Dossier viatge Viena

download Dossier viatge Viena

of 17

  • date post

    24-Jul-2016
  • Category

    Documents

  • view

    215
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Programa viatge d'estudis a Viena, 2n Batxillerat IES Sineu, curs 2015-16

Transcript of Dossier viatge Viena

  • IES SINEU, viatge cultural a Viena, Departament de Cincies Socials, 2n batxillerat, 7-11 desembre 2015 1Viatge a Viena IES Sineu, 2n batxillerat, curs 2015-16, del 7 a l'11 de desembre 2015

  • Qui som?

    AMENGUAL FRAU, BRBARAANDREU ROCA, MARIA BELAVELL TORRENS, ANDREUBAUZ BARCEL, MIQUELBAUZ COMPANY, MARGARITABAUZ SIMONET, PAULABAUZ VANRELL, JOSEPBERGAS CASTELL, CATERINABERGAS QUETGLAS, MARIA JERNIMACOLOMBRAM QUETGLAS, MARGALIDACONTEST RUBERT, JOAN SEBASTICRESP FERRIOL, MARIA MAGDALENAESCANDELL BACIGALUPE, LAIAFEMENIAS RIERA, LIDIAFEMENIAS VICENS, JLIAFERRIOL MAS, MARINA MARGALIDAGARCA MAYOL, MARINAGELABERT RIERA, MARIA ESPERANAGENOVART ROSSELL, JAUMEHORRACH COLL, GABRIELJAUME CAMPS, MARIONAJORD CARBONELL, BERNATLLOBERA RAMIS, FRANCESCALLULL FUSTER, ANTNIALPEZ PUJOL, MARIA DELS NGELSMAS JAUME, LAURAMATEU FERNNDEZ, CELIAMESTRE PASQUAL, FRANCESCA NEUSMONROIG MONROIG, FRANCESCAPERELL REBASSA, PAULAQUETGLAS ALOMAR, JOANRIUTORT GALMS, PAURIUTORT SALV, MARGALIDAROIG BAUZ, MARIASASTRE GENOVART, MARIA FRANCESCASUREZ REBASSA, JOS ANTONIOVANRELL BENNASAR, MARIA MAGDALENAZUZAMA PONS, MIQUELAMADOU ISSA, BALOU

    PROFESSORSRAFEL CRESP POLJOAN LLULL VIVESANDREU RAMIS REALCONCEPCI CAMPS BOSCH

    GUIACARLES BATLLE

    IES SINEU, viatge cultural a Viena, Departament de Cincies Socials, 2n batxillerat, 7-11 desembre 2015 2

  • ON ANAM?

    L'ESTAT: ustria Extensi: 83,871 km quadrats (les illes 4.992, a ustria hi caben gaireb 17 IB) Poblaci: ms de 8.200.000 habitants (vuit vegades les Illes), la densitat de poblaci, s de 92 hab/km

    quadrat, tres vegades inferior al de les Illes) Poltica territorial: La Repblica Austraca comprn 9 estats federals. s un dels estats europeus que ha signat

    la declaraci de neutralitat permanent. s membre de les Nacions Unides (ONU) des del 1955, i de la UniEuropea des del 1995.

    Lmits: Alemanya, Txquia, Eslovquia, Hongria, Eslovnia, Itlia, Sussa i LienchtesteinLlengua: alemany

    Domini Internet: .at

    LA CIUTAT: Viena s la capital d'ustria i del Bundesland Wien (un dels nou estats federats de la Repblica Austraca) Projecci internacional: s la seu de la OPEP (organitzaci de pasos exportadores de petroli), de l'OSCE

    (organitzaci per a la seguretat i cooperaci europea), l'AIEA (agncia internacional de l'energia atmica) ialtres agncies de la la ONU. Des del 2001 el centre histric de la ciutat s Patrimoni de la Humanitat(UNESCO).

    Diferents estudis fets des del 2005 coincideixen en la conclusi que Viena s una de les ciutats del mn ambmillor qualitat de vida.

    Viena s la ciutat del mn que aplega el major nombre de congressos i convencions internacionals, i cadaany la visiten uns 5 milions de turistes.

    IES SINEU, viatge cultural a Viena, Departament de Cincies Socials, 2n batxillerat, 7-11 desembre 2015 3

  • ALGUNES PREGUNTES ABANS DE PARTIR

    El modernisme fou un corrent artstic europeu?Quina relaci tenen el llorer i la col flori?Quin s el millor pasts de Viena?Continua: si uns pocs poden viure en palaus tan luxosos s perqu...Quin s el punt d'encontre entre vegetaci i jardins?Habsburg o ustries? A Viena, els forns fan panets de viena?Quina relaci tenen Beethoven o Mozart amb Viena?El vals s un ball viens?El Danubi s blau? On neix? On desemboca?Per qu hi ha tants palaus a Viena?Catlics o protestants?Quines sn les aportacions austraques en el camp de la tcnica?

    IES SINEU, viatge cultural a Viena, Departament de Cincies Socials, 2n batxillerat, 7-11 desembre 2015 4

  • BREU RESSENYA HISTRICA

    ELS INICIS

    Els turons que envolten la ciutat de Viena han estat habitats des de l'poca Neoltica i s aqu on es desenvolupa des del 1200a C. la metallrgia del Bronze (cultura de La Tne ) i del Ferro (Hallstatt). Sabem que prop de la catedral antigament hi havia un campament rom forti ficat i, no massa lluny, prop del palau de Belvedere, un petit nucli habitat. Per defensar el territori, els romans hi construren una fortalesa. El nom que li donen a la ciutat s Vindobona (ciutat blanca) s en aquest territori fronterer dels dominis de Roma on trob la mort Marc Aureli, el 17 de mar de l'any 180. A partir del segle V arriben successivament invasions de pobles brbars.

    Situada a la llera del Danubi (lmit natural de l'imperi rom), fou escenari de moltes lluites amb els pobles germnics.La pau arribar al segle V, amb l'arribada del poble avar.

    A finals del segle VIII el territori passa a mans de Carlemagne i com a territori fronterer ser la marca de l'est del'imperi carolingi. Aquest fet es considera l'origen d'ustria, nom que ja apareix a finals del segle X. El topnim Vienaapareix documentat per primera vegada a l'any 881.

    LA DINASTIA BABENBERG

    La situaci estratgica -en la ruta comercials del Danubi- va fer que la famlia Babenberg aconsegus la independnciadins el sacre Imperi Romanogermnic i es fes amb el govern, el qual va participar activament en les croades. Viena enser la capital i ser el centre de comer de la sal i la plata entre Orient i Itlia. Al 1287 Viena s declarada ciutatimperial.

    IES SINEU, viatge cultural a Viena, Departament de Cincies Socials, 2n batxillerat, 7-11 desembre 2015 5

  • ELS HABSBURG

    Frederic II (Babensberg) mor sense descendncia. Desprs d'una guerra de successi, s'imposa Rodolf I d'Habsburg,iniciant aix la dinastia ms llarga i amb ms poder de la histria d'Europa (1278-1918).Durant segles, ustria ser el baluard cristi contra els otomans. Durant el govern de Carles V (nt dels reis catlics,rei i emperador) la ciutat va patir el primer setge per part dels otomans. De fet la campana de la catedral, de nomPummerin, es va fer fonent els canons de l'ultima batalla contra els turcs. Les guerres marquen el pas del temps idebiliten el poder d'ustria dins el Sacre Imperi (guerres de Religi i la dels Trenta Anys). No ser fins Leopold I i Carles VI, el pretendent a la corona espanyola, que hi haur un auge artstic, embellint la ciutatd'edi ficis barrocs. A la mort de Carles VI, el poder el tendr la seva filla, l'emperadriu Maria Teresa d'ustriaMaria Teresa (1717-1780), va governar 40 anys, va reorganitzar l'imperi, introduint reformes administratives, militars ieconmiques, implantant el cadastre i un fort sistema impositiu. Jueus i protestants foren durament perseguits. El seufill Josep II (1741-1790), va promulgar la igualtat social, el matrimoni civil, la llibertat de culte, i va imposar l'alemanycom a llengua oficial.

    Al 1805, les tropes napoleniques derroten els exrcits de Francesc II a Austerlitz i a Presburg. Aquest ser el puntd'in flexi de la fi del Sacre Imperi. Napole ocupa Viena desprs de la batalla de Wagram (1809), per l'expansinapolenica toca la fi al 1813 i Metternich promou la celebraci del Congrs de Viena (1814-1815) amb l'objectiu decontrolar i eliminar les revolucions liberals mitjanant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreud'Europa.

    Viena fou una de les ciutats ms implicades amb la Revoluci del 1848. Desprs de la revoluci Francesc Josep I snomenat nou emperador (esps de l'emperadriu Siss), fins 1916.

    Al 1867 neix l'Imperi Austrohongars. Els regnes d'ustria i Hongria pacten la igualtat (Comproms de 1867) i Vienaes converteix en la capital del nou imperi. Al 1873, amb motiu de l'exposici Universal, es construeix el teatre del'pera.

    LA REPBLICADesprs de la Gran Guerra, ustria queda destruda i arrunada i els seus territoris es dividiren. Al 1919 neix laRepblica d'ustria, amb Viena com a capitalDurant la II Guerra Mundial, ustria s envada i annexionada a l'Alemanya nazi i el territori queda devastat.Finalitzada la Guerra, ustria queda dividida en quatre sectors governats per cada una de les potncies guanyadores.Al 1955 aquestes abandonen el territori i ustria esdev un estat independent i neutral.

    IES SINEU, viatge cultural a Viena, Departament de Cincies Socials, 2n batxillerat, 7-11 desembre 2015 6

  • DIAMRTS, 8

    Otto Wagner

    Otto Wagner (1841-1918). Destacat arquitecte i dissenyador. Va estudiar a la Technische Hochschule vienesa, vaampliar els seus estudis a la Berln Bauakademie i a l' Acadmia de Belles Arts. Els seus dissenys neorenaixentistes(simetria, lnies senzilles, proporci, poca decoraci...) expressaven la sobrietat i i al mateix temps la grandiositat quel'Imperi Austrohongars volia transmetre com imatge de govern. Va sorprendre a molta gent quan, als seus 55 anys, vaesdevenir un dels ferms defensors de la nova arquitectura del corrent Jugendstil. Se'l considera un dels pioners del'arquitectura moderna europea

    Al 1894 fou nomenat director de la ctedra d'arquitectura del l'Acadmia de Belles Arts de Viena. Des d'aqu defensauna nova arquitectura basada en els nous materials i els nous sistemes constructius. Professor de J.M. Olbrich i AdolfLoos va iniciar un canvi estilstic que va ser un revulsiu a tot el pas.

    Kirche am Steinhof (1902-1904)

    Esglsia d'un hospital psiquitric. L'edi fici, aixecat damunt un basament depedra, fou construt amb maons coberts de plaques de marbre blanc decarrara unides al mur per perns amb el capal de coure.

    La seva capacitat s de 800 persones, 400 d'assegudes. La planta scentralitzada de creu grega coronada per una cpula en el seu espaicentral. Una cpula que el seu exterior est recoberta de plaques dauradesi el seu interior rebaixa l'alada en 17 metres.

    Alguns aspectes especfics pel fet de ser una construcci destinada a ser un hospital psiquitric sn: angles arrodonits, hi ha sortides d'emergncia, els bancs tenien diferents amplries pensant en la diversitat de necessitats dels pacients de l'hospital, l'rea reservada al sacerdot est bastant separada de la dels fidels...

    L'edi fici segueix la tradici d'esglsies bizantines. Est in fluenciat per lesaportacions de Palladio. Wagner hi incorpora la modernit