ECOARQUITECTURA CONSCIENTE. TECNOLOGIAS DE BAJO COSTE · B.2. Llibres i capítols de llibre...

ECOARQUITECTURA CONSCIENTE.TECNOLOGIAS DE BAJO COSTE

Gabriel Barbeta Dr.Arqto.Univ. Girona

Desarrollo de los seres humanos en equilibrio consigo mismos, la Desarrollo de los seres humanos en equilibrio consigo mismos, la l d l di bi tl d l di bi tsu salud y el medio ambiente. su salud y el medio ambiente.

La vivLa viviiendaenda comcomoo organismorganismoo vivivovo que consume aire que consume aire yy energenergíía, a, produproduccee fluflujojos ens en susu interior transpirainterior transpira y expulsa residuosy expulsa residuos

ECOARQUITECTURA SOSTENIBLE 1

produproducce e fluflujojos en s en susu interior, transpira, interior, transpira, y expulsa residuos. y expulsa residuos.

Curriculum vitaeImprès normalitzat professor LECTOR

Nombre de fulls que conté: 45

Nom i cognoms:GABRIEL BARBETA I SOLÀ

Data: 15/10/2007

Signatura:

La persona signant declara que són certes les dades que figuren en aquest currículum i assumeix, en cas contrari,les responsabilitats que es derivin de les inexactituds que hi constin.

1. Dades personalsCognoms i nomBARBETA I SOLÀ , GABRIEL

DNI46226350

NacionalitatESPANYOLA

Data de naixement1/10/1965

Sexe Home Dona

AdreçaC.NASI S/N 17172 LES PLANES D’HOSTOLES (GIRONA)

2. Situació professional actualInstitució/organisme/empresaUNIVERSITAT DE GIRONA

CentreESCOLA POLITÉCNICA

Departament, secció, unitatDEP.ARQUITECTURA I ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

AdreçaAVDA.SANTALÓ S/N

Codi postal17171

MunicipiGIRONA

ProvínciaGIRONA

Categoria professional actualASSOCIAT TIPUS 3

Data d’inici01/10/1996

Situació administrativa Funcionari Contractat Interí Becari Una altra situació (especifiqueu-la):

Dedicació A temps complet A temps parcial

Especialització (codis UNESCO)

3. Formació acadèmicaTitulació universitària homologada1. ARQUITECTE2.

Centre1. ETSAB.UPC2.

Data d’obtenció1. 2.

Doctorat1. DOCTOR ARQUITECTE2.

Centre1. UPC2.

Data d’obtenció1. 26/04/20022.

Altres titulacions de postgrau1. 2.

Centre1. 2.

Data d’obtenció1. 2.

4. Activitats anteriors a la situació actual de caràcter científic o professionalSituació/plaça1. DIRECTOR2. 3.

Institució1. ONG.ARQS2. 3.

Període1. 1992/19962. 3.

5. Idiomes (R = regular, B = bé, C = Molt bé)

6. Tesi doctoralTítol: MEJORA DE LA TIERRA ESTABILIZADA EN EL DESARROLLO DE UNA ARQUITECTURA SOSTENIBLEHACIA EL SIGLO XXI

Directors: DR. FERRAN GOMÀ I GINESTA

Universitat: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Departament: DEPT.CONSTRUCCIONS ARQUITECTONIQUES

Qualificació: EXCEL.LENT CUM LAUDE Doctorat Europeu: Sí No

Any de defensa de la tesi: 2002 Any d’expedició del títol: 23/10/2002

7. Publicacions derivades de la tesi doctoral

A. Projectes

A.1 Direcció i participació en projectes d’investigacióTítol del projecte: Estudio numérico y experimental del comportamiento en servicio deestructuras de hormigón armadas con barras de composites de matriz polímero (FRP).

Entitat finançadora: MCYT 2004 Referència de la concessió: BIA2004-05253

Durada: des de/d’ 2004 fins a 2007 Investigador/a principal: Lluís Torres

Títol del projecte: CONSTRUTIERRA, RED CIENTIFICA ESPAÑOLA DE LACONSTRUCCION CON TIERRA

Entitat finançadora: MCYT 2004-7 Referència de la concessió: BIA2006-27036-E

Durada: des de/d’ 2004 fins a 2007 Investigador/a principal: Ignacio Cañas

Títol del projecte: Efectos diferidos, fisuración y deformaciones en estructuras dehormigón armadas con barras de materiales compuestos.

Entitat finançadora: MEC Referència de la concessió: BIA2007-60222

Durada: des de/d’ 2007 fins a 2010 Investigador/a principal: Lluís Torres

A.2 Participació en contractes d’investigació i transferència de tecnologiad’especial rellevància amb empreses i/o administracionsTítol del contracte: RECLICLATGE DE RESIDUS DE VIRUTES DE CATANYER EN BLOCSCOMPRIMITS

Empresa/administració finançadora: ARNAU.S.A País:ESPAÑA

Durada: des de/d’ 10/99 fins a 02/01

Investigador responsable: GABRIEL BARBETA I SOLÀ

Títol del contracte: Redacció Ordenança de Construcció Sostenible pelsMunicipis Gironins

Empresa/administració finançadora: CILMA País:ESPAÑA



Títol del contracte: Aplicacions constructives dels àrids de reciclatge

Empresa/administració finançadora: GERMANS CANYET-XIRGU S.L País:ESPAÑA



Títol del contracte: Estudi de recerca sobre la millora de ceràmicaaïllant amb l’ús d’additius orgànics

Empresa/administració finançadora: GILBERT JORDÀ. S.L



Títol del contracte: Programa Algèria Universitats.( PAU)

Empresa/administració finançadora: Fons Català Cooperació, GeneralitatCatalunya i Valenciana, Xarxa Vives d’Universitats, Estat Espanyol

CRUO( Algèria)


Investigador responsable: Sílvia Ayala i Juan David Sempere Souvannavong

B.2. Llibres i capítols de llibreAutors/ores (per ordre de signatura): GABRIEL BARBETA I SOLÀ

Títol: L’evolució ambiental de l’Arquitectura. Patrimoni, turisme i desenvolupament local

Pàgines (inicial-final): 15-25

Editorial: Universitat de Girona

ISBN: ISBN-84-8458-195-0 Dipòsit legal: B-52.251-2003

Any: 2003 Clau (L = llibre sencer, C = capítol, EC=edicions crítiques, E = editor/a): C

Autors/ores (per ordre de signatura): GABRIEL BARBETA I SOLÀ

Títol: La Sostenibilidad en los Parámetros actuales de Desarrollo de las zonas UrbanasHistóricas. Los casos de Girona y Puebla.


Editorial: Benemérita Universidad Autónoma de Puebla. Agencia Cooperación InternacionalEspañola.

ISBN: ISBN-968-863-835-8 Dipòsit legal:



Títol: Els indicadors envers la Ciutat Sostenible. Annals Nº2/2000

Pàgines (inicial-final):

Editorial: Universitat de Girona

ISBN: ISBN-84-95138-98-0 Dipòsit legal:



Títol: L’evolució ambiental de l’Arquitectura. “L’habitatge del Segle XXI”

Pàgines (inicial-final):

Editorial: Universitat de Girona.Dept.Arquitectura i Enginyeria.

ISBN: 84-8458-169-1 Dipòsit legal:


B.3. ALTRES PUBLICACIONS(Articles a revistes no indexades, informes tècnics, dictàmens, estudis de casos, traduccions, etc.)


Títol: Neix un model d’ordenança de ConstruccióSostenible per a les Comarques Gironines

Any: 2006


Editorial: JJ.Comunicació

ISBN: Dipòsit legal: GI-504-2006

Institució que fa l’encàrrec: Cilma


Títol: ECOARQUITECTURA CONSCIENT Any: 2006


Editorial: M.Remei Ballús.

ISBN: Dipòsit legal: B-42717-2003

Institució que fa l’encàrrec: ECOESPAI

B.4 Publicacions amb avaluació externa resultants de congressosAutors (p.o. de firma): Autores: M. S. INNOCENTE1, LL. TORRES1, X. CAHÍS1, G. BARBETA1, andA. CATALÁN21 Department of Mechanical and Construction Engineering, University of Girona, Girona, Spain

2 Department of Construction and Manufacturing Engineering, University of Oviedo, Gijón, Spain

Títol: OPTIMAL FLEXURAL DESIGN OF FRP-REINFORCED CONCRETE BEAMS USING APARTICLE SWARM OPTIMIZERRevista (títol, volum, pàgina inicial-final): University of Patras, Greece.Any: 2007 Clau (A: article, R: review):A

B.5 Obres artístiquesDescripció: Habitatge Bioconstructiu a Montebatres , Madrid i a Barcelona.

Dates: 1996

Exposició, catalogació, publicació: Catàlogo de la Buenas Pràcticas” editado para la “Cumbre de las CiudadesHabitat II a Estambul en 1996”, por el Ministerio de Obras Públicas Español.

Descripció: Projecte d'habitatge Bioclimàtic per a l' ITER aTenerife.

Dates: 1995

Exposició, catalogació, publicació: Concurso de un Centro de 25 Viviendas Bioclimáticas para Cientificos enTenerife.

Llibre: “ 25 Viviendas Bioclimáticas en la Isla de Tenerife” Edit. Cabildo Insular.ITER. 1996, i a la Revista “Informació i Debat” delCOAC.

Descripció: Iberfad 96, “ Proyecto de vivienda en Montebatres (Madrid)”.

Dates: 1996

Exposició, catalogació, publicació: Concurso IBERFAD 1996.

Descripció: Proyecto de Biblioteca de bajo impacto ambiental .

Dates: 1998

Exposició, catalogació, publicació: Concurso Públicopara la biblioteca Municipal del Ayuntamiento de Palafolls.(Prov.Barcelona). Exposició

Descripció: Proyecto de vivienda en Montebatres (Madrid).

Dates: 1999

Exposició, catalogació, publicació: I Exposición Nacional sobre Arquitectura Medioambiental organizada por el“Consejo Superior de Arquitectos de España”.Publicat també en l’article: “L’arquitectura Mediambiental a Espanya, per Juan Giaccardi. Informació i Debat. COAC.

Descripció: Projectes bioconstructius a la Garrotxa

Dates: 1999

Exposició, catalogació, publicació: Exposició Comarcal sobre Arquitectura a la Garrotxa organitzada per laDemarcació del COAC.

Descripció: Projectes bioconstructius a la Garrotxa

C. Congressos

Autors: BARBETA SOLÀ, GABRIEL

Títol: ESTADO ACTUAL DE INVESTIGACIONES Y PROYECTOS EN ESPAÑA SOBRE CONSTRUCCIÓNSOSTENIBLE EN TIERRA ESTABILIZADA.

Tipus de contribució: PONÈNCIA

Congrés: Congreso VIDA TERRE” . CONSTRUCCIÓN ECOLÒGICA CON TIERRA

Lloc : HOLGUIN, CUBA Any: Octubre de 1997.

Organisme/institució que l’organitza: UNAICC ( Union de Arquitectos e Ingenieros Cubanos )


Títol: LA EXPANSIÓN DE LA CONSTRUCCIÓN EN TIERRA EN BASE AL CONTROL Y HOMOLOGACIÓN DEL BTC


Congrés: Congreso Internacional SIACOT II

Lloc: MADRID. ETSAM Any: 2003

Organisme/institució que l’organitza: Departamento de Construcciones Arquitectóniques de laETSAM


Títol: Arquitectura Bioclimàtica

Tipus de contribució: Conferència

Congrés: 2es Jornades d’Energies Renovables

Lloc: Girona març 2004

Organisme/institució que l’organitza: ESF-ACTECIR


Títol: El Uso de la Tierra Estabilizada en Obras Actuales de Ecoarquitectura


Congrés: V. Bioconstrucción y Arquitectura Sostenible

Lloc: Lleida Abril 2004 Any: 2004

Organisme/institució que l’organitza: Ajunt.Lleida i Firanatura


Títol: Sistemas de construcción en barro, tapia y adobe


Congrés: Técnicas de Construcción Sostenible

Lloc: Barbastro Any: 2004

Organisme/institució que l’organitza: SENDA. Diputació Huesca.


Títol: “Arquitectura Sostenible i Salut”


Congrés: Exposalud

Lloc: Barcelona Any: 2004

Organisme/institució que l’organitza: Vida Sana


Títol: El Uso de la Tierra Estabilizada en Obras Actuales de Ecoarquitectura


Congrés: Arquitectura Tradicional y de Bioconstrucción

Lloc: GRAUS Any: 2004

Organisme/institució que l’organitza: Ajuntament Graus


Títol: Les tècniques en terra compactada


Congrés: L’Arquitectura de Terra.

Lloc: Belianes (Lleida)

Organisme/institució que l’organitza: COATL i Amicsde l’Arquitectura Popular.

Any: 2005

Autors/ores (per ordre de signatura): GABRIELBARBETA I SOLÀ

Títol: Urbanisme i Clima


Congrés: IV Setmana Catalana d’EducacióAmbiental.Atmosfera i clima: una perspectiva científica,didàctica i social.

Lloc: Olot Juliol 2005 Any: 2005

Organisme/institució que l’organitza: Fundaciód’Estudis Superiors d’Olot.

Autors/ores (per ordre de signatura): GABRIELBARBETA I SOLÀ

Títol: Obres Actuals d'Ecoarquitectura i

Bioconstrucció


Congrés: El repte de la construcció Sostenible.

Lloc: Figueres Any: Juny 2006 Organisme/institució que l’organitza: Col·legiOficial d’Arquitectes.


Títol: Bioconstrucción en Tierra estabilizada en España

Tipus de contribució: Conferència Magistral

Congrés: Congreso Internacional BIOCASA

Lloc: CALI (Colombia) Any: Novembre 2006 Organisme/institució que l’organitza: CAMACOL VALLE


Títol: Conciencia Arquitectónica englobando al ser humano y a la energía

Tipus de contribució: Conferència Magistral

Congrés: Congreso Internacional SALUD Y HABITAT

Lloc: Barcelona Any: Novembre 2006 Organisme/institució que l’organitza: Col·legiOficial d’Arquitectes (AUS) i GEA

CONGRESSOS i SEMINARIS ORGANITZATSExperiència en organització de activitats de I+D Organització de congressos, seminaris, jornades, etc., científics-tecnològics

Nom del congrés: Seminario Internacional sobre Patrimonio y TurismoResponsable: Dr. F.Xavier Paunero i Amigo i Dr. Gabriel Barbeta i SolàÀmbit del congrés: NacionalLloc: Universidad Benemérita de Puebla. MèxicDates de realització:5 al 14 de Febrer del 2004

Nom del congrés: Seminari Internacional sobre Arquitectura i Cooperació InternacionalResponsable: Dr. Gabriel Barbeta i SolàÀmbit del congrés: InternacionalLloc: Universitat de GironaDates de realització: Juliol 2003

Nom del congrés: Arquitectura Bioclimàtica.ACTECIR GERMA ICAEN .Responsable: Dr. Gabriel Barbeta i Solà i Josep Ma. CorretgerÀmbit del congrés: NacionalLloc: Universitat de GironaDates de realització: Novembre-Dicembre 2002.

Nom del congrés: Arquitectura Bioclimàtica. COAC,COAT, UdG y Agencia Catalana de l’Energia.Responsable: Dr. Gabriel Barbeta i Solà i Josep Ma. CorretgerÀmbit del congrés: NacionalLloc: Universitat de GironaDates de realització: Juny 2003

Nom del congrés: Seminari Internacional sobre Construcció en TerraResponsable: Dr. Gabriel Barbeta i SolàÀmbit del congrés: InternacionalLloc: Universitat de Lleida.FiranaturaDates de realització: 23-24 de Abril del 2005.

Nom del congrés: Seminari sobre Construcció de Voltes i ArcsResponsable: Dr. Gabriel Barbeta i SolàÀmbit del congrés: NacionalLloc: Universitat de Girona.Dates de realització: 16-19 de Juliol del 2007

Nom del congrés: Seminari Arquitectura Sostenible a CatalunyaResponsable: Maite Garrigós. Ajuntament de Cassà de la Selva i Dr. Gabriel Barbeta i SolàÀmbit del congrés: NacionalLloc: Fira d’Energies Renovables de Cassà de la SelvaDates de realització: 22-23 de Setembre del 2007

D. Patents i models d’utilitatInventors/ores (per ordre de signatura): GABRIEL BARBETA I SOLÀ

Títol: BLOC DE TERRA ESTABILITZADA HIPERCOMPACTAT, BIOTERRE

Núm. de sol·licitud: País de prioritat: ESPAÑA Data de prioritat: 2003

Entitat titular: GRUP PLANA S.L

Països als quals s’ha estès: -

Empreses que l’exploten: GRUP PLANA S.L

F. Direcció d’activitats de recerca o desenvolupamentActivitat: Tesis Doctoral

Nom del treball: Análisis de la tierra como material constructivo paramejorar su comportamiento sismorresistente y los problemas de retracción volumétrica

en la técnica del tapial. Aplicación constructiva de un caso en Mocoa, Colombia.

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Marcela González

Curs acadèmic: 2006-07

Institució: UPC

Activitat: Tesis Doctoral

Nom del treball: “Caracterización De La Construcción Con Tierra: Ensayos y Normativa”

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Carmen Jiménez


Institució: UPM. Dept.CONSTRUCCIÓN Y VÍAS RURALES

Activitat: Tesina

Nom del treball: Evaluación de las Propiedades Térmicas del BTC Bioterre y su

Comportamiento en un Muro Trombe.

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Nancy Martínez Alvernia


Institució: Fundació Politècnica de Catalunya.

Activitat: Projecte Final de Carrera

Nom del treball: Piezas prefabricadas de entrevigado con tierra estabilizada con corcho,bambú, cal y yeso

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Enric Servera



Nom del treball: Pintures Naturals

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Guillem Martínez Arbues


Institució: Escuela de Aparejadores. UPC


Nom del treball: Disseny de tres blocs comprimits amb terres del Gironès

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Sara Poch


Institució: Universitat de Girona.Dept.Arquitectura


Nom del treball: Disseny d’un mur de tapial millorat tèrmicament

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Francesc Sancho




Nom del treball: Disseny d’una llosa de terra estabilitzada armada amb bambú por

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Francesc Blanch




Nom del treball: Projecte de Desenvolupament rural a Cochabamba “, en Bolívia .

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: David Pradas




Nom del treball: Rehabilitació de Cuarterías en Holguín”, en Cuba.

Nom de la persona a qui s’ha dirigit l’activitat de recerca: Maria Armengol I Rosa Nogués.



Nom i cognoms, DNI/passaport: GABRIEL BARBETA I SOLÀ 46226350F 21

I. Experiència docent3

Primer any d’activitat (curs1996/97, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle

Assignatura Crèdits del’assignatur

a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.

Arquitecte tècnic 1er Construcció i Ecologia 9 9 Teoria

Segon any d’activitat (curs1997/1998, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.


Tercer any d’activitat (curs1998/1999, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.


Lliure elecció Curs Estiu.Construcció Sostenible ambterra estabilitzada

2 1 Teoria

Quart any d’activitat (curs1999/2000, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.

Arquitecte tècnic 1er Construcció i Ecologia 4.5 4.5 Teoria

Tècnic Superior enqualitat i gestió en elàmbit de l’edificació

2on Arquitectura Sostenible 4.5 4.5 Teoria

Lliure elecció Curs Estiu.Construcció Sostenible ambterra estabilitzada

2 1 Teoria

Cinquè any d’activitat (curs2000/01, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.


Tècnic Superior enqualitat i gestió en elàmbit de l’edificació

2on Arquitectura Sostenible 4.5 4.5 Teoria

Lliure elecció Curs Estiu.Arquitectura bioclimàtica 2 0.5 Teoria

Lliure elecció Curs Estiu.L’habitatge del segle XXI 2 0.2 Teoria

Sisè any d’activitat (curs2001/02, institució: Universitat de Girona i ETSAM. U.Politécnica deMadrid)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.


Arquitecte tècnic 1er Construcció II 12 1.5 Teoria iPràctica

Lliure elecció Curs Estiu. Evolució de la Ciutat. A migcamí entre la tradició i la sostenibilitat

2 0.2 Teoria

Curs especialització Cooperación para el Desarrollo deAsentamientos Humanos en el Tercer

Mundo

9 0.5 Teoria iPràctica

Setè any d’activitat (curs2002/03, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.


Lliure elecció Curs Estiu.Habitatge i Cooperació 2 1 Teoria

Arquitecte tècnic 1er Construcció II 12 1.5 Teoria iPràctica

Vuitè any d’activitat (curs2003/04, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.


Arquitecte tècnic 1er Materials de la Construcció I 9 1.5 Teoria iPràctica

Arquitecte tècnic 1er Materials i Control de Qualitat 12 1 Teoria iPràctica

Novè any d’activitat (curs2004/05, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.




Novè any d’activitat (curs2005/06, institució: Universitat de Girona)

Titulació Cicle


a

CrèditsImpartits

Teor./Prac.





O. Activitats de caràcter professional

MASTERS: Professor UPC 2002-2007. Títol: Arquitectura Sostenible . 2003-2005-2007Director: Dr. Ezequiel Usson.

Títol :Noves Estructures ArquitectòniquesDirector: Dr. Fernando Almansa.

Empresa: ARQS. ONG PER A L’ARQUITECTURA SOCIAL

Càrrec: DIRECTOR Dedicació: Parcial

Període. 1992-1996

Empresa: ECOARQUITECTURA GABI BARBETA

Càrrec: DIRECTOR Dedicació: PARCIAL

Període. 1990-2007

Projectes mes rellevants:

Centres de Turisme Rural :

Covachuelas , ( Parc de les Hoces del río Duratón, Segòvia) 500m2 construïts. Centreautosuficient.Energies Fotovoltàiques, eòlica i biomasa; sistema de reciclatgeaigües pluvials i grises.; aplicació hivernacle amb integració fotovoltaica isolar; estructura amb BTC, fusta i pedra reciclada.

Can Coll 600m2 ( Parc Natural del Montseny, Tagamanent, Barcelona);Façana solar sud al límit normatiu del Parc; us de la pedra i morters de terra;aïllaments naturals com el suro; autosuficiència energètica i de materials.

Can Cateura. Llagostera

Hotels:

Les Carreras. St. Esteve de Llémena. Hotel Rural de dos estrelles i centre deioga.

Can Batlle. Hotel rural i SPA. Santa Pau.

Hotel-SPA el Palol. Torroella de Fluvià. 5000 m2 construïts. Rehabilitació del Hotel i 12 Bungalows d’obranova.


Serveis socials i de caràcter asistencial:

2001-2003 Residència Geriàtrica en Tordera (Prov.Barcelona) .Configuració de grups independents entorn de patis-hivernacles.

Aigües Vives de 1500m2 , Alzira (València). Rehabilitació d’unes antigues cavallerisses per afer 50 places geriàtriques. Us d’energia solar i recuperació de tècniques tradicionals.

Construcció de Dispensari i Hospital en Angola para Medicus Mundi.

Projectes de Rehabilitació d'habitatges per a immigrants per a l'ONG GRAMC.

Participació en el Projecte de la EXPO2008 Saragossa per al edifici de laParticipació Ciutadana ambl’Arquitecte Ricardo Higueras.

Projectes empresarials e industrials:

Projecto Bioclimàtic i sostenible d’un Centro de Producció de 3000 m2 Cosmètica Naturali Oficines per a Taller de Alquimia.S.A, St.Ferriol ( Garrotxa) .

COMPACTADORS DE RESIDUUS

S. : 86.34 m²

PREPARACIÓ COMANDES S. : 141.93 m²

S. : 80.07 m²

EXPEDICIO

S. : 166 m²

MAGATZEM PROD. ACABAT

EMBALATGES

SUP. CONSTRUIDA PLANTA BAIXA. 1898.78 M2

AREA DOSIFICAT

S. : 6.33 m²

AREA DOSSIFICAT

S. : 25.5 m²

S. : 121.44m²AREA ENVASAT

S. : 12.93 m²

LABORATORI

S. : 4.14 m²

S. : 49.39m²

OBRADOR 1

S. : 44.82 m²

S. : 121,96 m²

MAGATZEM M.P.

S. : 100.84 m²

RECEPCIÓ

LABORATORI

VEST. HOMES

VEST. DONES

S. : 12.83 m²

DESPATX CONTROL ENTRADES

S. : 76.95 m²

S. : 61.05 m²

S. : 41.89 m²

S. : 16.74 m²

PASSADÍS SERVEIS I VISITES

PASSADÍS

S. : 9.76 m²

PASSADÍS

S. : 17.22 m²

SALA ACTESS. : 114.32 m²

PATI

S. : 3.77 m²

S. : 3.93 m²

S. : 61.17m²

S. : 29.48 m²

MAGATZEM

MUESTROTECA

S. : 22.16 m2

S. : 20.29 m2

AREA RENTAT

S. : 25.5 m²

S. : 25.5 m²

S. : 5.16 m²

S. : 15.34 m²

ACCÉS ENVASAT

S. : 2.77 m²

RECEPCIÓS. : 38.16 m²

S. : 3.77 m²

S. : 17.98 m²

S. : 9.83 m²

Els principal paràmetres eren: l’ús de materials de baix impacte ambiental i nul·lacontaminació; us de la bioclimàtica per a l’estalvi energètic; il·luminació natural; reciclatgeaigües pluvials;


2005. Oficines i habitatge a Pau.Alt Empordà amb BTC i

disseny bioclimàtic.

2006. Despatx abogacia GARCÉS i oficines a Saragossa.650 m2.

2006- Assessorament per al compliment de paràmetres sostenibles per a projected’Oficines al districte 22@ a Barcelona per a Projecte de MARCH-Associats.

2007- Assessorament per al compliment de paràmetres sostenibles per a projected’Oficines i Centre formacional per al Gremi d’Instal·ladors de la Província de Barcelonaa Sant Jeroni de la Murtra, Badalona.

2007- Concurs restringit per a Centre Empresarial GRUP FERRER ( Ferrer i Salat) aSant Cugat del Vallés de 20000 m2.

Centres Educatius:

2005. Projecte d’Escola Primària Bioclimàtica isostenible a Albons (Baix Empordà), en conveniamb el Ajuntament d’Albons i el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

2007. Projecte de Llar d’Infants Bioclimàtica i sostenible aSanta Eulàlia de Ronçana (Vallés). 600m2. construïts.Tècniques de llum zenital, recollida de pluvials,materials de gran inèrcia.

2006-2007. Centre d’Educació ambientalARCADIA a Can Coll Porqueres. 2500m2.

Urbanisme Sostenible:

1990. Projecte de la Nova ciutat Segundo Montes ael Salvador. Paràmetres d’integració ciutat-camp i mobilitat sostenible .

2004. Participació en Concurs Restringit per al‘Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, deProjecte de Reurbanització per a el sector Bonavista.Projecte Sostenible amb materials de baix impacte ambiental i usos d’energies renovables.


Disseny de farola solar.

Projecte d’Ecobarri a la Cabanera, ciutat de Balaguer.Indicadors Mediambientals seguits:

Cal considerar la ciutat com a Ecosistema propi obert, molt dependent d’altresecosistemes externs. En ell hi ha uns outputs i uns inputs quant a energia, materials, aire iaigua, els quals s’han d’equilibrar per tal d’aconseguir un sistema viu perdurable i, pertant, sostenible. Cal preveure que és un gran productor de residus i un gran consumidord’aigua i energia.

De l’anàlisi d’aquests fluxos i la relació amb l’Ecosistema global, en deriven les directriusper a la Consecució d’un model de Barri més Sostenible. Aquestes se centren en :

AIGUAReducció del consum d’aigua d’ús domèstic. Augmentar el percentatge d’aigües residuals tractades i el percentatge d’aigua depuradareutilitzada.Impulsar l ‘aprofitament de les aigües subterrànies i l’estalvi en el reg.Millorar la qualitat de l’aigua dels rius i escorrenties naturals.

AIREReducció de les emissions de CO2 en els edificis, dels nivells d’ozó i de les emissions degasos dels vehicles.Millorar la qualitat de l’aire i del soroll (cens industrial, mapes d’emissions contaminants ide sorolls, us de pavimentació anti-soroll).Potenciar les àrees verdes garantint la diversitat amb la plantació d’espècies autòctones id’arbres productius d’aliments i matèries primeres, tant per reduir el consum d’aigua derec, com per estabilitzar el sòl i controlar les torrentades.Reduir la intensitat mitjana de trànsit i la presència de vehicles pesants, promovent lautilització del transport públic. Això anirà en funció de la gestió del sòl, la qual hauriad’anar encaminada a assentaments de densitat mitjana amb accés proper a les zones detreball, lleure i comerç.Augmentar els nombre de carrers amb preferència per a vianants i la seguretat viària ambrecorreguts per a bicicletes.

ENERGIAImpulsar l’eficiència energètica , desenvolupament i difusió d’energies renovables a travésde : bonificacions fiscals; estalvi en la il·luminació viària ; ús de làmpades de baixconsum; cogeneració de calor i electricitat; ús d’energia solar a les escoles, instal·lacionsesportives, mercats... ; executar auditories energètiques i un programa de manteniment i úsals edificis.

Inici d’experiències pilot en edificacions eficients i amb noves tecnologies bioclimàtiquesi bioconstructives.Aprofitament de la biomassa.Utilització de materials autòctons i de baix consum energètic i impacte ambiental. (ACV:Anàlisi del cicle de vida)

RESIDUS

Reduïr des de l’origen la generació de residus impulsant la seva selecció, reciclatge ireintegració en el cicle productiu.Promoure els sistemes de compostatge de la matèria orgànica, per ésser utilitzada en elpropi ecosistema urbà en sòl fèrtil per autoproducció d’aliments (permacultura), la qualcosa també repercuteix en la menor entrada i transport d’aliments externs a la zona.Evitar la incineració de residus.Fomentar els sistemes de reutilització d’aigües grises i sistemes de camp de rec ollacunatge amb aigües negres, tancant el cicle urbà, evitant outputs contaminants a altresespècies i ecosistemes.

Residencial:

2001-2007 Assessor y director tècnic para Construccions Canal y al gabinet Auquer-Rosselló

–Prats sobre construcció con Tapial, en Vic y Mont-Ras, respectivament.

Projectes d'habitatges unifamiliars a Sant Dalmai, Les Planes

d’Hostoles, Les Encies, St.Feliu de Pallerols , La Brunyola

(Prov.Girona),Vallvidrera, Parets del Vallés,

Viladecans, Pineda, Palafolls, Calella, Almacelles

(Prov.Lleida), Borriol ( Prov.Castellón), Stes. Creus

(Prov.Tarragona), Lliber ( Prov. Alicante), Tomelloso

(Prov.Ciudad Real).

Habitatges Bioclimàtics ambBTC Bioterre: Sta.Cristina

d’Aro; Pau; Torroella de Montgrí; Rajadell; Sant Feliu

del Racó; Rubí; Vacarisses; Vallirana; Sales de Llierca;

La Cellera de Ter.


P. Altres mèrits o aclariments de caràcter científic(Premis, reconeixements, càrrecs, etc. Faci servir només l’espai d’un full A4)

En l’any 2005 elecció com a expert per a la el.laboració d’una Norma Espanyola per a la Construcció en Terra en elcomitè AENOR:

AEN / CTN 41 / SC 10 “Edificación con tierra cruda” Membre expert del Consell de Sostenibilitat de la Ciutat de Girona.

Soci d’honor en l’entitat dels Naturalistes de Girona, com assessor .

Soci i membre fundador de l’Agrupació del Col·legi Oficial d’Arquitectes deCatalunya: “Arquitectes i Sostenibilitat” AUS.


Q. Altres mèrits o aclariments de caràcter docent(Premis, reconeixements, càrrecs, etc. Faci servir només l’espai d’un full A4)

DIVULGACIÓ. En aquest apartat es vol reflectir l’enorme tasca de divulgació i conscienciació dels conceptes deSostenibilitat i Bioarquitectura a la Societat actual, mitjançant conferències i els mitjans de comunicació globals:

-1993 : Participación en la Organización y desarrollo de diversas actividades sobre Arquitectura alternativa en la ETSAB;Ponente y organitzador de la ”Conferencia “Arquitectura i Ecologia”• el dia 5 de Mayo, en la que desarrollé" els Vells nousMaterials” ;”Exposición sobre Arquitectura Ecológica• en la Semana Verde del Noviembre del 93.

-1993 : Conferenciante en las Jornadas técnicas sobre Arquitectura Ecológica en Madrid, con motivo de Biocultura 93,organizadas por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid. La conferéncia se tituló “ Construir con tierra unaalternativa ecológica y solidaria”.

-1994. : Conferenciante en la escuela de Arquitectura de Valencia, La conferéncia se tituló “Bioconstrucción una alternativaecológica y solidaria”.

-1994 -1995 : Organizador y Conferenciante en las Jornadas técnicas sobre Arquitectura Ecológica en el COAC deBarcelona, con motivo de Biocultura 94, organizadas por la asociación Vida Sana, ARQS y GEA.”

1994 : Charla sobre Construcción y Desarrollo en la sede de INTERMON Barcelona.

1994 : Conferenciante en los talleres sobre la Casa Natural en la Universidad de la Laguna, en Tenerife.

1994 . Entrevista Catalunya Radio sobre ECOARQUITECTURA. Programa “Els Matins de Josep Cuní”.

Mayo 1995. Entrevista sobre Bioconstrucción.”Noticias”TV Española Catalunya.

1996 . (26/2/96) Conferencia sobre Tecnologías Sostenibles para el S.XXI. en la Sala de actos de la EPS de Girona.

1996 . (5/5/96) Conferencia sobre Tecnologías Sostenibles para el S.XXI. En el Palau San Jordi, durante la feria de Biocultura.

1997 : Conferencias sobre “Como realizar casas más saludables con tecnologías sostenibles” en : Casa de Cultura de Girona; en el“Rec Major “ y la “l’Escola d’adults “de Banyoles ; y Centre cultural de la Caixa, Girona.

Octubre de 1997. Ponente en el simposium “Vida Terre” en la ciudad de Holguin , Cuba, sobre construcción ecològica con tierraestabilizada. a partir de entonces inicio un proyecto de cooperación de la UdG y la UNAICC ( Union de Arquitectos e IngenierosCubanos ) para transferència tecnològica y assesoramiento técnico.

1998. Programa radio sobre Ecobioconstrucción. Emisora. R.Estel

1999 . Salud y campos Electromagnèticos . Sala de Graus. Facultad de Letras UdG. Abril de 1999

1999 . Programa radio sobre Ciudad i Medioambiente . Emisora. R.Estel

1999. Entrevista COMRADIO sobre Ecobioconstrucción.

1999.Entrevistas y reportajes sobre Salud y campos Electromagnéticos. TV.Española Catalunya, Radio Olot, Radio Ripoll, Radioles Planes, COM Radio, Diario el Punt, Diari de Girona.

2000: Salud y campos Electromagnèticos. Aula Magna, Facultad Ciencias. UdG. Abril 2000.

Febrero- Marzo 2000: Programas de TV: “Casa Sana”. Programa “Entrelínies” TV3; reportaje “Ecoarquitectura.” Programa“Catalunya Avui” TV2. Entrevista radiofónica de la misma temática Radio Les Planes.

Octubre 2001. Conferencia “ Estalvi energètic i arquitectura bioclimàtica”, a la Fira d’Energies Renovables de Cassà de la Selva.

Octubre 2001.Conferència “ Arquitectura Sostenible” a la Delegació de la Garrotxa del Col.legi d’Arquitectes.

Octubre 2001. Entrevista radiofónica per radio Olot sobre el Proyecto sostenible de la Fira de Sant Lluc.

Junio 2002. Conferencia “ Les energies Renovables a la Llar” a la Fira Energies Renovables de Figueres.

Febrero 2003. Conferencia. La Recuperación de la Tradición Local versus la Sostenibilidad. Curso de Desarrollo RuralUdG.Figueres

Abril 2003. 4 Conferència. Rehabilitació Sostenible del Patrimoni Rural. UdG i Ajuntament de Colera.

Mayo 2003 . Programa de Radio “Gent de Mon”, RNE 4, sobre Construcción Sostenible.

Mayo 2003 .3 Conferencia. Arquitectura actual con tierra. Recinto Ferial Propirineo Ajuntament de Graus (Huesca).

Mayo 2003 .19 Conferencia. Arquitectura actual amb terra i Disseny Orgànic i Bioconstructiu. Curs Bioconstrucció EscolaAgrària de Manresa.

Mayo 2003 . Conferencia. El Reciclaje de los resíduos de la Construcción, en el Museo Municipal de Torroella de Montgrí.

Junio 2003 .18 Conferencia. “La terra com a Nou material estructural”. Master en Estructuras Arquitectónicas UPC.Barcelona

Junio 2003 .23 Reportaje televisivo “Arquitectura Sostenible y obras del autor” , en TVC3, Telenoticies, reportaje de Jordi Regàs.Junio 2007. Reportaje televisivo “Arquitectura Bioclimàtica” , en TVC3, reportaje del CLUB.Octubre 2004. Entrevista sobre Arquitectura Bioclimática Radio Nacional de España 4 Programa “Gent de Mon”.


Abril 2004. Entrevista sobre Arquitectura Bioclimática Radio Castelldefels .

Mayo 2004. Conferencia en Exposalud, Fira Barcelona, tema: “Arquitectura Sostenible y Salud”

R. Faci constar les cinc aportacions científiques i les cinc aportacions docents mésrellevants d’aquest currículum

Aportacions científiques més rellevants

Metodologia en la millora de la Terra estabilitzada.Desenvolupament del primer bloc de terra estabilitzat compactat industrial a l’Estat .Bioterre Ordenança de Construcció Sostenible per a les Comarques Gironines.Projecte de reciclatge de residus de la construcció.Nous projectes arquitectònics sostenibles amb tecnologies recuperades de la tradició .

Aportacions docents més rellevants

La recuperació i millora de les tècniques tradicionals com a sistemes sostenibles per solucionar les actualsproblemàtiques energètiques i ambientals.La visió Holística educativa per enriquir la presa de decisions amb més consciència global per part dels tècnics.

"No creemos en la posibilidad de obtener un "No creemos en la posibilidad de obtener un desarrollo "sostenible" que si bien respete desarrollo "sostenible" que si bien respete desarrollo sostenible que, si bien respete desarrollo sostenible que, si bien respete

los grandes equilibrios ecológicos, se haga a los grandes equilibrios ecológicos, se haga a costa de la exclusión de una gran parte de la costa de la exclusión de una gran parte de la

Humanidad".Humanidad".Humanidad .Humanidad .

La Plataforma São Paulo, para la Alianza para un Mundo responsable y solidario .Fundación Charles Leopold Meyer


FACTORES SOCIOCULTURALES

Adaptar el hábitat a una manera de vivir de la gente a una tradición

FACTORES PSICOLÓGICOS

vivir de la gente, a una tradición autónoma, y a los recursos locales

Ambiente saludable y confortable al usuario. Canalizar las necesidades espaciales y

funcionales del usuario

Ergonomía - iluminación natural -luz-color.

FACTORES TÉCNICOS

Tecnologías

Materiales

FACTORES MEDIOAMBIENTALES

Geobiología LandArq/Paisajismo/Jardinería


EnergíaLandArq/Paisajismo/JardineríaBioclimática

FACTORES TÉCNICOS

T l íTecnologías

Recuperar y mejorar la sabiduría tradicionalautóctona.

Tecnologías de bajo coste apropiadas yapropiables.

Facilmente ejecutables sin demasiadaindustrialización.

Que permitan una fácil deconstrucción selectiva Que permitan una fácil deconstrucción selectiva del edificio y que permita la reutilización.

De ello se deriva el uso de estructuras en Bó d t l ú l t i l ti


Bóveda catalana, cúpula, arco, en tapial, tierra, y madera.

SISTEMAS ESTRUCTURALES MÁS NATURALES , TRABAJAN A


COMPRESIÓN SI TANTA NECESIDAD DE ACERO

Cúpula de la sala de meditación en paraboloide


Ej ió bó d t l Ejecución bóvedas catalanas enyesadas en la zona de

habitaciones. Relleno de tierra y arlita


y arlita.

MATERIALES EMPLEADOS DE CONSTRUCCIÓN , SANOS, MATERIALES EMPLEADOS DE CONSTRUCCIÓN , SANOS, SIN EMISIONES TÒXICAS NI RADIOACTIVASSIN EMISIONES TÒXICAS NI RADIOACTIVAS

AutóctonosAutóctonos concon pocopoco transportetransporte

DeDe bajobajo consumoconsumo energéticoenergético enen todotodo elel ACVACV..EmisiónEmisión dede COCO22.. --ProcesoProceso industrialindustrial nulonulo oo nono contaminantecontaminante..MinimizarMinimizar laslas materiasmaterias primasprimas lala generacióngeneración dede resíduosresíduos ooMinimizarMinimizar laslas materiasmaterias primas,primas, lala generacióngeneración dede resíduosresíduos oovertidos,vertidos, elel impactoimpacto ambientalambiental yy loslos consumosconsumos energéticosenergéticosdurantedurante loslos procesosprocesos dede::

extracciónextracción--producciónproducción--transportetransporte--manufacturaciónmanufacturación--construcciónconstrucción--aplicaciónaplicación--utilizaciónutilización--deconstruccióndeconstrucción--desechodesecho--recicladoreciclado--reutilizaciónreutilización..


RReciclaecicladosdos o reciclableso reciclables..SinSin carcargagas electrostàtis electrostàticacass (ionización, tomas de tierra, (ionización, tomas de tierra, apantallamiento), alergénicas, radioactivas o tóxicas ( apantallamiento), alergénicas, radioactivas o tóxicas (

ureaurea--formaldehído,lindanos, fenol, fibras, ...formaldehído,lindanos, fenol, fibras, ...Transpirabilidad.Transpirabilidad.

Aislamiento : higroAislamiento : higro--térmico y acústico.térmico y acústico.Facilidad Autoconstrucción.Facilidad Autoconstrucción.

..

TIERRA TIERRA -- MADERA MADERA –– YESO YESO -- CAL AereaCAL Aerea--cementos cementos naturales y blancos, con adición de fibras o áridos naturales y blancos, con adición de fibras o áridos

li (li ( hh litlit CÀÑAMOCÀÑAMO PAJAPAJA VIRUTASVIRUTASligeros ( ligeros ( corchocorcho--arlitaarlita,CÀÑAMO,CÀÑAMO--PAJAPAJA--VIRUTASVIRUTAS--CASCARA DE ARROZCASCARA DE ARROZ-- LANALANA--PERLITAPERLITA--

VERMICULITA)VERMICULITA)


CONTAMINACIÓN ELECTROMAGNÈTICA. Atención a CONTAMINACIÓN ELECTROMAGNÈTICA. Atención a las situacioneslas situaciones cerca de línias elèctricas de alta tensión, cerca de línias elèctricas de alta tensión, de distribución o transformadores que son causa dede distribución o transformadores que son causa dede distribución o transformadores, que son causa de de distribución o transformadores, que son causa de perturbaciones y alteraciones electromagnèticas.perturbaciones y alteraciones electromagnèticas.


PINTURAS MINERALES

Les pinturas al silicato ppotàsic amb base

mineral, són transpirables i consolidan basesi consolidan bases

deteriorades . Biosil i Granital de Keim tenen

lt b di tmolt bon rendiment.


Es alergènicament neutra

No genera càrregues estàtiques

No és irritant

Rentable

Permet aplicar técniques de marmolejat i estucat

No conté disolvents

Les brotxes es renten amb aigua, és biodegradablebiodegradable

L’obtenció de matèries primeres no és contaminant


contaminant

No cal decapar, es pot tornar a pintar a sobre.

Durabilitat cinc vegades superior a les

Barnissos naturals l’oli de linosa o cerad’abella.


Salud y materialesSalud y materialesTrastornos creados por el asbesto (amianto) en algunas escuelas dep ( ) glos EE.UU., o en la misma sede comunitaria de la CEE“Berlaymont” 1 y las quejas de consumidores de productoscomerciales que desprendían formaldehído , provocándolestrastornos respiratorios y oculares.

1. Edificio construído en los años70, fueron selladas las ventanas con fibrade amianto, compuesto altamente cancerígeno, encontrándoseconcentraciones en el aire de 0,08 fibras /cm3, cuando la propia CEEestablece un máximo de 0,001, lo cual obligaría a reformar a más de lamitad de edificios públicos españoles.


Emisiones de radiactividadEmisiones de radiactividadGres y azulejos de tonos metálicos con sales de torioy jGranito, rocas volcánicas y pizarras de alumbreCenizas volantes y escorias de silicato de calcio para hormigones.La fosfogisgina utilizada para paneles de yeso y bloques dehormigón rocas de fosfatoshormigón, rocas de fosfatos,..Pararrayos.Gas radón, de origen natural procedente del subsuelo, debido aldecaimiento radiactivo del torio y radio, emitiendo partículas α, y al

á d l i l ó l b jser más pesado que el aire se acumula en sótanos y plantas bajasEs destacable el efecto sinérgico con el humo del tabaco (nicotina, nitrosaminas ehidrocarburos aromáticos policíclicos) en la formación de cáncer de pulmón , o comoagente mutagénico.


Radiación, dosis, efectos, riesgos. Programa de las naciones unidas para el medioambiente PNUMA Edit.Csn 1987.La radiaciones ionizantes y la salud. Centre deanàlisis y programas sanitarios, Barcelona 1988.Safety Standard Is Set on Radon inUS Homes, The New York Times, 15 de agosto 1986 Vigilancia del radón en lascasas/ Informe danés radón en las viviendas, flash nuclear, forum atómico español nº156-157.1988

EMANACIONES DE GASES Y PARTÍCULAS TÓXICASEMANACIONES DE GASES Y PARTÍCULAS TÓXICAS

asbesto, las crisotilas o lana de roca, la fibra de vidrio,asbesto, las crisotilas o lana de roca, la fibra de vidrio,desprenden en su proceso de fabricación, aplicación ,vida útil o reciclaje, microfibras carcinogenéticas queafectan a las vías respiratorias.

Bélgica invertirá 240.000 .000 para limpiar 3.000 edificios conamianto. LInforme const. sostenible aut. R.Graus COAT.Barcelona 1996. En 1994 en España se consumieron todavía34000Tn, frente a las 163 Tn de Alemania. Sólo en francia secalculan unas 1.200 víctimas por cáncer de pulmón por año y otros750 por cáncer de pleura (mesotelioma, se manifiesta 40añosdespués del contacto). La manipulación engendra mayor riesgo ,ya que volatiliza las fibras en el aire , pudiendo ser entoncesrespiradas


respiradas.

PROCESO INDUSTRIAL, INCINERACIÓN Y VERTIDO DELINCINERACIÓN, Y VERTIDO DEL

PVC Y DE LOS DISOLVENTESImplican la formación y emisión alImplican la formación y emisión almedio de sustancias organocloradastóxicas, persistentes y bioacumulativas(l d l l d Vi il(los vapores del cloruro de Vinilo,hexaclorobenceno/inhibe el desarrollo yafecta al metabolismo, PCBs-bifeniloa ec a a e abo s o, C s b e opoliclorado, furanos, dioxinas, losftalatos y las aminas que sonplastificantes del PVC)


plastificantes del PVC)Moción al Senado 19/12/95 por el grupo socialista,. Que el Gobierno de la Nación encargue un estudioexhustivo sobre los riesgos del PVC, uso y aplicación con indicación de los materiales plásticos alternativosy no nocivos para atender, mediante la normativa pertinente, a una reducción paulatina de su uso enEspaña. Se comenta este hecho para la designación de Sidney como ciudad olímpica, o para lapresentación de la candidatura de Sevilla para el 2.004. La problemática de la utilización de PVC. :

i i l dif ió d l d l d é i i 19 d i

EfectosEfectos

provocan trastornos de cabeza, náuseas, irritaciones, daños en el sistema nervioso inmunológico ysistema nervioso , inmunológico y reproductor, hígado y riñones , siendo a la vez cancerígenos

Cuadernos de Ecología Aplicada. Monteoliva 1979. Los hervicidas, catiónicos y arseniacales de urea o triacina también son persistentes / Orden del Ministerio de agricultura del 4 de Diciembre de 1975 prohibe su venta y distribución. DDT/, persistencia 4-30 años, HCH- Heptacloro/ pers. 3-5 años, Aldrin/ pers 31-6 y Lindano/ pers 3-10


pers.31 6 y Lindano/ pers. 3 10Pablo Mascareñas. Envenenando el futuro. Greenpeace IV 1998. Los compuestos organoclorado són disruptores hormonales solubles en las grasa, acumulandose en los tejidos. En el lago de Ontario se estudiaron los niveles de acumulación en cadenas tróficas, los peces presentaban 25 millones de veces PCBs que en el agua. Su gran persistencia y movilidad por aire y agua hace que incluso se hayan encontrado en las aguas de deshielo delos Glaciares de las Montañas Rocosas, o en la leche materna de los Inuit en el Ártico.

MATERIALES EMPLEADOS DE CONSTRUCCIÓN , SANOS, SIN EMISIONES TÒXICAS NI RADIOACTIVASSANOS, SIN EMISIONES TÒXICAS NI RADIOACTIVAS

AutóctonosAutóctonos concon pocopoco transportetransporteDeDe bajobajo consumoconsumo energéticoenergético enen todotodo elel ACVACV.. EmisiónEmisión dede COCO22.. --DeDe bajobajo consumoconsumo energéticoenergético enen todotodo elel ACVACV.. EmisiónEmisión dede COCO22..ProcesoProceso industrialindustrial nulonulo oo nono contaminantecontaminante.. MinimizarMinimizar laslasmateriasmaterias primas,primas, lala generacióngeneración dede resíduosresíduos oo vertidos,vertidos, elelimpactoimpacto ambientalambiental yy loslos consumosconsumos energéticosenergéticos durantedurante loslosimpactoimpacto ambientalambiental yy loslos consumosconsumos energéticosenergéticos durantedurante loslosprocesosprocesos dede:: extracciónextracción --producciónproducción--transportetransporte--manufacturaciónmanufacturación--construcciónconstrucción--aplicaciónaplicación--utilizaciónutilización--deconstr ccióndeconstr cción desechodesecho recicladoreciclado re tili aciónre tili acióndeconstruccióndeconstrucción--desechodesecho--recicladoreciclado--reutilizaciónreutilización..RecicladosReciclados oo reciclablesreciclables..SinSin cargascargas electrostàticaselectrostàticas (ionización,(ionización, tomastomas dede tierra,tierra,apantallamiento),apantallamiento), alergénicas,alergénicas, radioactivasradioactivas oo tóxicastóxicas (( ureaurea--formaldehído,lindanos,formaldehído,lindanos, fenol,fenol, fibras,fibras, ...... TranspirabilidadTranspirabilidad..AislamientoAislamiento :: higrohigro--térmicotérmico yy acústicoacústico..FacilidadFacilidad AutoconstrucciónAutoconstrucción..

TIERRATIERRA -- MADERAMADERA –– YESOYESO -- CALCAL AereaAerea--cementoscementos naturalesnaturales yySOSO CC e eae ea ce e tosce e tos atu a esatu a es yyblancos,blancos, concon adicciónadicción dede fibrasfibras oo áridosáridos ligerosligeros (( corchocorcho--arlita)arlita)

Uso del Bioterre.

BTC .Bloque tierra estabilizada

hipercomprimida a 140Kp/cm2

Resistencia a Resistencia a compresión

70-100Kp/cm2

Dimensiones 29.5x14.5x9.5 cms.

Distancia del centro


Distancia del centro de fabricación 70 Km.

LA MADERALA MADERA

AislaAisla dede 55 aa 1010 vecesveces másmás queque elel hormigónhormigón yy15001500 vecesveces respectorespecto elel aluminioaluminio15001500 vecesveces respectorespecto elel aluminioaluminio..

GranGran superfíciesuperfície específica,específica, 200200mm22/cm/cm33

transpiratranspira muymuy bienbien regularegula lala humedadhumedad yy esestranspiratranspira muymuy bien,bien, regularegula lala humedadhumedad yy esesregenerativaregenerativa..

EsEs pocopoco radiactivaradiactiva 8080mr/añomr/año hormigónhormigón


EsEs pocopoco radiactivaradiactiva 8080mr/añomr/año--hormigónhormigón204204mr/año)mr/año)..

No filtra ni descarga iones de oxígeno tan necesarios para la vida. Sus pequeños iones enriquecen el aire limpiándolo de

í l d l d b i L fi i d dpartículas de polvo y de bacterias. Las superficies de madera apenas se cargan electroestaticamente. La madera no tratada, o la que ha sido tratada con productos naturales, no contiene q p ,productos tóxicos naturales.Es un material versatil por su buen comportamiento estructural, tanto a flexión como a compresión permitiéndole ser utilizado en elementos lineales o superficiales, tanto en estructura, fachadas, cubierta, cerramientos.

Su resistencia al fuego es más alta de lo que se cree ya que laSu resistencia al fuego es más alta de lo que se cree, ya que la combustión no provoca colapsos como ocurre en las estructuras de acero o las de hormigón armado, así lo demuestran los


índices de siniestralidad en los EE.UU.

El ciclo de vida natural reduce el efecto invernadero al El ciclo de vida natural reduce el efecto invernadero al ti l dió id d b í lti l dió id d b í lconvertir el dióxido de carbon en oxígeno y glucosa a convertir el dióxido de carbon en oxígeno y glucosa a

través de la fotosíntesis . Las hojas reducen la temperatura través de la fotosíntesis . Las hojas reducen la temperatura ambiental y el albedo. ambiental y el albedo. yy



Techo de madera con llatas y baldosas

Substitución del acero por caña de bambú o fibras de


polipropileno


Proyecto Expo Zaragoza 2008. Estructura bambú , barro y paja

El SUROEl SURO

EsEs unauna escorçaescorça naturalnatural deldelquercusquercus subersuber ExcelentExcelentquercusquercus subersuber.. ExcelentExcelentailail..lantlant térmictérmic -- acústicacústic

CorrectorCorrector acústicacústic polivalentpolivalent ,,pp ,,ambamb majormajor densitatdensitat aillaaillavibracionsvibracions (pes(pes específicespecífic tipotipo

33vibráticvibrátic 170170--190190kgkg../m/m33))


La pedra.La pedra.

SolsSols utilitzarutilitzar pedrespedresSolsSols utilitzarutilitzar pedrespedresnaturalesnaturales durablesdurables oo leslespedrespedres artificialsartificials quequeincorporinincorporin polspols ii áridsáridssobrantssobrants ..

NoNo ésés renovablerenovable.. ImpacteImpacteirreversibleirreversible aa lala naturanatura..ConsumConsum d’energíad’energía bastantbastantConsumConsum d energíad energía bastantbastantalt,alt, reduiblereduible sisi sese utilitzautilitzapedrapedra locallocal..


Us de paper o fibres reciclades com a aillants


Us de paper o fibres reciclades com a aillants

L’EnergiaL’Energia

R AillamentR Aillament EstalviEstalviR. AillamentR. Aillament--EstalviEstalvi

R. Bioclimàtica, captació pasivaR. Bioclimàtica, captació pasiva

R Acumulació Inércia TérmicaR Acumulació Inércia Térmica


R. Acumulació, Inércia TérmicaR. Acumulació, Inércia Térmica

Façana Est desde la piscinaFaçana Est desde la piscina

LaLa bioclimàticabioclimàtica aprofitaaprofita ii treballatreballa segonssegons .. condicioncondicionambientalsambientals dede l’entornl’entorn::ambientalsambientals dede l entornl entorn::-- ClimaClima locallocal.. RégimRégim dede temperaturestemperatures ii estacionsestacions-- RadiacióRadiació ii orientacióorientació solarsolar-- LaLa proteccióprotecció deldel fredfred ii delsdels ventsvents dominantsdominants


LaLa proteccióprotecció deldel fredfred ii delsdels ventsvents dominantsdominants-- LaLa vegetacióvegetació ii topografiatopografia

ESCALFAMENT PASSIU. Reducció del 80% energia calefaccióESCALFAMENT PASSIU. Reducció del 80% energia calefaccióMurs trombe Murs trombe ii murs solarsmurs solars

Efecte Hibernacle Efecte Hibernacle galerigaleriees.Entradas.EntradaVidres selectius Càmara 12mm o triplesVidres selectius Càmara 12mm o triplesVidres selectius. Càmara 12mm o triplesVidres selectius. Càmara 12mm o triples

Masa tMasa téérmica Airmica Ailllamentlament sotasota subbasesubbase terresterres


Masa tMasa téérmica. Airmica. Ailllament lament sota sota subbasesubbase terresterresIntegracióIntegraciónn vegetacióvegetación n

Muro trombe combinado con técnica de adobe informe-banco


Construcción de la torre y cúpula parabólica

REFREDAMENTREFREDAMENT PASSIUPASSIU

ReducReducccióió absorcióabsorció solarsolar.. PersianaPersiana extexterioreriorR f d tR f d t ii bb tidtid ii til iótil ió dd ii ff dd bb


RefredamentRefredament papasssisiuu ambamb sortidorssortidors ii ventilacióventilació creuadacreuada ii forforççadaada babanynyss

EJECUCIÓN DE LA CUBIERTA.EJECUCIÓN DE LA CUBIERTA.EJECUCIÓN DE LA CUBIERTA.EJECUCIÓN DE LA CUBIERTA.

Jácenas de 20x30 de Roble francés Jácenas de 20x30 de Roble francés tratado con Bórax i aceite de Linazatratado con Bórax i aceite de Linazatratado con Bórax i aceite de Linaza.tratado con Bórax i aceite de Linaza.

Estalvi energétic . Minimitzar consums.Estalvi energétic . Minimitzar consums.

il l i ió t l ( id i ll i i dil l i ió t l ( id i ll i i d--il.luminació natural (vidrieras,lluernaris, xemeneies de il.luminació natural (vidrieras,lluernaris, xemeneies de llum,superfícies especulars). Us de lámpadas i llum,superfícies especulars). Us de lámpadas i

electrodoméstics eficients de baix consum.Millora de l’aillament electrodoméstics eficients de baix consum.Millora de l’aillament i dels tancaments (persianes cortines llambis porticons)i dels tancaments (persianes cortines llambis porticons)i dels tancaments.(persianes, cortines, llambis, porticons)i dels tancaments.(persianes, cortines, llambis, porticons)


Solatube


ENERGÍAS RENOVABLES A ESCALA LOCAL

Tecnologías de ahorro energético en todas lasinstalaciones Minimizar y controlar el consumoinstalaciones.Minimizar y controlar el consumo.Uso de iluminación natural (vidrieras,lucernarios,chimeneas de luz,superfícies especulares). Usode lámparas y electrodomésticos eficientes dede lámparas y electrodomésticos eficientes debajo consumo.Mejora del aislamiento y de loscerramientos.(persianas, cortinas, llambis,contraventanas)contraventanas)

-solar-térmica

-solar fotovoltaica

-eólica

-biogas


-Minihidráulica.

-Geotérmica

Colocación del aerogenerador de 400 W. Acceso a la terraza desde la sala de meditación


Escuela Municipal en Santa Eulalia de Ronçana, España Un edificio pensado para los niños. No se trata de una arquitectura para ser vista sino para sentir, respirar, jugar y vibrar beneficiando así el crecimiento de los pequeños y teniendo presente que el útero de la madre es el rincón del que provienen. Un edificio de pura conciencia e intención, barro y amor en consecuencia con la situación actual de Gaia y con la salud mental y espiritual de los Niños. El futuro esta en sus manos y por tanto si queremos desviar el rumbo actual, debemos educar, vivir y habitar de otro modo. Estamos hablando de crecer en escuelas vivas, bioconstructivas, resonadoras y armonizantes, donde todo sea puro resentir del potencial interno de cada ser. Ya no es sólo una Arquitectura para ser vista, sino para sentir, respirar, jugar y vibrar. Por eso, en todo el proceso de materialización de la idea, se ha cuidado la forma de trabajar, pactar y dialogar posibilitando que el amor humano perdure impregnado en sus muros. Esas intenciones, pensamientos, deseos y cariño se ven potenciados a su vez por una dilución homeopática de cuarzo rosa y flores de Bach en todos los bloques. En nuestro ejemplo la forma general responde a criterios de proporción áurea y geometría sagrada basada en los ángulos solsticiales, con criterios recuperados de los antiguos maestros europeos de catedrales. Cada aula tiene una proporción y color específicos, dónde el hexágono coronado por cúpula es el dominante, promoviendo así el trabajo en círculo tan usual en las guarderías. El diseño bioclimático empleado combina la estructura tradicional de muros de carga con muros trombe y grandes aberturas en la cara sur para la captación solar. Además la orientación es óptima para permitir el buen asoleamiento. El ladrillo ecológico BTC bioterre es el material empleado en muros y cúpulas por su alta inercia térmica y el bajo impacto medioambiental. Los grosores en muros alternan los 15 cm interiores con los 30cm en exterior ampliando a 45cm en la fachada norte que limita con la ruidosa calle principal. Interiormente se muestra alguna pared vista de BTC color terroso con tratamiento hidrófugo transparente en base a látex, resina de silicona o silicato potásico. Otra peculiaridad es el muro de tapial curvo que se ha ejecutado en la sala polivalente y comedor con 40 cm de grueso y reutilizando tierra arcillosa de la excavación de la propia obra. La cubierta de las aulas se ha realizado mediante cúpulas núbias elípticas mostrando interiormente el ladrillo visto. Las hiladas se han construido con regle telescópico rotatorio manteniendo el centro pero variando el radio en cada una. Esta técnica da lugar a una superficie irregular y escalonada lo cual da muy bien comportamiento acústico. El acabado exterior consiste en trencadís de colores reciclando material cerámico. Además la iluminación y ventilación natural se garantizan mediante lucernario central practicable. El resto de la cubierta es plana y ajardinada con estructura de madera, mientras que el corcho natural proporciona el aislamiento a todos los paramentos del edificio. Así pues una escuela que abraza plácidamente a los niños, cobijándolos como verdaderas perlas en bruto que son, y tal y como dice Cristina Sánchez en su artículo: “Una construcción de tierra que no se aparta de la naturaleza, sino que la integra y se sirve de ella (…) Es un privilegio y no debería serlo; debiera ser lo habitual vivir en un entorno que no nos enferma, que nos da salud y ayuda a nuestro bienestar”. Diseño: Gabriel Barbeta, Esteve Navarrete, Laura Barbera, Jordi Caminero, Pilar Palau Arq. Técnicos: Toni Penadès, Miquel Escobar Colaboradores Anteproyecto: Sandra Bestraten, Emili Hormias, Daniel Molina Empresa constructora: Bosch i Pascual, Casa Alternativa Puig (subcontratado) Conclusión: Enero 2010 Superficie Construida: 716 m2

Sant Llorenç de Morunys‐ Institut: Per un consens social a la població de Sant Llorenç dels Morunys es decideix fer un edifici singular com a nova escola‐institut, amb els paràmetres que es descriuen a continuació, que estan molt per sobre dels standards del Departament d’Educació, i que requereixen d’un altre via de treball i participació. El disseny s’està fent amb conveni amb La Universitat de Girona. Necessitats:

1‐ Tècniques constructives a utilitzar:

• Construcció tradicional catalana: Utilització de tècniques constructives de la tradició catalana com ara els arcs, les voltes, murs de terra i la construcció amb fusta.

• Sostenibilitat: Utilització de tècniques i sistemes constructius basats de forma primordial en la sostenibilitat i el respecte al medi ambient. Utilització mínima del ciment i el formigó pel seu alt impacte ambiental.

• Energia: L’edifici haurà de ser el mes autosuficient energèticament possible. Aquesta autosuficiència es promourà a través de la utilització directe de la bioclimàtica i de fonts renovables com ara l’energia solar i la biomassa. La qual cosa genera que sigui ben encarat al sud, deixant el nord més cec i semienterrat .

2‐ Materials constructius a utilitzar:

• Locals: Involucrar empreses de la zona per a l’execució del projecte envers als materials de construcció i als sistemes constructius. D’aquesta manera poder potenciar les tecnologies i recursos autòctons: Fusta, pedra, panells industrials Knauff, voltes i ciments collet... Aquest paràmetre segueix la idea de minimització de transport en els materials utilitzats, reduint així el seu impacte ambiental, a la vegada que s’ajuda a la generació de llocs de treball. Serà fonamental generar una licitació amb unes bases que explicitament valorin i fomentin aquest aspecte.

• Tradicionals: Utilització de materials inscrits en la tradició constructiva catalana com són la terra, la fusta i la pedra. Utilització de materials d’alta inèrcia tèrmica en paraments i materials transpirables per a un òptim confort climàtic.

• Salubritat: Materials naturals, de colors suaus, acabats en textures naturals, donant un entorn més positiu, amable i psíquicament saludable per a l’educació vivencial i la sensibilitat. L’edifici haurà de generar un entorn molt net de químics i evitar l’excés de radiacions electromagnètiques per evitar al∙lèrgies, malalties i immunodeficiències innecessàries.

3‐ Disseny de l’edifici:

• Coberta: Utilització de cobertes enjardinades ( aprofitament per a tenir més pati) i de

teula àrab per a una coherència amb les tradicions locals. • Estructura: Utilització de bigues de fusta, estructura portant de murs de càrrega, la

volta catalana. • Disseny: Disseny dels espais amb formes armòniques i utilització màxima de la llum

natural i l’assoleiament directe.

Realització del disseny de l’edifici pensat per a la seva execució en fases. La primera correspon al CEIP, per realitzarlo sense necessitat d’enderrocar l’actual. Creació d’un accés central creant un petit espai públic anterior a l’edifici. Organització de l’edifici a través d’un nucli central mes públic lligat a les estances que es puguin utilitzar de mode independent a l’escola (biblioteca, sala d’actes, menjador ...) Des del nucli central, organització de l’edifici en dues ales; una pel CEIP, i l’altra pel IES.

4‐ Implicacions socials que haurà de donar l’edifici:

• Imatge de l’edifici: Que l’edifici ofereixi una aparença d’identitat cultural i de relació amb el lloc. A la vegada, aquest ha d’oferir un referent per a una nova forma d’educar en la sostenibilitat.

• Potenciador de la participació ciutadana: Que la flexibilitat dels espais afavoreixi la relació amb la ciutadania responent a les seves necessitats. Al néixer la proposat de l’edifici a partir de les inquietuds i necessitats d'un col∙lectiu molt heterogeni (Ajuntament, equip educatiu, pares, ciutadania... ) el projecte haurà de cercar aquestes inquietuds amb una resposta singular de caràcter cohesionador.

• Imatges de la maqueta de l’Avantprojecte:

El proyecto de la escuela de Gavà (Barcelona) El edificio debe ofrecer un valor añadido al proyecto, algo único y diferenciador de otras escuelas, basado en la integración ambiental con el entorno y la situación actual planetaria, y la generación de espacios acogedores, cálidos y saludables para los niños. Es dar la oportunidad de crecer en una escuela viva, bioconstructiva, resonadora y armonizante, donde todo sea puro resentir del potencial interno de cada niño. Ya no es sólo una Arquitectura para ser vista, sino para sentir, respirar, jugar y vibrar. Así es indispensable impregnar todo el trabajo, desde la concepción a la ejecución, de amor, diálogo y comprensión. Ello debe ser un valor añadido al proyecto pedagógico, un valor vivencial y experimental. El edificio se organizará orgánicamente adaptándose a la topografía y asoleamiento, en tres alas correspondientes a las tres etapas escolares, esto puede permitir ejecutar las obras en fases. Entre estas alas se dispondrán los patios exteriores correspondientes. La forma general responderá a criterios de proporción áurea y geometría sagrada basadas en los ángulos solsticiales, con criterios recuperados de antiguos maestros de obras. Cada aula tendrá una proporción, forma y colores específicos.

El diseño bioclimático empleado combinará el semienterramiento de la cara norte, la estructura tradicional de muros de carga, con muros trombe y grandes aberturas en la cara sur para la captación solar. El ladrillo ecológico BTC bioterre es el material empleado en muros y cúpulas por su alta inercia térmica y el bajo impacto medioambiental. Los grosores en muros alternan los 15 cm interiores con los 30cm en exterior ampliando a 45cm en la fachada norte.

Interiormente pintados con acabados naturales basados en la cal y el silicato potásico, lavables, antialergénicos y muy durables. Se reutilizaran los materiales autóctonos de la excavación de la propia obra, en muros de tapial.

La estructura horizontal de las aulas se ha realizará mediante forjados monolíticos de losas de madera KLH, y bóvedas –cúpulas prefabricada. El corcho natural proporciona el aislamiento a todos los paramentos del edificio. Los acabados exteriores consistirán en trencadís de colores reciclando material cerámico y cubiertas ajardinadas con especies autóctonas que proporcionaran unas mejoras en aislamiento y en las condiciones climáticas del entorno. Para el funcionamiento energético se prevé la colocación e integración de colectores solares para el ACS y la calefacción en la cubierta ajardinada, conectados a un depósito *acumulador sito en la zona de instalaciones, funcionando de forma combinada con caldera de biomasa de pelets y poda, la cual sólo tendrá funcionamiento invernal. La electrificación será para un nivel de electrificación normal, aunque se usarán electrodomésticos y bombillas de bajo consumo y leds, como el uso de solatube por evitar abrir luces durante el día. Se diseñará para minimizar los campos electromagnéticos y eléctricos, así como las cargas electrostáticas e iónicas en materiales sintéticos.

La captación pluvial se hará en una cisterna de las aguas recogidas en los más de tres mil metros cuadrados de techo del edificio. Se usaran para el riego y para los surtidores con difusor estival para la refrigeración de los patios. Las aguas grises irán conectadas a un depósito de reciclaje y filtraje para uso en las cisternas de los inodoros. Diseño: XARXA ECOARQUITECTURA GABI BARBETA

Tef. 972448584/ 679424190 Direc. C/Nasi .Mas Puigtuell Crta.Encies Km30. 17172 Les Planes d'Hostoles (Girona-Catalonia-Spain). http://perso.gratisweb.com/gabrielbarbeta/index.html http://www.tdx.cesca.es/TDX-1105102-161519/index_cs.html Conferencia Consciència Arquitectònica COAC. amb real player rtsp://video.coac.net/videos/salud_i_habitat/241106_12.rm sino http://www.coac.net/COAC/agrupacions/aus/salud_i_habitat/salud_home.htm Xarxa Ecoarquitectura http://perso.gratisweb.com/gabibarbetaxarxa/PAGINES/WEB%20DREMWEAVER%20PAG%202.html http://www.ecoarquitectura.info/

ECOARQUITECTURA CONSCIENTE. TECNOLOGIAS DE BAJO COSTE · B.2. Llibres i capítols de llibre...

Documents

Transcript of ECOARQUITECTURA CONSCIENTE. TECNOLOGIAS DE BAJO COSTE · B.2. Llibres i capítols de llibre...