Dret urbanístic - diba.cat · El Pla de formació és un instrument fonamental per a la...

Dret urbanístic

Manual de consulta

El Pla de formació és un instrument fonamental per a la plani�cació i gestió de la formació de les diferents gerències i direccions de serveis de la corporació.

L’oferta formativa està de�nida a partir de la revisió i avaluació de la formació realitzada per la mateixa corporació i de l’anàlisi d’altres ofertes formatives que s’han desenvolupat en altres administracions públiques i és fruit de la col·laboració entre les diferents gerències i direccions de serveis de la corporació amb la Direcció de Serveis de Formació.

Direcció de Serveis de FormacióComte d’Urgell, 187. Edifici 1408036 BarcelonaTel. 934 049 300 · Fax 934 049 359ds.formació@diba.cat · www.diba.cat

© de l’edició: Diputació de Barcelona© del text: Jordi Gasulla SabatéPrimera edició: desembre de 2008Primera edició digital: desembre de 2010Disseny i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaDipòsit legal: B-4458-2011

Sumari

Introducció del manual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

1. L’urbanisme: concepte i principis generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Idees clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.1. Fonts i principis generals d’actuació urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.1.1. Fonts del dret urbanístic de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.1.2. Els principis generals d’actuació urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

1.2. L’Administració urbanística: competències i òrgans urbanístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.2.1. La Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.2.2. Els ajuntaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

1.2.3. Altres administracions públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

1.2.4. Les entitats urbanístiques especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

1.3. Règim urbanístic del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

1.3.1. Sòl urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

1.3.2. Sòl no urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

1.3.3. Sòl urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

1.3.4. Els projectes en sòl no urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

1.3.5. Qualificació del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Resum del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

2. El planejament urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Idees clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

2.1. Planejament urbanístic general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2.1.1. Els plans directors urbanístics (PDU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

2.1.2. El pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

2.1.3. Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

2.1.4. Les normes de planejament urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

2.2. Planejament urbanístic derivat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2.2.1. Els plans parcials urbanístics (PPU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2.2.2. Els plans parcials de delimitació (PPD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

2.2.3. Els plans de millora urbana (PMU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

2.2.4. Els plans especials urbanístics (PEU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

2.3. Les figures complementàries de planejament: els projectes d’urbanització, el catàleg de béns que cal protegir i les ordenances municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

2.3.1. Els projectes d’urbanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442.3.2. El catàleg de béns que cal protegir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462.3.3. Les ordenances municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462.3.4. Els estudis de detall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

2.4. La publicitat del planejament urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

2.5. La revisió i modificació de les figures de planejament urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

2.6. La documentació ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

2.7. El règim de fora d’ordenació i el volum disconforme de les construccions . . . . . . . . . . . . . . 51

Resum del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Referències a l’annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

3. La gestió urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Idees clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

3.1. Requisits per a l’execució de la gestió urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

3.2. Administracions actuants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

3.3. Els instruments de gestió urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

3.4. Tramitació dels instruments de gestió urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

3.5. Els sistemes d’actuació urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

3.5.1. La reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 553.5.2. L’expropiació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

3.6. Els projectes de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

3.7. Altres projectes de reparcel·lació abreujats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

3.8. Les entitats urbanístiques col·laboradores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

3.8.1. Entitats urbanístiques col·laboradores de caràcter provisional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 623.8.2. Les juntes de compensació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 633.8.3. Les juntes de concertació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653.8.4. Les associacions administratives de cooperació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 663.8.5. Les juntes de conservació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

Resum del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69


4. La intervenció urbanística i la protecció de la legalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Idees clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

4.1. Les llicències urbanístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

4.1.1. Naturalesa jurídica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

6 | Dret urbanístic. Manual de consulta

4.1.2. Actes subjectes a llicència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

4.1.3. Règim jurídic i procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques . . . . . . . . . . . . . . . . 73

4.1.4. Caducitat de les llicències urbanístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

4.1.5. Condicions d’atorgament de les llicències urbanístiques en cada tipus de sòl . . . . . . . . . . . 75

4.1.6. Revocació i nul·litat de llicències urbanístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4.2. Tipologia de llicències urbanístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4.2.1. Les llicències de primera utilització o ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4.2.2. Les llicències de parcel·lació urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

4.2.3. Les llicències i els projectes en sòl no urbanitzable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

4.2.4. Actes promoguts per altres administracions públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

4.3. Les ordres d’execució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

4.4. Les declaracions de ruïna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

4.5. La protecció de la legalitat urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

4.5.1. La restauració de la realitat jurídica alterada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

4.5.2. El rescabalament de danys i perjudicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

4.5.3. El procediment sancionador urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Resum del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92


5. El patrimoni municipal del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Idees clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

5.1. El patrimoni municipal del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

5.1.1. Definició del patrimoni municipal del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

5.1.2. Constitució del patrimoni municipal del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

5.1.3. Béns del patrimoni municipal del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

5.1.4. Destí dels béns del patrimoni municipal del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

5.1.5. Destí dels recursos econòmics provinents del patrimoni municipal del sòl . . . . . . . . . . . . . . . 96

5.2. Alienació i cessió de terrenys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

5.3. El dret de superfície . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Resum del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

Síntesi del material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Bibliografia comentada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

Annexos i material d’autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Sumari | 7

Introducció del manual

Aquest manual tracta sobre els aspectes fonamentals de l’activitat urbanística de l’Administra -ció local des d’una perspectiva pràctica que permetrà conèixer els seus fonaments teòrics i con-ceptes doctrinals bàsics, i els aspectes pràctics més substantius per a la gestió administrativaordinària.

Els continguts essencials consisteixen en la descripció i l’anàlisi dels canvis produïts a Catalunyades de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002, modificada per la Llei 10/2004, i el Decret legislatiu1/2005, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya.

Al llarg de cinc temes s’analitza el contingut del nou text legislatiu.

Així, el primer tema se centra en l’estudi dels principis generals de l’actuació urbanística, les dife-rents administracions competents i el règim urbanístic del sòl.

En el segon tema, es descriuen i s’analitzen els instruments de planejament, amb la delimitaciói notes pròpies de cada un.

El tercer tema comprèn la descripció dels instruments de gestió urbanística com a projectes dedistribució dels beneficis i càrregues dels propietaris, així com els sistemes d’execució urbanís-tica de reparcel·lació i expropiació i el procediment de constitució de les entitats urbanístiquescol·laboradores.

En el quart tema s’analitzen les llicències urbanístiques i el règim de protecció de la legalitat vigent.

I, per acabar, en el cinquè tema, s’introdueix el patrimoni municipal del sòl com a element emer-gent en els propers anys, a partir de la revisió del planejament urbanístic general dels municipis.

| 15

1. L’urbanisme: concepte i principis generals

Idees clau

• L’urbanisme és una funció pública que abasta l’ordenació (planificació i reglamentació);l’execució dels plans (transformació i conservació de l’obra pública urbanitzadora); el con-trol de l’ús del sòl, del vol i del subsòl; el control de l’edificació, i la regulació de l’ús, de laconservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions.

• Els principis generals de l’actuació urbanística són el fonament del dret urbanístic català ihan de servir de criteris d’interpretació de la legislació urbanística.

• Les competències urbanístiques són exercides principalment per la Generalitat de Cata -lunya i els municipis.

• El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o siste-mes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuacióurbanística.

• Els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl del territori corresponenten sòl urbà, no urbanitzable i urbanitzable.

De l’exposició de motius del Text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant, TRLUC),es desprèn que l’urbanisme està constituït per un conjunt de potestats, que es configuren comuna funció pública, consistent en la planificació o definició del model urbanístic de les ciutats i elseu desenvolupament, amb la participació dels propietaris i de la resta dels operadors públics iprivats.

La normativa reguladora de les actuacions urbanístiques, que determina el marc d’actuació i lainterrelació dels diferents operadors públics i privats, configura el dret urbanístic que serà objec-te d’estudi en les properes pàgines.

1.1. Fonts i principis generals d’actuació urbanística

Analitzarem, en primer lloc, quines són les fonts del dret urbanístic a Catalunya i els principisgenerals que informen l’ordenament jurídic en matèria d’urbanisme.

1.1.1. Fonts del dret urbanístic de Catalunya

A partir de la Sentència del Tribunal Constitucional 61/1997, es determina i s’especifica l’àmbitcompetencial de l’urbanisme a l’Estat espanyol. La competència en matèria d’urbanisme ésexclusiva de les comunitats autònomes. Aquesta competència coexisteix amb la de l’Estat, quegaudeix de la competència exclusiva, d’acord amb l’article 149.1 de la Constitució espanyola,per fixar les condicions bàsiques d’igualtat en l’exercici dels drets i compliment dels deures cons-titucionals, el dret de propietat del sòl, la legislació civil —sens perjudici dels drets civils especialsforals—, la legislació sobre expropiació forçosa i el sistema de responsabilitat de totes les admi-nistracions públiques.

L’urbanisme: concepte i principis generals | 17

La conseqüència més important de la sentència abans esmentada és la derogació de la norma-tiva urbanística estatal anterior (part del text refós de la Llei del sòl de 1992) i la producció d’unanova llei bàsica estatal: la Llei 6/1998, de 13 d’abril, de règim del sòl i valoracions.

A partir dels canvis urbanístics frenètics que s’han produït durant els darrers anys i per tal decrear un marc bàsic actualitzat comú en totes les comunitats autònomes, neix la Llei estatal8/2007, de 28 de maig, del sòl (BOE núm. 128, de 29 de maig de 2007) que deroga la vigentfins ara, de 1998.

En definitiva, el marc legislatiu a Catalunya en matèria urbanística és el que recull la figura 1.

1.1.2. Els principis generals d’actuació urbanística

Són el fonament del dret urbanístic de Catalunya. Serveixen de criteris d’interpretació de la legis-lació urbanística i són definidors del model urbanístic de Catalunya, adoptats a l’empara dels arti-cles 148.1 CE i 149.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC). Es regulen en els articles 3a 9 del TRLUC.

Són els següents:

• Principi del desenvolupament urbanístic sostenible (art. 3 TRLUC i art. 3 del Decret305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme, en enda-vant RegLUC, i art. 2 de la Llei 8/2007).

S’inscriu en la preocupació mediambiental del món actual per garantir la qualitat de vida deles generacions presents i futures. La utilització racional del territori i el medi ambient s’hade conjuminar amb les necessitats de creixement, amb la preservació dels recursos natu-rals i dels valors paisatgístics, històrics i de protecció del patrimoni cultural.


Figura 1. Marc legislatiu.

Primer nivell territorial(Competència en matèries sectorials i verticals)

Estat

Segon nivell territorial(Competència exclusiva en urbanismed’acord amb la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya)

Generalitat

Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny(en tot allò no declarat nul i inconstitucionalper la Sentència del Tribunal Constitucional61/1997 i no derogat per la Llei 8/2007)

Normativa bàsica

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel quals’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme

Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl

Normativa bàsica

Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova elText refós de la llei d’urbanisme (TRLUC)

Comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que eviten la dispersió en el territo-ri, afavoreixen la cohesió social, consideren la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenenla preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consoliden unmodel de territori globalment eficient.

• La propietat com a dret de contingut delimitat per la llei i el planejament, d’acord amb laseva funció social (art. 5 TRLUC).

• El principi de no-indemnització per causa de l’ordenació urbanística (art. 6 TRLUC).

L’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys no confereix a les persones propietàries el dreta exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament reconeguts per la legislacióurbanística.

• El principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues derivats del planejament entreels propietaris afectats (art. 7 TRLUC).

Les desigualtats produïdes pel planejament són corregides amb la reparcel·lació. Totes lespersones propietàries afectades es reparteixen els beneficis i les càrregues segons les sevesaportacions, llevat que el sistema d’execució urbanística sigui el d’expropiació, d’acord ambel qual els propietaris han de rebre la corresponent indemnització (preu just).

• El principi de participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’acció urbanísti-ca dels ens públics (art. 47 CE i art. 4 TRLUC).

• Els principis d’informació, participació i publicitat (art. 8, 98.2 TRLUC i article 11 de la Llei8/2007).

Les administracions públiques han de garantir els drets d’iniciativa, informació i participacióde la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió, de manera que elcontingut de les figures del planejament i dels instruments de gestió, inclosos els convenis,estan sotmesos al principi de publicitat.

De fet, l’article 16 del RegLUC determina que tota la documentació de què disposin lesadministracions públiques referida als instruments de planejament i de gestió urbanística enqualsevol forma d’expressió i en qualsevol suport material és informació urbanística.

A més, els ajuntaments dels municipis de més de deu mil habitants han de garantir la con-sulta dels instruments de planejament i gestió urbanística per mitjans telemàtics.

1.2. L’Administració urbanística: competències i òrgans urbanístics

D’acord amb l’article 14 del TRLUC, l’exercici de les competències urbanístiques correspon al’Administració de la Generalitat, als municipis i a les comarques, que es configuren com lesadministracions urbanístiques de caràcter ordinari.

Altres administracions susceptibles d’exercir competències urbanístiques són les diputacions,les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats de municipis, les entitats metropo-litanes, les comunitats de municipis i les anomenades entitats urbanístiques especials.

1.2.1. La Generalitat de Catalunya

Els òrgans urbanístics de la Generalitat s’estructuren en forma jerarquitzada a partir de tresesglaons. El primer esglaó l’ocupa el Govern de la Generalitat; el segon, el conseller o la conse-


llera de Política Territorial i Obres Públiques, i, el tercer, d’una banda, les comissions territorialsd’urbanisme i, de l’altra, el director general d’Urbanisme.

• El Govern

És la màxima autoritat en matèria d’urbanisme a Catalunya. Se li atribueix l’aprovació defi-nitiva de la modificació de les figures de planejament de sistemes urbanístics d’espais lliu-res, zones verdes o equipaments esportius quan un terç del nombre legal de membres dela Comissió Jurídica Assessora ho sol·liciti.

• El conseller o la consellera de Política Territorial i Obres Públiques

És la màxima autoritat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i té com-petència, entre d’altres, per a l’aprovació definitiva dels plans directors urbanístics, així coml’aprovació definitiva dels plans d’ordenació urbanística municipal i els programes d’actuacióurbanística dels municipis de més de cent mil habitants.

• La Comissió d’Urbanisme de Catalunya

És un òrgan consultiu que integren diferents representants dels departaments de la Gene -ralitat, els ens locals amb competències urbanístiques i persones de reconegut prestigi pro-fessional o acadèmic en matèria d’urbanisme, habitatge i medi ambient.

Les seves funcions es limiten a informar preceptivament, amb caràcter previ, en els supò-sits determinats per la normativa vigent i quan el conseller o la consellera demana consultasobre els assumptes en matèria d’urbanisme que cregui convenients.

• Les comissions territorials d’urbanisme

Estan formades per òrgans col·legiats integrats per un president (el conseller o la conselle-ra), deu representants de l’Administració de la Generalitat (conseller, director generald’Urbanisme, director de ponència tècnica, delegat territorial, i un representant dels depar-taments següents: Agricultura, Ramaderia i Pesca; Cultura; Governació i AdministracionsPúbliques; Indústria, Comerç i Turisme; Interior; Medi Ambient), sis representants dels enslocals proposats per les organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya, unrepresentant de l’Administració de l’Estat i tres membres de lliure designació per part delpresident de la comissió entre persones de reconegut prestigi professional o acadèmic.

Compleixen funcions de caràcter informatiu, consultiu, gestor i resolutiu i, a instància delsajuntaments, també compleixen funcions interpretatives.

Actualment, hi ha cinc comissions territorials distribuïdes per zones (Barcelona, Tarragona,Lleida, Girona i Terres de l’Ebre), a més de la Subcomissió d’Urbanisme de la ciutat deBarcelona, que exerceix les competències que li atribueix la Carta Municipal de Barcelona.

• El director general d’Urbanisme

És l’òrgan directiu, de caràcter unipersonal, que tramita els assumptes que corresponen ala Comissió d’Urbanisme de Catalunya, al conseller o la consellera de Política Territorial iObres Públiques i al Govern. Coordina i impulsa l’activitat de les comissions territorialsd’urbanisme i de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, i gestiona i exe-cuta els acords adoptats en matèria d’urbanisme pel Departament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

• L’Institut Català del Sòl

És una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya sotmesa a un règim especial envirtut del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de laLlei 4/1985, de 29 de març. El TRLUC li dóna la condició d’entitat urbanística especial.


Les funcions que s’atribueixen a l’Administració de la Generalitat són de tres tipus: de fo -ment, de cooperació i de subrogació en la competència corresponent, en supòsits d’inacti -vitat o incompliment.

Entre les funcions més essencials, cal destacar l’aprovació definitiva del planejament gene-ral municipal, aprovar les revisions i modificacions de planejament, aprovar definitivament elplanejament derivat —en cas que el municipi no hagués redactat un programa d’actuacióurbanística—, autoritzar els usos i edificacions en sòl no urbanitzable i ordenar la suspensiód’obres si els ajuntaments no exerceixen aquesta funció.

1.2.2. Els ajuntaments

Són els subjectes administratius de l’urbanisme per excel·lència i gaudeixen d’una competèn-cia residual limitada per l’article 14.2 del TRLUC. Exerceixen les seves competències urbanís -tiques en els termes establerts per la legislació local i urbanística, a través dels tres òrgans mu -nicipals: l’alcalde, la junta de govern local i el ple.

Les competències municipals són, principalment: aprovar inicialment i provisionalment el plane-jament general (plans d’ordenació urbanística municipal) i el planejament derivat (plans parcialsi plans especials), aprovar inicialment i definitivament els projectes de reparcel·lació i urbanitza-ció, acordar la creació del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge, atorgar llicències urbanísti-ques i dictar ordres d’execució i suspensió d’obres.

El RegLUC atribueix, en l’article 10, la possibilitat que els ajuntaments o altres entitats localspuguin exercir les seves competències urbanístiques mitjançant el règim de gerència urbanísti-ca, un règim que ja estava regulat per la normativa estatal i que s’incorpora a la normativa cata-lana mitjançant el nou reglament, que pot consistir en un òrgan de caràcter indi vidual o col·legiatdins la mateixa Administració local, o en una entitat urbanística de gestió directa.

1.2.3. Altres administracions públiques

Com a novetat, el TRLUC atribueix competències urbanístiques a les comarques, essencialmenten el planejament de caràcter plurimunicipal. En aquest sentit, correspondrà al consell comarcalcorresponent, d’acord amb el seu règim de competències, la formulació dels plans d’ordenacióurbanística plurimunicipals (quan així ho estableixi el pla director), l’aprovació inicial i provisional deprogrames d’actuació urbanística comarcals (quan ho acordin els municipis afectats), i l’aprovacióinicial i definitiva del planejament derivat recollit en el programa d’actuació urbanística comarcal.

També gaudiran de competències consultives, d’assistència tècnica i jurídica als petits munici-pis: les diputacions, els ens locals de caràcter provincial que no es mencionen expressamenten el TRLUC però sí implícitament en l’article 14.4.

La potestat de cooperació (o de col·laboració) entre diferents ens locals pot donar lloc a la crea -ció d’administracions mixtes, com ara les mancomunitats de municipis, els consorcis o lescomunitats de municipis.

Per la seva part, l’Administració de l’Estat compta amb competències urbanístiques de caràctersectorial en matèria de costes, ports, carreteres, transports públics i comunicacions.


1.2.4. Les entitats urbanístiques especials

Són aquelles que assumeixen competències urbanístiques en matèria de planejament i gestióurbanística en els supòsits en què operin com a administracions actuants. Per això cal un acordexprés per a cada actuació urbanística concreta, o pot tenir caràcter general. Aquest acord s’hade publicar al diari o butlletí oficial corresponent.

Poden gaudir d’aquest estatus especial els consorcis urbanístics, les mancomunitats inter-municipals, les entitats públiques empresarials locals i les societats locals de capital ínte-grament públic.

L’Institut Català del Sòl, entitat empresarial de la Generalitat de Catalunya, té reconegudaaquesta condició en cas que ho determini el planejament urbanístic.

Les entitats urbanístiques especials poden tenir per finalitat dur a terme qualsevol activitat decaràcter urbanístic l’exercici de la qual no tingui caràcter intransferible d’acord amb la legislacióaplicable en cada cas.

1.3. Règim urbanístic del sòl

Les competències en matèria urbanística comporten la facultat de dividir el territori municipal enàrees de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

La classificació del sòl constitueix un element essencial en el conjunt del sistema normatiu urba-nístic, en tant que mitjançant aquesta classificació s’estableix l’adscripció del sòl a cadascunade les categories bàsiques, amb la consegüent aplicació del règim jurídic propi de cadascunad’aquestes categories.

D’aquesta manera, les persones propietàries de sòl i d’altres béns immobles tenen dret a utilit-zar-los, gaudir-los i disposar-los dintre dels límits i amb compliment dels deures establerts en lalegislació i en el planejament urbanístic i en la resta de normes aplicables, els quals delimiten elcontingut urbanístic del dret de propietat i en defineixen la funció social.

La llei catalana, el TRLUC, regula el règim urbanístic, entre els articles 24 i 54, regulació ques’adequava a la classificació i la categorització fixada per la Llei estatal 6/1998, de 13 d’abril, derègim del sòl i valoracions, amb les matisacions introduïdes pel Tribunal Constitucional en laSentència 164/2001, d’11 de juliol. Aquesta classificació, que es refereix estrictament al plane-jament urbanístic, varia en la nova Llei 8/2007, quant al dret de propietat i valoració del sòl, jaque distingeix entre situació i activitat del sòl, estat i procés, sòl rural i sòl urbanitzat en funció delgrau de transformació actual dels terrenys.

1.3.1. Sòl urbà

Està integrat per aquells terrenys que, havent estat sotmesos al procés d’integració al teixit urbà,compten amb tots els serveis urbanístics bàsics (xarxa viària, abastament d’aigua, sanejament isubministrament d’energia elèctrica), o bé estan compresos en àrees consolidades per al’edificació d’almenys dues terceres parts de la seva superfície edificable. Així mateix, els terrenys


que en execució del planejament assoleixen el grau d’urbanització que aquest preveu també hand’adquirir la condició de sòl urbà.

L’exigència d’una vinculació amb el territori preexistent, per a la consolidació de l’edificació, o béper disposar dels serveis urbanístics bàsics, ha comportat que la classificació de terrenys dins lacategoria de sòl urbà s’hagi conceptualitzat com de caràcter reglat.

El sòl urbà pot ser consolidat o no consolidat en funció del grau d’urbanització dels terrenys.És sòl urbà consolidat tot terreny que tingui la condició de solar (terreny apte per a l’edificació,que compti amb els serveis urbanístics bàsics, que afronti amb una via íntegrament pavimenta-da amb enllumenat públic —inclosa la zona de pas de vianants—, que tingui assenyalades lesalineacions i rasants, que sigui susceptible de llicència immediata, i amb relació al qual no hi hagipendent cap cessió de terrenys amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa vià-ria), o bé els terrenys als quals només manca, per assolir la condició de solar descrita, comple-tar o finalitzar la urbanització (pavimentació i dotació de serveis urbanístics complementaris).

La seva conseqüència més important és que, tret de supòsits molt puntuals, per edificar noméscal la llicència urbanística corresponent sense necessitat de formalitzar cap instrument de plane-jament urbanístic derivat.

La resta de sòl urbà té la condició de no consolidat. Aquest tipus de sòl es troba sotmès a pro-cessos de transformació urbanística (reforma interior, remodelació urbana, transformació d’usos,i reurbanització del teixit urbà) en virtut d’una figura de planejament que es veurà més endavant,un pla de millora urbana (PMU), o un polígon d’actuació urbanística.

En el sòl urbà consolidat, els propietaris afectats tenen el deure d’executar i acabar les obres d’urba -nització al seu càrrec fins a assolir la condició de solar segons el calendari fixat pel planejament ur -banístic, així com edificar segons les condicions establertes legalment i pel planejament urbanístic.

Si s’escau, els propietaris de sòl urbà no consolidat tenen l’obligació de: repartir equitativamentels beneficis i les càrregues que es deriven del planejament urbanístic; cedir a l’ajuntament, demanera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generalsde titularitat pública en l’àmbit d’actuació en què siguin compresos els terrenys; cedir al’administració actuant el deu per cent de l’aprofitament urbanístic en actuacions incloses ensectors de millora urbana (pla de millora urbana) o polígons d’actuació urbanística, sempre quetinguin per objecte el desenvolupament o la reconversió del model urbanístic de l’àmbit de quèes tracti relatiu a l’estructura fonamental, a l’edificació existent o als usos principals.

Paral·lelament, els propietaris també han de costejar i, si s’escau, executar la urbanització, edi-ficar els solars en els terminis fixats pel planejament urbanístic, executar la construcció del’habitatge protegit i conservar les obres d’urbanització.

La cessió del sòl corresponent al deu per cent de l’aprofitament pot ésser substituïda pel seuequivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la políticad’habitatges o si l’ordenació urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible. En aquestcas, la cessió pot ésser substituïda també per l’equivalent del seu valor econòmic, que s’ha dedestinar a conservar o ampliar el patrimoni públic del sòl.

La dificultat en aquest tipus de sòl és determinar en quines situacions concretes es pot obligarels propietaris a cedir el deu per cent d’aprofitament urbanístic, ja que el TRLUC limita aquestacessió en funció de la finalitat que es pretén amb el planejament.


En aquest sentit, l’article 40.2 del RegLUC prescriu en quins supòsits cal cedir el deu per centde l’aprofitament urbanístic del sector a l’Ajuntament:

• Actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte completar el teixit urbà enàmbits en què la majoria de les parts no han estat objecte prèviament de transformacióurbanística.

• Actuacions urbanístiques que tenen per objecte la transformació del model urbanístic pre-existent.

• Actuacions urbanístiques aïllades que donen lloc a un increment de l’aprofitament urba-nístic per raó de la transformació dels usos preexistents o de l’augment de l’edificabilitat.En aquest cas, l’actuació pot anar referida a un únic terreny i comportar la delimitaciód’un polígon d’actuació als únics efectes de cessió del deu per cent d’aprofitament del’actuació.

1.3.2. Sòl no urbanitzable

El sòl no urbanitzable és aquell que, d’acord amb el planejament territorial i la legislació secto-rial, hagi de ser sotmès a un règim d’especial protecció que sigui incompatible amb la seva trans-formació per motius naturals, agraris, paisatgístics, forestals, o d’un altre tipus, o bé els terrenysque el planejament municipal consideri necessari classificar com a sòl no urbanitzable per ina-dequació al desenvolupament urbà, i la reserva per a sistemes generals no inclosos en cap altreclasse de sòl.

1.3.3. Sòl urbanitzable

La Llei estatal 6/1998, de 13 d’abril, configurava aquesta classe de sòl com de caràcter residual.Actualment, també és així, tot i que el TRLUC el conceptua amb caràcter positiu, com tots elsterrenys que el planejament urbanístic municipal consideri necessaris i adequats per garantir elcreixement de la població i de l’activitat econòmica.

Val a dir que, a diferència del sòl urbà, la jurisprudència ha mantingut el seu caràcter reglat. Elsòl urbanitzable és una potestat discrecional del planificador. En funció del grau de desenvolu-pament, es distingeix entre sòl urbanitzable delimitat (aquell el desenvolupament del qual esdugui a terme mitjançant un pla parcial urbanístic) i sòl urbanitzable no delimitat (aquell queno gaudeix d’una previsió immediata de desenvolupament i, per tant, cal que el pla parcial urba-nístic sigui un instrument més complex, el pla parcial de delimitació).

Els deures dels propietaris en sòl urbanitzable delimitat són, entre d’altres: la cessió gratuïta iobligatòria del sòl necessari per edificar i sostre corresponent al deu per cent de l’aprofitamenturbanístic de l’àmbit d’actuació; costejar i, si s’escau, executar la urbanització amb les infraes-tructures de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors si el planejament ho exi-geix; repartir-se de forma equitativa els beneficis i les càrregues amb la resta dels propietarisafectats mitjançant la reparcel·lació; sol·licitar llicència i edificar en els terminis establerts en elplanejament, i conservar les obres d’urbanització.


En el sòl urbanitzable no delimitat, mentre no es procedeixi a la seva transformació, el règim dedrets i deures dels propietaris s’equipara als del sòl no urbanitzable.

1.3.4. Els projectes en sòl no urbanitzable

En aquest tipus de sòl estan prohibides les parcel·lacions urbanístiques i la urbanització.

Els propietaris de sòl no urbanitzable tenen el dret d’ús, de gaudi i de disposició de les sevespropietats limitat a la utilització racional dels recursos naturals segons la llei, el planejament i lalegislació sectorial.

El dret essencial dels propietaris és utilitzar les finques d’acord amb la seva naturalesa agrícola,forestal, ramadera, cinegètica o extractiva. Per tal d’acomplir aquestes finalitats, els articles 47 a50 del TRLUC i 47 a 56 del RegLUC enumeren quins tipus de projectes o activitats són permis-sibles en sòl no urbanitzable amb els procediments i requisits materials que es relacionaran pos-teriorment en el tema 4.

A títol enunciatiu, en aquesta classe de sòl es poden dur a terme les activitats, equipaments iconstruccions següents:

Activitats i equipaments d’interès públic que es poden emplaçar en el medi rural

• Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjoque es desenvolupin a l’aire lliure (equipaments esportius de tot tipus, camps de golf, cen-tres d’oci, cases de colònies, restaurants, entre d’altres) i resta d’equipaments no compati-bles amb usos urbans.

• Les infraestructures d’accessibilitat (carreteres, vials d’accés, camins, autopistes).

• Les instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics, telecomunicacions, estacionsdepuradores i d’aigües residuals, abocadors i plantes de tractament de residus, centralselèctriques, dipòsits d’aigua, antenes de telefonia mòbil, infraestructures digitals i parcseòlics, entre d’altres.

Noves construccions i instal·lacions

• Les construccions pròpies de l’activitat primària, com ara les d’activitats agrícoles, ramade-ra, d’explotació de recursos naturals i extractives.

• Les construccions destinades a habitatge familiar o a l’allotjament de persones amb la con-dició de treballadors temporers.

• Les estacions de subministrament de carburants i d’altres serveis a la xarxa viària.

• Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de càmping.

• Obertura o recuperació de vies d’accés, camins i dreceres.

• Les obres que afectin restes arqueològiques, jaciments paleontològics o punts geològicsd’interès.


Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals que calgui preservar

Han d’estar identificades en un catàleg específic o, si escau, seguir el procediment determinatlegalment, que es veurà en el tema 4.

1.3.5. Qualificació del sòl

La qualificació del sòl consisteix en la subdivisió en zones de les classes de sòl per a l’assignacióde continguts específics o aprofitaments urbanístics.

S’entén per zona aquella superfície de sòl que compta amb unes prescripcions urbanístiquesd’ús, intensitat d’ús i tipologia edificatòria. En aquest sentit, dins de cada tipus de sòl podem tro-bar una varietat molt diversa d’usos: ús residencial, industrial, comercial i terciari, entre d’altres.

Els usos de caràcter no lucratiu que no són susceptibles de produir una rendibilitat econòmicaen el mercat immobiliari (per exemple, els vials, els equipaments comunitaris públics o d’interèssocial, els espais lliures i les zones verdes) són denominats sistemes. Aquests poden ser de titu-laritat pública o privada.

L’article 34 del TRLUC classifica els sistemes urbanístics en generals —si el seu nivell de serveiés d’abast municipal o superior, configuren l’estructura general del territori i determinen el desen-volupament urbà— i locals —si el nivell de servei es limita al municipi o a un àmbit d’actuacióconcret del municipi.

Són sistemes els equipaments comunitaris (centres públics, equipaments religiosos, sanitaris iassistencials, serveis tècnics de transport i altres equipaments d’interès públic o social), les co -municacions (carreteres, transport terrestre, hidràulic, ferroviari, aeri), espais lliures (zones verdes,parcs, jardins, espais per a l’esbarjo, places), i els habitatges dotacionals públics.


Resum del tema

L’urbanisme es conceptua a la legislació urbanística catalana com una funció pública que abas-ta totes les fases incidents sobre el sòl, des de la planificació fins a la conservació i rehabilitacióde les edificacions. Tradicionalment, s’ha dividit en tres grans àrees: el planejament, la gestió i laintervenció o disciplina urbanística. Aquestes matèries són vigents a dia d’avui en el Text refóscatalà i el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i s’han ampliat en matèria de protecció de lalegalitat urbanística i patrimoni públic del sòl i de l’habitatge.

Per fer efectiva totes aquestes polítiques públiques hi ha diferents administracions que tenencompetències en matèria d’urbanisme, principalment: la Generalitat de Catalunya —representa-da pel conseller o la consellera de Política Territorial i Obres Públiques—, les comissions terri -torials d’urbanisme i els ajuntaments, mitjançant els plens o els alcaldes.

Mentre que a l’Administració autonòmica li competeix bàsicament l’aprovació definitiva de la pla-nificació urbanística municipal i la competència exclusiva en el planejament territorial, els ajunta-ments promouen o inicien la tramitació del planejament i estenen la seva potestat en la gestió il’atorgament de llicències urbanístiques.

La legislació catalana completa l’àmbit competencial amb el reforç de les societats de capitalíntegrament públic de caràcter local, els consorcis urbanístics i les mancomunitats que podenexercir competències urbanístiques, sobretot en matèria de gestió i patrimoni municipal del sòl.

Amb relació a la classificació del sòl, el text català reprodueix la normativa bàsica estatal de 1998amb tres tipus de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. La nova llei del sòl estatal variaaquests conceptes quan es refereix al dret de propietat i a les valoracions dels terrenys i distin-geix el sòl rural del sòl urbanitzat.


2. El planejament urbanístic

Idees clau

• El planejament urbanístic és el sistema de concreció en el territori dels principis d’ordenacióurbanística. És la base fonamental i el sistema central de tota ordenació urbana.

• El planificador ordena el territori mitjançant la redacció d’instruments de planejament urba-nístic. Aquests poden ser originaris, en aquest cas, parlarem de planejament urbanísticgeneral, o de desenvolupament o planejament urbanístic derivat. La relació entre el plane-jament urbanístic general i el derivat és de jerarquia.

• L’instrument urbanístic fonamental en l’ordenació d’un municipi és el pla d’ordenació urba-nística municipal o, altrament dit, POUM.

• Per tal que un instrument de planejament esdevingui eficaç, cal que l’òrgan competent pera la seva aprovació definitiva publiqui l’acord i les normes urbanístiques completes.

• El planejament urbanístic té caràcter normatiu amb rang reglamentari i la seva vigència ésindefinida fins que no se n’aprovi la revisió.

Què vol dir planificar? Aquesta és la paraula clau i la punta de llança de l’urbanisme. Corresponals instruments de planejament l’ordenació i classificació del territori així com regular-ne l’ús. Estracta d’una potestat discrecional de l’Administració pública que es materialitza en la redacció deplans urbanístics i els instruments complementaris que s’examinaran a continuació.

Tradicionalment, tant la legislació urbanística com la doctrina han diferenciat dos tipus de plansurbanístics:

• El planejament urbanístic general, que estableix les directrius bàsiques del municipi o d’unàmbit supramunicipal (més d’un municipi o comarca), està integrat pels plans directorsurbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urba-nístic i els programes d’actuació urbanística municipal.

• El planejament urbanístic derivat, que desenvolupa els criteris i directrius fixades pel plane-jament urbanístic general, està integrat pels plans especials urbanístics, els plans de millo-ra urbana, els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació.

El planejament urbanístic | 29

Planejament urbanístic general

Instruments de planejament urbanístic

Planejament urbanístic derivat

• Plans directors urbanístics (PDU)• Plans d’ordenació urbanística municipal

(POUM)• Normes de planejament urbanístic• Programes d’actuació urbanística

municipal (PAUM)

• Plans especials urbanístics (PEU)• Plans de millora urbana (PMU)• Plans parcials urbanístics (PPU)• Plans parcials de delimitació (PPD)

Figura 2. Instruments de planejament urbanístic.

La relació entre el planejament general i el planejament derivat és de jerarquia normativa, demanera que els instruments que formen part del planejament urbanístic derivat han de respec-tar les directrius del planejament urbanístic de caràcter superior.

L’única excepció al principi de jerarquia normativa són els plans especials urbanístics que podenno desenvolupar determinacions del planejament general, malgrat que hagin de justificar la ne -cessitat de l’aprovació i la seva compatibilitat amb l’esmentat planejament.

Amb relació a la naturalesa jurídica dels plans urbanístics, la jurisprudència i la majoria de la doc-trina s’han pronunciat a favor de reconèixer el caràcter de norma jurídica amb rang reglamenta-ri dels instruments de planejament.

2.1. Planejament urbanístic general

Són els instruments de planejament que fixen les directrius bàsiques del municipi o d’un territo-ri de caràcter supramunicipal. La normativa catalana distingeix entre els plans directors urbanís-tics, els plans d’ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic i els pro-grames d’actuació urbanística municipal.

2.1.1. Els plans directors urbanístics (PDU)

Correspon als plans directors urbanístics (PDU) establir les directrius per coordinar l’ordenacióurbanística d’un territori, d’abast superior al municipi, que vinculen el planejament urbanísticmunicipal.

Objectius

• Establir determinacions sobre l’ordenació urbanística supramunicipal.

• Establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible.

• Establir determinacions sobre la mobilitat de persones, mercaderies i transport públic.

• Establir les mesures de protecció del sòl no urbanitzable.

• Concretar i delimitar les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes vià-ries, ferroviàries, aeroportuàries, de sanejament i d’abastament d’aigua, i de telecomunica-cions, entre d’altres.

• Programar polítiques supramunicipals de sòl i d’habitatge, concertades amb els ajuntamentsafectats.

Les seves determinacions són més pròpies de l’ordenació territorial que de la urbanística, toti que estableixen orientacions molt directes que vinculen altres figures de planejament generali, en especial, els plans d’ordenació urbanística municipal. Aquesta vinculació dels PDU ambla resta d’instruments de planejament general és de jerarquia, ja que l’article 56.4 del TRLUCestableix que els plans urbanístics que resultin afectats per les determinacions del pla directors’han d’adaptar en els terminis que aquest estableixi per garantir la racionalitat i la coherènciade l’ordenació.


Continguts

Amb relació a la documentació, els plans directors urbanístics han de contenir els estudis justi-ficatius, una memòria, la programació de les actuacions per aplicar-los, les bases tècniques ieconòmiques per desenvolupar-los, els plànols d’informació i ordenació i les normes que s’hande complir obligadament, així com l’informe ambiental corresponent.

Tramitació

La formulació i el procediment de tramitació d’un PDU correspon a la comissió territoriald’urbanisme competent, llevat que l’àmbit territorial del pla afecti més d’una comissió; en aquestcas correspon al conseller o a la consellera de Política Territorial i Obres Públiques de la Gene -ralitat de Catalunya. L’aprovació definitiva també és a càrrec de la comissió territorial d’urbanismecorresponent. Es preveuen tràmits d’audiència i consulta als ajuntaments afectats.

Com a exemples més propers de plans directors, hi ha el Pla director de costes, per tal d’ordenarel sòl no urbanitzable de la costa catalana, i, en tràmit, el Pla director urbanístic de la comarcadel Bages, amb l’objectiu de regular les polítiques supramunicipals de la comarca així com laconcreció de les grans infraestructures i el Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena queengloba la ciutat d’Igualada i la seva àrea d’influència.

Els plans directors urbanístics poden establir determinacions per ser directament executades oper ser desenvolupades per plans especials urbanístics.

2.1.2. El pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)

És l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori. Pot abastar un o més d’un termemunicipal i es coneix abreujadament com a POUM.

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002, de 21 de març, d’urbanisme, el passat 21 de junyde 2002, la seva missió és substitutiva dels anteriors instruments de planejament encara vigentsen la majoria de municipis catalans arran de la normativa urbanística de 1990: els plans generalso normes subsidiàries de planejament (petits municipis).

Objectius

• Classificar el territori en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable en funció dels objectius dedesenvolupament i de la complexitat urbanística del municipi.

• Determinar l’estructura i les determinacions de cada tipus de sòl i el model de territori.

• Determinar els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic isocial.

• Definir el sistema general d’espais lliures públics a la proporció mínima de 20 m2 per cada100 m2 de sostre per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.

• Establir les determinacions necessàries per assolir una mobilitat sostenible en el municipi.


El POUM es conceptualitza com un pla originari en el sentit que no requereix necessàriament l’exis -tència d’un pla director, a diferència dels plans derivats, que no poden existir sense POUM.

Continguts

L’article 59 del TRLUC determina quina és la documentació que ha de formar part d’un POUM:

• Una memòria descriptiva i justificativa del pla. Aquesta memòria ha d’integrar el programade participació ciutadana que ha de regir en tot el procés de formulació i tramitació del pla,la justificació del principi d’actuació urbanística de desenvolupament urbanístic sostenible il’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, entre d’altres elements referenciats a l’article69.2 del RegLUC.

• Els plànols d’informació i ordenació urbanística del territori.

• Les normes urbanístiques que poden contenir o no les ordenances d’urbanització o edi-ficació.

• El catàleg de béns que cal protegir per raó del seu valor arquitectònic, geològic o, en gene-ral, cultural.

• L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions que s’han de desenvolupar.

• La documentació ambiental, que consisteix en un informe de sostenibilitat ambiental.

• El programa d’actuació urbanística municipal, si escau.

• La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatgeprotegit.

En el cas de petits municipis amb escassa complexitat urbanística, no cal emplenar tota la docu-mentació descrita. L’article 59.2 del TRLUC permet redactar POUM de mínims pensada pelsajuntaments que compten actualment amb normes subsidiàries de planejament com a instru-ment de planificació del terme municipal. En aquest supòsit, per a l’aprovació del POUM noméscal una memòria justificativa, els plànols d’informació i delimitació del sòl urbà i no urbanitzable,les normes urbanístiques bàsiques, alineacions i rasants, i l’informe mediambiental.

Tramitació

Una de les característiques del procediment d’aprovació dels plans urbanístics és la configura-ció d’una potestat compartida entre l’òrgan municipal (que intervé en la fase prèvia de formula-ció, l’elaboració del pla i en la fase inicial i provisional de tramitació) i l’òrgan autonòmic que inter-vé en la part final de la tramitació.

Fase prèvia de formulació i elaboració del pla:

Correspon als ajuntaments la seva aprovació. La formulació es refereix de forma àmplia a l’inicidels treballs d’elaboració i a les decisions que es puguin prendre amb caràcter previ a la sevatramitació (suspensió potestativa de llicències, encàrrec de la redacció als serveis tècnics muni-cipals o mitjançant una contractació administrativa de consultoria i assistència externa dels tre-balls de redacció del pla).


L’acord de formulació ha de fixar els criteris i objectius que es pretenen assolir amb l’elaboraciódel pla.

En el cas del planejament general, la iniciativa per a la formulació és sempre pública.

Paral·lelament a l’acord de formulació, l’Ajuntament, si disposa de treballs amb el suficient graude consolidació, ha d’aprovar l’avanç de l’instrument de planejament que se sotmetrà a informa-ció pública.

Així mateix, i prèviament a l’aprovació inicial, com a novetat introduïda a la legislació catalana al’article 8 del TRLUC, cal aprovar el programa de participació ciutadana amb el contingut esta-blert a l’article 22 del RegLUC.

Es tracta d’un calendari d’actuacions que ha d’orientar les mesures i actuacions que l’Ajun -tament ha d’emprendre amb relació al pla i la participació de la ciutadania. Aquest programaha de fixar els terminis d’informació pública, de suggeriments i alternatives que siguin neces-saris (conferències, jornades, debats) així com la possibilitat de constituir consells assessorsurbanístics.

Es pot aprovar simultàniament a l’acord de formulació o en el moment posterior d’aprovació del’avanç de pla.

L’avanç de planejament se sotmet a informació pública durant el termini mínim d’un mes o durantel termini establert en el programa de participació ciutadana. En aquest punt, l’Ajuntament recullels suggeriments, les observacions i les al·legacions que es produeixin.

Fase de tramitació del pla:

És la fase pròpiament resolutiva del planejament on intervenen les dues administracions: la locali l’autonòmica.

Els suggeriments, les alternatives o les al·legacions que es presentin en el tràmit d’informaciópública de l’avanç de pla han de ser analitzats i valorats per l’Ajuntament, amb l’objecte de con-firmar o rectificar els criteris i les solucions generals del planejament. Aquesta valoraciós’expressa mitjançant l’acord d’aprovació inicial de l’instrument de planejament.

L’aprovació inicial és adoptada pel ple de l’Ajuntament amb quòrum de majoria absoluta delnombre legal de membres de la corporació i comporta la suspensió de llicències en tots elsàmbits on es modifiqui el règim urbanístic vigent.

La documentació aprovada inicialment és sotmesa a informació pública durant el termini mínimd’un mes a comptar des de l’última de les publicacions al butlletí oficial de la província i dosdels diaris de major divulgació de l’àmbit del pla. Simultàniament, s’ha de donar audiència alsajuntaments limítrofs i demanar informes preceptius als organismes públics afectats per tal quees pronunciïn sobre la idoneïtat del nou planejament (Agència Catalana de l’Aigua; Departamentde Medi Ambient; Departament d’Agricultura, Ramaderia i Acció Rural; Direcció General deCarreteres, entre d’altres).

Si hi ha hagut al·legacions, dins el tràmit d’informació pública, s’han de resoldre a través del plede l’Ajuntament i l’aprovació provisional de l’expedient amb quòrum de majoria absoluta delnombre legal de membres. En cas que, a causa de les al·legacions o els informes emesos pels


organismes públics, s’haguessin de produir modificacions substancials de la documentació, elple de l’Ajuntament ha de sotmetre l’expedient a una segona exposició pública prèvia a la sevaaprovació provisional.

Una vegada adoptada l’aprovació provisional, l’Ajuntament ha de remetre l’expedient a la corres-ponent comissió territorial d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovaciódefinitiva. Aquesta aprovació s’ha de produir en el termini màxim de quatre mesos des de laremissió completa de l’expedient. El silenci administratiu es considera positiu en aquest cas.

Si el municipi té més de cent mil habitants, la competència de l’aprovació definitiva correspon alconseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

El POUM no serà vigent fins que no sigui publicat amb les normes urbanístiques al Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya. Només una vegada publicat l’acord, amb les seves correspo-


Fase prèvia de formulació i elaboració del pla

Elaboració dels treballs previs, ja sigui pels serveis tècnics municipals o mitjançantcontractació administrativa de consultoria i assistència externa.

Acord de formulació del pla adoptat per l’Ajuntament.

Aprovació del programa de participació ciutadana: publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

Aprovació de l’avanç del pla pel ple de l’Ajuntament.

Període d’informació pública: publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelonai a dos diaris.

Fase de tramitació del pla

Aprovació inicial i suspensió preceptiva de llicències pel ple de l’Ajuntament amb quòrum de majoria absoluta.

Informació pública: publicació al Butlletí Oficial de la Província i a dos diaris.

Resolució d’al·legacions i aprovació provisional pel ple de l’Ajuntament amb quòrum de majoria absoluta.

Aprovació definitiva del POUM per la comissió territorial d’urbanisme corresponent en el terminin màxim de quatre mesos o pel conseller o la consellera de Política

Territorial i Obres Públiques si el municipi té més de cent mil habitants.

Publicitat i vigència del POUM una vegada publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya amb les normes urbanístiques corresponents.

Figura 3. Tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal.

nents normes urbanístiques, l’instrument de planejament adquireix vigència (de caràcter indefinitfins que no es revisi).

D’acord amb la disposició addicional setena del TRLUC els terminis de tramitació i resolució defi-nitiva dels instruments de planejament s’entenen ampliats en un mes si coincideixen parcialmento totalment amb el mes d’agost. Això significa que si una informació pública s’inicia el 15 de juliol,s’entén ampliat el termini fins al 15 de setembre.

A més de la tramitació examinada, els POUM poden tenir un àmbit superior a un municipi. Enaquest cas, parlarem d’un pla d’ordenació urbanística municipal plurimunicipal. Aquest seriael cas de l’àmbit de la conurbació de Barcelona en el supòsit que es revisés el Pla generalmetropolità (PGM).

2.1.3. Els programes d’actuació urbanística municipal (PAUM)

És una figura innovadora i que no ha aconseguit el seu objectiu amb la Llei 2/2002, de 14 demarç. S’han tramitat menys de deu programes d’actuació urbanística municipals (PAUM) durantla vigència de la nova legislació urbanística.

No es tracta strictu sensu d’una figura de planejament, malgrat que el TRLUC l’introdueixi dinsla classificació d’instruments de planejament general, sinó que es configura com un instrumentde caràcter complementari a aquests.

Té caràcter potestatiu i pot tenir caràcter independent a la formulació d’un POUM. L’article 60del TRLUC el defineix com una expressió de les polítiques municipals i d’habitatge. Són el marcde concertació de les polítiques d’habitatge entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya,així com una agenda de desenvolupament de les figures de planejament derivat que fixarà elPOUM.

A diferència de les figures de planejament pròpiament dites amb vigència indefinida, els progra-mes d’actuació urbanística municipal s’han d’actualitzar cada sis anys.

Cal ressaltar que els ajuntaments que comptin amb un programa d’actuació urbanística munici-pal poden aprovar definitivament determinats plans urbanístics derivats (art. 79 del TRLUC).

Objectius

• Preveure el calendari de desenvolupament de les figures de planejament derivat que fixa elPOUM.

• Delimitar el sòl urbanitzable no delimitat i modificar els sectors prèviament delimitats sem-pre que continguin la documentació pertinent. No poden alterar la classificació del sòl nourbanitzable.

• Incloure sistemes urbanístics generals en els sectors de sòl urbanitzable i en els sectorssubjectes a plans de millora urbana, i també en els polígons d’actuació urbanística no defi-nits pel pla d’ordenació urbanística municipal.


Continguts

La documentació varia si es tramita conjuntament amb el POUM o de forma separada. Ambcaràcter mínim ha de contenir:

• Una memòria raonada dels objectius que es persegueixen, que ha de justificar la coherèn-cia del programa amb el planejament territorial i amb el planejament urbanístic.

• La relació d’actuacions programades.

• El calendari d’execució.

• L’avaluació econòmica i financera.

• Els estudis complementaris que s’escaiguin.

• Els plànols d’informació, de delimitació i d’esquemes d’integració urbana de les actuacions.

Tramitació

Es pot tramitar conjuntament amb el POUM, com un document integrat en aquest, o de formaindependent. En aquest últim cas, se segueix la mateixa tramitació que el pla d’ordenació urba-nística municipal (aprovació inicial i provisional per l’Ajuntament i definitiva per la Generalitat deCatalunya).

També es poden tramitar conjuntament entre dos ajuntaments o, fins i tot, poden tenir àmbitcomarcal. En aquest últim supòsit, la competència per a la seva tramitació és del consell comar-cal corresponent.

En tots els casos, quan la tramitació dels plans d’ordenació urbanística plurimunicipal corres-pongui a un organisme diferent dels ajuntaments, cal complir amb el tràmit d’audiènciad’aquests, en forma successiva a la informació pública, per un període d’un altre mes (art. 83.8del TRLUC).

2.1.4. Les normes de planejament urbanístic

Supleixen els plans d’ordenació urbanística municipal en els supòsits de suspensió dels plans ien els supòsits de pèrdua de vigència, entre d’altres, per sentència judicial o per decisió delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques per raons d’interès públic. També serveixenper complementar les determinacions del POUM.

Objectius

• Complementar les determinacions del POUM d’una pluralitat de municipis, amb relació a uno diversos aspectes concrets, per tal de satisfer els objectius establerts en el planejamentterritorial o en els plans directors urbanístics.

• Complementar les determinacions d’un POUM.


Continguts

• Una memòria descriptiva i justificativa.

• Les normes urbanístiques.

• Els plànols d’ordenació.

Tramitació

La competència per a la seva formulació correspon al director general d’Urbanisme de laGeneralitat de Catalunya.

La tramitació i l’aprovació inicial i provisional correspon a la comissió territorial d’urbanisme com-petent, d’ofici o a proposta dels ens locals. L’aprovació definitiva també correspon a la Genera -litat de Catalunya. Els ajuntaments compten dins el procés amb tràmit d’audiència preceptiu.

2.2. Planejament urbanístic derivat

Desenvolupa els criteris i les directrius fixades pel planejament urbanístic general, que no potcontradir i ha de respectar.

Els instruments de planejament derivat estan integrats pels plans especials urbanístics, els plansde millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació.

2.2.1. Els plans parcials urbanístics (PPU)

Tenen per objecte el desenvolupament del planejament urbanístic general i contenen totes lesdeterminacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten i,concretament, el sòl urbanitzable delimitat.

Objectius

• Qualificar el sòl.

• Regular els usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicèn-cies.

• Assenyalar les alineacions i rasants.

• Definir els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums.

• Precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques.

• Establir les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponentsi per executar les obres d’urbanització i d’edificació.

• Preveure la localització concreta dels terrenys on s’ha de materialitzar la reserva per a laconstrucció d’habitatges de protecció pública.


Continguts

• La memòria, i els estudis justificatius i complementaris.

• Els plànols d’informació, d’ordenació, de projecte, i, si escau, de detall de la urbanització.

• Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl.


• El pressupost de les obres i els serveis.

• El pla d’etapes.

• La divisió poligonal, si escau.

• Les determinacions de compliment del planejament urbanístic general sobre mobilitat sos-tenible.

• La documentació mediambiental corresponent en funció de si el pla es troba subjecte ainforme ambiental o avaluació ambiental.

• La justificació d’adequació al programa d’actuació urbanística, si escau.

Tramitació

També distingirem entre la fase de formulació i la de tramitació del pla:

Fase prèvia de formulació i elaboració del pla:

L’aspecte fonamental és saber qui formula l’instrument de planejament.

Si la iniciativa és municipal, l’acord de formulació correspon a l’òrgan competent de l’Ajunta -ment (alcalde, junta de govern local o entitats urbanístiques especials).

Si la iniciativa és privada, el promotor formula la proposta al registre de l’ajuntament. En aquestsentit, l’article 96.2 del TRLUC assenyala que els promotors tenen dret, si els ho autoritza l’Ajun -tament amb la finalitat de facilitar la redacció del planejament, a obtenir les dades informativesnecessàries dels organismes públics i a ésser beneficiaris de les ocupacions temporals que cal-guin per a l’execució del pla.

En el planejament urbanístic derivat, la formació d’un programa de participació ciutadana, aixícom l’elaboració d’un avanç de pla, són de caràcter potestatiu (105 i 106 del RegLUC). Encas que aquest últim s’aprovi i s’exposi al públic, es poden suspendre les llicències urbanístiquesen els àmbits afectats pel nou règim.

L’avanç de pla només és preceptiu si l’instrument de planejament està sotmès a avaluacióambiental.

Fase de tramitació del pla:

En aquesta segona fase, també distingirem dos supòsits aplicables. Si l’Ajuntament ha assumitla competència en l’aprovació definitiva del planejament derivat, en virtut d’allò disposat en unPOUM o un PAUM, o no l’ha assumida.


1. Si no ha assumit les competències d’aprovació definitiva:

L’Ajuntament adopta l’acord d’aprovació inicial en el termini de tres mesos des de la recep-ció de la documentació completa, si no inclou les obres d’urbanització bàsiques, i quatremesos si les necessita.

En aquest sentit, l’òrgan competent el pot suspendre per defectes esmenables, o denegar-la per defectes no esmenables.

L’acord és adoptat per l’alcalde o la junta de govern per delegació. Comporta la suspensióde llicències en tots els àmbits en què es modifiqui el règim urbanístic actual.

Una vegada aprovat inicialment el PPU, és sotmès a informació pública durant el termini d’unmes. Simultàniament, es demanen informes preceptius en funció de les seves competènciessectorials als organismes públics.

En el termini de tres mesos des de la finalització del termini d’exposició pública, si hi ha hagutal·legacions dins el tràmit d’informació pública, aquestes les ha de resoldre el ple de l’Ajun -tament i aprovació provisional de l’expedient. En cas que, a causa de les al·legacions o elsinformes emesos pels organismes públics, s’haguessin de produir modificacions substan-cials de la documentació, el ple de l’Ajuntament ha de sotmetre l’expedient a una segonaexposició pública prèvia a la seva aprovació provisional.

Un cop aprovat el PPU provisionalment pel ple de l’Ajuntament, es remet l’expedient a lacomissió territorial d’urbanisme corresponent de la Generalitat de Catalunya en el termi-ni de deu dies. L’aprovació definitiva s’ha de produir en el termini màxim de tres mesos desde la remissió completa de l’expedient. El silenci administratiu es considera positiu enaquest cas.

La vigència del PPU es produeix una vegada s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya l’acord d’aprovació definitiva, juntament amb les normes urbanístiques.

2. Si ha assumit les competències d’aprovació definitiva:

La tramitació és la mateixa que en el supòsit anterior fins a l’aprovació inicial.

En aquest cas, en el tràmit d’informació pública es demana l’informe preceptiu a la comis-sió territorial d’urbanisme i s’ha d’emetre en el termini màxim de dos mesos. Si hi ha silen-ci, l’informe s’entén favorable.

En el termini de dos mesos des de la finalització del termini d’informació pública, si hi hahagut al·legacions dins el tràmit d’informació pública, cal resoldre-les. Igualment, si s’hande fer modificacions substancials de la documentació, en virtut de l’informe de la comissióte rritorial d’urbanisme o d’altres organismes, s’ha de sotmetre l’expedient a una segonaexposició pública i s’ha de demanar novament l’informe preceptiu a la comissió territoriald’urbanisme.

L’Ajuntament, mitjançant el ple, adopta l’acord d’aprovació definitiva perquè n’ha assumit lescompetències i el publica juntament amb les normes urbanístiques al Butlletí Oficial de laProvíncia.

La diferència entre una tramitació i l’altra és que, en aquest cas, l’Ajuntament adopta elsacords d’aprovació inicial i definitiva sense necessitat d’ulterior acord de la comissió terri-torial d’urbanisme, que se centra en l’emissió d’un informe preceptiu en el tràmit d’infor -mació pública.



Ajuntaments que no han assumit la competència en l’aprovació definitiva


Hem de distingir inicialment qui formula l’instrument de planejament.

Iniciativa municipalAcord de formulació del pla: correspon a l’òrgan competent de l’ajuntament, ja sigui

l’alcalde o la junta de govern local. També poden formular planejament derivat les entitatsurbanístiques especials (mancomunitats, consorcis urbanístics, INCASOL).

Iniciativa privadaPresentació proposta de pla a l’Ajuntament: per part d’un promotor privat davant

el registre de l’Ajuntament.


Aprovació inicial per part de l’alcalde o de la junta de govern local per delegació.Comporta la suspensió de llicències en tots els àmbits en els quals es modifiqui el règim

urbanístic actual.

Informació pública d’un mes amb publicacions al Butlletí Oficial de la Província deBarcelona i en diari de la premsa periòdica. Sol·licitud d’informes als organismes sectorials

afectats.

Resolució d’al·legacions i aprovació provisional pel ple de l’Ajuntament. Termini de tres mesos des de la finalització del termini de la informació pública.

Aprovació definitiva per part de la comissió territorial d’urbanisme en el termini màxim de tres mesos. Silenci administratiu positiu.

Publicitat i vigènciaPublicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Cal tenir en compte que els terminis de tramitació i resolució definitiva de la figura de planeja -

Figura 4. Tramitació d’un pla parcial urbanístic (I).


Ajuntaments que han assumit la competència en l’aprovació definitiva


Hem de distingir inicialment qui formula l’instrument de planejament.

Iniciativa municipalAcord de formulació del pla: correspon a l’òrgan competent de l’Ajuntament, ja sigui

l’alcalde o la junta de govern local. També poden formular el planejament derivat les entitatsurbanístiques especials (mancomunitats, consorcis urbanístics, INCASOL).

Iniciativa privadaPresentació proposta de pla a l’Ajuntament: per part d’un promotor privat davant

el registre de l’Ajuntament.


Aprovació inicial per l’alcalde o la junta de govern local per delegació. Comporta lasuspensió de llicències en tots els àmbits en els quals es modifiqui el règim urbanístic actual.

Informació pública i sol·licitud d’informe a la comissió territorial d’urbanismeTermini d’un mes a comptar des de l’última de les publicacions BOP i en un diari de la premsaperiòdica de l’àmbit corresponent. Sol·licitud d’un informe preceptiu de la comissió territoriald’urbanisme que s’ha d’emetre en el termini màxim de dos mesos. Si hi ha silenci, l’informe

s’entén favorable.

Resolució d’al·legacions i aprovació definitivaTermini de dos mesos des de la finalització del termini de la informació pública.

L’aprovació definitiva correspon al ple de l’Ajuntament.

Tramesa de documentació a la comissió territorial d’urbanismeL’Ajuntament n’ha de lliurar un exemplar a la comissió territorial d’urbanisme en el termini

d’un mes i abans de procedir a la seva publicació.

Publicitat i vigènciaL’Ajuntament publica l’acord d’aprovació definitiva al Butlletí Oficial de la Província,

així com les normes urbanístiques.

Cal tenir en compte que els terminis de tramitació i resolució definitiva de la figura de planeja -ment s’entenen ampliats en un mes si coincideixen parcialment o totalment amb el mes d’agost.

Figura 5. Tramitació d’un pla parcial urbanístic (II).

2.2.2. Els plans parcials de delimitació (PPD)

Es refereixen a àmbits no delimitats prèviament com a sectors pel planejament urbanístic gene-ral. Desenvolupen el sòl urbanitzable no delimitat.

Els objectius i el contingut són els mateixos que els d’un pla parcial urbanístic, tot i que els PPDhan de contenir una justificació específica de l’adequació de la promoció que s’estableixi.

Objectius

Els mateixos que els d’un pla parcial urbanístic.

Continguts

Els mateixos que els d’un pla parcial urbanístic.

Tramitació

Amb referència a la formulació, aquesta pot ésser d’iniciativa privada o pública. En el primer cas,l’article 73.1 del TRLUC permet que les persones interessades presentin avenços d’un pla par-cial de delimitació per consultar la viabilitat futura de la formulació i perquè serveixin d’orientacióa l’hora de fer-ne la redacció.

Segueixen la mateixa tramitació que els plans d’ordenació urbanística municipal (aprovació ini-cial, provisional i definitiva) sense necessitat de concedir audiència als ajuntaments limítrofs.

2.2.3. Els plans de millora urbana (PMU)

Són els instruments de planejament derivat que tenen per objecte el desenvolupament en sòlurbà no consolidat, completar el teixit urbà, o bé escometre operacions de remodelació i trans-formació d’usos, de reurbanització i ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions.

Objectius

• En sòl urbà consolidat, completar la urbanització i regular la composició volumètrica i de lesfaçanes.

• Amb relació a la reforma interior, poden determinar operacions urbanístiques que compor-tin el desenvolupament del model urbanístic de l’àmbit de què es tracti o establir la substi-tució integral o parcial de les infraestructures d’urbanització.

• Pel que fa al subsòl, es refereix bàsicament a l’ús públic, prestar serveis públics i regular-neel possible aprofitament urbanístic.


Continguts

• La memòria i els estudis justificatius i complementaris.

• Els plànols d’informació, d’ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització.

• Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl.


• El pressupost de les obres i els serveis.

• El pla d’etapes.

• La divisió poligonal, si escau.

• Les determinacions de compliment del planejament urbanístic general sobre mobilitat sos-tenible.

• La documentació mediambiental.

• La justificació d’adequació al programa d’actuació urbanística, si escau.

Tramitació

Són aplicables, en aquest cas, els tràmits d’aprovació dels plans parcials urbanístics.

2.2.4. Els plans especials urbanístics (PEU)

Són configurats com a instruments de caràcter obert i polivalent, tal com es desprèn de la diver-sitat i multiplicitat d’objectius i funcions que poden jugar respecte a les previsions del planeja-ment general, així com també amb relació als instruments d’ordenació del territori.

Objectius

• En el desenvolupament dels plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urba-nístic general, ordenar recintes i conjunts artístics, recuperar i millorar el paisatge urbà, pro-tegir addicionalment les vies de comunicació, millorar els àmbits rurals, identificar les masiesi cases rurals, implantar les obres i els usos en sòl no urbanitzable, protegir i millorar elsespais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en general, del medi natural i del paisatge.

• Ordenar el subsòl.

• Implantar càmpings i establiments de turisme rural.

• Concretar la titularitat i l’ús dels equipaments comunitaris, si no ho fa el planejament urba-nístic general.

• Executar directament obres corresponents a la infraestructura del territori; comunicacionsterrestres, marítimes i aèries; infraestructura hidràulica en general; de gestió de residus;d’abastament i subministrament d’aigua; de sanejament; de subministrament d’energiaelèctrica; telecomunicacions; producció d’energies renovables, i resta de sistemes urbanís-tics generals.

• Implantar activitats vinculades a l’explotació de recursos naturals.


Continguts

D’acord amb la seva versatilitat, els plans especials han d’incloure la documentació i les deter-minacions que exigeixi el planejament territorial o urbanístic corresponent, amb el desenvolupa-ment dels estudis, plànols i normes que s’escaiguin d’acord amb l’article 67.4 del TRLUC.

Tramitació

Són aplicables, en aquest cas, els tràmits d’aprovació dels plans parcials urbanístics, amb unaexcepció: els PEU que tinguin per objecte l’execució directa d’obres corresponents a les infra-estructures del territori han de ser formulats per l’Administració que tingui al seu càrrec l’execuciódirecta de les obres.

2.3. Les figures complementàries de planejament: els projectesd’urbanització, el catàleg de béns que cal protegir i lesordenances municipals

A més de regular el planejament general i derivat, el TRLUC regula altres instruments, que no sónestrictament instruments de planejament i que en complementen les prescripcions.

2.3.1. Els projectes d’urbanització

La Llei 2/2002, de 14 de març, va deixar-los pràcticament sense efecte. Tanmateix, amb la Llei10/2004 i el TRLUC reapareixen definitivament atesa la seva funció, que no ha pogut ser subs-tituïda pel planejament derivat.

L’article 70 del TRLUC els defineix com els projectes d’obres que tenen per finalitat posar enpràctica l’execució material de les determinacions dels plans d’ordenació urbanística municipal idels plans urbanístics derivats en els àmbits d’actuació urbanística.

En aquest sentit, n’hi ha de dos tipus: els executius o totals i els bàsics.

Els projectes d’urbanització executius comprenen totes les obres d’urbanització que siguinnecessàries per a l’execució d’un àmbit d’actuació.

Per la seva banda, els projectes d’urbanització bàsics comprenen únicament les obres d’urba -nització bàsiques, com ara les relatives al sanejament, la compactació i l’anivellament de terrenysdestinats a vialitat, i les xarxes de subministrament d’aigua, d’energia elèctrica i de connexió ales xarxes de telecomunicacions. En aquest cas, cal un o diversos projectes complementaris finsa regular la totalitat de les obres d’urbanització que s’hagin d’executar.

L’article 87.7 del TRLUC estableix que en cas que els plans parcials urbanístics no prevegin lesobres d’urbanització bàsiques, el pla no serà executiu fins que no s’acrediti l’aprovació definitivadel projecte d’urbanització.


Objectius

• Executar materialment les obres d’urbanització previstes en el planejament (POUM i plansurbanístics derivats).

Continguts

• La memòria descriptiva de les característiques de les obres.

• Els plànols de situació i plànols de projecte i de detall.

• El plec de prescripcions tècniques.

• L’avantprojecte de les obres d’urbanització previstes i, com a mínim, de les obres d’urbanit -zació bàsiques.

• Els amidaments, els quadres de preus, el pressupost i el pla d’etapes.

• Els projectes d’urbanització bàsics han de contenir un pressupost orientatiu de les altresdespeses d’urbanització.

• Es completa amb el contingut de l’article 96 del RegLUC.

Tramitació

Està regulada als articles 87.6 i 113.2 del TRLUC.


Projecte d’urbanització bàsic o executiu

Presentació del projecte al registre de l’Ajuntament si la iniciativa és privada.

Aprovació inicial per part de l’alcalde o la junta de govern local. Termini: dos mesos.

Informació pública d’un mes al tauler d’edictes, BOP i premsa periòdica, i audiència als interessats.

Simultàniament, informe dels organismes públics i empreses subministradores de serveis.

Aprovació definitiva per part de l’alcalde o la junta de govern. Dos mesos des del finiment de lainformació pública i notificació als interessats. Publicació al tauler d’edictes, BOP i premsa periòdica.

Projecte d’urbanització complementari

Presentació del projecte al registre de l’Ajuntament si la iniciativa és privada.

Aprovació del projecte per part de l’alcalde o la junta de govern. Termini: un mes.

Figura 6. Tramitació d’un projecte d’urbanització.

2.3.2. El catàleg de béns que cal protegir

És un element que integra la documentació d’un pla urbanístic destinat a la protecció urbanísti-ca de determinades construccions.

Objectius

• Protegir els monuments, edificis, jardins, paisatges i béns culturals per aconseguir l’efec -tivitat de les mesures urbanístiques de protecció.

Continguts

El catàleg inclou un inventari fotogràfic, una fitxa de característiques de cada un dels monu-ments, edificis, jardins, paisatges i béns culturals que calgui protegir, amb la seva descripció físi-ca, dades cadastrals i registrals, així com el seu aprofitament urbanístic.

Tramitació

S’aproven conjuntament amb l’instrument urbanístic al qual pertany.

Tanmateix, es preveu la possibilitat de tramitació independent mitjançant un pla especial.

2.3.3. Les ordenances municipals

Amb caràcter complementari a les normes urbanístiques dels plans d’ordenació urbanísticamunicipal es preveu la possibilitat que els ajuntaments aprovin normes de caràcter general comara les ordenances municipals.

Objectius

• Regular aspectes de caràcter complementari a l’edificació o construcció que no han pogutser desenvolupats en les normes urbanístiques dels plans d’ordenació urbanística munici-pal. No els poden contradir ni alterar.

Continguts

Es tracta d’una norma jurídica amb rang de caràcter reglamentari i que exigeix, igual que la restade normes jurídiques, una part expositiva o exposició de motius, i una part dispositiva en què esrelacionen els articles i la resta de disposicions.


Tramitació

El procediment de tramitació i aprovació de les ordenances s’ajusta a la normativa de règim local:aprovació inicial pel ple de l’Ajuntament, exposició pública durant el termini de trenta dies per ala formulació d’al·legacions, i aprovació definitiva, si escau, pel mateix ple de l’Ajuntament.

2.3.4. Els estudis de detall

Igual que els projectes d’urbanització, els estudis de detall són instruments d’execució mate-rial del pla que van deixar d’existir amb l’entrada en vigor de la Llei 2/2002 però que, a diferèn-cia dels anteriors, no han estat recuperats. La seva funció era l’alineació de rasants i l’ordenacióde volums, funcions que amb la nova legislació urbanística han estat encomanades al mateix pla-nejament, a la llicència urbanística o al mateix projecte de reparcel·lació.

Tanmateix, són molts els planejaments vigents a Catalunya que no han estat adaptats a lesnoves previsions del POUM. És per això que, d’acord amb la disposició transitòria novena delTRLUC, els estudis de detall exigits expressament pel planejament vigent i, també, els que resul-tin necessaris, es poden tramitar d’acord amb la normativa anterior (Text refós de 1990) fins queel planejament no incorpori les noves determinacions sobre ordenació volumètrica. La tramitacióque han de seguir és l’aprovació inicial per l’alcaldia o la junta de govern per delegació, exposi-ció pública de vint dies i aprovació definitiva.

2.4. La publicitat del planejament urbanístic

La necessitat de publicació dels instruments de planejament urbanístic, atès el seu caràcter nor-matiu, es troba recollida a l’article 9.3 de la CE, que recull el principi de jerarquia i publicitat de lesnormes, amb relació a l’article 149.1.8 que disposa la competència exclusiva de l’Estat d’aquestarelació a les regles relatives a l’aplicació i l’eficàcia de les normes jurídiques.

Amb anterioritat a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL),quedava clar que era suficient la publicació de l’acord d’aprovació definitiva dels instruments deplanejament urbanístic.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 7/1985, va començar a sorgir el dubte si era necessari, per al’entrada en vigor dels instruments de planejament, publicar únicament els acords d’aprovaciódefinitiva o també les normes urbanístiques. Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justíciade Catalunya considerava que només era necessari publicar l’acord d’aprovació definitiva.

Tanmateix, el Tribunal Suprem, en la sentència de 6 de maig de 2002 (RJ 2002/9952), posa demanifest la necessitat de publicació de les normes urbanístiques, i proclama que la publicació esconstitueix com una condicio iuris de l’eficàcia de la norma sotmesa a aquest requisit. Tal comcita la sentència:

«La publicació formal i necessària determina l’entrada en vigor de la norma publicada, i així s’exigeixen la jurisprudència per a les ordenances i disposicions de tots els plans d’urbanisme que parti-cipen de la naturalesa de norma jurídica, conforme a l’article 70.2 de la Llei 7/1985.»


Aquest canvi de criteri queda reflectit en el TRLUC, concretament en l’article 100, quan obligal’òrgan competent per a l’aprovació definitiva a ordenar, d’ofici o a instància de la part interessa-da, la publicació no només de l’acord d’aprovació definitiva, sinó també de la totalitat de les nor-mes urbanístiques del pla.

Paral·lelament, el TRLUC, en la disposició transitòria vuitena, aporta una solució parcial a totsaquells ajuntaments que disposen aparentment de planejament general o derivat vigent sobre labase de la publicació de llurs acords, però que, per raó de la jurisprudència del Tribunal Supremi del mateix text legal (art. 100), si no disposen de normes urbanístiques publicades en el DOGC,o en el BOP amb anterioritat, estarien en una situació d’il·legalitat. El principi general ques’imposa en la disposició transitòria vuitena del TRLUC és l’obligatorietat de publicar les normesurbanístiques dels instruments de planejament aprovats entre la Llei 7/1985, de 2 d’abril, i laLlei 2/2002, però seguint un criteri específic:

• Modificació del planejament general.

S’ha d’incorporar un text refós de totes les normes urbanístiques, que ha de ser verificat perla comissió territorial d’urbanisme corresponent i publicat en el DOGC.

• La tramitació del planejament derivat o d’instruments de gestió urbanística.

Abans d’acordar-ne l’aprovació inicial, cal incorporar un text refós de totes les normes urbanís-tiques que desenvolupin que ha de ser verificat per la comissió territorial d’urbanisme correspo-nent i publicat en el DOGC.

La publicació en el DOGC, a petició dels ajuntaments, és a càrrec de la Generalitat de Cata lunya.

Finalment, cal esmentar que el fet que es publiquin les normes urbanístiques amb posterioritat,i d’acord amb el paràgraf sisè de la disposició transitòria vuitena del TRLUC, comporta la con-validació de la tramitació i aprovació dels instruments de planejament. Tanmateix, la doctrina esmostra molt cautelosa davant aquesta afirmació legal, ja que contradiu plenament tota la nom-brosa jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquesta matèria.

2.5. La revisió i modificació de les figures de planejament urbanístic

El planejament urbanístic, atès que és una disposició administrativa de caràcter general i de rangreglamentari, té vigència indefinida.

Tanmateix, una de les característiques més destacades de la potestat del planejament és l’anome -nat ius variandi o capacitat de modificació dels plans per part de les administracions competents.Aquest ius variandi presenta, a la vegada, dues modalitats clarament diferenciades, les de revi-sió i les de modificació del pla.

La revisió es reserva a aquells supòsits en què es fa una reconsideració global del conjunt delplanejament, entre d’altres:

• Per l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica o respecte al modeld’ordenació o de classificació de sòl preestablerts.

• Pel compliment del termini fixat en el pla, generalment de deu a quinze anys.

• Per una disfunció entre les disposicions del pla d’ordenació urbanística municipal i les ne -cessitats reals de sòl per crear habitatges o per establir activitats econòmiques.


La revisió comporta l’elaboració d’un nou POUM, per la qual cosa s’ha de seguir la mateixa tra-mitació que per a la seva formació establerta en els apartats anteriors.

Per la seva part, la modificació del planejament es pot acordar en qualsevol moment i per aqualsevol dels elements dels plans, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemesgenerals, sempre que no en comportin la revisió.

Així mateix, l’article 117.2 del RegLUC prescriu que qualsevol canvi en les determinacions delsplans urbanístics derivats amb independència del seu contingut i abast n’ha de comportar lamodificació. Les determinacions i la documentació de les modificacions de planejament han deser adequades en funció de la seva finalitat específica i se n’ha de justificar la conveniència ioportunitat.

La tramitació de les modificacions del POUM segueix el mateix procediment que la seva forma-ció (article 117.3 del RegLUC), a excepció de les actuacions preparatòries d’aprovació del pro-grama de participació ciutadana i l’avanç de pla (si no és preceptiu per la normativa ambiental).

2.6. La documentació ambiental

L’entrada en vigor de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de deter-minats plans i programes en el medi ambient ha introduït un seguit de prescripcions referides alcompliment del principi de desenvolupament urbanístic sostenible, que han matisat la tramitacióde les figures de planejament urbanístic de caràcter general, i ha derivat amb referència a ladocumentació mediambiental dels plans, que seguidament enumerarem.

Fent una mica d’història, amb la Llei 2/2002 el legislador català ja va establir la necessitat que elplanejament urbanístic tingués en compte el respecte al medi ambient, motiu pel qual va establirla necessitat que les figures de planejament urbanístic incorporessin informes ambientals per tald’aconseguir l’esmentat objectiu.

Tot i aquest esforç, el cert és que a escala comunitària la preocupació pel tema ambiental ambrelació a l’ordenació del territori va conduir a l’aprovació de la Directiva 2001/42/CE, del Par la -ment Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i progra messo bre el medi ambient. Aquesta norma estableix la necessitat que els aspectes ambientals es tin -guin en compte (per respectar el medi) abans que es tramitin i s’aprovin els plans, és a dir, s’intro -dueix un mecanisme de control previ i no posterior o simultani a la formulació/aprovació del pla,ja que en ocasions s’ha demostrat insuficient.

A l’Estat espanyol, la Directiva 2001/42/CE s’ha transposat recentment mitjançantl’esmentada Llei 9/2006. Però, tal com ja s’ha assenyalat en aquest manual, l’Estat no té com-petències en matèria d’urbanisme, motiu pel qual, tot i que parla de «plans», no parla maid’instruments de planejament.

Tot i això, i a l’espera que s’aprovi una llei del Parlament de Catalunya específica sobre avalua-ció ambiental dels plans i dels programes, regeix l’article 1154 del RegLUC. A l’espera de la lleicatalana pròpia indicada, els instruments de planejament que estan sotmesos al que disposa elprecepte reglamentari són els que estableix la disposició addicional sisena del TRLUC i la dispo-sició transitòria dotzena del RegLUC.


En aquest sentit, si s’analitza els continguts de les diverses figures de planejament, es veurà quetotes, com a mínim, han d’incorporar la documentació mediambiental. Aquesta documentaciópot ser de dos tipus en funció del grau de preservació del medi ambient:

Avaluació ambiental

• S’exigeix al POUM i a les seves revisions.

• Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la classificació del sòl oqualificació en sòl no urbanitzable, si aquestes comporten un canvi en els usos d’aquest sòl.

• Els plans parcials de delimitació.

• La resta de planejaments urbanístics derivats (PPU, PE i PMU): implantació en sòl no urba-nitzable de construccions destinades a les activitats de càmping, implantació en sòl nourbanitzable d’equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans,d’instal·lacions i obres necessàries per a la prestació de serveis tècnics, d’estacions de sub-ministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de xarxa viària.

• Els instruments de planejament o les seves modificacions que estableixin el marc per auto-ritzar projectes sotmesos a avaluació ambiental.

• Els plans directors urbanístics que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambienti els plans parcials que desenvolupin planejament urbanístic general que no hagin estatobjecte d’avaluació ambiental quan s’adopti la decisió expressa, cas per cas.

Informe ambiental

Per a la resta de figures de planejament que no es vegin afectades per les prescripcions d’ava -luació ambiental.

La tramitació de les figures de planejament variarà sensiblement si ens trobem davant un supò-sit o un altre. Si els instruments de planejament es troben sotmesos a informe ambiental, han deseguir la tramitació ordinària ja vista anteriorment. En canvi, els plans o la modificació de plansque siguin objecte del tràmit d’avaluació ambiental han de seguir les prescripcions afegides del’article 115 del RegLUC. Aquestes són:

• Amb caràcter previ a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a l’aprovació inicial, elspromotors han de sol·licitar a l’òrgan ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge)l’emissió del document de referència que determini l’abast de l’informe de sostenibili-tat ambiental, que ha de formar part de l’instrument de planejament, els criteris, els objec-tius i els principis ambientals aplicables, i identificar les administracions públiques afectadesi el públic interessat.

• Obligació d’aprovar un avanç de pla per a cada instrument de planejament. S’ha de formu-lar un avanç de pla, que pot ser sotmès o no a informació pública en la fase d’elaboració iformulació i que s’ha de presentar a l’òrgan ambiental corresponent, juntament amb lasol·licitud del document de referència, per a la seva valoració. Si al cap d’un mes des de laseva presentació no hi ha hagut resolució expressa, es podran continuar les actuacions.

• Una vegada emès el document de referència pel Departament de Medi Ambient i Habitatge


o transcorregut el termini d’un mes, es configura l’informe de sostenibilitat ambiental pelpromotor, que ha de formar part de la tramitació del pla.

• Ampliació de la informació pública d’un mes a quaranta-cinc dies després de l’aprovació ini-cial de l’instrument de planejament juntament amb l’informe de sostenibilitat ambiental.

• Confecció de la memòria ambiental pel promotor, que ha de recollir el resultat de les con-sultes realitzades en el tràmit d’informació pública dels organismes competents i la valora-ció de la integració dels aspectes ambientals en la proposta d’ordenació. Aquesta memò-ria ambiental s’ha de trametre preceptivament al Departament de Medi Ambient per a laseva aprovació en el termini d’un mes.

• Aprovació provisional o definitiva (en funció de si s’han assumit o no les competències), siescau, de l’instrument de planejament juntament amb la memòria ambiental verificada pelDepartament de Medi Ambient.

• L’aprovació definitiva per part de l’òrgan competent (comissió territorial d’urbanisme o plede l’Ajuntament) comportarà, en tots els casos, la presa en consideració de l’informe desostenibilitat ambiental i la memòria ambiental.

2.7. El règim de fora d’ordenació i el volum disconforme de lesconstruccions

La revisió i la modificació dels instruments de planejament deixen al territori una sèrie de cons-truccions, instal·lacions i usos de caràcter preexistent que per les seves característiques quedenen situació de fora d’ordenació per estar subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta,enderrocament o cessament.

En aquest sentit, s’aplica un règim urbanístic de caràcter restrictiu que respon a la necessitat de noconsolidar en el territori edificacions, instal·lacions i usos contraris als nous planejaments urbanístics.

L’article 102.6 del TRLUC determina que les figures de planejament urbanístic han de contenirles disposicions pertinents per resoldre totes les qüestions que les noves determinacions urba-nístiques plantegin amb relació a les preexistents.

En les construccions i instal·lacions que estan fora d’ordenació no es podran executar obres deconsolidació ni d’augment de volum, però sí les reparacions que exigeixin la salubritat pública,la seguretat de les persones o la bona conservació de les construccions i instal·lacions. En capcas, les obres que s’hi autoritzin no comporten augment del valor d’expropiació.

En un altre ordre de coses, amb relació a les construccions i instal·lacions que tinguin un volumd’edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d’un nou planejament urbanístic, peròque no quedin fora d’ordenació, cal autoritzar les obres de consolidació i rehabilitació i els can-vis d’ús, sempre d’acord amb les condicions bàsiques del nou planejament.

Les construccions i les instal·lacions a les quals no es puguin aplicar les mesures de restauracióo de protecció de la legalitat —per exemple, per haver transcorregut el termini de prescripció desis anys— resten en situació de fora d’ordenació o de disconformitat en funció de les sevescaracterístiques.

En tots els casos, queden fora d’ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no ur -ba nitzable.


Resum del tema

La potestat d’ordenació del territori és definida pel planejament urbanístic mitjançant els diferentsinstruments de planejament, ja sigui de caràcter general —el pla d’ordenació urbanística munici-pal (POUM)— com de caràcter derivat —els plans parcials urbanístics (PPU), els plans parcials dedelimitació (PPD), els plans especials urbanístics (PEU) i els plans de millora urbana (PMU).

La relació entre el planejament general i derivat és de jerarquia, de manera que un pla parcial nopot contenir aspectes contraris a un pla d’ordenació urbanística municipal.

La tramitació d’aquests expedients continua essent bifàsica, competència compartida entreajuntaments i Generalitat de Catalunya. Tanmateix, el TRLUC inclou la possibilitat que els ajun-taments puguin aprovar definitivament un planejament derivat si assumeixen les competènciesurbanístiques mitjançant un PAUM o un POUM, de manera que en aquest cas la intervenció dela Generalitat de Catalunya és prèvia mitjançant l’emissió d’un informe preceptiu.

Per altra banda, la previsió dels instruments de planejament es complementa en la part cons-tructiva en els projectes d’urbanització, els catàlegs de béns que cal protegir i les ordenancesmunicipals, bàsicament d’edificació, sens perjudici dels estudis transitoris de detall vigents.

També s’ha incidit en la necessitat de publicar, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,les normes urbanístiques dels instruments de planejament aprovats a partir de l’entrada en vigorde la Llei 7/1985, de 2 d’abril i la Llei 2/2002, de 14 de març. La manca de publicació pot com-portar problemes d’il·legalitat en els actes administratius d’aplicació.

Finalment, s’ha constatat que, malgrat que els instruments de planejament urbanístic tenen unavigència indefinida, no són elements estàtics en el temps i, per tant, són objecte de modificaciói revisió en funció de les noves necessitats del municipi. Aquesta situació comporta, a la vega-da, que el planificador ha de donar solució a les construccions i instal·lacions preexistents, queen virtut de la modificació o revisió del planejament urbanístic hagin quedat fora d’ordenació oen situació de volum disconforme.


Referències a l’annex

Annex 1: Per tal de completar aquest tema, en aquest annex s’exposa la tramitació d’unpla d’ordenació urbanística municipal a partir d’un supòsit de fet.

La gestió urbanística | 53

3. La gestió urbanística

Idees clau

• La gestió urbanística és el conjunt de l’activitat urbanística que comprèn la transformaciódel sòl.

• Per tal de transformar el sòl, es preveuen dos sistemes: el de reparcel·lació amb la partici-pació de la iniciativa privada i el d’expropiació amb participació exclusiva de l’Administració.

• Les formes organitzatives que han de vetllar per la transformació del sòl s’anomenen enti-tats urbanístiques col·laboradores de l’Administració. Gaudeixen de personalitat jurídicapròpia i naturalesa administrativa. Són les juntes de compensació, les associacions admi-nistratives de cooperació i les juntes de conservació.

Els articles 110 i 111 del TRLUC defineixen la gestió com l’activitat urbanística d’execució quecomprèn el conjunt de procediments establerts per la llei per a la transformació de l’ús del sòl i,especialment, per a la urbanització d’aquest d’acord amb el planejament urbanístic i respectantel règim urbanístic aplicable en cada classe de sòl.

3.1. Requisits per a l’execució de la gestió urbanística

La gestió urbanística exigeix:

• L’existència prèvia de l’instrument de planejament concret segons cada tipus de sòl (ensòl urbà, POUM o PMU; en sòl urbanitzable, PPU o PPD, i en sòl no urbanitzable, PEU).

• La delimitació de la unitat operativa, si s’actua mitjançant un polígon d’actuació urbanísticao sense, en funció del repartiment entre els propietaris dels beneficis i càrregues del plane-jament.

La delimitació del polígon d’actuació urbanística es pot efectuar per mitjà de les figuresde planejament urbanístic general (POUM) o derivat (PMU o PPU) o bé de nova configura-ció, seguint els tràmits de l’article 113 del TRLUC, excepte en el cas de sòl urbà no conso-lidat, ja que en aquest cas s’exigeix que la delimitació del polígon d’actuació urbanísticaestigui inclosa en el POUM o en un PAUM.

• La determinació del sistema d’actuació en cada àmbit en funció que la iniciativa sigui públi-ca (mitjançant la mateixa Administració, una entitat urbanística especial o un concessiona-ri) o privada.

• L’aprovació de l’instrument de gestió urbanística necessari: projecte de reparcel·lació od’expropiació.

3.2. Administracions actuants

L’article 110.5 del TRLUC determina que són la Generalitat de Catalunya, els ens locals i les enti-tats urbanístiques especials, en l’exercici de les seves competències, les administracions parti-cipants en el procés d’execució dels plans urbanístics.

Els ajuntaments són competents en la tramitació i aprovació dels instruments de gestió urbanís-tica. Les entitats urbanístiques especials n’han de fer la tramitació, si han assumit les competèn-cies de gestió que els ha encomanat l’Ajuntament en un àmbit concret.

L’Administració urbanística de la Generalitat pot subrogar els ajuntaments en cas d’incompliment.

3.3. Els instruments de gestió urbanística

L’article 113 del TRLUC enumera els instruments de gestió urbanística i n’unifica la tramitació:

• La divisió poligonal, quan els plans urbanístics i la modificació no continguin aquesta divi-sió, i també la modificació de la divisió poligonal continguda en el planejament urbanístic.

• Els estatuts i les bases d’actuació en la modalitat de compensació bàsica o de juntes deconservació del sistema de reparcel·lació.

• Els projectes de reparcel·lació.

• La determinació del sistema d’actuació i de la modalitat quan no sigui establerta pelsplans urbanístics.

3.4. Tramitació dels instruments de gestió urbanística

La tramitació és la mateixa que la que se segueix en l’aprovació dels projectes d’urbanitzacióbàsica o executius. Es tracta d’un procediment monofàsic que consisteix en: l’aprovació inicial,la informació pública per un mes i l’aprovació definitiva. La tramitació íntegra correspon a l’Ajun -tament o a una entitat urbanística especial.


Tramitació de l’instrument de gestió urbanística per l’Ajuntament

Presentació de l’instrument de gestió al registre de l’Ajuntament si la iniciativa és privada.

Aprovació inicial de l’alcalde o la junta de govern local en el termini de dos mesos.

Informació pública d’un mes al tauler d’edictes, el BOP i la premsa periòdica i audiència als interessats.

Aprovació definitiva de l’alcalde o la junta de govern als dos mesos des del finiment de la informació pública i notificació als interessats. Publicació al tauler d’edictes,

el BOP i la premsa periòdica.

Silenci administratiu positiu excepte per al projecte de reparcel·lació

Figura 7. Tramitació d’un instrument de gestió urbanística.

3.5. Els sistemes d’actuació urbanística

Els sistemes d’actuació urbanística es defineixen com a procediments instrumentals, instituïts iregulats legalment, per a l’execució de les unitats d’execució, polígons o unitats d’actuació (AbelFarré, 2001, pp.139-161).

En l’anterior text legal, la refosa de 1990, es distingien tres sistemes: la compensació, la repar -cel·lació i expropiació. El TRLUC opta per reduir-los a dos: la reparcel·lació i l’expropiació.

A la vegada, la reparcel·lació comprèn quatre modalitats: la compensació bàsica, la compensa-ció per concertació, la cooperació i els sectors d’urbanització prioritària. De les quatre modali-tats, les dues primeres són d’iniciativa privada i les altres, d’iniciativa pública.

L’elecció del sistema d’actuació i la modalitat que cal aplicar és una potestat discrecional de l’Ad -mi nistració actuant. Pot ser fixada pel mateix planejament urbanístic (POUM, PMU o PP) o, si noés determinat per aquest, es pot fixar seguint el procediment establert a l’apartat anterior d’acordamb l’article 113.2 del TRLUC.

Aquesta decisió discrecional, que correspon a l’Administració, s’ha de motivar en funció de lesnecessitats, els mitjans econòmics i financers amb què compti, la col·laboració de la iniciativaprivada i les altres circumstàncies que hi concorrin (art. 115.3 TRLUC).

3.5.1. La reparcel·lació

El sistema d’actuació urbanística per reparcel·lació pot tenir per objecte repartir equitativamentels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística o regularitzar la configuració deles finques i situar-ne l’aprofitament en zones aptes per a l’edificació, d’acord amb el plad’ordenació urbanística.

En el nostre sistema jurídic, tal com ha anat reconeixent la jurisprudència, la reparcel·lació es tra-dueix com la forma de regularitzar o compensar les desigualtats generades per la ubicació delsaprofitaments urbanístics.

Aquesta execució del planejament urbanístic es pot materialitzar mitjançant quatre modalitatsdiferents: la compensació bàsica, la compensació per concertació, la cooperació i els sectorsd’ur ba nització prioritària.


Sistemes d’actuació urbanística:

Reparcel·lació

Modalitats– Compensació bàsica– Compensació per concertació– Cooperació – Sectors d’urbanització prioritària

Expropiació

Formes organitzatives– Juntes de compensació– Juntes de concertació– Associacions de cooperació

La compensació bàsica

La modalitat de compensació bàsica és promoguda per la iniciativa privada. Els propietaris inclo-sos en un polígon o una unitat d’actuació aporten els terrenys de cessió obligatòria i executen acàrrec seu la urbanització en la forma i en les condicions que determina el planejament i es cons-titueixen mitjançant escriptura pública en junta de compensació.

La iniciativa correspon als propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50%de la superfície total del polígon d’actuació urbanística.

La compensació per concertació

Novetat introduïda per la Llei 2/2002, de 14 de març, i millorada per la Llei 10/2004.

És promoguda per la iniciativa privada, pels propietaris de finques la superfície de les quals repre-senti més del 25% de la superfície total del polígon d’actuació urbanística. Aquests propietarisformalitzen un concert amb l’Administració actuant per tal d’executar el planejament urbanístic,mitjançant la formulació d’un escrit que incorpora un projecte de bases que ha d’ésser sotmèsa informació pública per un termini d’un mes i amb audiència als propietaris.

Transcorregut el termini d’un mes, l’Administració actuant en pot denegar la iniciativa i les bases,aprovar-la o suspendre-la per a la seva modificació. Una vegada aprovades les bases, els pro-pietaris promotors de la iniciativa han d’executar la gestió urbanística integrada del sector.Aquests promotors han de formalitzar el projecte de reparcel·lació i, amb caràcter facultatiu, elprojecte d’urbanització, i, en el seu cas, la figura de planejament derivat necessària en funció dela classe de sòl.

En aquesta modalitat, i a diferència de la compensació bàsica, l’article 132.4 del TRLUC nodetermina de quina forma organitzativa han d’operar els propietaris per dur a terme l’execucióde les obres, i deixa a les mans del reglament de desplegament de la llei la seva configuració, enquè l’article 187.2 del RegLUC determina les juntes de concertació.

La cooperació

Es tracta d’una modalitat present en l’anterior regulació de 1990. A diferència de les dues ante-riors, la iniciativa és pública i és l’Administració actuant l’encarregada d’executar les obresd’urbanització amb càrrec als propietaris de les finques del polígon d’actuació, que aporten gra-tuïtament el sòl de cessió obligatòria.

En aquest cas, les persones propietàries poden, a iniciativa pròpia o per acord de l’Ajuntament,constituir associacions administratives de cooperació, amb la finalitat de col·laborar enl’execució de les obres d’urbanització i de redactar el projecte de reparcel·lació.

La doctrina ha anat categoritzant la modalitat de cooperació com si fos de naturalesa pública-privada, en la qual l’Administració urbanística actuant n’assumeix el paper protagonista pel quefa a la responsabilitat de l’execució integral.


La iniciativa en la formulació de la modalitat pertoca a diferents agents:

• Els propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfíciede l’àmbit d’actuació.

• L’associació administrativa de cooperació en els tres mesos següents a la delimitació delpolígon d’actuació urbanística.

• L’Administració actuant, d’ofici o a instància o proposta d’algunes persones propietàriesafectades.

• La persona concessionària de la gestió urbanística integrada. En aquest supòsit, la perso-na concessionària de l’execució ha de formular el projecte de reparcel·lació i l’execució deles obres d’urbanització. Comporta l’expropiació dels propietaris que no expressin i garan-teixin el seu compromís de participar en l’execució i dels que incompleixin posteriorment laseva obligació de pagar les quotes d’urbanització. Es pot preveure el pagament de les des-peses d’urbanització en solars.

Sectors d’urbanització prioritària

Són una altra iniciativa de l’Administració per desenvolupar àmbits de sòl urbà no consolidat i desòl urbanitzable delimitat per a qualsevol ús, que són objecte de declaració expressa de lacomissió territorial d’urbanisme i introduïdes per la legislació urbanística catalana mitjançant laLlei 3/1984, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic.

L’actuació urbanitzadora immediata en aquests sectors es justifica per la concurrència de cir-cumstàncies especials de caràcter urbanístic o demogràfic, de necessitat de desenvolupamentde sistemes urbans o de necessitat d’obtenció immediata de sòl urbanitzat, o bé, d’acord ambel planejament territorial.

El sistema d’actuació urbanística aplicable en aquesta modalitat és el que s’ha descrit en l’apar -tat anterior, de cooperació.

L’Administració actuant ha de formular d’ofici el projecte de reparcel·lació, que s’ha d’aprovardefinitivament durant l’any següent a l’aprovació definitiva del planejament derivat, o bé, si el pla-nejament havia estat aprovat abans, dins l’any següent a la publicació de l’acord de declaraciódel sector.

3.5.2. L’expropiació

L’altre sistema d’actuació urbanística regulat pel TRLUC és l’expropiació, que comporta una ges-tió pública pura de l’àmbit d’actuació i, per tant, és iniciativa exclusivament de l’Administració(Lliset, 2005, p. 351).

Aquest sistema s’utilitza en la majoria dels casos quan ens trobem davant de sectors bàsica-ment de sòl urbà, afectats per zones verdes o espais lliures, que requereixen una actuació exclu-sivament municipal per a la seva adquisició, o bé, sectors de millora urbana o cascs antics querequereixen una reconversió integral.


L’article 146 del TRLUC determina que l’expropiació comprèn tots els béns i drets que siguininclosos en un polígon d’actuació urbanística.

Juntament amb la delimitació de l’àmbit, s’ha d’acompanyar una relació de propietaris i una des-cripció dels béns i els drets afectats d’acord amb la legislació d’expropiació forçosa.

Atès que l’expropiació suposa una càrrega econòmica per a l’Administració pública, la seva elec-ció s’ha de motivar basant-se en els motius següents:

• Raons d’urgència o necessitat, atenent criteris tècnics.

• Quan les càrregues superen les necessitats pròpies del polígon d’actuació.

• Quan es tracta de l’execució directa d’un sistema general, o l’actuació aïllada en sòl urbàconsolidat (Trayter i altres, 2005, p. 304).

En aquest sistema d’actuació, l’Ajuntament ha de formular el projecte d’expropiació correspo-nent i pot utilitzar diferents mitjans per acomplir l’execució del planejament:

• La gestió indiferenciada.

• La gestió per mitjà d’una entitat de dret públic o una societat privada de capital íntegramentde l’Ajuntament.

• L’encàrrec de gestió.

• L’atribució a concessionaris, mitjançant un concurs de bases en què es fixin els drets i lesobligacions.

3.6. Els projectes de reparcel·lació

Tal com s’ha comentat anteriorment, per tal de repartir equitativament els beneficis i les càrre-gues de l’ordenació urbanística o regularitzar la configuració de les finques i situar-ne l’aprofi -tament, és necessari executar el planejament mitjançant la modalitat de reparcel·lació. Aquestamodalitat, que és fixada pel planejament que desenvolupi (ja sigui general o derivat), s’ha de ma -terialitzar mitjançant un instrument de gestió urbanística: el projecte de reparcel·lació.

Objectius

• Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística.

• Regularitzar la configuració de les finques.

• Situar l’aprofitament urbanístic en zones aptes per a l’edificació.

Continguts

L’article 144 del RegLUC fixa el contingut de la memòria en:

• El planejament que és objecte d’execució (pla parcial urbanístic, pla especial urbanístic).

• La identificació i superfície de la unitat reparcel·lable (àmbit d’actuació o polígon d’actuació).


• Els criteris aplicats amb relació a la valoració de les finques i la distribució de beneficis icàrregues.

• La justificació del compte de liquidació provisional, que ha d’incloure el pressupost provi -sional de despeses d’urbanització, les despeses generades per la redacció del projecte,la seva formalització i la inscripció al registre de la propietat.

• La identificació dels elements que no s’han d’indemnitzar perquè es poden conservar pro-visionalment.

• La quantificació, si és necessari, de l’equivalent econòmic del deure de cessió de sòl ambaprofitament urbanístic.

• Els drets de reallotjament i les previsions per fer-ho efectiu, tant temporalment com de formadefinitiva.

A part de la memòria, s’ha d’incloure la descripció física i registral de les finques aportades pelspropietaris del sector i la descripció de les finques resultants o adjudicades a particulars, al’administració actuant receptora de l’aprofitament urbanístic en funció de l’àmbit, i a sistemes oterrenys de cessió obligatòria i gratuïta.

El projecte es completa amb el quadre de liquidació provisional, en què s’ha d’especificarla responsabilitat que correspongui a cada finca resultant per raó de les despeses d’urbanitza -ció, les despeses generades per la redacció del projecte i les indemnitzacions i els plànolsd’emplaçament i situació, el plànol d’ordenació, les finques aportades, les finques adjudicades,i la sobreposició de finques aportades i adjudicades. Aquests plànols s’han de redactar sobrecartografia topogràfica digital de l’àmbit i a una escala entre 1:500 i 1:1 000.

Tramitació

Pel fet de tractar-se d’un instrument de gestió urbanística, la seva tramitació ha de seguir el pro-cediment establert a l’article 113 del TRLUC, és a dir, l’aprovació inicial de l’Administracióactuant, l’exposició pública durant el termini d’un mes amb notificació expressa a tots els pro-pietaris de l’àmbit d’actuació, la resolució d’al·legacions i l’aprovació definitiva. Transcorregutsdos mesos des de la presentació del projecte de reparcel·lació a l’Administració actuant senseque no s’hagi fet cap tràmit, es reconeix el silenci administratiu negatiu.


Efectes

L’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació, quan ha adquirit fermesa en via adminis-trativa, comporta, entre d’altres, la cessió de dret al municipi en ple domini i lliure de càrre-gues, dels terrenys de cessió obligatòria, així com l’afectació real de les parcel·les adjudi -cades al compliment de les càrregues i al pagament de les despeses inherents al sistema dereparcel·lació.

3.7. Altres projectes de reparcel·lació abreujats

A part dels projectes de reparcel·lació, el RegLUC regula altres instruments de gestió urbanísti-ca de caràcter abreujat:


Tramitació del projecte de reparcel·lació per l’Ajuntament

Aprovació definitiva de la delimitació del polígon d’actuació. Inici de l’expedient de reparcel·lació i suspensió preceptiva de llicències.

Presentació del projecte de reparcel·lació al registre de l’Ajuntament si la iniciativa és privada.

Suspensió preceptiva de llicències.



Aprovació definitiva de l’alcalde o la junta de govern en el termini de dos mesos des del finiment de la informació pública i la notificació als interessats.

Publicació al tauler d’edictes, el BOP i la premsa periòdica.

Obtenció del certificat municipal del projecte de reparcel·lació i inscripció al Registre de la Propietat.

Silenci administratiu negatiu

Figura 8. Tramitació d’un projecte de reparcel·lació.

La reparcel·lació voluntària: la unanimitat dels propietaris de l’àmbit d’actuació.

L’article 164 del reglament determina que totes les persones propietàries de finques incloses enun àmbit d’actuació urbanística poden formular, de comú acord i mitjançant l’atorgamentd’escriptura pública, una proposta de reparcel·lació voluntària sense necessitat d’aprovació ini-cial. L’Administració actuant ha de sotmetre la proposta a informació pública per un termini d’unmes i simultàniament ha de donar audiència a la resta de persones interessades amb citació per-sonal, posteriorment s’ha de procedir a l’aprovació definitiva.

La reparcel·lació econòmica: quan no és possible redistribuir els terrenys i les edificacions estroben consolidades.

És l’equivalent, en àmbits subjectes a reparcel·lació, a la imposició i ordenació de contribucionsespecials en projectes d’obra ordinària.

Les parcel·les afectades queden gravades al pagament de les despeses d’urbanització, senseque hi hagi diferència entre finques inicials i resultants, llevat que la impossibilitat de redistribuciósigui parcial, i dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta. En aquest cas, s’ha de redistribuir laresta de terrenys.

El projecte de reparcel·lació econòmica ha d’establir la quantificació de l’equivalent al 10% del’aprofitament urbanístic quan aquest deure de cessió és d’aplicació.

La regularització de finques: la reparcel·lació consisteix en la definició de les noves particionsde les finques afectades sempre que no se n’afecti el valor en una proporció superior al 15% niles edificacions existents.

Es pot dur a terme per illes completes o bé per parts d’illes, i es pot acordar en qualsevol moment,d’ofici o bé a instància d’una part interessada.

Reparcel·lació que afecta un únic propietari o una comunitat de béns: en aquest cas no cal lacreació d’una junta de compensació; n’hi ha prou amb la formulació d’una reparcel·lació voluntària.

3.8. Les entitats urbanístiques col·laboradores

L’article 187.1 del RegLUC les defineix com a agrupacions de particulars constituïdes per al’exercici dels drets, per al compliment dels deures i per al desenvolupament de les funcions ques’estableixen i es preveuen en l’ordenament jurídic urbanístic per a l’execució del planejamenturbanístic en un polígon d’actuació urbanística, així com les persones titulars d’aprofitament urba-nístic en virtut d’una ocupació directa, amb participació voluntària de les entitats o organismespúblics en tant que titulars dominicals de finques incloses en l’àmbit d’actuació.

Tenen caràcter administratiu i depenen, en aquest ordre, de l’Ajuntament o de l’Administracióactuant corresponent. Tal com s’ha pronunciat la jurisprudència de forma reiterada i afirma l’arti -cle 188 del RegLUC, la seva naturalesa jurídica és administrativa (STS, de 25 de maig de 1993i STS, de 14 de febrer de 1990), gaudeixen de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat peral compliment dels seus fins.

Es constitueixen mitjançant document públic i adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la inscripcióen el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores depenent de la Direcció General d’Urbanisme.


A causa de la seva naturalesa administrativa, els acords dels òrgans de les entitats urbanístiquescol·laboradores relatius a matèries de caràcter administratiu són susceptibles de recurs adminis-tratiu d’alçada davant l’Ajuntament respectiu. Altrament, els acords relatius a matèries de caràc-ter privat es poden recórrer davant la jurisdicció corresponent, tant si és civil com mercantil.

Podem distingir cinc tipus d’entitats urbanístiques col·laboradores:

3.8.1. Entitats urbanístiques col·laboradores de caràcter provisional

Per tal d’impulsar de forma definitiva una junta de compensació, associació administrativa decooperació o una junta de conservació, es poden constituir entitats urbanístiques col·labora -dores de caràcter provisional (junta de compensació provisional, associació administrativa decooperació provisional o junta de conservació provisional) amb l’objectiu d’agilitzar la documen-tació i els tràmits necessaris previs (constitució, aprovació d’estatuts i formulació de projectesd’urbanització i reparcel·lació).

Objectius

• Facilitar i agilitzar la constitució definitiva de l’entitat mitjançant la formulació de la documen-tació i la sol·licitud de les tramitacions necessàries.

• Formular el planejament derivat.

• Elaborar un projecte de bases amb la finalitat d’instar la concertació de la gestió urbanísti-ca integrada de l’àmbit d’actuació.

• Formular els projectes d’urbanització i de reparcel·lació.

• Impulsar la constitució definitiva d’una associació administrativa de cooperació, una juntade compensació o una junta de conservació.

• Instar el canvi de modalitat de cooperació a compensació.

Iniciativa

Abans o després que s’aprovi la delimitació del polígon d’actuació, els propietaris de finquesles su perfícies de les quals representin més del 25% de la superfície total compresa per un polí -gon d’ac tuació o en un sector de planejament derivat, es poden constituir en entitat urbanística


Entitats urbanístiques col·laboradores (art. 117 TRLUC i art. 187 RegLUC)

• Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals (art. 196 RegLUC).• Les juntes de compensació (art. 197 a art. 198 RegLUC).• Les juntes de concertació (art. 199 RegLUC).• Les associacions administratives de cooperació (art. 200).• Les juntes o entitats de conservació (art. 201 a art. 204 RegLUC).

col·la boradora de caràcter provisional mitjançant escriptura pública i amb una durada limitadafixada en l’atorgament del document.

Tramitació

Aquesta figura, de nova creació en la Llei 2/2002 i desenvolupada en el RegLUC, pot ser útil pertal de desencallar la tramitació inicial de constitució d’aquestes entitats mitjançant un quòrumminoritari (més del 25% dels propietaris de les finques). Es constitueixen mitjançant documentpúblic davant notari, i s’ha de presentar amb posterioritat a l’Ajuntament per a la seva aprovació.

Dissolució

Una vegada hagi acabat el termini que està fixat en el document constitutiu o bé anticipadament,quan se n’hagi acomplert la finalitat, s’ha de transformar en la forma organitzativa corresponent:junta de compensació, associació administrativa de cooperació o junta de conservació.

3.8.2. Les juntes de compensació

Les juntes de compensació són entitats urbanístiques col·laboradores amb personalitat jurídicapròpia que actuen amb drets i deures segons els seus estatuts i bases d’actuació aprovats perl’Ajuntament o una altra administració actuant.

Són entitats urbanístiques de dret públic, atípiques, descentralitzades i autoadministrades,d’estructura associativa privada, de base estatutària i actuació reglada que regeixen la relaciójuridicoprivada dels membres de la junta entre ells, dotades de personalitat jurídica pròpia iplena capacitat d’obrar; col·laboradores de l’Administració, sota la seva tutela actua, enl’execució del planejament i que reben d’aquesta, per la via d’habilitació, unes prerrogativesconcretes típicament administratives justificades per la funció pública de les seves finalitats(Abel Farré, 2005, p. 272).

Tenen naturalesa administrativa quan gestionen o duen a terme funcions d’aquest tipus, és a dir,són únicament Administració quan actuen en lloc de l’Administració territorial (Ajuntament). Quanno exerceixen funcions públiques, les juntes de compensació són entitats purament privades quegestionen interessos privats (per exemple: venen solars, subscriuen préstecs, etc., d’acord ambel dret privat).

Objectiu

Té un objecte social definit, des de la urbanització de l’àmbit d’actuació amb la modalitat dereparcel·lació per compensació bàsica fins a la recepció de les obres per part de l’Ajuntament.Amb aquesta funció, les juntes de compensació han de formular els projectes de reparcel·laciói d’urbanització i gestionar i executar la urbanització completa del polígon d’actuació urbanísticaque desenvolupen.


Iniciativa

Es redueix el percentatge, per tal d’iniciar el procés de constitució, als propietaris de finques lasuperfície de les quals representi més del 50% de la superfície total del sector de planejamenturbanístic o del polígon d’actuació urbanística. Els propietaris que no hagin pres la iniciativa deconstituir una junta de compensació, s’hi poden adherir amb posterioritat. Altrament, els que nos’hi vulguin adherir, poden ser expropiats per l’Administració actuant. En aquest sentit, la juntade compensació és beneficiària de les finques objecte d’expropiació.

Tramitació

A més de la possibilitat de constituir-se com a junta de compensació provisional d’acord ambels paràmetres establerts anteriorment (més del 25% dels propietaris), els propietaris es po -den constituir en junta de compensació mitjançant l’atorgament d’un document públic davantnotari quan representin més del 50% de l’àmbit d’actuació i elaborar-ne els estatuts i les basesd’actuació.

Els estatuts i les bases d’actuació s’han de tramitar seguint el procediment general establerta l’article 113.2 del TRLUC, els quals es poden tramitar simultàniament amb la constitució dela junta.

La junta de compensació ha d’elaborar també els projectes de reparcel·lació i d’urbanització delsector.


Tramitació dels estatuts i les bases d’actuació d’una junta de compensació

Presentació d’estatuts i bases d’actuació al registre de l’ajuntament per part de la junta de compensació.



Aprovació definitiva de l’alcalde o la junta de govern en el termini de dos mesos des del finiment de la informació pública i la notificació als interessats.

Publicació al tauler d’edictes, el BOP i la premsa periòdica.

Silenci administratiu positiu

Figura 9. Tramitació dels estatuts d’una junta de compensació.

Membres

Els propietaris de les finques que integren l’àmbit d’actuació, les empreses urbanitzadores i elspromotors que participin totalment o parcialment en la gestió urbanística (art. 124.5 TRLUC) i elrepresentant de l’Ajuntament o d’una altra administració actuant.

Potestats

La incorporació dels propietaris a la junta no comporta la transmissió a la junta dels immoblesque siguin afectats, llevat que els estatuts determinin una altra cosa.

En la modalitat de compensació bàsica, les juntes de compensació actuen com a fiduciàries,amb ple poder dispositiu sobre les finques que pertanyen a les persones propietàries adheridesa la junta, sense cap més limitació que les que siguin establertes pels estatuts.

Responsabilitats

La junta de compensació és responsable directa, davant l’Ajuntament corresponent, de la urba-nització completa del sector de planejament urbanístic o el polígon d’actuació urbanística. Enaquest sentit, la junta pot sol·licitar a l’Ajuntament la utilització de la via de constrenyiment per alcobrament de les quantitats endeutades pels seus membres.

Dissolució

D’acord amb l’article 125.3 del TRLUC, la dissolució d’una junta de compensació es pot acordarsi ha complert les seves obligacions i ha lliurat les obres d’urbanització, de conformitat amb el pro-jecte aprovat i l’Administració competent ha rebut els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta.

3.8.3. Les juntes de concertació

Són entitats urbanístiques col·laboradores en el sistema de reparcel·lació, modalitat de compen-sació per concertació, per a l’execució del planejament urbanístic. Gaudeixen de personalitatjurídica pròpia i naturalesa administrativa. Es tracta d’una figura nova creada pel RegLUC.

Objectius

• Formular el projecte de reparcel·lació i gestionar i executar la urbanització completa del polí-gon de conformitat amb les bases de la concertació que hagin estat aprovades per l’Admi -nistració actuant.

• Redactar, si les bases ho fixen, la corresponent figura de planejament i el projecte d’urba -nització.


Iniciativa

Correspon als propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 25% de lasuperfície total del polígon d’actuació urbanística de què es tracti.

Tramitació

La seva constitució s’ha de formalitzar mitjançant document públic un cop aprovades les ba -ses de la concertació per part de l’Administració actuant. No cal l’aprovació d’estatuts. El seurègim de funcionament es fixa mitjançant les regles determinades en el document públic cons-titutiu i les bases per a la concertació aprovades per part de l’Administració actuant.

Dissolució

Es preveu la dissolució quan s’hagin acomplert les seves finalitats d’acord amb els estatuts aprovats.

3.8.4. Les associacions administratives de cooperació

Són entitats urbanístiques col·laboradores en el sistema de reparcel·lació, modalitat de coope-ració, per a l’execució del planejament urbanístic. Gaudeixen de personalitat jurídica pròpia inaturalesa administrativa i tenen caràcter voluntari.

Objectius

• Formular a l’Administració actuant suggeriments referents a l’execució del pla en el polígond’actuació de què es tracti.

• Auxiliar l’Administració en la vigilància de l’execució de les obres i adreçar-s’hi per denun-ciar els defectes que s’hi observin, per proposar mesures per al desenvolupament méscorrecte de les obres.

• Col·laborar amb l’Administració per cobrar les quotes d’urbanització.

• Examinar el destí atorgat a la inversió de les quotes d’urbanització el pagament de les qualss’hagi anticipat i formular davant de l’Administració les objeccions oportunes.

• Formular el projecte de reparcel·lació.

• Formular el projecte d’urbanització.

Iniciativa

Poden ser formulades a iniciativa dels propietaris o per acord de l’Ajuntament o d’una altra admi-nistració urbanística, durant els tres mesos següents a l’aprovació de la delimitació del polígond’actuació urbanística.


Tramitació

La seva constitució s’ha de formalitzar igualment mitjançant document públic i s’ha de regir perestatuts que han de seguir el mateix procediment d’aprovació que els de la junta de compen-sació, establert a l’article 113.2 del TRLUC.

Dissolució

Es preveu la dissolució quan s’hagin acomplert les seves finalitats d’acord amb els estatutsaprovats.

3.8.5. Les juntes de conservació

En el decret legislatiu de 1990 eren anomenades entitats de conservació. És l’última de les enti-tats urbanístiques col·laboradores regulades a la legislació catalana. També gaudeixen de per-sonalitat jurídica pròpia i naturalesa administrativa.

Objectiu

Conservar i mantenir les obres d’urbanització durant el termini que s’estableixi i les dotacions iles instal·lacions dels serveis públics en funció dels coeficients de participació en les despesesd’urbanització que estableix el projecte de reparcel·lació.

L’obligació de conservar les obres d’urbanització i el manteniment de les dotacions i ins-tal·lacions dels serveis públics pot abastar molts aspectes, des del pur manteniment dels ser-veis (reparacions de l’asfalt, canvi de bombetes de l’enllumenat públic...) fins a l’assumpció delscostos de les empreses subministradores (llum, aigua...).

A diferència de les anteriors entitats urbanístiques col·laboradores (juntes de compensació, jun-tes de concertació i associacions administratives de cooperació), les funcions de les juntes deconservació i el seu abast dependran del que determini l’instrument de planejament o bé el con-veni corresponent.

Iniciativa

La constitució d’una junta de conservació és obligatòria sempre que el deure de conservacióde les obres d’urbanització recaigui sobre les persones compreses en un polígon d’actuacióurbanística, en virtut de les determinacions del planejament, o resulti expressament d’una dis-posició reglamentària en virtut de la disposició final quarta del TRLUC.


Tramitació

Les juntes de conservació s’han de constituir de la manera següent:

Amb caràcter obligatori perquè així ho prescriu el planejament:

Poden provenir de la transformació de les juntes de compensació i les associacions administra-tives de cooperació, amb la tramitació prèvia de la modificació dels estatuts d’acord amb el queestableix l’article 113 del TRLUC (aprovació inicial, informació pública i audiència dels interessats,i aprovació definitiva). Si la transformació ja es troba prevista en els estatuts d’aquestes entitats,s’ha de tramitar d’acord amb les seves prescripcions.

Si no provenen de la transformació de les juntes de compensació i les associacions administra-tives de cooperació, cal que es constitueixin mitjançant document públic i que elaborin els esta-tuts seguint la tramitació de l’article 113 del TRLUC. Aquest és el cas de les juntes de conser-vació previstes mitjançant plans especials per a nuclis aïllats o urbanitzacions situades en sòlsno urbanitzables. No s’exigeix un quòrum mínim. Poden ser redactats d’ofici per l’Administració.

Amb caràcter voluntari:

S’exigeix prèviament la recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament i les per-sones propietàries que s’incorporin, que han d’atorgar un conveni amb el mateix Ajuntament.

Una vegada atorgat el conveni, i segons allò disposat en les seves clàusules, han de constituirl’entitat mitjançant document públic i elaborar els estatuts seguint la tramitació de l’article 113del TRLUC.

Dissolució

La disposició final quarta del TRLUC determina una durada màxima de cinc anys a partir de larecepció, total o parcial, de les obres d’urbanització. Aquest termini s’aplicarà per defecte en casque el planejament urbanístic no en fixi cap altre.

Per a la seva dissolució, també cal un segon requisit: la prèvia acceptació per part de l’Ajun -tament de les obres d’urbanització en correcte estat de conservació.


Resum del tema

El procés de transformació i ús del sòl es materialitza mitjançant els projectes de reparcel·lació.Es tracta d’instruments de gestió urbanística que transformen les finques inicials d’un polígond’actuació en finques resultants, a més de les cessions obligatòries a l’Administració municipald’espais lliures, aprofitament urbanístic i vialitat.

El TRLUC unifica la dispersió existent fins llavors en la tramitació dels instruments de gestió urba-nística, mitjançant un procediment ben detallat en l’article 113, que competeix íntegrament alsajuntaments, o bé a les entitats urbanístiques especials, si aquestes actuen com a administra-cions actuants. La tramitació consisteix en l’aprovació inicial, l’exposició pública mínima d’unmes amb publicacions, la resolució d’al·legacions i l’aprovació definitiva, així com la notificació atots els interessats.

La legislació catalana introdueix dos sistemes d’actuació per a la transformació del sòl: la repar-cel·lació i l’expropiació.

Mentre en la reparcel·lació la iniciativa pot ser privada en atenció a quatre modalitats diferents(compensació bàsica, cooperació, cooperació per concertació i sectors d’urbanització priorità-ria), l’expropiació és desenvolupada exclusivament per l’Administració.

La complexitat d’aquestes actuacions s’organitza a partir de les entitats urbanístiques col·la -boradores de l’Administració. Aquestes gaudeixen de personalitat jurídica pròpia i naturalesaadministrativa. Se’n preveuen cinc: les entitats urbanístiques provisionals, les juntes de com-pensació, les juntes de concertació, les associacions administratives de cooperació i les juntesde conservació.

En concret, el TRLUC preveu una rebaixa de les majories en les juntes de compensació i la pos-sibilitat de constitució de juntes de compensació provisionals durant un termini limitat ambl’objectiu d’avançar-ne els tràmits d’inici.

Altrament, es mantenen les entitats de conservació (ara anomenades juntes de conservació)amb caràcter obligatori, si són fixades pel planejament, o voluntari, si així ho decideixen els pro-pietaris. Tanmateix, la seva vigència es limita definitivament a cinc anys, per evitar-ne la perdura-bilitat en el temps.



Annex 2: Per tal de completar aquest tema, en aquest annex s’exposa la tramitació d’unprojecte de reparcel·lació.

4. La intervenció urbanística i la protecció de la legalitat

Idees clau

• Les llicències urbanístiques són els actes administratius que atorga l’Administració, decaràcter reglat i declaratius de drets, que controlen que l’edificació projectada s’ajusti al pla-nejament urbanístic i a la resta de normativa urbanística.

• Els actes subjectes a llicència són, bàsicament, obres majors —que requereixen un projec-te tècnic format per un tècnic competent i un visat en col·legi professional— i obres menorso de poca entitat.

• Els mecanismes de protecció de l’Administració davant l’incompliment de l’ordenament jurí-dic urbanístic són la restauració de la realitat jurídica alterada, el rescabalament de danys iperjudicis, i el procediment sancionador urbanístic.

L’activitat administrativa de policia i de control de l’Administració davant la ciutadanias’exemplifica en l’autorització o denegació de llicències, i concretament les llicències urbanís-tiques, que preveuen un control previ d’intervenció dels ajuntaments abans que els particu-lars materialitzin el seu dret a edificar en virtut del planejament urbanístic i de l’adequació alprincipi de legalitat.

4.1. Les llicències urbanístiques

És l’acte administratiu d’autorització d’execució de l’ús del sòl, del subsòl i d’edificació d’acordamb les condicions requerides pel planejament urbanístic vigent.

La Sentència del Tribunal Constitucional 61/1997 ha confirmat que la llicència urbanística esconfigura com una autorització simple o un acte declaratiu d’un dret preexistent (Lliset, 2005,p. 398). D’aquesta manera, el dret a l’edificació no neix amb la llicència, sinó que deriva del pla-nejament, encara que està condicionat pel compliment dels deures d’urbanització i cessió delspropietaris. El dret a edificar no es concedeix per la llicència, sinó que es té des que es complei-xen els deures legals.

4.1.1. Naturalesa jurídica

La llicència urbanística és la mostra evident d’un acte administratiu d’autorització, d’intervencióde l’Administració pública. Les seves principals característiques són:

• Té caràcter preventiu: amb caràcter previ a l’execució de l’ús del sòl, del subsòl o de l’edi -ficació.

• Té caràcter real: s’atorga salvant el dret de propietat i sens perjudici de tercers, en funcióde les condicions de la finca, i no altera les situacions juridicoprivades entre la corporació iel sol·licitant.

La intervenció urbanística i la protecció de la legalitat | 71

• Té caràcter reglat: s’ha d’atorgar o denegar segons la seva compatibilitat o no amb el pla-nejament urbanístic, sense que en sigui possible la negociació.

• Té caràcter no excloent: l’especificitat de la llicència urbanística pot requerir altres tipusd’autoritzacions provinents de la legislació sectorial o de caràcter previ.

4.1.2. Actes subjectes a llicència

La legislació bàsica estatal, per mitjà de l’article 242.1 del Reial decret legislatiu 1/1992, de 26de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la llei sobre el règim del sòl i ordenació urbana, deter-mina que tot acte d’edificació ha de requerir la preceptiva llicència municipal. Aquest article estàmatisat per l’article 179.1 del TRLUC quan estableix, com a clàusula general de submissió al’atorgament de llicència prèvia, tots els actes de transformació o utilització del sòl, subsòl,edificació, construcció o la seva eliminació.

Amb caràcter enunciatiu, l’article 179.2 del TRLUC enumera quins actes són sotmesos a llicèn-cia, llista que pot ser ampliada pel planejament o les ordenances municipals:

• Les obres de construcció i d’edificació de nova planta, i les d’ampliació, reforma, modifica-ció o rehabilitació d’edificis, construccions i instal·lacions ja existents.

• La demolició total o parcial de les construccions i les edificacions.

• Les obres puntals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització.

• Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol tipus de sòl.

• La primera utilització i ocupació, i el canvi d’ús, dels edificis i de les instal·lacions.

• Les parcel·lacions urbanístiques.

• L’autorització d’obres i usos de manera provisional.

• L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres, sens perjudici de l’atorgament de les llicènciesde caràcter sectorial (de mines, entre d’altres).

• L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.

• La construcció o la instal·lació de murs i tanques.

• L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.

• La instal·lació de cases prefabricades i instal·lacions similars, siguin provisionals o permanents.

• La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars.

• La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d’arbres aïllats, en els supòsits en quèho exigeixi el planejament urbanístic.

• La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.

• Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl.

• La instal·lació de línies elèctriques, telefonia i altres dispositius de telecomunicacions.

• La constitució d’un règim de propietat horitzontal o bé d’un complex immobiliari privat, o laseva modificació quan comporti un increment del nombre d’habitatges o establiments, itambé les operacions que tinguin per objecte constituir més elements susceptibles d’aprofi -tament independent dels que s’hagin fet constar en una declaració d’obra nova precedent.

Si aquests actes es porten a terme en terrenys de domini públic, requereixen també llicènciaurbanística, sens perjudici de les autoritzacions o concessions que sigui pertinent atorgar perpart de l’ens titular del domini públic.


No estan subjectes a llicència urbanística les obres d’urbanització que ja es trobin previstesen els plans, bàsicament de caràcter derivat, com ara els plans parcials urbanístics, i lesparcel·la cions o divisió de finques incloses en un projecte de reparcel·lació.

4.1.3. Règim jurídic i procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques

El procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques és el regulat en els articles 75, 79 a84 del Decret 179/1985, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels enslocals, en endavant ROAS.

En primer lloc, el mateix reglament diferencia les obres en obres majors i obres menors, en fun-ció de l’entitat de l’edificació o acte d’ús del sòl, tot i que la jurisprudència l’ha considerat un con-cepte jurídic indeterminat.

Obres majors són aquelles que requereixen un projecte d’obres subscrit per un tècnic compe-tent per a la realització de les obres d’edificació, de reforma, de reparació o de rehabilitació quealterin l’estructura o l’aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents, com-preses, en tot cas, les següents:

• Les que afectin els fonaments o els elements estructurals.

• Les que modifiquin el volum o les superfícies construïdes, les instal·lacions o els serveiscomuns.

• Les que alterin el nombre d’habitatges o locals existents.

• Les que substitueixin o modifiquin els usos preestablerts o previstos.

• Les que afectin immobles del patrimoni historicoartístic o es trobin sotmesos a especialprotecció.

Altrament, són considerades obres menors les caracteritzades per la seva senzillesa tècnicai escassa entitat constructiva i econòmica, consisteixen normalment en petites obres de sim-ple reparació, decoració, ornamentació o tancament i, generalment, no requereixen projecte(Sentència del Tribunal Suprem de 5 de juny de 1987).

El procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques varia en funció de si ens trobemdavant un supòsit d’obra major o menor, per la qual cosa el termini de resolució és diferent.L’obra major, de dos mesos, i l’obra menor, d’un mes.

Amb caràcter esquemàtic, aquest procediment consisteix en:

1. Sol·licitud de la llicència que s’ha de documentar amb el projecte corresponent, el qual hade precisar l’objecte i les condicions de l’obra amb detall suficient per a la deguda verifica-ció amb la normativa i les ordenances municipals.

Si hi ha esmenes, l’Ajuntament ha de comunicar un requeriment de reparació de deficièn-cies a l’interessat en el termini de deu dies.

2. Emissió dels informes preceptius i no vinculants (tècnic i jurídic) i facultatius que s’hagind’ob te nir. La corporació pot sol·licitar al Consell Comarcal i a les altres administracions,amb competència per a l’assistència als ens locals, que emetin els esmentats informesquan en justifiquin la necessitat.


L’informe tècnic l’ha d’emetre l’arquitecte municipal i l’informe jurídic l’ha d’emetre un lle-trat, i, en defecte, el secretari de l’Ajuntament. Aquest últim també pot emetre informe encas de contradicció entre l’informe tècnic i l’informe jurídic.

Els informes s’han d’emetre deu dies abans del termini de resolució.

3. Audiència als altres interessats quan resultin identificats a l’expedient o puguin resultarafectats per l’atorgament de la llicència per un termini de deu dies.

4. Resolució i notificació de l’atorgament o denegació de la llicència en el termini de dosmesos si s’exigeix projecte (obra major) i un mes en els altres casos (obra menor).

Cal apuntar que, d’acord amb la normativa general de procediment administratiu (Llei 30/1992, de 26 de novembre), els terminis anteriorment citats no només han de contenir laresolució de l’òrgan competent, sinó que s’ha d’haver practicat la notificació en degudaforma als interessats.

El silenci administratiu en aquest cas serà positiu. Tanmateix, l’article 242.6 del Reial decretlegislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la llei sobre el règim delsòl i ordenació urbana, i l’article 5.2 del TRLUC limiten aquest principi en el sentit que noes poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanístiques que con-travinguin la Llei o el planejament urbanístic.

En conseqüència, el fet de no resoldre un expedient dins del termini legalment establertd’un mes o dos mesos només pot comportar el reconeixement del silenci administratiupositiu si la sol·licitud de llicència d’obres no és contrària al planejament urbanístic d’acordamb la jurisprudència molt consolidada del Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justíciade Catalunya.

No obstant això, hi ha hagut sentències recentment que han qüestionat feblement la doc-trina jurisprudencial tradicional (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra de27 de desembre de 2003 i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de València).

Com a alternativa a la llicència, l’article 179.4 del TRLUC ofereix als ajuntaments la possibilitatd’instaurar el règim de comunicació prèvia com a substitut de la llicència en les obres o activi-tats que siguin d’escassa entitat i d’acord amb les ordenances municipals.

La competència per a l’atorgament de les llicències urbanístiques és la que ha de regir en lalegislació de règim local. L’article 21.1 lletra q) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, que regula lesbases de règim local i el Decret legislatiu 1/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la llei muni-cipal i de règim local de Catalunya, atorguen a l’alcalde la competència per a la concessió odenegació de les llicències, competència que orgànicament pot ser delegada a la junta degovern local.

Finalment, cal esmentar que les llicències urbanístiques són transmissibles, tal com ho deter-mina l’article 86.1 del ROAS a causa de la seva naturalesa real i no personal. Només cal lacomunicació de la transmissió a l’Ajuntament. Una vegada ha estat comunicada, aquesta seràefectiva en el termini d’un mes.


4.1.4. Caducitat de les llicències urbanístiques

Totes les llicències urbanístiques per executar obres han de fixar un termini per començar-lesi un altre per acabar-les, en funció del principi de proporcionalitat. Si les llicències no el fixen, elter mini per començar les obres és d’un any i el termini per acabar-les és de tres anys.

En aquest sentit, la llicència urbanística caduca si en finalitzar qualsevol dels terminis esmentats,o les pròrrogues corresponents, no s’han començat o no s’han acabat les obres. A aquests efec -tes, el document de la llicència ha d’incorporar l’advertiment corresponent.

Si la llicència urbanística ha caducat, les obres no es poden iniciar ni prosseguir si no es demanauna llicència nova, que s’ajusti a l’ordenació urbanística en vigor, llevat dels casos en què s’hagiacordat la suspensió de l’atorgament.

Un cop caducada, l’òrgan municipal competent, ja sigui l’alcalde o la junta de govern, ho ha dedeclarar i ha d’acordar l’arxivament de les actuacions, d’ofici o a instància de terceres personesi amb l’audiència prèvia de la persona titular.

4.1.5. Condicions d’atorgament de les llicències urbanístiques en cada tipus de sòl

En sòl urbà, l’atorgament de les llicències d’obres per a edificació està condicionat per la con-sideració del terreny com a solar.

Tal com s’ha esmentat en el tema 1 en la definició de solar, perquè un terreny sigui apte per al’edificació ha de complir, entre d’altres, els requisits següents:

• Que els terrenys estiguin urbanitzats d’acord amb les determinacions del planejament urba-nístic o, en tot cas, que disposin dels serveis urbanístics bàsics (accés rodat, abastamentd’aigua i de sanejament i subministrament d’energia elèctrica).


Procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques (obres majors)

Sol·licitud al registre d’entrades de l’Ajuntament.

Presentació de la documentació tècnica (projecte d’obres).

Escrit de deficiències Ajuntament. Termini de deu dies.

Informe tècnic emès pels serveis tècnics municipals. Termini de deu dies.

Informe jurídic emès pel lletrat o secretari de l’Ajuntament. Termini de deu dies.

Audiència dels interessats (si és necessari). Termini entre deu i quinze dies.

Resolució de l’alcaldia o la junta de govern.

Notificació al promotor i interessats (màxim dos mesos des de la sol·licitud). SILENCI ADMINISTRATIU POSITIU

Figura 10. Llicències urbanístiques.

• Que afrontin amb una via que compti amb enllumenat públic i estigui íntegrament pavimen-tada, inclosa la zona de pas de vianants.

• Que tinguin assenyalades les alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix.

• Que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat incloses en un sectorsubjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents dedesenvolupament.

• Que per edificar-los no s’hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o vies amb vistaa regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

Paral·lelament, s’admet que les obres d’edificació siguin simultànies a les d’urbanització o reur-banització, si prèviament es presta la garantia i s’executen els elements d’urbanització bàsics.Les condicions d’edificació que estableixin les llicències municipals es poden inscriure al Registrede la Propietat.

En sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable delimitat, els propietaris hi han d’edificar enels terminis previstos pel planejament urbanístic.

S’admet que les obres d’edificació siguin simultànies a les d’urbanització o reurbanització fixa-des pel PMU o PPU quan concorrin les circumstàncies següents:

• El projecte de reparcel·lació estigui aprovat definitivament i en ferm.

• L’execució de les obres d’urbanització bàsiques, llevat que l’Ajuntament autoritzi la simul-taneïtat d’aquestes obres d’urbanització i les d’edificació, si són compatibles, amb audièn-cia prèvia de l’administració actuant, si escau.

• El compromís a no utilitzar l’edificació fins a l’acabament de la urbanització simultània.

• La garantia de fer simultàniament les obres d’urbanització, com a mínim, del 12% del pres-supost de les obres d’urbanització que correspongui a les finques objecte d’edificació.

En sòl no urbanitzable només es pot atorgar llicència municipal en els supòsits d’autoritzacionsd’obres i usos previstos en els articles 48, 49 i 50 del TRLUC i es prohibeixen les parcel·lacionsurbanístiques.

En els terrenys situats fora d’ordenació només es poden autoritzar les reparacions ordinàriesque exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les di -tes construccions i instal·lacions. Les obres que s’hi autoritzin no comporten augment del valord’expropiació.

En les construccions i instal·lacions en volum disconforme es poden autoritzar les obres deconsolidació i rehabilitació i els canvis d’ús, sempre d’acord amb les condicions bàsiques del nouplanejament.

Finalment, l’article 53 del TRLUC regula el règim d’usos i obres de caràcter provisional.

Es poden autoritzar aquest tipus d’obres en terrenys que no siguin expressament prohibits perla legislació urbanística o sectorial i que dificultin l’execució dels planejaments, tant en sòl urba-nitzable delimitat, sense pla parcial urbanístic aprovat, com en terrenys emplaçats en qualsevolclasse de sòl que siguin afectats per sistemes urbanístics generals o locals, mentre no s’hagiiniciat un procediment de reparcel·lació, d’ocupació directa o d’expropiació.

Només poden ser admesos com a usos provisionals aquells que siguin fàcilment desmunta-bles, com ara l’emmagatzematge o el dipòsit simple i pur de mercaderies o de béns mobles, la


prestació de serveis particulars a la ciutadania, les activitats del sector primari, les activitatscomercials relacionades amb el sector esmentat, i les activitats de lleure, esportives, recreativesi culturals. No s’admeten com a usos provisionals els usos residencials ni els usos industrials.

El procediment d’autorització dels usos i construccions de caràcter provisional exigeix prèviamentla informació pública per part de l’Ajuntament, per un termini de vint dies, i requereix l’informe fa -vorable previ de la comissió territorial d’urbanisme, que l’ha d’emetre en el termini de dos mesos.

4.1.6. Revocació i nul·litat de llicències urbanístiques

Les autoritzacions o llicències queden resoltes sense efectes quan el beneficiari incompleix lescondicions imposades per causes que li siguin imputables.

La seva extinció es pot produir per revocació (per motius d’oportunitat, per l’adopció de nouscriteris d’apreciació per part de la corporació mitjançant un nou planejament o canvis i la desa-parició de les circumstàncies que en van determinar l’atorgament), o bé per anul·lació (permotius de legalitat, aquesta es pot produir per via de recurs administratiu o contenciós adminis-tratiu, o per la via de revisió d’ofici fixada a l’article 200 del TRLUC).

4.2. Tipologia de llicències urbanístiques

A part de les llicències urbanístiques pròpiament d’edificació i construcció (obres majors i obresmenors), l’article 179 del TRLUC regula altres actes sotmesos a llicència prèvia que, per la sevaparticularitat, són tractats de forma específica.

4.2.1. Les llicències de primera utilització o ocupació

Acredita el compliment de les condicions imposades en la llicència d’obres.

Estan subjectes a aquesta llicència les edificacions de nova construcció o que hagin estat objec-te de modificació substancial o d’ampliació, sempre que per a l’autorització de les obres s’hagiexigit projecte.

La llicència de primera utilització o ocupació l’ha de sol·licitar l’interessat durant el mes següenta la data d’acabament de les obres. Aquesta finalització s’acredita amb el certificat final d’obresque emet el director facultatiu, juntament amb la documentació tècnica exigible si es tracta d’unhabitatge.

Els serveis tècnics municipals han d’efectuar la inspecció corresponent i comprovaranl’adequació de l’edificació al projecte aprovat i a les condicions fixades en la llicència. El termi-ni per a concedir el permís és d’un mes a comptar des de la presentació de la sol·licitud al regis-tre d’entrades de l’Ajuntament. Transcorregut aquest termini sense resolució expressa ni notifi-cació, es considera atorgada per silenci administratiu positiu.

Amb relació a aquesta llicència, el RegLUC, en article 237.4, prescriu que l’atorgament de lallicència de primera utilització requereix el compliment dels compromisos assumits.


4.2.2. Les llicències de parcel·lació urbanística

L’article 183 del TRLUC especifica el concepte de parcel·lació urbanística de la manera següent:

• Tota divisió simultània o segregació successiva de terrenys en un o més lots, en qualsevolclasse de sòl, que tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o instal·lacions perdestinar-les a usos urbans.

• L’alienació o arrendament de parts indivisibles d’una finca determinada, amb la incorpora-ció del dret d’utilització exclusiva de parts concretes de terrenys.

• La constitució d’associacions o societats que, en la qualitat d’ésser-ne membres o de tenir-hi participacions, incorpori el dret d’utilització exclusiva de parts concretes de terrenys.

Tota parcel·lació urbanística ha d’estar subjecta a llicència prèvia i s’ha d’atorgar conforme al pla-nejament aprovat en cada cas, llevat del sòl no urbanitzable, cas en què està prohibida.

Les sol·licituds de llicència de parcel·lació urbanística s’han de presentar juntament amb unamemòria justificativa de la procedència de les dimensions de les parcel·les proposades i el plà-nol parcel·lari, a l’escala adequada, amb indicació de les parcel·les indivisibles, la qualificacióurbanística dels lots i els terrenys destinats o reservats per a sistemes generals o locals. L’acordmunicipal que atorgui la llicència de parcel·lació ha d’incorporar una còpia certificada del plà-nol parcel·lari.

En aquells supòsits en què la divisió o segregació de terrenys no estigui destinada a usos urbans,sinó que la parcel·lació tingui per objecte altres usos de caràcter sectorial, com ara l’agrari, fores-tal, ramader i els relacionats amb l’explotació dels recursos naturals, ja no ens trobem en unsupòsit de parcel·lació urbanística i, per tant, l’atorgament de les llicències de parcel·lació s’had’efectuar en funció de la normativa sectorial aplicable.

En aquest sentit, la normativa forestal de Catalunya, la Llei 6/1998, i el Decret 35/1990, fixen coma parcel·la mínima 25 hectàrees. La divisió o segregació d’un terreny forestal només és vàlida sino dóna lloc a parcel·les d’extensió inferior a la unitat mínima forestal. Altrament, el De cret 169/1983, de 12 d’abril, fixa la unitat mínima de conreu, que, de forma generalitzada, és de 4,5 ha.

Tanmateix, quan la divisió o segregació de terrenys no estigui destinada a usos urbans es potacordar per part de l’òrgan competent (l’alcalde o la junta de govern local) l’anomenada decla-ració d’innecessarietat de la llicència urbanística.

La declaració d’innecessarietat és un acte administratiu de caràcter declaratiu i reglat que ha d’és -ser acordat per l’òrgan competent (l’alcalde o la junta de govern). Els requisits de tramitació sónels mateixos que per a les parcel·lacions urbanístiques (memòria justificativa i plànol parcel·lari).

Finalment, l’article 248 del RegLUC fixa el termini per resoldre i notificar l’atorgament de la llicèn-cia de parcel·lació o la declaració d’innecessarietat en un mes i el sentit del silenci positiu.

4.2.3. Les llicències i els projectes en sòl no urbanitzable

El dret essencial dels propietaris en sòl no urbanitzable és utilitzar les finques d’acord amb la sevanaturalesa agrícola, forestal, ramadera, cinegètica o extractiva.


En aquest sentit, el TRLUC fixa de forma restrictiva i excepcional quins són els usos i les cons-truccions que es poden emplaçar en aquest tipus de sòl. En la majoria dels casos, es preveu laintervenció de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya mitjançantl’aprovació d’un pla especial urbanístic o bé l’aprovació definitiva d’un projecte o emissió d’uninforme vinculant. Només en supòsits residuals, n’hi ha prou amb una llicència municipal.

Tal com s’ha enunciat en el tema 1 hi ha diverses classes de llicència en sòl no urbanitzable.Segons el tipus de què es tracti la tramitació serà diferent:

Activitats i equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural

Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i l’esbarjo; equipa-ments i serveis per a la comunitat; instal·lacions i obres per a serveis tècnics, com ara telecomu-nicacions, infraestructures hidràuliques, xarxes de subministrament d’energia elèctrica i saneja-ment, estacions depuradores i abocadors de residus, entre d’altres.

La tramitació s’ha d’efectuar mitjançant un pla especial urbanístic i la llicència municipal. És pos-sible també la simple elaboració d’un projecte específic, que ha de ser tramitat i aprovat de formamés simplificada, més la llicència municipal.

Noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable

Els articles 47.6 i 49 del TRLUC esmenten les construccions admissibles en sòl no urbanitzable,a més dels equipaments anteriorment assenyalats. S’esmenten les construccions pròpies del’activitat primària, l’habitatge familiar, les explotacions de recursos naturals i les vinculades a lesobres públiques. S’hi afegeix la novetat de les estacions de carburants i de prestació d’altres ser-veis de la xarxa viària i també l’obertura o la recuperació de vies d’accés, camins i dreceres, i lesobres que afectin restes arqueològiques o jaciments paleontològics.


Tramitació de projectes en sòl no urbanitzable (art. 48 TRLUC)

Presentació del projecte a l’Ajuntament.

Informació pública durant un mes. Publicació al BOP.

Aprovació prèvia del projecte a l’alcalde o la junta de govern.

Aprovació definitiva de la comissió territorial d’urbanisme en el termini de tres mesos.

Figura 11. Projectes en sòl no urbanitzable.

El procediment és el mateix que el previst en l’article 48 del TRLUC (elaboració del projecte es -pecífic, informació pública d’un mes, aprovació inicial de l’Ajuntament i definitiva de la comissióterritorial d’urbanisme).

El POUM o el PAUM poden excloure d’aquest procediment les construccions lligades a una acti-vitat del sector primari.

Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals

Si els projectes només comporten obres de conservació, d’adequació, de millora o de man -teniment d’un ús existent en el planejament urbanístic, resten únicament subjectes a llicènciamunicipal.

Altrament, les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació s’hand’identificar en un catàleg específic de masies i cases rurals. Si aquestes s’han inclòs en un catà-leg annex al POUM, al PAUM o a un pla especial, es pot tramitar el projecte seguint el procedi-ment establert a l’article 50 del TRLUC de sol·licitud, informació pública de vint dies, informe dela comissió territorial d’urbanisme, informes tècnics municipals, i llicència municipal, que s’hade denegar si l’informe de la comissió territorial d’urbanisme és desfavorable.

Tanmateix, mentre el planejament general o un pla especial d’iniciativa pública no contingui lacatalogació de les masies i les cases rurals del terme municipal, per regular la seva reconstruc-ció o rehabilitació, aquestes actuacions poden ésser autoritzades per mitjà del procediment esta-blert a l’article 48 del TRLUC (presentació de la sol·licitud, informació pública durant un mes,aprovació inicial de l’Ajuntament i aprovació definitiva de la comissió territorial urbanisme) i pos-terior llicència municipal.


Tramitació de projectes de reconstrucció i rehabilitació de masies (art. 50 TRLUC)

Presentació del projecte a l’Ajuntament(es requereix que la masia o casa rural estigui prèviament catalogada).

Informació pública, vint dies de publicació al BOP.

Informe preceptiu i vinculant de la comissió territorial d’urbanisme.

Resolució municipal de l’alcalde o la junta de govern (només si l’informe anterior és favorable).

Figura 12. Projectes de sòl no urbanitzable de masies i cases rurals.

Construccions destinades a les activitats de turisme rural i de càmping

Si són compatibles amb el planejament general, s’exigeix en tot cas la tramitació d’un pla espe-cial urbanístic i la posterior llicència municipal.

4.2.4. Actes promoguts per altres administracions públiques

Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia tots els actes de les administracions públiquesrelatius a transformació del sòl, utilització del sòl o subsòl, edificació, construcció i enderroca-ment d’obres. També estan subjectes a llicència municipal els actes de les entitats locals que notinguin la competència per atorgar la llicència.

No estan subjectes a llicència urbanística municipal les següents actuacions d’administracionspúbliques:

• Les excepcions previstes per la legislació sectorial (art. 182.1 TRLUC)

Per exemple, l’article 18 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres de Catalunyaprescriu que les carreteres catalanes no estan sotmeses a llicència municipal ni als altresactes de control municipal preventiu, i l’execució d’aquestes obres d’acord amb els projec-tes aprovats només pot ésser suspesa per l’autoritat judicial.

• Pel que fa als ports, la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya també excepcionala construcció de ports de llicència municipal. No obstant això, la resta d’edificacions i ser-veis complementaris se subjecten a previ permís municipal.

Amb relació a ports d’interès nacional (per exemple, el Port de Barcelona), amb la normati-va portuària (article 19, apartats 1 i 3 de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports del’Estat i de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de l’Estat i de la Marina mercantmodificada per la Llei 62/1997, de 26 de desembre i per la Llei 48/2003, de 26 de novem-bre) i la STC 40/1998, les obres de nova construcció, reparació i conservació que es duguina terme en domini públic portuari per les autoritats portuàries no necessiten llicència muni-cipal (la resta d’obres que es duguin a terme al port, sí).

• En aquest mateix sentit, també s’excepcionen de llicència urbanística les obres ferrovià-ries, els aeroports, les obres hidràuliques, el sanejament de poblacions i les aigüesresiduals.

• Les obres promogudes per la Generalitat de Catalunya i l’Administració general de l’Estatde caràcter urgent o d’interès públic excepcional (centre penitenciari, planta de tractamentde residus, centre sanitari, etc.) no necessiten llicència urbanística prèvia.

4.3. Les ordres d’execució

Les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han de com-plir els deures d’ús, conservació i rehabilitació establerts pel TRLUC, la resta de legislació urba-nística i la legislació sectorial que correspongui.


Concepte

Aquesta obligació és molt anterior al naixement del dret urbanístic i és consubstancial amb eldomini sobre béns immobles, tal com acredita l’ordenament jurídic civil i els seus antecedents enel dret romà.

Amb relació al dret urbanístic, aquesta previsió de conservació està regulada per la legisla -ció bàsica estatal en els articles 245.1 del Text refós de la llei del sòl de 1992 i la Llei 6/1998,de 13 d’abril.

La novetat introduïda pel TRLUC rau en l’obligació de mantenir l’immoble en les condicionsobjectes d’habitabilitat dels habitatges. Les persones propietàries han de sufragar el cost deri-vat dels deures de conservació i rehabilitació de les seves finques.

En cas que aquestes tasques no les duguin a terme els propietaris, l’Administració té mecanis-mes de reacció, com ara les tradicionals ordres d’execució, que constitueixen un acte adminis-tratiu de gravamen, dictat per l’alcalde d’ofici o a instància de l’interessat. Aquesta ordre had’observar el principi de proporcionalitat administrativa.

Tramitació

Les ordres d’execució s’han de dictar amb prèvia audiència de la persona interessada i ambl’infor me dels serveis tècnics municipals.

El RegLUC exigeix que l’ordre d’execució ha de ser clara, formalitzada per escrit, motivada i ambexplícita referència a les normes que la justifiquen. Així mateix, ha de detallar amb la màxima pre-cisió possible les actuacions que cal executar i el termini per al seu compliment, tenint en comp-te la seva entitat i complexitat.

No és necessari l’obtenció de prèvia llicència urbanística per executar les obres o actuacions queconstitueixin l’objecte d’una execució, llevat que, de conformitat amb la normativa aplicable,requereixin l’elaboració d’un projecte tècnic.

L’incompliment de les ordres d’execució comporta l’habilitació de l’Ajuntament, en el terminimàxim d’un mes, de l’adopció de les mesures d’execució forçosa, com ara l’execució subsidià-ria a càrrec de l’obligat o la imposició de multes coercitives reiterades fins al compliment del’obligació de conservació, que pot arribar a una quantitat entre 300 i 3.000 euros.

4.4. Les declaracions de ruïna

Quan el deure de conservació i rehabilitació, que prescriu la legislació urbanística en l’article189.1 del TRLUC, supera els límits de les persones propietàries, ens trobarem davant un supò-sit de declaració de ruïna.

Es tracta d’un procediment administratiu de caràcter contradictori, que pot ser promogut perl’Administració o bé per terceres persones, i que ha de finalitzar amb una resolució de l’alcalde.


Concepte

L’article 190 TRLUC manté els tres supòsits clàssics de ruïna:

• Ruïna tècnica o física: si els danys comporten la necessitat d’una veritable reconstrucció del’edifici perquè no són reparables tècnicament pels mitjans normals. La construcció presen-ta un esgotament generalitzat dels elements estructurals o d’alguns dels seus elementsestructurals fonamentals.

• Ruïna econòmica: si el cost de les obres de reparació necessàries per complir les condi-cions mínimes d’habitabilitat, en el cas d’habitatges o altres similars per a altres usos, éssuperior al 50% del cost d’una construcció de nova planta de característiques similars al’existent, pel que fa a la dimensió i l’ús. Aquest extrem s’ha d’acreditar mitjançant una valo-ració de les obres que cal dur a terme.

• Ruïna urbanística: si cal executar obres imprescindibles per a l’estabilitat de l’edificació i laseguretat de les persones, no autoritzables en virtut de l’ordenament urbanístic en vigor.Fa referència a les obres en edificis situats fora d’ordenació i, per tant, contraris al planeja-ment vigent.

La declaració administrativa de ruïna comporta generalment l’enderroc de l’edifici en qüestió. Laruïna pot ser total o parcial en funció de les característiques de l’immoble i si hi ha possibilitatd’estructures autònomes i separables que permetin un enderroc sense que en resulti afectadala resta de l’edifici.

En un altre ordre de coses, l’article 263 del RegLUC recull la «ruïna imminent» com un estat ruï-nós que pot coincidir o no amb els altres supòsits de ruïna tècnica, econòmica o urbanística quecomporta un deteriorament de l’edifici que en preveu esfondrament, per la qual cosa, en virtutdels informes tècnics municipals, per raons de seguretat de persones i de coses, i en un termi-ni màxim de setanta dues hores, es pot procedir a l’enderrocament urgent de l’edifici per part del’Ajuntament.

Tramitació

El procediment per a la declaració d’estat ruïnós es regula als articles 259 a 263 del RegLUC.

S’inicia d’ofici, per acord de l’òrgan competent, com a conseqüència de l’informe dels serveistècnics municipals, o bé com a conseqüència de la petició d’un altre òrgan o d’una denúncia.

També es pot iniciar a petició de la persona interessada. A aquest efecte, es consideren perso-nes interessades, a més de les persones propietàries o titulars d’altres drets reals sobrel’immoble, i les persones arrendatàries i altres ocupants, les persones físiques o jurídiques queal·leguin l’existència d’un dany o perill en els seus béns, drets o interessos legítims.

Iniciat l’expedient, s’ha de donar trasllat a les persones interessades per un períoded’al·legacions de deu dies. Transcorregut el termini atorgat, els serveis tècnics municipals, prè-via inspecció de l’immoble, n’han d’emetre el corresponent informe.

El termini per dictar i notificar la resolució expressa que posi fi al procediment de declaraciód’estat ruïnós és de sis mesos des de la data d’acord d’inici de l’expedient, en els procediments


iniciats d’ofici, o des de la data en què la petició va tenir entrada al registre competent, en elscasos de procediments iniciats a instància de la persona interessada. En els casos iniciats ainstància de la persona interessada, transcorreguts sis mesos sense haver rebut notificacióexpressa, s’entén que la declaració de ruïna ha estat denegada.

La resolució que posa fi al procediment ha d’assenyalar si procedeix o no la declaració d’estatruïnós de l’immoble.

4.5. La protecció de la legalitat urbanística

Es refereix al «conjunt de tècniques jurídiques encaminades a fer prevaler la llei i els plans sobreels interessos especulatius i immobiliaris en la creació, reforma, ampliació i conservació de nu -clis urbans (Lliset, 2005, p. 427)».

Concepte

Es tracta d’una potestat dels ajuntaments de caràcter preceptiu i obligatori que dóna lloc a unprocediment o més d’un, conjuntament o separadament, de l’adopció de les mesures següents:


Tramitació de l’expedient de declaració de ruïna a instància de la persona interessada (art. 260 RegLUC)

Presentació de la sol·licitud de declaració de ruïna en el registre d’entrades a l’Ajuntament.

Informe dels serveis tècnics municipals sobre la procedència d’iniciar expedient o arxivar les actuacions.

Tràmit d’al·legacions (de deu dies a un mes).

Informe dels serveis tècnics municipals prèvia acta d’inspecció a l’immoble. Redacció de proposta de resolució.

Resolució de l’alcaldia o la junta de govern local. Termini màxim de sis mesos per resoldre i notificar.

Silenci administratiu negatiu

Figura 13. Declaració de ruïna.

• La restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat.

• La imposició de sancions.

• La determinació dels danys i perjudicis causats.

La competència, en matèria de protecció de la legalitat urbanística, és dels ajuntaments.Tanma teix, l’article 193.1 TRLUC estableix la facultat de subrogació del Departament de Po -lítica Territo rial i Obres Públiques en el cas d’inactivitat dels ens locals o en cas d’urgènciaacreditada.

Tramitació

Es considera que tots els procediments són iniciats d’ofici. La petició dels particulars en aquestsentit ha de ser considerada com a denúncia.

El procediment, pel fet de ser iniciat d’ofici, està subjecte a termini de caducitat, de sis o vuitmesos (termini per resoldre i notificar), segons que es tracti d’un procediment incoat i resolt pelmateix Ajuntament o incoat per una administració i resolt per una altra.

4.5.1. La restauració de la realitat jurídica alterada

Té com a objectiu fer desaparèixer els efectes negatius d’actuacions contràries a l’ordenamentjurídic.

Si els actes d’edificació o d’ús del sòl i el subsòl s’efectuen sense llicència o sense ordred’execució, o no s’ajusten a les condicions assenyalades, l’alcalde ha d’iniciar un expedient deprotecció de la legalitat urbanística.

Una vegada iniciat aquest expedient, l’alcalde ha de dictar una primera resolució de suspensióprovisional i immediata d’aquests actes i ha de ratificar o modificar la resolució de suspensió pro-visional i immediata durant els quinze dies posteriors al venciment del termini d’audiència dequinze dies que s’atorga a les persones afectades per notificar-los la primera resolució.

La ratificació de la suspensió comporta la incoació d’un expedient de restauració de la realitatjurídica alterada, que obliga la persona afectada a sol·licitar la llicència pertinent amb relació a lesobres que s’estan executant sense llicència, o bé sense ajustar-s’hi.

En cas que les obres que s’estiguin duent a terme siguin manifestament il·legalitzables, noméscal que l’Ajuntament acordi l’ordre d’enderrocament.

A continuació, es relacionen en diagrames quins són els diferents supòsits que hom es pot tro-bar davant les accions de protecció de la legalitat urbanística que comporten la restauració del’ordenament jurídic vulnerat.



Si l’obra és legalitzable, requeriment de legalització de dos mesos a l’interessat i atorgament de la legalització.

Si l’obra és manifestament il·legalitzable o és contrària a les prescripcions del’ordenament urbanístic, inici de l’expedient d’enderrocament.Audiència a l’interessat i ordre d’enderroc. Mínim un mes.

Denúncia de la persona afectada.

Acta d’inspecció urbanística.

Informe tècnic.Informe jurídic.Inici de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística.Adopció de mesures provisionals.Suspensió provisional d’obres.Audiència de quinze dies a tots els afectats.


Arxiu de les actuacions. En cas d’incompliment, s’executa l’ordred’enderroc. Adopció mesures d’execució forçosa.• Execució subsidiària.• Multes coercitives.

Resolució d’al·legacions i informes tècnic i jurídic.Ratificació o modificació de la suspensió.

Figura 14. Procediment de restauració d’obres en curs.

Obres en execució sense llicència o sense ajustar-se a la llicència

L’acció per requerir la legalització de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicència,per ajustar-les a la llicència atorgada o per adoptar altres mesures de restauració prescriu al capde sis anys a comptar des de la finalització de les obres, a excepció dels actes nuls de ple dret,en què l’acció no prescriu mai.

En un altre ordre de coses, el RegLUC introdueix en l’article 276 la possibilitat que les personesinteressades puguin restaurar voluntàriament la realitat física alterada, abans que sigui ferma envia administrativa la resolució en la qual s’estableixen les mesures de restauració i les sancionscorresponents. Per fer-ho, han de complir els requisits següents:


Si l’obra és legalitzable, requeriment de legalització de dos mesos a l’interessat i atorgament de la legalització.

Si l’obra és manifestament il·legalitzable o és contrària a les prescripcions del’ordenament urbanístic, s’inicia l’expedient d’enderrocament.Audiència a l’interessat i ordre d’enderroc. Mínim un mes.



Informe tècnic.Informe jurídic.Inici de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística.Audiència dels afectats.


Arxiu de les actuacions. En cas d’incompliment, s’executa l’ordred’enderroc.Adopció mesures d’execució forçosa.• Execució subsidiària.

• Multes coercitives.

Resolució d’al·legacions i informes tècnic i jurídic.

Figura 15. Procediment de restauració en cas d’obres ja executades.

Obres finalitzades sense llicència o sense ajustar-se a la llicència


• Expressar aquesta decisió amb l’acreditació de la sol·licitud de la llicència o autoritzacióadient.

• Constituir una garantia en quantia no inferior al 50% del pressupost de restauració davantde l’Administració.

Si coincideixen ambdós requisits, l’Administració té l’obligació de suspendre el procediment deprotecció de la legalitat urbanística en les modalitats d’adopció d’acords de restauració i la impo-sició de sancions.

4.5.2. El rescabalament de danys i perjudicis

En els casos en què, com a conseqüència d’actes constitutius d’infracció urbanística, es causindanys i perjudicis als béns o interessos públics, s’ha d’instruir un procediment de rescabala-ment que s’ha d’ajustar a la tramitació establerta en la legislació aplicable en matèria de proce-diment administratiu comú.

L’òrgan competent de l’Ajuntament, l’alcalde, inicia l’expedient amb audiència als interessats ivaloració econòmica dels danys soferts. Una vegada resoltes les al·legacions i practicades lesproves que s’estimin pertinents, s’en dicta la resolució definitiva.

4.5.3. El procediment sancionador urbanístic

A diferència de la potestat de restauració de l’ordre urbanístic vulnerat, que té per finalitat ferdesaparèixer el fet no desitjat, la potestat sancionadora té com a objectiu la punició del fet san-cionable. La potestat sancionadora comprèn les facultats següents:

• Establir la regulació de les infraccions i sancions regulada pel TRLUC.

• Imposar sancions.

• Executar les sancions.

La imposició de sancions urbanístiques s’ha d’ajustar al que estableix la normativa reguladora delprocediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya(Decret 278/1993, de 9 de novembre), amb les especificitats que estableix la Llei d’urbanisme iel Reglament. En aquest sentit, pel fet de tractar-se d’un procediment sancionador, sónd’aplicació els principis generals establerts a la normativa de procediment administratiu comú,que són la garantia del procediment, el principi de culpabilitat, l’adopció de mesures de caràcterprovisional, la presumpció d’innocència i la necessitat de motivar la resolució, entre d’altres.

La novetat introduïda pel RegLUC, determinada en l’article 270.2, prescriu que per iniciar el pro-cediment sancionador a més de produir-se el fet sancionable cal que, amb caràcter previ, esre quereixi a la persona presumptament infractora la legalització dels fets, llevat que aquest reque -riment no sigui procedent per la manifesta il·legalitat dels usos o obres en curs o ja executats.

De forma general, el TRLUC determina que són infraccions urbanístiques les accions o omissionstipificades com a tals en la llei. Aquestes es classifiquen com a molt greus, greus i lleus.

A títol d’exemple, enumerem les infraccions més rellevants:

Infraccions urbanístiques molt greus

• Els actes de parcel·lació urbanística, d’urbanització, d’ús del sòl i el subsòl i d’edificaciócontraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en sòl no urbanitzableobjecte d’algun règim de protecció especial i també en terrenys reservats, en qualsevolclasse de sòl, a sistemes generals o bé a zones verdes, espais lliures i a zones esporti-ves públiques.

• La tala o l’abatiment d’arbres que comportin la desaparició d’espais boscosos.

• La vulneració, en més d’un 30%, dels paràmetres imperatius establerts pel planejamenturbanístic relatius a densitat d’habitatges, nombre d’establiments, sostre, alçària, volum,situació de les edificacions i ocupació permesa.

• La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable, objecte d’algun règim de pro-tecció especial.

Infraccions urbanístiques greus

• L’incompliment en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanísti-ques sobre urbanització, usos del sòl i del subsòl i parcel·lació urbanística.

• La vulneració en més d’un 10% i fins a un 30%, en qualsevol classe de sòl, dels paràmetresimperatius establerts pel planejament urbanístic relatius a densitat d’habitatges, nombred’establiments, sostre, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa.

• L’incompliment dels deures de conservació de terrenys, urbanitzacions, edificacions, rètolsi instal·lacions en general, en condicions de seguretat.

• La tala o l’abatiment d’arbres que integren espais de boscos o arbredes protegits pel pla-nejament urbanístic que no en comporti la desaparició.

• La divisió o segregació de terrenys que no sigui objecte de cap règim de protecció espe-cial, o bé en sòl urbanitzable no delimitat, en contra de les determinacions d’aquesta llei.

Infraccions urbanístiques lleus

• L’incompliment en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanísti-ques sobre règim d’indivisibilitat de finques i sobre edificació.

• La vulneració de l’ordenament jurídic urbanístic en sòl no urbanitzable no subjecte a protec-ció especial i en sòl urbanitzable sense planejament parcial definitivament aprovat, sil’actuació consisteix en la construcció d’elements auxiliars o complementaris d’un ús o unaedificació preexistent legalment implantats.

• L’incompliment dels deures de conservació dels terrenys, les urbanitzacions, les edifica-cions, els rètols i les instal·lacions en general en condicions de salubritat i decòrum públic.

• Els actes de propaganda d’urbanitzacions, per mitjà d’anuncis, cartells, tanques publicità-ries, fullets o cartes, per mitjans informàtics o per qualsevol altre sistema de divulgació odifusió que no expressin les dades referents a l’aprovació de l’instrument de planejamentcorresponent o que incloguin indicacions susceptibles d’induir a error als consumidors.


Són persones responsables les persones físiques o jurídiques que incorrin en infracció urba-nística amb les conductes, les obres i les actuacions respectives, o bé mitjançant l’incomplimentde les seves obligacions o de les ordres de les quals siguin destinatàries.

Poden ser sancionades les persones propietàries dels terrenys, promotores, constructores oempresàries de les obres i les persones tècniques directores de l’execució d’aquestes obres.

Les multes que s’imposin a subjectes diferents, com a conseqüència d’una mateixa infracció,tenen entre elles caràcter independent, llevat del supòsit que l’obligació prevista legalment cor -respongui a diverses persones conjuntament, les quals han de respondre solidàriament de lesinfraccions que cometin i de les sancions que se’ls imposin.

Els òrgans competents per a les sancions són:

• En el cas d’infraccions lleus i greus, l’alcalde.

• En el cas d’infraccions molt greus, el ple de l’Ajuntament fins al límit econòmic de 300.000 euros.

• Si l’import de la multa és superior a 300.000 euros i inferior a 600.000 euros, l’autoritat com-petent per resoldre el procediment és el director general d’Urbanisme.

• Si la multa és superior a 600.000 euros, l’autoritat competent és el conseller o la conselle-ra de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

L’import dels ingressos de l’Administració en virtut de les sancions s’ha de destinar a patrimonipúblic de sòl i d’habitatge.

La tramitació de la sanció es produeix d’acord amb l’esquema següent:


Sancions:

• Infraccions urbanístiques molt greus: de 30.001 a 300.000 euros.• Infraccions urbanístiques greus: de 3.001 a 30.000 euros.• Infraccions urbanístiques lleus: de 300 a 3.000 euros.

L’import de les sancions s’ha d’incrementar fins a la quantia del benefici obtingut pels infractors,si aquest és superior.

El TRLUC regula aquesta matèria en l’article 219, que determina que les infraccions urbanís-tiques molt greus prescriuen als sis anys, les greus, als quatre anys i les lleus, als dos anys.El termini de prescripció comença a computar el dia en què es va cometre la infracció, llevatdels casos en què es persisteixi de forma continuada en la conducta constitutiva d’infracció oen els casos en què el fet únic constitutiu d’infracció es perllongui en el temps. En aquests su -pòsits, el termini de prescripció es computa a partir de l’acabament o el cessament de l’acti -vitat il·lícita.

El termini de prescripció de la infracció queda interromput quan es tramiti una sol·licitud de lega-lització, fins a la comunicació de la fermesa de la seva resolució.

Finalment, cal apuntar que quan ens trobem en un dels supòsits recollits en l’article 202.1 delTRLUC (per exemple, un acte de parcel·lació en zona verda pública) no hi ha prescripció. Entots els casos, són susceptibles de sanció i de l’acció de restauració sense limitació de termini(art. 219.6 del TRLUC).




Decret d’inici de l’expedient sancionador (alcalde).Nomenament del secretari i de l’instructor de l’expedient.


Plec de càrrecs i notificació a l’interessat.

Al·legacions durant deu dies hàbils.

Període de prova.

Proposta de resolució amb resolució d’al·legacions.

Notificació de proposta de resolució

Figura 16. Procediment sancionador.

Procediment sancionador

Resum del tema

La competència exclusiva dels ajuntaments en matèria urbanística se centra en l’atorgament deles llicències urbanístiques definides en l’article 179 del TRLUC.

Les llicències es defineixen com a actes reglats previs a l’edificació del sòl, de naturalesa real ideclaratius de drets atorgats per l’alcalde o la junta de govern, per delegació.

Són actes sotmesos a llicència urbanística les obres de construcció i edificació de nova planta,les d’ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d’edificis, construccions i instal·lacions jaexistents, la demolició total o parcial de les construccions, els moviments de terres, la primeraocupació i els canvis d’ús, i les parcel·lacions urbanístiques, entre d’altres.

En funció de si la construcció o edificació projectada és una obra major o menor, varia el termi-ni de resolució de la llicència de dos a un mes, i el silenci administratiu és positiu en cas quel’Administració no resolgui ni notifiqui dins el termini.

Tanmateix, l’article 5.2 del TRLUC prescriu que en cap cas no es poden considerar adquiridesper silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin la legislació vigent o el plane-jament urbanístic.

Altres mesures d’intervenció de l’Administració local són les ordres d’execució que tenen natu-ralesa d’acte administratiu de caràcter coactiu, d’obligar a conservar i mantenir els terrenys oedificacions dels propietaris en bon estat, i els supòsits de declaració de ruïna.

En un altre ordre de coses, l’Administració local compta amb mecanismes per tal de controlarles edificacions existents que s’han executat o s’estan executant sense prèvia acreditació dellicència urbanística, com ara l’obligada protecció de la legalitat urbanística i/o el procedimentsancionador urbanístic. En aquest últim cas, cal assenyalar l’augment tant dels tipus d’infraccióadministrativa com de les sancions respecte a la legislació anterior i les novetats introduïdes enla restauració voluntària a càrrec de l’interessat.



Annex 3: Per tal de completar aquest tema, aquest annex exposa la tramitació d’unexpedient de protecció de la legalitat urbanística.

5. El patrimoni municipal del sòl

Idees clau

• El patrimoni municipal del sòl es configura com un instrument de política no únicament desòl i de terrenys, sinó també d’habitatge.

• El TRLUC prescriu que els ajuntaments que comptin amb un planejament urbanístic gene-ral, que delimiti àmbits d’actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl detitularitat pública amb aprofitament, tenen l’obligació de constituir patrimoni municipal delsòl. A la resta d’ajuntaments, la constitució és de caràcter voluntari.

• El dret de superfície és el dret real, limitat sobre una finca aliena, que atribueix temporalmentla propietat de les construccions.

La legislació urbanística catalana incideix amb força en la constitució del patrimoni municipal delsòl com a eina que ha de servir per frenar l’especulació urbanística i incentivar polítiques decidi-des d’habitatge de promoció social.

5.1. El patrimoni municipal del sòl

L’article 156.1 del TRLUC obliga els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic ge -neral que delimiti àmbits d’actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl detitularitat pública amb aprofitament a constituir el seu patrimoni municipal del sòl i d’habi -tatge. Per a la resta d’ajuntaments, la constitució del patrimoni municipal del sòl té caràctervoluntari.

A més de l’obligació recollida en la legislació urbanística catalana, l’obligatorietat de constituiraquest patrimoni públic deriva de la legislació estatal, concretament de l’article 276.1 del Reialdecret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la llei sobre el règim delsòl i ordenació urbana, ja que ni aquest article ni el 280.1 van ser declarats inconstitucionals perla Sentència del Tribunal Constitucional 61/1997, ni derogats per la Llei estatal 6/1998, de 13d’abril, sobre règim del sòl i valoracions.

Aquesta llei, no obstant això, no conté cap regulació del seu règim jurídic, que es duu a termeprincipalment mitjançant el TRLUC, però també per mitjà de la legislació de règim local, a travésdel Reglament de patrimoni dels ens locals.

5.1.1. Definició del patrimoni municipal del sòl

El TRLUC defineix en l’article 153.4 que el patrimoni públic del sòl, ampliat clarament ambaquesta normativa també a l’habitatge (per tant, no únicament terrenys, sinó també edificis), ésconstituït pels edificis i el sòl susceptibles de complir les finalitats següents:

• Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les po -blacions i la millora de la qualitat de vida.

El patrimoni municipal del sòl | 93

• Fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i adequat.

• Intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisicióde sistemes urbanístics.

• Formar reserves per protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.

5.1.2. Constitució del patrimoni municipal del sòl

Si bé part de la doctrina ha considerat que no és necessari un acte exprés de constitució delpatrimoni municipal del sòl, ja que s’ha entès que és una obligació que prové de la llei, el TRLUC,en la seva disposició addicional novena, prescriu que els ajuntaments que tinguin l’obligació deconstituir-lo, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 (1 degener de 2005) han de diferenciar, com a patrimoni separat de la resta de béns municipals, elsbéns que integren el patrimoni municipal de sòl i d’habitatge.

A més, en aquest patrimoni separat, han de preveure un dipòsit específic per ingressar-hi els fonsobtinguts mitjançant l’alienació i la gestió de béns del patrimoni municipal del sòl i d’habitatge.En aquest sentit, l’article 157 del TRLUC determina que els ingressos obtinguts s’han de desti-nar a conservar-lo i a ampliar-lo.

5.1.3. Béns del patrimoni municipal del sòl

Queden afectes al patrimoni municipal del sòl i d’habitatge els recursos patrimonials dels ajunta-ments procedents de:

Aprofitament urbanístic de cessió obligatòria

Es refereix al sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria tanten sòl urbà com en sòl urbanitzable.

Si els terrenys són d’ús residencial, aquests passen a formar part del patrimoni públic del sòl ide l’habitatge i només es pot destinar a l’adopció de polítiques d’habitatge en règim de protec-ció pública.

Finques expropiades per incompliment de la funció social de la propietat

Possibilitat prevista per al cas de comissió d’infraccions urbanístiques molt greus en matèria deparcel·lació, ús del sòl i edificació. En aquests casos, l’Administració pot imposar la sanció quecorrespongui i exigir les mesures de reposició corresponents, però si arriba l’expropiació, el béadquirit s’ha d’incorporar al patrimoni municipal del sòl i destinar a qualsevol de les finalitats del’article 153.4 del TRLUC.


Finques expropiades per a la constitució o ampliació del patrimoni municipal del sòl ihabitatge

Els ajuntaments tenen la facultat d’adquirir béns destinats al patrimoni públic del sòl mitjançantl’expropiació (articles 154 i 171 del TRLUC), o mitjançant la delimitació d’àrees en què la trans-missió de béns està subjecta als drets de tempteig i retracte.

Import dels diferencials de preu/valor en les transmissions de finques del registre de solars

L’import de les sancions urbanístiques

Tots els ajuntaments, amb independència de la creació o no del patrimoni municipal del sòl, hande destinar les quantitats recaptades en aquest ordre a les finalitats genèriques de l’article 153.4del TRLUC.

En sentit contrari, no queden obligatòriament afectes al patrimoni municipal del sòl i habi-tatge els recursos procedents d’una altra procedència, com per exemple:

• Habitatges municipals.

• Cessions d’aprofitament diferents de les ordinàries i la constitució de les quals estigui justi-ficada per motius diferents als del patrimoni municipal del sòl.

• Patrimoni adquirit per compra.

• Donacions, si no són finalistes.

D’altra banda, els ajuntaments poden augmentar de manera voluntària el volum del patri-moni municipal del sòl i d’habitatge amb recursos no afectes com a habitatges, compres desòl i aportacions.

També integren el patrimoni municipal del sòl i d’habitatge els recursos econòmics següents:

• Els crèdits que tinguin com a garantia hipotecària els béns que formen part d’aquest patri-moni.

• Els ingressos obtinguts com a conseqüència de la gestió o alienació del propi patrimoni, ode la substitució de qualsevol cessió urbanística pel seu equivalent en metàl·lic.

5.1.4. Destí dels béns del patrimoni municipal del sòl

És competència de l’Ajuntament, atès el principi d’autonomia municipal, decidir l’aplicació con-creta en funció del ventall de supòsits legalment admesos i del criteri d’oportunitat. La legis-lació urbanística vigent ofereix als ajuntaments instruments per justificar destins i prioritats(POUM, PAUM, agenda, memòria social); tanmateix, cada operació concreta s’ha d’ajustar alspreceptes de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i del Reglament de patrimoni delsens locals.

En aquest sentit, l’article 156.2 del TRLUC determina que les cessions obligatòries i gratuïtesd’aprofitament en sòl d’ús residencial s’han de destinar obligatòriament a habitatge sotmès aalgun tipus de protecció pública, bé sigui perquè els terrenys tinguin aquesta qualificació espe-


cífica, o bé mitjançant la destinació del producte obtingut per l’alineació d’aquests terrenys (quanno tinguin aquesta qualificació) a aquesta tipologia d’habitatges.

El producte obtingut de la venda d’habitatges resultants o dels terrenys qualificats d’habitatgeprotegit s’ha de reinvertir en qualsevol de les finalitats del patrimoni públic del sòl i d’habitatge.

En un altre ordre de coses, en el supòsit que els sòls de cessió no puguin destinar-se a habitat-ge protegit, el producte de l’alienació dels sòls no qualificats d’habitatge protegit s’ha de vincu-lar a l’estricte finalitat de fer política d’habitatge protegit.

5.1.5. Destí dels recursos econòmics provinents del patrimoni municipal del sòl

Els recursos econòmics provinents del patrimoni municipal del sòl s’han de reinvertir en qualse-vol de les finalitats de l’article 153.4 del TRLUC. En aquest sentit, el RegLUC enumera a quès’han de destinar els recursos esmentats:

• A l’adquisició i urbanització de sòl destinat a habitatges de protecció pública i a l’adquisicióo rehabilitació d’edificis per destinar-los a aquest tipus d’habitatges.

• A la conservació, millora, urbanització, rehabilitació i, en general, gestió urbanística dels pro-pis béns del patrimoni.

• A l’adquisició de terrenys en qualsevol classe de sòl o d’altres béns immobles de caràcterpatrimonial per a la seva incorporació a aquest patrimoni.

• A l’obtenció, execució o construcció de sistemes urbanístics de titularitat pública i a l’execu -ció d’obres de conservació i rehabilitació de les edificacions destinades a aquests sistemes.

• A l’execució d’operacions d’iniciativa pública de conservació, rehabilitació o millora del patri-moni arquitectònic, de remodelació urbana, o de conservació i millora del medi rural i natural.

• Al desenvolupament d’actuacions en matèria d’habitatge susceptibles de ser protegidesd’acord amb els plans d’habitatge aprovats pel govern i altra legislació sectorial.

• Amb caràcter excepcional, a altres finalitats d’interès social que s’adeqüin a l’article 153.4de la Llei d’urbanisme i estiguin previstes en els plans urbanístics.

5.2. Alienació i cessió de terrenys

Els plans d’ordenació urbanística municipal i els programes d’actuació urbanística municipalpoden donar prioritat a unes finalitats sobre unes altres, entre les especificades en l’article 153.4del TRLUC. Dins d’aquest marc, les administracions poden cedir i alienar els terrenys del patri-moni públic del sòl i d’habitatge.

La majoria dels recursos són de naturalesa immobiliària i aquests poden ser objecte de cessió ialienació en les modalitats de:

Cessió gratuïta

Totes les cessions de terrenys a títol gratuït queden condicionades al fet que siguin efectivamentdestinades a atendre necessitats de caràcter social o finalitats d’equipament comunitari, a gene-


rar activitat econòmica en àrees deprimides o a gestionar les reserves destinades a protegir i atutelar el sòl no urbanitzable.

Els beneficiaris només poden ser les administracions públiques (ajuntaments, consorcis urbanís-tics, mancomunitats urbanístiques), entitats públiques i entitats privades sense ànim de lucre(societats mercantils de capital íntegrament públic, fundacions, associacions, organitzacions sin-dicals, cooperatives d’habitatge, caixes d’estalvi, etc.).

D’acord amb l’article 225.2 del RegLUC, les cessions gratuïtes requereixen concurs públic. Unavegada celebrat el concurs, l’acord de cessió gratuïta ha de concretar i justificar la destinació ideterminar la finalitat concreta a què les entitats o institucions beneficiàries han de destinar elsbéns. A més, ha de fer constar expressament la reversió automàtica dels béns si no es destinena l’ús previst en el termini fixat o deixen d’ésser-hi destinats. Aquest acord ha de ser adoptat pelple de la corporació amb la majoria absoluta del nombre legal de membres.

Alienació per concurs

Amb caràcter general, l’alienació de terrenys del patrimoni públic del sòl i d’habitatge s’ha de fermitjançant concurs públic, per exemple, quan l’Ajuntament es planteja vendre uns terrenys d’úsresidencial afectats al patrimoni municipal del sòl i d’habitatge.

De fet, el TRLUC ha desplaçat la tradicional subhasta, de manera que a l’hora de l’adjudicacióes poden tenir en compte altres criteris al marge del preu.

L’acord pot ser adoptat pel ple, l’alcalde o la junta de govern en funció de la valoració pericialdel bé.

Alienació directa

Els ajuntaments poden vendre directament els terrenys del patrimoni públic del sòl i d’habitatgea les seves societats de capital íntegrament públic local o mancomunitats participades o entitatspúbliques empresarials.

Igualment, poden ésser receptores les entitats de caràcter benèfic i social i promotors públicssempre que el destí sigui la construcció d’habitatges protegits. Cal, doncs, que el destinatariacrediti sempre la construcció d’habitatges com un dels objectes socials de l’entitat.

Per tal que l’Ajuntament pugui alienar directament béns del patrimoni municipal del sòl, perexemple, a una societat municipal de capital íntegrament públic, cal que:

• La societat pugui tenir la consideració, d’acord amb els seus estatuts, d’entitat urbanísticaespecial. Si no, s’han de modificar prèviament els estatuts.

• El destí sigui, igualment, l’habitatge de promoció social.

• Els terrenys alienats siguin edificats en els terminis fixats en l’acte d’alienació i no siguin sus-ceptibles d’ésser alienats a tercers per actes intervivos si no s’han complert les obligacionsd’edificació fixades. L’entitat alienant ha de garantir el compliment d’aquestes obligacions iconfigurar-les com a condicions resolutòries expresses de l’escriptura d’alienació.


Els requisits són semblants als de l’alienació per concurs: acord de ple, junta de govern o alcal-de en funció del valor del bé, amb informe previ o donació de compte de l’expedient al Departa -ment de Governació.

En tots els casos, l’alienació s’ha de dur a terme pel preu resultant de la valoració corresponent.

El document públic en què consti l’alienació directa ha d’establir la destinació final dels terrenystransmesos, el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que l’Adminis -tració consideri convenients.

Concessió del dret de superfície

Una altra possibilitat és que l’Ajuntament no es desprengui definitivament dels terrenys i opti perla cessió a tercers del dret de vol o superfície amb caràcter temporal per a la construcció d’habi -tatges de protecció oficial.

Els altres elements que es poden utilitzar per a la transmissió de terrenys regulats en l’article 225del RegLUC són la permuta o l’alienació per preu inferior al resultant de la valoració mitjançantconcurs públic.

5.3. El dret de superfície

El dret de superfície és el dret real limitat sobre una finca aliena que atribueix temporalment lapropietat de les construccions. En virtut del dret de superfície, es manté la separació entre la pro-pietat d’allò que es construeix i la del sòl en què s’efectua la construcció. Es pot constituir ambcaràcter onerós o gratuït.

Hi intervenen dos subjectes: el propietari, que és l’Administració pública, i el superficiari, la per-sona física o jurídica adjudicatària d’aquest dret real.

La seva regulació, així com els altres aspectes substantius no regulats en el TRLUC, inclosa l’ex -tin ció i els aspectes procedimentals, està regulada principalment pels articles 564 i els següentsde la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a drets reals.

En cas que els terrenys integrin el patrimoni públic del sòl i d’habitatge, la constitució onerosa ogratuïta del dret de superfície s’ha d’ajustar als supòsits anteriorment examinats de cessió i alie-nació de terrenys.

Si l’ús d’aquests terrenys és residencial, les edificacions han d’ésser destinades necessàriamenta habitatges de protecció pública; en els altres casos, s’han d’observar les finalitats especifica-des d’expansió de les poblacions i millora de la qualitat de vida, i intervenir en el mercat immo-biliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat.

La constitució del dret de superfície es materialitza mitjançant l’aprovació d’un plec de condi-cions i convocatòria de concurs públic, de manera que, a més del preu, es tinguin en comp-te altres condicions, com ara les característiques dels habitatges que es projectin, la imposicióde drets de tempteig o altres condicions. La propietat que es transmeti ha de tenir sempre unadata límit.


Per la seva banda, les administracions tenen dret a percebre del superficiari la contrapresta-ció pactada, si aquesta és a títol onerós, i a la reversió total d’allò edificat una vegada finalitziel termini estipulat. A canvi, ha de posar a disposició del superficiari el terreny, que adquireixla propietat temporal sobre allò construït, i ha d’edificar i urbanitzar durant el temps que s’hagiacordat.

El termini del dret de superfície entre particulars és de noranta-nou anys, d’acord amb la legisla-ció civil catalana i l’article 35 de la Llei estatal 8/2007 del sòl.


Resum del tema

Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general, que delimiti àmbits d’actuacióurbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament, hande constituir el seu patrimoni municipal del sòl i també d’habitatge. La resta de municipis podenconstituir-lo voluntàriament.

Els mecanismes que regula el TRLUC, per tal d’introduir el patrimoni municipal del sòl en el mer-cat, són la cessió gratuïta de terrenys, l’alienació o venda mitjançant concurs, no subhasta, il’alienació directa quan en aquest últim cas ens trobem amb societats municipals de capital ínte-grament públic o entitats sense ànim de lucre.

Finalment, la legislació urbanística catalana també regula el dret de superfície com una forma devenda del vol d’una finca propietat municipal, per tal de construir habitatge, entre d’altres, de pro-tecció oficial, mantenint el consistori la titularitat dels terrenys per un termini determinat.


Síntesi del material

L’urbanisme es conceptua a la legislació urbanística catalana com una funció pública que abas-ta totes les fases incidents sobre el sòl, des de la planificació fins a la conservació i rehabilitacióde les edificacions.

Per fer efectiva aquesta funció pública hi ha diferents administracions que fan efectives les sevescompetències en matèria d’urbanisme. Principalment, la Generalitat de Catalunya, representadapel conseller o la consellera de Política Territorial i Obres Públiques i les Comissions Territorialsd’Urbanisme, entre d’altres, i els ajuntaments, per mitjà dels plens o els alcaldes.

La potestat d’ordenació del territori està definida pel planejament urbanístic mitjançant els dife-rents instruments de planejament, ja sigui de caràcter general, el POUM, o de caràcter derivat,els plans parcials urbanístics (PPU), els plans parcials de delimitació (PPD), els plans especialsurbanístics (PEU) i els plans de millora urbana (PMU). La relació que hi ha entre el planejamentgeneral i derivat és de jerarquia, de manera que un pla parcial no pot contenir aspectes contra-ris a un pla d’ordenació urbanística municipal. La tramitació d’aquests expedients continuaessent bifàsica, competència compartida entre ajuntaments i Generalitat de Catalunya.

En un altre ordre de coses, el desplaçament del Reglament de gestió urbanística estatal ambl’entrada en vigor del recent Decret 305/2006, de desplegament de la llei d’urbanisme, ha faci-litat la tramitació i la comprensió dels tràmits en els instruments de gestió urbanística, amb la uni-ficació d’un tràmit comú per a tots els procediments i una exposició detallada de totes les enti-tats urbanístiques col·laboradores amb la novetat de les juntes de concertació.

La competència exclusiva dels ajuntaments en matèria urbanística se centra en l’atorgament deles llicències urbanístiques definides en l’article 179 del TRLUC.

Les llicències es defineixen com a actes reglats previs a l’edificació del sòl, de naturalesa real ideclaratius de drets atorgats per l’alcalde o la junta de govern, per delegació. En funció de si laconstrucció o edificació projectada és una obra major o menor, varia el termini de resolució dedos a un mes, i el silenci administratiu és positiu en cas que l’Administració no resolgui ni notifi-qui dins el termini.

Altres mesures d’intervenció de l’Administració local són les ordres d’execució que tenen natu-ralesa d’acte administratiu de caràcter coactiu, en el cas urbanístic, d’obligar la propietat a con-servar i mantenir els seus terrenys o edificacions en bon estat, així com els expedients de pro-tecció de la legalitat urbanística que vetllen pel control dels usos del sòl.

Finalment, els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que delimiti àmbitsd’actuació urbanística, susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofi-tament, han de constituir el seu patrimoni municipal del sòl i també d’habitatge. La resta demunicipis el poden constituir voluntàriament.

Síntesi del material | 101

Glossari

Abreviatures utilitzades

BOP: Butlletí Oficial de la Província. Diari oficial de la província editat per la diputació provincialque publica els anuncis provinents dels acords de la diputació provincial corresponent i de lescorporacions locals i altres institucions públiques.

CE: Constitució espanyola. Norma fonamental de l’Estat espanyol aprovada per les Corts Gene -rals el 6 de desembre de 1978.

CTU: Comissió territorial d’urbanisme. Òrgan col·legiat que depèn de la Conselleria de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que compleix funcions de caràcterinformatiu, consultiu, gestor i resolutiu. La seva funció principal és aprovar definitivament els pla-nejaments generals i derivats dels municipis de la seva demarcació territorial (Barcelona, Tarra -gona, Lleida, Girona i Terres de l’Ebre).

DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Butlletí oficial que emana de la Generalitat deCatalunya i que publica els anuncis provinents dels acords i textos legals de la Generalitat de Ca -talunya, les corporacions locals i altres institucions públiques.

EAC: Estatut d’autonomia de Catalunya. Norma fonamental del territori català. Té caràcter de lleiorgànica estatal i ha de ser aprovada per les Corts Generals. Recentment, se n’ha aprovat lareforma mitjançant la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol.

PAUM: Programa d’actuació urbanística municipal. Expressió de les polítiques municipals id’habitatge. Són el marc de concertació de les polítiques d’habitatge entre els ajuntaments i laGene ralitat de Catalunya, així com una agenda de desenvolupament de les figures de planeja-ment derivat que ha de fixar el POUM. (2.1.3)

PEU: Pla especial urbanístic. Instrument de planejament derivat que té nombrosos d’objectius ifuncions. S’utilitza especialment per a executar directament obres corresponents a infraestruc-tures del territori o per a la implantació d’obres i usos en sòl no urbanitzable. (2.2.4)

PMU: Pla de millora urbana. Instrument de planejament derivat que té per objecte el desenvo-lupament en sòl urbà no consolidat, completar el teixit urbà o bé escometre operacions de remodelació i transformació d’usos, de reurbanització i ordenació del subsòl o de sanejamentde poblacions. (2.2.3)

POUM: Pla d’ordenació urbanística municipal. És l’instrument d’ordenació urbanística integraldel territori. Pot abastar un terme municipal o més d’un. (2.1.2)

PPD: Pla parcial de delimitació. Instrument de planejament derivat que té per objecte el desen-volupament del planejament urbanístic general i que ha de contenir totes les determinacions per-tinents a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasta, i, concretament, el sòl urba-nitzable no delimitat. (2.2.2)

PPU: Pla parcial urbanístic. Instrument de planejament derivat que té per objecte el desenvo-lupament del planejament urbanístic general i que ha de contenir totes les determinacions per-

Glossari | 103

tinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasta i, concretament, el sòlurbanitzable delimitat. (2.2.1)

PTOP: Política Territorial i Obres Públiques. Es refereix a la Conselleria, o al conseller o a la con-sellera, de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

RegLUC: Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya. Norma de desplegament aprovadamitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol, amb la finalitat de desenvolupar aquells precep-tes del Text refós de la llei d’urbanisme amb el grau de detall que ho requereixen.

ROAS: Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Norma amb rang reglamentari apro-vada pel Govern de Catalunya mitjançant el Decret 179/1995, de 13 de juny, que regula, entred’altres, el procediment per a l’atorgament de les llicències urbanístiques.

STC: Sentència del Tribunal Constitucional. Resolució que emana de l’òrgan col·legiat que vet-lla exclusivament pel compliment de la Constitució espanyola, els drets fonamentals i els conflic-tes de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.

STS: Sentència del Tribunal Suprem. Resolució del màxim òrgan col·legiat del poder judicial del’Estat espanyol.

TRLUC: Text refós de la llei d’urbanisme de Catalunya. Decret legislatiu 1/2005, aprovat en data26 de juliol, que recull en un text únic les modificacions de la llei d’urbanisme derivades de la Llei10/2004, i introdueix les precisions necessàries per tal d’ajustar la numeració dels articles i uni-ficar-ne la terminologia.

Conceptes

Caràcter reglat: Potestat administrativa en la qual el marge de decisió entre opcions possiblesés inexistent, de manera que l’òrgan competent ha d’aplicar l’única opció acceptable en dretd’acord amb la legislació vigent. (1.3.1)

Classificació del sòl: Determinació del terreny en funció del seu desenvolupament urbanístic:urbà, urbanitzable i no urbanitzable. (1.3)

Dret real: Aquell que atorga al seu titular un poder parcial sobre la cosa i que constitueix un gra-vamen o limitació al dret de propietat. (5.2)

Prescripció: Fet de transcendència jurídica en virtut del qual, pel transcurs del temps, juntamentamb altres circumstàncies, s’alteren les situacions i relacions jurídiques, les titularitats reals, elsdrets patrimonials de crèdit i les accions que s’en deriven. (4.5.3)

Qualificació del sòl: Determinació dels aprofitaments urbanístics i usos de cada classe desòl. (1.3.5)

Silenci administratiu: Element essencial del règim jurídic de les administracions públiques.Opera en cas d’inactivitat de l’Administració pública per manca de resolució en procedimentsadministratius iniciats a instància de l’interessat. Pot tenir caràcter estimatori (positiu) quan esprodueixi un acte administratiu presumpte, o caràcter desestimatori (negatiu). En aquest últimcas, es tracta d’una ficció jurídica. (2.1.2) (2.2.1) (3.4) (3.6) (3.8.2) (4.1.3) (4.2.1) (4.2.2) (4.4)

Tribunal Superior de Justícia: Màxim òrgan col·legiat del poder judicial a la comunitat autò-noma. (2.4)


Referències bibliogràfiques

ABEL FARRÉ, J. (2002): Gestión urbanística en la nueva Ley 2/2002 de Urbanismo de Cataluña,Anales IV 2001-2002. Barcelona. Centro para la Investigación y Desarrollo del Derecho RegistralInmobiliario y Mercantil.

GARCÍA DE ENTERRÍA, E.; PAREJO ALFONSO, L. (1981): Lecciones de Derecho Urbanístico.Madrid. Civitas.

JOVER, A. (2003): Comentaris sobre el patrimoni municipal del sòl. Barcelona. Diputació deBarcelona.

LLISET BORRELL, F. (1995): Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals. Barcelona. Bayer Hnos.

— (2005): Comentaris a la Llei d’urbanisme de Catalunya. Barcelona. Bayer Hnos.

SANTOS DÍEZ, R.; CASTELAO RODRÍGUEZ, J. (1999): Derecho urbanístico. Manual para juris-tas y técnicos. Madrid. El Consultor.

Referències bibliogràfiques | 105

Bibliografia comentada

FERNÁNDEZ, T.R. (2006): Manual de derecho urbanístico. Madrid. La Ley/Wolthers Kluwer.

Dinovena edició del clàssic manual de dret urbanístic que sintetitza en poques pàgines i a granstrets les tres disciplines: planejament, gestió i intervenció, els conceptes principals i amb una visióglobal de tot l’Estat.

És un llibre molt didàctic, especialment adreçat als iniciats en aquesta matèria, i enriquit ambinteressant jurisprudència dels tribunals.

TRAYTER, J.M. i ALTRES (2005): Comentarios a la Ley de Urbanismo de Cataluña. Barcelona.Thomson/Aranzadi.

A partir d’una anàlisi dels problemes i de les perspectives del dret urbanístic a Catalunya, delsnous reptes a les ciutats (immigració, habitatge, canvi de model de l’ús del sòl), el medi ambienti la tensió competencial entre ajuntaments i Generalitat, els autors desgranen els aspectessubstancials del Text refós de la llei d’urbanisme: els principis generals d’actuació urbanística,la classificació del sòl, el planejament urbanístic, la gestió urbanística, els instruments de la polí-tica del sòl i d’habitatge, les llicències urbanístiques, la protecció de la legalitat, les valoracionsi els supòsits indemnitzatoris, l’urbanisme i l’ordenació del litoral, i la discrecionalitat en matèriad’urbanisme.

Es tracta d’un treball col·lectiu format pels principals autors del país en aquesta matèria que pre-tén aproximar al lector les novetats del nou text legislatiu des d’un punt de vista cronològic i siste -matitzat en les grans àrees del dret urbanístic.

Bibliografia comentada | 107

Annexos i material d’autoavaluació

Aquest document conté:

• Els documents annexos que amplien la informació del manual, la referència dels quals estroba al final de cada tema del manual de consulta.

• Un qüestionari d’autoavalució final que vol servir com a eina per saber quin ha estat el graud’aprenentatge.

• Pautes per a la correcció de l’autoavaluació.


Índex

Annex 1: Tramitació d’una figura de planejament general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

1.1. Model 1: Informe tècnic d’aprovació inicial d’un POUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

1.2. Model 2: Informe de secretaria d’aprovació inicial d’un POUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

1.3. Model 3: Proposta d’acord d’aprovació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

1.4. Model 4: Anunci d’informació pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

1.5. Model 5: Sol·licitud d’informe als organismes competents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

1.6. Model 6: Audiència als ajuntaments limítrofs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

1.7. Model 7: Informe tècnic d’aprovació provisional d’un POUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

1.8. Model 8: Informe de secretaria d’aprovació provisional d’un POUM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

1.9. Model 9: Proposta d’acord d’aprovació provisional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

1.10. Model 10: Ofici de remissió de l’expedient a la comissió territorial d’urbanisme . . . . . . . 122

Annex 2: Tramitació d’un projecte de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

2.1. Model 1: Projecte de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

2.2. Model 2: Presentació al registre d’entrades de l’Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

2.3. Model 3: Informe dels serveis tècnics d’aprovació del projecte de reparcel·lació . . . . . . . 126

2.4. Model 4: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals) d’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

2.5. Model 5: Aprovació inicial del projecte de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128

2.6. Model 6: Anunci d’informació pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

2.7. Model 7: Audiència als interessats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

2.8. Model 8: Informe dels serveis tècnics d’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

2.9. Model 9: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals) d’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

2.10. Model 10: Aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

2.11. Model 11: Anunci d’aprovació definitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

2.12. Model 12: Notificació d’acord aprovació definitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

Annex 3: Tramitació d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística . . . . . . . . . . . 137

3.1. Model 1: Acta d’inspecció urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

3.2. Model 2: Informe dels serveis tècnics d’inici d’expedient de protecció de la legalitaturbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

Annexos i material d’autoavaluació. Índex | 111

3.3. Model 3: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals) d’inici d’expedient de protecció de la legalitat urbanística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

3.4. Model 4: Decret de l’alcaldia d’inici d’expedient de protecció de la legalitat . . . . . . . . . . . . 141

3.5. Model 5: Notificació del decret de l’alcaldia d’inici d’expedient de protecció de la legalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

3.6. Model 6: Informe dels serveis tècnics de ratificació de suspensió d’obres . . . . . . . . . . . . . . 143

3.7. Model 7: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals) de ratificació de suspensió d’obres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

3.8. Model 8: Decret de l’alcaldia de ratificació de suspensió d’obres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

3.9. Model 9: Notificació del decret de l’alcaldia de ratificació de suspensió d’obres . . . . . . . 146

Qüestionari d’autoavaluació final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

Pautes per a la correcció de l’autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149


Annex 1

Tramitació d’una figura de planejament general

Per tal de completar el segon tema del manual de consulta, s’exposa la tramitació d’un plad’ordenació urbanística municipal a partir d’un supòsit de fet:

Supòsit de fet:

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, que disposa de normes subsidiàries de planejament desde l’any 1996, considera que després de deu anys és necessari iniciar el procés de revisió delplanejament, ja que la població ha crescut notablement i el planejament actual es troba obsoletper la creació de nous sistemes dotacionals públics i la creació de sòl industrial.

Igualment, es fa necessari adaptar el planejament general als nous elements establerts en larecent legislació urbanística que sorgeix del Text refós de la llei de 2005.

Formularis de la tramitació:

D’acord amb l’article 93 del TRLUC i 116 del RegLUC, es pot procedir a la revisió del planeja-ment en complir-se el termini que s’hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a aquest fis’hi especifiquen, així com en el cas que hi hagi disfuncions entre les disposicions del planeja-ment general vigent i les necessitats reals de sòl per crear habitatges o per establir activitatseconòmiques.

Correspon als ajuntaments la formulació d’un pla d’ordenació urbanística municipal. En aquestcas, la revisió de les actuals normes subsidiàries de planejament del terme municipal delsHostalets de Pierola comporta l’aprovació d’un POUM.

Analitzarem a continuació els formularis necessaris per a la fase de tramitació d’un POUM.

Annexos i material d’autoavaluació. Annex 1 | 113


1.1. Model 1: Informe tècnic d’aprovació inicial d’un POUM

INFORME

Que d’acord amb l’article 93 del TRLUC i 116 del TRLUC s’han complert les determina-cions previstes en les normes subsidiàries vigents, així com transcorregut deu anys des dela seva aprovació. Les disfuncions actuals entre la realitat física i el planejament vigent hanfet necessari l’elaboració d’un nou planejament general adaptat al Text refós de la llei d’ur -ba nisme i, en conseqüència, amb la denominació de pla d’ordenació urbanística municipal.

En aquests sentit, aquest Ajuntament va encarregar la redacció dels treballs preparatorisper a l’elaboració del projecte de revisió i adaptació de les normes subsidiàries de plane-jament i elaboració del nou pla d’ordenació urbanística municipal, mitjançant la contracta-ció administrativa de consultoria i assistència a __________________.

Una vegada finalitzada la fase prèvia de treballs i exposat al públic l’avanç de pla, recollitsels suggeriments i les alternatives que s’han plantejat, i ateses les diferents accions d’infor -mació previstes en el programa de participació ciutadana, es presenta el projecte definitiu,que compta amb el grau suficient de consolidació per ser aprovat inicialment pel ple del’Ajuntament.

En aquest sentit, es confirmen/ratifiquen o modifiquen els següents suggeriments/alterna -tives plantejat en la fase d’informació pública de l’avanç de pla relativa a criteris, objectiusi solucions generals:

_____________________________________________________________________________.

En un altre ordre de coses, el projecte incorpora tota la documentació continguda a l’article59 del TRLUC i compleix tots els requisits de la normativa urbanística.

És per tot això que el tècnic que subscriu informa favorablement de l’aprovació inicial delprojecte d’elaboració d’un pla d’ordenació urbanística municipal.

Els serveis tècnics municipals


1.2. Model 2: Informe de secretaria d’aprovació inicial d’un POUM

1. Aquest informe és emès amb caràcter preceptiu a la vista del que disposa l’article 47de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, que regula les bases del règim local, que estableix que pera l’aprovació dels instruments de planejament general cal un quòrum de votació especial(article 47.2, apartat II) de la Llei reguladora de les bases del règim local, modificat per laLlei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local il’article 114 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de lallei municipal i de règim local de Catalunya.

2. És examinat l’expedient del projecte de revisió del pla d’ordenació urbanística de__________________.

3. Són d’aplicació els següents preceptes legals:

—L’article 83 del Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urba -nisme de Catalunya:

«1. L’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans d’ordenació urbanística municipalque afecten el territori d’un únic municipi pertoquen, sens perjudici del que estableixl’apartat 3, a l’ajuntament corresponent. En el cas dels plans urbanístics derivats, en quèla competència d’aprovació definitiva correspongui a l’Ajuntament, es pot adoptar directa-ment l’acord d’aprovació definitiva, un cop complert el tràmit d’informació pública, pres-cindint de l’aprovació provisional.

2. L’aprovació inicial i l’aprovació provisional del planejament urbanístic plurimunicipal, sensperjudici del que estableix l’article 75.7, correspon a:

a) El consell comarcal corresponent, si tots els municipis afectats pel pla queden inclososen l’àmbit territorial d’una mateixa comarca.

b) La comissió territorial d’urbanisme corresponent, si l’àmbit territorial del pla abasta mésd’una comarca.

c) El director o la directora general d’Urbanisme, un cop vist l’informe de les comissionsterritorials d’urbanisme competents afectades, si l’àmbit territorial del pla n’afecta més d’una i més d’una comarca.

d) Els ajuntaments, en els supòsits a què es refereix l’article 75.8, llevat que havent estatformulat el pla a instància de la part interessada, no hi hagi cap acord entre els ajunta-ments afectats; en aquest cas l’òrgan competent és el que correspongui dels esmen-tats a les lletres a, b i c.

3. L’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans especials urbanístics a què es refe-reix l’article 67.1.e correspon a l’Administració que els ha redactats, si té atribuïdes com-petències urbanístiques de tramitació o d’aprovació de plans. Altrament, l’òrgan compe-tent és la comissió territorial d’urbanisme corresponent; si l’àmbit territorial del pla afectamés d’una comissió, l’aprovació inicial i la definitiva pertoquen al conseller o a la conselle-ra de Política Territorial i Obres Públiques.

... /...


4. Els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans urbanístics derivats, un cop sen’ha acordat l’aprovació inicial, s’han de posar a informació pública, per un termini d’unmes. Els edictes de convocatòria de la informació pública s’han de trametre en el terminide deu dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial.

5. Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipalo d’un pla urbanístic derivat, s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raóde llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat queuna disposició n’autoritzi un de més llarg.

6. En cas que, d’acord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu efectuar una avaluacióde l’impacte ambiental d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla urbanísticderivat, l’informe mediambiental que calgui ha d’ésser incorporat al pla i ha d’ésser sotmèsa informació pública conjuntament amb aquest. La declaració d’impacte ambiental, si éspreceptiva, s’ha d’efectuar, segons correspongui, abans de l’aprovació provisional o abansde l’aprovació definitiva de l’expedient.

7. Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística munici-pal, s’ha de concedir audiència als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confini amb eldel municipi que és objecte del pla.

8. Si un pla d’ordenació urbanística municipal o un pla urbanístic derivat no és tramitat perl’Ajuntament afectat, s’ha de concedir audiència per un termini d’un mes, a continuació dela informació pública.

9. En el supòsit de tramitació simultània de diverses figures del planejament urbanístic, obé d’aquestes i d’instruments de gestió, cadascuna d’aquestes tramitacions s’ha de con-figurar en expedients separats. L’executivitat de cadascuna d’aquestes queda supeditadaa la de l’instrument o la figura superior.»

—Article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, el qualexigeix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corpo-ració per a l’adopció dels acords que correspongui adoptar a l’Ajuntament en la tramita-ció dels instruments de planejament general previstos a la legislació urbanística.

—Article 114 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós dela llei municipal i de règim local de Catalunya.

IV. Els serveis tècnics han informat de l’expedient del projecte del pla d’ordenació urbanís-tica municipal, i n’han donat la seva opinió; per tant l’expedient es pot sotmetre a la con-sideració del ple per tal que adopti, si escau, l’aprovació inicial del projecte.

És per tot això que s’INFORMA FAVORABLEMENT de l’aprovació inicial del plad’ordenació urbanística municipal.

El secretari


1.3. Model 3: Proposta d’acord d’aprovació inicial

Vist l’expedient de tramitació del projecte d’elaboració del pla d’ordenació urbanísticad’aquest municipi, amb els pertinents informes tècnics i jurídics i els suggeriments formu-lats pels propietaris i ciutadans,

Atès allò que disposa l’article 83 del Decret 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la lleid’urbanisme de Catalunya:

Proposo al ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Aprovar inicialment el projecte del pla d’ordenació urbanística municipal redactati formulat per aquest Ajuntament.

SEGON. Sotmetre’l a informació pública pel termini d’un mes, mitjançant anunci en el But -lletí Oficial de la Província de __________________, en el DOGC i dos dels diaris de mésdivulgació en l’àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramita-ció, per tal que qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i adduir, durant el terminiesmentat, totes les al·legacions o observacions que consideri oportunes.

L’expedient està sotmès a informació pública al Departament d’Urbanisme (carrer __________________, núm. _____,) en horari d’oficina de dilluns a divendres de 9 a 14 hores.Així com també s’insereix referència al web municipal (http://__________________).

TERCER. Concedir audiència per un termini d’un mes a tots els ajuntaments limítrofs pertal que puguin examinar l’expedient i tinguin també la possibilitat de presentar lesal·legacions que considerin convenients.

QUART. Simultàniament al tràmit d’informació pública, cal sol·licitar un informe als organis-mes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termi-ni d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg.

CINQUÈ. Aprovar l’informe mediambiental d’avaluació de l’impacte ambiental del projectede revisió del pla d’ordenació urbanística municipal que ha de ser sotmès a informaciópública conjuntament amb aquest. La declaració d’impacte ambiental s’ha d’efectuar,segons que correspongui, abans de l’aprovació provisional o abans de l’aprovació defini-tiva de l’expedient.

SISÈ. Suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, refor-ma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitatso usos concrets pel termini d’un any en els següents àmbits i publicar-la al Butlletí Oficialde la Província de __________________.

/.../

No obstant això, el pla adoptarà allò que consideri més adient.

L’alcalde


1.4. Model 4: Anunci d’informació pública

ANUNCI

Per coneixement general, el ple de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola ha aprovaten data __________________, entre d’altres, els següents ACORDS, que en la seva partsuficient diuen:

(Reproduir els acords adoptats pel ple de la corporació)

En aquest sentit, s’obre el termini d’informació pública pel període d’un mes per tal quetotes les persones que ho vulguin puguin presentar les al·legacions oportunes al Depar -tament d’Urbanisme de l’Ajuntament (carrer __________________, núm. _____) en horarid’oficines de dilluns a divendres de 9 a 14 hores.

Aquest acte, que és de tràmit, no és susceptible de recurs. Altrament, podeu interposarles accions que cregueu oportunes.

L’alcalde

1.5. Model 5: Sol·licitud d’informe als organismes competents

Em plau comunicar-vos que el ple de l’Ajuntament en sessió celebrada ________________ha adoptat l’aprovació inicial del projecte de revisió i elaboració del Pla d’ordenació urba-nística municipal dels Hostalets de Pierola.

En aquest sentit, i com a organisme sectorial afectat, us trametem una còpia del documentque ha estat sotmès a aprovació inicial per tal que en el termini d’un mes (o superior enfunció de l’organisme) emeteu l’informe corresponent a les vostres competències secto-rials, amb el benentès que aquest Ajuntament prosseguirà les actuacions si en el terminianteriorment esmentat no ens heu comunicat l’informe pretès.

L’alcalde


1.6. Model 6: Audiència als ajuntaments limítrofs

M’escau comunicar-vos que el ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada _______________ha adoptat, entre d’altres, els ACORDS següents:

(Reproduir els acords adoptats pel ple de la corporació)

La qual cosa us comunico per tal que en el termini d’un mes pugueu formular lesal·legacions que estimeu convenients, tot indicant-vos que aquest acte, que és de tràmit,no és susceptible de recurs. Altrament, podeu interposar qualsevol acció que cregueuoportuna.

El secretari

1.7. Model 7: Informe tècnic d’aprovació provisional d’un POUM

INFORME

Que emet l’arquitecte municipal __________________

Aquest Ajuntament ha sotmès a informació pública el projecte de revisió i elaboració d’unpla d’ordenació urbanística municipal.

Que en el tràmit d’informació pública s’han formulat les següents al·legacions que se sot-meten a la consideració del tècnic que subscriu:

– Al·legació núm. ______

Consideració __________________

Vistes i analitzades les al·legacions, el qui subscriu proposa:

a) Estimar les al·legacions número _______

b) Desestimar les al·legacions número _______

c) Desestimar parcialment, d’acord amb el que s’exposa en el cos del present informe, lesal·legacions número _______

d) Procedir a l’aprovació provisional del projecte d’elaboració del pla d’ordenació urbanís-tica municipal, un cop completades i concretades conforme amb el que es disposa a lalegislació urbanística i amb observança, si s’estima oportú, de les qüestions abocades enel present informe.

Els serveis tècnics municipals


1.8. Model 8: Informe de secretaria d’aprovació provisional d’un POUM

ANTECEDENTS:

S’examina l’expedient d’aprovació del projecte de revisió del pla d’ordenació urbanísticamunicipal, el qual ha estat sotmès al tràmit d’aprovació inicial i al d’informació pública.S’han formulat les corresponents al·legacions, que han estat informades pels serveis tèc-nics municipals i l’equip redactor.

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES:

El present informe s’emet amb caràcter preceptiu a la vista del que es disposa en l’article47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, que estableixque per a l’aprovació dels instruments de planejament general cal un quòrum de votacióespecial (article 47.2, apartat II) de la Llei reguladora de les bases del règim local, modifi-cat per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la modernització del governlocal, i article 114 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refósde la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Els serveis tècnics han informat de les al·legacions, i han donat el seu parer, i per tantl’expedient pot ser sotmès a la consideració del ple de la corporació per a la seva aprova-ció provisional.

És per tot això que el tècnic que subscriu informa favorablement de l’expedient per a laseva aprovació provisional.

El secretari

1.9. Model 9: Proposta d’acord d’aprovació provisional

Vist l’expedient de tramitació del projecte de revisió del pla d’ordenació urbanísticad’aquest municipi, amb els pertinents informes tècnics i jurídics

Vistes les al·legacions presentades i l’informe emès pels serveis tècnics municipals quecopiat a la lletra diu:

«...»

Atès allò que disposa l’article 83 del Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el text refósde la llei d’urbanisme de Catalunya

Es proposa l’adopció dels ACORDS següents:

PRIMER. Resoldre les al·legacions presentades basant-se en els informes tècnics i jurídicsque consten en l’expedient i que s’incorporen al present acord com a motivació, en el sen-tit següent:

a) Estimar les al·legacions número _______

b) Desestimar les al·legacions número _______

c) Estimar parcialment, d’acord amb el que s’exposa al cos del respectiu informe, lesal·legacions número _______

SEGON. APROVAR PROVISIONALMENT el projecte d’elaboració del pla d’ordenacióurbanística municipal redactat per __________________ i formulat per aquest Ajuntament.

TERCER. Remetre el projecte d’elaboració del pla d’ordenació urbanística municipal alconseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat/Comissió Territorial d’Urba -nisme als efectes de la seva aprovació definitiva.

L’alcalde


1.10. Model 10: Ofici de remissió de l’expedient a la comissió territoriald’urbanisme

Em plau comunicar-vos que el ple de l’Ajuntament reunit en sessió de data _____________ha aprovat provisionalment el Pla d’ordenació urbanística municipal de ________________promogut i formulat per aquest Ajuntament.

Adjunt al present, es remet exemplar del projecte de revisió del pla d’ordenació urbanísticai còpia autentificada de tot l’expedient administratiu per tal que es procedeixi, previs els trà-mits pertinents, a la seva aprovació definitiva per l’òrgan administratiu que correspongui.

Així mateix, us adjuntem les normes i els plànols en suport informàtic.

L’alcalde


Annex 2

Tramitació d’un projecte de reparcel·lació

Per tal de completar el tercer tema del manual de consulta, s’exposa la tramitació d’un projectede reparcel·lació.

Supòsit de fet:

La Junta de Compensació del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda» del municipi de Folgueroles vaser constituïda recentment mitjançant l’atorgament de la corresponent escriptura pública deconstitució per la totalitat dels propietaris del sector.

La junta ha estat inscrita en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores de la Generalitatde Catalunya.

Ara fa quinze dies l’assemblea general de la junta de compensació ha aprovat la minuta deprojecte de reparcel·lació referit a tot el sector amb identificació de les cessions obligatòries al’Ajuntament.

L’aprovació s’ha efectuat per majoria absoluta dels propietaris del sector i es faculta el presidenti el secretari per a la presentació del projecte de reparcel·lació a l’Ajuntament per a la seva tra-mitació i, si escau, posterior inscripció al registre de la propietat.


L’article 113.2 del TRLUC determina el procediment que cal seguir per a l’aprovació del projec-te de reparcel·lació, el qual es representa en els models que es mostren seguidament.


2.1. Model 1: Projecte de reparcel·lació

El projecte de reparcel·lació varia en funció de l’entitat de l’àmbit d’actuació que cal reparcel·lar.

En síntesi, enumerem els elements fonamentals que pot contenir:

Memòria

1. Antecedents i planejament objecte d’execució.

2. Fonaments legals i contingut de la proposta.

3. Promotor del projecte de reparcel·lació.

4. Objectius del projecte de reparcel·lació.

5. Descripció de l’àmbit d’actuació objecte de reparcel·lació.

6. Ordenació urbanística i qualificació dels terrenys.

7. Criteris per definir i quantificar els drets aportats.

8. Relació d’interessats.

9. Càrregues i gravàmens existents.

10. Càrregues de nova constitució.

11. Criteris per determinar les adjudicacions.

12. Descripció de les parcel·les resultants. Adjudicacions.

13. Cessions gratuïtes a l’Ajuntament.

14. Indemnitzacions.

15. Despeses d’urbanització. Saldo provisional del compte de liquidació.

16. Inscripció en el Registre de la Propietat.

Annexos

I. Càlcul de la unitat d’aprofitament de les finques resultants.

II. Quadre de correspondència de finques.

III. Finques inicials o aportades.

IV. Finques resultants.

V. Quadre numèric. Determinació del saldo de la liquidació provisional.

VI. Quadre resum.

VII. Valoració dels terrenys.

VIII. Valoració de les indemnitzacions.

IX. Justificació de les despeses urbanístiques.

X. Plànols.

XI. Documentació fotogràfica.


2.2. Model 2: Presentació al registre d’entrades de l’Ajuntament

El Sr. _____________________________, en qualitat de president de la Junta de Compen -sació del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda», amb domicili a efectes de notificacions alcarrer __________________, núm. _______ CP_______ de __________________, amb CIF__________________ i telèfon __________________.

EXPOSO:

Que l’assemblea general de la Junta de Compensació del Pla parcial d’ordenació «IllaVerda» ha aprovat en data __________________ i per majoria absoluta la minuta de pro -jecte de reparcel·lació format pels senyors ____________________________________.

Que en compliment de l’article 113 del TRLUC, el projecte de reparcel·lació una vegadaformat ha d’ésser presentat a l’Ajuntament per a la seva tramitació administrativa consis-tent en aprovació inicial, informació pública i, escau, aprovació definitiva per a la seva pos-terior inscripció al Registre de la Propietat núm. _______ de __________________.

És per tot això que

SOL·LICITO:

Que sigui admès a tràmit el projecte de reparcel·lació adjunt i que es procedeixi a la sevatramitació d’acord amb l’article 113 del TRLUC per a la posterior inscripció al Registre dela Propietat núm. _______ de __________________.

Data i signatura

Il·lustríssim Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Folgueroles



2.3. Model 3: Informe dels serveis tècnics d’aprovació del projecte de reparcel·lació

INFORME

Que emet l’arquitecte municipal Sr. __________________ amb relació al projecte de repar-cel·lació format per la Junta de Compensació del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda».

En data de registre d’entrades de__________________ s’ha presentat a l’Ajuntament elcorresponent projecte de reparcel·lació d’acord amb allò disposat a l’article ______ de lesnormes urbanístiques del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda».

Que examinat el seu contingut i trobat conforme, aquest s’ajusta a les normes urbanísti-ques del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda», aprovat definitivament per la comissió territo-rial d’urbanisme en data __________________ i publicat al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya ______.

Que la memòria del projecte de reparcel·lació conté els elements mínims establerts al’article 144 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, i s’hi relacionen degudament les circums -tàncies de les finques aportades i l’adjudicació de les finques resultants.

Que amb relació als terrenys de cessió obligatòria a l’Ajuntament (aprofitament urbanís-tic, zones verdes i vialitat), aquests compleixen els paràmetres establerts pel pla parciald’ordenació.

És per tot això que el tècnic que subscriu informa FAVORABLEMENT el projecte de repar -cel·lació.

L’arquitecte municipal


2.4. Model 4: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals)d’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació

INFORME

Que emet el secretari o tècnic superior en dret de la corporació amb relació a l’expediento minuta de projecte de reparcel·lació format per la Junta de Compensació del Pla parciald’ordenació «Illa Verda».

Els serveis tècnics municipals han informat en data __________________ del projecte dere parcel·lació esmentat que ha estat trobat conforme i que compleix la normativa urba-nística del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda» com els articles 144 i següents del Decret305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme.

Que l’article 113.2 del TRLUC determina que la tramitació del projecte de reparcel·laciós’ha d’ajustar a les regles següents:

a) L’aprovació inicial i l’aprovació definitiva corresponents per l’Ajuntament.

b) L’aprovació inicial s’ha d’adoptar en el termini de dos mesos des de la presentació dela documentació completa.

c) El projecte ha d’ésser posat a informació pública per un termini d’un mes, dins del quals’ha de concedir audiència a les persones interessades amb citació personal.

d) La notificació de l’acord d’aprovació definitiva s’ha de produir en el termini de dos mesosdes del finiment del termini d’informació pública. En cas contrari, s’entén que el projecteha quedat aprovat definitivament per silenci administratiu positiu, a excepció del projecte dereparcel·lació, en què el sentit del silenci és negatiu.

Que en tractar-se de la tramitació d’un instrument de gestió urbanística i d’acord ambl’article 21.1 lletra j) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local,la competència per a la seva aprovació és de l’alcaldia, sens perjudici de la delegació a lajunta de govern local en data __________________.

És per tot això que el qui subscriu no hi troba cap objecció legal per a la procedència del’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació.

El secretari / el lletrat


2.5. Model 5: Aprovació inicial del projecte de reparcel·lació

En data del registre d’entrades de l’Ajuntament __________________, la Junta de Com -pensació del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda» ha presentat el projecte de reparcel·lacióformat per __________________.

Que els serveis tècnics i jurídics municipals han informat favorablement de l’esmentatexpedient,

Que en compliment de l’article 113.2 del TRLUC i article 21.1 j) de la Llei 7/1985, de 2d’abril,

RESOLC:

PRIMER. APROVAR INICIALMENT el projecte de reparcel·lació de l’àmbit d’actuació «IllaVerda» format per __________________.

SEGON. SOTMETRE l’expedient a informació pública durant el termini d’un mes a comptardes de l’última de les publicacions al Butlletí Oficial de la Província de __________________i al diari __________________, amb el benentès que si en el període esmentat no es pro-dueixen al·legacions l’acord d’aprovació inicial s’eleva tàcitament a definitiu sense neces-sitat d’ulterior acord.

L’expedient romandrà durant el tràmit d’informació pública al Departament d’Urbanisme,de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.

TERCER. COMUNICAR els presents acords a la Junta de Compensació del Pla parciald’ordenació i a tots els interessats que figurin en el projecte de reparcel·lació.

L’alcalde


2.6. Model 6: Anunci d’informació pública

ANUNCI

Per coneixement general es fa saber que l’Alcaldia-Presidència de l’Ajuntament de Fol -gueroles, mitjançant el Decret núm. ...... /....... ha dictat el següent:

«PRIMER. APROVAR INICIALMENT el projecte de reparcel·lació de l’àmbit d’actuació «IllaVerda» format per __________________.

SEGON. SOTMETRE l’expedient a informació pública durant el termini d’un mes a comptardes de l’última de les publicacions al Butlletí Oficial de la Província de __________________i al diari __________________, amb el benentès que si en el període esmentat no es pro-dueixen al·legacions l’acord d’aprovació inicial s’eleva tàcitament a definitiu sense neces-sitat d’ulterior acord.

L’expedient romandrà durant el tràmit d’informació pública al Departament d’Urbanisme,de dilluns a divendres __________________.

TERCER. COMUNICAR els presents acords a la Junta de Compensació del Pla parciald’orde nació i a tots els interessats que figurin en el projecte de reparcel·lació.»

Aquest acte, que és de tràmit, no és susceptible de recurs. Altrament, podeu interposarqualsevol acció que cregueu oportuna.

L’alcalde


2.7. Model 7: Audiència als interessats

Sr. __________________

Per la present, i en qualitat d’interessat del projecte de reparcel·lació aprovat inicialmentper aquesta alcaldia mitjançant el Decret núm. ______ /______ de data _______________,em plau atorgar-vos la corresponent audiència durant el termini d’un mes a comptar desde l’endemà de la recepció del present escrit per tal que formuleu les al·legacions, recla-macions o suggeriments que cregueu oportuns, amb el benentès que transcorregutaquest termini sense que us hagueu manifestat prosseguiran les actuacions de l’expedienten concordança amb la legislació vigent.

L’expedient romandrà a exposició pública al Departament d’Urbanisme, de dilluns a diven-dres, de 9 a 14 hores.

L’alcalde


2.8. Model 8: Informe dels serveis tècnics d’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació

INFORME

Que emet l’arquitecte municipal Sr. __________________ amb relació al projecte de repar-cel·lació format per la Junta de Compensació del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda».

En data de registre d’entrades de __________________ s’ha presentat a l’Ajuntament elcorresponent projecte de reparcel·lació d’acord amb allò disposat a l’article... de les nor-mes urbanístiques del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda».

Que en data __________________ l’Alcaldia-Presidència ha aprovat inicial el projecte dereparcel·lació __________________.

Que durant el tràmit d’informació pública s’han presentat les següents al·legacions:

Al·legació núm. ______

Al·legació núm. ______

Que examinades aquestes, se sotmeten a les següents consideracions:

Consideracions __________________.

És per tot això que el tècnic que subscriu proposa

L’estimació/estimació parcial/desestimació de les al·legacions __________________.

Paral·lelament, s’INFORMA FAVORABLEMENT de l’aprovació definitiva del projecte derepa rcel·lació.



2.9. Model 9: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals)d’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació

INFORME

Que emet el secretari o tècnic superior en dret de la corporació amb relació a l’expediento minuta de projecte de reparcel·lació format per la Junta de Compensació del Pla parciald’ordenació «Illa Verda».

Els serveis tècnics municipals han informat en data __________________ de lesal·legacions formulades en el sentit de __________________.

Que l’article 113.2 del TRLUC determina que la tramitació del projecte de reparcel·laciós’ha d’ajustar a les regles següents:

a) L’aprovació inicial i l’aprovació definitiva corresponent per l’Ajuntament.

b) L’aprovació inicial s’ha d’adoptar en el termini de dos mesos des de la presentacióde la documentació completa.

c) El projecte ha d’ésser posat a informació pública per un termini d’un mes, dins delqual s’ha de concedir audiència a les persones interessades amb citació personal.

d) La notificació de l’acord d’aprovació definitiva s’ha de produir en el termini de dosmesos des del finiment del termini d’informació pública. En cas contrari, s’entén queel projecte ha quedat aprovat definitivament per silenci administratiu positiu, a excep-ció del projecte de reparcel·lació, en què el sentit del silenci és negatiu.

Que en tractar-se de la tramitació d’un instrument de gestió urbanística i d’acord ambl’article 21.1 lletra j) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local,la competència per a la seva aprovació és de l’alcaldia, sens perjudici de la delegació a lajunta de govern local en data __________________.

És per tot això que el qui subscriu no hi troba cap objecció legal per a la procedència del’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació.

El secretari / el lletrat


2.10. Model 10: Aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació

En data del registre d’entrades de l’Ajuntament ________________, la Junta de Com pen -sació del Pla parcial d’ordenació «Illa Verda» ha presentat el projecte de reparcel·lacióformat per ________________.

Que els serveis tècnics i jurídics municipals han informat favorablement de l’esmentatexpedient,

Que transcorregut el termini d’informació pública s’han presentat les al·legacions següentsi s’ha informat els serveis tècnics municipals:

[...]

Que en compliment de l’article 113.2 del TRLUC i article 21.1 j) de la Llei 7/1985, de 2d’abril procedeix sotmetre l’expedient a aprovació definitiva.

És per tot això que

RESOLC:

PRIMER. APROVAR DEFINITIVAMENT el projecte de reparcel·lació de l’àmbit d’actuació«Illa Verda» format per ________________.

SEGON. PUBLICAR el precedent acord al Butlletí Oficial de la Província de ______________i al diari ________________.

TERCER. COMUNICAR els presents acords a la Junta de Compensació del Pla parciald’orde nació i a tots els interessats que figurin en el projecte de reparcel·lació.

L’alcalde

2.11. Model 11: Anunci d’aprovació definitiva

ANUNCI

Per coneixement general es fa saber que l’Alcaldia-Presidència de l’Ajuntament de Folgue -roles, mitjançant el Decret núm. ______ /______ ha dictat el següent:

«PRIMER. APROVAR DEFINITIVAMENT el projecte de reparcel·lació de l’àmbit d’actuació«Illa Verda» format per __________________.

SEGON. PUBLICAR l’acord precedent al Butlletí Oficial de la Província de _______________i al diari __________________.

TERCER. COMUNICAR els acords presents a la Junta de Compensació del Pla parciald’orde nació i a tots els interessats que figurin en el projecte de reparcel·lació.»

Contra aquest acte, que és definitiu en via administrativa hi cap recurs potestatiu de repo-sició davant aquesta alcaldia en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de larecepció del present escrit. Altrament, podeu interposar recurs contenciós administratiu enel termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la present notifica-ció davant els jutjats contenciosos administratius de __________________. Tot això, sensperjudici de les altres accions que cregueu oportú interposar.

L’alcalde


2.12. Model 12: Notificació d’acord d’aprovació definitiva

Sr. __________________

Per la present, i en qualitat d’interessat del projecte de reparcel·lació del Pla parciald’ordenació «Illa Verda», m’escau notificar-vos que aquesta alcaldia mitjançant el Decretnúm. ______ /______ de data __________________, ha dictat el següent:

«PRIMER. APROVAR DEFINITIVAMENT el projecte de reparcel·lació de l’àmbit d’actuació«Illa Verda» format per __________________.

SEGON. PUBLICAR l’acord precedent al Butlletí Oficial de la Província de _______________i al diari __________________.

TERCER. COMUNICAR els acords presents a la Junta de Compensació del Pla parciald’orde nació i a tots els interessats que figurin en el projecte de reparcel·lació.»

Contra aquest acte, que és definitiu en via administrativa, hi cap recurs potestatiu de repo-sició davant aquesta alcaldia en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de larecepció del present escrit. Altrament, podeu interposar recurs contenciós administratiu enel termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la present notifica-ció davant els jutjats contenciosos administratius de __________________. Tot això, sensperjudici de les altres accions que cregueu oportú interposar.

El secretari


Annex 3

Tramitació d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística

Per tal de completar el quart tema del manual de consulta, s’exposa la tramitació d’un expedientde protecció de la legalitat urbanística.

Supòsit de fet:

L’empresa immobiliària Bella Vista, SA ha iniciat obres a la finca adquirida recentment del carrerEsglésia núm. 12 de Mataró sense llicència urbanística.

Els serveis d’inspecció urbanística de l’Ajuntament han detectat moviment de terres en aquellafinca i s’ha corroborat la manca de llicència urbanística.


L’article 191 del TRLUC i 267 del RegLUC determina el procediment que cal seguir amb relacióals expedients de protecció de la legalitat urbanística, modalitat de restauració, en cas d’obres iactuacions en curs. A continuació, es presenten els diversos models per a la tramitació d’unexpedient de protecció de la legalitat urbanística.



3.1. Model 1: Acta d’inspecció urbanística

Ha de contenir els requisits mínims de l’article 283 del RegLUC.

Acta núm. ______ /______

1. Objecte de l’informe: informe d’inici expedient de protecció legalitaturbanística. Res tauració d’obres en curs.

2. Lloc de la inspecció: carrer Església, núm. 12 de Mataró.

3. Data de la inspecció __________________.

4. Identificació de la persona que el subscriu: Sr. ____________________, arquitectetècnic municipal.

5. Dades identificatives de les persones presumptament responsables: ImmobiliàriaBella Vista, SA.

6. Descripció dels fets causants de la presumpta infracció i preceptes urbanístics pre-sumptament infringits:

Article 92 de les normes urbanístiques del Pla d’ordenació urbanística municipal apro-vat definitivament __________________.

Comprovat l’expedient d’aquesta parcel·la, es comprova que aquesta obra no comp-ta amb llicència urbanística per iniciar els treballs.

7. Documentació gràfica que acrediti l’estat de les obres a la data d’inspecció: docu-ment annex.

8. Requeriments: es requereix l’aturada immediata de les obres, ja que no es disposade llicència municipal d’obres.

L’arquitecte tècnic municipal


3.2. Model 2: Informe dels serveis tècnics d’inici d’expedient de protecció de la legalitat urbanística

INFORME

Que emet l’arquitecte municipal __________________.

Que examinat l’informe que resulta de l’acta d’inspecció urbanística duta a terme perl’arquitecte tècnic municipal en data __________________, constato:

Que la raó social Bella Vista, SA ha incomplert l’article 92 de les normes urbanístiques delPOUM aprovat definitivament __________________.

Que pel fet que s’hagin iniciat obres sense llicència urbanística prèvia i d’acord amb l’article191 del TRLUC i 264 del RegLUC, l’Ajuntament ha d’iniciar l’expedient de protecció de lalegalitat urbanística si té coneixement de qualsevol acció o omissió que presumptamentvulneri la legalitat urbanística, una vegada concloses, en el seu cas, les actuacions prèviesd’esbrinament dels fets.

En aquest cas, la raó social Bella Vista, SA ha iniciat unes obres sense comptar amb elpreceptiu acte administratiu previ d’atorgament de la llicència urbanística, per la qual cosacal que l’Ajuntament inici un expedient de protecció de la legalitat urbanística de restaura-ció de les obres en curs.

Tota vegada que les obres realitzades (moviments de terres i fonaments) són presump-tament legalitzables, i sens perjudici que es confirmi més endavant aquesta primeraapreciació, s’informa favorablement de l’inici del procés de restauració així com la sus-pensió provisional i immediata dels treballs que es duen a terme a la finca situada alcarrer Església, núm. 12.


3.3. Model 3: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals)d’inici d’expedient de protecció de la legalitat urbanística

INFORME

Que emet el secretari o tècnic superior en dret de la corporació amb relació a l’expedientde protecció de la legalitat urbanística núm. ______ / ANY.

Els serveis tècnics municipals han informat favorablement en data __________________ del’inici de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística modalitat de restauració d’obresen curs a la finca situada al carrer Església, núm. 12.

Que l’article 191 del TRLUC habilita els ajuntaments per dur a terme les actuacions quesiguin necessàries i, subsegüentment, o bé directament, a la incoació d’un expedient deprotecció de la legalitat urbanística.

Que l’article 267 del RegLUC determina que si s’executen obres o s’efectuen actuacionssense llicència, l’òrgan competent, amb els corresponents informes previs de caràcter tèc-nic i jurídic, ha d’incoar el procediment de protecció de la legalitat urbanística i, juntament,ha de dictar una primera resolució de suspensió provisional i immediata de les citadesobres i actuacions, que ha de ser notificada al presumpte infractor o infractora.

En la notificació a la presumpta persona infractora s’ha d’assenyalar motivadament si lesobres o usos poden ser objecte d’un procés de legalització o si són manifestamentil·legalitzables. En aquest darrer cas, s’ha d’advertir de les mesures de restauració suscep-tibles de ser adoptades en la notificació.

Paral·lelament, s’informa que l’òrgan competent per a la tramitació de l’esmentat expe-dient és l’alcaldia.

És per tot això que el tècnic que subscriu considera que no hi ha cap objecció legal periniciar els tràmits esmentats.

El secretari


3.4. Model 4: Decret de l’alcaldia d’inici d’expedient de protecció de la legalitat

DECRET

Examinada l’acta d’inspecció emesa per l’arquitecte tècnic municipal que copiat a la lle-tra diu:

[...]

Examinats els informes emesos pels serveis tècnics i jurídics municipals

Atès que, d’acord amb els articles 191 del TRLUC i 264 del RegLUC, l’Ajuntament had’iniciar un expedient de protecció de la legalitat urbanística si té coneixement de qual-sevol acció o omissió que presumptament vulneri la legalitat urbanística, una vegada con-closes les actuacions prèvies d’esbrinament dels fets.

RESOLC:

PRIMER. INICIAR, de conformitat amb l’article 191 del TRLUC, l’expedient de protecció dela legalitat urbanística amb relació a les obres en execució a la finca situada al carrerEsglésia, núm. 12 sense llicència municipal, i detallades a l’acta d’inspecció urbanísticatranscrita a la part expositiva de la resolució present.

SEGON. ORDENAR, segons que preveu l’article 197.1 del TRLUC, la suspensió provisio-nal i immediata de les obres en execució a la finca situada al carrer Església núm. 12, queconsisteixen en moviments de terres i fonaments, sense llicència municipal.

TERCER. ATORGAR als interessats un termini de quinze dies de vista i audiència del’expedient, a fi i efecte que puguin presentar els documents o al·legacions que estiminconvenients.

QUART. DETERMINAR que les obres en execució que no disposen de llicència municipalsón presumptament legalitzables, sens perjudici que en posterioritat es confirmi aquestaprimera apreciació.

CINQUÈ. NOTIFICAR la resolució present en deguda forma als interessats.



3.5. Model 5: Notificació del decret de l’alcaldia d’inici d’expedient de protecció de la legalitat

Sr.

M’escau comunicar-vos que per Decret de l’Alcaldia-Presidència núm. ______ /______, dedata, s’ha dictat el següent:

DECRET


[...]

Examinats els informes emesos pels serveis tècnics i jurídics municipals

Atès que, d’acord amb els articles 191 del TRLUC i 264 del RegLUC, l’Ajuntament had’iniciar un expedient de protecció de la legalitat urbanística si té coneixement de qualse-vol acció o omissió que presumptament vulneri la legalitat urbanística, una vegada conclo-ses les actuacions prèvies d’esbrinament dels fets.

RESOLC:

PRIMER. INICIAR, de conformitat amb l’article 191 del TRLUC, expedient de protecció dela legalitat urbanística, amb relació a les obres en execució a la finca situada al carrerEsglésia, núm. 12 sense llicència municipal, i detallades en l’acta d’inspecció urbanísticatranscrita en la part expositiva de la present resolució.

SEGON. ORDENAR, segons que preveu l’article 197.1 del TRLUC, la suspensió provisio-nal i immediata de les obres en execució a la finca situada al carrer Església núm. 12, queconsisteixen en moviments de terres i fonaments, sense llicència municipal.

TERCER. ATORGAR als interessats un termini de quinze dies de vista i audiència de l’expe -dient a fi i efecte que puguin presentar els documents o al·legacions que estimin convenients.

QUART. DETERMINAR que les obres en execució que no disposen de llicència municipalsón presumptament legalitzables, sens perjudici que en posterioritat es confirmi aquestaprimera apreciació.

CINQUÈ. NOTIFICAR la resolució present en deguda forma als interessats.

La qual cosa us comunico per al vostre coneixement i efecte conseqüents, tot advertint-vos que aquest acte, que és de tràmit, no és susceptible de recurs. Altrament, podeu inter-posar qualsevol acció que cregueu oportuna.

El secretari

3.6. Model 6: Informe dels serveis tècnics de ratificació de suspensiód’obres

I N F O R M E

Que emet l’arquitecte municipal Sr. __________________ amb relació a l’expedient de pro-tecció de la legalitat urbanística __________________.

Que en data __________________ l’Alcaldia-Presidència ha aprovat iniciar l’expedient deprotecció de la legalitat urbanística, modalitat restauració d’obres en execució contra la raósocial Bella Vista, SA sense haver-se acreditat la llicència municipal corresponent.

Que durant el tràmit d’al·legacions s’han presentat les al·legacions següents:

Al·legació núm. _______

Al·legació núm. _______

Que examinades aquestes, se sotmeten a les següents consideracions:

[...]

Que les obres que s’estan executant sense permís al carrer Església núm. 12 es confirmaque són legalitzables i, per tant, cal la presentació d’un projecte d’obres format per arqui-tecte superior i visat pel col·legi professional corresponent.

És per tot això que el tècnic que subscriu proposa:

La desestimació de les al·legacions formulades per __________________.

Paral·lelament, es proposa la ratificació de la suspensió de caràcter provisional i d’acordamb l’article 267.3 del RegLUC, que es requereixi a la raó social Bella Vista, SA perquè enel termini de dos mesos procedeixi a sol·licitar la llicència corresponent.



3.7. Model 7: Informe de secretaria (o serveis jurídics municipals) de ratificació de suspensió d’obres

INFORME

Que emet el secretari o tècnic superior en dret de la corporació amb relació a l’expedientde protecció de la legalitat urbanística núm. _____ / 06

Els serveis tècnics municipals han informat favorablement en data __________________ dela ratificació de la suspensió de les obres en execució sense llicència urbanística municipalde la finca situada al carrer Església, núm. 12.

Que l’article 191 del TRLUC habilita els ajuntaments per fer les actuacions que siguin ne -cessàries i, subsegüentment, o bé directament, a la incoació d’un expedient de proteccióde la legalitat urbanística.

Que l’article 267 del RegLUC determina que si s’executen obres o s’efectuen actuacionssense llicència, l’òrgan competent, amb els informes previs de caràcter tècnic i jurídiccorresponents, ha d’incoar el procediment de protecció de la legalitat urbanística i, junta-ment, ha de dictar una primera resolució de suspensió provisional i immediata de les cita-des obres i actuacions, que ha de ser notificada al presumpte infractor o infractora.

En la notificació a la presumpta persona infractora s’ha d’assenyalar motivadament si lesobres o usos poden ser objecte d’un procés de legalització o si són manifestamentil·legalitzables. En aquest darrer cas, s’ha d’advertir de les mesures de restauració suscep-tibles de ser adoptades en la notificació.

Que en l’apartat tercer de l’article 267, en cas que es ratifiqui la procedència de tramitar elprocediment de protecció de la legalitat urbanística, l’òrgan competent ha d’acordar re -querir a la persona interessada perquè, en el termini de dos mesos des de la notificació dela resolució, procedeixi a sol·licitar la llicència o la modificació de la llicència corresponent.

Paral·lelament, s’informa que l’òrgan competent per a la tramitació de l’esmentat expe-dient és l’alcaldia.

És per tot això que el tècnic que subscriu considera que no hi ha cap objecció legal perprosseguir els tràmits esmentats.

El secretari



3.8. Model 8: Decret de l’alcaldia de ratificació de suspensió d’obres

DECRET


[...]

Atès el Decret núm. ______ dictat per l’Alcaldia-Presidència de suspensió provisionald’obres en execució sense llicència urbanística

Formulades les al·legacions per __________________ i emesas els informes tècnics i jurí-dics corresponents, que en la seva part suficient diuen:

[...]


RESOLC:

PRIMER. RATIFICAR de conformitat amb l’article 191 del TRLUC, l’expedient de proteccióde la legalitat urbanística, amb relació a les obres en execució a la finca situada al carrerEsglésia, núm. 12 sense llicència municipal i detallades a l’acta d’inspecció urbanísticatranscrita a la part expositiva de la present resolució.

SEGON. REQUERIR a la raó social Bella Vista, SA perquè en el termini màxim de dosmesos presenti el corresponent projecte d’obres de legalització de les obres en execuciósense llicència municipal a la finca situada al carrer Església, 12, atès el seu caràcter delegalitzable.

TERCER. ADVERTIR a la raó social Bella Vista, SA que l’incompliment de la resolució pre-sent pot comportar l’inici de l’expedient de restauració de la realitat física o jurídica altera-da d’acord amb l’article 267.4 del TRLUC.

QUART. NOTIFICAR la resolució present en deguda forma als interessats.

L’alcalde


3.9. Model 9: Notificació del decret de l’alcaldia de ratificació de suspensió d’obres

Sr.

M’escau comunicar-vos que per Decret de l’Alcaldia-Presidència núm. ______ /______, dedata, s’ha dictat el següent:

DECRET

Examinada l’acta d’inspecció emesa per l’arquitecte tècnic municipal que copiat a la lletra diu:

[...]

Atès el Decret núm. ______ dictat per l’Alcaldia-Presidència de suspensió provisionald’obres en execució sense llicència urbanística

Formulades les al·legacions per __________________ i emesos els informes tècnics i jurí-dics corresponents, que en la seva part suficient diuen:

[...]


RESOLC:

PRIMER. RATIFICAR de conformitat amb l’article 191 del TRLUC l’expedient de proteccióde la legalitat urbanística, amb relació a les obres en execució a la finca situada al carrerEsglésia, núm. 12 sense llicència municipal, i detallades a l’acta d’inspecció urbanísticatranscrita a la part expositiva de la present resolució.

SEGON. REQUERIR a la raó social Bella Vista, SA perquè en el termini màxim de dos mesospresenti el corresponent projecte d’obres de legalització de les obres en execució sense llicèn-cia municipal a la finca situada al carrer Església, 12, atès el seu caràcter de legalitzable.

TERCER. ADVERTIR a la raó social Bella Vista, SA que l’incompliment de la resolució pre-sent pot comportar l’inici de l’expedient de restauració de la realitat física o jurídica altera-da d’acord amb l’article 267.4 del TRLUC.

QUART. NOTIFICAR la present resolució en deguda forma als interessats.

Contra aquest acte que és definitiu en via administrativa hi cap recurs potestatiu de repo-sició davant aquesta alcaldia en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de larecepció del present escrit. Altrament, podeu interposar recurs contenciós administratiu enel termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la recepció de la notificació pre-sent davant els jutjats contenciosos administratius de __________________. Tot això, sensperjudici de les altres accions que cregueu oportú interposar.

El secretari

Qüestionari d’autoavaluació final

Per saber en quin grau s’han assimilat els conceptes treballats en el manual, es recomana res-pondre i raonar les afirmacions següents.

Cas pràctic final 1

Maria Mora és propietària d’una finca de 3.500 m2, que va heretar del seu pare, des de l’any1981, classificada com a sòl no urbanitzable amb qualificació de rústica del municipi de Vent -delplà.

Fa poc, una empresa de Barcelona, BRUTÍCIA, SA, ha contactat amb Maria Mora amb la inten-ció de comprar-li la finca per ubicar-hi una planta de tractament de residus.

Tota vegada que l’operació econòmica sembla molt interessant, Maria Mora accepta vendre laparcel·la mitjançant un contracte privat de compravenda amb opció de compra que exercitaràl’empresa BRUTÍCIA, SA, una vegada obtingui de l’Ajuntament la llicència urbanística d’obrescorresponent.

En aquest sentit, la raó social BRUTÍCIA, SA presenta a l’Ajuntament un avantprojecte d’unaplanta de tractament de residus per a un estudi previ per part dels serveis tècnics municipals.

Qüestions que cal resoldre

1. Si la classificació del sòl és no urbanitzable amb qualificació de rústica, és possible la ins-tal·lació d’una planta de tractament de residus?

2. En cas que la resposta a l’anterior pregunta fos afirmativa, mitjançant quina figura de pla-nejament es podria instrumentalitzar aquesta operació? Com es tramitaria?

3. En cas que la resposta fos negativa, hi hauria cap possibilitat d’encabir-hi el projecte pre-sentat per BRUTÍCIA, SA?


Al municipi costaner de Roses s’ha constituït fa poc la Junta de Compensació provisional delsector 22, que desenvolupa un pla parcial urbanístic. Per part de la junta, s’han aprovat els esta-tuts i les bases d’actuació, i s’han presentat al registre d’entrades de l’Ajuntament.


1. Quina tramitació ha de seguir l’aprovació dels estatuts i les bases d’actuació?

2. Quan s’ha d’extingir la junta de compensació provisional?

Annexos i material d’autoavaluació. Qüestionari d’autoavaluació final | 147


L’empresa immobiliària Bella Vista, SA, en data 6 de setembre de 2005, sol·licita llicència d’obresa l’Ajuntament de Mataró per a la construcció d’un habitatge plurifamiliar de vuit plantes en unsterrenys classificats en el pla general municipal com a sòl urbanitzable d’ús residencial i desen-volupats urbanísticament amb posterioritat en el marc de l’aprovació d’un PPU i d’un projectede reparcel·lació.

El dia 22 de setembre, el funcionari encarregat d’instruir el procediment detecta l’existència dedeficiències en el projecte d’obres i ho notifica a l’empresa, i li concedeix el termini previst legal-ment per a l’esmena d’aquests defectes. L’empresa rep el requeriment el dia 14 d’octubre i pre-senta el projecte esmenat en el registre municipal el dia 25 del mateix mes.

En data 2 de febrer de 2006, i davant la falta de resolució expressa per part de l’Ajuntament,Bella Vista, SA decideix iniciar les obres de construcció de l’edifici.


1. Quin és el termini màxim de què disposa l’Ajuntament per acordar l’atorgament o denega-ció de la llicència d’obres? Quan comença a comptar el termini per a la producció del silen-ci administratiu?

2. Quina hauria de ser l’actuació de l’empresa davant la falta de notificació de la resoluciómunicipal? Pot Bella Vista, SA iniciar automàticament les obres? Li cal demanar un certifi-cat d’acte presumpte? Ha d’esperar a rebre una resposta municipal?

3. Què succeiria si l’empresa hagués obtingut la llicència i construís les vuit plantes i, a més,un àtic que no consta en el projecte? I si l’Administració no s’adona d’aquest fet fins al capde sis anys de la finalització de les obres?


Pautes per a la correcció de l’autoavaluació

Es presenta una breu explicació sobre quina ha de ser la resposta correcta i perquè i la indica-ció de l’apartat concret en què es pot trobar informació addicional.


1. La resposta no pot ser ni afirmativa ni negativa, ja que no coneixem amb exactitud el planeja-ment urbanístic general del municipi de Ventdelplà. En aquest sentit, si el POUM d’aquestmunicipi no prohibís expressament en sòl no urbanitzable les plantes de tractament de resi-dus, aquesta activitat podria ser compatible amb el planejament general vigent atès el seuinterès públic.

L’article 47.4 lletra d) del TRLUC admet dins el sòl no urbanitzable, d’acord amb el que dis-posi el planejament territorial i urbanístic, les instal·lacions de gestió de residus.

(Apartats 1.3.4. Els projectes en sòl no urbanitzable i 2.1.2. Els plans d’ordenació urbanísticamunicipal)

2. La resposta, la trobem en l’article 48 del TRLUC i 47.3 del RegLUC, els quals prescriuen queper a la implantació d’una actuació específica d’interès públic, com és ara una planta de trac-tament de residus, cal que amb caràcter previ a la llicència urbanística municipal s’aprovi unpla especial urbanístic (PEU) que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació de l’ac -tuació, o bé s’aprovi el corresponent projecte d’acord amb el procediment establert a l’article48 del TRLUC i article 57 del RegLUC.

En el cas que l’empresa BRUTÍCIA, SA optés pel pla especial, aquest hauria de contenir lado cumentació que exigeixi el planejament territorial o urbanístic corresponent, amb el desen-volupament dels estudis, plànols i normes que s’escaiguin d’acord amb l’article 67.4 delTRLUC.

La seva tramitació ordinària, i a reserves de si el projecte específic s’hauria de sotmetre ono a avaluació ambiental, seria: presentació del projecte a l’Ajuntament, aprovació inicialper part de l’alcalde, o junta de govern local, exposició pública durant el termini d’un mesamb publicació al BOP i en un diari de divulgació municipal amb comunicació simultània delprojecte a les administracions competents (Agència de Residus de Catalunya, Depar tamentde Medi Ambient i Departament d’Agricultura, entre d’altres), resolució d’al·legacions (sical), aprovació provisional pel ple de l’Ajuntament i remissió del document a la ComissióTerritorial d’Urbanisme de Girona per a la seva aprovació definitiva, publicació al DOGC ivigència.

Si s’opta pel corresponent projecte en sòl no urbanitzable, s’ha de seguir la tramitació simpli-ficada establerta als articles 48 del TRLUC i 57 del RegLUC.

L’aprovació definitiva d’aquest projecte és requisit per poder tramitar les llicències o autorit-zacions municipals relatives a l’actuació (obres i activitat), que tanmateix poden ésser trami-tades simultàniament, condicionades sempre a l’aprovació del projecte (art. 48.3 TRLUC).

(Apartats 2.2.4. Els plans especials i 4.2.3. Les llicències i projectes en sòl no urbanitzable)

Annexos i material d’autoavaluació. Pautes per a la correcció de l’autoavaluació | 149

3. La resposta només podria ser negativa si el mateix POUM del municipi de Ventdelplà prohi-bís aquest tipus d’actuacions d’interès públic en sòl no urbanitzable de qualificació rústica.

Seguint aquest argument, i atenent la discrecionalitat del planejament urbanístic, l’empresaBRUTÍCIA, SA podria presentar a l’Ajuntament de Ventdelplà una proposta de modificaciódel POUM seguint els paràmetres establerts en l’article 95.5 del TRLUC amb el benentèsque la proposta presentada al registre d’entrades pels particulars ha de raonar i justificar lanecessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics iprivats concurrents.

La seva tramitació segueix el mateix procediment que la seva formació (article 117.3 delRegLUC), exceptuant les actuacions preparatòries d’aprovació del programa de participacióciutadana i avanç de pla (si no és preceptiu per la normativa ambiental).

(Apartat 2.5. La revisió i modificació de les figures de planejament urbanístic)


1. La tramitació per a l’aprovació dels estatuts i de les bases d’actuació és prevista en l’article113.2 del TRLUC i consisteix en: aprovació inicial, que s’ha d’adoptar en el termini de dosmesos des de la presentació de la documentació completa; informació pública per un terminid’un mes, dins el qual s’ha de concedir audiència a les persones interessades, amb citaciópersonal, aprovació definitiva i notificació personal als interessats. Els acords han de seradoptats per l’alcalde o la junta de govern per delegació.

(Apartat 3.4. Tramitació dels instruments de gestió urbanística)

2. Una vegada hagi acabat el termini fixat en el document constitutiu o bé anticipadament quans’hagi acomplert la seva finalitat, la junta de compensació provisional s’ha de transformar enla forma organitzativa corresponent: Junta de Compensació (definitiva) del Pla parcial del sec-tor 22 de Roses.

(Apartat 3.8.2. Les juntes de compensació)


Tramitació de projectes en sòl no urbanitzable (art. 48 TRLUC)

Presentació del projecte a l’Ajuntament.

Informació pública en el termini d’un mes. Publicació al BOP.

Aprovació prèvia del projecte de l’alcalde o la junta de govern.

Aprovació definitiva de la comissió territorial d’urbanisme en el termini de tres mesos.


1. D’acord amb el Decret 179/1995, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveisdels ens locals, el termini de què disposa l’Ajuntament per resoldre i notificar una llicènciaurbanística d’obres majors, que requereix projecte, és de dos mesos.

Amb relació al silenci administratiu, s’ha d’aplicar la teoria general d’aquesta institució previs-ta als articles 42 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i procediment administratiu comú, per la qual, transcorregut el ter-mini de dos mesos esmentat anteriorment sense resolució expressa, s’entén produït l’acteadministratiu de forma tàcita.

(Apartat 4.1.3. Règim jurídic i procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques)

2. Es qüestiona en aquest punt si s’ha produït o no el silenci administratiu, ja que l’article 5.2 delTRLUC prescriu que en cap cas es poden considerar adquirides per silenci administratiufacultats urbanístiques que contravinguin aquesta llei o el planejament urbanístic, a part d’unajurisprudència consolidada del Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justícia de Catalunyaen aquest sentit.

En el present cas, no ho podem deduir. Per tant, entendrem a tots els efectes que trans-corregut el termini de dos mesos, més els terminis suspesos per subsanació de deficièn-cies, sense que l’Administració respongui, es pot haver produït un acte tàcit o presumpte.Aquest acte tàcit o presumpte es produeix automàticament pel transcurs del temps senseque sigui necessari demanar un certificat per acreditar-lo. De fet, el certificat només técaràcter probatori i sempre és pot demanar. Per aquest motiu, no hi hauria cap obstacleperquè la raó social peticionària de la llicència pogués iniciar les obres sense resolucióexpressa de l’Ajuntament.

(Apartat 4.1.3. Règim jurídic i procediment d’atorgament de les llicències urbanístiques)

3. Davant d’aquesta situació anòmala i, per tant, no prevista en el planejament urbanístic, l’article191 del TRLUC obliga els ajuntaments, i el seu òrgan competent, l’alcalde, a iniciar un expe-dient de protecció de la legalitat urbanística per obres en execució sense adequar-se a lallicència atorgada de vuit plantes, amb la consegüent obertura de l’expedient de restauracióde la legalitat infringida en cas que les obres preteses siguin manifestament il·legalitzables.

Probablement, l’expedient finalitzi amb l’ordre d’enderroc parcial de la construcció de l’àticno permès.

De forma alternativa, l’Ajuntament pot tramitar conjuntament un expedient sancionador perinfracció urbanística.

Si l’Administració no s’ha adonat del fet fins al cap de sis anys de la finalització de les obres,ha prescrit l’acció de restauració de la realitat física alterada establerta en l’article 199 delTRLUC, per la qual cosa la construcció es troba en una situació de volum disconforme enversel planejament vigent i només es poden autoritzar obres de consolidació i rehabilitació i elscanvis d’ús sempre d’acord amb les condicions bàsiques del pla (art. 102.4 TRLUC).

(Apartat 4.5. La protecció de la legalitat urbanística)

Annexos i material d’autoavaluació. Pautes per a la correcció de l’autoavaluació | 151

Dret urbanístic - diba.cat · El Pla de formació és un instrument fonamental per a la...

Documents

Transcript of Dret urbanístic - diba.cat · El Pla de formació és un instrument fonamental per a la...