ECOAUDITORIES L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre...

H2OH2OPrimer cicle d’Educació Secundària Obligatòria

ECOAUDITORIESL’ecoauditoria de l’aigua al teu centre educatiu

Primer cicled’Educacio Secundària Obligatòria

Quadernper a

l’alumnat

2

Aquest quadern s’ha elaborat a partir de la guia pràctica “La eco-auditoría del agua en el centro educativo” editada per laFundación Ecología y Desarrollo en el marc del projecte“Zaragoza, ciudad ahorradora de agua. 50 Buenas Prácticas”.

Direcció del projecte:

Alfredo Barón i Concepción González. Servei d’Estudisi Planificació. Direcció General de Recursos Hídrics.Conselleria de Medi Ambient del Govern de les IllesBalears.

C. Gran Via Asima, 4A. 07009 Palma.Tel: 971 177 141 Fax: 971 176 387www.caib.es

Realització:Animación y Promoción del Medio, S.A.(www.apmsa.com)

Equip tècnic:Lola Hermida Quesada (apmsa)Natalia Llorente Nosti (gea21)Josefina Olza Hernández (gea21)Laurent Sainctavit (Fundación Ecología y Desarrollo)

Revisió literària i ortogràfica de castellà:Almudena Albi Parra (apmsa)

Traducció, revisió literària i ortogràfica de català:Concepció Pastor Oliver

Disseny i maquetació:Paloma Seoane Cifre (apmsa)

Il·lustracions:Miguel Chiry

Fotomecànica: Fotocomposer

Impressiò: Esment

Dipòsit legal:

ISBN: 84-88644-24-8

© Animación y Promoción del Medio S.A., gea21 i Fundación Ecología y Desarrollo

3

Què farem?

Les activitats que proposam fer en aquestQuadern tenen per objectiu conèixer l’úsque es fa de l’aigua al centre educatiu, lesinstal·lacions i les infraestructures que femservir.Amb això pretenem facilitar una einaper aconseguir un ús adequat de l’aigua i,per tant, protegir el medi en el qual vivim.Esperam que us agradin, que us resultind’interès i que us ajudin a descobrir i conèi-xer el món de l’aigua.

Què farem?

Una ecoauditoria de l’aigua al nostre centre,és a dir, coneixerem les infraestructures del’aigua, l’estat en el qual es troben, i l’ús quese’n fa, i també els nostres comportamentsquotidians en relació al consum d’aigua.

Després proposarem mesures per fer unmillor ús de l’aigua i elaborarem un pla d’ac-ció per a la gestió adequada de l’aigua al cen-tre educatiu, és a dir un pla d’estalvi d’aigua,el qual posarem en marxa.

I sobretot, aprendrem a valorar un recursimprescindible per a la vida de tots els éssersvius i que endemés ens refresca i diverteix:l’aigua.

Els compromisos que adquirim en participar en aquest ProgramaEls compromisos que adquirim en participar en aquest Programa

4

POLÍTICA D’ÚS EFICIENT O ADEQUAT DE L’AIGUA

AL CENTRE EDUCATIU XXX

Com a part del compromís del centre educatiu XXX per reduir l’impacte ambiental ocasionat per les activitats

que desenvolupa, i en particular, com a part del seu compromís per estalviar recursos naturals i fer-ne un ús efi-

cient, el centre educatiu XXX estableix la següent política d’ús adequat de l’aigua:

• El centre educatiu XXX es compromet a avaluar el divers consum d’aigua.

• Es cuidarà del manteniment dels equips sanitaris, especialment dels grifons, els urinaris, les dut-

xes, els inodors i els equips de regatge del jardí per evitar el malbaratament d’aigua.

• El centre establirà una política de compres que doni prioritat a l’estalvi d’aigua en els usos interns

de l’edifici (serveis, cuina, etc.) i en els usos externs (sistema adequat de regatge).

• S’estudiarà la possibilitat de transformar les zones verdes del centre educatiu XXX en un xero-

jardí.

• S’estudiarà la possibilitat d’implantar sistemes de reciclatge d’aigua i de recollida d’aigua de pluja

per reduir-ne el consum de la xarxa i permetre una millor adequació qualitat–ús.

• L’alumnat, el professorat i el personal administratiu del centre serà informat de les bones pràcti-

ques de gestió adequada de l’aigua que s’acordi dur endavant en el centre educatiu XXX perquè

les puguin seguir.

• Els responsables del Pla duran a terme anualment una comptabilitat del consum d’aigua al cen-

tre educatiu XXX, que inclourà el volum, les ràtios significatives, els costos i l’avaluació de les

mesures adoptades per aconseguir la reducció del consum d’aigua.

• …

I perquè tot això consti als efectes oportuns, XXXXXXXXX signo el present compromís.

..……………………, ………… d ……………… de 200…

Signatura:

La primera passa que farem per elaborar un Pla d’acció per a la gestió adequada de l’aigua seràmanifestar un compromís amb l’estalvi d’aigua, per exemple podem establir una declaració deprincipis, aprovada pel màxim responsable del centre.

Aquest compromís és molt important perquè les persones que impulseu aquesta iniciativa us sen-tiu emparades a l’hora de fer propostes a la resta de les persones del centre, i també us mostreuconvençudes de la tasca que emprendreu.

Una política, compromís o resolució sobre l’ús adequat de l’aigua pot incloure els següents apar-tats: raons que ens mouen a establir-la, compromisos que adquirim i allò que esperam de les per-sones del centre.

Un bon exemple de com pot ser una declaració la tenim al text següent:

Copiau el Compromís del centre respecte de l’ús adequat de l’aigua, o en cas que no s’hagi for-malitzat encara, feu una còpia de l’esborrany.

5

H2OCom utilitzam l’aigua?

Aquest qüestionari és el primer pas abans de començar a actuar. Us permetrà conèi-xer, de prop, les vostres pautes de comportament i les dels vostres companys abansd’iniciar l’ecoauditoria de l’aigua. D’aquesta manera, més endavant, podreu contrastaraquestes primeres dades amb les que obtingueu quan acabi el programa i així com-provareu si les accions que heu dut a terme han fet possible canvis efectius en elvostre comportament.

Responeu el qüestionari, només us torbareu deu minuts. Basta que senyaleu amb unaX o empleneu amb un nombre les caselles apropiades. Intentau contestar amb preci-sió. És important la sinceritat perquè pugueu avaluar l’èxit del programa.

11. Tancau el grifó tot d’una que acabau d’utilitzar-lo?

❏ mai ❏ de vegades ❏ bastants vegades ❏ moltes vegades ❏ sempre

12. Tancau el grifó si el veis obert o degotant?


13. Avisau el responsable quan trobau espatllat un grifó, cisterna, etc.?


14. De vegades, tirau els residus per la bonera o pel wàter?


15. Tirau per la bonera o el wàter productes que duen indicadors de tòxic, etc.?


16. Quantes vegades al dia us rentau les mans al centre?

17. Quantes vegades buidau la cisterna del wàter al centre?

18. Coneixeu algun dispositiu o sistema per estalviar aigua?

❏ sí ❏ no

19. Coneixeu algun sistema per minvar el flux d’aigua dels grifons?

❏ sí ❏ no

10. Coneixeu models de cisternes de wàter estalviadors d’aigua?

❏ sí ❏ no

11. Creieu que és important que s’organitzin campanyes, jornades, activitats, etc. rela-cionades amb l’ús de l’aigua al centre?

❏ sí ❏ no

6

Com utilitzam l’aigua?

Com

util

itzam

l’ai

gua?

Els

nost

res

hàbi

tsCo

m u

tilitz

am l’

aigu

a? E

ls no

stre

s hà

bits

Els nostres hàbitsAl centre es fan moltes altres feines que no estan relacionades directament amb l’activitatdocent, però que són indispensables perquè el centre funcioni adequadament. Ens referim ala neteja, la cura del jardí i del pati, etc. Les persones que realitzen aquestes tasques solenutilitzar l’aigua i és important que també coneguem els seus hàbits i comportament.Preguntau a les persones encarregades de la cuina, de la neteja i del jardí, com utilitzen l’ai-gua i quins són els seus hàbits més freqüents en la vida diària del centre.

11. Tancau el grifó tot d’una que acabau d’utilitzar-lo?


12. Tancau el grifó si el veis obert o degotant?


13. Avisau el responsable quan trobau un grifó, cisterna, etc., espatllat?


14. De vegades, tirau els residus per la bonera o pel wàter?


15. Mentre feis les altres feines, soleu deixar els grifons oberts?


16. Tirau per la bonera o wàter productes que duen indicadors de tòxic, etc.?


17. Quantes vegades al dia us rentau les mans al centre?

18. Quantes vegades buidau la cisterna al centre?

19. Coneixeu algun sistema per minvar el flux d’aigua dels grifons? ❏ sí ❏ no

10. Coneixeu models de cisternes de wàter estalviadors d’aigua? ❏ sí ❏ no

11. Coneixeu algun dispositiu o sistema per estalviar aigua? ❏ sí ❏ no

12. Intentau economitzar aigua, encara que això suposi un poc més de feina?


13. Com es fa la neteja del pati?

14. Com es fa el reg del jardí?

15. Creieu que és important que s’organitzin campanyes, jornades, activitats, etc. relaciona-des amb l’ús de l’aigua al centre? ❏ sí ❏ no

7

Els nostres hàbits Aquest qüestionari el poden

contestar totes les persones

que conviuen al centre.

8

Dades del centreDades del centre

Identificació de l’edificiNom del centre: ..............................................................................................

Adreça: ................................................................................................................

Localitat: ..................................... Municipi: .....................................................

Característiques físiques de l’edificiSuperfície total del recinte: .................................................................

Superfície construïda: ............................................................................

Superfície impermeabilitzada*: ............................................................

Superfície dels espais verds: ................................................................

Data de construcció del centre: .........................................................

Data de l’última reparació, reforma, etc.: .........................................

OrganitzacióNombre de professorat: ......................................................................

Nombre d’alumnat: ................................................................................

Nombre de personal no docent: .......................................................

Distribució dels alumnes per cursos: ....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Observacions i comentaris ...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

...............................................................................................................................

(*) Heu de sumar les superfícies de teulada a les dels patis, de les zones d’aparcament, etc. cobertes amb asfalt, llosetes, etc.

Ara que ja coneixeu elsvostres hàbits i com-portaments en relació al’ús de l’aigua, és elmoment de recórrer elcentre, fer algunesobservacions i prendrealgunes notes.Això uspermetrà conèixer eltipus i l’estat de lesinfraestructures de l’ai-gua, així com tambédeterminar si el consumés excessiu i on ésexcessiu. D’aquestamanera tindreu lesdades per poder-nereduir el consum. Lesprincipals activitats queheu de fer són: definirel sistema d’entrada isortida d’aigua, descriu-re la instal·lació, fer uninventari dels usos iestimar la distribuciódel consum d’ aigua.

Per començar, i encaraque penseu que jaconeixeu molt bé elcentre, cal que esbrineualgunes de les sevesdades.

9

Com és el centre?Com és el centre?

El plànol us pot quedar més clar si una vegada que heu dibuixat el centre i les dependències utilitzau fulls d’a-cetat superposats sobre el plànol per situar les entrades d’aigua, la xarxa d’evacuació d’efluents, etc.Tambépodeu emprar retoladors de diferents colors.

Ara us situareu en el plànol del centre i us apropareu, a poc a poc, a cada un dels racons. Primerdibuixau en aquest requadre el plànol del centre educatiu amb els carrers que l’envolten. Despréssituau en el recinte els diferents edificis i digau-ne els usos (aules, tallers, gimnasos, dipòsits, etc.).A continuació localitzau les entrades i les sortides d’aigua (la xarxa de proveïment, la xarxa d’eva-cuació d’efluents i de l’aigua de pluja, si n’existeix una de diferent de l’anterior) i la xarxa del sis-tema de regatge del jardí.

Ha arribat el moment de dibuixar els plànols de cada un dels espais del centre (edificis, plantes,dependències, pati, zones verdes, etc.) i localitzar-hi els punts d’ús d’aigua (sistema de regatge deljardí: aspersors, difusors, sortides de regatge gota a gota, grifons, inodors, etc.). Si el plànol ocupamolt d’espai dibuixau-lo en un full de paper a part, aplegau-lo i aferrau-lo després aquí.

10

Si utilitzau un símbol per als diferents punts d’ús de l’aigua us serà més fàcil completar elplànol i interpretar-lo després.

grifons dutxes …………………

inodors ………………… …………………

urinaris ………………… …………………

El proveïment d’aigua El proveïment d’aigua

11

Al llarg de la història l’ésser humà ha ideat sistemes que han permès proveir d’aigua les pobla-cions. La tasca de recollir l’aigua i emmagatzemar-la ha suposat que instal·lacions utilitzades peraquest fi, com ara pantans i pous, formin part del paisatge quotidià. Quin és l’origen de l’aigua ques’utilitza al centre? D’on s’obté l’aigua que arriba al centre? Esbrinau-ho.

Endemés, per poder consumir l’aigua, és necessari sotmetre-la a un tractament queproporcioni garanties per a la salut de les persones. Investigau en què consisteixaquest tractament i on té lloc.

Després d’aquest llarg procés ja podem fer ús de l’aigua. Quins són elsusos que es fan de l’aigua al centre escolar? Feu una llista, i després decomparar-la amb la dels vostres companys i completau-la.

Usos de l’aigua al centre educatiu

………………………………………………… …………………………………………………

………………………………………………… …………………………………………………

………………………………………………… …………………………………………………

………………………………………………… …………………………………………………

………………………………………………… …………………………………………………

………………………………………………… …………………………………………………

Indicau en m3 el volum d’aigua consumit i els seus costs. Per calcular-lo necessitareu almenys elscinc rebuts darrers d’aigua del centre.

Rebut (data)

1

2

3

4

5

6

Volum total (anual)

Volum diari

Cost total de proveïment

Cost unitari mitjà (euros/m3)

Ara que ja teniu aquestes dades bàsiques podeu calcular el:

Consum total d’aigua en litres per persona i dia: ...........................................................................................

Cost d’aigua en euros per persona a l’any: .......................................................................................................

Consum diari d’aigua per m2 de zona verda: ....................................................................................................

Cost anual de l’aigua en euros per m2 de zona verda: ...................................................................................

Volum d’aigua consumit m3 Costs

Serveis i vestuaris

Ara esbrinareu què ocorre amb l’aigua al centre educatiu. Per això, us proposam dues coses: queobserveu els usos de l’aigua i que descrigueu les instal·lacions per a aquests usos. Convé que usorganitzeu en grups de feina i que cada grup s’ocupi d’un ús.

Edifici ……….…………….……………… Data ………………….……….. Hora ……………..

12

Descripció de Descripció de Serveis i vestuaris

Grifo

ns Tipus

Nombre

Estat (SF/F/FI)*

Ruleta Monocomandament Temporitzador Electrònic

Comentaris (grifons espatllats, grifons oberts, etc.):

Urin

aris Tipus

Nombre

Estat (SF/F/FI)*

Clau Amb cisterna Temporitzador Electrònic

Comentaris:

Tipus

Nombre

Clau unitària Reductor de cabal Airejador/Perlejador

Comentaris:

Equipament o dispositius estalviadors

(*) SF: Sense fuites, F: Fuites (degoteig) i FI: Fuites importants

13

la instal·lació d’aigua la instal·lació d’aigua In

odor

s Tipus

Nombre

Volum de la cisterna

Temps de funcionament

Estat (SF/F/FI)*

Cisterna elevada Botó/Tirador Fluxòmetre

Comentaris:

Tipus

Nombre

Botó d’interrupció de descàrrega Doble botó

Comentaris:


Dutx

es Tipus

Nombre

Estat (SF/F/FI)*

Ruleta Monocomandament Temporitzador

Comentaris:

Tipus

Nombre

Reductor de cabal Capçal economitzador

Comentaris:


Altres equipaments

Abans de fer aquestes observacions heu de parlar amb la persona responsable de la cuina perinformar-la de l’estudi que feu, acordar amb ella la manera més adequada de realitzar aquestesobservacions, i concretar el dia i l’hora en què podreu fer-les.

Edifici …………………….……………...…… Data …………………….. Hora ……………..

14

CuinaCuinaGr

ifons Tipus

Nombre

Estat(SF/F/FI)*

RuletaMonocoman-

damentTemporit-

zador ElectrònicAccionamentde peu, etc.

Comentaris:

Tipus

Nombre

Amb recirculació d’aigua

Amb botó de mitja càrrega

Rentavaixelles/Tren de rentatge

❏ sí ❏ no

Rentadora

❏ sí ❏ no

Comentaris:

Tipus

Nombre

Clau unitària Reductor de cabal Airejador/Perlejador

Comentaris:


De la mateixa manera que a la cuina, heu de saber qui s’ocupa del manteniment del jardí i delpati, l’heu d’informar sobre l’objectiu de l’estudi i d’allò que necessitareu. Finalment, heu d‘acordarquan podreu fer les observacions.

Espais …………………….………...…… Data …………………………….. Hora ……………..

Hi ha agrupació de plantes en funció de les necessitats d’aigua? ❏ sí ❏ no

15

Jardí i PatiJardí i Pati

Sistema de regatge

Freqüència del reg

Espècies

Neteja

❏ A tesa

❏ Mànega

❏ Gota a gota Nre. de sortides del gota a gota: …………

❏ Regatge aeri amb ❏ aspersors Nre.: ………… ❏ difusors Nre.: …………

❏ Programador automàtic de reg en funció del ❏ temps (hores/dia)

❏ sensor d’humitat

Estat: ...........................................................................................................................................................................

Causes: .......................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

Nre. hores/dia: ………………. Moment del dia: ❏ matí ❏ horabaixa ❏ nit

Espècie

Arbres exòtics

Arbres/arbusts autòctons

Gespa

Plantes aromàtiques

Plantes entapissants

Nombre Superfície

❏ Neteja amb l’escombra, el raspall o altres eines ❏ Neteja amb mànega

Comentaris:

16

Altres espaisAltres espais

17

Pot ser que al centre hàgiu identificat altres espais (tallers, laboratoris, piscina, etc.) i infraes-tructures relacionades amb l’ús d’aigua.Aquí us deixam aquest espai perquè confeccioneu lesvostres taules d’observació en funció de les peculiaritats del centre.

L’aigua que utilitzam en les nostres activitats quotidianes inicia el viatge de retorn en albellons,desaigües, conductes i claveguerams. Una vegada utilitzada, és depurada per ser retornada en l’es-tat més òptim possible al llit del riu o de la mar. Però, què fem amb l’aigua?, quanta d’aigua utili-zam en cada ús?, quines substàncies incorporam a l‘aigua en els diferents usos?

18

Origen: xarxa de proveïment públic, sèquia,

pou, etc.

Tractament de l’efluent: tractament de l’aigua

abans de l’abocament al col·lector (separació

dels greixos de la cuina).

Periodicitat: calcular el temps d’un ús i el

nombre d’usos al dia.

Tipus: orgànic, amb productes químics, etc.

Cabal: vegeu la fitxa de mesurament i estima-

ció del cabal diari d’alguns aparells en la pàgi-

na 39 i faceu-ne les operacions següents:

Grifó: cabal unitari pel temps d’un ús i pel


Urinari: litres per ús per nombre d’usos al

dia.

Inodor: litres per ús per nombre d’usos al

dia.

Dutxes: cabal unitari pel temps d’un ús i pel


Controls: anotar el tipus i la freqüència dels

controls de l’equipament.

Què fem amb l’aigua?Què fem amb l’aigua?

Ús

Origen de l’aigua

Tractamentde l’efluent

Cabal unitari

Periodicitat

Tipus

Cabal diari

Controls

Comentaris:

Grifó

l/min

Urinari

l/ús

Inodor

l/ús

Dutxes

l/min

SERVEIS I VESTUARIS

Data ………………………………………………………….. Hora ……………………………..

Per estimar l’ús que fem de l’aigua en les feines de la cuina, de la neteja o del jardí, hem de comp-tar amb la col·laboració de les persones que fan aquestes tasques. Parlarem amb elles i els expli-carem quina és la comesa de l’estudi.

Data ………………………………………………………….. Hora ……………………………..

19

Ús

Origen de l’aigua

Tratamentde l’efluent

Periodicitat

Tipus

Cabal

Controls

Comentaris:

Grifons Rentavaixelles Tren de rentage Rentadora

CUINA

Ús

Origen de l’aigua

Tratament de l’efluent

Periodicitat de neteja

Tipus

Cabal diari

Cabal anual

Controls

Comentaris:

NETEJA

20

Cabal unitari: els l/min per aspersor, difusor, gota a gota, mànega, etc.

Cabal diari: s’ha de multiplicar el cabal unitari d’aspersors, difusors,

etc. pel nombre total . Si es rega amb mànega s’ha de multiplicar el

cabal unitari pel temps de reg.

Cabal anual: se suma la quantitat de regs que es fan a l’hivern i a l’es-

tiu i es multipliquen pel cabal d’aigua diari.

Ús

Origen de l’aigua

Tratament de l’efluent

Cabal unitari (l/min)

Periodicitat del reg:

a la primavera

a l’estiu

a la tardor

a l’hivern

Tipus

Cabal diari

Cabal anual

Controls

Comentaris:

JARDÍ

Ara que ja heu obtingut les dades necessàries no oblideu investigar, on desemboca l’aigua residualque es genera al centre, a quin tractament és sotmesa.

A continuació calculareu la distribució de l’ús d’aigua al centre i com es distribueixen els litresd’aigua que s’hi utilitzen.

21

Cálcul amb els rebuts del’any anterior (pàg 11)

Estimacions de consums per usos:

Serveis i vestuaris

Netaja

Cuina

Jardí

Estimació del cabal diari o perusos

___________

Cabal anual

Calculau ara els percentatges d’aigua que s’utilitzen en cada ús. Per això heu de tenir en compteel volum total d’aigua consumida.

❏ Serveis i vestuaris: ......................................... %

❏ Neteja: .............................................................. %

❏ Cuina: ................................................................ %

❏ Jardí: .................................................................. %

❏ ............................................................................ %

❏ ............................................................................ %

❏ ............................................................................ %

Distribució dels usos de l’aiguaDistribució dels usos de l’aigua

Desprésd’haver fet aquestes

observacions i càlculs és elmoment d’elaborar un informesobre l’ús que fem de l’aigua al

centre i de l’estat de lesinstal·lacions, per poder elaborar un

Pla d’acció o Pla d’estalvi d’aigua.Elaborau un informe en el qual s’abordin els següents aspectes:quanta d’aigua consumiu, com la

consumiu i quin és l’estat deles instal·lacions.

22

Divulguem el nostre treball

Abans de donar la següent passa, és a dir, d’elaborar un Pla d’acció per a l’estalvi d’aigua i aplicar-lo, és important que informeu tots els companys, el professorat, el personal de neteja, etc. delsresultats de les vostres observacions i investigacions, i també que els comuniqueu quina serà lasegüent tasca que realitzareu. Per això, us proposam algunes idees:

❥ Organizau una exposicioneta al centre que pugui ser visitada per totes les persones que hiconviviu. Heu de preveure la possibilitat de fer visites guiades a aquells cursos que ho desit-gin i demostracions de com heu obtingut algunes de les vostres dades.

❥ Feu cartells i penjau-los per tot el centre.

❥ Elaborau un butlletí o revista sobre l’aigua, etc.

L’aigua al nostre centreL’aigua al nostre centre

És el moment d’elaborar i aplicar un Programa de gestió eficient de l’aigua o un Pla d’acció, queconsisteixi a optimitzar l’ús i a aconseguir el màxim estalvi. Començarem per recollir totes aque-lles propostes de millora que se’ns hagin ocorregut tenint en compte els diferents usos.

Després us proposarem cercar informació en llibres, fullets, internet, etc. sobre experiències quees duen a terme perquè completeu la vostra llista. Per això, heu de tenir en compte que l’eficièn-cia en l’ús de l’aigua s’associa a canvis físics en la instal·lació (optimització de les instal·lacions,elecció i col·locació de dispositius estalviadors, substitució dels aparells existents per altres mésadequats, etc.) i molt especialment a canvis de comportament de les persones en relació al con-sum d’aigua (formació, informació, etc.).

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................................

No oblideu que en aquesta tasca podeu sol·licitar la col·laboració i la participació de la resta de companys i personaldel centre. Difoneu el vostre informe i establiu una manera per la qual us arribin tots els suggeriments.

23

Propostes de milloraPropostes de millora

Objectiu Ús Mesura Facilitat d’implantació

Consum d’aiguaabans de la mesura

(m3/any)

24

Els nostres objectius Els nostres objectius

En funció de les nostres prime-res propostes de millora, és elmoment de recapitular sobre elsobjectius que ens havíem fixat enla política d’ús eficient o adequatde l’aigua del centre (pàg. 4), derevisar-los, si és necessari, i d’or-ganitzar les propostes de milloraen funció dels objectius que vul-guem aconseguir. Després avalua-rem les propostes i selecciona-rem les més adequades peraconseguir els objectius marcats.

25

Consum d’aigua després de la

mesura (m3/any)

Reducció/augmentdel consum d’aigua

(m3/any)

Cost de l’aiguaabans de la

mesura(euros/any)

Cost de l’aigua des-prés de la mesura

(euros/any)

Recuperació de lainversió (anual)

d’estalvi i d’ús adequat de l’aiguad’estalvi i d’ús adequat de l’aigua

Objectiu Mesura Accions. Com es duran aterme

Si volem dur a terme el Pla d’accióhem de definir bé les actuacions o propostes de

millora, com les farem, quines persones s’encarrega-ran de fer-les, els recursos que són necessaris, i els

terminis i temps prevists.

26

Un P

la d

’acció

per

a u

n ús

ade

quat

de

l’aig

uaUn

Pla

d’ac

ció p

er a

un

ús a

dequ

at d

e l’a

igua

27

Persona o grup responsable

Recursos necessaris Termini i temps(curt/mitjà/llarg termini i

dates)

Estat*

(*) Aquesta columnaens por ser de granutilitat per fer elseguiment de lesmesures, hi registrarem la fase enla qual es troba (exe-cutada, en revisió, encurs, etc.).

28

Any Mesures adoptades Consum anual d’aigua (m3/any)

Reducció/augment del consum

Un cop posat fil al’agulla hem de veri-ficar el Pla d’acció,almenys una vegadaa l’any, és a dir, calcomprovar si s’hanacomplit els objec-tius i analitzar elsproblemes sorgits,per determinar-neles modificacionsnecessàries.

Segu

imen

t de

l Pla

d’ac

cióSe

guim

ent

del P

la d

’acció

El nostre Pla d’acció en marxaAlhora que dugueu a terme el vostre Pla d’acció, podeu anar anotant les experiències que usresultin més interessants, les dificultats amb què us trobeu, com heu resolt els problemes, lesidees noves, com és la participació dels vostres companys, de les persones que se sumen a lavostra iniciativa, etc.

Cost anual de l’aigua(euros/any)

Reducció/augmentdel cost de l’aigua

(euros/any)

Ràtios més significatives

Reducció/augmentde ràtios

Comentaris/problemes

29

És molt important que els nostres esforços siguin coneguts i recompensats, i peraixò res millor que comunicar a tots els companys del centre allò que hemaconseguit en comú i felicitar-nos.

Hi ha moltes maneres de fer-ho, però ben segur que jaheu establert una manera d’informar de la marxa delprograma el professorat, tot l’alumnat, els pares, etc. i defer-los-en partícips.

Però, per si de cas, us suggerim organit-zar un dia o jornada de l’aigua (con-ferències, gimcana, etc.), o per què noeditar un segon monogràfic a la revistadel centre sobre l’aigua.

30

Comuniquemels èxits delnostre treball

Comuniquemels èxits delnostre treball

fitxesde

consulta

31

H2OH2O

ECOAUDITORIAS

Els grifons❏ Grifó amb ruleta:

Grifó convencional el mecanisme del qual obtura, mitjançant unapeça de cautxú, l’orifici de pas o assentament del grifó. Quan giramla ruleta, el mecanisme es desplaça linealment, i deixa el pas de l’ai-gua lliure o obstruït.

Normalment, per conservar la temperatura desitjada i no haver defer de nou la mescla d’aigua calenta/freda, se sol deixar córrer l’ai-gua, cosa que provoca un malbaratament.

❏ Grifó amb monocomandament:

És un grifó mesclador en el qual l’obertura, el tancament i la mesclade l’aigua s’efectua mitjançant una sola palanca. Funciona movent lapalanca en dos sentits: desplaçant-se cap amunt s’obri progressiva-ment el grifó i prement-la cap avall es tanca. Girant la palanca dedreta a esquerra s’obté gradualment aigua freda, tèbia i calenta.

Pot disposar de limitador de cabal (estalvi d’aigua) i regulador delcamp de temperatura (estalvi energètic). Per a usos domèstics ésmés adequat que el grifó anterior.

❏ Grifó amb temporitzador:

Aquest grifó té un polsador de tancament temporitzat i cabal limitat.És un grifó orientat essencialment a l’economia d’aigua i pensat perser usat en locals públics i, en general, en tots aquells llocs en quèpoden deixar-se grifons oberts per descuit: escoles, hotels, campings,fonts de boca, etc.

❏ Grifó amb cèl·lula fotoelèctrica:

Utilitza la tecnologia d’infrarojos per detectar la presència de lesmans davall del grifó, sense palanca per accionar ni botó per polsar.Aquests grifons adreçats a l’estalvi d’aigua i a la higiene, són adequatsper a: escoles, hospitals, residències sanitàries i geriàtriques, etc.

33

Descripció de la instal·laciód’aiguaDescripció de la instal·laciód’aigua El simple degoteig d’un grifó gasta més

de 30 litres per dia (11 m3 per any).

❏ Grifó amb accionament de peu:

És un grifó accionat per un pedal. En aquest l’aigua raja mentre pre-mem la palanca amb el peu. El cabal regulable està fixat perl’instal·lador en funció de la pressió de la xarxa.Alguns tenen un dis-positiu de control de la temperatura regulat, controlat segons lapressió que s’exerceix sobre el pedal (a major pressió, major tempe-ratura de l’aigua).

Aquests grifons dirigits a l’estalvi d’aigua i a la higiene, són perfecta-ment adequats per a cuines de centres educatius.

Equipament o dispositius estalviadors d’aigua quees poden instal·lar en grifons❏ Airejador

Dispositiu que es pot enroscar en els brocs dels grifons (airejadortipus femella o tipus mascle) per incorporar aire al raig d’aigua i aixíreduir un 40% el consum inicial.

Si l’aigua és dura, la calç pot obturar els forats de la xarxa del aireja-dor, però aquest es pot desmuntar regularment i netejar amb vina-gre.També existeixen airejadors anticalç.

❏ Reductor de cabal:

És un dispositiu que es pot incorporar a les canonades dels lavaboso dutxes per impedir que el consum d’aigua excedeixi un consumfixat. Normalment de 8 o 9 l/min enfront de 15 l/min per a un grifó, i10 l/min enfront de 20 l/min per a una dutxa.

En els capçals de les dutxes es pot col·locar un reductor de cabalque permeti reduir el consum inicial de 20 l/min a 10 l/min. És a dir,per a una dutxa de 5 minuts, en lloc de consumir-se 100 litres esconsumirien 50 litres.

34

Els inodors i urinaris❏ Inodor amb cisterna elevada:

Les cisternes d’aquests inodors funcionen per gravetat. La cisternaestà elevada respecte de l’inodor i la descàrrega és accionada mit-jançant una cadena.

La incorporació d’un mecanisme d’interrupció de descàrrega no éspossible, però es pot col·locar a la cisterna un contrapès que inte-rrompi el flux quan deixa d’accionar-se la cadena.

❏ Inodor de cisterna amb fluxòmetre:

Els fluxòmetres són grifons de gran cabal que es tanquen de maneraautomàtica, substitueixen els tancs alts o baixos utilitzats tradicional-ment. Estan proveïts d’un botó polsador que quan s’acciona provocauna abundant descàrrrega d’aigua, i resten oberts un període detemps curt, per tancar-se després, automàticament, una vegada haverrealitzat un enèrgic rentatge a alta velocitat. Són adequats per a llocspúblics.

❏ Inodor de cisterna amb botó o tirador:

Són els inodors més comuns i les seves cisternes funcionen per gra-vetat. La cisterna està adossada a la tassa, i la descàrrega de 9 o 10litres es fa mitjançant un botó o tirador.

❏ Cisternes amb sistemes de doble descàrrega i d’interrupció dedescàrrega:

Els inodors amb cisterna baixa poden estalviar aigua mitjançant undoble botó de descàrrega que permet escollir entre dos volums dis-tints de descàrrega d’aigua (6-9 litres o 3-4 litres) o mitjançant l’atu-rada voluntària de la descàrrega quan es torna a polsar el botó.

Les cisternes dels nous inodors tenen aquests dispositius d’origen, iels antics permeten equipar les cisternes amb aquests mecanismesnous. L’eficiència d’aquests inodors està vinculada al coneixement i albon ús que se’n fa per part de les persones que l’usen.

❏ Urinari de cisterna amb temporitzador:

Els urinaris amb temporitzador estan proveïts d’un polsador l’accio-nament del qual provoca una abundant descàrrega d’aigua, restenoberts un període curt de temps, per a finalment tancar-se de formaautomàtica després d’haver produït un enèrgic rentatge a alta veloci-tat. Són adequats per a llocs públics.

❏ Urinari de cisterna amb cèl·lula fotoelèctrica:

Utilitza la tecnologia d’infrarojos per detectar la presència d’un usua-ri, sense palanca per accionar ni botó per polsar.

35

La rentadoraL’etiqueta ecològica europea estableix i certifica els criteris ecològicsd’aquests aparells: consum d’aigua, eficiència energètica, eficiència decentrifugat, renou, prevenció d’un consum excessiu de detergents, ireciclat.Aquesta etiqueta determina que una rentadora eficient nohauria de consumir més de 15 litres d’aigua per quilogram de robaen el cicle normal de cotó a 60º C, és a dir, 60 litres per cicle per auna rentadora de 4 kg de capacitat.

La rentadora s’ha d’utilitzar quan és plena. Si es disposa de botó demitja càrrega solament l’hauríem d’utilitzar quan es tengui molta depressa ja que aquest programa és cert que permet estalviar aigua ienergia, però usar-lo suposa un increment del consum d’aigua d’un30% més, en front del consum d’una rentadora plena.

El tren de rentatgeEls trens de rentatge són més adequats per a un menjador que ser-veixi més de 200 àpats en cada servei. Els més eficients permeten elreciclatge de l’aigua de l’última fase del rentatge.

El rentavaixellesL’etiqueta ecològica europea estableix i certifica els criteris ecològicsd’aquests aparells: consum d’aigua, eficiència energètica, prevenciód’un consum excessiu de detergent, reciclatge, emissions sonores,eficàcies de l’escurada i l’eixugada. Segons l’etiqueta, un rentavaixelleseficient de 10 cuberts no hauria de consumir més de 17,2 litres d’ai-gua per cicle.

36

Els sistemes de regatge❏ Regatge a tesa:

Mètode tradicional en el qual es fan aplicacions massives d’aiguasobre la major superfície de sòl possible. El major inconvenient quepresenta aquest sistema és l’elevat assentament del sòl i la grandiferència entre l’aigua requerida i la quantitat aprofitada per lesplantes.

❏ Regatge amb mànega:

Té l’inconvenient que és més difícil calcular la quantitat d’aigua ques’està aportant en cada zona. Endemés és difícil acoblar-se a la velo-citat d’absorció de l’aigua pel sòl. De tota manera, aquesta forma deregatge és útil per a zones o plantes que necessiten aportacionspuntuals d’aigua en èpoques més seques.

❏ Regatges aeris a pressió:

Mitjançant els sistemes de regatge aeri, l’aigua s’aplica sobre la super-fície del sòl de forma similar a la pluja. Per a una bona projecció deles instal·lacions han de tenir-se molt en compte els índexs d’evapo-transpiració de les plantes i la força o intensitat dels vents domi-nants.

Un equip de regatge per aspersió comprèn un grup de bombament,canonades principals per al transport de l’aigua, canonades secundà-ries de distribució, aspersors o difusors i elements auxiliars. En fun-ció de la superfície del terreny que s’ha de regar, s’optarà per asper-sors (giratoris i de major abast) o difusors (fixos).

Avantatges:

– Estalvi de la quantitat d’aigua.

– Uniformitat en la repartició d’aigua.

Inconvenients:

– Ja que és un regatge de superfície, hi ha pèrdues perevapotranspiració.

– No es pot evitar l’aparició de males herbes.

❏ Regatge gota a gota:

Consisteix en un tub de plàstic que té una peça interior amb orificiscada 40 cm aproximadament, pels quals va sortint l’aigua gota a gota.Mitjançant aquests dispositius es posa l’aigua a disposició de la plan-ta, a baix cabal i de forma freqüent, origina en el sòl una zona limita-da coneguda com a bulb, en la qual es manté la humitat constant.

37

Avantatges:

– No té pèrdues d’evaporació notables.

– Permet un estalvi important d’aigua.

– Necessita una mínima pressió.

– Disminueix la proliferació de males herbes ja que banyauna superfície menor de sòl (necessitat de menys her-bicides, etc.).

Inconvenients:

– Necessita una vigilància i manteniment major.

– Necessita equips auxiliars (filtres de l’aigua, etc.).

Molt parescuda a aquesta tècnica és el regatge per exsudació, que esdiferencia perquè en aquest cas la mànega està proveïda d’infinitat deporus o forats. Quan la mànega és plena d’aigua, comença a suar ellíquid de l’interior. És la tècnica que permet majors estalvis d’aigua.

❏ Regatge programat:

El regatge automàtic permet reduir tot malbaratament d’aigua i lapossibilitat de regar en hores nocturnes. S’hi pot incorporar un sen-sor de pluja i un sensor d’humitat (tensiòmetre) per evitar els regsinnecessaris.

Algunes consideracions sobre els arbres, arbusts ialtres plantes del jardíConèixer la vegetació dels espais naturals i els terrenys no cultivatsde la comarca, és un bon mètode per seleccionar les espècies queformaran part del nostre jardí, ja que resisteixen molt bé la sequera.

Per altra part, la gespa és la gran consumidora d’aigua en els jardinsmoderns (de l’ordre de 6 l/m2 per dia durant els mesos d’estiu). Espot reduir la superfície dedicada a la gespa i substituir-la per plantesentapissants, arbres i arbusts les exigències de reg de les quals sónmolt menors.També es poden recobrir superfícies del jardí ambmaterials com ara pedres, graves, escorces d’arbre, etc. És una de lestècniques més eficaces per a reduir les pèrdues d’aigua per evapora-ció, a la vegada que s’aconsegueix un agradable efecte estètic.

Finalment, l’agrupació de les plantes segons les seves necessitats d’ai-gua permet reduir el consum d’aigua de les zones verdes: si les quenecessiten més aigua estan juntes, les altres zones no necessitarantanta d’aigua.

38

Com determinar el cabal unitari dels grifons i les dutxes?Col·locau un recipient calibrat sota del grifó durant 10 segons i mul-tiplicau por 6 el resultat obtingut, aconseguireu el cabal unitari, és adir, els litres per minut que surten per aquests aparells quan els uti-litzau.

Com determinar el cabal d’ús dels urinaris?Col·locau un recipient calibrat sota de l’admissió d’aigua a l’urinaridurant un cicle sencer i obtindreu el cabal per ús d’un urinari.

Com determinar el cabal d’ús dels inodors?Tancau la clau d’admissió de l’aigua que va a la cisterna i marcau-nel’altura.A continuació estirau la cadena o polsau el botó de descàrre-ga i ompliu d’aigua la cisterna fins al senyal amb un recipient calibrat.El volum omplit fins al senyal és el cabal per ús de l’inodor. No obli-deu tornar a obrir la clau d’admissió de l’aigua que va a la cisterna!

Com determinar el cabal unitari d’aspersors, difusors i sortides deregatge gota a gota?

Col·locau un recipient calibrat sota la sortida de l’aigua durant 10segons (un minut en el cas que es tracti de regatge gota a gota).Després multiplicau per sis el resultat obtingut (no hi multipliqueu sies tracta de regatge gota a gota) i obtindreu el cabal unitari en litresper minut d’aquests aparells.

Advertència: en cas d’una xarxa de regatge gota a gota subterràniano serà possible la comprovació precedent.

Com determinar el cabal unitari per regatge amb mànega?Obriu el grifó en la posició habitual i col·locau un recipient calibrat ala sortida de l’aigua de la mànega durant 10 segons. Després multipli-cau per sis el resultar obtingut i obtindreu el cabal unitari en litresper minut del regatge per mànega.

39

Com mesurar i estimar elcabal d’alguns aparells?Com mesurar i estimar elcabal d’alguns aparells?

40

Nombre

20

10

10

1

Cabal

unitari

9 litres

20 l/min

50 l/h

15 l/min

Nombre

d’usos/día

Un ús per 200persones

25 durant 5min

1/2 hora/dia

1 h cada dosdies

Estimació del

cabal diari

1.800 litres/dia

2.500 litres/dia

250 litres/dia

450 litres/día

Estimació del

cost de l’aigua

Multiplicar elcost unitarimitjà per

l’estimació decabal diari

Tipus

Inodor ambcisterna de 9litres

Dutxa

Microaspersor

Regatge ambmànega

Exemple de mesura i estimació del cabal diari d’alguns aparells

H2OECOAUDITORIES

ECOAUDITORIES L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre...

Documents

Transcript of ECOAUDITORIES L’ecoauditoria de l’aigua al teu centre...