VIATGE CULTURAL BERLÍN

2Batxillerat

Departament de Geografia i HistòriaIES Sineu

5-9 febrer 2015

QUI SOM?

2bat A

FIOL MATA, PAU

JORDÀ APARICIO, ANTONIO

MEDINA MARTORELL, MARC

MOREY CAMACHO, NÚRIA

MUNAR SARRIÁ, GABRIEL ESTEBAN

OLIVER CARABALLO, JOAN JAUME

PASCUAL JOFRE, ADRIÀ

PERELLÓ BERGAS, MARIA FRANCISCA

PERELLÓ LLABRÉS, DAMIÀ

RIUTORT GARVI, MARIA TRINITAT

ROIG ABRAHAM, JOAN

SALOM ALZAMORA, PERE ANTONI

SANS VILLALONGA, ANTONI

VIDAL BALLE, AINA

2bat B

AMENGUAL GAYÁ, MARC ARNAU

BAR, DEVA-MURTI

BAUZÁ VIDAL, GUILLEM

COLI FERRAGUT, CRISTINA

CRESPÍ BENNÀSAR, MARIA FRANCISCA

CRESPÍ MAS, MARGALIDA CLARA

CRESPÍ MAS, MARIA DE LA PAU

ESTELRICH BESTARD, NÚRIA

FERRAGUT PERELLÓ, AGNÈS

FERRIOL RAMIS, MIQUEL

FIOL MUNAR, JORDI

GAYÁ SERRA, AINA

GIBERT SALVÁ, COLOMA

HORRACH MUNAR, MARIA MAGDALENA

JAUME PALMER, NEUS

LLABRÉS GUARDIOLA, ANTONIO

LLABRÉS LLOMPART, FRANCISCA MARIA

LLABRÉS RIUTORT, ANTONI

LLABRÉS ROSSELLÓ, PEDRO

MORAGUES CANCELO, CATALINA

MOYÁ LLABRÉS, BARTOMEU JOSEP

2bat C

ALOMAR TOUS, MARIA ROSA

CAÑELLAS CIFRE, CATERINA

CIRER BOVER, MARIA MAGDALENA

DE LA TORRE MARCOS, PEDRO

ESTEVA SALVÀ, MARIA ANTÒNIA

LLABRÉS FERRAGUT, FRANCISCA

MARTOS MAS, MARIA DEL MAR

MATAS COMPANY, MARGALIDA

OLIVER RAMIS, FRANCESCA

RAMIS CALDENTEY, MARIA DEL MAR

ROS FONT, PERE

SUÁREZ REBASSA, MARINA

VALERIANO CAÑELLAS, MARC

VANRELL MONROIG, JOANA MARIA

Professors:

Monserrat Ferrer, Miquel

Llull Vives, Joan

Carrió Crespí, Llorenç

Crespí Pol, Rafel

Camps Bosch, Concepció

I na Rosa

Guia Berlín: Gertrudis Salom Bonet: campanera i berlinesa, guía turística de la ciutat <GertrudisSalom@gmx.de

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 2

PRESENTACIÓALEMANYA CAPITAL BERLÍN

La capital d’Alemanya compta amb 3.421.829 habitants (2013) i té una superfície de 889 km2. La ciutat

està situada enmig d’una extensa plana, la travessen el riu Havel i el seu afluent Spree. Gràcies a les

comunicacions fluvials Berlín ha estat sempre un centre comercial molt dinàmic.

Berlín és la ciutat més multicultural del país, hi viuen persones de 185 nacionalitats distintes, la majoria

de les quals són d’origen turc i de l’Europa de l’Est. És també una ciutat jove, la meitat de la seva població té

menys de 35 anys i només un 14% supera els 65. La comunitat d’estudiants és molt important. Berlín té tres

universitats: la Freie Universität (FU), la Technische Universität (TU) i la Humboldt Universität (HU).

Alemanya és una gran potència mundial, juntament amb EUA, Xina, Rússia i Japó. No obstant el seu

creixement, s’ha debilitat en els últims anys i aquesta desacceleració s’ha fet notar a la ciutat de Berlín. La

reunificació, en un principi, va generar creixement econòmic, però actualment les xifres de l'atur estan al voltant

del 8% (a Espanya 25%). El sector dels serveis lligat a les empreses, la construcció, el comerç i el turisme són el

motor econòmic de la ciutat. El sou base és de 8,5 euros l'hora1 (per a majors de 18 anys), similar a altres països

centreeuropeus, molt superior als estats europeus de la Mediterrània i de l'antiga URSS (a Espanya és de 3,91

euros hora).

Igual que Hamburg i Bremen, Berlín és una ciutat-estat. Està governada per un Parlament, amb funció

legislativa, i un Senat, que juntament amb el batle té la funció executiva i representativa. Els partits que estan

representats al govern municipal són: Democràcia Cristiana (CDU), Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD),

Partit del Socialisme Democràtic (PDS) i el Partit de la Unió Socialista Alemanya (SED). Actualment hi ha un

govern de coalició.

Gairebé cada barri té el seu propi anell verd. A Berlín hi ha una mitjana de 78 arbres per cada

quilòmetre de carrer. Els programes urbans d’estalvi d’energia són envejables, l’èxit es deu en bona part a la

conscienciació i participació ciutadana: carrils bici, recollida selectiva (fins i tot en les papereres urbanes),

reciclatge, transport públic, manca d’aparcament i pàrquings caríssims. Tot i no formar part del govern local, el

partit verd té un fort arrelament.

El diaris més llegits són els sensacionalistes BZ i Berliner Kurier. També és de gran difusió el Bild

(encara més sensacionalista) i el Berliner Zeitung respectat diari d’esquerres. Les primeres edicions surten a les

21h. El setmanari més venut és Die Zeit amb una àmplia cobertura, que va del món de la política al de la moda.

Ampelmännchen: l'home del semàfor

Aquest era la imatge dels semàfors de l'antiga RDA i amb

la unificació l'Ampelmännchen és la imatge de tots el

semàfors i un dels símbols turístics de Berlín

1http :// fundipau . org / wp - content / uploads /2014/04/ ara _03042014. pdf

CRONOLOGIA:

3000 ac.:Primers assentaments agrícoles.

1307: Els centres mercantils de Berlín i Kölln s’uneixen per formar una ciutat.

1415: Frederic von Hohenzollern és nomenat elector de Brandenburg. Comencen 500 anys de govern de la casa

Hohenzollern.

1539: L’elector Joaquim II es converteix al protestantisme. Durant el seu regnat s’unifica Prússia i Brandenburg.

1618: Comença la Guerra dels 30 anys.

1685: Arriben a Berlín milers de refugiats hugonots procedents de França.

1740: Frederic II, el Gran, succeeix Frederic Guillem I.

1806: Napoleó ocupa Berlín durant 7 anys.

1810: Es funda la Universitat Humboldt.

1812: Es generalitza la igualtat de drets civils per als jueus.

1838: Inauguració línia fèrria Berlín – Potsdam.

1844: Obertura del Zoo de Berlín.

1848. Les revoltes que demanen reformes democràtiques són durament reprimides.

1862: Bismarck es converteix en el primer ministre de Prússia.

1870: G. Franco-Prussiana. Prússia s'annexiona Alsàcia i Lorena.

1871: El Kaiser Guillem I unifica els estats alemanys.

1875: Es funda el Partit Socialista del Treballadors, posteriorment conegut per SPD.

1882: Primera línia urbana de tren.

1888: Guillem II es converteix en Kaiser.

1902: Inauguració de la línia de metro.

1918: Després de la I G. Mundial Guillem II abdica, l'SPD proclama la República Alemanya.

1919: Dura repressió a la Revolta Espartaquista , declaració de la República de Weimar.

1920: S’amplien el límits territorials de Berlín.

1919: Divendres negre, cau la Borsa. Depressió econòmica.

1930: Obre les portes el Pergamonmuseum.

1933: Hitler és nomenat canceller. El Reichstag s’incendia. Els nacionalsocialistes es converteixen en l’únic partit

d’Alemanya.

1936: Els Jocs Olímpics són l’aparador mundial per exhibir el poder nazi.

1938: Kristallnacht (9-10 de novembre).

1945: Batalla de Berlín, fi de la II G. Mundial, amb els acords de Yalta els aliats es reparteixen la ciutat.

1949: Bloqueig soviètic de Berlín. Formació de la República Democràtica Alemanya.

1961: Comença la construcció del mur de Berlín (13 d’agost).

1971: E. Honecker és el president de la RDA.

1989: Hongria obre fronteres, crisi a la RDA. S’enderroca el mur (9 de novembre).

1990: Reunificació oficial d’Alemanya (3 d’octubre), primeres eleccions lliures a Alemanya de l’Est des de

l’any 1949.

1994: Les últimes tropes aliades abandonen la ciutat.

1999: El Parlament abandona Bonn per retornar a Berlín i ocupar el Reichstag.

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 4

16 preguntes abans de partir

1. Fins a quin punt l’espai urbà és un document històric?

2. La Nefertiti és una “matrioska”?

3. Anaximandre va conèixer Tales?

4. Quina fou la primera ciutat planificada?

5. Per què els Babilonis construïen amb fang?

6. Quin any es va aixecar el Mur?

7. Quines mides (amplada, llargada) tenia el mur que dividia la ciutat de Berlín?

8. Quantes portes vigilades comunicaven Berlín Est amb Berlín Oest?

9. Quina frase es llegeix a l’entrada dels camps de concetració?

10. Quines persones s’enviaven als camps de concentració?

11. Quina relació té Andy Warhol amb els cotxes?

12. Qui fou Willi Baumeinster?

13. Quantes universitats hi ha a Berlín?

14. Quina alçada té la torre TV? Què simbolitzava?

15. De quins materials està construida la coberta del Reichtag?

16. La convivència en una ciutat depèn de les actuacions urbanístiques?

DIJOUS 5 DE FEBRER

Arribada a l’hotel cap a les 8 del vespre

● Repartiment d’habitacions

● Si el temps ens ho permet...breu passejada per veure:

○ Escultura "Berlín" de Brigitte i Martin Matschinsky, que fou erigida amb motiu dels 750 anys de la

fundació de la ciutat i que representa la unió de les dues Alemanyes. L’escultura emmarca

visualment l’església del "Kàiser- Wilhelm-Gedächtniskirche"

○ Església del Kàiser Guillem, aixecada per

Guillem II en record del seu padrí, el Kàiser

Guillem I. Es va construir entre 1891 i 1895 i

fou bombardejada durant la segona guerra

mundial (1943). Al final es va decidir no

r e c o n s t r u i r - l a p e r a r e c o r d a r l e s

bombardejos. La torre que es veu davant de

l’església és un campanar anomenat pels

berlinesos "el pintamorros"

DIVENDRES 6 DE FEBRER

MATÍ

Recorregut guiat:

Friedrichstraße, l’artèria principal del centre de Berlín fins a la guerra. Gendarmenmarkt, amb les dues esglésies de

cúpules bessones i l’antic teatre (avui sala de concerts). A la Plaça Bebel veurem, a part de la catedral catòlica

reconstruïda, el memorial que recorda la crema de llibres pels nacionalsocialistes el maig de 1933. Continuarem cap el

Zeughaus (erigit a partir de 1695 com a arsenal de l’exèrcit prussià), avui és el Museu d’Història d’Alemanya amb

l`espectacular annex de l’arquitecte Liong Ming Pei. Seguirem e n direcció a la catedral protestant de Berlín.

Passarem un pont amb estàtues de marbre i arribarem a l'illa del riu Spree, “l’illa dels museus”. L’antic Palau Reial

l’estan reconstruint per adaptant-lo a la funció de museu, biblioteca i espai d’esdeveniments culturals (el futur Humboldt-

Forum). A la part nord de la illa es troba el famós conjunt dels cinc museus, construïts en un període de 100 anys –

patrimoni de la humanitat por la UNESCO. SI tenim temps, passarem per l’antic barri jueu: sinagoga i cementiri.

Apunts sobre el recorregut:

Bebelplatz (RDA): Antigament Plaça de l’Òpera. El 10 de maig de 1933 fou

testimoni de la crema de més de 25.000 llibres escrits per autors considerats

enemics del III Reich. Fou obra de les joventuts hitlerianes instigades per

Goebbels.

En aquesta plaça hi ha la catedral de St. Hedwig (1747-1773) inspirada en el

Panteó romà. També hi podem veure la biblioteca nacional (Staastbibliothek) i la

Alte Bibliothek, avui Facultat de Dret de la U. Humboldt.

Humboldt Universität (1753): Fundada per l’advocat i polític W. Von Humboldt,

és la universitat més antiga de Berlín i la principal institució acadèmica de l'antiga

RDA. Entre els seus alumnes destaquen: K. Marx. F. Engels o els germans

Grimm. Aquí han exercit la docència els filòsofs Fichte i Hegel; els físics i premis

Nobel Planck i Einstein, i el científic nuclear Otto Hahn.

Gendarmenmarkt (RDA): Antigament era la plaça del mercat. Hi podem veure un monument al poeta Schiller i alguns

edificis significatius:

• Catedrals: La catedral francesa (Französischer Dom, 1701), aixecada per la comunitat hugonota expulsada de

França després de l’Edicte de Nantes; la catedral alemanya (Deutscher Dom 1708, reformada 1993) església

protestant reformista.

• L’Auditori de Música (Konzerthaus,1818) obra de Schinkel, avui és la seu de l’Orquestra Simfònica de Berlín.

Friderichstadtpassagen (edificis comercials): El Quartier 207 correspon a les Galeries Lafayette. L’edifici, gairebé tot

de vidre, ha esta dissenyat per Jean Nouvel. El Quarier 206 ha esta projectat pel grup Pei, Coob, Freed and Partners,

amb formes inspirades en l’arquitectura art déco. El Quartier 206 és l’edifici més gran i és obra de O. M. Ungers.

Zeughaus (Deutsches Historiches Museum): Aquest edifici barroc de principis del s. XVIII ha estat recentment

restaurat i remodelat per l’arquitecte M. I. Pei (autor de la piràmide del Louvre).

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 6

MIGDIA – TARDA

ILLA DELS MUSEUS (Museuminsel)

Illa entre els afluents del riu Spree. Sabem, per documents del segle XIII, que aquest és el nucli dels primers

pobladors del que avui és la ciutat de Berlín. Al 1999 fou nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A

finals dels s. XVIII les diferents cases reials europees comencen a compartir les seves col·leccions privades amb

el públic. El British Museum, el Louvre, el Prado o la Glyptothek de Munic neixen en aquesta època. És així com

Frederic Guillem III i els seus successors projecten un dels complexos museístics més grans del món.

Nosaltres visitarem dos Museus: El Pergamonmuseum i el Neues Museum

PERGAMONMUSEUM

L'altar de Pèrgam és el que li dóna nom al museu. Avui no es pot visitar: des del passat novembre i durant 5 anys

estaran restaurant-lo. Passejarem per la Plaça del Mercat de Milet (la trepitjaren Hipòdam, Tales, Anaximandre i

Isidor de Milet). És una reconstrucció, ja que fou malmesa durant la II Guerra Mundial. La Porta d'Ixtar, construïda

al segle IV a. C. sota el govern de Nabucodonosor II. També hi ha exposats objectes procedents de les

excavacions realitzades a Babilònia i obres d'art Islàmic (s. VII – XIX).

NEUES MUSEUM

És troba situat al nord del Museu antic, a l’illa dels museus. Fou construït entre 1843 i 1855 seguint els plànols de F. A.

Stüler. El museu fou greument danyat durant la II GM, però ha estat reconstruït i a l’octubre de 2009 s’organizà la

reobertura, Chipperfield fou l'arquitecte responsable de les intervencions arquitectòniques.

Del Neues Museum destaquen les col·leccions d’objectes de l’antic Egipte. La seva obra més famosa és el bust

policromat de Nefertiti, esposa d’Amenofis IV (segle XIV aC).

FREIE UNIVERSITÄT BERLIN

Universitat creada el 1948 al sector occidental, que havia quedat sense universitats. En pocs anys es convertí en la

universitat més gran de la ciutat i del país. Aquesta universitat té des dels orígens un moviment estudiantil amb molta

força i va ser la protagonista a Alemanya de les revoltes estudiantils de 1968. L’edifici més representatiu és la

Biblioteca de Filologia construïda el 2005 pels arquitectes Foster-Partners i és un dels edificis més ecològics

actualment. Gràcies a la Doctora Maria del Mar Vanrell, investigadora del Institute Für Romanische Philologie de la

universitat, ens faran una visita de la universitat, ens parlaran del sistema educatiu alemany i del programa ERASMUS

(la FU té conveni del Programa Erasmus amb la UIB).

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 8

DISSABTE 7 DE FEBRER

MATÍ

Visita guiada: CAMP DE CONCENTRACIÓ DE SACHSENHAUSEN

Prop de Berlín, a la petita ciutat d’Oranienburg, hi ha el monument commemoratiu i museu al mateix lloc del

camp de concentració. Els nazis hi construïren allà, a partir de 1936, un camp de concentració "modèlic" per a la

capital del Reich que va servir de model pels posteriors camps de la mort. També es va instal·lar allà la central

administrativa per a tots els camps. Els presos eren persones perseguides per les seves conviccions i activitats

polítiques o religioses, per la seva suposada raça o orientació sexual. Després de començar la guerra, també

anaren a Sachsenhausen presos de guerra i estrangers. Entre aquests destaca el fill primogènit d’Stalin. Aquí

moriren opositors polítics, jueus, gitanos, homosexuals, presoners de guerra i testimonis de Jehovà.

Aproximadament uns 30.000 presoners hi foren assassinats.

Després de la guerra, els russos aprofitaren també el camp, confinant-hi sobretot alemanys sospitosos d’haver

estat nazis o anticomunistes. Aquest va ser l’anomenat Camp Especial Soviètic núm. 7.

En total, més de 200.000 persones foren detingudes en el camp fins al 1950. Tots varen sofrir maltractaments,

tortures i fam i desenes de milers varen morir. Sachsenhausen és un espai de la memòria contemporània,

patrimoni col·lectiu per conèixer la barbàrie a la qual pot arribar l’ésser humà i sobretot la dels totalitarismes del

segle XX. Gràcies al compromís dels supervivents es va crear una primera exposició als anys 60 (República

Democràtica Alemanya). Algunes instal·lacions foren reconstruïdes i una altra part del recinte fou usat per l’exèrcit

de la RDA.

ARBEIT MACHT FREI: El treball et fa lliure

Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 – París, 23 de març de 1946 ) fou president del govern

de la Segona República entre el 4 de setembre de 1936 i el 17 de maig de 1937. Va traslladar el govern a

València a causa de l'atac feixista contra Madrid. Va dimitir el 1937.

El 1939, després de la derrota republicana, es va exiliar a França. Amb l'ocupació de França el 1940 per part de

l'Alemenya nazi, fou arrestat per les tropes d'ocupació i internat en el camp de concentració de Sachsenhausen,

on va passar la major part de la II Guerra mundial. Va morir exiliat a París.

TARDA

Daimler Art Collection

Daimler AG: empresa multinacional amb seu a Stuttgart, Alemanya, principalment està dedicada a la indústria de

l'automòbil. Les seves marques comercials més conegudes són Maybahc, Mercedes-Benz I Smart.

Exposicions:

Andy Warhol, (Andrew Warhola, 1928-1987) artista estadounidenc, considerat la figura central del “POP ART” (imatges i

temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals).

En un principi conegut com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor,

cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública per la seva pertinença a cercles

socials molt diversos, que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats

de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

Va pintar 80 obres diferents models de Mercedes al 1996, per encàrrec de la firma de cotxes, per commemorar el

centenari de l'automòbil.

Willi Baumeister (1889-1955), pintor informalista, fotògraf, escenògraf I tipògraf alemany. Format a l'escola d'art

d'Stuttgart, fou professora de l'escola d'art de Franckfort i Sttugart. Els nazis l'expulsaren de la docència i les seves

obres foren considerades “art degenerat”

Les seves pintures són geometritzants. Després d'un començament figuratiu, amb el pas del temps es converteix en un

artista clarament abstracte. Durant l'època en què va estar prohibit pels nazis va desenvolupar una sèrie de pintures

conegudes com a ideogrames, que són signes purs i en els quals s'adverteixen influències de l'art africà I mesopotàmic.

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 10

DIUMENGE 8 DE FEBRER

MATÍ

Recorregut guiat

En aquesta visita seguirem el recorregut del mur de Berlín. Al mateix temps, recorrerem la història de la

ciutat entre els segles XVIII i XXI, començant pel carrer 17 de juny, la Porta de Brandeburg i la Plaça de París.

Per la Wilhelmstraße veurem una zona d’importants institucions polítiques, tant del passat como del present.

Coneixerem el gran monument dedicat a las victimes jueves de l’holocaust. Prop de la Potsdamer Platz

veurem mostres de l'activitat constructora dels últims 15 anys.

Als espais urbans més moderns es troben petjades del passat d’una ciutat diferent abans de ser

destruïda a la Segona Guerra Mundial i desfigurada durant la Guerra Freda. Seguint el traçat del mur de Berlín, en

veurem restes. També passarem per l’exposició "Topografia del Terror" sobre el nazisme (nacionalsocialisme). En

aquest lloc hi havia les oficines centrals de les organitzacions més importants de l’aparell opressor de l’Alemanya

nazi. El recorregut acaba la visita a l’antic lloc fronterer Checkpoint Charlie, zona de pas entre el sector soviètic i

el sector americà de Berlín.

APUNTS SOBRE EL RECORREGUT

● Porta de Brandenburg: La històrica Brandenburger Tor (porta de Brandenburg), símbol de la divisió

durant la Guerra Freda, és ara la icona de la reunificació alemanya. Ha estat testimoni de fets

transcendentals. D’estil neoclàssic, dissenyada per D. G. Langhans, està inspirada en els propileus de

l’Acròpolis d‘Atenes. La quadriga, obra de J. G. Shadow, simbolitza la pau. Aquesta escultura,

traslladada a París durant l’ocupació napoleònica, retornà a Berlín el 1814.

La Porta de Bandenburg està situada a la Parisier Platz.

● La Pariser Platz, construida entre 1732 i 1734, va ser fortament destruïda durant la II Guerra Mundial.

Des de 1945 fins a la reunificació alemanya, la Pariser Platz es trobava al costat mateix del límit de sector

que dividia el Berlín Est del Berlín Oest i formava part, des de la construcció de mur, l'any 1961, de la

franja de la mort. Des de la caiguda de l'RDA el 1989, la plaça torna a estar oberta als vianants.

Aquí destaquen dos edificis singulars: el DG Bank, obra de F. Gehry (arquitecte del Museu Guggenheim

de Bilbao), i l’ambaixada Britànica.

● Unter der Linden (RDA): Era l’antic camí que conduïa fins a l’àrea de caça reial (ara Tiergarten). En el

segle XVII es varen plantar el til·lers que donen nom a l’avinguda. Actualment és una zona comercial i

turística.

● Hotel Adlon (1907): Hotel luxós. S’hi han albergat personalitats com Greta Garbo, Enrico Caruso i

Charles Chaplin.

● Ambaixada Russa (1948): Edifici monumental d’estil stalinista, recorda un palau neoclàssic, però les

escultures dels déus de l’antiguitat han estat substituïdes per herois de les classes obreres. És conegut

com el pastís de boda.

● Checkpiont Charlie: Alpha, Bravo, Charlie... L’alfabet fonètic nord-americà va inspirar el nom del tercer lloc de

control aliat de Berlín després de la II GM. Símbol de la Guerra Freda, va ser la porta d’accés entre les dues

meitats de la ciutat entre 1961 i 1990.

● Monument a l’holocaust: Situat al sud, obra de P. Eismann, recorda els jueus assassinats pels nazis.

● Postdamer Platz

Símbol del renaixement del Berlín unificat. Aquest

espai va ser reorganitzat per diverses multinacionals,

com Daimler, Chrysler i Sony, i es va convertir en el

major projecte urbanístic de Berlín. Avui és un dels

nuclis més dinàmics, joia de l’arquitectura moderna

creada per arquitectes-artistes com Renzo Piano,

Helmut Jahn i Arata Izozaki.

Edificis/Arquitectes

Beisheim Center: acer i vidre, obra de Hilmer, Sattler i Albrecht. Reinterpretació del Rockefeller Center de NY.

L’edifici alberga habitatges i hotels de luxe (un sol apartament va costar 5 milions de dòlars).

• Arkaden: edifici amb unes 140 botigues i restaurants. Projectat per R. Rogers (arquitecte del Centre Pompidou

a París, juntament amb Renzo Piano).

• Sony Center: Edifici dissenyat per Helmut Jahn (arquitecte de la seu de la Unió Europea a Brussel·les) és el

complex arquitectònic més gran de Berlín. Ocupa una superfície de 4013 m2, construïts amb acer i vidre. És la

seu de la Sony a Europa. També hi podem trobar altres serveis destinats a l’oci. És interessant la Plaça central,

amb sortidors d’aigua de diferents colors i formes, coberta amb vidre i bigues d’acer, recorda una roda de

bicicleta.

Filmmuseum: museu del Cinema, situat en el Sony Center.

Daimler Chrysler Quartier: Conjunt de 19 edificis dissenyats en diferents

estils seguint un pla comú projectat per Renzo Piano i C. Kohlbecker

(arquitecte de les pistes de salts de Sochi). En destaca l’edifici groc

coronat per un cub verd. A prop d’aquí hi podem trobar l’ascensor més

ràpid d’Europa, la rèplica del primer semàfor automàtic de Berlín (1924), i

nombroses escultures, entre les quals desataquem la de Tinguelly,

MetaMaxi, alimentada per nombroses màquines.

A prop de la Potsdamer Platz es poden observar projectes d’Arata

Isozaki (Berliner Volksbank, arquitecte del palau Sant Jordi de Barcelona)

i de Rafael Moneo (Gran Hiatt Hotel, arquitecte de la Fundació Pilar i

Joan Miró a Palma, Illa Diagonal a Barcelona)

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 12

MIGDIA

REICHTAG (PARLAMENT ALEMANY)

L'edifici del Reichstag és al barri del Tiergarten, en el districte Mitte de Berlín. Va ser la seu del Reichstag en

temps del II Imperi Alemany (1871-1918) i més tard del parlament de la República de Weimar (1919-1933). Des de

1994 s'hi reuneix cada cinc anys la Convenció Federal (Bundesversammlung) per a triar el president d'Alemanya

(Bundespräsident). Des de 1999 és el lloc de reunió del parlament alemany (Bundestag). La seva denominació

oficial és Plenarbereich Reichstagsgebäude, que significa "recinte de plens de l'edifici del Reichstag".

L'edifici, dissenyat per Paul Wallot, va acabar de construir-se en 1894, seguint un estil neo-renaixentista. En 1933

va ser víctima d'un incendi provocat, l'autoria del qual no va arribar a esclarir-se del tot. Al final de la Segona

Guerra Mundial, durant la batalla de Berlín, va ser escenari de cruents combats i va resultar seriosament danyat. A

la dècada dels 1960 es van realitzar les reformes més urgents.

Situat al nord de la Porta de Brandenburg , el Reichstag ha estat la seu del Parlament alemany (Bundestag) des

de 1999, després de la reforma duita a terme per Norman Foster. L’arquitecte va modernitzar l’edifici conservant

l’estructura neorenaixentista del s. XIX, i cobrint-lo amb una cúpula de vidre amb una galeria panoràmica.

TARDA

SCIENCE CENTER SPECTRUM

Una de les visites més interessants per als alumnes de ciències serà l’Spectrum. Aquest és el centre científic més

important de la ciutat. Disposa de laboratoris i s'hi poden realitzar experiments.

Són 1400 metres quadrats, quatre plantes on podem trobar experiments de percepció, física i tecnologia: òptica,

mecànica, electricitat, matemàtiques, astronomia, TIC, música...

VESPRE: sopar a la Fersehturm

Alexanderplatz

Era coneguda antigament com la plaça dels bous pel mercat de bestiar i de llana que s’hi celebrava. Avui els

berlinesos escurcen el seu nom i li diuen Alex. Destruïda durant la II G. Mundial, l’actual imatge és fruit de la

reconstrucció socialista dels anys 60. Aquí, el dia 4 de novembre de 1989 més de 700.000 persones protestaren

contra el règim. Cinc dies més tard queia el Mur de Berlín.

Marx-Engels Forum

Plaça inaugurada per Eric Honecker. Els pares del socialisme miren cap a la torre de la televisió. En els relleus es

destaca la feliç vida en el socialisme i la inhumanitat del capitalisme.

Rotes Rathaus (1861, ajuntament)

Edifici neorenaixentista, tot i que la torre del rellotge recorda una torre gòtica. El fris representa escenes i personatges

de la història de la ciutat. Aixecat amb maons vermellosos, rep el nom d’ajuntament vermell. Fou la seu de l’ajuntament

del Berlín est i actualment hi han les dependències de la batlia.

Marienkirche

Església iniciada durant el gòtic (1280) ha sofert nombroses remodelacions fins al s. XX.

Fersehturm (torre TV)

Amb 365 metres, és la construcció més elevada de la ciutat. Construïda per H. Hanslman al 1969, la torre de televisió té

l’estructura de formigó i metall. Volia ser un símbol de la superioritat de l’Alemanya de l’Est. A més de 200 metres hi

ha el mirador i un restaurant amb un cafè giratori que fa una volta completa cada hora i mitja. Els berlinesos l’anomenen

l’escuradents.

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 14

ALTRES ESPAIS DE LA CIUTAT

● BERLINER DOM

Catedral de Berlín. Iniciada al 1747, d’estil barroc, ha sofert remodelacions

fins al 1905. És un antic lloc d’enterrament de la dinastia Hohenzollern. En

podem destacar la cúpula, de 95 metres d’altura, i l’orgue, de 7200 tubs.

● DIPLOMATENVIERTEL

Després de la II G. Mundial, la majoria de països traslladaren les seves ambaixades a Bonn. Després de la

unificació, en un reduït espai urbà hi podem trobar les ambaixades de Japó, Mèxic, Turquia, Egipte, Itàlia,

Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia.

● Ka De We (1907)

Kaufhaus Des Westens. Després del Harrods, són els magatzems més importants d’Europa. La seva oferta és

àmplia i selecta. Destaca la secció d’alimentació. Tenien com a eslògan “el client és un rei, i el Rei és un client”.

● TIERGARTEN

És el parc més gran de Berlín: ocupa més de 200 hectàrees.

Antigament era propietat de la família reial i estava reservat

per a la cacera. Fou transformat en jardí públic durant la

primera meitat del segle XIX. Destrossat per la II G. Mundial i

pel fred hivern del 1946/47, el parc ha tengut una important

repoblació vegetal. D’aquest espai en destacarem la Columna

Triomfal, erigida en ocasió de la guerra prussiano-danesa; el

Zoo, amb més de 14.000 inquilins, i l’Aquari ,que ocupa tres

plantes.

• HAKESCHEN HÖFE: Al 1906, al barri jueu de Berlín,

construiren edificis diversos: habitatges, oficines i petites

fàbriques o tallers. Són edificis que es connecten per mitjà

passatges que uneixen vuit patis interiors, enmig d'edificis

d'arquitectura modernista. Als anys 90 es restauraren els

edificis i es donà un ús cultural a la zona. Hi podem trobar

un teatre, un cinema, restaurants, botigues... És un lloc on

es conjuguen l'arquitectura, la cultura i el disseny.

IES SINEU viatge a Berlín, 2 batxillerat febrer 2015 16