Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014

4a Jornada Tècnica de drogues de l’Alt Penedès

Gènere i drogues

Gemma Altell

Necessitat de parlar de gènere en eltreball amb drogues?


Expectatives del seminari


Iniciativa Malva. Línies d’intervenció

Dones Joves i

adolescents

Homes Professionals Comunitari Administracions

Eix prevenció i

sensibilització X X X X X X

Eix tractamentX X X

Eix RRDD i RRX X X

Eix consultoria i

formació X X X

Eix Investigació X X X X X X

AssessoramentSensibilització idisseny d’eines

www.fsyc.org/malva

Participació en:- Protocol per a l’abordatge de la

violència de gènere en l’àmbit de la salut a Catalunya.

-Guies per a la detecció, derivació i intervenció

a l’àmbit de les drogodependències.

(Generalitat de Catalunya)-Explorar ambdues xarxes,

recursos i coordinació

Continguts innovadors i útils.Noves estratègies d’intervenció.Utilitat en la pràctica professional diària.Importància de treballar amb agressors o potencials.Necessitat assessorament per a casos complexos.

Formació

Atenció a les dones, atenció als problemes de drogues, serveis socials i atenció primària


Línia MALVA: Intervenció amb professionals

• Proporcionar algunes eines d’anàlisi de la realitat ambperspectiva de gènere.

• Prendre consciencia del paper dels/les professionals en elsbiaixos de gènere en la intervenció.


Objectius de la sessió

Què se sol dir de les dones queconsumeixen drogues i/o tenenproblemes amb les drogues?


Dinàmica 1

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Conceptes bàsics



Llistat de conceptes bàsics

• 1. Sexe

• 2. Gènere

• 3. Sistema sexe-gènere

• 4. Estereotips de gènere

• 5. Androcentrisme

• 6. Socialització de gènere

SEXE: Diferències biològiques (anatòmiques i fisiològiques) entrehomes i dones que fan possible la reproducció. S’han consideratuniversals durant molt temps.

Fa que parlem d’homes o donesper les seves característiquesbiològiques: genètiques, genitalsi gonadals.


Conceptes bàsics.1. El sexe

Està determinat per la cultura i el context social,polític i econòmic basat en el poder, i en lesdiferències sustentades en la desigualtat, però noper la biologia.

Influeix inevitablement en les relacionssocioculturals entre dones i homes, nenes i nens,incloses les relacions de poder i subordinacióentre tots dos.

GÈNERE: Gènere no es sinònim de dona. Fareferència als rols, responsabilitats ioportunitats assignats a un o altre sexe, a allòque s’espera de la persona pel fet de ser homeo dona. Fa referència al que és femení i al queés masculí.

És, per tant, una construcció social.


Conceptes bàsics. 2. El gènere

Fa referència a un sistema d’organització social en el qual sexe i gènere sónassimilats i, per tant, determina una única forma de mirar el món:

• Dicotomia (home-dona)• Desigualtat de poder entre tots dos (androcentrisme)

Què passa si, a més, allò masculí té connotacions més positives, triomfals i de poder que allò femení?

Es crea un sistema de desigualtat en el qual l’home té una posició de major poder.

“Sensació de no tenir escapatòria en aquest sistema”.


Conceptes bàsics. 3. Sistema sexe-gènere


Exemples de menysvaloració en el llenguatge

HOME DONA

Un qualsevol(home anodí)

Una qualsevol(prostituta)

Verduler(home que ven verdures)

Verdulera(dona vulgar)

Això és collonut!(alguna cosa divertida o

sorprenent)

Això és un conyàs!(quelcom avorrit, dolent)

Estàs fet un toro(fort, sa)

Estàs feta una vaca(gorda)

ESTEREOTIPS DE GÈNERE: Fan referència a una sèrie d’idees imposades,simplificades, però bastant assumides sobre les característiques, actituds iaptituds de les dones i els homes. Deixem de parlar de persones per parlard’homes i dones generalitzadament, de la forma correcta de ser i d’estar en elmón com dones o homes.


Conceptes bàsics. 4. Estereotips de gènere


Dinàmica 2: atribucions de gènere

Com són els homes

Com són les dones

Homes Dones

Estabilitat emocional Inestabilitat emocional

Mecanismes d’autocontrol Manca de control

Dinamisme, agressivitat Passivitat, tendresa

Tendència al domini Submissió

Afirmació del jo Dependència

Aspecte afectiu poc definit Aspecte afectiu molt marcat

Agosarats Prudents

Racionalitat, franquesa i valentia Intuïció, frivolitat, por

Exemples:


Conceptes bàsics. 4. Estereotips de gènere

El “saber androcèntric” pressuposa l’experiència masculinahegemònica com allò universal, deixant de banda els sabers,aportacions i necessitats de les dones i dels homes amb unavisió diferent.

“És sabut que qui té el poder és qui dóna nom a les coses (i a les persones)” (CeliaAmorós)


Conceptes bàsics. 5. Androcentrisme


Exemples d’escrits històrics sobre el paper de la dona i el home

Definicions RAE Home i Dona

Hombre:1. ser animado racional. Varón o Mujer.2. varón. (Ser humano del sexo masculino)3. Grupo determinado del Género humano: “el hombre europeo”4. m. Individuo que tiene las cualidades consideradas masculinas por excelencia como

el valor y la firmeza: “Ese si que es un hombre!”5. m. U. unido con algunos sustantivos por medio de la preposición de, para designar

al que posee las cualidades o cosas significadas por tales sustantivos. Hombre dehonor, de tesón, de valor.

6. m. coloq. Marido.

Mujer:1. f. Persona del sexo femenino.2. f. Mujer que tiene las cualidades consideradas femeninas por excelencia: “¡Esa si

que es una mujer!”3. f- Mujer que posee determinadas cualidades: Mujer de Honor, de Tesón...4. F. Mujer casada con relación al marido.


Exemple sobre androcentrisme

Socialització de gènere: el procés pel qual homes idones anem construint des que naixem la nostraconcepció sobre nosaltres mateixos i el món enfunció del gènere que se’ns assigna.


Conceptes bàsics.6. Socialització de gènere

Il·lustracions de Myriam Cameros.


Exemple bona pràctica per treballar la socialització de gènere. Contes per abans de despertar, de Nunila López.


Il·lustracions de Myriam Cameros.

Exemple bona pràctica per treballar la socialització de gènere. Contes per abans de despertar, de Nunila López.

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN DROGODEPENDÈNCIES



Pel·lícula “Acusados” dirigida per Jonathan Kaplan

• Sembla una moda.

• Passem de la invisibilització a l’essencialisme. És necessària l’especificitat (biologicisme).

• Estar en minoria: la realitat reforça estereotip.

Les dones continuen essent allò que és diferent.

• Sobretot es parla de violència.


Què ha passat quan hem començat a parlar de gènere i drogues?

• Accés: “Les dones accedeixen en menor mesura als recursos d’atenció,especialment als residencials (per ex. essent la proporció d’homes ambproblemes d’abús d’alcohol de 2 a 1 davant de les dones, les taxes d’homes entractament quadrupliquen les de dones.”

Eva Bolaños. Mujeres drogas y Género. Gijón, abril, 2012.

Agència de Salut Pública BCN. Inici tractament (2011):

Homes 3.574 / Dones 1.204.

34% dones versus 66% homes.

• Permanència: No hi ha estudis concloents o diferències significatives respecte alsresultats del tractament en ambdós sexes. En alguns casos ni tan sols lainformació està desagregada per sexes. Hi ha una tendència en els homes a unamajor retenció i majors abandonaments prematurs en les dones.


Algunes dades sobre tractament

• La drogodependència s’ha considerat un problema principalment “masculí”.L’experiència masculina es considera la norma estadística.

• Les dones són considerades l’excepció a la norma i estan en minoria.

• El consum problemàtic de drogues, malgrat considerar-se una“desviació”/transgressió, per als homes és un comportament compatible amb laseva expectativa pel “rol de gènere”.

• Les dones que abusen de drogues estan transgredint el rol com a esposa, marei/o filla.

S’intervé des d’una perspectiva androcèntrica que provoca:

• Dificultat d’accés de les dones als tractaments• Dificultats de permanència de les dones als tractaments• Obstacles en la recuperació dels homes


Com està afectant el sistema sexe-gènere en l’atenció als problemes derivats de l’abús de drogues?

• Noies cuidadores de nois (estereotip)

• Funció del consum per cadascú (noies i nois). • Per exemple grups diferenciats

• Exercici de la violència en parelles joves a través de la pressió al consum o sota els efectes del consum (Observatori)

• Tenir en compte el doble missatge que reben les noies

(“putes”/”estretes”)


Aspectes a tenir en compte del sistema sexe-gènere en la prevenció en joves?

Grups:

• Accés programes de tractament dones (residencial i ambulatori).

• Permanència tractament dones

(residencial i ambulatori).

• Rehabilitació/tractament amb homes.

• Programes de prevenció.


Dinàmica 3: identificació dificultats

• El rol de gènere pot funcionar com a factor de protecció en l’inici del consum però com a

factor de risc per l’arribada a tractament.

• Més deteriorament en arribar a tractament (psico/socio/salut) per rol i per tractament no

específic (minoria).

• Més judici i penalització familiar amb dona drogodependent. Menys suport.

• Per rol de gènere, els fills/es són atribuïts a la mare: Incompatibilitat de tractament i fer-se

càrrec dels fills/es.

• Valoració del seu paper com a mares.

• Fre en els tractaments, per les seves parelles.

• Entrada en el consum per la parella.

• Més penalització social dels consums.

• Prostitució, com a via d’aconseguir diners: estigma, baixa autoestima, més risc d’ITS.

• El centre és: la parella.


Qüestions específiques afegides que presenten les dones que tenen problemes amb les drogues per raó de gènere

1. DIFICULTATS INHERENTS ALS SISTEMES

Manca de poder per prendre decisions (dones en llocs de decisió)

Escassa sensibilització sobre les diferències de gènere en salut

Manca de coneixement sobre les dones i els problemes de substància (amb enfocament cultural)

Manca de models de tractament apropiats per gènere de baix cost

Diferències pel que fa a organització i finançament de serveis

Necessitat més àmplia de serveis

Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)


Per tenir més informació: Dificultat en l’accés al tractament

2. OBSTACLES ESTRUCTURALS

La cura dels fills/es

Serveis per a les embarassades (conseqüències penals i posteriors drogues = negligència)

Ubicació i cost dels programes (les dones guanyen menys)

Programes amb horaris rígids

Llistes d’espera (menys places, més espera)

Seguretat física (zones de risc)

Programes de reducció del dany

Coordinació dels serveis

Manca de detecció a l’atenció primària (prejudicis professionals / psicofàrmacs)

Opcions de tractament existents




3. OBSTACLES SOCIALS, CULTURALS I PERSONALS

Circumstàncies de vida desfavorables

Estigmatització, vergonya i culpa

Por de perdre la custòdia dels/de les fills/es

Manca de suport família/marit

El consum com a solució més que com a problema

Manca de confiança en el tractament




• Formació reduïda dels equips (prejudicis previs,masoquisme,...)

• Normatives androcèntriques (no adaptades a presència defill/a, comunicació amb els fills…)

• No abordatge de problemàtiques específiques (temes mésendavant)

• Coordinació reduïda amb altres xarxes (violència, salutmental, infància, inserció laboral)

• “Estar en minoria” en la intervenció (participació en elsgrups, àmbit residencial, serveis de reducció de danys...)


Dificultats en la permanència en el tractament

• Atribucions de gènere que actuen com a factor de risc per a l’inicidel consum, la permanència i la severitat de l’addicció.

• Violència: S’ha de treballar directament “En aquest sentit, s’observa una

important qüestió de gènere, tant en les eines que les dones aprenen a utilitzar per a la seva supervivència com en les que habitualment usen els homes, més relacionades amb la violència directa o agressió física.”

Patricia Martínez. “Extrañándonos de lo normal”, 2009

“A Espanya, la diferència més gran entre les morts d’homes i dones es dóna entre els 20i els 25 anys. Això té unes causes clares: accidents de trànsit i esports de risc,drogues, suïcidis i homicidis. "Per a cada dona es moren entre tres i quatre homes aaquesta edat", diu Subirats. I explica que és el model de masculinitat el que elsporta a adoptar “aquestes actituds de perill, de desafiament, de manca de temor, derisc", que no abunden en les dones…”

Marina Subirats. El País, 2008


Com afecta la manca de perspectiva de gènere a la intervenció amb els homes?

COM INCLOURE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL TREBALL AMB DROGUES


Més enllà de les mesures concretes és necessari tenir present la perspectiva de gènere en cadascuna de les intervencions amb les

persones (dones i homes)

No són necessaris els programes diferenciats però sí tenir en compte les especificitats


Transversalitzar la perspectiva de gènere

• Autoestima de gènere. Fil conductor

• Doble penalització social / invisibilització dels consums

• Especificitats de salut per qüestió de sexe

• Maternitat

• Relació cos / sexualitat

• Relacions de parella / bidependència

• Violència (prestar especial atenció)


Temes que s’han de tractar específicament amb les dones

RECOMANEM:

Patricia Martínez. “Extrañándonos de lo

normal”, 2009

- L’autoestima de les dones es construeix en base al reconeixement dels altres i elser per als altres (socialització de gènere). També la infantilització.

- Ha de ser qüestió central i transversal a qualsevol intervenció.

ENS TROBEM AMB…

• Posar en el centre un denominador comú com a dones DDP: sentir-semenyspreables /menyspreades.

• Ens trobem amb la minusvaloració per qüestions de gènere. Temes que solensortir: autoestima relacionada amb la importància del cos; sexualitat; a tenirparella; a respondre a les expectatives (culpa per no respondre al rol de bonamare, esposa…), a relacions de desigualtat, jornada laboral-tasques de casa (vidaquotidiana).

• Identificar i acceptar els propis sentiments, necessitats, desigs. Construir unnou desig no centrat en la “feminitat” sinó que integri diversitatd’experiències.

• Mantenir comportaments d’autocures.

• Desenvolupar estratègies d’autoafirmació.

• Arribar a l’autoresponsabilització.


Autoestima - autoconcepte

Penalització pel consum de drogues (igual que els homes).

Penalització per la transgressió del rol de gènere. La transgressió no és uncomportament propi del rol de gènere de les dones.

No compliment dels tres rols principals: esposa, mare i filla.

Pot provocar invisibilització dels consums (sobretot psicofàrmacs ialcohol).

Provoca més retràs en l’arribada als tractaments.

Més deteriorament en l’arribada (salut mental, problemes orgànics...).

S’ha d’identificar el “pes” d’aquesta doble penalització social en el recorregut delprocés de la dona.


Doble penalització social/invisibilització consums

• Embaràs: prevenció i abordatge

• VIH/MTS/HEPATITIS

• Gènere: Dificultats en l’assertivitat per establirconductes de protecció


Especificitats de salut per qüestió de sexe

• És un tema central en la identitat de qualsevol dona, tinguin fills/es o no.

• El “mandat “ social de la maternitat només per a les dones.

• Naturalització de la maternitat: Suposant les capacitats i habilitats.

• Suposem que és una font de motivació per deixar el consum.

• Hi pot haver diferents vivències: pot ser un motiu important de culpa ono.

•Treballar les diferents vivències possibles de la maternitat.

•Responsabilitat en la maternitat i paternitat.

•Treballar l’autonomia i l’esfera pública/privada. Esfera laboral.

•La presència dels fills en el tractament. Ocultació de consums.


Maternitat

• La construcció social del cos de les dones com a instrument en lasocialització de gènere.

• “Les dones són el seu cos. Cos per als altres, per procrear o lliurar-se, perser objecte d’admiració, xiulet o violació”.

• “Paradoxalment, el cos i la sexualitat són l’eix de l’opressió i condiciófemenina, alhora que són font del seu poder, per objectes valorats idesitjats.”

• “Les dones drogodependents posen en joc el seu cos i la seva sexualitat enel consum de substàncies”.

• La sexualitat ha de ser element central en el tractament amb les dones.Treballar la construcció que tenen sobre la sexualitat:

• Poder mantenir intimitat afectiva sense relacions sexuals.• Gaudir de la sexualitat escollida.• Recuperar l’acceptació i valoració del propi cos.• Promoure una sexualitat segura.• Aprendre a establir els límits desitjats en les relacions interpersonals i sexuals.

Treball sexual.

• Qüestionar les normatives en els tractaments que acaben vinculantdones=sexualitat= problemes (identitat i estar en minoria). Exemple CanColl.


Relació cos / sexualitat

Tenir parella dóna “sentit a la vida” de les dones des de la perspectivade gènere.

L’amor, element fonamental, en l’ideal de gènere per a les dones.Inclou: Atendre les necessitats dels altres i el lliurament a l’home.

Qüestionament del concepte bidependència / codependència.Patologitzem des de la visió androcèntrica.

•Entendre l’abandonament dels tractaments des d’un altre punt de vista:

Anàlisi de gènere: parella consumidora (cura de la parella per damunt de

l’autocura) o parella no consumidora (pot donar-se una major relació de poder).

•Atenció a aquests elements que poden precipitar violència en la parella

drogodependent.

•Contemplar-ho com a factor de risc. Incloure en els programes de prevenció de

recaigudes.

•Incloure en els grups terapèutics (específics per a dones) les relacions de parella.


Relacions de parella / bidependència

- A la xarxa d’atenció a les drogodependències trobem un 60% de dones que estan patint violència

(detectades).

- A la xarxa de violència no trobem dades clares però sabem que una dona que pateix violència té 15

vegades més probabilitats de patir abús de substàncies psicoactives (legals o il·legals). La recent

investigació realitzada pel CAD de Villaverde revela el següent resultat: d’una mostra de 49 dones

amb parella actual o en l’últim any, 31 han patit violència. Això suposa un 63,3% de la mostra.

Aquests resultats són comparables a d’altres estudis realitzats en població drogodependent entractament, que obtenen percentatges per damunt del 50% (Irefrea, 2004: 69%; ASECEDI, 2007: 53%)de la mostra en la prevalença de violència en la parella en dones drogodependents.

Font: MARTÍNEZ, P., Investigació sobre la intervenció en drogodependències i maltractaments en dones a les xarxes d’Atenció,UNAD, 2009.

És l’expressió més greu i no tolerada de les desigualtats provocades

per el sistema patriarcal. No es dóna aïlladament i és necessari tenir en

compte tot el que hem recollit anteriorment.


Prestar especial atenció a la violència de parella

LLINDAR DE VISIBILITAT

LLINDAR DE TOLERÀNCIA

Violència física i sexual

Violència Psicològica

Comportamentsconfosos

Actituds i comportaments

de desigualtat

VISIBLE

NO VISIBLE


Piràmide de la violència

Dias de futbol 2.wmv

• Fins fa molt poc manca de protocols de detecció i de coordinació entre xarxes (l’àmbit dedrogues ha estat capdavanter).

• La “normalitat” amb què accepten les dones aquesta situació de violència dificulta la sevadetecció.

• En els casos que es detecten, s’utilitzen l’estratègia de confrontació en els recursos dedrogodependències per intervenir sobre la problemàtica de violència.

• Manca de preparació per part de l’equip professional per afrontar aquesta problemàtica.

• Saturació en l’atenció a les drogodependències.

• Coordinació reduïda entre ambdues xarxes.

• Inadequació en la gestió dels processos de derivació.

• Segmentació del tractament.


Dificultats en la detecció i intervenció de violència de gènere cap a la parella en l’àmbit de drogodependències

• Capacitat de reacció reduïda pel propi abús desubstàncies.

• Addiccions a psicofàrmacs no identificats i/o ambprescripció mèdica: més risc en casos de violència.

• Major sentiment de culpa per la transgressió: retràs en ladenúncia i/o verbalització de la violència patida.

• Quan hi ha dificultats afegides més vulnerabilitat i risc.

• Ocultació del consum o de la violència per por de lespèrdues (especialment fills/es).

• Major complexitat en el tractament. És necessari que siguicentral en el procés.


Aspectes rellevants a tenir en compte en la intervenció quan hi ha violència

Què veiem ara?


Dinàmica 4: reprenem l’inici...


Atribucions dona drogodependent vs home drogodependent

Soledat en el

consum

Prostituta

Solitària

Tractaments

fets d’amagat

Disperses

També poden generar

dependència de les

seves parelles

Egoista

Són dèbils de

caràcter

Manca

d’autoestima

Consum més

individual

(solitari)Mala mare

Transtorn de

Personalitat LímitCulpable

Problemes

familiars

Dona

drogoaddicta

igual a puta

Desestructurada

Marginació

Segons estatus

socioeconòmic

OH ↑ ALTRES

DROGUES↓

Són totes

putes

Viciosa

Perduda

Menys dones que

homes consumidors

Poca

autoestima

Consum

individualTranstornada

MarginalitatInsegura

Maltractament -

Violècia familiar

Irresponsable

Via d’escapament

davant dels

problemesVulnerabilitat

Són unes

malaltes

Pressió social

Es percep menys que

en homes

Debilitat

No tenen

feina

1. Participació en els circuits territorials de violència.

2. Introduir eines de detecció precoç.

3. Formació per a ambdues xarxes.

4. Establir protocols de coordinació i derivació.

5. Desenvolupament d’investigacions amb la finalitat de visibilitzar.

6. Treballar la presa de consciència sobre la problemàtica no identificada.

7. Serveis residencials específics per a ambdues problemàtiques.

8. Tractar ambdues problemàtiques simultàniament.

9. Realitzar activitats dirigides a aquest col·lectiu en ambdues xarxes.

10. Treballar amb agressors i agressores drogodependents.

Violència contra la

parella i consum de

substàncies. Guia

per a professionals

de la XAD

Violència contra

la parella i

consum de

substàncies.

Guia per al

treball grupal


Bones pràctiques

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/Drogues/Professionals/Tractament/Col%E2%80%A2lectius amb nec espec%C3%ADfiques/Prog Drogues i viol%C3%A8ncia/documents/00_84_GUIA_VCP_PROFESSIONALS.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/Drogues/Professionals/Tractament/Col%E2%80%A2lectius amb nec espec%C3%ADfiques/Prog Drogues i viol%C3%A8ncia/documents/GUIA_VCP_TREBALL_GRUPAL.pdf


MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!

Gemma [email protected]

@gemmaltell

mailto:[email protected]

Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014

Documents

Transcript of Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014