Economista i polític PÀGINA 28 FREQÜÈNCIA€¦ · lliurada al carter reial ens om· ple...

DEL 7 aL 20 DE DEsEmbrE DE 2017 l NÚmErO 298 l 15.000 EXEmPLars

FREQÜÈNCIALa Creu Roja serà els Reis per a més de 500 famílies

Com cada any per aquestes dates, Creu Roja de Manresa posa en marxa la campanya de Reis per a famílies necessitades. En aquesta ocasió s'ha

revisat el sistema i s'ha optat per situar totes les joguines donades -que han de ser noves i no bèl·liques- en uns prestatges tipus supermercat

perquè els pares puguin confeccionar el seu propi lot deReis que lliuraran als seus infants d'acord amb les seves preferències. Ho expliquem

CrEu rOja maNrEsa

EL REPORTATGE

Brusel·les, capital per excel·lència en els viatges d'aquest pontPÀGINES CENTRALS

MANRESA

Els arquitectesproposen soterrar les vies i fer un gran parc verdPÀGINA 6

BAGES

Bages Impuls aplega 160persones ala Nit del TurismePÀGINA 12

MANRESA

El surienc Garcia premiat pel seu Campionat del Món d'enduro PÀGINA 26

SOCIETAT

Manresa acull aquest desembrel'arribada de80 nous refugiats PÀGINA 16

a les pàgines dedicades a activitats solidàries. També entrevistem la regidora d'Acció Social. PÀGINES 3 i 4

Entrevista a Ramón TamamesEconomista i polític

PÀGINA 28

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 7 aL 20 DE DEsEmbrE DE 2017

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialFrQ

pilar goñi

Tots hem estat infants. Tots hem esperat amb fal·lera aquell matí del 6 de ge·

ner quan després d’una nit an·goixant en la qual ens ha cos·tat aclucar els ulls esperem els regals de Ses Majestats Els Reis d’Orient. Aquella parada de pa·quets, paper, coloraines i la sor·presa de contemplar el got d’ai·gua buit i les menges consumides és la confirmació que han passat per casa i veure que ens deixen els obsequis demanats a la carta lliurada al carter reial ens om·ple d’emoció.Però no totes les cases són iguals i, a vegades, els Reis d’Orient ne·cessiten una ajuda per arribar a aquestes llars i, per això, te·nen uns àngels molt especials, la Creu Roja. En aquest cas, la de Manresa, que cada any té una relació molt estreta amb Melcior, Gaspar i Baltasar.Per això, és tan important que siguem solidaris i col·laboradors perquè tots els nens i nenes pu·guin tenir una joguina nova que no sigui bèl·lica, que sigui ins·tructiva, que sigui la que, de ben segur, han somniat milers d’in·fants. Aquí al Bages ho tenim clar i ens posem a les ordres d’aquests aju·dants tan especials, solidaris i participatius perquè totes les il·lusions d’una nit de gener es fa·cin realitat.

AGENDA del 7 al 20 de desembre

jOGuINEs PEr a TOTHOm

LA MALEïDA C-55

Continuen els accidents

El trànsit a la C-55 continua creixent malgrat

les mitjanes i els descomptes de l’autopista.

a l'altura de manresa, la intensitat mitjana

diària de vehicles es va situar

el 2016 per sobre de 38.500 .

L’artesenc Carles morell guanya el 22è Premi

de poesia màrius Torres amb Disponibilitat.

joan Garcia del muro rep el 34è Premi

d’assaig josep Vallverdú amb l’obra

Good bye, veritat.

L’ajuntament de manresa impulsa una

campanya per augmentar el reciclatge de

residus orgànics. La campanya consisteix

en diferents anuncis protagonitzats

per persones de la ciutat.

La 4a Nit del Turisme del bages va premiar

els 30 anys de l’Escola d’Hoteleria joviat. La

festa que anualment organitza bages

Impuls es va celebrar a món sant

benet.

GENT DEL TERRITORI

Enhorabona, artesenc!

MéS RECICLATGE

Pensant en el futur!

ENHORABONA, JOvIAT

Fent cuina i turisme

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

DES

EMBR

E 20

17

DIrECCIÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • COrrECCIÓ LINGÜÍsTICa: Mariona Barrera • PubLICITaT: Tere Solé • COOrDINaCIÓ: Òscar Bolancell • EmPrEsa EDITOra: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

Discos d’Or coronen la seva fructífera carrera, que van saber homenatjar amb el seu àlbum 10 anys, publicat el passat 2015, i que ha suposat un punt i a part.

DISSABTE 16 Marató solidària de contessala Petita. Teatre Kursaal

de 17 a 21 h

DIUMENGE 17 Coneix l’Anella verda

de Manresa fent marxa nòrdica - Sol i Aire i Torre

Santa Caterinasortida 9 h. Fàbrica dels PanyosCaminada de marxa nòrdica per

l’anella VerdaVine a conèixer l’anella Verda

de manresa a través de les caminades de marxa nòrdica.

The River Troupe Gospel Sallent

Kursaal - sala gran - 18 h The river Troupe Gospel, un cor nascut l’any 2010 de la

Coral La Troupe del riu, està format actualment per més de 60 cantaires amb una dimensió intercomarcal amb cantants de sallent, Cabrianes, balsareny,

avinyó, manresa, sant joan de Vilatorrada, sant Fruitós

de bages, berga, Navàs, sant salvador de Guardiola, artés i barcelona, i l’acompanyament

musical de la banda TrTG. una sacsejada musical i vital que

no us deixarà indiferents.

DIJOUS 7 Renda bàsica

(Free lunch society)auditori Plana de l’Om

de 20 a 22 h Direcció: Christian Tod. Durada: 90 min. Nacionalitat: alemanya, 2017. renda bàsica garantida, sí o no? una pel·lícula sorprenent i reflexiva sobre una idea radical,

que es troba de nou al cim de l’agenda social.

DISSABTE 9 Fira del Tió de Solsona

Plaça major Canal Taronja i La Xarxa de Televisions Locals faran el

programa 1món.cat en directe de 16 a 18h des de la Fira

amb entrevistes, reportatges i connexions per la comarca. Presentat per Laura alcalde,

sergi Lladó i Núria rius.

DIUMENGE 10 El ciudadano ilustre

auditori Plana de l’Om.De 18.30 a 21 h

Daniel mantovani és un premi Nobel de literatura argentí

que viu a barcelona des de fa dècades.

Les seves novel·les es caracteritzen perquè retraten

amb cruesa la vida del seu petit poble. un dia arriba una carta que el convida a rebre la distinció de Ciutadà Il·lustre i

sorprenentment decideix tornar al poble.

Muñeca de porcelanaTeatre Kursaal - sala Gran - 18 h

El poder de la política, l’economia i els mitjans de comunicació són els

temes centrals d’aquesta obra.amb muñeca de porcellana, s’estrena al Teatre Kursaal el

popular actor josé sacristán, que protagonitza l’obra, juntament

amb javier Godino.

DIMARTS 12Club de lectura de literatura

infantil i juvenilsala de Tallers de la biblioteca del

Casino, passeig Pere III, 29de 18.15 a 20 h

DIJOUS 14 A father's will

auditori Plana de l’Om de 20 a 22 h

Després de viure als Estats units com a immigrant durant els

últims quinze anys, l’azat vola fins al poble de la seva família, al

Kirguizistan. El seu pare, el murat, va morir fa un any als Estats units

i la seva última voluntat era la de tornar els diners que havia

demanat als seus veïns del poble.

DIvENDRES 15 Els Amics de les Arts

Kursaal - sala Gran - 21 h Els amics de les arts no són

uns nouvinguts, onze anys de trajectòria musical, tres àlbums

d’estudi i diverses edicions especials, els avalen. Importants

premis de la indústria i tres

DEL 7 aL 20 DE DEsEmbrE DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

La Creu Roja muntarà un supermercat perquè els pares triïn les seves joguines

“Nosaltres no hem de substituir els pares i mares en la seva funció de triar les joguines per als seus fills, han de ser ells. Nosaltres hi posem els recursos"

Francesc serratManresa

L'any passat es van bene·ficiar de la campanya de joguines que organitza la Creu Roja de Manresa un

total de 507 infants.En la campanya de joguines per a famílies necessitades, la Creu Roja fa les funcions d’entitat mediadora, recollint les joguines que els ciuta·dans els fan arribar i així possibi·liten que arribin a les famílies que no tenen recursos per proveir de joguines els seus fills. Aquest any s’ha volgut introduir una novetat important amb l’objectiu que els pares i mares disposin d’un privile·gi similar al de les famílies amb re·cursos: poder triar les joguines més adients per als seus propis fills. Per això un cop recollides les joguines i, d’haver contrastat que reuneixen les condicions que s’exigeixen, com són que sigui material nou i no bèl·lic, entre altres requeriments, s’ex·posaran en un símil de supermer·cat perquè els destinataris triïn. I és que perquè sigui una aportació voluntària no s’ha de menystenir la dignitat dels receptors. Si per a nosaltres volem una joguina nova, igualment l’hem de proporcionar nova de trinca a aquell que no té recursos. Miquel Riera, president de Creu Roja Manresa.

Un any més arriba la campanya de les joguines de la Creu Roja. En què consisteix?La campanya de joguines s’emmar·ca dins el projecte la Joguina edu·cativa. Aquest projecte consisteix, per una banda, a sensibilitzar la po·blació sobre la importància que els infants juguin i que juguin amb jo·guines adequades a l’edat i al nivell de desenvolupament. Així com que les joguines siguin no bèl·liques, no sexistes i millor si són cooperati·ves. I per l’altra, a garantir que els infants tinguin una joguina, espe·cialment per Nadal.

Quin és l’objectiu de la novetat d’enguany de crear un supermer-cat perquè els pares puguin triar?Per una banda, la idea és evitar l’assistencialisme que comporta fer tots els paquets i que la família esdevé una pura receptora de l’aju·da. Pensem que nosaltres no hem de substituir els pares i mares en la seva funció i que, per tant, són les famílies les que han d’escollir

el regal dels infants (com fan totes les famílies que tenen recursos eco·nòmics per fer·ho). D’aquesta ma·nera, la Creu Roja posa els recursos materials aconseguits amb la cam·panya, però és la família que té un paper proactiu a l’hora de preparar el regal. Això fa que el regal pugui ser més encertat amb els gustos de cada infant, ja que és la família qui més els coneix. Per una altra ban·da, evitem que un infant rebi una joguina duplicada dos anys seguits, ja que nosaltres no tenim la capaci·tat de saber què hem regalat a cada infant cada any. I finalment, digni·ficar les ajudes cada vegada més.

Què han de fer les famílies que vulguin aportar joguines a la campanya? Es poden portat joguines noves fí·sicament a la Creu Roja a Manresa o fer una aportació econòmica en què s’especifiqui que siguin per a la campanya de joguines. També es pot participar a les activitats o als punts de recollida que s’anuncia·ran a www.lajoguinaeducativa.org.

Quantes se’n van recollir l’any passat i quants infants van be-neficiar? Se’n van beneficiar 507 infants.

Campanya de recollida de roba d’abric

Coincidint amb les properes fes-tes, la Creu Roja fa alguna altra campanya solidària? Tot just vam fer fa unes setmanes

la campanya de recollida de pro·ductes d’higiene i, actualment, te·nim oberta la campanya de reco·llida de mantes, sacs de dormir i jaquetes d’abric.

I ara que ve l’hivern, canvia la de-manda d’ajut de les famílies ne-cessitades a la Creu Roja? Les necessitats van molt més vin·culades a com fer front a la duresa de l’hivern: estufes, mantes...

Com s’afronta el problema dels sense llar? Des de la Creu Roja fem l’activitat d’acollir totes les persones sen·se llar que ho requereixin i reubi·car·los en pisos.

Com és que diferencieu els sense sostre dels sense llar i com definiu els uns i els altres?

Manresa aporta 30.000 quilos al

gran recapteDivendres i dissabte passat també a manresa grans cadenes i esta-bliments van col·labvorar amb el banc dels aliments que organitza-va un any més el gran recapte. se-gons dades provisionals s'hauria obtingut uns 30.000 quilos d'ali-ments, xifra similar a la de l'any passat. En aquesta ocasió entre el bages i el moianès hi van pren-dre part400 voluntaris i es van establir 47 punts de recollida.n

CrEu rOja maNrEsa

Un any més, la Creu Roja ha posat en marxa la campanya de recollida de joguines, però enguany canvia el sistema

Sense sostre és que literalment dorm al carrer sense cap sostre (bancs, voreres...), dins els sense llar incloem totes les persones que dormen en infrahabitatges (garat·ges, barraques...).

Quina resposta teniu per cada un d’aquests casos? Depèn de cada cas. No hi ha du·es situacions iguals, com no hi ha dues persones iguals. Uns 300 vo·luntaris.

Què cal i què s’ha de fer per ser-ne?Cal tenir ganes de ser útil i ajudar els altres i alguna disponibilitat concreta. S’ha de concertar cita amb la tècni·ca de voluntariat i emplenar la do·cumentació necessària com a sol·licitant d’informació de voluntariat

i escollir un projecte d’interès per fer el voluntariat.

Quines són les seves tasques? Les tasques variaran segons el pro·jecte i àmbit que sigui d’interès per a la persona, però en principi el vo·luntari s’encarrega de dur a terme el projecte al qual està compromès de principi a fi (gestió de la documenta·ció, atenció directa a la persona usu·ària, seguiment i avaluació del pro·jecte amb suport constant del tècnic). El paper del soci és diferent. Què cal fer per ser-ne i quina és l’apor-tació què cal fer?El paper del soci respecte al vo·luntariat és diferent, ja que l’apor·tació d’un és de temps, i de l’altre, en el cas de socis, és una aportació econòmica. Gràcies als 5.492 socis podem donar resposta a les grans necessitats generades per la con·juntura actual, l’any 2016, a l’àrea d’influència de la Creu Roja a Man·resa es va poder atendre un total de 4.096 persones beneficiàries dels nostres programes i fer un total de 12.585 intervencions.

Què es fa amb els diners dels so-cis? Es destinen a necessitats del territori o hi ha programes més universals?El detall del destí per cada 100 € d’aportació és el següent: infàn·cia en dificultat social (38,87); lluita contra la pobresa i inclusió social (26,79); refugiats i estrangers (1,34); gent gran i amb discapacitat (12,32); ocupació i col·lectius vulnerables (3,12); prevenció, socors, emergèn·cies i salvament (9,34); cooperació internacional (0,14); voluntariat i formació (7,61), i altres col·lectius (0,48). n

Les joguines estaran concentrades en una espècie de supermercat

CrEu rOja maNrEsa


EL TEMA DEL DIA

Serveis Socials insisteix en la campanya "Tens veïns al costat? Fes costat als veïns"

El perfil de les persones necessitades continua sent el de persones que viuen en una situació d'infrahabitatge i manca de recursos

Aquest dissabte, torna la rejoguina

un any més, el dissabte 9 de desembre s’organitza el mercat de la rejo-guina a la plaça de sant Domènec. La Comunitat de sant Egidi de manresa recull joguines usades per a la campanya solidària de la rejoguina que duu a terme cada any per Nadal. Es podien portar a l’Escola de la Pau de la balconada, fins a finals de no-vembre. Dissabte passat es va fer el reciclatge de les joguines, operació oberta a tots els infants que hi vulguin participar. I aquest dissabte 9 de desembre hi haurà el mercat de la rejoguina a sant Domènec. La recap-tació es destinarà a projectes solidaris. n

Càritas Manresa inicia una campanya per reforçar la seva base social en la seva lluita

contra l'empobrimentCàritas arxiprestal manresa posa en marxa una campanya dirigida a tota la ciutadania per reforçar la ba-se social i augmentar el compromís de col·laboradors amb els projectes de lluita contra la desigualtat social i per erradicar la pobresa. a través d’aquesta informació facili-tada per l'entitat a FrEQ, s’assenya-la: “Les diferents Càritas d’arreu de la diòcesi de Vic inicien la campanya ‘sigues part de la solució contra la pobresa. Fes-te de Càritas!’, que ca-da dia, i ara a les portes del Nadal, vol interpel·lar les persones sobre la necessitat de ser part activa en la lluita contra l’empobriment, en què Càritas actua cada dia amb més de cent projectes d’acció social”.La campanya vol conscienciar la mateixa comunitat cristiana i la po-blació en general sobre la neces-sitat d’implicar-se en la lluita con-tra la desigualtat i cercar recursos econòmics i persones voluntàries per participar en projectes i ser-veis. Es convida a fer-se volunta-ri en els projectes que actualment s’estan desenvolupant en el terri-tori, en diversos camps com l’aco-llida, l’educació, la família, la inser-ció sociolaboral, l’habitatge... a la Diòcesis actualment hi ha una xar-xa de prop d’un miler de volunta-ris. També es convida a implicar-se en l’autogestió econòmica de Cà-ritas fent-se soci o fent una apor-tació econòmica. un fullet explica

de manera sintètica tots els camps d’actuació de la institució i com s’hi pot col·laborar. Per col·laborar, fer-se soci o fer un donatiu es pot fer al web www.caritasbisbatvic.cat/manresa/Per fer visible aquesta campanya, Càritas Diocesana de Vic ha activat diferents iniciatives. una seran les tradicionals captes a les diferents esglésies que es fan els dies previs a Nadal. una altra acció és la venda de “Cors solidaris”. són uns petits cors de xocolata que es venen en les diferents Càritas i establiments col·laboradors. Els donatius per la seva compra ajuden al sosteniment dels diversos projectes. aquesta ini-ciativa la va iniciar fa uns anys Càri-tas arxiprestal de Vic i ara s’amplia a Càritas arxiprestal de manresa i Càritas arxiprestal anoia segarra.El compromís de la societat amb Càritas també s’ha volgut visualit-zar amb uns vídeos breus. On per-sones del territori mostren el seu suport a l’acció i als objectius de Càritas. En aquesta primera edició hi participen Natxo Tarrés (músic), Eva soto (dissenyadora de moda), joan Valentí (actor), Pilarín bayés (dibuixant) i Laura Orgué (atleta). aquests es podran veure als webs de les diferents Càritas i a les xar-xes socials i s’oferiran als mitjans de comunicació del territori que es-tiguin interessats a col·laborar amb la campanya. n

Àngels Santolaria, regido·ra d’Acció Social i Coo·peració de l’Ajuntament de Manresa, ens posa al

dia sobre el paper del seu Depar·tament en l’ajut a les necessitats derivades de la pobresa i que es plantegen ara a l’hivern.

Quines són les principals actu-acions d’Acció Social davant els problemes de pobresa energètica que s’accentuen ara amb el fred?Es fan les mateixes actuacions que durant l’any: fem informes per evi·tar els talls de subministrament, tramitem ajudes econòmiques comprar gas butà, i també altres tipus d’ajudes econòmiques i ser·veis habituals a les persones que ho necessiten. Estem en contacte amb la Policia Local, com és habitual també, i ens comuniquen qualsevol incidèn·cia que hi pugui haver, també les


relacionades amb les baixes tem·peratures. En cas que es decretin alertes especials per fred, avisem a les persones usuàries del servei de teleassistència (un total de 1.600) i els avisem de les mesures que cal prendre.

Totes les companyies energèti-ques s’avenen a col·laborar amb els Serveis Socials o només algu-nes? I si és així, s’aconsella als usuaris triar-les com a proveï-dores?Totes hi col·laboren, no es reco·mana cap companyia en concret.

Davant la campanya de Nadal, quines iniciatives fa l’Ajunta-ment de cara a famílies neces-sitades?Considerem que el conjunt de ser·veis i actuacions de Serveis Soci·als és molt complet, abraça els di·versos tipus de problemàtiques i, per tant, no acostumem a fer cam·panyes pel fet que sigui Nadal. El nostre servei és integral i funcio·

na els 365 dies de l’any. El que sí que farem aquests dies són casals als centres oberts i al Casal de Jo·ves La Kampana. Igualment, tor·narem a editar els fulletons de la campanya “Tens veïns al costat? Fes costat als veïns”, que es faran arribar el mes de desembre a les farmàcies, associacions de veïns i serveis municipals. Des de Serveis Socials, tenim convenis amb enti·tats i institucions, que es fan càrrec d’algunes de les prestacions que són competència de l’Ajuntament (com el servei d’atenció domicili·ària, etc.). Lògicament, doncs, do·nem suport tècnic i econòmic a les activitats que es porten a terme des de les entitats.

Ha canviat el perfil de necessi-tats aquest hivern amb relació als anteriors?No. El perfil habitual és el de per·sones que viuen en una situació d’infrahabitatge i/o amb manca d’ingressos per assumir les des·peses dels subministraments. n

arXIu


PUBLICITAT


MANRESA

Noves actuacions per poder millorar l'espai urbàredaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Manresa va engegar el 20 de novembre al carrer Font del Gat la darrera fase del pla de xoc de l’espai urbà previst per al 2017 amb un paquet d’actuaci·ons destinat a deu punts de la ciutat amb l’objectiu de millorar espais de voreres o destinats bàsicament als vianants. L’àmbit d’actuació afecta·rà una superfície total de 2.171,11 m2 amb la finalitat d’optimitzar·ne la funcionalitat i resoldre’n l’estat ac·tual de degradació. El pressupost d’execució és de 187.269,11 euros i té una durada prevista d’unes set setmanes.Amb aquestes treballs es dóna con·tinuïtat a les diverses actuacions fetes i programades d’acord amb els resultats i les recomanacions de l’auditoria de l’espai urbà im·pulsada des de l’Ajuntament de Manresa. Cal recordar que, en to·tal, en aquests treballs més prio·ritaris previstos dins aquest 2017 s’hi ha invertit un milió d’euros de pressupost.Els 10 punts en què s’actuarà a par·tir d’ara són: Abat Oliba (169,50 m²); Font del Gat (662,10 m²); Font dels

Capellans (381,98 m²); Martí Pol (24,16 m²); Mas d’en Roca (23,38 m²); passeig Pere III (9,60 m²); Puigterr à (326,46 m²); Sant Jordi (325,94 m²); Santa Clara (195,09 m²), i Vilador·dis (52,90 m²).Quatre de les actuacions se centren en la millora dels paviments mal·mesos a conseqüència dels arbres, tres corresponen a actuacions de guals de vianants i les tres restants se centren en la millora de la pavi·mentació de determinants espais, ja sigui per la seva inexistència o perquè la pavimentació existent ha esdevingut obsoleta. Ateses les característiques de les intervenci·

ons, les que suposen la renovació de la pavimentació es preveu fer·les mantenint el tipus de paviment existent.En el cas del passeig Sant Jordi de la Balconada, malgrat que s’hi subs·tituirà l’arbrat existent, als nous arbres s’hi col·locarà una barrera d’arrels per tal d’evitar que tornin a malmetre el paviment.En la resta d’arbrat, que la proposta preveu mantenir, cal dur a terme el sanejament de les arrels que han motivat la reparació del paviment de l’entorn de l’escocell i també es preveu col·locar·hi una barrera d’arrels.n

Proposen fer un túnel per soterrar les vies i fer-hi un gran parc

nnn El Col·legi d’Arquitectes de Manresa proposa soterrar les vi·es del tren de Renfe i fer un gran parc a la llera del Cardener. Tras·lladaria l’estació del Nord a la zona del Congost com preveu el POUM i mantindria l’edifici actual per a serveis, i hi faria arribar un tramvia per enllaçar amb la nova estació.Amb l’objectiu de promoure el de·bat ciutadà i qui sap si algun com·promís d’alguna Administració per tal d’estudiar·ho seriosament, la delegació Bages·Berguedà del Col·legi d’Arquitectes proposa un projecte agosarat perquè Manre·sa recuperi l’entorn del Cardener com a espai verd. La proposta passa per suprimir la barrera física de les platges de vi·es actuals, amb el trasllat de la no·va estació de Renfe prevista al Nou Congost i que possibilita la recon·versió de l’estació actual, que deixa una sola via de connexió a manera de tramvia entres les dues estaci·

ons. Es tracta de promoure el de·bat i veure les possibilitats que hi ha per generar aquest parc a amb·dues bandes del riu. La proposta segueix el concepte de recuperació dels cursos fluvials, les vies blaves i es podria dotar de continguts d’oci, culturals i de restauració. Ho han explicat aquest dilluns els arquitec·tes, Enric Masana, Claudina Relat i Joan Ribera.El projecte és tècnicament viable, segons els arquitectes manresans, i econòmicament el túnel tindria un cost d’uns 18 milions d’euros. A més, el parc fluvial resultant re·lliga el patrimoni industrial de la Fàbrica Blanca, la Vermella i la dels Polvorers, l’antiga estació de Renfe, cosa que genera un conjunt d’equi·paments públics o privats articu·lats entre ells.Els arquitectes diuen que cal re·cuperar el riu, actiu patrimonial, i obrir la ciutat cap a les activitats que es generin al seu voltant, om·plint el parc fluvial de continguts i activitats per fer·lo tan atractiu o més que l’actual Parc de l’Agulla. n

redaccióManresa

El pla de xoc preveu millores a la Font dels Capellans

aj maNrEsa

L’Ajuntament i la Cova signen un conveni de col·laboració cultural

nnn L’Ajuntament de Manresa i l’entitat Cova de Sant Ignasi · Man·resa Fundació Privada van signar un acord de col·laboració adreçat a la realització d’activitats de pro·moció i difusió del Centre d’Espi·ritualitat i del Camí Ignasià.D’acord amb aquest conveni, l’Ajuntament de Manresa ator·ga una subvenció de 8.800 euros perquè l’entitat Cova de Sant Igna·si promogui l’adequació i la con·servació dels edificis històrics del Santuari i de la Casa d’Espiritua·litat, així com la promoció del Ca·mí Ignasià.

Enguany, la Fundació té previst fer diferents activitats de difusió del Camí Ignasià, ruta de pelegrinat·ge cultural i espiritual que recrea el camí que sant Ignasi va recór·rer l’any 1522 des de Loiola fins a Manresa.Així mateix, amb aquest acord, l’Ajuntament es compromet a do·nar suport tècnic a la Fundació en l’organització de les activitats, ai·xí com a la recerca de finançament davant les diferents administraci·ons públiques o empreses privades; i a fer difusió general de les activi·tats de la Fundació i de la Cova de Sant Ignasi, en general, com a ele·ments del patrimoni històric i cul·tural de primer ordre de la ciutat. n

redaccióManresa

Imatge de la signatura del conveni a l'Ajuntament de Manresa

aj maNrEsa

Una aula multisensorial per a nens de 0 a 12 anys

redaccióManresa

nnn Els nens d’entre 0 a 12 anys amb dificultats neurològiques del Ba·ges, del Berguedà i del Moianès te·nen, a partir del mes passat, una aula multisensorial. Un espai amb diversos materials on, a través de l’aproximació terapèutica i no di·rectiva, es dóna via lliure a l’expe·

riència sensorial dels més petits. L’equipament s’ha instal·lat a la llar d’infants Bressolvent, ubicada al polígon industrial de Bufalvent de Manresa, i la poden utilitzar tots els nens usuaris de l’escola bressol du·rant les hores lectives. Fora d’aquí, la regidora de Serveis Socials, Mer·cè Rosich, ha explicat que es faran uns horaris de dilluns a dissabte per tal que altres infants la puguin

fer servir en hores no lectives. En aquest cas, l’aula estarà dirigida per personal d’Ampans. Aquesta és la tercera aula multi·sensorial d’un total de tretze que s’obriran en els pròxims dies a la demarcació de Barcelona. En el cas de Manresa, l’espai donarà servei als infants del Bages, del Berguedà i del Moianès. La nova aula multi·sensorial de Manresa va inaugu·rar·se a la llar d’infants Bressolvent, una escola bressol municipal que es va obrir ara fa cinc anys al polí·gon industrial Bufalvent per donar resposta a la demanda dels treba·lladors del polígon, però que dóna servei a tota la ciutat. A causa de la poca demanda dels pares per dur els fills a l’aula de P0, el centre ha decidit aprofitar l’espai de lactants per tal de crear una aula d’estimu·lació multisensorial per a nens que cursen Infantil i Primària. La ini·ciativa, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona, vol ser un espai de tractament terapèutic per a nens amb dificultats o amb afectacions neurològiques. n

L'equipament s'ha instal·lat a la llar d'infants Bressolvent

ND - EsTEFANIA EsCOlÀ


PUBLICITAT


MANRESAMor l'activista social Pepita Subirana, als 77 anys d'edat

nnnUn problema respiratori va ser la causa de la mort de l'activista so·cial manresana Pepita Subirana i Badia.El funeral es va oficiar dis·sabte a l'església de la Sagrada Fa·mília. Pepita Subirana va destacar pel seu activisme, la seva vincula·ció a la residència d'avis de la Sagra·da Família i dper l'impuls a l'ateneu La Vinyeta. Va treballar d'auxiliar d'infermeria i va estar relacionada al món veïnal a més de moltes altres activitats socials i culturals.L'any 2016 va rebre el Premi del Consell de la Gent Gran.n

Comencen les obres per millorar els espais d’accés al camp de futbol

nnn L’Ajuntament de Manresa ha iniciat els treballs d’adequació dels espais d’accés del camp de futbol del Congost des de la carretera de Sant Joan, una actuació molt es·perada per les entitats esportives i que s’emmarca dins el pla de xoc de l’espai urbà previst per a l’any 2017, d’acord amb els resultats i les recomanacions de l’auditoria de l’espai urbà impulsada des de l’Ajuntament de Manresa.L’estadi de futbol és un dels equipa·ments esportius més utilitzats de la ciutat, amb més de 95.000 usos anu·als, la majoria dels quals del Cen·tre d’Esports Manresa, principal entitat usuària del camp.Amb motiu d’aquests treballs, que tenen una durada prevista de set setmanes i un pressupost de 82.644,83 euros, es prohibirà l’es·tacionament en l’àmbit objecte de millora (espai d’accés de la carrete·ra de Sant Joan al camp de futbol).

Es mantindran els itineraris de vi·anants d’accés al camp de futbol des de la carretera de Sant Joan i des de l’aparcament dels pavellons del Congost.El projecte preveu la nova ordena·ció d’aquest espai amb l’objectiu de racionalitzar·ne l’ús per part dels vehicles i millorar la comoditat dels recorreguts de vianants. La propos·ta preveu la pavimentació de l’espai comprès entre l’accés al camp de futbol des de la carretera de Sant Joan i la zona d’aparcament pavi·mentat que se situa al llarg d’aques·ta instal·lació esportiva i també la pavimentació d’un tram de vorera que connecta l’àmbit de l’actuació amb la vorera que prové del pont del Congost.Actualment, aquest àmbit es troba molt degradat i desordenat i no fa·cilita ni els recorreguts de vianants ni el pas de vehicles. Són uns espais sense pavimentar en els quals el trànsit constant de vehicles provo·ca l’aparició de sots on es formen bassals. Aquest trànsit també en·

redaccióManresa

S'ajorna l'aprovació del pressupost de Manresa 2018nnn El pressupost del 2018 no es podrà aprovar abans no finalitzi l’any per tal de facilitar el tanca·ment econòmic del 2017 i inclou·re un capítol destacat d’inversions de cara al nou exercici. L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ho ha avançat en una entrevista al Ca·nal Taronja quan se li demanava si havia decidit presentar·se de nou a les properes eleccions munici·pals. Junyent vincula la decisió a l’aprovació del nou pressupost i se·rà aleshores quan comunicarà al seu grup polític si té la intenció de repetir com a candidat a l’alcaldia de Manresa. Entre els motius que provoca l’endarreriment de l’apro·vació del pressupost hi ha la data del Ple de desembre que havia de tenir lloc el dia 21, però que, en co·incidir amb jornada electoral, s’ha hagut d’avançar al dilluns 18 de de·sembre. Aquest serà el darrer Ple de l’any. L’alcalde de Manresa vol que en el proper capítol de despeses i inversions hi figuri un pla d’actu·acions que fins ara no s’ha pogut desenvolupar, però sense margi·nar les assignacions d’atenció a les persones. No és aquesta la prime·ra vegada que no s’aprova el pres·supost en el darrer Ple de l’any. n

tra en contradicció amb els recor·reguts de vianants, que en aques·ta zona són intensos perquè és un dels accessos principals a l’àmbit del Congost i també correspon a l’inici de diferents recorreguts de l’Anella Verda.A l’àmbit que es pavimentarà es li·

mitarà l’ús per part dels vehicles, que en aquests moments es destina a aparcament incontrolat, en con·cret la que se situa a la zona arbra·da, atès que es correspon amb els recorreguts de vianants principals que es desenvolupen en aquest sec·tor. n

L'Ajuntament ha iniciat l'arranjament d'un espai molt degradat

aj maNrEsa

Campanya per fomentar el reciclatge de residus orgànics

nnn L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa una nova campa·nya de sensibilització per aconse·guir que la ciutat superi l’impàs que viu el conjunt de Catalunya pel que fa al reciclatge de matèria orgànica.Amb el lema “T’ho podem de dir de mil maneres”, la campanya impul·sada des de la Regidoria de Quali·tat Urbana consisteix en diversos anuncis originals protagonitzats per persones de la ciutat que, de maneres completament diferents, llancen un únic missatge clar i di·àfan: “separa l’orgànica”. Tot això amb l’objectiu d’augmen·tar el reciclatge de residus orgànics.

Aquesta campanya , impulsada per l'Ajuntament de Manresa, neix amb l’objectiu de millorar les dades de recollida dels residus d’orgànica per revertir el fet que el 60 % dels ciutadans no ho fa.L’inici de la iniciativa parteix de les dades que corroboren que en els darrers anys s’ha produït un estan·cament en la recollida selectiva. L’any 2016, la recollida dels residus municipals a Manresa s’ha tancat amb un 39,69 % de residus recollits selectivament respecte del total de residus. Tot i estar lleugerament per sobre de la mitjana a Catalunya, aquesta dada queda molt lluny de l’objec·tiu fixat per l’Agència de Residus de Catalunya. n

redaccióManresa

Ampans i Caprabo obren el primer súper conjunt a Manresa

nnn Ampans i Caprabo obren el primer supermercat de Catalunya íntegrament gestionat per perso·nes amb discapacitat. El nou su·permercat dóna feina a 10 persones amb discapacitat, es troba al carrer Barcelona número 72 de la ciutat de Manresa i té 278 m2 de superfí·cie comercial, i ven més de 4.000 productes. A l’acte d’inauguració hi va assistir l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el president d’Am·pans, Sebastià Catllà, el director ge·neral d’Ampans, Toni Espinal, i el

director general de Caprabo, Mar·tin Gandiaga. Aquest projecte d’in·novació social obre noves oportu·nitats per a la inclusió laboral de persones amb discapacitat i im·pulsa, a través del contacte directe amb el públic, la visibilitat en la so·cietat de la diversitat de capacitats i aptituds, actuant com a catalitza·dor per a futures obertures. En el su·permercat hi treballen 10 persones amb edats compromeses entre els 20 i els 50 anys; quatre estaran a les caixes i quatre com a reposadors. Les altres dues persones són el cap de la botiga i el segon responsable.n

redaccióManresa

L'alcalde amb responsables d'Ampans i de Caprabo

CaPrabO

Es presenta una nova campanya impulsada des de l'Ajuntament

aj maNrEsa


PUBLICITAT

Somni NadalencNavidecor és l’establiment català més gran, amb 1.400 m2, dedicat a l’ornamentació i als regals nadalencs

ja som al període en què es pot en·gegar a Catalunya la il·luminació ornamental nadalenca. Els carrers i els interiors de les cases aparei·

xen, des de l’inici de l’Advent i fins a fi·nal de Nadal, il·luminats amb tot tipus de llums. Quan comença el Nadal, arriba a casa teva… Navidecor. Un somni de Na·dal. Un somni que té un nom propi amb Navidecor.

Navidecor és l’establiment del món del Nadal. Situat a la carretera de Manresa a Berga, al carrer Moixeró, 44, al Polígon Ca·sanova de Sant Fruitós de Bages, trobaràs tots els regals originals per a aquestes fes·tes nadalenques. Un establiment on, no·més obrir la porta, et trobes immers en un món especial farcit de bon gust i de Nadal.En Romà ha preparat una botiga de dues plantes on, com a professionals del Nadal,

saben crear un ambient de colors en to·ta la gamma que aquest any està més de moda. Colors per guarnir els arbres, que es combinen harmoniosament amb ós·sos grandiosos, Trencanous de fusta de totes mides, cérvols enllumenats en l’ex·posició d’articles de decoració nadalenca més gran per veure i triar en més de 1.200 metres quadrats. Articles que van des de preus molt baixos fins a d’altres de més elevats. Però el més important que es vol destacar des de Navidecor és que no fa falta buscar els productes decoratius de preu més elevat: el que fa falta és tenir el detall suficient per posar·los als indrets més destacats de la casa. Regala’t un plaer per als sentits i sobretot per a la vista visi·tant Navidecor.

Una part força considerable està dedica·da a les figures de pessebre. Són de la fir·

ma Martino Landi, són figures que tenen tots els detalls. A més, pots trobar des del naixement, els Tres Reis i així passant pels pastors, el bestiar i tot un ampli ventall de personatges per completar, si l’espai t’ho permet, pots fer un gran pessebre. Ah! I no t’oblidis del caganer. També cal destacar la firma Oliver amb tot tipus de figures i escenes per emmarcar el Nadal, així com el pessebre dissenyat per la nino·taire Pilarín Bayés. La firma Lamax, que recrea tot el món dins una població amb tots els personatges, oficis, etc. La marca Possible Dreams de Pares Nadal, figures nadalenques de la casa Disney. Navide·cor comercialitza articles amb marques prestigioses i els penjolls per a arbres na·dalencs de vidre antic, sense oblidar la marca pròpia Navidecor. Tot tipus d’ar·bres nadalencs, tots respectuosos amb el medi ambient i la natura, també de fi·

bra òptica que ja porten incorporats els llums, figures il·luminades... i també el Nadal més català amb el tió. Si no saps que regalar, regala Navidecor perquè es poden fer regals molt originals. La fina·litat de Navidecor és que tothom en surti content, ja sigui amb la compra d’un ar·bre decorat o amb el més petit detall que faci feliç a qui vagi destinat.

I pel preu, tampoc cal patir, perquè a Na·videcor es pot trobar autènticament de tot i als preus de mercat, això sí, sempre pro·ductes de primera qualitat. No cal oblidar que per Nadal els infants són els protago·nistes i tot el que podem trobar en aquesta botiga està perfectament homologat i és de marques de prestigi. Un prestigi que pots trobar a qualsevol racó de l’establiment.Per a tu, Navidecor i ja ho tens tot per ce·lebrar les festes!

Pol. Ind. Casanova - C/ Moixeró, 44 - 08272 Sant Fruitós de Bages - Tel: 938 741 029 - www.navidecor.com


BAGES

Santpedor obté 7 places per a la residència d'avisredaccióManresa

nnn Santpedor ha obtingut 7 pla·ces públiques per a la residència municipal Can Jorba · l’Onada. La setmana que ve, les persones que ja eren a la llista d’espera de la resi·dència, amb un alt grau de depen·dència, en començaran a fer ús. Aquest és el resultat d’un llarg pro·cés en què l’Ajuntament demana·va disposar de més places públi·ques a Santpedor i que, finalment, ha culminat en el decret que es va aprovar fa unes setmanes i que co·mença ara a aplicar·se. Un decret que va signar la consellera de Ben·estar i Família, Dolors Bassa, just abans del seu empresonament. “És un fantàstic regal per a la re·sidència l’Onada i per a les seves famílies en el seu tercer aniversa·ri”, explica l’alcalde de Santpedor, Xavier Codina. Després d’anys, especialment intensos de demanar places pú·bliques per a la residència muni·cipal, finalment de les 14 places públiques assignades a la Catalu·

nya Central, 7 han anat a parar a la residència Can Jorba · l’Onada de Santpedor. Les gestions per ob·tenir places per a la residència es van encetar des d’abans fins i tot de l’obertura de la residència. Però, tal com explica la regidora d’Acció Social i Sanitat, el Bages no és una zona prioritària. En el darrer any,

les reunions mantingudes amb la consellera Bassa i el seu equip han donat fruits i ara les dues residèn·cies de Santpedor disposen de pla·ces públiques. Això implica que les 7 persones a qui la Generalitat concedeix una d’aquestes 7 places no han d’as·sumir el total del cost de la seva plaça, sinó que és de copagament, en funció del seu poder adquisi·tiu i del seu nivell de dependència. Actualment, hi ha tres modalitats de pagament per a una plaça en una residència per a gent gran: el pagament íntegre de la plaça per part de l’usuari i les seves famílies; el pagament amb una subvenció (el que es coneix com PEV, pres·tació econòmica vinculada), i el copagament de places públiques. Per accedir a un ajut o al sistema de copagament, cal demanar·ho i després d’una avaluació de cada cas és la Generalitat qui decideix a partir d’una valoració de la per·sona i d’acord amb el seu grau de dependència i poder adquisitiu si opta per una prestació econòmica o per una plaça pública. n

Sallent constitueix el nou Consell d’Infants per al 2018

redaccióManresa

nnn Els infants de Sallent prenen protagonisme i la possibilitat de veure com s’han dut a terme els seus projectes a través del Con·sell d’Infants, que es renova any rere any. El dissabte 25 de novembre al Sa·ló de Sessions de l’Ajuntament de Sallent, en un acte presidit per l’al·calde i la regidora d’Educació, va constituir·se el nou Consell format per 13 membres, 7 nens i 6 nenes.

El nou Consell va presentar·se en públic i alguns membres ja van avançar algun dels seus objectius: reivindicar més activitats per a ells i una sala on poder veure cinema.El Consell d’Infants de Sallent es va crear l’any 2006. Es tracta d’un projecte de participació adreçat a infants de Sallent i Cabrianes, d’en·tre 9 i 12 anys, que estan cursant 5è o 6è de Primària. Aquests infants són escollits de manera democrà·tica pels seus companys de classe. La seva legislatura dura dos anys i cada curs escolar es renova la mei·

tat dels membres.En l’acte es va projectar un vídeo en què es recollien les principals activitats del curs passat amb visi·tes a l’alberg de Manresa, al Consell Comarcal o fins i tot al Parlament, on van ser rebuts per Carme For·cadell. Alguns dels consellers que repeteixen destacaven aquesta vi·sita en el seu parlament.Els objectius del Consell d’Infants són: la participació dels infants com a col·lectiu amb veu i vot, dins de la vida del poble. La regidora as·senyala que cal tenir en compte el seu punt de vista, ja que observen fets que a vegades passen desaper·cebuts als adults.Durant l’acte l’alcalde va reconèixer la tasca del tècnic d’educació Ra·mon García i va donar la benvin·guda al seu relleu, Sílvia Canals. La regidora també estava agraïda per la feina i per l’empatia d’en Ramon amb els infants.Entre els objectius del Consell d’In·fants també hi ha el de conèixer els diferents punts de vista dels ciuta·dans del municipi, tenint molt en compte l’opinió dels més menuts, per tal de pensar i dissenyar una vila a la mida de tothom. n

Residència de l'Onada

LONaDa.COm

Una part del consell es renova mentre l'altra continua un curs més

aj saLLENT


PUBLICITAT

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF_freqüencia_pag.pdf 1 4/12/17 18:36


BAGESBages Impuls va reconèixer l'Escola d'Hoteleria Joviat en el seu trentè aniversari de dedicació a la formació docent

La Nit del Turisme del Bages aposta per les capacitats de la comarca i pel futurQUATRE HOTELS . Els 160 comensals van degustar plats dels xefs de món sant benet, abat Cisneros, mas de la sala i Parador de Cardona

160 persones vinculades amb el sector del turisme de la comarca del Bages van participar el dimarts

28 de novembre a la Nit del Turis·me, que enguany es va organitzar a Món Sant Benet. La iniciativa és de Bages Impuls, entitat que té com a missió principal la dinamització i la posada en valor d’aquest sector des de la perspectiva privada.

La festa comença als fogons, on els xefs dels establiments prepa·ren conjuntament el menú. En aquest cas, una crema de porros ecològics de l’hort de Sant Benet amb premsat de llamàntol, lluç mo·dernista cruixent amb salsa de sa·frà i verduretes, pintada de pagès farcida de porc Ral amb tòfona i pa·tata duquesa i, per postres, vitrall dolç del Monestir de Sant Benet.Abans es va oferir un aperitiu de·gustació a càrrec d’Embotits Mas, Oli Migjorn, Muntanyola (Funda·ció Ampans) i Forn de Cabrianes.Durant l’acte, es va fer un reconei·xement especial per a Jordi Vilaseca de l’Escola d’Hoteleria Joviat, que enguany arriba als 30 anys de vida, amb una projecció i un prestigi que van molts més enllà de la comarca del Bages.

Al sopar hi van assistir, entre altres autoritats, el president del Consell Comarcal del Bages, que ho és tam·bé de Bages Turisme, Agustí Co·mas, els alcaldes de Manresa i de Sant Fruitós de Bages, Valentí Ju·nyent i Joan Carles Batanés, la di·rectora dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupa·

redaccióManresa

ció de la Generalitat, Bàrbara Mi·noves , el president de la Cambra, Pere Casals, i representants d’ins·titucions polítiques i econòmiques.Per la seva banda, el diputat pro·vincial de Turisme, Miquel Forns, va destacar la bona entesa entre la iniciativa privada i les administra·cions per impulsar projectes com el turisme al Bages. Durant el so·par hi va haver diferents referèn·cies als reptes de turisme al Bages 2018, que, juntament amb el pla es·tratègic del turisme de la comarca, es presentarà en la tercera jornada Bages Impuls que s’ha programat per al dilluns 18 de desembre a Mas Urpina de Sant Salvador de Guardi·ola. La Nit del Turisme del Bages té un caràcter itinerant entre els qua·tre establiments que es responsa·bilitzen de la proposta gastronò·mica: Hotel Món Sant Benet, Hotel Abat Cisneros de Montserrat, Hotel Mas de la Sala i Hotel Parador de Cardona. n

Cuina de l'Escola d'Hoteleria de la JoviatEl diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Miquel Forns

CaTPrEss

CaTPrEss jOVIaT

Ignasi Sala (president de Bages Impuls), Josep vilaseca i Jordi vilaseca (Escola Joviat) en el lliurament del premi


L'ENTREVISTA

“Les fires es converteixen, sense cap dubte, en espais acceleradors de negoci”CONSTANTí SERRALLONGA. Director general de Fira de barcelona

GCT Plus organitza una nova edició del Fòrum Collserola a Sant Cugat del Vallès. Ha convidat

el director general de Fira de Barce·lona, Constantí Serrallonga, on hi pronunciarà una conferència amb el títol "Fira de Barcelona: reptes lo·cals, oportunitats globals". Nascuda el 1932, Fira de Barcelona és una de les entitats firals més di·nàmiques de tot Europa, amb més de 120 salons a l'any, i s'estima que cada any aporta a la ciutat 2.600 mi·lions d'euros.

Quin moment viu Barcelona?Viu un moment apassionant, si ens ho mirem des del punt de vista op·timista.Estan passant moltes coses en el pla polític però crec que en el pla eco·nòmic estem aguantant la situació i, des de Fira, estem sent capaços de mantenir un nivell d’activitat molt alt i, per tant, amb èxit.

jordi CuadrasManresa

Quins són els reptes locals i opor-tunitats globals que té la ciutat?El mercat firal és molt global. Fi·ra de Barcelona és entre les 10 fi·res d’Europa i això no és fàcil d’ha·ver·ho aconseguit. S’ha aconseguit amb l’esforç d’aquests últims anys i, per tant, això ens permet jugar la Champions del món de les fires i els congressos però no en tenim prou. Hem de seguir aquest camí. Tenim el repte local de ser un ins·trument de suport a les empreses, a la indústria, però sortir a l’exte·rior i afrontar el repte de la nova economia digital en un entorn molt global. Per tant, en aquest context tenim competència i hem de saber fer·nos el nostre espai de lideratge.

En aquesta mirada al futur, quins són els sectors estratègics de Fira de Barcelona?Tenim un conjunt de salons que són molt històrics i tenen molta tradi·ció. I aquí hi seguirem apostant fort. Ara bé, seguim treballant per avançar·nos al futur i desenvolupar noves fires que anticipin les noves

tendències que vindran. I aquí hi ha un tema molt important que és la indústria 4.0. Som ja dins d’una nova revolució industrial que im·pactarà molt a les empreses. I hem de posar a l’agenda de l’economia què vol dir la transformació digi·tal al sector de la construcció o de l’alimentació, per exemple, i què vol dir internet de les coses. Seguim treballant per anar una mica per endavant per posar a l’agenda les noves tendències de l’economia i

que les empreses ens puguin fer servir com a plataforma per sortir a l’exterior.

Aquestes noves tecnologies poden afectar el model firal tradicional, que és un espai de trobada físic?Als anys noranta es deia que Inter·net podria ser el final de les fires pe·rò avui és al revés: les fires són àgo·res, espais de trobada, en les quals un professional, amb quatre dies, pot fer la feina de sis mesos. Aca·

bem d'organitzar la Smart City Ex·po, per exemple i moltes empreses ens ho deien: portem un nivell de visitant que fa que amb quatre di·es de feina puguin tenir un accés a un conjunt d’empreses i clients potencials que d’altra manera no tindrien. Les fires es converteixen en espais acceleradors de negoci. A la Fira Alimentària de l’any pas·sat, per exemple, es van fer 11.000 reunions de treball. És cert que In·ternet és un canal nou que ha apa·regut però les fires ben organitza·des acaben sent motors de creació de negoci.

Està garantit que el Mobile seguei-xi a Barcelona?Si fem les coses ben fetes segur que sí. I fer les coses ben fetes vol dir que sigui un èxit i que puguem fer l’esde·veniment amb tranquil·litat. Tenim un contracte del 2018 al 2023 però, tot i així, ens prenem cada edició com un examen. Hi ha expositors i visitants que fan una gran inversió de temps i diners venint a Barcelona i esperen treure’n el màxim profit. n

CaNaL TarONja


EL REPORTATGELa decisió de treballar el dia de la Constitució per part de determinades persones que no volen celebrar el dia de la carta magna redueix a un pont de tres dies la setmana de la Puríssima. No obstant això, hi ha diverses combinacions i, fins i tot, qui s'agafa la setmana sencera.

El calendari exerceix mol·ta influència a l’hora de presentar el pont de la Constitució o el de la

Puríssima o tots dos com a pos·sibilitat d’aconseguir festa labo·ral i poder programar un viatge.Tradicionalment, aquestes dates eren l’estrena de la temporada d’esquí per als amants de l’esport blanc sempre que les condicions climatològiques i l’equipament de les estacions d’esquí ho per·metessin. Això ha anat variant amb l’escalfament del planeta i la reducció de l’hivern a mesos concrets, amb l’arribada tardana del fred. Aquest any, no obstant això, aquest fenomen pot ser que canviï. En plena tardor, van caure força nevades als Pirineus, abans del que s’esperava.

Destinacions segons el clima

Als esquiadors s’afegeixen els que busquen tot el contrari, zones cà·lides, i per això hi ha qui busca destins amb “més bon clima, com el Marroc o les Canàries”, segons explica el director de l’agència de viatges Caditravel, Jordi Puigar·

nau, que també destaca com a destinacions preferides “capitals europees on es fan els mercats na·dalencs més famosos”. Per la seva banda, Pere Masanés, director de l’agència Viatges Masanés, asse·nyala que la situació que travessa el país ha marcat una destinació amb moltes reserves i per raons no turístiques: Brussel·les.

Pont o doble pont?

La casualitat del calendari ha pro·piciat que la setmana de la Purís·sima hi hagi diferents possibili·tats de ponts. Fins i tot d’un pont doble, o el que col·loquialment es coneix com a “aquaducte”. La festa de la Constitució s’escau en dimecres i la Puríssima en diven·dres.Figuren com a dies feiners dilluns, dimarts i dijous.

El pont més factible i que més per·sones aprofitaran serà el de la Pu·ríssima, ja que permet fer festa tres dies seguits. Els que s’acu·llen a la festa laboral del dia de la Constitució, dimecres, comen·cen el doble pont aquell dia, pe·rò existeix un col·lectiu cada cop més nombrós i especialment vin·culat a l’Administració de les ins·titucions municipals i comarcals que, amb el lema “res per cele·


brar”, opten per treballar enca·ra que sigui testimonialment el dia 6, festa de la Constitució. Per a aquest sector de la població, la setmana redueix les possibilitats de festa únicament a divendres.

Les agències de viatges

Per copsar tendències i preferèn·cies dels usuaris de les agències de viatges ens hem posat amb con·tacte amb Pere Masanés, director de Viatges Masanés, i amb Jordi Puigarnau, director de l’agència Caditravel a Manresa. Pere Masanés, director de Viat·ges Masanés:

Com han anat les reserves per a viatges i estades durant aques-ta setmana del pont de la Purís-sima?Aquest any, com que es tracta de dates bones per poder allar·gar dies festius i laborables, qui pot demanar un dia o dos de fes·ta pot aprofitar per fer una bona escapada.

Hi ha molta diferència de reser-ves amb relació a l’any passat?Diria que és similar a l’any pas·sat. El fet diferencial d’aquest any ha estat la convocatòria de la ma·nifestació a Brussel·les. Això ha

canviat tot el panorama del pont.

Es nota una influència de la situ-ació d’inestabilitat del país o el procés electoral a l’hora de pro-gramar els viatges?El públic és sensible a qualsevol esdeveniment. És clar que aques·ta situació no ajuda a la norma·litat. Tot i així, qui vol sortir de viatge ho fa. Només es queda a casa qui dubta.

El calendari dels festius del 6 i 8 de desembre d’enguany permet agafar-se una setmana sencera. És aquest el període majoritari que trien els clients?La setmana sencera és difícil que s’agafi. Habitualment, són esca·pades que duren entre quatre i sis dies.

I quines són les destinacions preferides?Aquest any amb molta diferèn·cia la destinació triada ha estat Brussel·les per les raons que tots ja sabem. El fet que des d’insti·tucions diverses s’hagi convo·cat una manifestació, a aquesta ciutat, ha fet que moltíssima gent s’hagi abocat a assistir a aquest esdeveniment i aprofita per fer tu·risme per la zona els dies previs o posteriors.

Hi ha ofertes especials per a al-gun destí?Jo no diria ofertes tal com les en·tenem, com a preus mot econò·mics. Es poden trobar ofertes de viatge per poder reservar a dar·rera hora, però a preus de mercat.

L’encariment dels bitllets dels vols afecta aquesta campanya?L’evolució dels preus dels vols no ha estat diferent de la d’altres campanyes. Qui ha tingut la pre·visió de reservar amb temps ha trobat preus molt raonables. El fet d’anar a darrera hora fa que es trobin passatges a preus més elevats. Però això passa en totes les campanyes.

La gent s’ha animat a darrera hora

Jordi Puigarnau, director de l’agència Catritravel a Manresa

Com han anat les reserves per a viatges i estades durant el pont de la Puríssima?Millor que l’any passat, i a última hora la gent sembla que s’anima.

Hi ha molta diferència de reser-ves amb relació a l’any passat?Doncs hem apujat vendes... Sí que sembla que la situació econòmi·

Brussel·les, per motius

extraturístics, destí preferit d’aquest pont


EL REPORTATGELa decisió de treballar el dia de la Constitució per part de determinades persones que no volen celebrar el dia de la carta magna redueix a un pont de tres dies la setmana de la Puríssima. No obstant això, hi ha diverses combinacions i, fins i tot, qui s'agafa la setmana sencera.

ca millora, a diferència d’altres anys.

Es nota una influència de la si-tuació d’inestabilitat del país o el procés electoral a l’hora de programar els viatges?Al principi sí que la gent tenia por de la situació, però hem seguit re·servant... i a última hora sembla ser que també.

I quines són les destinacions preferides ? Capitals europees on es fan els

mercats nadalencs, o destins amb més bon clima, com el Marroc o les Canàries.

Hi ha ofertes especials per a al-gun destí?Pels ponts, ofertes no n’hi ha, pe·rò sí programes especials.

L’encariment dels bitllets dels vols afecta aquesta campanya?Sí, ja que els d’última hora es re·pensen molt si sortir ja que el ma·teix viatge una setmana següent és més econòmic... n

arXIu


SOCIETATVuitanta refugiats arriben al desembre a l'edifici de la Llar

nnn La Fundació Germà Tomàs Canet, de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, gestionarà du·rant els dos propers anys l’acolli·da d’un grup de 80 persones refu·giades que arribaran a Manresa de manera progressiva a partir de principi de desembre. La Secretaria General d’Immigra·ció i Emigració del Ministeri d’Ocu·pació i Seguretat Social ha comu·nicat electrònicament la resolució definitiva, després que el mes de juliol s’anunciés la provisional.L’equipament d’acollida serà l’edi·fici de la Llar Sant Joan de Déu, al

carrer de les Saleses. En els darrers anys s’han fet millores, inicialment a la primera planta i actualment a la resta de l’edifici, que permetran disposar de 80 places destinades al programa de protecció interna·cional. Aquesta és la primera vegada que la Fundació Germà Tomàs Canet gestiona aquest servei, tot i que en l’exercici 2016·2017 l’edifici de la Llar ja va acollir 40 places per aco·llir persones refugiades que van es·tar tutelades per l’ONG Dianova. La gestió del programa de protecció internacional comporta la creació de nous llocs de treball relacionats amb l’àmbit social, la formació i la gestió. n

redaccióManresa

El 70 % dels infants s'acaben menjant els àpats diarisredaccióManresa

nnn Els serveis de cuina i de dietè·tica de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona reben l’aprova·ció dels usuaris. Després de la re·novació de l’oferta, el 70 % dels nens i nenes d’entre quatre i dotze anys s’acaben els àpats. La intervenció s’ha fet de la mà de la Fundació Alícia i el resultat són dietes més atractives, saboroses i variades. La renovació ha estat impulsada per l’Hospital Sant Joan de Déu amb la col·laboració d’Arcasa, empresa que gestiona la cuina del centre sa·nitari. L’Hospital Sant Joan de Déu, centre capdavanter en medicina maternoinfantil, vol convertir·se també en un referent de la cuina hospitalària infantil. Per aquesta raó, coneixedors de l’experiència de la Fundació Alícia, hi han confiat per impulsar un canvi en el servei de cuina que permeti innovar i re·novar l’oferta destinada als nens i mares ingressats. La Fundació Alí·cia ha posat al servei de l’hospital

la creativitat i la llarga experiència dels seus cuiners, que han treba·llat als millors restaurants del món, i els coneixements del seu equip de científics per assolir receptes sor·prenents i adaptades a les neces·sitats i preferències dels nens i ne·nes.La intervenció a l’Hospital de Sant Joan de Déu va arrencar amb el diagnòstic dels processos que el centre utilitzava per concretar les necessitats i els elements que calia transformar i/o incorporar. Des·

prés de la fase d’innovació culinà·ria per part dels experts d’Alícia, es van posar al servei del personal de cuina i dels dietistes de l’hos·pital els nous coneixements a tra·vés d’una formació a mida.A par·tir d’aquests nous coneixements, el servei de cuina va modificar els menús per adaptar·los a les prefe·rències dels nens, per fer·los més atractius, saborosos i variats i, per tant, més propers a les preferènci·es i expectatives de nens i pares. n

'Apadrinem la Sèquia', nou programa d'EnsenyamentredaccióManresa

nnn La Fundació Aigües de Man·resa · Junta de la Sèquia, concreta·ment el seu Centre de Documen·tació i Arxiu Històric i el Servei Educatiu, juntament amb el Centre de Recursos Pedagògics del Bages, estan impulsant el projecte “Apa·drinem la Sèquia”, emmarcat en el programa del Departament d’En·senyament: Apadrinem el nostre patrimoni. Aquest programa pre·tén fomentar el coneixement dels elements patrimonials de l’entorn amb una actitud participativa de la comunitat educativa.El projecte “Apadrinem la Sèquia” es basa en la idea de l’apadrinament o adopció d’un element patrimoni·al de la Sèquia per part dels centres educatius, la qual cosa comporta donar·hi valor i aprofundir en el seu coneixement des del punt de vista històric, cultural, artístic o natural. Alhora, es pretén que aquest conei·xement sigui socialment rellevant, és a dir, que arribi a la comunitat i a l’entorn de l’escola.La finalitat educativa del projecte “Apadrinem la Sèquia” és la de fo·mentar la motivació de l’alumnat,

com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, a partir d’un element prou conegut, com és el ca·nal de la Sèquia. El projecte permet el treball interdisciplinari des de diferents àrees curriculars i la uti·lització de diverses metodologies.Aquest curs 2017·2018 s’han apun·tat al projecte sis centres educatius del Bages, en concret l’Escola Gui·llem de Balsareny; l’Escola La Ser·reta i l’Institut d’Auro de Santpedor, i l’Escola St. Ignasi, l’Escola Puigbe·

renguer i la FEDAC de Manresa. Per treballar conjuntament, els mes·tres i professors dels centres edu·catius i tècnics del CRP del Bages i del Parc de la Sèquia participen en un seminari de coordinació. La voluntat del seminari és ser espai de trobada dels diferents centres educatius que intervenen en el pro·jecte amb l’objectiu de compartir propostes d’activitats, facilitar re·cursos, intercanviar experiències i coordinar actuacions. n

L'Escola Paidos inaugura la primera ‘aula del futur’

nnn L’Escola Paidos de Sant Fruitós ha inaugurat oficialment un nou concepte de formació a través de l’anomenada aula del futur, que no té res a veure amb les classes con·vencionals que durant tants anys han ocupat les escoles d’arreu del país i que funciona des de princi·pi d’aquest curs per als 200 alum·nes d’ESO d’aquest centre. És una

aula oberta, polivalent, amb dife·rents espais, basada en l’alta tecno·logia , amb instruments que ajuden a jutjar la informació i a treballar l’esperit crític.La iniciativa ha estat molt ben re·buda entre l’alumnat. Consideren positiu el fet de treballar per pro·jectes, cosa que els permet apren·dre a treballar en grup, amb moltes més eines i amb treball cooperatiu. A més de l’atractivitat i funcionali·tat de l’aula. n

redaccióManresa

La Fundació Alícia ha col·laborat a fer les dietes més atractives

CrèDIT

La finalitat educativa del projecte és fomentar la motivació de l'alumnat

ParC DE La sèQuIa


PUBLICITAT

PISTA DE GEL - F ins a l 14 de gener

F IRA DE SANTA LLÚCIA - 13 , 16 i 17 de desembre

ILLA DE V IANANTS AL C/ GUIMERÀ - 16 , 17 , 23 i 24 de desembre

CARTER REIAL A LA PL . MAJOR - 30 de desembre i de l ’ 1 a l 4 de gener

C A M PA N YA N A D A L I R E I S 2 0 1 7 - 2 0 1 8

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci FRQ Nadalant17.pdf 1 29/11/2017 15:34:36


SOCIETAT25 anys dels Premis Bonaplata de l'Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya

Premi Bonaplata per a la rehabilitació del cobert de batre de Sant Fruitós de BagesCOL·LABORACIÓ. Les bases de la convocatòria premien la sensibilitat per aconseguir un futur millor que garanteixi el patrimoni industrial

L’associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industri·al de Catalunya compleix

25 anys. Joan Aregio, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Co·neixement de la Generalitat, va presidir, juntament amb el presi·dent de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueo·logia Industrial de Catalunya, Jo·sep Alabern, una nova edició dels Premis Bonaplata, que enguany compleixen el 25è aniversari.L’acte va tenir lloc el 29 de novem·bre a la seu del Col·legi d’Engi·nyers de Barcelona i va premiar, en les diferents categories, un se·guit d’empreses, entitats i estudi·ants. Les bases dels premis pro·picien la participació en aquests guardons i reforça la col·laboració de persones i d’entitats que de·mostren sensibilitat i treballen per aconseguir un futur millor que garanteixi el nostre patri·moni industrial.Un dels guardons va ser el Premi Especial de Patrimoni, atorgat a la col·laboració amb la Fundació Gas Natural, com a agraïment a tots aquests anys de col·laboració mútua. Un altre va recaure a la co·

redaccióManresa

marca del Bages per la “Rehabi·litació del Cobert de la Màquina de Batre a Sant Fruitós de Bages”, de l’arquitecta Olga Correa Sala, coordinadora del projecte i direc·tora de l’obra. Es tracta de la res·

tauració del gran cobert construït als anys cinquanta, destinat a fer la funció d’era col·lectiva, magat·zem de palla, espai de mercat... que el temps i els canvis socials i econòmics han deixat sense uti·

litat. L’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arque·ologia Industrial de Catalunya va néixer fa 38 anys de la mà de l’As·sociació d’Enginyers Industrials i es va veure clar aquest projec·

te pluridisciplinari en què tenen cabuda arquitectes, historiadors, docents... per tal de treballar per la conservació, la difusió, l’estudi i el foment del patrimoni indus·trial català. n

6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat redaccióManresa

nnn Més de 300 editors i professi·onals de mitjans d’informació de Catalunya, Illes Balears, País Va·lencià i Andorra han assistit a la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat a La Pedrera per co·nèixer l’actualitat i el futur dels pe·riodisme, analitzar les tendències i innovació digital i veure de prime·ra mà noves formes de comunicar com la realitat augmentada. El 21 de novembre, La Pedrera es va convertir en el punt de troba·da internacional dels mitjans de proximitat gràcies a la 6a Jornada Internacional de Mitjans d’Infor·mació i Comunicació, on van assis·tir més de 300 editors, periodistes,

dircoms, experts en publicitat, pro·fessors universitaris i altres profes·sionals vinculats amb els mitjans de proximitat, impresos i digitals. La inauguració de la Jornada va tenir lloc a les 9.30 h amb la ben·vinguda per part de Ramon Grau, president de l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comu·nicació), entitat organitzadora de l’esdeveniment. El senyor Grau va explicar que “l’AMIC, que celebra el seu 20è aniversari, ha complert a bastament amb els objectius de la seva fundació, però, sobretot, està preparada per ajudar a supe·rar els nous reptes. Pensar en gran ens ha fet arribar fins aquí”, i va do·nar pas al parlament de les autori·tats assistents: Miquel Gamisans, secretari de comunicació del go·

vern i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya; Águe·da Bañón, cap de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, i la pre·sidenta de la Diputació de Barce·lona, Mercè Conesa. Damian Radclliffe, analista digital, va ser el primer ponent de la Jorna·da amb la presentació “Oportuni·tat per a la premsa de proximitat: l’experiència dels EUA”, en la qual va destacar que els mitjans locals tenen una funció democràtica i són importants per ajudar a crear una comunitat. D’altra banda, també va posar en relleu noves formes de finançament per als mitjans locals, entre les quals s’inclouen paywalls, organització d’esdeveniments, cre·ació d'aplicacions i màrqueting, crowdfounding, newsletters, etc. n

Grup de joves premiats amb els Premis Bonaplata

Taula presidencial de la celebració de l'acte de lliurament de premis

Guardonats amb els Bonaplata entre els quals el de Sant Fruitós

Premi especial de Patrimoni a la tasca de defensa de les tres xemeneies

arXIu bONaPLaTa


PUBLICITAT

Som #PackagingStrategists, aconseguim resultats.

Per què hauria de ser el packaging una prioritat a la teva agenda?

Un bon disseny d'embalatge t'ajudarà a incrementar les vendes, reduir els costos i �ns i tot a fer el teu negoci més sostenible.

Visita dssmith.com/prioridades per entendre com el nostre enfocament PackRight t'ajudarà a aconseguir les solucions de packaging adequades, generant valor pel teu negoci.


SOCIETAT

Els enginyers industrials de la Catalunya Central premien l’empresa SAIFOR

L’empresa SAIFOR ubicada a Vallbona d’Anoia va rebre el dimarts 28 de novembre el 38è Premi Guillem Catà

que atorga la Demarcació del Col·legi d’Enginyers Industrials de Ca·talunya a la Catalunya Central.En l’àmplia exposició que l’equip de l’empresa va fer a càrrec d’Al·bert Isart, director comercial, van destacar que SAIFOR és una em·presa amb una àmplia experièn·cia de més de 30 anys en el dis·seny, fabricació i integració per a centre de processos de dades i sa·les de control. La seu anoienca té filials a Madrid, França i Bèlgica, i una àmplia xarxa de distribuïdors i partners a escala mundial, cosa que la posiciona com una potèn·cia tecnològica amb presència a més de 40 països. SAIFOR dispo·sa d’una planta de fabricació de més de 12.000 m2, ubicada a Catalunya, que disposa de les tecnologies més avançades, cosa que permet gaudir de rapidesa productiva, flexibilitat i compliment de totes les demandes del mercat, sempre adaptant el pro·ducte a les necessitats dels clients.

redaccióManresa

Un equip d’enginyers altament qualificats en l’àrea de disseny i ajudats pel departament d’R+D per a resoldre qualsevol necessi·tat tècnica i mecànica sempre en estudi constant de noves idees que els permeten estar a l’avantguarda de les tecnologies. El premi va ser lliurat per Mireia Fèlix, presidenta de la Demarca·ció a la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials, que va destacar en el seu parlament els mèrits de SAIFOR que rebia el pre·mi per unanimitat del jurat, que va

tenir en compte l’equip tècnic de l’empresa SAIFOR, SL, de Vallbona d’Anoia per al disseny i fabricació de sales de control i centres de pro·cessament de dades, aportant mo·dularitat, funcionalitat i eficiència a cada projecte. A l’acte de lliurament del premi organitzat al Museu de la Pell d’Igualada hi van assistir la directora general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, la igua·ladina M. Àngels Chacón, i el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Pere Palacín.Chacón que també va donar la ben·

vinguda a Igualada com a regidora del consistori de la ciutat va parlar del Pacte Nacional d’Indústria i els sis punts que preveu i del 4.0 tot i es va endinsar en els perfils professio·nals que cada cop són més impor·tants en la nostra societat. Fins ara, s’han avaluat 450 professions i va assegurar que per construir el fu·tur cal adaptar·nos als nous temps sempre a través de l’ensenyament de les professions. Per la seva banda, Palacín va va·lorar l’empresa premiada com a segell d’innovació i va parlar dels

enginyers que poden contribuir a generar sinergies en aquest futur que ja és un present d’abast i àmbit tecnològics. El premi Guillem Catà té el nom de qui fou el mestre ani·vellador al segle XIV de la Sèquia de Manresa, una obra d’enginye·ria molt important i que va esta·blir un precedent en la manera de construir a l’edat mitjana. La Sè·quia amb 26 quilòmetres d’exten·sió abasteix d’aigua diferents po·blacions del Bages i, totalment en vigor, és un referent arquitectònic de Catalunya. n

PrOGramaCIÓ CANAL TARONJA · La tele que ens uneix

Segueix-nos també a: www.canaltaronja.cat · Facebook @taronja.cat · Twitter @CanalTaronja

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIvENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00Anem per feina

Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

12.30 Targeta Taronja Obert 24h Sempre amunt Parlem amb / TDI

13.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

14.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

14.30 Sempre amunt Sallent notíciesGabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi

15.00 Fem territori Aula Taronja

15.30De tot i +

Targeta Taronja Aula Taronja Sempre amunt Fem territori

16.00Gabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi De tot i +

16.30 Obert 24h

17.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

17.30 Fem territori Sallent notícies Parlem amb / TDI Aula Taronja Obert 24h

18.00 Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

20.30 Targeta Taronja L’altra CaraCap i casal

Obert 24h Fem territori

21.00 Sallent notícies Obert 24h Fem territori Aula Taronja

21.30 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

22.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

23.00 Targeta TaronjaGabinet de crisi

Aula TaronjaGabinet de crisi Anem per feina

23.30 Sallent notícies Sempre amunt

Foto de família de l'acte organitzat a les instal·lacions del Museu de la Pell Els guardonats amb el reconeixement dels enginyers industrials

ARXIU GUIllEM CATÀ


200c

SUPERA TUS OBJETIVOSCON SAGE 200C Una nueva forma de trabajar ha llegado. Empieza la transformación digital de tu negocio. ¡No te quedes atrás!

93.877.03.03

www.controlsistemes.com

Solicita una prueba sin compromiso

[email protected]

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci frequencia SAGE 200C .pdf 1 31/08/2017 10:53:09 PUBLICITAT


CULTURA

Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Paddington 2castellà 4.10 - 6 - 8 Divendres, dilluns i dimarts: 6 - 8 Diumenge matinal 11.50català 4.30 (excepte divendres, dilluns i dimarts) Diumenge matinal 12.10Apta. L’os Paddington viu amb la família Brown. Tot es complica quan ha de fer un regal a la seva centenària tieta.

La familia de Coco

Òpera i Ballet al Bages CentreDimarts 5 de desembre a les 20.15en directe des de la Royal Opera House de LondresEl cascanuecesBallet en dos actes de Pyotr Il’yich TchaikovskyCoreografia de Peter Wright de Lev IvanovIntèrprets The Royal Ballet

Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midas4.20 - 6.10Divendres, dilluns i dimarts: 6.10Diumenge matinal 12Apta. Animació. 81 min.En Tadeu i els seus amics faran servir el seu enginy i recorreran mig món per rescatar la Sara del malvat Rac-kham que vol fer-se amb el collaret d’or del Rei Mides.

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

El secreto de Marrowbone6.20 - 8.30 - 10.40

16 anys. Thriller psicològic. 110 min. Quatre germans intenten sobreviure sols en una casa després de la mort de la seva mare i fugint del seu pas-sat, mentre una amenaçadora presència els segueix.

Thor Ragnarok7.50 - 10.20

7 anys. Aventures. 131 min. L’Asgard està amenaçat i el Thor està pres sense el seu poderós martell. Per escapar i salvar el seu món ha de lluitar contra un antic aliat: l’increïble Hulk.

Deep4.30 (excepte divendres, dilluns i dimarts)Diumenge matinal 12

Apta. Animació. 93 min. En un futur no molt llunyà, els últims supervivents ha-biten en una profunda esquerda dintre l’oceà. El Deep, l’Evo i l’Alice emprenen un perillós viatge ple d’aventures.

La librería10.30

12 anys. Drama. 108 min. A finals dels anys 50, la Florence deixa Londres per obrir una llibreria en un poble costaner, fet que desencade-narà tot tipus de reaccions entre els habitants del poble.

Feliz día de tu muerte6.30 - 8.30 - 10.40

12 anys. Thriller. 96 min.Una estudiant reconstrueix el dia del seu assassinat re-vivint tant els detalls quotidians com el seu aterridor final fins a descobrir la identitat del seu assassí.

Liga de la justicia5.30 - 8 - 10.30Diumenge matinal 11.50

7 anys. Aventures. 121 min. ligadelajusticia.esImpulsat per la seva fe en la humanitat i per un acte de Superman, Bruce Wayne aconsegueix l’ajuda de Diana Prince per enfrontar-se a un enemic molt més gran.

Tierra firme10.20

12 anys. Drama. 113 min. Dues dones i el seu millor amic. Un vaixell en els canals de Londres. És possible viure l’amor, la família i la vida de formes diferents i seguir units?

Asesinato en el Orient Express4 - 6.10 - 8.20 - 10.40Divendres, dilluns i dimarts: 6.10 - 8.20 - 10.40Diumenge matinal 11.5012 anys. Thriller. 114 min. Després de l’assassinat d’un home de negocis en un lu-xós tren europeu, el detectiu Hèrcules Poirot utilitza el seu enginy per descobrir l’assassí entre els passatgers.

Saw VIII4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40Divendres, dilluns i dimarts: 6.30 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 12.1018 anys. Terror. 99 min. La policia segueix el rastre d’una sèrie de cadàvers que han aparegut terriblement torturats i mutilats. Les pistes els condueixen a un home que fa anys que és mort.

C

Coco4 - 5.20 - 7.50 - 10.20Divendres, dilluns i dimarts: 5.20 - 7.50 - 10.20Diumenge matinal 11.50Apta. Animació. 106 min. El Miguel, un aspirant a cantant i guitarrista, s’uneix a l’encisador Héctor en un viatge a través de la Terra dels Morts per conèixer la veritat de la seva història familiar.

Perfectos desconocidos4.10 - 6.20 - 8.15 - 10.30Divendres, dilluns i dimarts: 6.20 - 8.15 - 10.30Diumenge matinal 1212 anys. Comèdia dramàtica. 96 min. Quatre parelles es reuneixen al voltant d’una taula. Què passaria si hi deixessin els mòbils a l’abast de tots? Tru-cades, SMS, whatsapps ... tot al descobert.

Dos padres por desigual4.15 - 6.20 - 8.20 - 10.30Divendres, dilluns i dimarts: 6.20 - 8.20 - 10.30Diumenge matinal 1212 anys. Comèdia. 100 min. dospadrespordesigual.comEl Brad i el Dusty comparteixen amistat i paternitat (un com a pare natural, l’altre com a adoptiu) fins a l’arribada del masclista pare del Dusty i del sensibler pare del Brad.

Wondercatalà 4 - 6.10 - 8.30 - 10.40 Divendres, dilluns i dimarts: 6.10 - 8.30 - 10.40 Diumenge matinal 12castellà 6 - 8.10 Diumenge matinal 11.50Apta. L’Auggie va néixer amb malformacions facials que li han impedit anar a l’escola. Ara entra a cinquè curs.

C

'La Caixa' segueix celebrant els seus 100 anys a Manresa

nnn L’Obra Social ”la Caixa” va pro·moure l’estrena al Kursaal de Man·resa de Cantem el cinema!, un con·cert inèdit en format participatiu en què quatre corals de la Catalu·nya Central, una orquestra i una solista van interpretar alguns dels fragments musicals més famosos de la història del cinema.Amb motiu del centenari de la pre·sència de CaixaBank a Manresa, l’entitat va promoure el 22 de no·vembre l’estrena d’un nou espec·tacle: Cantem el cinema!, en col·laboració amb el Kursaal.Aquest projecte participatiu va ofe·rir a més de 90 persones aficionades a la música l’oportunitat de debu·tar a l’escenari de la Sala Gran del Kursaal, sota la direcció de Salva·dor Brotons, juntament amb l’Or·questra Simfònica del Vallès i amb la soprano Ana San Martín.Després d’un intens treball de pre·paració durant dos mesos, el cor format per membres de quatre for·macions de la comarca —la Coral Al Vent, la Coral Mixta d’Igualada,

la Coral Romança i l’Esclat Gospel Singers— interpretarà fragments musicals de quatre dels composi·tors més importants de la història del cinema: John Williams, Ennio Morricone, Henry Mancini i James Horner.Des del 1995, més de 51.000 perso·nes han participat, cantant, en els concerts organitzats per l’Obra So·cial ”la Caixa”, amb un públic que supera les 457.000 persones.

Al ja tradicional Messies de Händel, l’Obra Social ”la Caixa” hi ha sumat en els últims anys altres obres del repertori clàssic, com ara Carmina Burana de Carl Orff, i el Rèquiem i la Missa de la coronació, totes dues de W. A. Mozart.L’entitat també ha volgut ampli·ar el ventall de les seves propos·tes en aquest format participatiu únic a l’Estat acostant·se al teatre musical. n

Les biblioteques de Manresa impulsen el projecte BiblioLab

nnn Les biblioteques de Manresa impulsen una sèrie de tallers em·marcats dins del programa Biblio· Lab de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que tenen la finalitat de fomentar la creativi·tat entre la ciutadania. Les sessi·ons de treball van començar el mes d’octubre i es duran a terme fins a l’abril del 2018.La finalitat del Bi·blioLab és desenvolupar accions que tenen com a objectiu l’accés al coneixement a través de l’experi·mentació i la utilització de meto·

dologies innovadores. Per aquest motiu, els tallers s’engloben dins de quatre àmbits temàtics: artístic, ci·entífic, tecnològic i lectoescriptura.La implementació d’un projecte com BiblioLab a les biblioteques públiques representa una oportu·nitat per a la seva evolució, ja que incorpora elements com la creati·vitat, la innovació, l’aprenentatge i l’experimentació als serveis que ofereix habitualment.Entre els ta·llers programats hi ha el Juguem amb les il·lusions òptiques. Dia 13 de desembre. Biblioteca Ateneu Les Bases. O L’hort dels Flipbooks. Dia 13 de gener. Biblioteca del Casino. n

redaccióManresa

redaccióManresa

Concert amb quatre corals, una orquestra i una solista al Teatre Kursaal

CaNaL TarONja

Tallers emmarcats dins el programa BiblioLab que es fan a Manresa

aj maNrEsa


ECONOMIALa firma convoca el Iv Networking amb representants de prop de mig centenar d'empreses d'arreu de Catalunya

Veolia organitza una visita a la central tèrmica d'Ecoenergies Barcelona vEOLIA. L'empresa és líder mundial en tractament de l’aigua i líder de gestió de residus industrials i en la manipulació de residus líquids

Representants de prop de mig centenar d’empreses de diferents sectors van assistir el dijous 30 de no·

vembre al IV networking Veolia. En aquesta ocasió Veolia Serveis Ca·talunya va voler mostrar amb de·tall les instal·lacions de la planta “Ecoenergies Barcelona” situada a la Zona Franca i que és un projecte de referència, que gràcies a la re·cuperació de fred residual del Port de Barcelona i l’aprofitament de la biomassa, provinent de la poda de la vegetació de la capital catalana, ofereix una energia neta amb un es·pecial benefici per a les indústries i els edificis d’una àmplia àrea del sud de Barcelona.El director general de Veolia Serveis Catalunya, Miquel Àngel Cerdà, va donar la benvinguda als assistents i després de reiterar l’agraïment per la seva assistència, Cerdà va felici·tar·se de l'èxit de les convocatòries, en les quals, al principi, de la mà de la Cambra de Comerç, es bus·caven empreses com a plataforma per participar·hi, però les trobades s'han consolidat i ara són les em·preses les que s'hi mostren dispo·sades. “La nostra voluntat —va dir Cerdà— és fomentar la relació entre les empreses instal·lades en aques·ta àrea i l’objectiu és contribuir al desenvolupament d’aquestes em·preses oferint els nostres serveis”.

redaccióManresa

El director general de Veolia Ser·veis Catalunya va explicar els ob·jectius de la trobada i va fer un repàs dels orígens del grup de societats de la marca Veolia que és líder en eficiència energètica, líder mun·dial en tractament de l’aigua i lí·der de gestió de residus industri·als i en la manipulació de residus líquids, perillosos i no perillosos. Veolia té una gran experiència en el tractament in situ, neteja indus·trial i manteniment del procés, així como el reciclatge, valoració i eli·minació de residus.

La central tèrmica Ecoenergies

La visita a les instal·lacions de la central tèrmica d’Ecoenergies va ser d’allò més interessant. És la principal central d'energia tèrmi·ca de la xarxa de calor i fred d' Eco·energies Barcelona, que permet als edificis connectats tenir calefacció, aire condicionat i aigua calenta sa·nitària de manera respectuosa amb el medi ambient.La xarxa té com a objectius princi·pals l'eficiència energètica, la uti·lització de fonts d'energies renova·bles locals i la preservació del medi ambient, així com posicionar Bar·celona i Catalunya com a líders en solucions mediambientals. La xar·xa permet als edificis connectats tenir calefacció, aire condicionat i aigua calenta sanitària de manera respectuosa amb el medi ambient.

El projecte comprèn l'operació de tres centrals d'energies integrades a l'entorn urbà que mitjançant una xarxa de canonades, subministra energia tèrmica a clients residenci·als, industrials i del sector terciari (hospitals, oficines, centres espor·tius, col·legis, etc.) en una àrea de 15.000.000 m²: la central de la Zo·na Franca, la central de la Marina i la central del port de Barcelona .La producció centralitzada, que ofereix una xarxa de calor i fred davant els sistemes convencionals individuals de producció, permet incorporar tot el ventall d'energies primàries (renovables, residuals i fòssils). La utilització d'energies re·novables i residuals permet la re·ducció d'emissions de CO₂. També permet la incorporació dels aven·ços tecnològics en un sol punt sen·se necessitat de fer·ho a cadascun dels edificis.

El Hubgrade, centre de gestió de l’energia

Entre els serveis que ofereix Veolia hi ha el Hubgrade, que és un cen·tre pioner d’eficiència energètica dissenyat per a millorar el rendi·ment de les instal·lacions dels cli·ents de Veolia. L’obectiu és opti·mitzar el consum energètic de les instal·lacions mitjançant el control i el seguiment continu dels resul·tats, i garantir un estalvi energètic i ecològic en reduir les emissions de diòxid de carboni.

Empreses del Bages

Entre la quarantena llarga d’em·preses d’arreu de Catalunya que van assistir al quart Networking i la visita a la central de la Zona Fran·ca hi havia una bona representació de la comarca del Bages.Entre d'altres, la cap d’infraestruc·tures i serveis generals d’Althaia, Carme Carmona, que va explicar els serveis que Veolia ofereix a la Clínica Sant Josep. L’empresa que forma part de la mul·tinacional ICL ha contractat a HPD, companyia del grup Veolia, per al subministrament d’una planta

d’evaporació i cristal·lització per la seva planta de Súria. Una instal·lació que permet la recuperació i purificació de clorur sòdic i clo·rur de potassi dels subproductes resultants de la producció de fer·tilitzants. Aquesta planta de vaporació i cris·talització funciona amb un sistema operatiu completament sostenible que permet reduir notablement els efectes mediambientals. Tam·bé van formar part del grup d’em·preses bagenques el Grup Català de Treball (GCT) , la constructo·ra Viscola de Navàs o Solmet 7 de Santpedor. n

VEOLIa

La part elevada de l'edifici singular de la central té un mirador amb una àmplia perspectiva d'una part de la zona de l'àrea metropolitana que rep subministrament d'Ecoenergies Barcelona

Sessió informativa prèvia a la visita a les instal·lacions de la central

TONI marTÍNEz


ECONOMIA

Lowing Manresa celebra el quart aniversari amb més idees i més serveisAmb Lowing va néixer a

Manresa un nou con·cepte d’exposició i venda

d’electrodomèstic. Ara , Lowing compleix quatre anys i se’n com·pleixen dos des que es van am·pliar les instal·lacions del carrer Gaudí, número 20. Però, a tot ai·xò, s’hi ha d’afegir l’experiència de representar Milar a Manresa. És botiga oficial MIELE CENTER i SAMSUNG EXPERT. Jordi Martí·nez Seuba, gerent i propietari del grup Lowing:

Com se celebra el quart aniver-sari de Lowing?Vam inaugurar el 30 d'octubre del 2013 i el 2014 vam rebre el premi per part de la Generalitat de Ca·talunya/Economia i Empresa a la millor iniciativa comercial del 2014. Però aquest any no hem po·gut celebrar l'aniversari perquè hem estat molt ocupats amb el nou projecte de MILAR Manre·sa al carrer Àngel Guimerà, 69 (davant del Parcir). Un nou con·cepte de botiga premium al centre de Manresa.

Com ha funcionat l'ampliació que es va fer fa dos anys? L'estiu del 2015 vam ampliar amb 800 metres més que vam restar·los del magatzem arribant als 1.500 metres de venda i exposició to·tals a més de tenir encara un es·

pai important de magatzem. Aquest fet ens ha permès no només ampliar el nombre d'assoritment sumant re·ferències, sinó que també la botiga és més espaiosa per brindar una millor experiència de venda al client. En ampliar vam implementar la firma de sofàs Natuzzi que, a banda de po·sar·la a la venda, també va servir de showroom per recrear petits menja·dors. Ara estem liquidant els sofàs i tenim en projecte destinar una àrea de la botiga perquè sigui més expe·riencial, on es podrà tocar i provar producte, fet que dóna un valor dife·renciador respecte d'altres competi·dors i respecte d'Internet. Encara no està definit però ens agradaria pro·jectar aquest espai perquè es pugui jugar amb gadgets, jocs de cònsola i la gastronomia.

Com es presenta la campanya de Nadal? El Nadal s'està transformant per·què s'està traslladant les compres abans. Aquest fenomen és degut bà·sicament al Black Friday que fa que molts clients prefereixin fer compres per endavant per beneficiar·se dels descomptes. A nosaltres ens ha anat bé el Black Friday, sobretot en pro·ductes per regalar. Em sap greu dir·ho però la campanya de Nadal anirà supeditada a la política. Tanmateix, esperem treballar els articles habi·tuals: telefonia, tablets, televisió, pe·tit electrodomèstic per regalar, etc.

Pel que fa a les ofertes, podem afir·mar que a Lowing tenim preus bai·xos tot l'any.

Quina és la tecnologia més punte-ra en televisions?El 4K s'ha instaurat, és una tecnolo·gia excel·lent a un preu molt interes·sant i assequible. La més puntera per als més exigents i que volen fer una inversió més elevada és la tecnolo·gia OLED. Destaquen pel contrast i nitidesa de les pantalles, a més vis·tes lateralment tenen un perfil molt prim en contra de les 4Ks.Pel que fa a la resta de característiques, cada cop els clients demanden televisors més grans de mida i amb SmartTV. Què ofereix Lowing que no tinguin

altres establiments?Els nostres avantatges competitius, sens dubte, són el nostre equip hu·mà, l'assortiment i l'espai de venda, que és, com diu el nostre eslògan, "La botiga més gran d'electrodo·mèstics" de la comarca, un gran estoc disponible que altres com·petidors no tenen i podem oferir el servei més ràpid. També en l'apartat de servei tenim servei tècnic propi, servei d'instal·ladors propi i de re·partiment a domicili i podem ofe·rir un servei integral perquè el cli·ent tingui comoditat total. A banda s'hi afegeix que tenim pàrquing per a clients gratuït.

Parlem de Milar i el seu primer any de funcionament a Perllon-

gació Guimerà. Teniu una am-plia secció d'electrodomèstic de gamma alta, oi?Està sent una gran experiència, estem presentant·nos a la zona encara perquè hi ha molta gent que ens està coneixent i també ja tenim clients fidels. Aquí també tenim com a puntal l'equip humà preparat i disposat a assessorar el client de la millor manera. Tenim una filosofia de productes premi-um, som una botiga oficial MIELE CENTER i SAMSUNG EXPERT. Encara que també es poden tro·bar productes low cost, per exem·ple ens hem trobat que un client vol invertir en una bona televi·sió però vol comprar el microo·nes més barat per només escalfar la llet i en aquest sentit cobrim tot el ventall. La localització i el ser·vei també són dos punts claus. A tan sols 100 metres tenim el pàr·quing Europa per a clients total·ment gratuït.

Quines novetats s'ofereixen per a aquesta campanya?Tot el relacionat amb l'electròni·ca de consum i les noves tecnolo·gies. Serien totes les novetats en mòbils, les últimes tendències en televisió, smartwatchs, polseres d'activitat, càmeres d'aventura, dispositius sense fils i alguna jo·guina com els drons i els patinets elèctrics. n

redaccióManresa

nnn El passat dijous 23 d’octubre, dins l’acte de Graduació de la UPC Manresa, va tenir lloc el lliurament de la XXI edició dels premis Domè·nec Valero als millors Treballs Fi de Grau, dels graus en Enginyeria de les branques d’industrials, pa·trocinats pel Col·legi Professional d’Enginyers Tècnics Industrials i Graduats de Manresa (CETIM). Enguany els premiats van ser: Dos accèssits, que demostren, un cop més, l’alt nivell dels candidats, atorgats a:Gerard Marmi Soria, pel treball ti·tulat: “Càlcul, disseny, anàlisi i fa·bricació d’un sistema de suspensió per a un formula student”.Salvador Campderrós Marcos, pel treball titulat: “Disseny del xassís

d’un monoplaça de formula stu-dent”.I els tres premis, inicialment pre·vistos en les bases dels premis Do·mènec Valero, són per a: Un 3r premi dotat amb 300 € a: La-ia Rosell Porta, pel treball titulat:

“Compostos orgànics volàtils sus·ceptibles de generar mala olor en aigua mineral. Extracció i anàlisi mitjançant GC·MS”. Es tracta d’un estudi complet sobre la provinença de les males olors que poden por·tar les aigües minerals.

El Premi valero va ser per a Jaume Pregonas pel seu treball sobre disseny

CETIm

Jordi Martínez de Lowing amb Sor Lucia i representants de Haier en l'última col·laboració en la campanya per a la donació d'electrodomèstics per a famílies necessitades.

Un 2n premi dotat amb 500 € a: Mi-quel Vila Codina, pel treball titu·lat: “Dispositiu portàtil d’inhibició d’aeronaus no tripulades”.Consisteix en un dispositiu fàcil d’usar, que permet inhibir un es·pai aeri concret i deixar·lo lliure d’aeronaus no tripulades. Un 1r premi dotat amb 1.000 € al guanyador aquest 2017 de la XXI edició dels premis Domènec Va·lero: Jaume Pregonas Sarra, pel treball titulat: “Disseny electrònic del marcatge 2,5D i 3D amb làser”.Un treball exhaustiu sobre les dife·rents opcions de marcatge amb là·ser de tot tipus d’objectes i les seves opcions més avançades en funció de la geometria de l’objecte per as·solir un marcatge perfecte i d’alta definició. Enguany, s’ha constatat un alt nivell de tots els treballs pre·sentats al premi.n

Barcelona Travel Bloggers visita Manresa i la Sèquiannn El dissabte 18 de novembre Manresa va rebre la visita d’un grup de socis de Barcelona Travel Bloggers, la primera associació de bloguers de viatge de Catalunya. Durant tota la jornada, els bloguers van gaudir d’una visita als atrac·tius turístics essencials de la ciu·tat i, també, del seu entorn natural.Els onze bloguers, majoritària·ment vinguts de Barcelona, són res·ponsables de blogs de viatge, com 365sabadosviajando.com, entre·7maletas.com, nomecabeenlama·leta.com o monstravelblog.com, i tenen milers de seguidors a Twit·ter, Facebook i Instagram.Durant el matí, van fer un recor·regut guiat per Manresa Turisme per la Manresa essencial. Així, van visitar la Cova, la Seu i el carrer del Balç i van descobrir el ric patrimo·ni artístic i històric de Manresa. n

Lliurament de la XXI edició dels premis Valero d'enginyeria


ECONOMIA

Esteu preparats per a la quarta revolució industrial, la més potent en dècades?nnn La indústria 4.0 està considera·da el canvi tecnològic més impor·tant de les darreres dècades, amb un potencial molt gran per obrir les portes a la reindustrialització si aprofitem l’oportunitat. Innova·cions vinculades a la indústria di·gital, com la Internet de les coses, el big data, el cloud computing, la fabricació digital i la cibersegure·tat, conviuen amb tecnologies que volen fer la indústria més eficient, a partir de la fabricació avançada, la robòtica, l’automatització, el reci·clatge i els materials avançats, jun·tament amb nous sistemes indus·trials, que comprenen la producció sota demanda, els models de ne·goci i la personalització. Aquestes tendències ja estan configurant la fàbrica del futur i a Eurecat·CTM estem convençuts que Catalunya té molt a dir en aquest escenari on la confluència de les tecnologies di·gitals i industrials en la indústria 4.0 ja marca la pauta a escala global. De fet, es calcula que la nova facto·ria 4.0 que està emergint a Europa

pot ser clau perquè el sector tor·ni a arribar a percentatges del PIB superiors al 20 per cent. Però hi ha moltes preguntes encara obertes: estem veritablement vivint el co·mençament d’una quarta revolu·ció industrial? Quines tecnologies són a la base d’aquest canvi radical

redaccióManresa

i quins efectes tindrà sobre el teixit empresarial? I, sobretot, com se·rà aquesta nova fàbrica del futur? Tot apunta que la indústria serà més neta, més sostenible, gene·rarà pocs residus i tindrà la capa·citat de reciclar·los o valoritzar·los, amb tots els seus elements inter·

connectats entre ells i amb el món exterior. La internet de les coses, el nivell d'automatització, la robòtica col·laborativa i els sensors tindran també un fort protagonisme. Les noves fàbriques explotaran, a més, el big data que tots aquests sensors generaran per millorar en eficièn·

cia. I els nous materials i tecnolo·gies de fabricació permetran una personalització del producte gaire·bé individual. En paral·lel, la fàbri·ca 4.0 comportarà l'ús intel·ligent dels recursos i una indústria més competitiva, cosa que obre les por·tes a un nou model més eficient. n


ESPORTS per Carles Jódar

El surienc Josep Garcia reconegut per la FIM pel seu Mundial d'enduro

nnn El surienc Josep Garcia, va re·bre l’homenatge de la Federació In·ternacional de Motociclisme (FIM) en la gala que va celebrar a Andor·ra després que aquesta temporada Garcia s’hagi proclamat campió del món d’enduro 2, un èxit aconseguit pel jove de 20 anys en la darrera prova que es va disputar a Alema·nya. D’aquesta manera el nom de Josep Garcia se suma a la llarga llis·ta de campions motociclistes que té la comarca.Garcia va aconseguir el campio·nat en l’estrena d’aquesta categoria del Mundial d'enduro 2 amb el qual passarà a la història com el primer pilot guanyador del món de la dis·ciplina i va culminar així un 2017 que sempre quedarà per al record del surienc. A més, en la seva estre·na amb l’equip KTM, tot fa indicar que Josep Garcia és una de les grans promeses de motociclisme mundi·al en la modalitat d’enduro. n

redaccióManresaPETONS!

El rugbi a manresa està creant arrels. No només perquè la pedrera cada cop funcio-na millor, sinó perquè el seu primer equip també funciona. a la incorporació de molts joves francesos que vénen a estudiar a man-resa també s’hi ha sumat, per exemple, la incorporació de l’iranià samy, que va deixar l’esport de la lluita per apuntar-se al rugbi, un esport que, a manresa, no té fronteres.

ABRAÇADES!

A LES PENES...

...PUNyALADES!

El cross escolar que es disputa cada set-mana a diferents poblacions bagenques és un exemple de promoció de l’activitat esportiva entre els més joves. Partici-par-hi i gaudir-ne és un dels grans èxits de la prova. Però també hem conegut a joves com la Kautar, que amb només nou anys la motiva a entrenar-se a diari per poder guanyar les curses.

ara són penes i d’aquí a quatre di-es seran alegries. El pàrquing que envolta el Nou Estadi municipal del Congost està d’obres, perquè s’està urbanitzant. És necessari estar unes setmanes incòmode per arribar a en-

trenar o a veure el futbol. Val la pena l’esforç. amb el nou pàr-quing tothom hi ha de sortir guanyant.

a les megafonies dels pavellons. És de vergonya els volums que utilit-zen les megafonies. Els responsables potser pensen que augmentant de-cibels ajuden a crear més animació. En realitat, quan la gent no pot ni parlar amb qui té al costat, el que generen és animadversió. I un greu problema de salut pública.

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

...PUNyALADES!

DE COPS DE COLzE I CONCENTRACIÓ

Davant el Leyma Corunya va arri-bar la primera derrota de la tem-porada al Congost. L’ICL manresa va protagonitzar un partit fluix da-vant els corunyesos que, per la se-va banda, sí que van plantejar un joc àgil i que va estar acompanyat de l’encert. El partit va estar marcat perquè els jugadors manresans es van descentrar davant una actua-ció arbitral permissiva. I és cert,

el cop de colze que va rebre jordi Trias a la cara quan defensava no no-més es va deixar de sancionar, sinó que a més es va xiular falta del juga-dors manresà. Després tècnica a la banqueta per protestar. L’actuació arbitral no va estar encer-tada. ara bé, l’equip de l’ICL manre-sa ha de ser capaç de no deixar-se desconcentrar per aquestes decisi-

ons que no depenen d’ells i ha de fer un pas endavant quan les coses es torcen d’aquesta manera. Per aconseguir l’objectiu, no val a ba-dar. I s’haurà de buscar la mane-ra per seguir portant gent al Con-gost perquè animi a un equip que ha de seguir lluitant per aconseguir el retorn a l’aCb. L'objectiu és prou atractiu i segur que paga la pena.n

BÀSQUEEEET!PATAXOOOOF...


PUBLICITAT


Ramón Tamames és CONTRAPORTADA com a ...Economista i polític

“La crisi ha canviat el model de creixement”

L’ENTREVISTA

GC T Plu s ha c onv idat l’economista i pol ít ic R a m ó n Ta m a m e s a l

Fòrum empresarial d’Olot. Ha estat diputat al Congrés del 1977 al 1989, catedràtic d’Estructura Econòmica i autor de diversos llibres sobre reflexió econòmica i política. Abans que participi al col·loqui amb una trentena d’empresaris, l’entrevistem per al Freqüència.

Quin moment econòmic vivim?Sempre es diu que v iv im un moment de crisi i alguns pensen que la crisi és permanent perquè tot sempre està canviant, està tot en ebullició. La globalització fa que el que passa en un lloc repercuteixi a l’altre. Hem viscut una crisi especialment aguda, la gran recessió. Des del 2008 fins al 2013, que és quan comença la recuperació a Europa, es pot dir que hem sofert una crisi de gran entitat. Va c au r e l a pr o duc c ió, le s expectatives es van tornar molt negres, l’ocupació va cedir i va caldre recórrer a crèdits massius. Ara, no hi ha mal que per bé no vingui. La crisi a Espanya ha canviat e l m o d e l d e c r e i x e m e n t . Hem passat d’un model de la indústria de la construcció, en gran part especulat iva, a un model d’internacionalització de l’economia. Abans de la crisi, el 2007, les 35 empreses de l’Ibex exportaven un 40 % i ara ronden el 70 %. Això vol dir que som més competitius.

Aquesta recuperació, quan la notaran les famílies?L’han notat, ja, la meitat de les famílies i l’altra meitat no perquè encara queda un milió i mig de treballadors per recuperar a les xifres d’ocupació. Crec que no serà f ins a l’any 2020. La recuperació com a tal existeix, però. Només cal veure el trànsit i els f luxos econòmics i el que deia de les exportacions. No només s’exporten mercaderies, sinó que també serveis amb els concursos que guanyen empreses espanyoles a tot el món.

Políticament, s’ha donat la resposta òptima a aquesta crisi?Mai sabem si el que tenim és òptim, sabem que ha funcionat. Tant que es va criticar l’austeritat, la veritat és que calia reduir les despeses menys necessàries i mantenir l’estat del benestar. Després de l’austeritat, es van fer les refor mes com la del sistema financer, la laboral i la de l’Administració pública, que ha sig ut insuf icient, encara. D’altra banda, la unió f iscal i la unió bancària que tenim a la Unió Europea ens faciliten una supervisió més gran del que es fa a Espanya amb les comunitats autònomes. Hem millorat els instruments d’anàlisi i correcció.

Vostè que va ser un polít ic destacat de la transició, com veu la situació política entre Catalunya i la resta d’Espanya? Cal una nova transició?E l q u e e s n e c e s s i t a é s u n r e a j u s t a m e n t q u e p o t s e r constitucional, amb una reforma de la Constitució o tot aprofitant el marge que dóna sense necessitat de reformar·la. Hi ha d’haver un veritable consens i la veritat és que, ara, dos terços

jordi Cuadras

del parlament són molt difícils d’aconseguir. Però es poden fer moltes coses sense la reforma constitucional.

Què faria vostè?Cal que tots els partits tornin a la legalitat i això ho ha fet possible l’article 155. Cal plantejar·se, potser, una revisió d’algunes qüestions de la Constitució i fer alguna mena de nivell d’autonomies superior al que tenim al qual pugui entrar Catalunya, no per discriminació de la resta, sinó pels seus mèrits. Els catalans poden ser els més importants d’Espanya. Què més es pot desitjar que ser dins la Unió Europa, en un estat que pot ser pròsper i viure en el millor dels dos mons?

Veu llum al final del túnel?La situació es pot arreglar en un temps breu si, guanyi qui guanyi, a pa r t ir del 21 de desembre es respecta la Constitució i es continua en la via autonòmica, que és la via racional per a la prosperitat de tots. I no se segueix amb l’intent d’una independència que no pot ser i que, a més, és impossible. A més, hi ha creada una Comissió

al Congrés aprovada pel PP i pel PSOE per parlar de la reforma de la Constitució. Cal que tothom s’hi apunti, que és el més positiu. Aquesta és la via, que cadascú hi vagi per negociar el que hagi de negociar i veure si s’arriba al consens, que no és fàcil.Per què ara no és fàcil i durant la transició sí que va ser possible?A q u e l l c o n s e n s n o e s v a aconseguir amb més facilitat que ara, però hi havia acumulats qu a r a nt a a ny s de m i s èr ie s polítiques. A leshores, es va aconseg u ir perquè hi hav ia un ambient de recerca de la l l iber tat, la comprensió, l’Estatut d’Autono·mia superava el sistema que hi ha via a la República, s’accepta el terme nacionalitat i es fa tot per consens. Es va fer molt bé i a ra crec que, si hi ha aquesta Comissió Constitucional, es pot aconseguir un nou consens. Jo proposaria la racionalitat, la recerca de la prosperitat i la igualtat de tots els espanyols.

Què ha passat perquè aquell consens no sigui possible?Doncs que hi ha hagut uns senyors que s’han encaparrat a buscar la

línia independentista, en lloc de la línia europeista. Entrar a la Unió Europea és molt difícil i sortir·ne és molt costós.

No només l’independentisme ha posat en qüestió el pacte del 1978, també una nova força política com Podemos. Per què?Tinc un llibre que es diu Podemos i tinc clar que entra en la seva decadència definitiva perquè el populisme planteja solucions simples a problemes complexos i això no pot ser. Estic segur que Ciutadans avançarà Podemos en expectatives electorals.

H e m p a r l a t d ’e c o n o m i a i política. En aquests dos temes vostè és optimista o pessimista?Sempre sóc optimista, crec que hi ha una fletxa del temps que marca el progrés de la societat humana. Hi ha un evolució, som fills de la pols de les estrelles fins al punt Omega, que és quan hi haurà la gran pau universal. Cal reviure l’esper it de Ka nt de la “pau perpètua” i hem donat molts bons passos en aquesta línia com la creació de les Nacions Unides. Cal anar a un món multipolar i posar fi a les hegemonies, ja sigui la dels Estats Units o la de la Xina. n

Economista i polític PÀGINA 28 FREQÜÈNCIA€¦ · lliurada al carter reial ens om· ple...

Documents

Transcript of Economista i polític PÀGINA 28 FREQÜÈNCIA€¦ · lliurada al carter reial ens om· ple...