats de la programació de Manresa Capital Cultural per al segon trimestre de l’any. Aquesta setmana s’ha edi-tat una nova publicació de 20 pà-

gines, en format diari, que inclou totes les activitats programades du-rant els mesos d’abril, maig i juny. Se n’han fet 20.000 exemplars, que es distribuiran a la ciutat i comarca i també en equipaments culturals de Barcelona i oficines de turisme del país. Entre els actes més immediats hi ha el Festival de Dansa "Batecs" que converteix durant un cap de setma-na de primavera (del 6 al 8 abril) la ciutat de Manresa en l'epicentre de la dansa de la Catalunya Central.

Des de la Plataforma de Professi-onals de la Dansa, es presenta un conjunt d'actes i esdeveniments que enriquiran de manera plena la circumstància de la dansa, el cos i el moviment a la ciutat. L'objectiu és donar l’oportunitat al públic de gaudir d’espectacles de dansa de tots tipus i formats. Els dies .13, 14 i 15 d’abril el Recer-cat, Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Ca-talana, organitzat per l’Institut Ra-mon Muntaner, es farà anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana. El 14 d’abril - Entre Ponts. Els Amics de l’Art Romànic del Bages orga-nitzen una trobada en què partici-paran diverses entitats amigues o vinculades a l’art romànic d’arreu de Catalunya. En aquesta trobada i amb motiu de la capitalitat es visitaran el Pont Vell, el Pont Nou, i el Pont de Vilo-mara. El Pont Vell és el més emble-màtic i el més desconegut. El Pont Nou, un dels ponts medievals més llargs del nostre país. Els actes seguiran el mes de maig i els següents mesos. n

Vespres modernistes, per recordar la Manresa de principis del segle XX

nnn Manresa Turisme, gestionat per la Fundació Turisme i Fires de Manresa, engega una nova propos-ta turística: els Vespres modernis-tes. Es tracta d’una nova iniciati-va cultural que oferirà als visitants la possibilitat de fer una viatge a la Manresa de principis del segle XX, per conèixer els principals edificis modernistes de la ciutat, com la Bu-resa o la Casa Lluvià, així com els automòbils, la indumentària o com es fa el mosaic hidràulic de l’època modernista. La visita es clou amb una copa a la terrassa de l’Hotelet –

Casa Padró (1914). Vespres moder-nistes es programarà el primer di-vendres dels mesos d’abril, maig, juny i juliol, concretament, el 6 d’abril, el 4 de maig, l’1 de juny i el 6 de juliol. L’horari de sortida són les 19 h de la tarda, des de l’Oficina de Turisme de Manresa, on s’iniciarà el recorregut que acabarà a l’Ho-telet–Casa Padró. El preu de l’acti-vitat són 10€, que inclouen la visita guiada i la consumició a l’Hotelet. Les places són limitades, només 25 persones per sessió. Per tal d’incen-tivar l’estada a la ciutat, la propos-ta també pot adquirir-se en format paquet turístic, operat per l’agència de viatges Bages Terra de Vins. n

redaccióManresa

Els propers mesos estan farcits d'activitats en el marc de l'any cultural

aJ MaNrESa

Responsables d'institucions i entitats implicats en l'oferta turística

aJ MaNrESa


ECONOMIA

El president de la patronal visita Mútuacat nnn El president de la patronal PIMEC, Josep Gonzàlez, en un vi-atge institucional a la Catalunya Central, ha visitat la seu central de Mútuacat a Manresa. D’aquesta manera, la patronal ca-talana i la mutualitat de previsió social han compartit reflexions sobre el sector empresarial a les comarques del centre de Catalu-nya, així com també sobre el sec-tor de les assegurances de salut ètiques i compromeses. La visita va considerar-se profito-sa per ambdúes parts i amb ànims de continuar mantenint contac-tes. La comitiva de PIMEC esta-va encapçalada pel seu president, Josep Gonzàlez, i l’acompanya-ven Antoni Cariete, secretari ge-neral de la patronal, Esteve Pin-tó, president de PIMEC Catalunya Central, i Miquel Camps i Eduard Royo, del Comitè Executiu. D’altra banda, i en representació de Mútuacat, hi eren presents la presidenta de l’entitat manresa-na, Mercè Piñot, el director ge-neral de Mútuacat, Ricard Ma-cià, i el sotsdirector general, Sergi Macià . n

La segona planta de sal de Súria s’alçarà a les instal·lacions actualsnnn La segona planta de sal vacu-um que Iberpotash construirà a Súria es farà al costat de les instal-lacions actuals i no al polígon de la Pobla Sud, com estava previst al Pla director urbanístic (PDU) de l’ac-tivitat minera del Bages aprovat inicialment l’any 2016. Així ho va aprovar el 21 de març la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Cen-tral. La decisió arriba després de les al·legacions de l’Ajuntament de Súria i de la mateixa empresa mi-nera, que havien argumentat que al centre de producció hi havia es-pai suficient per a noves construc-cions. La Comissió ha aprovat un nou PDU després de les al·legacions que va rebre el del 2016 i en el qual també s’incorpora el sector miner de Cardona.Segons ha explicat el director gene-ral d’Ordenació del Territori i Urba-nisme, Agustí Serra, s’ha “desesti-mat” la Pobla Sud en constatar que la construcció de la planta a les no-ves instal·lacions “era tècnicament viable” i que, alhora, alçar-la al cos-tat permetrà “reduir el consum de

nou sòl i compartir processos”. Se-gons la subdirectora d’Urbanisme, Rosa Vilella, un altre dels canvis que incorpora el nou PDU és que només preveu la construcció d’una segona planta i no d’una tercera i una quarta, tal com s’incloïa en la primera de les versions. Vilella ha explicat que les analítiques ambi-entals han posat de manifest que en els processos de tractament de

redaccióManresa

sal “es perd més del que es pensava, fins a un 60 %”, cosa que faria que no fos necessària una nova instal-lació. A més, ha afegit, la voluntat de l’empresa és ampliar les instal-lacions amb una nova planta de sal “més química” que no reque-reix tanta infraestructura com la de la sal vacuum.El nou PDU manté la prioritat de la restauració dels runams salins de

La factoria situada a l'antiga colònica de Cal Riera, a Puig-reig, disposa d'una nau de 10.000 metres quadrats de tres nivells

Filats Gonfaus opta per especialitzar-se per competir en el mercat europeu

L'empresa familiar Filats Gonfaus , situada a Cal Riera, terme municipal de Puig-reig, al Berguedà, és

un exemple d’adaptació al mercat del sector tèxtil. Converteixen cotó en fil a través d’un procés mecanit-zat i tecnològicament avançat però amb especialitzacions que perme-ten que Gonfaus s’hagi fet un lloc en el rànquing d’empreses de filats. Treballen per a clients catalans pe-rò també exporten a Europa.La maquinària no funciona les 24 hores. Hi ha una plantilla fixa de 35 treballadors, que s’amplia segons les necessitats i que produeix en 4 torns de 6 hores ininterromputs.Eudald Gonfaus és la tercera gene-ració dels Gonfaus que es dediquen al tèxtil però la segona si ens refe-rim als Filats Gonfaus de Cal Rie-ra, fundada per Joan Gonfaus pare de l’Eudald.

redaccióManresa

La major part de la producció de Filats Gonfaus és per encàrrec de clients que aporten el cotó, tot i que també treballen en altres línies ex-portadores.Els nous temps comporten noves tendències. I Filats Gonfaus apos-ta per l’especialització.

En el sentor hi ha força competèn-cia i una de les formes de ser solvent és crear un producte propi, espe-cialitzar-se.La indústria de la filatura consu-meix molta energia. A Gonfaus , a part de la generació hidràulica d’energia , aprofitant el salt d’aigua

del Llobregat que rega les arrels de la factoria, cada any fan inversions per millorar l’eficiència energètica i reduir-ne el consum.De cara al futur es preveu continu-ar apostant per l’eficiència energè-tica, malgrat que opcions com les plaques fotovoltaiques no s’hi pu-

guin incorporar perquè la fàbrica és un edifici protegit.L’empresa Filats Gonfaus ocupa una nau de 10.000 metres quadrats dividits en tres plantes, dues de les quals es dediquen a fabricació i una a magatzem i produeix 4.000 kilos al dia. n

FILATs GOnFAUs

Cardona, Sallent i de Súria. Així, condiciona l’increment de la pro-ducció a l’existència d’aigua sufi-cient per restaurar els dipòsits de la Terrera Vella (Cardona), la Bot-josa i el Cogulló (Sallent). Aquesta retirada prevista de l’activitat a Sa-llent i a Balsareny a partir del 2020 fa que calgui estudiar els nous usos per als sòls que fins ara acollien ac-tivitats mineres. n

CCMa

Els integrants de la Comissió d'urbanisme durant la reunió celebrada el 21 de març passat

CaNal TarONJa

Imatge del procés productiu de Filats Gonfaus Eudald Gonfaus, actual gerent de Filats Gonfaus


ECONOMIA

Formació gratuïta per a joves que vulguin treballarredaccióManresa

nnn La Cambra de Comerç de Man-resa ofereix un curs de formació gratuït per a joves que vulguin de-dicar-se professionalment al sec-tor de l’hostaleria, un àmbit amb una forta demanda de professio-nals qualificats. Per donar resposta a les necessi-tats d’aquest sector al territori, la Cambra ha programat aquest curs que constarà d’un total de 155 hores en les quals els participants apren-dran els conceptes i habilitats bà-sics per treballar en aquest sector, com treball en equip, atenció al cli-ent, comunicació, etc.La proposta forma part del Progra-ma integral de qualificació i ocu-pació (PICE), mitjançant el qual la Cambra ofereix formació gratuï-ta per a joves menors de 30 anys d’acord amb les necessitats del tei-xit empresarial del territori, amb l’objectiu d’afavorir la inserció la-boral d’aquests joves. Les persones que s’apuntin a aquest curs gau-

diran, a més, d’una beca de 93 eu-ros i formaran part d’una borsa de treball que s’oferirà a les empreses que necessitin contractar personal. Des de la Cambra també s’ofereixen ajuts econòmics per a les empreses que contractin joves formats dins del programa PICE.El curs es farà del 25 d’abril al 8 de

juny a les oficines de la Cambra de Comerç de Manresa a l’edifici de Can Jorba. L’horari serà de dilluns a divendres de 9 del matí a 13 h del migdia. Per a més informació, es pot contactar amb la Cambra al telèfon 93 872 42 22 o per correu electrònic a [email protected]. n

30 plus ofereix ajuts a les empreses per contractar aturats

nnn El programa 30 plus és una iniciativa innovadora en matèria d’ocupació que consisteix a donar resposta a les necessitats de per-sonal de les empreses, preferent-ment del Bages, mitjançant ajuts a la contractació de persones en situació d’atur de 30 anys o més i empadronades a la comarca.Els beneficis que ofereix el pro-grama 30 plus a les empreses són: una subvenció de fins a 707,70 €/mes per un mínim de sis mesos i un màxim de nou mesos de con-tractació; fer el reclutament i la selecció per competències de per-sones adequades al lloc de treball sense cap cost; dissenyar, execu-tar i fer el seguiment d’una forma-ció adaptada al lloc de treball re-querit per l’empresa i finançada pel programa.A més a més, també es duu a ter-me assessorament i suport per a la tramitació d’ajuts a la contracta-ció vinculats a aquest programa.

Les contractacions es podran dur a terme fins a l’1 d’agost del 2018.Aquesta iniciativa està finançada pel SOC i pel Servei Públic d’Ocu-pació Estatal del Ministeri d’Ocu-pació i Seguretat Social i gestio-nada pel CIO de l’Ajuntament de Manresa.L’actual convocatòria 2017-2018 engloba diferents sectors profes-sionals, entre els quals hi ha la in-dústria, el comerç, l’hostaleria, el transport i l’emmagatzematge, els serveis de neteja i la construcció, entre d’altres que poden ser va-lorats. n

redaccióManresa

La 23a edició del Fòrum Econòmic de la Catalunya Central va tenir un reconeixement per empresaris traspassats els darrers anys

El Fòrum Econòmic presenta Mediapro com un projecte català d’èxit global

El dijous 15 de març es va celebrar el 23è Fòrum Econòmic de la Catalu-nya Central al pavelló del

Bàsquet Manresa amb una parti-cipació de més de dues-centes per-sones del món econòmic i empre-sarial, que van conèixer per part del seu fundador, Jaume Roures, una de les empreses de referèn-cia a escala mundial, Mediapro. Amb l’objectiu d’arribar a tothom i no tancar-se a res, Mediapro, que va néixer fa 24 anys, ha passat a te-nir 6.503 treballadors arreu de tot el món i 47 seus a 29 països diferents. La seva facturació l’últim any ha estat de 1.670 milions d’euros i té una projecció de futur ascendent.Els seus orígens eren desenvolupar la feina que havien après treballant a TV3 i en el món de motociclisme a Dorna i avui en dia disposen de l’última tecnologia. Amb més de 60 unitats mòbils i la utilització de 19 satèl·lits, fan que la producció arri-bi a tot el món. Produeixen contin-

redaccióManresa

guts a més de 250 canals.Roures va destacar que l’èxit de l’empresa ha estat la diversifica-ció, no s’han posat barreres dient que no a res i han arribat a una po-sició de lideratge. No només s’han especialitzat en un sector, sinó que s’han obert a totes les possibilitats. Mediapro disposa del plató de te-

levisió més gran d’Espanya, de 2.000 m² i situat al voltant de Barce-lona, i més de 300.000 m² d’instal-lacions tècniques a tot el món. Tots els programes de televisió de gran format estan gravats a Catalunya.En el transcurs de l’esdeveniment es va fer un reconeixement a una empresa del territori innovadora;

en aquest cas, l’empresa guardona-da va ser UVE Solucions. Una em-presa jove, amb 53 persones, on la mitjana d’edat són els 29 anys i el 95 % són titulats. UVE Solutions ofereix a les companyies distri-buïdores un model basat en una plataforma única on a través de la intel·ligència artificial poden op-

timitzar els processos, tenir les dades de manera immediata i per tant prendre decisions estratègi-ques que els puguin fer augmentar les vendes. També es va presentar el projecte de territori el Centre de Formació Pràctica, que dona servei a les empreses metal·lúrgiques de la Catalunya Central. n

Jaume Roures en el moment de la seva ponència

FòRUM ECOnòMIC

ARXIU

Més de 200 persones van assistir a l'acte i sopar que es va fer al Congost


ECONOMIA

PrOGraMaCiÓ CANAL TARONJA · La tele que ens uneixHORA DILLuNS DIMARTS DIMECRES DIJOuS DIVENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00Anem per feina

Planeta Animal Barcelonautes Planeta Animal Primer Pla

12.30 Targeta Taronja Aula Taronja L’altra cara Teló de fons

13.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

13.30

14.00 Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central Al dia Catalunya Central

14.30 L’altra cara Targeta Taronja Obert 24h L’altra cara Fem Territori


15.30De tot i més

Planeta Animal Procés creatiu Teló de fons Ba - Ba

16.00Gabinet de Crisi Cap i casal Gabinet de Crisi De tot i més

16.30 Obert 24h


17.30 Volta i volta Sallent Notícies Teló de fons Aula Taronja Obert 24h

18.00 Planeta Animal Planeta Animal Aula Taronja Gaudeix la festaAnem per feina

18.30 Kastanya.cat Barcelonautes L’altra cara Ba - Ba

19.00Connecticat Connecticat Connecticat Connecticat Connecticat

19.30

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

20.30 Targeta Taronja L’altra cara Planeta Animal Obert 24hDe tot i més

21.00 Sallent Notícies Obert 24h Torna-la a tocar Sam Fem Territori


22.00 Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

23.00 Targeta TaronjaGabinet de Crisi Cap i Casal Gabinet de Crisi Anem per feina

23.30 Sallent Notícies


Segueix-nos també a: www.canaltaronja.cat · Facebook @taronja.cat · Twitter @CanalTaronja

El finançament en préstecs de CaixaBank creix un 10 %

redaccióManresa

nnn CaixaBank ha incrementat un 10 % el finançament en préstecs al consum a clients particulars de la Catalunya Central durant el 2017.L’entitat financera ha aprovat la concessió de noves operacions de finançament al consum a clients particulars de la Catalunya Cen-tral per valor de 77 milions d’euros durant el 2017.Aquesta xifra, que representa un

creixement de 6,8 milions d’eu-ros, es tradueix en un increment del 10 % respecte del mateix perí-ode de l’any anterior.La majoria d’aquestes operacions creditícies s’han destinat a l’adqui-sició de productes de consum com vehicles i equipaments informà-tics, entre d’altres, i a la realització de petites inversions com les refor-mes a la llar.Des de la Direcció Territorial de CaixaBank a Catalunya es mos-tren esperançats que es mantin-

gui aquesta inèrcia positiva en la concessió del crèdit que permeti seguir impulsant el creixement del consum i la inversió a la Catalunya Central.Els nous serveis i productes es-pecífics impulsats per la xarxa d’oficines i banca digital de Cai-xaBank han contribuït al creixe-ment d’aquesta activitat. Aquest canvi en la gestió i les eines, que en la majoria dels casos no reque-reix documentació, ha ajudat a l’au-ge d’aquests préstecs. n

CaixaBank concedeix 75 ME a les empreses de la Catalunya Central durant el 2017

Caixabank ha concedit crèdits per valor de 75 milions d’euros a les em-preses de la Catalunya Central du-rant el 2017. aquesta xifra represen-ta un increment d’un 16% respecte al mateix període de l’exercici ante-rior. aquests préstecs, adreçats a petites, mitjanes i grans empreses de les comarques del bages, Osona i berguedà, s’han destinat principal-ment a inversions per al creixement dels seus negocis. a més d’aquests préstecs, Caixabank ofereix a les empreses diverses línies de finan-çament especialitzat, com factoring, confirming o renting, per garantir tant les necessitats de circulant com les inversions a llarg termini.

Durant l’any 2017 s’han formalitzat noves operacions de finançament del circulant a les empreses del ba-ges, Osona i berguedà per valor de 129 milions d’euros, xifra un 27% superior a les operacions tancades durant el 2016.aquestes xifres confirmen, segons el director territorial de Caixabank a Catalunya, Jaume Masana, que la inversió empresarial és un dels principals motors de l’acceleració del creixement global. Masana as-segura que l’activitat exportadora i la internacionalització de les em-preses de la zona està sent decisiva en la recuperació de l’economia de la Catalunya Central. n


ECONOMIA

Catalunya consumeix un 5 % d’aigua reciclada, deu cops més que la mitjana europea

nnn Actualment, un 5 per cent de l’aigua que es consumeix a Cata-lunya és reciclada, molt per sobre de la mitjana europea, que és del 0,5 per cent. Segons els experts, el potencial de reutilització al conti-nent és de 6.000 milions de metres cúbics anuals, xifra que equival a deu vegades el que consumeix Ca-talunya en un any. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), això són 30 milions de me-tres cúbics anuals. Així ho explica Xavier Martínez, responsable de Tecnologia de l’Ai-gua del centre tecnològic Eurecat-CTM (membre de Tecnio), que em-fatitza que “abans d’una dècada, l’aigua reciclada serà una font prin-cipal, com ho és ara la que prové d’un riu o d’un aqüífer”. Martínez creu que l’aigua reciclada és “una solució necessària”, especialment per al sud d’Europa, que té un “cli-ma propens a l’escassetat hídrica”.Concretament, l’Agència Catalana

de l’Aigua preveu arribar al 30 per cent de reutilització de l’aigua en els propers anys. A banda, les xi-fres de la mateixa ACA en el global de Catalunya mostren que la gran majoria d’aquesta aigua reciclada (79 %) correspon a usos ambien-tals, és a dir, no disminueix estric-tament el consum global de fonts convencionals. En aquest sentit, Eurecat-CTM ha participat, en els darrers anys, en dos grans projectes d’economia circular que tenen com a finalitat demostrar la viabilitat de diferents tecnologies i estratègies per a la re-utilització de l’aigua per a diferents usos mitjançant recerca aplicada i la utilització de diversos demos-tradors i plantes pilot arreu del ter-ritori.Miquel Rovira, director de la Unitat de Sostenibilitat d’Eurecat, expli-ca que les tecnologies de regenera-ció i reutilització d’aigua són “un dels puntals de l’economia circu-lar, que fa servir la tecnologia per minimitzar l’impacte de l’activitat econòmica sobre el medi ambient

redaccióManresa

i la societat”. “A casa nostra l’aigua és un bé especialment escàs, i no podem entendre l’aposta per la in-novació si aquesta no és sosteni-ble”, conclou.

Liderant la reutilització d’aigua a Europa

El projecte Demoware, liderat des d’Eurecat-CTM per a10 països, ha desenvolupat tecnologia de reci-clatge d’aigua que s’ha provat en

emplaçaments de tot Europa, entre els quals n’hi ha quatre de catalans.D’una banda, el projecte ha tre-ballat amb l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament del Port de la Selva per abastir la xarxa pota-ble del municipi amb aigua reuti-litzada, i ha aconseguit que fins a un 15 per cent del consum domès-tic d’aquesta població de la Costa Brava, que pateix problemes esta-cionals de subministrament, sigui d’aigua reciclada.També en l’àmbit urbà, Eurecat-CTM ha col·laborat amb Aigües de Sabadell per millorar la distribució de l’aigua reciclada procedent de la depuradora municipal per a la ne-teja dels carrers, el rec de camps de golf i els sanitaris del Polígon Saba-dell Parc Empresarial. En el camp industrial, ha treballat amb la plan-ta petroquímica de Dow Chemical a Tarragona, dins el projecte euro-peu REWATCH, per reduir el con-sum d’aigua de xarxa, aconseguint que un 40 per cent dels recursos hí-drics utilitzats a les instal·lacions siguin reciclats.

Aquesta iniciativa se centra en l’àmbit industrial i té com a fina-litat el tractament d’aigües del sec-tor petroquímic “per aconseguir unes característiques físiques, qu-ímiques i microbiològiques espe-cífiques”, detalla Martínez.La reutilització d’aigua també té aplicacions en l’àmbit agrícola i ra-mader, amb derivades en el sec-tor energètic. En col·laboració amb l’empresa txeca ASIO i la Universi-tat suïssa FHNW, tècnics d’Eure-cat-CTM han construït una plan-ta pilot per tractar el sèrum làctic que es genera en l’elaboració dels formatges, i que és aigua en un 90 per cent, per separar-ne el líquid del biogàs, i fer servir aquest úl-tim per a una eventual generació d’energia. En aquest cas, l’equip segueix treballant a la planta de Dow Chemical a Tarragona, amb tecnologies avançades de depura-ció in situ, amb la finalitat de “re-duir l’impacte ambiental de la in-dústria petroquímica mitjançant l’estalvi d’aigua”, especifica l’expert d’Eurecat-CTM. n

Eurecat-CTM lidera diversos projectes de recerca i demostradors arreu d’Europa per reutilitzar aigua residual domèstica, urbana, agrícola i industrial


MOTOR/ESPORTS

Gaudir del bàsquetal Congost

a falta d'un possible miracle l'iCl Manresa no accedirà di-rectament a la lliga aCb com a primer classificat de la lliga regular, una posició que sem-bla reservada al breogan, mal-grat que no pugui dir blat fins que ho tingui al sac i ben lligat.Per tant, tot apunta al fet que al Manresa li toquen play-off. i el Manresa ha de partir com a favorit per guanyar les elimi-natòries. Però favoritisme no és sinònim de facilitat.

Play-off, una bona oportunitat

a Manresa ja hem vist aquesta mateixa temporada que amb un Congost ple i donant suport in-condicional, la pista manresana es pot convertir en inexpugna-ble. Els play-off seran una opor-tunitat extraordinària per gau-dir del bàsquet, per gaudir de l'equip representatiu de la ciu-tat i de tornar a mostrar l'orgull Manresa. Si en les poques jor-nades que queden per acabar la lliga regular l'iCl aconsegueix el miracle, celebrem-ho. Si toca jugar play-off gaudim-lo. i tant de bo acabem la temporada re-tornant a l'aCb. n

BÀSQUEEEET!PATAXOOOOF...

El nou Toyota Land Cruiser 180D VX es manté fidel a la tradició que l’ha fet llegenda

nnn El Land Cruiser es manté fidel a la tradició des de 67 anys amb un èxit sense precedents, ja que es ven en més de 190 països, i és la refe-rència dels models 4x4 tant en TT com en els seus pick-up, per la re-sistència, fiabilitat i qualitat de re-alització en cada generació. La no-va gamma 2018 del Land Cruiser es va presentar juntament amb la de Hilux, que es configura en dues versions destinades a professionals i dues més a particulars, amb el Hi-lux VXL i Hilux Limited.Exteriorment, creix 6 cm i renova els para-xocs, la graella amb unes grans obertures entre les làmines i els fars de boira integrats en un frontal més modern que abans. També canvien els pilots poste-riors, el marc i l’embellidor de la matrícula, així com l’oferta de les llantes.

Joan vidalManresa

També és novetat el Toyota Safety Sense, que funciona mitjançant una càmera i un radar d’ones mil-limètriques que inclou totes les aju-des electròniques a la conducció i de seguretat més avançades.Per dins, el quadre d’instrumen-tació s’ha redissenyat per complet per integrar una gran pantalla tàc-til de 8 polzades, situada en la con-sola central, que permet seleccio-nar el sistema multimèdia Toyota Touch 2 & GO amb navegador, a més d’una altra multifunció a co-lor de 4,2” per a la instrumentació controlada mitjançant els coman-daments del volant.Continuen les carrosseries de tres i cinc portes de 4,39 i 4,56 metres de llargada, respectivament, amb els acabats NX i GX destinats a flotes professionals i els VX, VXL i Limi-ted per a clients particulars. Preus: des de 36.050 fins a 66.400 euros.Mecànicament, només hi ha un motor disponible, el 2.9 D-4D de

177 cavalls, un prodigi en progres-sivitat a l’hora d’entregar la potèn-cia, disponible amb una caixa de

Cilindrada: 2.755 cc / Potència: 177 CV / Pes: 2.250 kg / Tracció: total / Accelera-ció 0 a 100 km/h: 12,1 segons / Consum mitjà: 7,4 l/100 km / Preu: 44.600 euros.

JOaN viDal. MOTOr & GOlF

canvis manual de sis velocitats i transmissió automàtica de sis marxes. M’encanta aquest motor.

Sempre es mostra contundent si se li demana un plus de potència addicional, sobretot en munta-nya i en situacions complicades. En aquest terreny el Land Cruiser és imbatible. La tracció sempre és a les quatre rodes, amb un repartiment inicial 40:60, i la possibilitat de seleccionar entre una marxa llarga o reductora. Però ara les grans aptituds off-road han millorat encara més gràcies a la possibilitat d’escollir entre dues variants de diferencial posterior, obert o el nou diferencial de llisca-ment limitat LSD tipus Torsen, que, juntament amb el sistema Multi-terrain Select System (MTS) que ofereix cinc modes d’ús en funció de la superfície per on circulem, va-ria la resposta de l’accelerador, dels frens i del control de tracció. Brutal. Per acabar-ho d’arrodonir, el sis-tema de visió de 360 graus: darre-re, panoràmica, de rotació frontal i sota el vehicle. n

El Gimnàstic de Manresa seguirà a la Divisió d'Honor juvenil

nnn El Gimnàstic de Manresa juga-rà una temporada més a la Divisió d'Honor juvenil de futbol després de la victòria, in extremis, dels manre-sans davant la Damm. L'eufòria que es vivia al Gimnàstic Parc després d'un partit remuntat i jugat sota la pluja, era desfermada.Tothom sabia que el partit davant la Damm podia ser clau. La victò-ria donava, de partida, la salvació virtual dels escapolats i en funció dels resultats podia donar la mate-màtica. I així va ser, però no sense patiment. Va ser la Damm qui es va avançar a la primera part del partit.

El 0-1 feia que els nervis s'instal-lessin al Gimnàstic Parc per a l'equip local.A la segona part no es podia perdo-nar. S'havia d'aconseguir l'empat i,

Carles JódarManresa

com a mínim, puntuar i el Gimnàs-tic de Manresa va aconseguir el seu objectiu.Tot i els intents dels manresans per trencar l'empat al marcador i acon-

seguir una victòria balsàmica el gol no arribava. Però el Gimnàstic de Manresa no es va resignar i ja en temps de des-compte el Gimnàstic de Manresa va aconseguir el gol de la victòria. Ja se sabien els resultats favorables als manresans. L'eufòria es va apoderar del Gim-nàstic Parc, dels jugadors de Divisió d'Honor juvenil, dels seus tècnics i dels aficionats que van fer costat a l'equip sota la pluja. La temporada passada pujar a la Divisió d'Honor va ser una fita històrica. Enguany, mantenir-se a falta de dues jornades per al final de tem-porada, és una altra fita que també quedarà marcada per a la història. n

PETONS!El waterpolo femení del Minorisa par-ticiparà en la propera fase del cam-pionat d'Espanya d'aquest esport. aquesta és la fita que han aconseguit les jugadores entrenades per Àngel Peiron que després d'una tempora-da extraordinària. També petons per a Carla Fargas, campiona estatal com a seleccionadora catalana de waterpolo.

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

ABRAÇADES! A LES PENES... ...PuNyALADES! al club de gimnàstica EGiba per haver portat fins a Manresa el campionat de Catalunya de gimnàstica artística feme-nina. és un plaer poder gaudir de campi-onats esportius de nivell a casa nostra. a més a més les activitats esportives ex-traordinàries són generadores d'activitat econòmica a la ciutat i aquest és un as-pecte que també cal tenir-lo en compte.

la pena que fa veure com un jove espec-tador escup un àrbitre per disconformi-tat amb la seva actuació.Cap error en l'apreciació, disconformitat en el criteri i fins i tot mal plantejament arbitral mereixen una falta de respecte cap a la persona.afortunadament no es veu gaire a la nos-tra ciutat. Tolerància zero.

les que rep el Centre d'Esports Manre-sa al Congost. N'ha perdut cinc partits. així i tot, és segon classificat pels seus extraordinaris resultats lluny del seu terreny de joc. Ja no es pot fallar més a camp propi per poder pujar a terce-ra divisió. Els jugadors i cos tècnic ho saben. El fantasma del Congsot viu al cap i cal foragitar-lo.

GIMnÀsTIC MAnREsA


ENTRETENIMENT

HoròscopDhanna astròloga

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HoriTZoNTals: 1. Tan audibles com els apara-tosos sorolls del fracàs / 2. Per festejar amb la sirena és un pèl massa bèstia. De l’audició que culminarà la robòtica / 3. De tot una mica. Ésser massa inert per ser dibuixat. De bot una altra mi-ca / 4. D’això a Mallorca en fan sopa. Responent a la crida de re-cular / 5. Instruments amb aires de superioritat. Amics de l’Or-xata de Temporada / 6. Símp-tomes de gonorrea. Perfumada al gust del monjo / 7. Endavant com temps enrere. En èpoques bíbliques es va fer d’or / 8. Regió orgànica de tirada idíl·lica. Cap de corda per escapçar la costa / 9. Enmig de la foscor. Estranyes regles, les que formen les canals rostes i pedregoses. Terminació de primera / 10. Compartiment ocupant bona part del castell. Van deixar Rússia a punt de roig / 11. La nacional. Endurit per so-bre d’una fornada. I la social / 12. Cregué sense fe. I estalviaré sense diner / 13. Aquell temps que el planeta era com un parc. El francès el tracta de ximple, allà en mig de la carretera.

VErTicals: 1. Per als geòlegs és l’equivalent d’un prestatge. Canyes que van amunt, com les de la Jonquera / 2. Condicionant. De la mirada que observa el dogma amb un som-riure. Un tastet de bullabessa / 3. Un cristall tallat així deu tenir tres gònades. Aspersions rajant per sota / 4. Fama d’actriu fres-ca com una rosa. Un país sencer sorgit d’un riu de color negre / 5. Lletra de mena. Combat a cop de bat afilat. Dòlar excarcerat / 6. Si fa l’ofici amb amor encara es gua-nyarà un bolero. Van transmetre als anglesos el vici de fumar / 7. Un i gràcies. Inventar per sortir a la publicitat. Un i cinc i un, i de res / 8. Doctrina filosòfica que deixa molta iniciativa a la veïna. Racial tal com cal / 9. Escric aid, sem i yna. Adherit a Sant Cugat, i no pas per solidaritat / 10. Instal·lades a la vida social. Escomesa organit-zada en forma de tos / 11. El sí de les dames. Altar suplent?: no, desinfectant per la pell. Romania sense cap mirament / 12. S’abat sobre els dijous perquè descansin una mica. El fill danès que va tenir en Von Trier.

MoTs ENcrEUaTs, per Pau Vidal

UrGÈNciEsTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HospiTalsSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50sErVEisInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00TE

lÈFo

Ns

D’iN

TErÈ

s

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04És bon moment per posar més amor a tot el que estigui relacionat amb el tema financer: compravendes, evitar fer despeses extres, sobretot per a ca-pritxos vostres. Aneu amb compte.TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Estareu molt contents amb l’aspec-te sentimental, tant les persones que teniu parella com les persones que estigueu soles, ja que estareu molt il·lusionats i enamorats.BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06Tot el que tingui a veure amb estudis, ja siguin curts o llargs, es veurà incre-mentat, cosa que vol dir que és bon moment per començar a fer plans per al futur.CRANC - 22 / 06 - 22 / 07No estaria de més que comencéssim a fer neteja de coses que no servei-xen de res dintre de casa; d’aquesta manera les vostres energies faran un canvi molt favorable..LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08Heu de confiar més en la vostra intu-ïció i no escoltar persones de dins la vostra feina que l’únic que faran serà crear enemics i confusions.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09És moment d’agafar-vos uns dies de descans, ja siguin unes minivacan-ces o, per què no, un cap de setma-na. Lògicament, no anireu sols, sinó amb la vostra parella.BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10La vostra feina millorarà i les per-sones d’aquest signe que no tenen feina tindran una molt bona setma-na per començar a moure’s i buscar coses noves.ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11Pot ser que estigueu una mica angoi-xats perquè algunes coses de dins de la família les voleu canviar una mica. És convenient que dialogueu més i deixeu les coses més clares.SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12Els esports a l’aire lliure, l’exercici i la natura us ajudaran que el vostre cos es mantingui fort i us sentiu molt millor amb vosaltres mateixos, cui-deu-vos més.CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01El desplaçament d’un lloc a l’altre marcarà unes setmanes molt favo-rables, principalment relacionades amb la vostra feina. Cobrareu uns di-ners de dies enrere.AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02Heu de ser més positius, no pensar tant en bestieses i no donar tantes voltes a les coses que no tenen tan-ta importància com la que vosaltres els doneu.PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03Visites, festes d’aniversari i uns dies per passar-ho molt bé: aquesta serà una part important que farà que es-tigueu contents i que veieu les coses d’una altra manera.


Carles Alfred Gasòliba és CONTRAPORTADA com a ...Economista, polític i consultor

“Tenir una bona base industrial és un actiu sòlid”

L’ENTREVISTA

GCT Plus ha convidat l’economista, polític i consultor Carles Al-fred Gasòliba al Fò-

rum Empresarial d’Olot. Gasòli-ba ha estat diputat al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i també senador. Ha escrit diversos llibres sobre Europa i ha estat president del CIDOB, el Barcelona Centre for International Affairs. Abans que participi al col·loqui amb una vin-tena d’empresaris, l’entrevistem per al Freqüència.

Quin és el moment econòmic que viu el país?El país està en un moment eco-nòmic bo perquè s’han recupe-rat els nivells d’abans de la crisi. El nivell d’exportacions és molt bo, hem tingut una expansió molt interessant en empreses tecnolò-giques que demostren ser com-petitives a escala internacional. El nivell de consum i d’inversió també s’ha recuperat. Per tant, el moment és bo. Som en un marc de conjuntura europea i internacional, aquest any 2018 i el que ve, el 2019, que també in-dica que serà bo. Per tant, els nos-tres àmbits d’exportacions seran fonamentals i el turisme estran-ger també és fonamental per a la nostra economia i la seva dinà-mica. Això mostra que estem en un moment bo.

Quins són els punts forts i febles perquè Catalunya agafi el tren d’aquest moment bo que vostè indica?Els punts forts són els que marca la innovació tecnològica. Nosal-tres tenim els clústers, que són agrupacions bones d’empreses competitives en sectors com la biomedicina, el tractament de la informació o el desenvolupament i digitalització en molts processos empresarials i industrials. L’economia catalana ha mostrat una molt bona capacitat de des-envolupar el seu sector industri-al. S’ha demostrat que tenir una bona base industrial és un actiu sòlid. Pel que fa a la part negativa, en primer lloc hi tenim el deute. Les economies a escala interna-

cional i al nostre nivell estan sota una amenaça, que és com tornar el deute. Estem molt endeutats. A escala de l’Estat espanyol, si esti-guéssim un any només produint però sense poder menjar ni gastar, aconseguiríem pagar el deute. El 100 % del que produïm en un any és el deute que tenim.

Moltes vegades es parla del deute públic però no del deute privat.El deute públic és el 100 % però el privat el supera. No és un fenomen exclusiu de les nostres economi-es. Estem vivint en taxes d’interès molt baixes de facilitats creditíci-es afavorides per la política dels bancs centrals, el central euro-peu i l’americà. Tothom sap que això es comença-rà a restringir, que les taxes d’inte-rès començaran a incrementar-se i això vol dir que els diners co-mençaran a ser cars. Per tant, les facultats que ara te-nim per invertir o consumir, no és que no les tinguem però se’ns faran molt difícils. I això se supera sent més competitius i la base està en la innovació, l’evolució cap al món digital i anar cercant nivells d’excel·lència.

Amb aquest deute, vol dir que, per a moltes empreses, hi ha

Jordi Cuadras

una recuperació amb les mans lligades?Evidentment, per a les empreses i per al sector públic. Si aquest úl-tim ha de començar a tornar molt deute, vol dir que hi ha menys in-versió pública, que hi ha més limi-tacions per produir o per promou-re inversió productiva. És un tema important, però també en tenim un altre que és que el panorama polític presenta més aspectes fos-cos que l’econòmic.

Vostè que ha sigut eurodiputat, quina és l’Europa que s’imagina o desitja per als propers anys?El que desitjo és a la utopia, la que m’imagino i voldria és que, com a mínim, es fessin els pas-sos per consolidar el que per ara ja està fet. Després de la gran recessió, és ve-ritat que gràcies a la política que ha dut a terme el Banc Central Europeu s’ha evitat el desastre. Com he dit, l’economia europea s’ha recuperat i està en un bon moment, les previsions són que aquest any i el proper continuarà creixent i això és el resultat d’una política molt encertada per part del Banc Central Europeu. Això ha comportat una sèrie d’ac-tuacions en paral·lel que han estat molt positives com, per exemple,

la creació del fons europeu d’es-tabilitat, que és el que ha permès posar diners per evitar que s’en-fonsés el sistema financer.

La recepta per a la solució és més unió política i unió bancària?La recepta és acabar la unió ban-cària. Hi ha una gran discussió perquè falten dos elements, que són que tots els dipòsits bancaris estiguin garantits, no pels bancs centrals dels estats membres de la zona euro, sinó per un fons eu-ropeu. I el segon element, al qual els alemanys es neguen, és que es pugui emetre deute a escala in-ternacional amb garantia euro-pea, que això no existeix. Hi ha acords però no hi ha la pos-sibilitat que vostè o jo comprem bons del tresor de la Unió Euro-pea. Si hi hagués aquest acord perquè pogués haver-hi un tre-sor europeu, un ministeri d’hi-senda europeu que pogués eme-tre deute, la UE és prou forta per tenir molt crèdit obert en el món i, per tant, la possibilitat d’obtenir fluxos de finançament per a pro-jectes europeus molt més potents dels que hi ha ara. Després, hi ha un altre aspec-te que es diu unió fiscal, que vol dir que aquesta disciplina per no endeutar-se més que ara és una

disciplina compartida entre els estats. Això vol dir que hi hagi un minis-teri d’economia, una autoritat eu-ropea, que sigui la que realment porti els comptes de la UE, apro-pant-se al model dels Estats Units. Un model federal en el qual les ga-ranties del món econòmic, fiscal i pressupostari les dona un govern central com passa amb el govern federal dels Estats Units que Eu-ropa no té. Per tant, cal acabar la unió bancària, fer la unió fiscal i finalment aconseguir la unió po-lítica per arribar a un estat fede-ral europeu.

Vostè va ser fins al 2016 presi-dent del Centre d’Afers Inter-nacionals de Barcelona. Quin és l’estat de la projecció inter-nacional de Barcelona després de l’atemptat terrorista del 17 d’agost i per la inestabilitat po-lítica dels darrers mesos?Afortunadament, l’atemptat ter-rorista no ha influït en un retro-cés de l’economia ni de l’activi-tat de Barcelona. Això, que és un cop duríssim i gravíssim, i des del punt de vista humà ens toca pro-fundament, no ha arribat a afec-tar l’activitat. Els atemptats més recents, per exemple, els més antics a Londres i Madrid, els més recents a París i a Niça, s’ha demostrat que aques-tes societats es recuperen del cop. Una altra cosa és l’aspecte polí-tic, la inestabilitat política exis-tent causa inquietud en la presa de decisions, sobretot en les de-cisions d’inversió a mitjà termini. És un dels elements que hauria de portar a recuperar l’estabilitat política a Catalunya. Hi ha alguns elements en el turisme o en el sec-tor immobiliari que indiquen que la situació política ha influït ne-gativament. Però sobre això jo diria que les bases són molt sòlides. Un cop su-perada una situació que incideix negativament però que esperem que sigui tan curta com sigui pos-sible, un cop superada tant a es-cala de l’economia de Barcelona com de la catalana, la capacitat de recuperació és molt ràpida. Tot i la preocupació, la confiança en el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona i també de Catalunya continua sent molt destacada. n

Economista, polític i consultor PÀGINA 28 FREQÜÈNCIA · GOLDEN DAWN GIRLS auditori Plana de...

Documents

Transcript of Economista, polític i consultor PÀGINA 28 FREQÜÈNCIA · GOLDEN DAWN GIRLS auditori Plana de...