Drets Dels Lectors Daniel Pennac

1

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

ELS DRETS DELS LECTORS En matèria de lectura, nosaltres, “lectors”, ens atorguem tots els drets, començant per aquells que neguem als joves que pretenem iniciar en la lectura:

Si volem que els joves llegeixin, és urgent atorgar-los els drets que nosaltres ens atorguem.

1. El dret a no llegir.

2. El dret a saltar pàgines.

3. El dret a no acabar el llibre.

4. El dret a rellegir.

5. El dret a llegir qualsevol cosa.

6. El dret al bovarysme*.

7. El dret a llegir a qualsevol lloc.

8. El dret a fullejar.

9. El dret a llegir en veu alta.

10. El dret a callar.

_____________

(*) L’expressió “El dret al bovarysme” fa referència al personatge literari de Flaubert, Madame Bovary. El seu significat pot ser, tenir dret a anar canviant de llibre fins que en trobis un del teu gust.

2


1.- El dret a no llegir La majoria de lectors s’atorguen quotidianament el dret a no llegir. Mal que pesi a la nostra reputació, entre un bon llibre i un telefilm dolent, el segon guanya el primer més sovint que no ens agradaria confessar. A més a més, no llegim contínuament. Els nostres períodes de lectura s’alternen sovint amb llargues dietes durant les quals la sola visió d’un llibre desperta els miasmes de la indigestió. 2.- El dret a saltar pàgines Vaig llegir Guerra i pau per primera vegada als dotze o tretze anys. Em vaig saltar les tres quartes parts del llibre per interessar-me només en el cor de la Natatxa. Vaig interessar-me en l’amor i en les batalles i vaig saltar-me les qüestions de política i d’estratègia... i vaig deixar que Tolstoi dissertés tot sol sobre els problemes agraris de l’eterna Rússia. Em vaig saltar pàgines, vaja. I tots els nens haurien de fer el mateix. Així podrien oferir-se gairebé totes les meravelles famoses inaccessibles a la seva edat. 3.- El dret a no acabar un llibre Hi ha trenta-sis mil raons per abandonar una novel·la abans del final: la sensació d’haver-la llegit abans, una història que no ens enganxa, la nostra discrepància absoluta amb les tesis de l’autor, un estil que ens treu de polleguera, o al contrari, una absència d’escriptura que no compensa cap motiu per continuar. En matèria de lectures, la noció de “maduresa” és una cosa estranya. Fins a certa edat, no tenim edat per segons quines lectures. Però, al contrari que les bones ampolles, els bons llibres no envelleixen. Ens esperen sobre els nostres prestatges i som nosaltres els que envellim. Quan creiem que estem prou “madurs” per llegir-los, hi tornem una altra vegada. Aleshores, una de dos: o es produeix el retrobament, o es produeix un nou fracàs. 4.- El dret a rellegir Rellegir allò que una primera vegada havia rebutjat, rellegir sense saltar cap passatge, rellegir amb un altre punt de vista, rellegir per verificar, sí,... ens atorguem tots aquests drets. Però rellegim sobretot gratuïtament, pel pur plaer de la repetició, l’alegria dels retrobaments, la posada a prova de la intimitat.

3


5.- El dret a llegir qualsevol cosa Hi ha novel·les “bones” i novel·les “dolentes”. Sovint, les segones són les primeres que trobem en el nostre camí. Les bones i les dolentes, durant un temps, les llegim totes juntes. De la mateixa manera que no renunciem d’un dia per l’altre a les nostres lectures d’infant. Tot es barreja. Sense adonar-nos-en, els nostres desitjos ens empenyen a freqüentar les “bones”. Busquem escriptors, busquem escriptures; s’han acabat els companys de joc, reclamem companys de ser. 6.- El dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual) El bovarysme és aquesta satisfacció immediata i exclusiva de les nostres sensacions: la imaginació infla, els nervis vibren, el cor s’embala, l’adrenalina bufeteja, la identificació opera en totes direccions, i (momentàniament) el cervell fa passar bous quotidians per bèsties grosses novel·lesques. És el nostre primer estat de lector. Deliciós. 7.- El dret a llegir en qualsevol lloc Châlons-sur-Marne, 1971, hivern. Caserna de l’Acadèmia d’Aplicació d’Artilleria. Durant la distribució matinal de les feines, el soldat de segona Tal s’apunta voluntari per a la feina menys sol·licitada, la més ingrata, gairebé sempre atorgada com a sanció i que atempta contra els honors més enèrgics: la llegendària, la infame, la innombrable neteja dels vàters. Cada matí. Passen les hores. Sembla que s’hagi perdut. Gairebé l’han oblidat. L’obliden. Al final del matí, però, reapareix colpejant els talons per donar novetats al brigada de la companyia: “ Latrines impecables, brigada!” El soldat saluda, fa mitja volta i es retira emportant-se el seu secret. El secret pesa bastant dins la butxaca dreta del seu uniforme de feina: 1900 pàgines del volum que la Pléiade dedica a les obres completes de Nicolai Gogol. Un quart d’hora de motxo a canvi d’un matí de Gogol. 8.- El dret a fullejar Jo fullejo, nosaltres fullegem, deixem-los fullejar.

4


És l’autorització que ens concedim d’agafar qualsevol volum de la nostra biblioteca, d’obrir-lo per qualsevol lloc i de capbussar-nos-hi una estona perquè, precisament, nosaltres disposem d’aquella estona. Quan no es tenen ni el temps ni els mitjans d’oferir-se una setmana a Venècia, per què negar-se el dret a passar-hi cinc minuts? 9.- El dret a llegir en veu alta Li pregunto: -Quan eres petita, et llegien contes en veu alta? Ella em contesta: -Mai. El meu pare viatjava molt i la meva mare estava massa ocupada. Li pregunto: -I aleshores, d’on et ve aquest gust per la lectura en veu alta? Ella em contesta: -De l’escola. Feliç de sentir com algú reconeix un mèrit a l’escola, m’exclamo feliç: -Ho veus? Ella em diu: -No, no. L’escola ens prohibia la lectura en veu alta. Lectura silenciosa, aquest era el credo aleshores. Però quan arribava a casa ho rellegia tot en veu alta. -Per què? -Per la sorpresa. Les paraules pronunciades començaven a existir fora de mi, vivien de debò, I, a més a més, em semblava que allò era un acte d’amor. Que era l’amor en si. Sempre m’ha semblat que l’amor pel llibre passa per l’amor i prou. Allitava les meves nines en el meu lloc i els llegia contes. De vegades, m’adormia als seus peus, damunt la catifa. 10.- El dret a callar L’home construeix cases perquè està viu, però escriu llibres perquè sap que és mortal. Viu en colla perquè és gregari, però llegeix perquè està sol. Les nostres raons per llegir són tan estranyes com les nostres raons per viure. I ningú no té autoritat per demanar-nos comptes sobre aquesta intimitat. Els pocs adults que m’han donat coses a llegir s’han esborrat sempre davant dels llibres i s’han guardat prou de preguntar-me què havia entès. Daniel Pennac Com una novel·la, Editorial Empúries Barcelona 1993

Drets Dels Lectors Daniel Pennac

Documents

Transcript of Drets Dels Lectors Daniel Pennac