EAPC motor de recerca | 2020eapc.gencat.cat/web/.content/home/recerca/eapc... · En aquest capítol...

EAPC motor de recerca | 2020

Parla’m en català, soc una dona musulmana

Assumpta Aneas Álvarez (IP)

Montse Freixa, M. Pau Sandín, Pilar Folgueiras, Ruth Vilà

Laia Ferrer, Xantal Genovart, Mar González, Cristina Vilaplana, Anna Aroca

Letizia Ruiz, Rosa Delgado, Lydia Aimerich, Rosa Canals, Marcela Cespa, Núria

Demesté, Sofía Carreras, Marta Torras, Aina Fábrega

Gené Gordó, Manuela Merino, Ainoha Nadia Douhaibi, Gabriela Gómez, Núria

Lorenzo, Alicia Cid

Cristina Monteys, Josep Palacios, Khalid Ghali, Alba Ambrós

Marta Ausona, Fátima Aatar, Rosa Martínez-Cuadros

Ferran Camas, Àngels Renom, Núria Fustier, Conxa Montilla, Marifé Calderón, Marta

Venceslao, Emma Campdepadrós

Agustí Iglesias, Marçal Farré i Carolina Llorente

Aquest document és fruit d’una recerca promoguda l’any 2019 per l’Escola

d’Administració Pública de Catalunya en el marc del programa EAPC motor de

recerca. Forma part del projecte pilot dut a terme amb la Secretaria d’Igualtat,

Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Es presenta tal com va ser

lliurat pels autors en la seva versió definitiva.

Data de lliurament: gener de 2020

https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

0

Grup de Recerca en Educació Intercultural

Grup de Recerca Reconegut i Finançat per la Generalitat de Catalunya 2017-2019 Resolució EMC/1164/2017

MEM

ÒRIA

CIE

NTÍF

ICA

PARLA’M EN CATALÀ,

SOC UNA DONA CATALANA MUSULMANA

MEMÒRIA CIENTÍFICA

1

EQUIP DE RECERCA:

Investigadora Principal: Assumpta Aneas

Equip Metodològic Montse Freixa

M Pau Sandín

Pilar Folgueiras

Ruth Vilà

Coordinació ADMAC Laia Ferrer

Xantal Genovart

Mar González

Cristina Vilaplana

Anna Aroca

Investigadores ADMAC Letizia Ruiz

Rosa Delgado

Lydia Aimerich

Rosa Canals

Marcela Cespa

Núria Demesté

Sofía Carreras

Marta Torras

Aina Fábrega

Expertes/s grup Educació Gené Gordó

Manuela Merino

Ainoha Nadia Douhaibi

Gabriela Gómez

Núria Lorenzo

Alicia Cid

Expertes/s grup Espiritualitat i família Cristina Monteys

Josep Palacios

Khalid Ghali

Alba Ambrós

Expertes/s grup Gènere Marta Ausona

Fátima Aatar

Rosa Martínez–Cuadros

Expertes/s grup Serveis Socials Ferran Camas

Àngels Renom

Núria Fustier

Conxa Montilla

Marifé Calderón

Marta Venceslao

Emma Campdepadrós

Assessoria RRI i Formulació Polítiques Públiques Agustí Iglesias

Marçal Farré

Carolina Llorente


2

PRESENTACIÓ ..............................................................................................................4

PRIMERA PART ...........................................................................................................7

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL PROJECTE .................................................................... 8

1.1. Anàlisi del problema i rellevància estratègica ......................................................................... 8

1.2. Objectius ............................................................................................................................... 11

2. ESTAT DE L’ART ........................................................................................................ 12

2.1. Minorització i minories ......................................................................................................... 12

2.2. Religió.................................................................................................................................... 13

2.3. Gènere, religió i ciutadania ................................................................................................... 16

2.4. Ciutadania religiosa ............................................................................................................... 17

3. DISSENY METODOLÒGIC .......................................................................................... 20

3.1. Disseny de la recerca ............................................................................................................ 20

3.2. Població i participants ........................................................................................................... 22

3.2.1. Participants en la recerca participativa ................................................................................ 22

3.2.2. Participants en l’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques .................................. 24

3.3. Estratègies de recollida i anàlisi de la informació ................................................................. 29

3.3.1. Recerca participativa: entrevista en profunditat .................................................................. 29

3.3.2. Avaluació de la transferibilitat: el grup de discussió ............................................................ 31

3.3.3. Anàlisi del contingut ............................................................................................................. 34

3.4. Rigor científic ........................................................................................................................ 40

4. RESULTATS DE LA RECERCA PARTICIPATIVA .............................................................. 41

4.1. Explorant la meva identitat. Què és i com és ser dona musulmana a Catalunya ......................... 41

4.1.1. Vida, dona, musulmana, feliç ............................................................................................... 42

4.1.2. Sentits existencials................................................................................................................ 46

4.2. Preguntes i respostes generades en aquesta mirada per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i polítiques públiques ...................................................................................... 48

5. RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE LA TRANSFERIBILITAT ............................................. 50

5.1. Propostes en clau de polítiques públiques ................................................................................... 50

5.2. Accions desenvolupades respecte al projecte ............................................................. 55

SEGONA PART ........................................................................................................... 61


3

6. INTERACCIÓ I IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT A LA RECERCA......................................... 62

6.1. Enfocament RRI ............................................................................................................................ 62

6.2. Implicació social ........................................................................................................................... 65

7. IMPLICACIÓ I CONSTRUCCIÓ DE CONSENSOS ............................................................ 66

7.1. Estratègies .................................................................................................................................... 66

7.2. Construcció de coneixement col·laboratiu ................................................................................... 70

7.3. Difusió i comunicació.................................................................................................................... 75

CONCLUSIONS FINALS ............................................................................................... 76

REFERÈNCIES ............................................................................................................. 78

ANNEX 1. Mostra ...................................................................................................... 82

ANNEX 2. Spiritual Counseling Questionnarie ............................................................ 91

ANNEX 3. Memo-resum ............................................................................................. 95

ANNEX 4: Marc Ivàlua ............................................................................................... 97


4

PRESENTACIÓ


5

Aquesta memòria detallada és la memòria científica del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana», que va guanyar el concurs «Estudi prospectiu participatiu sobre les polítiques públiques per afavorir la construcció d’una identitat col·lectiva pluricultural».

Segons les indicacions tècniques de la convocatòria de 2018, l’objecte de la contractació era:

L’elaboració d’un estudi prospectiu participatiu per orientar les polítiques públiques relacionades amb la pregunta següent: «Com podem afavorir la construcció d’una identitat col·lectiva pluricultural?», amb la finalitat de generar coneixement rellevant per a la presa de decisions en matèria de ciutadania i immigració.

Les característiques del contracte venien molt definides:

En primer lloc, l’estudi havia de ser prospectiu, és a dir, havia de proporcionar evidència científica i pensament estratègic a llarg termini que poguessin ser utilitzats per orientar les polítiques públiques dels pròxims anys.

En segon lloc, havia de ser participatiu, és a dir, havia de ser dissenyat i desenvolupat per un equip de recerca format per investigadors adscrits a una universitat o un centre de recerca i per altres actors socials, com decisors públics o representants de la societat civil i de la comunitat educativa. Alhora, havia d’implicar els col·lectius rellevants durant el desenvolupament de la recerca.

Finalment, havia de generar coneixement nou sobre les estratègies i els

mecanismes que poden afavorir la construcció d’una identitat col·lectiva

pluricultural a Catalunya i havia d’aportar opcions d’actuació viables per a la

Generalitat de Catalunya, susceptibles de ser incloses en el futur Pla de

ciutadania i immigració 2021-2024.

La present memòria presenta els elements claus esmentats en les

indicacions tècniques per a la contractació de l’estudi:

Recerca sobre l’estat de la qüestió, que inclou revisions de la literatura i

entrevistes exploratòries per identificar experiències d’èxit, motors de

canvi cap a nous escenaris i reptes presents i futurs. Aquest estat de l’art

està integrat en la primera part de la memòria, concretament en els

capítols 1 i 2.

Treball de camp, amb l’objectiu d’obtenir una anàlisi de casos a petita

escala que pugui proporcionar solucions replicables i generalitzables a


6

gran escala. Aquest component està descrit al llarg dels capítols 3, 4 i 5

de la primera part de la memòria.

Propostes d’actuació concretes i viables, susceptibles de ser incloses en

el Pla de ciutadania i immigració 2021-2024. Cal prioritzar les opcions que

busquin millorar l’ús de les estructures existents davant de les propostes

de creació de noves estructures. Estan presentades en la segona part de

la memòria.

Mètodes d’interacció amb la ciutadania, amb l’objectiu de presentar,

discutir i revisar els resultats i les propostes, i de fomentar-ne la implicació

i contribució. Estan presentades en la tercera part, on s’analitzen els

components de la RRI aplicades al projecte.

Mètodes de participació, col·laboració, discussió i construcció de consens

entre diferents actors socials per identificar els motors de canvi, els

possibles escenaris futurs, les opcions polítiques disponibles i les seves

conseqüències potencials. Cal implicar els col·lectius rellevants en la

identificació i definició de les propostes. Estan presentades en la quarta

part, en què s’expliquen les accions de formació i sensibilització del

projecte.


7

PRIMERA PART


8

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS

DEL PROJECTE

En aquest capítol presentarem una fonamentació conceptual que justifica la rellevància i pertinència de la proposta i exposarem els objectius del projecte.

1.1. Anàlisi del problema i

rellevància estratègica

El projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» ha partit de diverses premisses:

1) La necessitat que a la Catalunya del segle XXI es comprengui que la nostra realitat social no és un entorn culturalment, racialment, ideològicament o demogràficament homogeni, on la normalitat és una població blanca, mediterrània, de tradició judeocristiana, i on les persones o col·lectius que no s’emmarquen en aquest patró són considerats minories subalternes, forasters o directament invisibles (Barker, 1981; Giménez, 2003). A hores d’ara, a la nostra societat hi ha ciutadans catalans valorats i percebuts com a inferiors des de la lògica dels valors socials, els marcs legals i els marcs mentals de la població dominant. Cal mostrar, visibilitzar i exhibir el gresol magnífic i riquíssim de la nostra societat, on tots els ciutadans i ciutadanes, tinguin el color i la creença que tinguin, són catalans i catalanes de ple dret (Hobsbawm, 1983; Anderson, 1991; Castells, 1998; Habermas, 1998; Bauman, 2005). Cal aconseguir que aquests ciutadans i ciutadanes siguin coneguts, reconeguts i valorats, i cal que ho siguin també els seus llegats i tradicions per tal tothom els reconegui com un tresor que ens dona valor (Holz, 2001; Giesen, 1999).

2) La radicalització pot ser una resposta a l’exclusió identitària i/o a la frustració existencial (Gephart, 1999; Piqueras, 1996; May, 1968; Frankl, 2010). Aquests estats no es donen només en persones amb risc d’exclusió social, sinó


9

en persones socialment integrades que, sistemàticament, són rebutjades, discriminades i qüestionades com a catalanes simplement per tenir una fe, un vestit o un color de pell que s’aparta d’aquesta majoria anteriorment descrita. Persones de nacionalitat espanyola, que poden tenir cognoms catalans, amb una posició econòmica mitjana o alta i que, malgrat això, pateixen doloroses discriminacions. La radicalització no es dona només en els barris més pobres. I davant aquesta agressió i injustícia patida reiteradament, tots podem respondre-hi en contra atacant des de la radicalització i el fonamentalisme de qualsevol ordre.

3) La dona, la mare, exerceix el rol clau en la maduració psicoafectiva de la persona mitjançant el vincle i l’afecció (Boss, 2014; Hellinger, 2001). Una mare psicoafectivament forta i socioculturalment reconeguda és uns dels pilars clau perquè l’infant, l’adolescent i el jove afrontin els reptes de configuració de la seva identitat individual i social des de la seguretat i l’estima. Arrelament, vincle i pertinença són alguns dels efectes més importants de tenir una mare (psicoafectivament) forta que, a més d’amor, ens transmeti un llegat de valors i tradicions que seran la nau amb la qual podrem navegar al llarg de la vida, que ens protegirà quan ens perdem o hi hagi tempestes. Una nau que serà el mitjà per arribar al destí personal, social, ideològic o espiritual cap on ens guiï la voluntat de sentit i llibertat. És per això que és tan vital el reconeixement i empoderament (psicoafectiu) de la mare (Carvajal, 2005; Luna, 1996; Quitmann, 2006).

4) Quan s’ha investigat la problemàtica de la integració de col·lectius nouvinguts o minoritaris en la societat d’acollida, malauradament quasi sempre s’ha focalitzat la mirada en contextos socials en situació de desavantatge i precarietat. Això ha fet que les problemàtiques derivades de la precarietat econòmica i la injustícia social s’hagin vinculat massa vegades a les derivades de factors culturals i religiosos. És a dir, moltes vegades s’han confós com a causes i factors culturals el que eren causes i factors socioeconòmics. Això ha estat nefast i un factor determinant en la construcció i consolidació popular dels estereotips (musulmà, immigrat, pobre, poc qualificat).

5) L’aclaparadora presència d’uns estereotips en tota la societat catalana que retraten la dona musulmana com una dona aculturitzada en el marc àrab, poc integrada a la societat catalana (tant culturalment com socialment), amb un estatus social irrellevant, acrítica en qüestions de gènere, i submisa i acrítica en relació amb les pràctiques religioses de les comunitats islàmiques a Catalunya. Uns estereotips que neguen la identitat catalana, perquè es nega a atorgar-la a les musulmanes nouvingudes i la retira a les catalanes de generacions. Uns estereotips que expulsen, denigren i agredeixen la dignitat i els drets de ciutadanes catalanes. Uns estereotips que determinen unes pràctiques discriminatòries, racistes, classistes i islamòfobes que qüestionen, tensen i amenacen la pertinença, el vincle, l’afecte i la relació amb les persones que no formen part del col·lectiu musulmà. Uns estereotips fomentats i utilitzats en el marc de les lluites de poder i control social (Bateston, 1979; Bauman, 1999; Foucault, 1980) per tal de a) estigmatitzar com a enemic un col·lectiu innocent i, en molts casos, vulnerable amb la intenció de reencaminar els veritables


10

causants de l’injust repartiment de recursos; b) fomentar la desconfiança, la por, el ressentiment i la ira, sentiments limitadors i discapacitats que, juntament amb la c) divisió i fractura de la societat, fa a totes i tots més vulnerables i manipulables.

Tot això va motivar el disseny d’una proposta de recerca que centrés l’atenció en el col·lectiu de dones musulmanes converses i que, a més d’integrar les aproximacions de la RRI, fes un pas endavant en l’empoderament i el reconeixement social del col·lectiu, el qual havia de passar de ser objecte de recerca a subjecte de la investigació.

La reflexió que va guiar el disseny va ser que des de l’acadèmia hem de qüestionar-nos fins a quin punt no estem reforçant aquests estereotips quan la majoria de la recerca es fa sobre persones en situació d’exclusió social i identitària (Bekerman, 2002, 2005, 2016).

Aquest enfocament de la recerca tenia molts perills i amenaces respecte a la transferència dels resultats al conjunt de la societat. La literatura demostra com, en situacions de vulnerabilitat social, el factor de desavantatge socioeconòmic té més efectes i impactes sobre les necessitats i problemàtiques que altres factors. Quan s’investiguen persones d’altres tradicions culturals o religioses i són pobres, freqüentment a aquestes dimensions ètniques i religioses s’hi atribueixen factors causals socioeconòmics. És a dir, és molt comú utilitzar la cultura i el multiculturalisme com a conceptes per amagar la lluita de classes, la injustícia social i el poder i control hegemònics d’un model materialista, capitalista, neoliberal, heteropatriarcal, occidental i judeocristià.

Les veus i mirades d’aquestes dones musulmanes catalanes han enriquit, han afegit complexitat, matisos i, en certa manera, oxigen al col·lectiu objecte d’estudi: ciutadanes catalanes socialment integrades amb la creença més estigmatitzada a la nostra societat, l’islam.

Vam considerar i continuem pensant que, des de l’òptica de la cohesió social, el repte més gran al qual ens enfrontem és el reenquadrament del fet intercultural i interreligiós en la nostra societat, específicament a Catalunya. Un reenquadrament que consisteix especialment en la necessitat de reenfocar la nostra societat eliminant-ne els grans tòpics i estereotips tant socials com científics i aconseguir que tots comprenguem i reconeguem que Catalunya no és una societat majoritàriament blanca de valors judeocristians, sinó que és un gresol divers on hi ha en igual legitimitat i valor —i, per tant, reconeixement— multitud de colors, creences i tradicions, acoblats per uns valors cívics de convivència i respecte (Grad, Martín, 2003).

Així doncs, sobre aquestes constatacions i premisses vam formular els objectius de recerca que exposem a continuació.


11

1.2. Objectius

En el projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» es van plantejar els següents objectius:

Recopilar narrativament la mirada de les dones musulmanes catalanes

respecte a la seva vida social, familiar i espiritual.

Analitzar i sintetitzar dialògicament les preguntes i respostes generades en

aquesta mirada per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i

polítiques públiques de a) gènere, b) serveis socials, c) educació i d)

espiritualitat i família.

Formular propostes concretes en matèria de serveis públics, polítiques,

formació i sensibilització per a tota la societat catalana.

Seguidament presentarem el marc teòric del projecte. Els arguments de l’anterior

apartat justifiquen que no considerem fenòmens tradicionalment lligats a la

conceptualització del problema de la pluralitat cultural en una societat moderna:

les migracions. Nosaltres apel·lem a diferenciar de manera radical el procés

migratori del fenomen de la diversitat. No pot ser que persones que fa anys que

són a Catalunya, regulades, treballant, vivint-hi i contribuint, siguin encara

tractades d’immigrades. No pot ser que persones nascudes aquí siguin

considerades immigrades per tenir una imatge diferent. La immigració comporta

els seus processos. Integra les seves dinàmiques. I tot i que pot vincular-se al

fenomen de la pluralitat identitària no ho és consubstancialment.


12

2. ESTAT DE L’ART

Així doncs, els nostres referents conceptuals s’han focalitzat en els següents tòpics: 1) minorització, 2) religió, 3) ciutadania i 4) ciutadania religiosa. La síntesi de la literatura consultada ens ha permès disposar d’uns referents que ens han ajudat a delimitar la problemàtica objecte del projecte i l’anàlisi de la informació.

2.1. Minorització i minories

El concepte de minoria es refereix, generalment, a elements bàsics com ara característiques ètniques, religioses o lingüístiques estables que són diferents de la resta de la població. Aquesta diferenciació inclou una posició minoritària numèrica, la no dominació i una identitat cultural separada que la mateixa minoria vol preservar (Henrard, 2000: 30-48; Freidenvall, 2010: 5).

Actualment es prefereix l’ús del terme minorització, perquè minoria emfatitza la dimensió quantitativa, ignorant els processos de construcció social que poden construir-se entorn d’aquests col·lectius i que impliquen l’exclusió social, el racisme i la discriminació. Els col·lectius minoritzats i majoritzats sobreïxen «processos actius de racialització que suposen designar certs atributs de grups en contextos particulars com a “minoria [o majoria]”» (Gunaratnam, 2003: 17). Per tant, quan es parla de «majoritzada» i «minoritzada» s’estan tenint en consideració les relacions de poder i els diferencials existents entre els diferents grups.

Els processos de minorització no només afecten aspectes de religió i ètnia, sinó que també estan relacionats amb el gènere. Significativament, sovint es discriminen les dones o se’ls impedeix assumir rols i deures a l’igual dels homes. Aquesta discriminació té lloc en diversos àmbits, com són l’estat, el treball, les organitzacions del sector voluntari (incloses les religioses) o les famílies.

L’àmbit religiós, incloent-hi les estructures de gènere que hi ha dins, proporciona espais on les dones i els homes actuen com a ciutadans.

Les relacions entre la majoria religiosa i les minories religioses estan impregnades de poder (Roald, 2005: 20). La religió de la majoria està inclinada a percebre’s com a realitat objectiva i universal, exempta de negociació,


13

comparada amb les religions de les minories, que representen pràctiques «estranyes» i «incomprensibles» que haurien de canviar.

L’arena religiosa, en forma d’esglésies, mesquites, temples i altres, és un dels llocs on es formen i negocien les relacions de gènere. Les organitzacions religioses poden produir barreres o limitar activament la pràctica de la ciutadania igual per a dones i homes; també poden oferir oportunitats formals i informals per a pràctiques de ciutadania paritària.

Els estudiosos han identificat algunes característiques de les religions monoteistes (com ara el cristianisme, l’islam o el judaisme), com el caràcter patriarcal i opressiu per a les dones, però també se n’han identificat altres dimensions que són favorables a l’«alliberament» o «empoderament» de les dones (Brasher, 1998; Ahmed, 1992; Davidman, 1991).

En el nostre treball, el concepte de minoria religiosa fa referència a les minories numèriques. La paraula minoritzada té un caràcter relatiu; en aquest cas, les dones minoritzades estan en una posició inferior amb relació al col·lectiu majoritari i hegemònic (dones i homes) i també amb relació al col·lectiu d’homes del mateix grup minoritzat. En aquest sentit, el fet que hi hagi dones (col·lectiu minoritzat) que tinguin barreres i limitacions addicionals, tan sols pel fet de ser-ho, en les seves pràctiques i tradicions minoritàries i, per tant, minoritzades, fa que siguin «una minoria dins d’una minoria» (Eisenberg, Spinner-Halev, 2005) o que pateixin una doble minorització.

2.2. Religió

Hi ha dos tipus de conceptualitzacions sobre la religió. Les definicions inclusives cobreixen un ampli espectre, fonamentalment funcional, del que la religió fa. Anthony Giddens (2006: 534) defineix la religió com «un sistema cultural de creences i rituals comunament compartits que atorga significat, propòsit, creant una idea de realitat sagrada, globalitzadora i sobrenatural».

Les definicions exclusives són molt més restrictives i se centren en el que la religió és o en el contingut de les creences religioses, incloent-hi la consideració de la creença o la no creença en «divinitats».

Donant per fets la profunda acceptació i el reconeixement de la importància de les creences i pràctiques religioses en la vida de les dones i dels homes en la societat moderna, assumim que la religió pot crear significat, identitat i pertinença en les persones; en particular, en les dones.

Des dels serveis públics pot considerar-se la religió com a recurs social flexible i dinàmic que es pot adaptar a diverses circumstàncies socials i no com un conjunt de regles i creences eternament fixades.


14

La religió és, en altres paraules, una «caixa d’eines dinàmica» (Bartkowski, Read, 2003) que es pot utilitzar per donar suport a un ventall de punts de vista i pràctiques diferents entre partidaris d’una tradició religiosa particular.

Les creences, pràctiques i organitzacions religioses són en si mateixes de gènere, en el sentit que a dones i homes se’ls assignen diferents drets i deures i exerceixen diferents funcions religioses.

Tant el cristianisme com l’islam inclouen elements que poden ser interpretats com a discriminatoris i subjugadors i, alhora, com a alliberadors per a les dones. En particular, una lectura literal dels textos religiosos fundacionals dona sovint evidència d’una discriminació contra les dones. No obstant això, una lectura més «suau» d’aquests textos, que permet ajustaments als contextos contemporanis, incloses les ideologies de gènere que donen suport a la igualtat entre dones i homes, permeten un potencial per a una millor comprensió del «fet religiós entre dones i gènere» dels cànons religiosos.

Les dones poden trobar suport tant per al tradicionalisme de gènere com per a punts de vista més igualitaris sobre les relacions de gènere en les seves pròpies tradicions religioses.

Certament, les dones han de relacionar-se amb les característiques patriarcals de la seva pròpia religió. Però com a agents també són capaces de trobar maneres d’aconseguir poder i influència a través de la fe i la pràctica religioses. Les dones tenen una tradició per mobilitzar energia i recursos per mitjà d’organitzacions religioses (Warner, 1993), i l’àmbit religiós és un dels espais en què s’està formant i negociant les relacions de gènere (Nyhagen Predelli, 2008) en les nostres societats contemporànies.

Linda Woodhead (2007) ha proposat un marc teòric, que subscrivim, per entendre la relació entre religió i gènere. En aquest marc el paper del poder és central. Per aquesta autora la religió és un sistema de poder (del qual destaca la noció de poder sagrat), en què es pot distingir entre a) la situació descriptiva de la dona (la literalitat de la literatura, o la tradició escrita de cada religió en el que es diu sobre la dona) de la religió en relació amb el gènere i b) l’estratègia normativa de la religió en relació amb el gènere o rol social de la dona.

Aquest sistema de poder podria il·lustrar-se en les relacions entre l’estat i la comunitat religiosa. Per exemple, la comunitat religiosa es relaciona amb l’estat (laic) i les maneres en què l’estat i la societat regulen drets i deures en matèria de gènere. Així, la religió pot fer-se servir de manera normativa per mobilitzar reclamacions o accions en relació amb les distribucions de poder secular existents; com quan una església o qualsevol organització religiosa es mobilitza a favor o en contra de polítiques estatals particulars, com ara les polítiques que busquen avançar en la igualtat de gènere.

S’han identificat quatre maneres principals de situar la religió en relació amb el gènere (Woodhead, 2007: 569): a) com a corrent principal, b) com a marginal, c) com a confirmatori i d) com a desafiant, en el sentit de repte.

Les religions situades com a corrent principal es poden considerar part integrant del règim hegemònic existent, inclòs el règim de gènere existent. A Europa


15

occidental, diverses tradicions de fe cristiana han estat, i sovint continuen estant, molt relacionades amb l’estat; l’Església catòlica romana a Espanya és un exemple d’aquest corrent. Les religions «majoritàries», malgrat la seva relació amb els estats en què es troben, poden optar per aplicar diverses estratègies en relació amb el gènere que poden canviar, i fins i tot fluctuar, amb el temps. Les religions que es troben en la via marginal amb relació al gènere són, segons Woodhead, aquelles que «se senten més enllà de l’ordre social i del gènere» i que, en conseqüència, són tractades com a «socialment desviades» per la majoria. Les religions que es troben en la via confirmatòria en relació amb el gènere, d’altra banda, «busquen legitimar, reforçar i sacralitzar la distribució actual del poder a la societat i, en particular, l’ordre de gènere existent». Finalment, les religions que es troben en la via de repte respecte al gènere «busquen millorar, resistir o canviar» l’ordre de gènere existent.

Woodhead distingeix entre quatre maneres en què la «religió com a poder» pot relacionar-se amb el «gènere com a poder», que és com es refereix a l’estratègia de la religió en relació amb el gènere:

a) Una religió principal pot actuar per consolidar les diferències i les desigualtats de gènere existents. Un exemple és el judaisme ortodox, una forma de religió que «sacralitza la diferència i la desigualtat de gènere» (Woodhead, 2007: 572) però que, no obstant això, aconsegueix atraure les dones precisament a causa dels tradicionals rols de gènere que avala (Davidman, 1991).

b) Una religió principal es pot fer servir per «donar accés al poder “des de dins”» i utilitzar aquest poder «de manera que pugui subvertir l’ordre de gènere existent» (Woodhead, 2007: 569). Aquest tipus d’empenta tàctica dels límits de l’ordre de gènere dominant s’ha observat, per exemple, dins el moviment missioner evangèlic del segle XIX. En permetre a les dones fer proselitisme entre els potencials conversos cristians i, per tant, en donar-los un paper independent en el camp de la missió, el moviment missioner va subvertir —encara que de manera involuntària— l’ordre dominant de gènere, que es va confirmar d’una altra manera (Nyhagen Predelli, 2003). Les dones missioneres, doncs, eren efectivament «negociació amb el patriarcat» (Kandiyoti, 1988); van guanyar-se un paper independent i van entrar en el domini masculí de la predicació, tot i que no soscavaven radicalment el règim patriarcal de gènere de la missió.

c) Una religió pot estar en una posició de marginalitat respecte a l’ordre de gènere dominant però tenir com a objectiu millorar-lo. És a dir, una religió pot «ser utilitzada com a mitjà d’accés al poder [hegemònic] des de l’exterior», sense pretendre alterar radicalment les relacions de poder existents, sinó «millorar la posició i el benestar d’un mateix dins d’aquest ordre», un enfocament en la vida interior i l’espiritualitat (Woodhead, 2007: 575). Segons Woodhead, el moviment New Age o l’espiritualitat individual són les formes de religió que més clarament «accepten tàcitament l’ordre dominant de gènere, alhora que busquen canviar l’equilibri del poder».


16

d) Una religió pot estar en una posició de marginació en l’ordre de gènere dominant i alhora «tractar de contestar, interrompre i redistribuir» la distribució de poder de gènere (Woodhead, 2007: 569). Aquesta estratègia «contracultural» és exemplificada pel moviment feminista de la Deessa, incloses les bruixes i la wicca (Salomonsen, 2001). Aquesta cerca de «“la deessa femenina” en les seves pròpies vides i en la societat», juntament amb les estratègies d’empoderament femení i un compromís profund amb la igualtat de gènere, és el que més caracteritza aquesta quarta manera en què la religió com a poder pot relacionar-se amb el gènere com a poder.

2.3. Gènere, religió i

ciutadania

Quan s’ha volgut analitzar fins a quin punt les dones de diverses comunitats exerceixen la seva ciutadania en un sentit ampli, els estudis feministes sobre la matèria han tret el terme ciutadania d’una restringida definició juridicopolítica i li han atorgat una significació sociocultural més àmplia i inclusiva (Lister, 2003). La visió clàssica de la ciutadania com a delimitació de drets i deures polítics i legals ha estat impugnada en diversos fronts, incloent-hi la limitació de la ciutadania a l’esfera pública i la seva estreta visió de la ciutadania com a «estat-situació».

Els estudis feministes han afirmat que la ciutadania inclou pràctiques en tots els àmbits de la vida: polítics, econòmics, socials, culturals, religiosos, domèstics o íntims.

L’èmfasi en la pràctica implica que la ciutadania no és un atribut fix d’un grup concret d’individus inclosos en una determinada institució, sinó que la ciutadania és fluida i dinàmica, i implica processos de negociació i lluita. Una perspectiva feminista de la ciutadania també argumentaria que els drets ciutadans clàssics, com ara mantenir un passaport o votar a les eleccions polítiques, no són neutrals de gènere, sinó que es poden distribuir i aplicar de manera discriminatòria a totes les dones en general o a unes dones en particular (de minories ètniques, immigrades i refugiades) (Lister, 2003).

D’aquests arguments feministes se’n desprèn que si les dones no són lliures de triar si volen actuar com a ciutadanes completes en el treball, la família, la societat civil i la política, llavors no són tractades com a ciutadanes iguals que els homes i, per tant, són discriminades.

Una implicació radical de les teories feministes de la ciutadania és que les pràctiques han de ser inclusives de dones i homes en tots els aspectes de la vida; han de permetre que els drets i la llibertat de triar garanteixin resultats iguals per a dones i homes.

Una condició prèvia per a les pràctiques inclusives i, consegüentment, per a la democràcia, és l’agència. Aquesta paraula descriu «la capacitat conscient de


17

triar i actuar personalment i políticament» (Lister, 1997: 38). Les dones són agents que poden presentar reclamacions i demandes de ciutadania en diversos contextos; alhora, la seva agència pot estar limitada o condicionada per les característiques particulars de les estructures socioeconòmiques, polítiques i religioses en què estan integrades.

La pràctica religiosa planteja dilemes particulars per a una noció àmplia de ciutadania; les lleis, normes i pràctiques patriarcals religioses sovint són contràries a les lleis aplicades per l’estat sobre igualtat de gènere i les diverses convencions internacionals sobre drets humans. Per exemple, prenent com a referència la Convenció sobre l’eliminació de totes formes de discriminació contra la dona (CEDAW), s’indica que en el context de l’islam la llei tradicional de la xaria legitima —i, fins i tot, «requereix»— «la discriminació legal de les dones» (Mayer, 1991: 99).

En el context català, la llei estatal espanyola i les diverses normatives catalanes sobre igualtat de gènere prohibeixen la discriminació contra les dones, però les comunitats religioses són lliures d’implementar pràctiques discriminatòries de gènere que contravenen lleis d’igualtat de gènere en àmbits socials com l’educació o el mercat de treball.

En cert sentit, les institucions religioses, que se superposen a les esferes públiques i privades, es poden considerar com a «terres frontereres» en què la impugnació i la negociació de la ciutadania poden ser especialment agudes.

Es pot argumentar que l’àmbit religiós, en les seves diferents formacions a través d’una varietat de creences i pràctiques religioses, presenta un cas de prova per a la inclusió o l’exclusió de les dones en l’ampliació i pràctica de la ciutadania que actualment està promovent l’agenda política feminista. En paraules de Tita Loenen (2007: 5), «on s’hauria de traçar la línia entre la diferenciació admissible i la discriminació inacceptable» en els escenaris religiosos?

Un problema particular sorgeix quan l’estat no només accepta o tolera tàcitament pràctiques que discriminen les dones, sinó que també secunda activament aquestes pràctiques mitjançant el suport financer. A Espanya les organitzacions religioses poden accedir i rebre recursos financers públics per donar suport a pràctiques que contradiuen les lleis d’igualtat de gènere aplicables en altres àrees de la societat. Els principis de llibertat religiosa i no interferència de l’estat són, doncs, privilegiats a través de finançament públic directe i indirecte.

2.4. Ciutadania religiosa

La idea que la religió i la ciutadania estiguin connectades no és nova. De fet, els drets estatals de la ciutadania són, de vegades, exclusivament atribuïts pels estats nació a membres de religions concretes, que són les hegemòniques. A més, els debats contemporanis analitzen els vincles entre democràcia i religió (Habermas, 2006; Kymlicka, Norman, 2000).


18

El terme ciutadania religiosa sembla que cada vegada és més utilitzat per estudiosos (Permoser, Rosenberger, 2009). Una excepció en aquest sentit és Wayne Hudson (2003: 426), que distingeix entre estat nació, societat civil i ciutadania religiosa basant-se en els «drets de les persones».

El nostre pensament sobre la ciutadania religiosa s’inspira més en els desenvolupaments feministes de la teoria de la ciutadania, en què la ciutadania es presenta englobant tres dimensions: a) estat i drets, b) participació i c) identitat i pertinença (Lister et al., 2007).

Els estats i els drets es refereixen a nivells tant col·lectius com individuals, on l’estat assigna un cert estatus i uns drets determinats (com ara la religió nacional o estatal o la religió de les minories, o el dret a la pràctica religiosa) als col·lectius i individus.

També les institucions religioses confereixen l’estatus i els drets a col·lectius i individus. Les institucions religioses sovint dissenyen jerarquies en les quals als diferents grups de persones (homes laics vs. líders religiosos, homes vs. dones) se’ls assignen diferents estatus i drets.

Al seu torn, l’estatus i els drets que atorguen els estats nació i les institucions religioses tenen implicacions en la participació de diversos grups i individus com a ciutadans que actuen dins els estats nacionals i dins les institucions religioses.

No obstant això, no hi ha una relació determinista entre l’estatus i els drets, d’una banda, i la participació, de l’altra.

Les dones han estat capaces d’eludir i impugnar les normes i convencions discriminatòries en el seu exercici de ciutadanes religioses, i de fer funcions independents per elles mateixes. En fer-ho, sovint s’han basat en el seu propi sentit d’identitat i pertinença com a recurs per a l’empoderament i l’acció.

Com s’ha esmentat anteriorment, les identitats religioses poden proporcionar recursos i barreres a la ciutadania, en funció de quins marcs de significació religiosa s’apropen a les persones i de com interpreten i utilitzen aquests marcs per impulsar les seves pròpies accions i pràctiques.

La religió és, doncs, un recurs flexible que les persones poden fer servir per donar suport a les seves pròpies identitats, creences i pràctiques i, per tant, pot tenir efectes tant de poder com de no poder.

Les identitats religioses, com altres identitats, no són unitàries, estables o fixes. En els temps moderns actuals, les identitats són, «cada vegada més fragmentades i fracturades; mai singulars, múltiplement construïdes entorn de posicions, pràctiques i discursos interseccionats i també antagònics» (Hall, 1996: 4).

Per això, la identitat és un projecte continu (Calhoun, 1994) en què treballem constantment, remodelem i canviem a través de la interacció entre el nostre curs de vida, la nostra agència personal i els contextos socials i institucionals en què estem situats.

En paraules de Linda Alcoff:


19

Les identitats socials no s’imposen des de l’exterior, sinó que s’entenen millor com a llocs des d’on percebem, actuem i ens comprometem amb els altres. Aquests llocs no són simplement posicions o ubicacions socials, sinó també horitzons hermenèutics formats per experiències, creences bàsiques i valors comunitaris que influeixen en la nostra orientació i en les nostres respostes a experiències futures (Alcoff, 2006: 287).

Les identitats, també les identitats religioses i de gènere, es construeixen a través d’una interacció dinàmica entre processos interns (dins del jo individual) i externs, que no es poden deslligar i observar fàcilment.

Trobem útil la noció d’una «identitat integradora de la pluralitat» (Østberg, 2003: 46), perquè capta els aspectes flotants (divergents) i plurals de la identitat com els aspectes estables i connectats (integrats) de la identitat.

Segons Østberg, les nostres identitats poden ser plurals perquè ens presentem de diferents maneres segons la situació o el context particular (identitat situacional). Tot i presentar imatges tan fragmentades i variables de les nostres identitats, cadascun de nosaltres és el seu propi jo integrat, en el sentit que som conscients del nostre jo (constantment creat) i de com canvia amb el temps. En aquesta comprensió de la construcció de la identitat, les contradiccions que es poden detectar en el nostre relat no necessàriament demostren una falta de coherència en nosaltres mateixos. Més aviat, aquestes contradiccions mostren com naveguem i negociem activament entre aspectes polivalents de les nostres identitats. La nostra identitat narrativa és plural, ja que consta de moltes històries o identitats múltiples. Les identitats es poden caracteritzar per la diferència, la inestabilitat, la volatilitat i el context, però l’individu no abandona la sensació de «ser un jo».

Els enfocaments contemporanis i moderns de la identitat estan enriquits per conceptes postmoderns com la hibridació o la criolització, en què les categories d’identitat es consideren contextuals i dinàmiques.

El concepte de criolització fa referència a «la barreja de dues o diverses tradicions o cultures antigues específiques» (Eriksen, 2007: 112). Segons el mateix Eriksen, la hibridació és «un concepte més general que la criolització, i es pot emprar per referir-se a qualsevol forma cultural òbviament barrejada».

Hibridació vol captar com les persones que viuen en una «frontera cultural» (per exemple, a causa del patrimoni cultural i nacional mixt) no es caracteritzen principalment per conflictes culturals i impotència, sinó per opcions i creativitat cultural. Un «enfocament d’hibridació» significa que les persones no són presoners de cultura, sinó usuaris reflexius, creatius i actius dels recursos disponibles (Bredal, 2004: 52). En aquesta línia, la identitat religiosa pot entendre’s com una forma activa reflexiva i discursiva, més que una simple continuació de tradicions rígides sense ambigüitats.

Conceptes com la hibridació i la criolització, i també els de sincretisme i mestissatge, han estat introduïts per noves teories de la identitat en la modernitat tardana, en les quals les tradicions vinculants s’entenen superades per les obligacions de ser responsables de la pròpia vida i de fer-les individualitzades, en lloc de confiar exclusivament en la tradició i en les xarxes socials o


20

col·lectives. Tanmateix, les teories de la modernitat tardana han estat criticades per sobreestimar l’elecció i la llibertat individuals.

3. DISSENY METODOLÒGIC

Per tal d’assolir els objectius de la recerca plantejats es va dissenyar un pla de recerca que s’ha pogut seguir sense canvis substancials. En aquest capítol presentarem 1) el marc conceptual del disseny de recerca, 2) el pla de recerca del projecte i 3) els resultats.

3.1. Disseny de la recerca

Tal com plantejaven les indicacions tècniques, hem elaborat un projecte amb estudi de camp, en què hem desenvolupat una recerca empírica d’ordre qualitatiu.

El projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» tenia quatre components:

1. Recerca participativa. 2. Avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques. 3. Formació. 4. Comunicació i sensibilització.

També preveia desenvolupar-se en cinc entorns o contexts:

1. La intimitat de cada dona catalana musulmana. 2. L’associació. 3. L’esfera pública: la relació amb els representants de les

administracions públiques. 4. L’acadèmia: activitats formatives, investigadores i divulgadores a la

universitat. 5. Els mitjans de comunicació.

L’enfocament de la recerca intentava aplicar un postulat inspirat en les ensenyances de l’alcorà: «Per avançar, primer hem de fer-nos preguntes,


21

després hem de respondre a aquestes preguntes i finalment hem de compartir-ho amb els altres».

En l’enfocament metodològic de la recerca s’ha aplicat un disseny qualitatiu, que ha destacat la mirada individual, subjectiva i vivencial de la dona, intentant facilitar que el relat recollit i interpretat per ella sigui tan proper i fidel a la construcció narrativa feta per ella mateixa com fos possible.

En la primera fase, de recerca participativa, s’ha aplicat un enfocament biogràfic narratiu, desenvolupant entrevistes en profunditat realitzades per dones-investigadores de l’associació. En aquesta fase s’ha assolit l’objectiu primer.

La segona fase, d’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques, s’ha desenvolupat mitjançant una sèrie de grups de discussió (integrats per experts, tècnics i polítics) que han analitzat les propostes generades en la primera fase. Les dones-investigadores de l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya (ADMAC) també han participat activament en aquestes sessions. En aquesta fase s’han d’assolir els objectius segon i tercer.

Un requisit clau del concurs ha estat l’aplicació de la recerca i innovació responsables (RRI) com a eina per fer recerca transferible a les polítiques públiques. Els principis de la RRI pretenen portar temes relacionats amb la investigació i la innovació, intentant anticipar-ne les conseqüències, a un entorn de ciència oberta; implicant tota la societat en la discussió de com la ciència i la tecnologia poden ajudar a crear el món i la societat que es vol per a les futures generacions.

En aquest projecte, l’equip metodològic ha entès l’aplicació de la RRI com un pas més enllà dels tradicionals nivells de participació en la recerca social. Per tant, un aspecte que s’ha pensat molt ha estat la gestió del poder com una estratègia de participació i construcció divergent de coneixement. Així, i com que s’ha partit d’una aproximació sociocrítica, aquesta gestió de les relacions de poder ha esdevingut una qüestió clau i distintiva en aquesta recerca participativa. La proposta del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» ha donat un paper molt actiu i reconegut a les dones de l’ADMAC, un paper que s’ha visibilitzat en moments en què han estat elles qui han decidit —o, en determinades qüestions, controlat— diversos aspectes del procés.

El component de formació tenia sentit en la formació sobre metodologia que han impartit diverses investigadores del grup de recerca GREDI a les dones de l’ADMAC que configurarien l’equip de dones-investigadores. Aquestes dones han estat formades, dotades de poder i reconeixement perquè elles en liderar la recollida d’informació i les anàlisis inicials de la mateixa ho fessin des del rigor i la seguretat. La intencionalitat d’aquesta proposta ha estat que es poguessin superar certes barreres relatives a la distància de poder i el biaix derivat de l’agenda política de l’associació. També s’ha volgut aplicar d’una manera intensa la RRI dotant del màxim reconeixement i responsabilitat el col·lectiu social, que, alterant el rol tradicional, han passat de ser objecte d’estudi a ser agent actiu de la investigació.


22

3.2. Població i participants

El projecte s’ha descrit com un estudi de cas sobre l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya (ADMAC). Aquesta associació recollia el perfil d’una població catalana molt concreta: dones, de nacionalitat espanyola (majoritàriament per naixement i, en alguns casos, per regularització per arrelament), nivell cultural i professional mitjà o alt, actives professionalment i musulmanes. És a dir, l’ADMAC està constituïda per una majoria de dones catalanes converses a l’islam que s’identifiquen com a dones activistes respecte als seus drets com a ciutadanes, com a feministes i com a musulmanes.

És una mostra que ha intentat deixar de banda els factors d’exclusió relatius a l’estat legal, l’alfabetització, les necessitats socials i la competència cultural i ciutadana, perquè són ciutadanes espanyoles de ple dret. Representen, doncs, una minoria religiosa, que és assimilada a molts prejudicis socials i culturals.

3.2.1. Participants en la recerca participativa

El perfil de la mostra de la recerca participativa, és a dir, de les persones que serien entrevistades en profunditat, ha estat decidida per l’equip de dones-investigadores de l’ADMAC, amb el vistiplau de l’equip metodològic del projecte (configurat per investigadores del GREDI), amb l’objectiu de recollir un espectre prou ampli de dones musulmanes catalanes. Per això es va fer un mostreig intencional per bola de neu, de manera que s’ha obtingut una mostra diversa en edats, orientacions i situacions personals i professionals.

Al llard dels mesos de juny i juliol, 14 dones-investigadores de l’ADMAC han realitzat un total de 37 entrevistes en profunditat.

0 1 2 3 4 5 6

Aina Fàbrega

Sofía Carreras

Nuria Demesté

Cristina Vilaplana

Rosa Canlas

Rosa Delgado

Letizia Ruiz

E N T R E V I S T A D O R E S I E N T R E V I S T E S R E A L I T Z A D E S


23

Pertinença a l’ADMAC de les dones entrevistades

Membre de l’ADMAC

Núm.

Sí 15

No 11

NS/NC 11

Total 37

Del total de 37 dones entrevistades, d’un terç no en tenim dades sobre la pertinença, però valorem l’intent d’integrar realitats de dones més enllà de l’associació (30 % de la mostra).

Sí40%

No30%

NS/NC30%

MEMBRE DE L’ADMAC

Edat de les participants

Edat Núm.

13-20 2

20-30 7

30-40 12

40-50 6

Més de 50 3

NS/NC 7

Total 37

Valorem com a equilibrada la distribució per edats. Hi ha representants de diverses generacions, i el col·lectiu més nombrós és el de mitjana edat, cosa coherent amb la realitat de pertànyer a una associació i al rol activista del col·lectiu objecte d’estudi.

En l’annex 1 es presenta una descripció de la mostra i del perfil de les participants.

0

5

10

15

I N T E RVA L S D ' E DAT

13-20 20-30 30-40- 40-50 Més de 50 Ns/MC


24

3.2.2. Participants en l’avaluació de la transferibilitat a

serveis i polítiques

En aquesta segona fase s’han fet una sèrie de reunions de grups de discussió integrats per tècnics, polítics, acadèmics i membres de l’ADMAC al voltant de quatre temàtiques: educació, serveis socials, gènere i espiritualitat i família.

En aquesta fase Ivàlua va fer una formació a les dones-investigadores de l’ADMAC i l’equip metodològic del GREDI enfocada a l’aplicació del seu marc lògic d’avaluació de polítiques públiques.

La relació de participants en aquests grups de discussió és la següent:


25

Grup Educació. 8 de novembre de 2019

Nom Entitat Rol

Assumpta Aneas UB IP del projecte

Alicia Cid UAM Azcapotzalco Observadora

Marçal Farré Ivàlua Assessor i dinamitzador de la sessió

Gené Gordó Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya)

Subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa (Departament d’Educació)

Laia Ferrer ADMAC Mare

Manuela Merino Alcántara Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya)

Cap de l’Àrea de Qualificacions

Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola

Ajuntament de Barcelona Tècnica d’«Impulsem la Interculturalitat»

Gabriela Gómez Facultat d’Educació de la UB Professora i investigadora

Núria Lorenzo Facultat d’Educació de la UB (experta)

Professora i investigadora

Carolina Llorente UPF Assessoria en RRI


26

Grup Espiritualitat i família. 11 de novembre de 2019

Nom Entitat Rol


Cristina Monteys Districte de Sant Andreu (Ajuntament de Barcelona)

Servei d’Interculturalitat (gestionat per QSL Serveis Culturals)

Josep Palacios Ajuntament de Mataró Tècnic del Servei de Ciutadania i Convivència

Khalid Ghali Bada Ajuntament de Barcelona Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós

Xantal Genovart ADMAC Investigadora

Laia Ferrer ADMAC Investigadora

Alba Ambrós Facultat d’Educació de la UB Professora i cap d’estudis de la doble titulació Educació Infantil i Primària

Núria Lorenzo Facultat d’Educació de la UB Professora i investigadora


27

Grup Gènere. 18 de novembre de 2019

Nom Entitat Rol


Marta Ausona URL Experta en gènere i minories

Fàtima Aatar Ajuntament de Barcelona Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós

Cristina Monteys Ajuntament de Barcelona Servei d’Interculturalitat

Rosa Martínez Cuadros ISOR (UAB) Feminismes islàmics

Mar González Romero ADMAC Investigadora

Xantal Genovart ADMAC Investigadora


28

Grup Serveis socials. 19 de novembre de 2019

Nom Entitat Rol


Alba Ambrós UB Professora i cap d’estudis de la doble titulació Educació Infantil i Primària

Ferran Camas Facultat de Dret de la UdG

Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona

Àngels Renom Unitat Docent de Treball Social de la UB

Experta en serveis i sistemes socials

Núria Fustier Consultora social

Conxa Montilla Ajuntament de Santa Coloma

Tècnica municipal

Marifé Calderón Ajuntament de Barcelona

Tècnica responsable del Programa BCN Interculturalitat

Marta Venceslao Facultat d’Educació de la UB

Experta en minories i exclusió social

Cristina Vilaplana ADMAC Investigadora

Emma Campdepadrós ADMAC Investigadora


29

3.3. Estratègies de recollida

i anàlisi de la informació

En aquest apartat descriurem les estratègies aplicades tant a la fase de recerca participativa com en la de l’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques. També explicarem les estratègies i procediments d’anàlisi de la informació d’aquest estudi empíric.

3.3.1. Recerca participativa: entrevista en profunditat

L’estratègia fonamental en la IP ha estat l’entrevista en profunditat. Aquesta entrevista s’ha dissenyat per tal de:

Crear un estat emocional positiu, que incideixi en les coses que tenen valor per a la

persona en lloc d’investigar en les seves preocupacions i problemes.

Fer un abordatge divergent. És a dir, en preguntar indirectament sobre aspectes

existencials pretenem identificar una informació alternativa, diferent de l’agenda de

reclamacions del col·lectiu. Igualment es pretén recollir una altra informació, inductiva,

emergent de les vivències de ser una dona musulmana catalana. Per aquest motiu s’ha

utilitzat l’Spiritual Counselling Questionnaire (Weiss et al., 2015).

L’entrevista fenomenològica s’ha desenvolupat sobre unes qüestions molt obertes i vivencials que han estat acompanyades d’unes memos resum.

Finalment, l’activitat de recollida i anàlisi inicial de la informació per part de les dones-investigadores s’ha completat amb una sessió col·lectiva d’anàlisi de la informació a fi de sintetitzar-la i treballar-la a la següent fase de la recerca, d’avaluació de la transferibilitat a les polítiques, en els grups de discussió temàtics (Serveis socials, Educació, Gènere i Espiritualitat i religió).

En la sessió de formació metodològica del 25 de maig de 2019, investigadores del GREDI van treballar formativament amb les dones de l’ADMAC perquè poguessin anar-se introduint en el rol d’investigadores. Els temes que es van tractar eren:

Clarificació de la fase de la recerca participativa del projecte a les dones de l’ADMAC i

el rol de recerca.

Determinació, per part de les dones de l’ADMAC, de la mostra i les estratègies de

captació per a participants.

Preparació del guió de l’entrevista basada en el SCQ per part de les dones amb

l’acompanyament del grup metodològic de la UB (vegeu l’annex 2).

Clarificació i entrenament d’alguns aspectes logístics i de la comunicació amb la

persona entrevistada: clima, confidencialitat, enregistrament, permisos, etc.


30

Clarificació de la fitxa de memo resum (vegeu l’annex 3), amb un resum sintètic de

l’entrevista sobre les grans qüestions fenomenològiques i les primeres anàlisis

prospectives, fetes totes per les dones-investigadores de l’ADMAC:

Qui soc jo

Què em fa feliç

Què em pertorba

Què podria facilitar-me la vida

Com m’he sentit en el procés fent d’investigadora

Disseny de l’entrevista

Es va partir de l’Spiritual Counselling Questionnaire (Weiss et al., 2015), un instrument desenvolupat a Israel per tal d’analitzar i resoldre conflictes des d’una perspectiva existencial i espiritual, fent un abordatge divergent per identificar fonts de sentit, valors, creences i praxis. Es va reelaborar aquesta entrevista tenint present el col·lectiu que s’entrevistaria i buscant la lògica cronològica i la seqüenciació de les situacions que havien de narrar les dones.

Procés de l’entrevista

1. Preparació

El primer de tot és que les entrevistadores coneguin bé l’entrevista i se la facin seva. Després, ha de contactar amb la dona que entrevistaran, sabent què li diran i com ho faran, és a dir, amb quines paraules. És important que totes les entrevistadores transmetin una mateixa informació.

2. Acollida

Es tracta de crear un clima de confiança, cooperació i empatia per al desenvolupament de l’entrevista. En aquest moment és quan es demana el permís per poder gravar l’entrevista.

3. Desenvolupament

Durant el desenvolupament de l’entrevista s’ha d’estar atent no només al llenguatge verbal sinó també al llenguatge no verbal. S’han de plantejar les preguntes de forma clara i repetir-les si no s’han entès. També es poden utilitzar diferents tècniques com ara el silenci o la paràfrasi si la persona entrevistada té dificultats per explicar o es queda en un nivell molt superficial.

4. Finalització de l’entrevista

És interessant fer una síntesi verbal de l’entrevista i acomiadar-se de la persona entrevistada agraint-li la participació.

5. Registre

Un cop acabada l’entrevista, es fa una síntesi per escrit dels aspectes més importants que han sorgit.


31

3.3.2. Avaluació de la transferibilitat: el grup de

discussió

El projecte presentava un disseny en què s’organitzarien dues sessions de discussió en els quatre grups sobre educació, espiritualitat i família, gènere i serveis socials. La idea era que en la primera sessió es valoressin si les demandes i problemàtiques quedaven satisfetes pels serveis públics i, en la segona, es valoraria si les propostes estaven recollides en aquests serveis. Però gràcies a la formació que vam rebre a càrrec d’Ivàlua, es van assolir unes propostes prou aterrades i concretes, segons el marc lògic que ens va presentar Marçal Farré, per prendre dues decisions:

Prioritzar la presència en els grups de representants de les administracions públiques,

que hi eren però no en tots els grups.

Reduir les sessions de dues a una, en considerar que serien suficients tres hores de

diàleg per validar i completar les propostes

de les dones.

Des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (SIMC) ens van ajudar amb una relació de persones que podrien participar en aquests grups.

Se’ls va escriure amb un petit resum dels resultats de la recerca participativa i la invitació a participar en aquesta


32

segona fase.

El procés d’organització de les sessions no va ser gens fàcil. Aconseguir quadrar les agendes de tothom, sobretot aquests informats clau de la recerca, va ser complex, tot i que vam comptar amb la bona predisposició dels que finalment van venir.

Dinàmica de les sessions

Les sessions dels grups de discussió plantejaven les següents finalitats:

Analitzar, amb el marc lògic d’Ivàlua, les propostes generades per les dones en

la fase de recerca participativa.

Valorar de manera genèrica les propostes.

Formular unes recomanacions i observacions finals.


33

L’estructura del grup de discussió ha estat la següent:

S’ha pres nota de les observacions i els comentaris. Tant és així que s’ha creat un apartat per recollir els coneixements, sabers i propostes generats pels experts de les taules.

Volem destacar el clima de confiança i horitzontalitat de la sessió. Sobretot, volem recalcar que, malgrat que la presència de persones d’alt nivell de l’Administració, no s’ha apreciat que la representació de dones-investigadores de l’ADMAC que participava en les sessions s’hagin sentit coartades o menys segures per parlar. Realment, les activistes de l’ADMAC estan molt empoderades i hi han participat molt.

Fase introductòria Benvinguda i presentació dels assistents Presentació del projecte i de la fase participativa Presentació de la finalitat i la dinàmica de la sessió Primeres valoracions generals sobre les propostes generades per les dones Fase d’anàlisi Presentació de la metodologia d’Ivàlua Problemàtiques Impactes desitjats Activitats Fase de tancament Valoracions finals: publicació d’informes parcials al Google Drive per tal de validar i completar l’esborrany Tancament


34

3.3.3. Anàlisi del contingut

Sistema de contingut de la recerca participativa del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana»

A continuació descriurem els diversos elements i recursos emprats per fer aquesta anàlisi.

Les unitats d’anàlisi, tal com les defineix López Aranguren (2000: 561), «són els elements de les comunicacions en què se centrarà l’anàlisi». Poden distingir-se diversos tipus d’unitats d’anàlisi:

a) Unitat de mostreig

En primer lloc esmentarem les unitats de mostreig, que són les diverses parts de la realitat sotmeses a observació i que l’investigador considera com a separades i independents entre si. En el nostre cas vam considerar unitats de mostreig les memos resum i les transcripcions de les entrevistes personals realitzades per les dones-investigadores de l’ADMAC.

b) Unitat de registre

Cada part de la unitat de mostreig pot ser considerada com a analitzable separadament perquè conté una de les inferències en què l’investigador està interessat. És a dir, la unitat de registre és la mínima porció de contingut que l’investigador aïlla i separa per considerar-la significativa. En el nostre cas vam considerar que les unitats de registre eren, prioritàriament, les grans qüestions fenomenològiques presentades anteriorment, de les quals es van sintetitzar les propostes que calia treballar en els grups de discussió.

c) Unitat de context

És la porció de la unitat de mostreig que ha de ser analitzada per poder identificar-hi la unitat de registre. En el nostre cas, vam utilitzar diverses informacions clau com poden ser dades biogràfiques, situacions i estats respecte a l’islam, l’idioma de l’entrevista, etc. Per poder fer l’anàlisi de la informació és necessari, tal com planteja Sandín (1997), que les dades obtingudes siguin sistematitzades mitjançant un procés d’identificació i classificació que permeti la seva estructuració, síntesi i interpretació preservant-ne, al mateix temps, l’expressió textual. Les operacions més representatives de les activitats d’identificació i classificació es coneixen com a categorització i codificació (Gil, 1994).

En aquesta recerca participativa l’anàlisi de dades s’ha fet en dos moments i mitjançant dos procediments diferents. El primer moment, al juliol de 2019, va implicar treballar amb les memos resum a fi de sintetitzar les demandes i


35

propostes, que van ser analitzades al setembre pels grups de discussió. Ara, quan totes les entrevistes han estat transcrites, s’estan fent anàlisis inductives per tal d’arribar a identificar més coneixement de la problemàtica objecte d’estudi.

Les anàlisis fetes amb l’eina informàtica NVivo a partir dels documents memos resum han mostrat una primera caracterització del que representa ser una dona musulmana a Catalunya segons les persones entrevistades.

Anàlisi per recopilar narrativament la mirada de les dones musulmanes catalanes respecte a la seva vida social, familiar i

espiritual

Tal com hem dit, s’ha treballat amb els memos resum d’una manera totalment inductiva des de l’NVivo. Les anàlisis s’han fet considerant diversos factors:

- Freqüència de la paraula en el text. - Relació de proximitat entre les paraules a diversos nivells. - Inferència de categories conceptuals descriptives per part de les dones-

investigadores.


36

Anàlisi per examinar i sintetitzar dialògicament les preguntes i respostes generades en aquesta mirada per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i polítiques de gènere, serveis socials, educació, i espiritualitat i família

La finalitat d’aquesta anàlisi de contingut ha estat sintetitzar la informació atenent a dues grans qüestions:

a) Quins són els reptes i les preocupacions que tenen les dones catalanes musulmanes com a dones, mares i ciutadanes que practiquen i/o s’identifiquen amb la fe musulmana?

b) Quines serien les estratègies, recursos i respostes que consideren possibles per fer front a aquests reptes?

El procediment en què s’ha treballat directament amb els papers, és a dir, sense cap tipus de programa informàtic, ha estat el següent:

1. Primera organització de les paraules i frases compreses en els memos resum sobre:

Deductiu: quatre grans temes dels grups de discussió (educació, gènere, serveis

socials i espiritualitat i família).

Inductiu: temes reiteratius, temes calents i transversals.

Aquesta primera organització ha estat feta per les investigadores de l’equip metodològic de la UB, per tal de facilitar l’anàlisi i sistematització de la informació a les dones-investigadores. La informació era massa extensa, diversa i complexa per ser analitzada per persones inexpertes i amb diversos estils cognitius, tal com s’ha vist en els memos resum (vegeu l’annex 4).

2. Socialització, validació i enriquiment de la proposta analítica inicial general. La taula de síntesi generada ha estat explicada a les dones-investigadores. Seguidament, les dones han corregit, ampliat i matisat la informació categoritzada perquè respongués a les seves visions, vivències i narratives. La validació es va fer en el seminari de recerca del 23 de juliol, al qual van assistir 12 dones-investigadores. Aquestes dones van analitzar i comentar la


37

proposta i la van validar. Finalment, no van afegir-hi ni canviar-hi res; tan sols van clarificar el significat d’algunes frases com «exèrcit de dones musulmanes», que es refereix a l’activisme pacífic.

3. Priorització de les propostes. Les dones han fet un procés de priorització ordinal de les propostes de la taula. Ha estat en primer terme una decisió individual que seguidament s’ha posat en comú. No hi ha hagut explicacions ni justificacions sobre les decisions. Ha estat una presa de decisions basada en les estratègies de grup de discussió nominal. En l’annex 4 hi ha una còpia amb els resultats de les prioritzacions. Un cop arribada la síntesi d’agrupaments prioritzats s’han valorat i comentat els resultats, amb els quals les dones-investigadores estaven satisfetes; se sentien reconegudes amb les propostes i demandes i amb la priorització que n’havien fet.

4. Anàlisi transversal. Les dones, organitzades en quatre grups (Educació, Gènere, Serveis socials i Espiritualitat i família) han analitzat aquesta segona graella amb la consigna de sintetitzar dos elements: - Demandes i problemàtiques que haurien de ser presentades o tractades en

les polítiques.

- Propostes i respostes per ser presentades.


38

Els resultats d’aquesta anàlisi es mostraran i comentaran en l’apartat dedicat als

resultats.

Com que s’han plantejat qüestions existencials en les entrevistes, sense preguntar obertament per problemes, demandes o alternatives, aquestes han anat emergint de les narracions sense distingir si eren les primeres o les darreres.

És important explicar que, en els primers moments de l’anàlisi, les dones-investigadores estaven amoïnades perquè, tot i que destacaven el clima positiu i enriquidor en què s’havia desenvolupat el diàleg existencial amb les dones entrevistades, tenien por que les reclamacions de la seva agenda no hi sortissin prou explícitament.

Han estat les inferències fetes per les dones-investigadores les que, conscientment o inconscientment, han introduït aquests discursos en les memos resum.

Anàlisi per formular propostes concretes en matèria de serveis públics, polítiques, formació i sensibilització per a tota la societat catalana

Es va partir de la síntesi de propostes generades per les dones de l’ADMAC des de la perspectiva de serveis i polítiques de a) gènere, b) serveis socials, c) educació i d) espiritualitat i família. Al llarg dels mesos de setembre i octubre es van desenvolupar les sessions de quatre grups de discussió en què el referent d’anàlisi va ser el marc lògic aportat per Ivàlua.

Cada grup va prendre com a punt de partida les síntesis generades en la fase anterior i les va analitzar amb els referents del marc d’Ivàlua (vegeu l’annex 5).


39

Així doncs, cada grup de discussió tenia la següent consigna:

- Analitzar amb el marc lògic d’Ivàlua les propostes generades per les

dones en la fase de recerca participativa:

- Problemàtica social.

- Canvis esperats.

- Activitats, productes i recursos.

- Impactes socials.

- Valorar de manera genèrica les propostes.

- Formular unes recomanacions i observacions finals.


40

3.4. Rigor científic

Acabarem aquesta part sobre el disseny i la fonamentació metodològica de l’aplicació empírica d’aquesta recerca participativa referint els criteris de rigor científic que pretenem seguir per aconseguir un treball sistemàtic, veraç i vàlid.

Els criteris de credibilitat que es pretenen seguir en el present treball són els definits per Guba (1989):

• El valor de veritat, referit a l’isomorfisme existent entre les dades recollides en la investigació i la realitat.

• L’aplicabilitat, el grau en què poden aplicar-se els descobriments d’una investigació a altres subjectes i contextos.

• La consistència, en referència a la repetició de resultats quan es replica la investigació en els mateixos subjectes o en un context similar.

• La neutralitat, entesa com la garantia que els descobriments de la investigació no estiguin esbiaixats per les motivacions, interessos i expectatives de qui la fa.

Dins el paradigma qualitatiu en el qual se situa aquest treball, els termes emprats per anomenar aquests criteris de rigor científic són, respectivament: credibilitat, transferibilitat, dependència i confortabilitat.


41

4. RESULTATS DE LA RECERCA

PARTICIPATIVA

En aquest capítol presentarem els resultats de la recerca participativa.

4.1. Explorant la meva identitat.

Què és i com és ser dona

musulmana a Catalunya

Els objectius plantejats en el projecte eren recopilar narrativament la mirada de les dones musulmanes catalanes respecte a la seva vida social, familiar i espiritual.

En aquesta captura de pantalla s’hi poden apreciar les paraules amb més freqüència de les memos resum.

Les paraules més vegades escrites són: vida (135 vegades), musulmana (93), dona (92), feliç (70), poder (70), entrevistada (69), investigadora (68), persona, sentit (62), ella (59) i ser (52).

Les paraules que han estat citades amb menys freqüència i que cal destacar són: islam (14), vel (16), catalana (11) i hijab (19).

Creiem que aquests resultats, absolutament descriptius, denoten unes primeres conclusions:


42

1. La naturalesa existencial i fenomenològica del contingut obtingut.

2. Determinades qüestions identitàries, com les referències explícites a la religió, l’islam o la identificació nacional, en haver-se fet des d’aquesta aproximació horitzontal entre dones que comparteixen contextos, cultures, valors i experiències, han deixat de sorgir en primer lloc i això ha permès que hagi emergit un altre tipus de paraules, possiblement més arrelades en cada una d’elles com a persona, dona i musulmana.

Núvol de la freqüència de les paraules.

4.1.1. Vida, dona, musulmana, feliç

Quan vam aplicar el retorn d’aquests resultats a les dones, per fer el cercle hermenèutic, el 23 de juliol, aquestes van tenir una reacció de sorpresa i incredulitat. Era com si esperessin veure un núvol on discriminació, racisme, islam i religió haguessin de tenir el lloc més preponderant.

Veure vida i feliç va fer-los pessigolles. Vam haver de recordar que eren les paraules de les seves memos resum. El procés de comprensió del significat existencial positiu que aporta el gràfic van haver-lo d’assimilar a poc a poc.

És interessant que no va ser fins al final de la sessió, quan s’havien concretat tal com elles desitjaven les demandes i propostes de la seva agenda com a membres activistes de l’ADMAC, que van acceptar joioses que el gràfic mostrava


43

que eren felices, que se sentien bé des de la seva existència com a dones musulmanes.

Un tema important que volem comentar i que es podria aprofundir és que la identitat religiosa, el pes que el fet religiós té en l’existència d’aquestes dones entrevistades, sembla tenir més protagonisme que qualsevol altra identificació identitària (nacional, política, familiar).

Quan es va fer l’anàlisi de freqüències i proximitat de paraules en les narracions van sorgir unes dicotomies i relacions interessants entre conceptes amb un gran significat sobre el seu sentit de vida:

dona-dones

dificultat-hijab-ser

islam-poder-formació

canvi-viure-dificultat

preguntes-fàcil-pensar

pensar-relació

investigadora-valoració-aportat-reptes

vel-musulmana

gent-social

entrevista-tranquil-preguntes

Déu-lluitar-gran


44

Si depurem la informació per identificar-hi les relacions de freqüència i proximitat més altes, obtenim un segon diagrama en què destaquen les següents relacions:

preguntes-fàcil-pensar

dificultat-viure

investigadora-valoració-aportat-reptes

dificultat-viure

Sentim la necessitat de fer una inferència en el fort sentit de vida d’aquestes dones: plenes de força, que valoren la vida i que senten que el seu sentit de vida


45

és superar les dificultats, reptes i obstacles que els marca el fet de ser musulmanes.


46

4.1.2. Sentits existencials

En fer l’anàlisi de les freqüències per clústers, l’NVivo va mostrar l’esquema que reproduïm en mida màxima a la pàgina següent.

A la sessió del 23 de juliol les dones, per grups aleatoris, van analitzar els clústers, els van denominar i els van adjudicar unes etiquetes:

És rellevant apreciar que l’únic que va tenir unanimitat és el la denominació d’identitat, que acull les paraules Déu, lluita, gran, meu, gent, socials, tots, activitats, dins, catalana, musulmanes, vel, sent i actualment.

48

4.2. Preguntes i respostes

generades en aquesta mirada per

les dones de l’ADMAC des de la

perspectiva de serveis i polítiques

públiques

El resultat final de la fase de recerca participativa va produir una relació de problemàtiques i de propostes en matèria de a) espiritualitat i família, b) serveis socials, c) educació i d) gènere, que es mostren en el quadre següent:

Espiritualitat i família

1. Practicar la religió a totes les esferes 2. Castellà/català en els centres de culte; no

exclusivitat de l’àrab 3. Islam com una elecció de vida 4. Viure la religió/espiritualitat 5. Reconeixement de la llibertat de la pràctica

religiosa o espiritual 6. Visibilitat autèntica dels centres de culte 7. Llocs de culte accessibles per a les

dones/famílies 8. Mesquites inclusives i obertes a la comunitat 9. Més centres islàmics

Serveis socials 1. Normalitzar el hijab en el món laboral 2. Circumcisió dels nens per la Seguretat Social 3. Espais de joves per a musulmans per compartir

lluites i formar-se 4. Polítiques inclusives 5. Garanties de drets 6. Valor de les tasques de cura com a economia

reproductiva 7. Participació i xarxes socials, centres

socioculturals 8. Problemes d’accés a l’habitatge per doble

discriminació (hijab i migrada)

Educació 1. Formació religiosa a l’escola i extraescolars 2. Reconeixement de la diversitat religiosa 3. Educació en la diversitat

49

4. Increment de l’oferta educativa en l’islam Programació de festes escolars exclusivament autòctones Problemes de convivència entre adolescents

Gènere 1. Conciliació entre la vida familiar i professional 2. Discriminació/normalització del hijab 3. Espai per a les dones en els centres de culte 4. Hijab: dificultats en el món laboral 5. Exèrcit de dones (activisme pacífic) 6. Representativitat dels col·lectius de dones per

part de la Generalitat 7. Hijab: dificultats en el món polític 8. Masclisme i racisme dins la pròpia comunitat

musulmana 9. Triple discriminació: masclisme, racisme i

classisme

50

5. RESULTATS DE

L’AVALUACIÓ DE LA

TRANSFERIBILITAT

En aquest capítol presentarem els resultats de l’avaluació de la transferibilitat a serveis i polítiques.

5.1. Propostes en clau

de polítiques públiques

En les properes pàgines exposarem els resultats dels grups de discussió temàtics. Aquestes reunions es van desenvolupar entre els mesos d’octubre i novembre de 2019.

La primera d’aquestes sessions, sobre educació, va comptar amb la presència d’un representant d’Ivàlua, que va moderar-la aplicant la seva metodologia d’avaluació de polítiques públiques.

El resultat dels debats mantinguts entre tècnics, polítics, acadèmics i la representant de l’ADMAC va concloure amb una anàlisi en què es concretaven les problemàtiques, els canvis esperats i les activitats necessàries per arribar a assolir els canvis.

Les sessions posteriors dels grups de discussió van fer-se seguint una moderació similar, però sense la presència d’Ivàlua.

51

Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre EDUCACIÓ en clau de polítiques públiques

Problemàtiques Activitats Canvis esperats

• Dificultat de viure de forma natural la identitat religiosa.

• Dificultat d’acceptar la diferència i ser acceptat si un és diferent o pertany a una minoria.

• Visibilització, reconeixement i participació de les diversitats familiars a l’escola.

• Gestió de la diversitat de pràctiques, creences i sabers que es constel·len en l’ecosistema educatiu.

• Inseguretats i pors en abordar aquestes problemàtiques a classe i a l’escola, que s’oculten.

• Fer un perfil professional en competència

intercultural i pel diàleg interreligiós, que forma

part de la carrera professional docent basada en

competències.

• Un nou perfil professional per acompanyar les

famílies i potenciar la relació d’aquestes amb

l’ecosistema educatiu.

• Desenvolupar una normativa prescriptiva per

blindar alguns drets i deures dels col·lectius

minoritzats.

• Prescriure el desenvolupament de

competències interculturals i pel diàleg

interreligiós a curt, mitjà i llarg termini a tots els

nivells del sistema educatiu.

• Prescriure el desenvolupament per a la gestió

positiva de la diferència en creences i conflictes.

• Reconèixer, formar i empoderar totes les

famílies i la seva implicació en les institucions

educatives de totes les etapes, mitjançant diverses

estratègies a curt, mitjà i llarg termini.

• Crear nous espais i models.

• Difondre i rendibilitzar els molts recursos

existents.

• Aplicar la passió, el realisme i la innovació per prevenir la frustració.

• Canvis estructurals: acollida, normativa

organitzativa i oferta curricular.

• Comunitat educativa plural i

cohesionada, en què la gent senti que té

dret a ser diferent.

• Canvis en els comportaments i les actituds (ciutadans amb competència intercultural i interreligiosa).

52

Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre ESPIRITUALITAT I FAMÍLIA en clau de polítiques públiques


• Dificultat per practicar la religió en totes les

esferes.

• Conflictes de lleialtat entre diverses tradicions

culturals i religioses que impedeixen el

desenvolupament de diverses identitats en

harmonia, des de la complementarietat i no des

de la incompatibilitat.

• Identitats múltiples, una problemàtica molt

urgent en joves; per exemple, independentistes

que resen en àrab, fan el ramadà i tenen opcions

polítiques d’esquerra.

• Hi ha desconfiança (provocada pel

desconeixement) pel que passa a cada mesquita.

• Crear un espai als llocs públics, semblant a la de la sala d’alletament, perquè així es reconeix i visibilitza.

• Tenir facilitats laborals per poder assistir a les festes religioses. Legalment ja hi ha una norma, però jurídicament entra en contradicció amb dos principis, el cap i el context educatiu.

• Els joves demanen tenir espais per parlar i expressar-se sense ser jutjats i disposar de textos traduïts a un idioma que entenguin.

• Canvis estructurals: possibilitat que tothom pugui participar en els actes religiosos que es facin a l’espai públic. • Models de pràctiques culturals híbrids en què puguin coexistir diverses fonts d’identitat i tradicions, coherents amb les diverses identitats. Per exemple, un calendari del ramadà com el calendari d’advent, o una proposta per celebrar la nit de Nadal cristiana o els Reis en famílies mixtes.

53

Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre GÈNERE en clau de polítiques públiques


• Dificultat per viure de forma natural la identitat religiosa.

• Entre la misogínia, la islamofòbia i el feminisme occidental, que també ataca certes praxis i valors.

• Utilització del vel com a instrument polític que encobreix altres problemàtiques, individualitza les víctimes i deixa la responsabilitat i la voluntat en mans de la dona, sense respectar cap marc de drets bàsics.

• No és un tema religiós, és un tema de gènere. No hi ha problema amb el turbant dels nens sikh.

• Desenvolupar una normativa prescriptiva per blindar alguns drets i deures dels col·lectius minoritzats.

• Formació en competències per als treballadors socials i altres professionals.

• Paper modèlic de l’Administració pública. Bones pràctiques i base de sensibilització.

• Canvis estructurals: marc normatiu

que garanteixi el dret a la pròpia identitat

vinculada a la religió.

• Que no hi hagi discriminació en

l’accés al treball, l’educació o els serveis

públics per portar hijab.

• Nous espais i models de relació de la

comunitat més enllà de la mesquita, per a

dones, joves i adults.

• Protecció de la violència de gènere en les dones migrades en situació irregular o regular per motius de reunificació familiar.

54

Resultat de l’anàlisi i valoració de les propostes sobre SERVEIS SOCIALS en clau de polítiques públiques


La gent no denuncia les discriminacions per factors religiosos.

La gent es veu obligada a defensar els seus drets a títol individual perquè no és conscient del marc de drets i deures bàsics.

Hi ha una imatge restringida dels col·lectius, estereotipada. La diversitat afavoriria la normalitat.

Col·lisió entre la dimensió privada i pública com a espais de drets i llibertats diferents.

Desenvolupar una normativa prescriptiva per blindar alguns drets i deures dels col·lectius minoritzats.

Formació en competències per als treballadors socials i altres professionals.

Paper modèlic de l’Administració pública. Bones pràctiques i base de sensibilització.

Les mesures normatives i sensibilitzadores han de fer-se a tots els nivells i àmbits. Sembla que l’Administració local té diverses possibilitats per aplicar aquestes mesures normalitzadores i punitives de discriminació.

Normalitzar el dret a la pròpia imatge, d’acord amb la identitat religiosa.

Normalitzar el dret a la llibertat religiosa en l’àmbit laboral, educatiu, sanitari, etc.

55

5.2. Accions desenvolupades

respecte al projecte

A continuació presentarem un quadre resum sobre les accions desenvolupades tenint com a referència els objectius i àmbits previstos en el projecte de recerca.

56

Identificació Objectiu Procediment

Rece

rca

pa

rtic

ipativa

Reflexió individual: explorant la meva identitat

Preparar un marc significatiu en les dones per a un procés de reflexió que explori els elements més significatius en la identitat individual de cada una d’elles.

Les dones-investigadores complementaran individualment per escrit o per àudio el qüestionari desenvolupat per Weiss et al. (2015), del Hebrew Union College of Jerusalem, per a l’anàlisi i resolució de conflictes des d’una perspectiva d’existència i espiritual (no religiosa ni política). Aquest instrument ha de propiciar que la persona, des d’una perspectiva biograficonarrativa, pugui evocar i expressar marcs mentals, valors, creences i praxis que li permetin sintetitzar una holística representació d’ella com a subjecte social, psicològic i espiritual (Frankl, 2010, 2012).

Paral·lelament a tot el procés, elaboraran un relat en què aniran reflectint les seves idees, sentiments, praxis i els canvis que vagin apreciant en la seva recerca.

15 de maig. Reunió de l’equip de metodologia de la UB per preparar l’aproximació metodològica de la recerca participativa.

22 de maig. Formació sobre RRI per part de la UPF.

25 de maig. Seminari de recerca. Les 14 dones-investigadores van adaptar (eliminant dues preguntes relatives al conflicte israelianopalestí) el qüestionari i el vam emplenar.

L’equip metodològic format per 5 professores de la UB també el va completar.

La primera sessió del projecte va ser íntegrament oral per tal de crear un sentit d’igualtat, reconeixement i inclusió.

Enfocament fenomenològic hermenèutic en què no es va preguntar explícitament pel fet de ser musulmana amb l’objectiu de deixar aflorar aquesta variable en el moment que elles decidissin.

Entorn 1. La intimitat de la persona

Reflexió en petita comunitat: què és i com és ser dona musulmana a Catalunya?

- Quins són els reptes i les preocupacions que tenen les dones catalanes musulmanes com a dones, mares i ciutadanes que practiquen i/o s’identifiquen amb la fe musulmana?

- Quines serien les estratègies, recursos i respostes que elles consideren possibles per fer front a

Les dones-investigadores es faran preguntes i intentaran donar les seves respostes i solucions a la pregunta «Què és i com és ser dona musulmana a Catalunya?».

Això es farà en dos grups de discussió (un per a les preguntes i un segon per a les respostes i recursos que elles pensaran)

11 de juny. Planificació metodològica amb l’equip de metodologia de la UB per plantejar l’estratègia de les dificultats metodològiques.

15 de juny. Seminari de recerca en què es va fer una valoració del procés amb les dones. Es va reforçar l’estratègia i també la confiança.

57

aquests reptes? moderats per elles. Les 14 dones van fer 37 entrevistes en profunditat, a partir del guió del qüestionari espiritual, a una mostra seleccionada per elles, composta per un divers espectre de dones musulmanes.

Van fer 37 memos resum sobre les qüestions següents:

Qui soc jo

Què em fa feliç

Què em pertorba

Què podria facilitar-me la vida

Com m’he sentit en el procés fent d’investigadora

Entorn 2. L’associació

Ava

lua

ció

de

la

tra

nsfe

rib

ilita

t a

se

rve

is i p

olítiqu

es

Què és i com és ser membre de la minoria musulmana a Catalunya?

- Quins són els reptes i les preocupacions que tenen les dones catalanes musulmanes com a dones, mares i ciutadanes que practiquen i/o s’identifiquen amb la fe musulmana?

- Quines serien les estratègies, recursos i respostes que elles consideren possibles per fer front a aquests reptes?

Les dones faran d’investigadores. Per a tal fita rebran una formació intensiva bàsica en tècniques de recollida d’informació.

No es planteja un nombre fix d’entrevistes per a cada participant. Preferim que siguin l’oportunitat i la motivació el que marqui el nombre i el perfil a fi d’assegurar una informació rica i significativa.

Així, les dones de l’ADMAC parlaran amb persones del seu entorn sociofamiliar sobre la mateixa qüestió contextualitzada al col·lectiu. Per exemple: què és i com és ser la mare, o l’àvia, d’una dona musulmana a Catalunya? Què és i com és ser fill o filla d’una dona musulmana a Catalunya? Què és i com és ser un jove adolescent musulmà a Catalunya?

27 de juny. Preparació de la formació sobre polítiques públiques d’Ivàlua. Es van recopilar i gestionar dubtes i temors.

29 de juny. Formació sobre polítiques públiques a càrrec d’Ivàlua per clarificar conceptes i metodologia.

Marçal Farré va liderar 17 dones-investigadores, organitzades al voltant de quatre temes (educació, gènere, serveis socials i espiritualitat i religió) perquè de cadascun n’analitzessin:

Les problemàtiques

Els impactes/canvis

Les activitats

6 de juliol. Seminari de recerca. Crisi de confiança mútua. Acords: negativa a fer el documental amb l’SGAE i inclusió d’agenda política de l’associació si no es veia prou representada en les narratives existencials de les dones entrevistades.

58

15 de juliol. Planificació metodològica amb l’equip de metodologia de la UB per plantejar l’estratègia de les dificultats metodològiques i de confiança. Dilemes sobre rigor científic del procés.

23 de juliol. Seminari de recerca. Segon nivell d’anàlisi amb totes les entrevistes: síntesi, valoració i ordenació de les propostes.

Entorn 2. La xarxa sociofamiliar de les integrants de l’associació

Podem integrar i recollir les propostes generades per l’ADMAC en els nostres sistemes públics?

- Valorar la transferibilitat de les anàlisis i propostes generades en la recerca participativa.

Es respondran a les següents qüestions: a) aquestes necessitats i qüestions estan recollides en els nostres sistemes públics? b) Seria possible considerar en els sistemes i polítiques públiques les respostes i preguntes generades en la fase de recerca participativa?

- Redactar una sèrie de recomanacions i propostes consultives per lliurar-les a les administracions públiques i entitats polítiques pertinents.

Es configuraran quatre grups de discussió sobre les temàtiques següents: gènere, educació, serveis socials i espiritualitat i família.

Cada grup serà coordinat per una dona de l’ADMAC.

Els grups de discussió estaran formats per membres de l’associació amb interès per la temàtica del grup, acadèmics i representants de les administracions públiques (tècnics o polítics).

22 d’agost. Presentació exploratòria del procés i resultats provisionals amb Rosa Maria López, de la Direcció General d’Afers Religiosos.

5 de setembre. Reunió amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania sobre la possibilitat de convidar polítics i tècnics de l’Administració als grups de discussió atès el nivell de concreció de les propostes. Es facilita una proposta de persones de l’Administració com a contacte, que passen a ser els informats prioritaris en la fase de validació.

Atès el nivell de concreció de les propostes segons el marc d’anàlisi d’Ivàlua es decideix fer una única sessió de validació per cada grup.

15 de setembre. Reunió metodològica: valoracions del seminari exploratori i planificació.

15 d’octubre. Reunió metodològica: organització dels grups de discussió.

Grup Educació: 8 de novembre al Departament d’Educació.

Grup Espiritualitat i família: 11 de novembre al MIDE de la UB.

59

Grup Gènere: 18 de novembre a la seu del GREDI de la UB.

Grup Serveis Socials: 19 de novembre al MIDE de la UB.

14 de desembre. Sessió de retorn a les dones de l’ADMAC i tancament del projecte a les Cotxeres de Sants.

Entorn 3. Les institucions i les polítiques

Fo

rmació

Competències per investigar, orientar i comunicar

Formar en les competències requerides les integrants de l’ADMAC que participin en la fase de recerca participativa.

Sintetitzar continguts que puguin ser desenvolupats en forma de recursos didàctics en propers projectes.

Explorar la viabilitat i pertinència d’un nou perfil professional: dones catalanes que són identificades per pertànyer a col·lectius minoritaris amb la funció de ser orientadores familiars o espirituals.

Explorar la viabilitat i oportunitat de constituir un centre de formació islàmic de Catalunya.

Desenvolupament de la formació.

Supervisió i mentoria en el procés de recerca i avaluació de la transferibilitat de les propostes.

Acreditació per part de l’Institut de Recerca en Educació de la UB.

Acreditació per part de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB.

Seminaris

22 de maig. Formació sobre RRI per part de la UPF (2 h).

29 de juny. Formació sobre polítiques públiques a càrrec d’Ivàlua (3 h) per clarificar conceptes i metodologia.

Mentoria

Mentoria sobre recerca participativa a càrrec de l’equip metodològic de la UB (25 h).

6 de novembre. Reunió al Departament d’Ensenyament per tal de modelar el debat dels grups de discussió (3 h).

Acreditació

En procés.

Entorn 4. L’acadèmia

Com

unic

ació

i

se

nsib

ilitz

ació

Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana

Comunicació per al reconeixement.

Sensibilització per a la cohesió.

Difusió dels coneixements científics generats.

Difusió dels coneixements tècnics generats.

Gravació d’un clip de vídeo amb els principals resultats del projecte, amb la col·laboració de l’SGAE. Es negociarà amb alguna productora l’enregistrament del projecte en un reportatge per a difusió a la TV pública, de l’estil 30 minuts o Sense ficció.

L’ADMAC ha decidit no fer aquest reportatge, cosa que ha implicat modificar el pressupost i reduir-lo segons la partida del vídeo.

S’ha fet difusió per Twitter d’algunes activitats.

60

Difusió als mitjans de comunicació i les xarxes socials de missatges amb finalitat de sensibilització i reconeixement.

Conferència internacional, organitzada per difondre resultats i exposar-los a un contrast amb altres plantejaments teòrics i metodològics científics sobre els resultats i conclusions emergides del projecte.

Publicacions en obert i en revistes d’impacte, tant divulgatives com acadèmiques.

S’estan preparant els guions de dos miniclips de vídeo.

«Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana».

«RRI: Recerca per a la societat i amb la societat».

La conferència internacional es programarà per al 2020.

14 de desembre. Sessió de tancament.

De moment, hi ha tres comunicacions en congressos internacionals.

Entorn 5. Comunicació i sensibilització

61

SEGONA PART

62

6. INTERACCIÓ I IMPLICACIÓ DE

LA SOCIETAT A LA RECERCA

6.1. Enfocament RRI

En aquest capítol presentarem una descripció sintètica sobre com s’ha aplicat la RRI com a estratègia per interactuar amb la ciutadania, amb l’objectiu de presentar, discutir i revisar els resultats i les propostes, i de fomentar-ne la implicació i contribució.

S’han considerat diversos perfils professionals, polítics, tècnics i acadèmics.

Hi ha diferències de gènere, religió, edat i nacionalitat.

El projecte ha tingut diversos i continus processos d’anàlisi, reflexió i formació.

Les reunions de coordinació entre l’EAPC, la SIMC, el GREDI i l’ADMAC han estat molt nombroses.

Espais oberts i compartits, com ara Google Drive, han permès l’accessibilitat de tothom a la informació.

S’han aplicat normatives de drets d’imatge i privacitat.

L’organigrama i disseny del programa ha dotat l’ADMAC de poder i reconeixement. Aquesta autoritat ha tingut com a manifestacions alguns canvis en el disseny i els resultats del projecte.

63

El quadre que es reprodueix a continuació presenta una síntesi de l’estructura RRI del projecte:

Sobre els resultats del projecte, atenent la RRI cal destacar:

Resultats

Resultats de l’aprenentatge Resultats de l’R+D+I Reptes socials: societats inclusives, innovadores i reflexives

Empoderament i reconeixement dels participants civils del grup minoritzat.

Problemes existencials relacionats amb l’enfocament fenomenològic.

Polítiques públiques més pertinents.

Personal de recerca i personal de l’Administració pública en aprenentatges i sensibilitzacions.

Fonament comparatiu relacionat amb el gènere, l’educació, els serveis socials i l’espiritualitat i família.

Xarxes inclusives.

Coneixements i sensibilitzacions de la societat catalana podrien generar produccions audiovisuals.

Mètodes de coneixement de la recerca: teòric i metodològic.

Valors i competències compartits.

64

En l’informe valoratiu detallarem d’una manera més analítica el procés i, sobretot, els impactes de com s’ha aplicat la RRI en aquest projecte.

65

6.2. Implicació social

En aquest projecte hi han participat:

Àrees disciplinàries: ciències de l’educació, sociologia, ciències polítiques, antropologia, psicologia i treball social.

Universitats: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Girona.

Grups de recerca: GREDI, GIAD, TRALS DHIGECS, ISOR i FODIP.

Administracions públiques: Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania (Generalitat de Catalunya), Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa i Àrea de Qualificacions (Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya), Servei d’Immigració i Interculturalitat (Ajuntament de Barcelona) i Comissionat de Nova Ciutadania (Ajuntament de Mataró).

I diverses entitats socials i tècniques. En l’informe valoratiu detallarem d’una

manera més analítica el procés i, sobretot, els impactes d’aquestes

col·laboracions.

66

7. IMPLICACIÓ I CONSTRUCCIÓ DE

CONSENSOS

En aquest capítol descriurem les diverses estratègies i accions de participació,

col·laboració, discussió i construcció de consens entre diferents actors socials per

identificar els motors de canvi i els possibles escenaris futurs, les opcions

polítiques disponibles i les seves conseqüències potencials.

Destacarem les accions de formació i sensibilització del projecte.

7.1. Estratègies

Com es pot apreciar, el projecte ha tingut una forta vocació connectiva i participativa. No ha estat un projecte fet per un grup de recerca en una universitat. Ha estat un projecte liderat des d’un grup de recerca en què s’ha intentat crear una xarxa de coneixement, experiències i vivències de diversa naturalesa però aglutinats per un interès comú: la configuració i l’enfortiment d’una societat catalana diversa, inclusiva, equitativa i empoderada.

A fi de treballar de manera col·laborativa entre aquests diversos clústers de persones i interessos, competències i cultures professionals i acadèmiques cal:

Confiança, per comunicar, expressar i ser capaç de proposar idees i

resoldre els conflictes que sorgeixin.

Reconeixement, en el sentit de valorar tot el que cada un pot aportar al

projecte.

Capacitat de treballar conjuntament per assolir l’objectiu comú.

Flexibilitat, per adaptar-se els canvis i incerteses que comporta treballar

segons aquest model.

Generositat, per cedir poder als altres, facilitant a tots els membres del

projecte el seu espai d’aportació.

Competència intercultural, en el sentit de ser capaç de nedar entre diversos

marcs cognitius, ideològics, metodològics i espirituals (diverses visions

67

sobre el paper de l’espiritualitat i la religió en les persones i en la societat

catalana).

Sobre aquestes bases, cal destacar les estratègies aplicades en la creació, l’enfortiment i l’articulació de la xarxa de coneixement:

Relació personal. S’ha creat la xarxa de col·laboradors (persones i institucions) partint de les relacions personals. En un procés d’ampliació per bola de neu s’ha constituït una xarxa en què el respecte, la confiança i el vincle garantien la disposició d’unes competències per treballar col·laborativament entre diversos professionals tot tenint una visió compartida.

Transparència. Des del primer moment es va crear un Google Drive on es publicava tota la informació perquè poguessin accedir-hi tots els membres de l’equip. Això ha evitat conflictes relatius a la confiança sobre els processos.

68

Implicació. El projecte ha tingut una gran implicació de tots els integrants. Les dones-investigadores de l’ADMAC han dedicat moltes hores i han superat moltes inseguretats i pors a l’hora d’aprendre a pensar, decidir i dur a terme totes les activitats de recerca empírica i presa de decisions que s’han gestat en el projecte. L’equip del GREDI ha dedicat moltes hores fora de la jornada acadèmica a

acompanyar i supervisar el treball de les dones, tot prioritzant la seva disponibilitat per sobre de la pròpia.

69

Què podem dir de la implicació i compromís d’Agustí Iglesias i Marçal Farré en la formació i acompanyament a tantes sessions. La seva presència ha estat un aval de la qualitat i el rigor que seguíem, una tranquil·litat respecte al suport institucional i una ajuda inavaluable.

Aquesta implicació pensem que ha estat motivada per la visió compartida d’una societat catalana diversa, inclusiva, equitativa i empoderada, i s’ha evidenciat en la flexibilitat, en la disposició i en la bona voluntat per adaptar-se a les demandes que han anat sorgint.

Organització. Hem denominat «recerca participativa horitzontal» al model aplicat per l’alta implicació de les dones musulmanes en aquest projecte. Han passat de ser objecte de la recerca a subjecte i agent actiu de la investigació, en la presa de decisions del projecte i en el desenvolupament de l’estudi empíric. En aquest sentit, l’autoritat ha vingut no només pel reconeixement sinó per la a) compensació (important dotació econòmica per a l’organització i constàncies de la Universitat de Barcelona), b) la qualificació (se les ha format en tot el que ha estat possible i necessari: seminari sobre RRI, seminari d’avaluació de polítiques públiques), c) l’acompanyament metodològic de 25 h i d) la lleialtat institucional (s’han respectat decisions preses per elles, com la negativa a realitzar el documental amb la col·laboració de l’SGAE per desconfiança de la imatge que el seu equip artístic podria donar del col·lectiu).

70

7.2. Construcció de coneixement

col·laboratiu

S’han fet moltes reunions, tant en entorns formals (universitats, la Generalitat, etc.), com en entorns informals (cafeteries, etc.). En aquestes trobades s’han planificat processos, s’han abordat problemes, s’ha après a fer coses, s’han decidit estratègies i s’han analitzat i plantejat propostes.

En tots els casos el consens sempre ha estat l’estratègia més seguida, cosa vital per conservar la confiança i la implicació.

L’estudi empíric del projecte «Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana» va començar efectivament al mes de maig i ha acabat al mes de novembre de 2019.

S’hi ha fet les activitats següents:

Planificació i disseny metodològic (10 h).

Formació: UPF i Ivàlua (8 h).

Reunions de recerca en què s’ha compaginat la formació i la investigació (18 h).

71

Data i lloc Activitat Hores Objectius i propòsits Participants

10 maig Seu de l’SGAE

SGAE 2 - Plantejament dels productes audiovisuals del projecte.

Elvira Riera (EAPC) Assumpta Aneas (UB) Xavier Mitjana (Mitjana Comunicació) Carles Girbau (SGAE)

15 maig Campus Mundet UB

Reunió de l’equip metodologia de la UB

3 - Anàlisi de les estratègies per desenvolupar el plantejament fenomenològic i participatiu.

- Planificació del primer dia de formació metodològica: objectius, contingut i estratègies.

Equip metodologia UB ADMAC Experts grups de discussió EAPC (5 participants)


Formació sobre RRI (UPF)

2 - Introducció a la RRI. - Explicació de les

característiques de la RRI.

- Presentació d’algunes indicacions per a la implementació de la RRI.

Equip metodologia UB ADMAC Experts grups de discussió EAPC (12 participants)


Seminari de recerca 1 i 2

7 - Presentació del projecte i benvinguda.

- Preparació de la primera fase de la recerca participativa.

- Entrevistes: mostra i instrument.

- Entrenament sobre el desenvolupament d’una entrevista oberta.

- Permisos i autoritzacions legals.

- Creació d’un clima de confiança.

Equip metodologia UB ADMAC (31 participants)

11 juny Campus Mundet UB

Planificació metodològica

2 - Preparació del seminari de recerca.

- Anàlisi de l’estat de la qüestió en la fase empírica: molt poques entrevistes fetes.

- No hi ha hagut consultes per part de les dones-investigadores.

Equip metodologia UB (4 participants)

72


Seminari de recerca 3


27 juny El Pati Verd (Sants)

Preparació de la formació sobre polítiques públiques (Ivàlua)

3 - Preparació del seminari d’Ivàlua.

- Recopilació de problemes i casos per utilitzar-los com a exemples de treball pràctic.

- Anàlisi de l’estat de la qüestió en la fase empírica: molt poques entrevistes fetes.

- No hi ha hagut consultes per part de les dones-investigadores.

Marçal Farré (Ivàlua) Cristina Vilaplana (ADMAC)


Formació sobre polítiques públiques (Ivàlua)

3 - Clarificació de com es formulen els problemes que cal desenvolupar com a polítiques públiques.

- Pràctica en cada grup de discussió (Educació, Serveis Socials, Gènere i Espiritualitat i família): anàlisi d’una problemàtica per desenvolupar-la com a política pública.

Marçal Farré (Ivàlua) Equip metodologia UB ADMAC Agustí Iglesias (SIMC) (17 participants)

6 juliol Campus Mundet UB


3 - Clarificació de dubtes per part de les dones-instigadores respecte al rigor i la confiança en el procés.

- Doble contingut (narratives existencials i agenda de les dones activistes): visibilització, acceptació i conciliació.


15 juliol Campus Mundet UB


5 - Primera organització del contingut de les

Equip metodologia UB

4 - Valoració del procés de camp iniciat: dubtes i estratègies per fer les entrevistes.

- Reforç de l’estratègia. - Posada en comú de les

primeres sensacions, vivències i reflexions sobre l’entrevista fenomenològica.

73

memos resum segons les quatre temàtiques: educació, serveis socials, gènere i espiritualitat i família.

- Temàtiques recurrents i temàtiques «calentes»

- Planificació del seminari del 23 de juliol.

(5 participants)

23 juliol Cotxeres de Sants


4 - Segon nivell d’anàlisi.

Equip metodologia UB ADMAC Agustí Iglesias (SIMC) Marçal Farré (Ivàlua) Carolina Llorente (UPF) 18 participants

5 setembre Seu de l’EAPC


2 - Reunió amb la SIMC sobre la possibilitat de convidar a polítics i tècnics de l’Administració als grups de discussió en vista del nivell de concreció de les propostes.

Assumpta Aneas (UB) Agustí Iglesias (SIMC)

15 setembre Campus Mundet UB


2 - Valoració del seminari de recerca del juliol.

- Estat de la qüestió: transcripcions.

- Decisions sobre els grups de discussió.


15 octubre Campus Mundet UB


2 - Organització dels grups de discussió, planificació de les sessions i contacte amb els participants.


8 novembre Campus Mundet UB

Grup de discussió Educació

4 - Anàlisis de les propostes de la recerca participativa.

- Aplicació del marc lògic d’Ivàlua.

- Síntesi de la informació.

Assumpta Aneas (UB) Marçal Farré (Ivàlua) Gené Gordó (Dep. Educació) Manuela Merino Alcántara (Dep. Educació) Laia Ferrer (ADMAC) Ainoha Nadia Douhaibi Arrazola (Aj. Barcelona) Gabriela Gómez (Fac. Educació UB) Núria Lorenzo (Fac. Educació UB; experta) Carolina Llorente (UPF) Alicia Cid (UAM Azcapotzalco)


Grup de discussió Espiritualitat i família


Assumpta Aneas (UB) Cristina Monteys (Distr. Sant Andreu, Aj. Barcelona) Josep Palacios (Aj. Mataró)

74



Khalid Ghali Bada (Aj. Barcelona) Xantal Genovart (ADMAC) Laia Ferrer (ADMAC) Alba Ambrós (Fac. Educació UB) Núria Lorenzo (Fac. Educació UB; experta)


Grup de discussió Gènere




Assumpta Aneas (UB) Marta Ausona (URL) Fàtima Aatar (Aj. Barcelona) Cristina Monteys (Distr. Sant Andreu, Aj. Barcelona) Rosa Martínez Cuadros (ISOR, UAB) Mar González Romero (ADMAC) Xantal Genovart (ADMAC)


Grup de discussió Serveis Socials




Assumpta Aneas (UB) Alba Ambrós (UB) Ferran Camas (UdG) Mercè Alós (Aj. Teià) Àngels Renom (UD Treball Social, UB) Núria Fustier (consultora social) Conxa Montilla (Aj. Santa Coloma) Marifé Calderón (Aj. Barcelona) Marta Venceslao (Fac. Educació UB) Cristina Vilaplana (ADMAC) Emma Campdepadrós (ADMAC)

14 desembre Cotxeres de Sants

Tancament del projecte Presentació dels resultats a ADMAC i comunitat musulmana convidada

4 - Presentació dels resultats.

- Valoració per part de l’ADMAC i de la comunitat.

- Tancament.

Assumpta Aneas (UB) Pilar Folgueiras (ADMAC; junta directiva) Cristina Monteys (Distr. Sant Andreu, Aj. Barcelona) Agustí Iglesias (SIMC) Carolina Llorente (UPF)

75

7.3. Difusió i comunicació

Fins ara, els resultats del projecte s’han presentat en els següents congressos internacionals:

5th Scholas Chair International Conference: Building Cooperation Networks for Fraternal Humanism. Fordham University, Nova York, 2-4 juny 2019.

«Weaving responsible research and innovation on an interreligious Dialogue: The experience of the project of research “Talk me in Catalan, I’m a Catalan Muslim woman”».

Interreligious Dialogue in Context: A European Comparison. Universität Wien, Viena, 17-19 octubre 2019.

«Project of research: “Talk me in Catalan, I’m a Catalan Muslim woman”».

International Conference of Educative Research (IRED’19). Universitat de Barcelona, Barcelona, 4-5 novembre 2019.

«Investigant amb la ciutadania per fer polítiques publiques: Una experiència exploratòria sobre l’aplicació de l’aproximació de la RRI».

«“Parla’m en català, soc una dona catalana musulmana”: Investigant col·lectius minoritzats participativament».

76

CONCLUSIONS

FINALS

En les recomanacions tècniques, el projecte suposava respectar les condicions següents:

a) En primer lloc, l’estudi ha de ser prospectiu, és a dir, ha de

proporcionar evidència científica i pensament estratègic a llarg termini

que puguin ser utilitzats per orientar les polítiques públiques dels

pròxims anys.

b) En segon lloc, ha de ser participatiu, és a dir, ha de ser dissenyat i

desenvolupat per un equip de recerca format per investigadors

adscrits a una universitat o un centre de recerca i per altres actors

socials, com decisors públics i representants de la societat civil i de la

comunitat educativa. Alhora, ha d’implicar els col·lectius rellevants

durant el desenvolupament de la recerca.

c) Finalment, ha de generar coneixement nou sobre les estratègies i els

mecanismes que poden afavorir la construcció d’una identitat

col·lectiva pluricultural a Catalunya i ha d’aportar opcions d’actuació

viables per a la Generalitat de Catalunya, susceptibles de ser incloses

en el futur Pla de ciutadania i immigració 2021-2024.

Considerem que s’han respectat aquestes condicions. S’han generat propostes

mitjançant processos participatius i orientacions estratègiques amb prou concreció

per ser considerades en el futur Pla de ciutadania.

Per descomptat, hi ha coses que han quedat per fer i també s’han fet algunes

coses diferents de les que estaven previstes, fonamentalment en l’àmbit de

comunicació i sensibilització.

77

En relació amb la conferència internacional, es va decidir de manera consensuada

amb l’EAPC que s’organitzaria el 2020.

Els guions dels audiovisuals també estan en procés de negociació, perquè de

moment l’ADMAC no acaba de donar el vistiplau a les propostes presentades.

Hem de valorar molt positivament la implicació de totes les persones que han

contribuït en aquest projecte, i sobretot l’acompanyament de la Secretaria

d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, d’Ivàlua i de l’Àrea de Recerca de l’EAPC.

78

REFERÈNCIES

79

Ahmed, L. (1992) Women and Gender in Islam. New Haven, CT: Yale University Press.

Alcoff, L. (2006) Visible Identities: Race, Gender, and the Self. Nova York: Oxford University Press.

Anderson, M. (2000) All Five Fingers Are Not the Same: Identity Work Among Ethnic Minority Youth in an Urban Norwegian Context. Tesi doctoral. Bergen: Center for Social Science Research (SEFOS), University of Bergen.

Annells, M. (1996) «Hermeneutic Phenomenology: Philosophical Perspectives and Current Use in Nursing Research». Journal of Advanced Nursing, 23, p. 705-713.

Bartkowski, J. P.; Read, J. G. (2003) «Veiled Submission: Gender, Power and Identity Among Evangelical and Muslim Women in the United States». Qualitative Sociology, 26, 1, p. 71-92.

Beck, C. (1993). «Qualitative Research: The Evaluation of Its Credibility, Fittingness, and Auditability». Western Journal of Nursing Research, 15, 2, p. 263-266.

Brasher, B. (1998) Godly Women: Fundamentalism and Female Power. New Brunswick: Rutgers University Press.

Bredal, A. (2004) Vi er jo en familie: Arrangerte ekteskap, autonomi og fellesskap blant unge norsk-asiater. Tesi doctoral. Department of Sociology and Social Geography, University of Oslo.

Calhoun, C. (1994) «Social Theory and the Politics of Identity». A: C. Calhoun (ed.), Social Theory and the Politics of Identity. Oxford: Blackwell.

Davidman, L. (1991) Tradition in a Rootless World: Women Turn to Orthodox Judaism. Berkeley: University of California Press.

Denzin, N. K.; Lincoln, Y. S. (ed.) (2000) Handbook of Qualitative Research. 2a ed. Thousand Oaks, CA: Sage.

Edie, J. M. (1987) Edmund Husserl’s Phenomenology: A Critical Commentary. Bloomington: Indiana University Press.

Eisenberg, A.; Spinner-Halev, J. (2005) Minorities Within Minorities: Equality, Rights and Diversity. Cambridge: Cambridge University Press.

Freidenvall, L. (2010) Intersectionalising Representation: Ethnicity, Gender and Political Representation in Multicultural Europe. Working paper 1, FEMCIT, Stockholm University.

Giddens, A. (2006) Sociology. 5a ed. Cambridge: Polity Press.

Gunaratnam, Y. (2003) Researching «Race» and Ethnicity: Methods, Knowledge and Power. Londres: Sage.

Habermas, J. (2006) «Religion in the Public Sphere». European Journal of Philosophy, 14, 1, p. 1-25.

80

Hall, S. (1996) «Introduction: Who Needs “Identity”?». A: S. Hall; P. du Gay (ed.), Questions of Cultural Identity. Londres: Sage.

Henrard, K. (2000) Devising an Adequate System of Minority Protection: Individual Human Rights, Minority Rights and the Rights to Self Determination. La Haia: KLI.

Hertz, R. (1997) Reflexivity and Voice. Thousand Oaks, CA: Sage.

Husserl, E. (1970) The Idea of Phenomenology. La Haia: Nijhoff.

Hylland Eriksen, T. (2007) «Creolization in Anthropological Theory and in Mauritius». A: C. Stewart (ed.), Creolization: History, Ethnography, Theory. Califòrnia: Left Coast Press Inc., p. 153-177.

Kandiyoti, D. (1988) «Bargaining with Patriarchy». Gender & Society, 2, 3, p. 274-290.

Koch, T. (1995) «Interpretive Approaches in Nursing Research: The Influence of Husserl and Heidegger». Journal of Advanced Nursing, 21, p. 827-836.

Koch, T. (1996) «Implementation of a Hermeneutic Inquiry in Nursing: Philosophy, Rigor and Representation». Journal of Advanced Nursing, 24, p. 174-184.

Kvale, S. (1996) InterViews: An Introduction to Qualitative Research. Thousand Oaks, CA: Sage.

Kymlicka, W.; Norman, W. (ed.) (2000) Citizenship in Diverse Societies. Oxford: Oxford University Press.

Laverty, M. (2003) «Hermeneutic Phenomenology and Pnenomenology: A Comparision of Historical and Methodological Considearions». International Journal of Qualitative Methods, 2, 3.

Lister, R. (1997) Citizenship: Feminist Perspectives. 1a ed. Nova York: Palgrave Macmillan.

Lister, R. (2003) Citizenship: Feminist Perspectives. 2a ed. Nova York: Palgrave Macmillan.

Lister, R. et al. (2007) Gendering Citizenship in Western Europe: New Challenges for Citizenship Research in a Cross-National Context. Bristol: Policy Press.

Mayer, A. E. (1991) Islam and Human Rights. Boulder: Westview Press.

Munhall, P. (1989) «Philosophical Ponderings on Qualitative Research Methods in Nursing». Nursing Science Quarterly, 2, 1, p. 20-28.

Nyhagen Predelli, L. (2003) Issues of Gender, Race and Class in the Norwegian Missionary Society in Nineteenth-Century Norway and Madagascar. Nova York: Edwin Mellen Press.

Nyhagen Predelli, L. (2008) «Religion, Citizenship and Participation: A Case Study of Immigrant Muslim Women in Norwegian Mosques». European Journal of Women’s Studies, 15, 3, p. 241-260.

Nyhagen Predelli, L. et al. (2010) Christian and Muslim Women in Norway, Spain and the United Kingdorn: A Qualitative Study of Religion, Gender and Citizenship. Oslo: Centre

81

for Gender Research, University of Oslo; Loughborough: Departrnent of Social Sciences and Centre for Research in Social Policy, Loughborough University.

Østberg, S. (2003) Muslim i Norge: Religion og hverdagsliv blant unge norsk- pakistanere. Oslo: Universitetsforlaget.

Permoser, J. M.; Rosenberger, S. (2009) «Religious Citizenship as a Substitute for Immigrant Integration? The Governance of Diversity in Austria». A: E. Guild et al. (ed.), Illiberal Liberal States: Immigration, Citizenship and Integration in the EU. Aldershot: Ashgate

Polkinghorne, D. (1983) Methodology for the Human Sciences: Systems of Inquiry. Albany: State University of New York Press.

Roald, A. S. (2005) Er muslimske kvinner undertrykt?. Oslo: Pax Forlag.

Salomonsen, J. (2001) Enchanted Feminism: The Reclaiming Witches of San Francisco. Londres: Routledge.

Valle, R. et al. (1989) «An Introduction to Existential-Phenomenological Thought in Psychology». A: R. Valle i S. Halling (ed.), Existential-Phenomenological Perspectives in Psychology. Boston, MA: Springer, p. 3-16.

Van Manen, M. (1997) Researching Lived Experience: Human Science for an Action Sensitive Pedagogy. 2a ed. London, Canadà: The Althouse Press.

Warner, S. (1993) «Work in Progress Toward a New Paradigm for the Sociological Study of Religion in the United States». American Journal of Sociology, 98, 5, p. 1044-1093.

Weiss, R. et al. (2015) Spiritual Counselling Questionnaire. Jerusalem: Hebrew Union

College of Jerusalem.

Wilson, H.; Hutchinson, S. (1991) «Triangulation of Qualitative Methods: Heideggerian Hermeneutics and Grounded Theory». Qualitative Health Research, 1, p. 263-276.

Woodhead, L. (2007) «Gender Differences in Religious Practice and Significance». A: J. A. Beckford i N. J. Demerath III (ed.), The SAGE Handbook of the Sociology of Religion. Londres: Sage, p. 566-586.

82

ANNEX 1. Mostra

83

Estat civil de les participants

Estat civil Núm.

Soltera 6

Casada 16

Vídua 1

Divorciada 3

Amb parella 1

NS/NC 10

Total 37

L’equip metodològic de la UB va plantejar la necessitat de disposar d’informació contextual. Però és destacable que la informació relativa a l’estat civil va emergir de manera espontània de les dones-investigadores.

Destaquem la diversitat d’estats civils i també la presència de dones amb parella o divorciades. Pensem que hi ha una bona representació de la realitat de l’estat civil de la dona a Catalunya.

ESTAT CIVIL

NS/NC27%

Soltera16%

Casada43%

Vídua3%

Amb parella

3%

Divorciada8%

Ús del hijab o vel

Ús del hijab Núm.

Sí 20

No 8

A vegades 1

NS/NC 8

Total 37

També destaquem que hi ha diversitat en les postures respecte a un factor amb tanta significació identitària com aquest.

Desconeixem les xifres relatives a la comunitat musulmana de Catalunya.

84

Sí54%

No21%

A vegades3%

NS/NC22%

ÚS DEL HIJAB

Fills

Fills Núm.

Sí 25

No 6

NS/NC 6

Total 37

També hi ha diverses realitats quant als fills. Destaquen el cas d’una dona que té una filla amb una discapacitat i el d’una altra que té dos nens adoptats a l’Àfrica. Les dones que tenen fills en tenen 2,2 de mitjana, i n’hi ha una que en té cinc.

Sí68%

No16%

NS/NC16%

FILLS

85

Origen

Origen Núm.

Catalunya 11

Marroc 6

Gàmbia 2

Espanya 9

NS/NC 9

Total 37

Les dones han explicat quin era l’origen nacional que consideraven com a propi. Desataquen els casos de dues dones, de pares gambians, que han especificat «Espanya».

Situació laboral

Situació laboral Núm.

Treballant 22

Estudiant 6

A l’atur 2

A casa 1

NS/SC 6

Total 37

Catalunya30%

Marroc16%

Gàmbia6%

Espanya24%

NS/NC24%

ORIGEN NACIONAL

El nivell d’activitat de les dones entrevistades és una mica més alt que el que correspondria a la mitjana de la població catalana. De les sis estudiants, una està estudiant Medicina i dues temàtiques socials, tres són funcionàries i dues treballen com a autònomes.

86

Treballant60%Estudiant

16%

A l’atur5%

A casa3%

NS/SC16%

SITUACIÓ LABORAL

Sector professional

Sector professional Núm.

Educació 9

Serveis a la comunitat 3

Hostaleria 2

Sanitat 2

Administració i informàtica 5

NS/NC 1

Total 22

Les 22 dones de la mostra que treballen ho fan en àmbits que pertanyen majoritàriament als sectors de la cura i l’atenció a les persones (educació, serveis socials, sanitat i hostaleria).

Educació41%

Serveis a la comunitat

14%

Hostaleria9%

Sanitat9%

Administració i

informàtica23%

NS/NC4%

SECTOR PROFESSIONAL

87

Idioma de l’entrevista en profunditat

Idioma de l’entrevista Núm.

Català 13

Castellà 16

NS/NC 8

Total 37

Les entrevistes s’han fet majoritàriament en castellà, un fet curiós si tenim en compte que el país d’origen expressat per elles en la majoria dels casos és Catalunya. Hem vist filles de mares catalanoparlants parlant en castellà a les sessions, possiblement perquè aquesta és la llengua que parlen a casa i la materna de les filles.

Temps a l’islam

Català35%

Castellà43%

NS/NC22%

IDIOMA DE L’ENTREVISTA

Temps a l’islam Núm.

Menys d’1 any 1

De 2 a 5 anys 1

De 6 a 10 anys 5

D’11 a 15 anys 2

De 16 a 20 anys 0

De 21 a 25 anys 3

De 26 a 30 anys 0

Més de 31 anys 1

Tota la vida 11

NS/NC 13

Total 37

Malgrat que la recerca participativa és sobre l’ADMAC, una associació que acull principalment dones musulmanes converses, aquestes dades indiquen que les dones-investigadores han intentat recollir diverses realitats religioses per tal d’incrementar la transferibilitat dels resultats obtinguts.

88

0

2

4

6

8

10

12

14

Menys1 any

2 a 5anys

6 a 10anys

11 a15

anys

16 a20

anys

21 a25

anys

26 a30

anys

més de31

anys

tota lavida

NS/NC

TEMPS A L’ ISLAM

Arribada a l’islam

Arribada a l’islam Núm.

Nascudes 11

Converses 13

NS/NC 13

Total 37

Localització de l’entrevista

Localització de l’entrevistada Núm.

Barcelona ciutat 15

L’Hospitalet de Llobregat 2

Esparreguera 2

Terrassa 1

Badalona 1

Vic 1

Balaguer 1

Gavà 1

Montornès del Vallès 1

NS/NC 12

Total 37

Nascudes

30%

Converses35%

NS/NC35%

ARRIBADA A L’ISLAM

No hi ha dubte que les dones-investigadores han fet un gran esforç per intentar recollir una suficient dispersió en les localitzacions de les persones.

Els criteris de selecció de la mostra no es van aplicar per comoditat ni accessibilitat, sinó que van recordar i pensar en les dones que podrien aportar unes narratives més riques i interessants.

89

Localització de l’entrevistada

Freqüències segons l’estat civil, l’origen, els anys a l’islam, l’origen de la parella i l’ús del hijab

En aquesta taula mostrem la relació de freqüències de cinc variables molt significatives. Com que la n és tan petita no es poden fer anàlisis correlacionals, però hi ha diverses coses que destaquen: totes les dones que estan casades porten hijab excepte dues (casades una amb un català, i l’altra, amb un marroquí). També hi ha dues dones que no porten vel tot i tenir parella (defineixen el seu estat com a soltera, una, i amb parella, l’altra); en tots dos casos les parelles són de l’Àfrica.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

LOCALITZACIÓ DE L’ENTREVISTADA

90

Núm. Estat civil Origen d’ella Anys a l’islam Origen d’ell Ús del hijab

1 Casada Catalunya

Immigrat Sí

2

3

No

4

Marroc

Sí

5 Casada Catalunya 6 anys Marroc No

6 Soltera Catalunya Tota la vida

No

7 Casada Catalunya 16 anys Marroc Sí


9 Casada Catalunya 10 anys Català No

10 Casada Barcelona 23 anys Marroquí Sí

11 Soltera Barcelona Tota la vida Pare marroquí/mare catalana Sí

12 Soltera Marroc Tota la vida

Sí

13

Sí

14 Divorciada Gàmbia 15

4 anys 16 Casada

17 Casada Marroc Tota la vida Marroc Sí

18 Divorciada Espanya 10 anys Marroc A vegades

19 Casada Espanya Tota la vida

Sí

20

Espanya 37 anys Gàmbia Sí


22

Molt poc 23 Vídua

24 25 26 Casada Marroc Tota la vida Home marroquí musulmà Sí

27 Casada Marroc Tota la vida Home marroquí musulmà Sí

28 Amb parella Gàmbia

Home musulmà negre No

29 Casada Espanya

Senegal Sí

30 Divorciada Espanya 8 anys

Sí

31 Soltera Espanya (pares gambians) 22 Senegal No

32 Divorciada Espanya 13 Marroc Sí

33 Casada Espanya 22 Marroc Sí

34 Casada Espanya Tota la vida Marroc Sí

35 Casada Marroc Tota la vida Marroc Sí


No


No

91

ANNEX 2. Spiritual

Counseling

Questionnarie

92

Qüestionari d’Orientació Existencial

Adaptat per Dr. Assumtpa Aneas i Dr. Montse Freixa a partir del qüestionari creat inicialment pel curs

“Mezorim” al Union College, Jerusalem. Redactors i editors: Dr Ruhama Weiss, Dr Bruce Oppenheimer,

clinical psychologist Avner HaCohen, Rabbi Levi Weiman-Kelman, Ms Cindy Shulkin i posteriorment

enriquit per Dr Sarah Bernstein, Vivian Rabia and Dorit Shippin – JCJCR

Propòsit del qüestionari

Descobrir/ Entendre el món espiritual i llenguatge de la persona. En un grup multicultural en el qual les participants venen de diversos entorns socials, ideològics, professionals, familiars, nacionals, culturals i religiosos, podem entendre no només el llenguatge espiritual, transcendental i existencial de la persona sinó també aprendre a través d’ell, algunes coses del món espiritual del que prové.

Escoltant la presentació del qüestionari, el grup de participants pot oferir diferents perspectives sobre el seu món espiritual, transcendent i existencial tot enriquint la conscienciació i comprensió entorn alguns dels factors que ens donen sentit de vida en relació al altres i al nostre paper en el nostre entorn. Així, serem capaces de descobrir juntes, les fortaleses que el món espiritual/ transcendent ens dona per tal de donar respostes als reptes que hem d’afrontar.

El propòsit del qüestionari no és fer judicis de valor. L’objectiu no és “despullar” la intimitat de les participants, ni molt menys suggerir canvis. Veurem als comentaris que sempre recordem el dret, el deure de guardar la nostra intimitat, de decidir què compartim amb qui, quan i on.

En cap cas s’ha de donar explicacions més enllà del que volguem o necessitem comentar. Nosaltres som les que tenim el control de la informació. Del que volem compartir en el moment concret de la sessió.

Les companyes, només podran preguntar en termes d’aclariments. Per verificar que han entès be la informació. Comentaris com, jo també, o jo no. No són pertinents en el context de la dinàmica.

En el grup, des de la confidencialitat i el respecte, es compartirà des de la llibertat el que cada una vulgui explicar/ amb escolta activa, respecte i empatia

Estem aquí un grup de persones, de dones que volem treballar juntes, de manera col.laborativa, inclusiva, democràtica en un projecte comú: La recerca Parla’m en català. Sóc una dona catalana musulmana. Per tal de formar aquest grup, aquesta comunitat ens cal conèixer I comprendre’ns. 1. Cada persona té un nom Moltes persones troben connexions significatives amb els seus noms, així com amb els sobrenoms que les persones que els són properes els hi donen durant les seves vides. De vegades, el nom els recorda a alguna altra persona, de vegades el so del nom o el significat els desperta pensaments i reflexions. Quin és el significat del teu nom per tu? Tant avui com al llarg de la teva vida. 2. Una festivitat o ritual amb el que et sentis particularment lligada / atreta

93

Quina és la font/origen de l’atracció? Imagina’t una reunió amb un infant que vol que li expliquis el significat de la festivitat o cerimònia – quina és la cosa més important que li voldries explicar? Hi ha objectes que us donin força i us ajudin a trobar el significat de la vida? (entesos objectes rituals com ara amulets, llibres de pregària, rosaris, catifa de pregar, tallith, copa kiddush o objectes personals)

3. Trajectòria Familiar Com us ha influenciat la trajectòria vital dels vostres pares / avis? (Pot referir a un esdeveniment vital, una forma de vida o una migració o desplaçament). Quins talents, llegats, missions heu pogut rebre? 4. Un esdeveniment fundacional Quin esdeveniment en la teva vida ha afectat la manera en la que perceps el sentit de la teva vida o ha influenciat la manera en la que vius la teva vida i les decisions que prens. 5. Activisme Social o Polític Participeu en dites activitats? Us agradaria? Què vol dir aquesta activitat per vosaltres? 6. Pertinença Sentiu que formeu part d’un grup a un grup?, I que això forma part de la vostra identitat? . Aquest grup té relació amb una herència o patrimoni cultural (persones, grup ètnic, religió, congregació, parròquia, gènere, nació, família, altres). 7. Què et fa feliç, et fa sentir plena, en pau? En quins moments, activitats o experiències, sentiu amor, plenitud vital, satisfacció, joia, sense dificultats ni ansietat? 8. Què et complica la vida, què et pertorba? Quins són els moments, activitats o experiències, què us fan sentir drenades d’energia, incapaces de trobar satisfacció i gaudir, actuant sense entusiasme o desig. Podem pensar en coses, persones, fets. Poden ser del present, del passat o del futur. Poden afectar-nos a nosaltres mateixes, a qui estimem, al nostre entorn... 9 .Què et faria més fàcil la vida? Pensant en aquestes dificultats i preocupacions, Què faries? Què t’ajudaria a superar-ho, portar-ho, gestionar-ho, esborrar-ho, canviar-ho....Qui podria ajudar-te? Com? 10. Passivitat De quina manera sou passives en la vostra vida? Per què no heu pogut activar-vos/ Per què heu volgut fer-ho així ( passivament)? Perquè creus que has estat passiva? Què et podria ajudar a activar-te? 11. La por al futur Quan penses en el futur, quina és la vostra por més gran? Cóm afecta això a la manera com enteneu la teva vida i el propòsit de la teva vida?

94

12. Esperança Què, qui us dóna esperança pel futur? Forca 13. Figura del passat Qui és un personatge del vostre passat (recent o distant) que és especialment significant per vosaltres, amb qui la vostra connexió us ha influenciat significament i us ha modelat com un adult (Idealment que no sigui un pare/mare) 14. Pràctica/ situació/ moment trascendent/ espiritual/ Exerciu/ practiqueu/ alguna mena de pràctica espiritual/trascendent on experimenteu moments de connexió existencial? Descriviu la pràctica i la seva importància. En quin moment? On? Fent què? Què us agradaria regalar-vos com a regal "espiritual"? Què significaria per a tu aquest regal? 15.Adscripció Religioses Com et defineixes / t’identifiques religiosament? Prova de formular la manera en què et defineixes religiosament (religiós, Ortodox, observador, secular, ateu, ex-ortodox, nou creient, creient-que-no-pertany-a-un-grup-religiós-en-particular, creient-que-pertany-a-un-grup-religiós-en-particular, altre) 16.Textos Intenta recordar un text que tingui o hagi tingut especial significat per vosaltres (dita o cita). Quin significat té aquest text per vosaltres o què el fa important en context? 17. Imatge d'Amor Penseu en una imatge o en un pensament que travessi la vostra ment quan dieu o escolteu la paraula "amor".

95

ANNEX 3. Memo-

resum

96

Diari/ Memo de la recerca

Parla’m en català, sóc una dona catalana musulmana

La present plantilla vol ser una ajuda o suport perquè cada investigadora pugui realitzar el seu diari /memo de la recerca.

En aquest espai ( electrònic com aquest word, un enregistrament de veu al telèfon mòbil o material, com una llibreteta) cada investigadora anotarà amb la freqüència que consideri:

Pensaments ( hipòtesis, temors, possibles coses a fer o dir, etc.)

Accions o fets ( incidències, imprevistos, decisions preses, etc.)

Estats emocionals (excitacions, nervis, pors, etc. )

El que és important es que es pugui identificar el moment i situació on s’ha donat aquesta reflexió. La memo és una eina molt important en la recerca qualitativa ja que permet recordar insights i elements molt útils i significatius a la hora de l’anàlisi.

Dia

Dia

Dia

97

Dia

ANNEX 4: Marc Ivàlua

98

Seminari: Formulació de polítiques públiques avaluables

Guió de treball

El present document s’ha preparat en motiu del seminari de formulació de

propostes de polítiques públiques, realitzar per part d’Ivàlua en el marc del

projecte de recerca “Sóc una dona musulmana, parla’m en català”. El document

vol servir com a suport per a la formulació de propostes de polítiques

públiques.

1- Identificació dels principals elements de la teoria del canvi

La identificació dels principals elements de la teoria del canvi ens pot

ajudar a endreçar les idees i començar a identificar i prioritzar propostes

concretes.

2- Problemàtica social

A quina problemàtica volem donar resposta?

p.e. dificultat de les dones musulmanes per accedir al culte.

Com delimitem aquesta problemàtica?

99

Àmbit territorial: p.e.Catalunya.

Població(ons) de referència: p.e.Les dones de fe musulmana.

Població(ons) diana: p.e. Les dones de fe musulmana de Catalunya que no disposen d’un

espai de culte.

2.1. Definició dels objectius o canvis esperats

Quins són els canvis que esperem generar a curt, mig i llarg termini? (impactes)

p.e. Assolir institucions i entitats més inclusives, augmentar la participació social

de la dona, eliminar els prejudis socials associats a la imatge de la dona musulmana, millora

de la convivència...

2.2. Identificació de productes, activitats i recursos

Què i com ha d’haver passat abans per tal que els canvis identificats es

produeixin? (productes)

p.e. persones formades, persones sensibilitzades o exposades a una campanya

de comunicació...

Quines activitats fa la política per assolir els productes i canvis desitjats?

(activitats)

100

p.e. sensibilització, formació, subvencions...

Què necessita la política o programa per fer-ho? (recursos)

p.e. formadors, personal tècnic, suport d’entitats, finançament...

3- Revisió crítics de la teoria

Un cop disposem d’una teoria, cal assegurar-nos que aquesta és sòlida. Això passa

per assegurar-nos que no contingui supòsits poc realistes ni que ignori riscos i

altres factors contextuals rellevants.

Quines són les principals hipòtesis que vinculen els elements identificats en

l’apartat anterior? Són plausibles?

p.e. Si dins la comunitat religiosa hi ha persones formades en perspectiva de

gènere, això es traduirà en canvis que facilitaran l’accés igualitari entre homes i dones al culte.

Quins condicions han de ser certes perquè aquestes hipòtesis es compleixin?

(supòsits)

101

p.e. Ha d’haver persones que es vulguin formar, aquestes han de tenir un cert

poder de decisió o influència dins la comunitat.

Quins altres factors no contemplats fins ara poden tenir un efecte en allò previst per la teoria?

(riscos i facilitadors)

p.e. la implicació d’associacions de dones pot ser un factor clau per a l’èxit de la

política

EAPC motor de recerca | 2020eapc.gencat.cat/web/.content/home/recerca/eapc... · En aquest capítol...

Documents

Transcript of EAPC motor de recerca | 2020eapc.gencat.cat/web/.content/home/recerca/eapc... · En aquest capítol...