DOSSIER UD NUTRICIÓ I DIETÈTICA BTX

ÀREA EDUCACIÓ FÍSICA Mª JOSEP ALONSO LLOPIS

1R BTX

DOSSIER ALUMNE/A

UD: LA NUTRICIÓ I LA DIETÈTICA

DOSSIER ED.FÍSICA 1r BATXILLERAT UD: LA NUTRICIÓ I LA DIETÈTICA

2 Mª JOSEP ALONSO LLOPIS

LA NUTRICIÓ i L’ACTIVITAT FÍSICA

1. INTRODUCCIÓ

Una bona alimentació és un factor de benestar i de salut. Una dieta correcta és aquella

que ens permet satisfer totes les nostres necessitats. La varietat dels aliments ingerits és

essencial per garantir els nutrients necessaris perquè es mantingui el fràgil equilibri entre

dieta i necessitats. Per conèixer la dieta ideal, cal elaborar un pla dietètic individualitzat,

que ha de seguir les següents fases:

Coneixements bàsics de la nutrició.

Definició de les característiques de la persona (edat, sexe, talla, pes, activitats que du

a terme, etc.)

Càlcul del nombre setmanal i diari de calories que necessita la persona (valor calòric

total)

Registre precís de la dieta de la persona durant una setmana

Definició de l’objectiu (dieta hipocalòrica, hipercalòrica, o de manteniment)

Elaboració del menú setmanal (es fan servir els aliments habituals i s’apliquen els

percentatges ideals díngesta de diferents tipus d’aliments i dels principis immediats)

Control i seguiment de lóbjectiu.

La informació bàsica que necessites per elaborar aquest pla dietètic sóbté dels

nutrients i del càlcul del valor calòric total.

La nutrició aporta els materials necessaris per al creixement i la formació dels teixits.

Però també aporta l'energia necessària per mantenir la temperatura del cos i realitzar

moviments.

La unitat de mesura que s'utilitza per mesurar la quantitat de nutrients és la kilocaloria o

CALORIA.

Segons l'edat, el sexe, l'alçada de la persona i l'activitat física que es fa, la quantitat de calories

que es necessiten menjar és diferent.

Aquestes calories no poden venir de qualsevol tipus

d'aliments, sinó que cal mantenir un equilibri adequat. És

correcte una proporció del tipus següent:



2. La NUTRICIÓ.

És el conjunt de processos fisiològics pels qual l’organisme rep, transforma i utilitza

les substàncies químiques que contenen els aliments.

És una acció involuntària i inconscient, que depèn de processos corporals com la

digestió, l’absorció i el transport dels nutrients dels aliments fins als teixits.

3. ELS NUTRIENTS.

Per dur a terme tots els processos que ens permeten estar vius, l’organisme hum{

necessita un subministrament continu de materials que

hem d’ingerir: són els nutrients.

No s’ingereixen directament, sinó a través dels

aliments.

Hi ha sis grans grups de nutrients:

Hidrats de carboni

Proteïnes

Greixos

Sals minerals

Vitamines

Aigua

Els classificarem en relació a la funció que fan:

Nutrients energètics: permeten el manteniment de les funcions essencials i

láctivitat física. Són els greixos, els hidrats de carboni i les proteïnes.

Nutrients constructors: s’ encarreguen del creixement, manteniment i renovació

dels teixits. Són les proteïnes, les sals minerals, láigua els greixos i els hidrats.

Nutrients protectors: faciliten els mecanismes de defensa de lórgnisme. Són les

vitamines, les sals minerals, les proteïnes i els greixos.

Des del punt de vista de l’activitat física, els nutrients més importants són els

ENERGÈTICS, que també reben el nom de PRINCIPIS IMMEDIATS.



4. ELS PRINCIPIS IMMEDIATS ( nutrients energètics)

Els principis immediats aporten lénergia necessària al nostre organisme.

Tanmateix, una alimentació equilibrada no solament ha de subministrar la quantitat de

calories necessàries, sinó que ha de controlar el tipus dáliments que configuren la nostra

dieta i des de quins principis immediats ens arriben les calories perquè no es sobrepassin

els límits d’assimilació del nostre cos.

PRINCIPIS IMMEDIATS ALIMENTS ON ES PODEN TROBAR

HIDRATS DE CARBONI Cereals, pa, pastes, llegums fruites, verdures, llet...

GREIXOS Carns vermelles, ous, llet sencera, fruita seca, oli...

PROTEÏNES Carn, llet, ous, peix, llegums, fruita seca...

HIDRATS DE CARBONI:

Són subst{ncies químiques compostes d’oxigen, carboni i hidrogen

que són sintetitzades per les plantes amb lácció de lénergia solar.

Vulgarment sánomenen sucres. Depenent del tipus d´hidrats, en

podem trobar en aliments com el pa, els llegums, la pasta, els cereals,

la fruita, les verdures, les patates i dáltres.

QUÍNA ÉS LA SEVA FUNCIÓ BÀSICA??? Els carbohidrats (

hidrats de carboni) són el primer substrat energètic important que es fa servir.

Proporcionen entre el 50% i el 60% de lénergia total necessària per al desenvolupament

de la vida humana. A més de ser bàsics per al moviment i per a les funcions de relació,

també serveixen com a aliment per el cervell, al qual proporcionen lénergia necessària pel

seu funcionament habitual.

CLASSIFICACIÓ

HIDRATS DE CARBONI

MIDONS O FÈCULES

SUCRES FIBRES



Els SUCRES poden ser:

Monosacàrids (cadenes d’una sola molècula): s’absorbeixen a l’intestí sense

necessitat de digestió prèvia, motiu pel qual són una font r{pida d’energia. Són la

glucosa, la fructuosa i la galactosa.

Disacàrids (cadenes de dos molècules): han de ser transformats en sucres senzills

(monosacàrids) abans de ser assimilats. Són la sacarosa i la maltosa.

HAS DE SABER QUE… En una dieta equilibrada, variada i en proporcions adequades ja s´hi inclouen

totes les necessitats dáquest principi immediat.

Una persona que realitza molt exercici físic pot incrementar-ne la ració amb

arròs, pasta etc,. Però compte!!, una dieta que contingui una quantitat excessiva

de H de C també pot ocasionar problemes , ja que tots aquells que no es cremen

en la realització de léxercici poden emmagatzemar-se en forma de greixos.

Algunes persones tenen costum díngerir preparats de glucosa (o bé tan sols

sucre normal) just abans de realitzar exercici o mentre en fan. Haurien de saber

que lórganisme genera una substància, la insulina, que s’encarrega de

compensar els excessos de glucosa en la sang. Així l’organisme que sempre

tendeix a conservar un estat d’equilibri, detecta una concentració excessiva de

glucosa circulant pel corrent sanguini, provoca una descàrrega d’insulina que,

per efecte rebot, situarà els nivells de glucosa en sang per sota dels normals.



GREIXOS:

Anomenats també lípids, són compostos d’hidrogen,

oxigen i sobretot carboni. Formen unes cadenes, la llargada de

les quals defineixen els compostos principals dels greixos: els

àcids grassos.

CLASSIFICACIÓ SEGONS L’ORIGEN

La seves FUNCIONS BÀSIQUES són:

Servir com a font d’energia

Ajudar a regular la temperatura corporal

Aportar algunes vitamines (A,D,E,K)

ÀCIDS GRASSOS

INSATURATS Derivats de fonts vegetals i del peix,

són molt més acceptats pel cos perquè

ajuden a reduir el nivell de colesterol en

la sang i a més, protegeixen el sistema

circulatori), es troben a l’oli d’oliva o

girasol, margarines vegetals...

SATURATS

Derivats de fonts animals, són els més perjudicials per l’ organisme. Si se’n consumeixen en excés, poden provocar malalties en l’aparell circulatori i provocar colesterol...), es troben a la carn, ous i derivats làctics,

A MÉS HAS DE SABER QUE...

Malgrat la seva importància en la dieta, en realitat i a causa de la seva rendibilitat

energètica, són necessàries en quantitats petites (aproximadament 25%).

Es fan servir majoritàriament en els esforços de llarga durada i van incrementant la

seva participació a mesura que es va acabant la dels hidrats.



PROTEÏNES:

Són els únics nutrients que, a més de carboni, hidrogen i oxigen,

tenen nitrogen en una quantitat considerable (16%

aproximadament). Estructuralment es componen d’amino{cids

que serien els “maons” amb que construïm els diversos teixits

corporals (incloent-hi la musculatura humana).

El cos humà és capaç de sintetitzar-ne alguns per ell mateix, però la resta ens els

subministra l’alimentació. Aquests els coneixerem com aminoàcids essencials. Podem

trobar-los en aliments d’origen animal com la carn, el peix, els ous i la llet o bé d’origen

vegetal com les llegums o cereals.

CLASSIFICACIÓ SEGONS L’ORIGEN

La seves FUNCIONS BÀSIQUES són:

Crear i mantenir el teixit muscular i també altres tipus de teixit encara que en menor

grau. Proporcionen el 10% de l’energia total en el manteniment de l’activitat di{ria.

Formen part de l’estructura b{sica dels teixits (músculs, tendons, pell, ungles). Les

necessitats de proteïnes augmenten durant els períodes de creixement.

Tenen funcions metabòliques i reguladores (assimilació de nutrients, transport d’oxigen i

de greix a la sang, inactivació de materials tòxics o perillosos, etc.).

PROTEÏNES

VEGETALS Són presents a les fruites seques (nous, ametlles, avellanes, festucs, etc.), a la soja i als llegums, i en menor proporció als cereals especialment si són complets (amb germen).

ANIMALS

Són presents a les carns, al peix, als ous i als lactis en general. – La qualitat biològica d’una proteïna és més gran com més semblant és la seva composició a la de les proteïnes del nostre organisme. – En general, les proteïnes d’origen animal tenen més valor biològic que les proteïnes d’origen vegetal. El peix és una font proteica de primera qualitat que ens pot ajudar a moderar el consum de carn sense disminuir el valor nutricional de la dieta.



Participen en la definició de la identitat de cada ésser viu, ja que són la base de

l’estructura del codi genètic (ADN) i dels sistemes de reconeixement d’organismes estranys

al sistema immunitari.

VITAMINES:

Tenen una funció reguladora dels processos metabòlics

de l'organisme. Són presents en quasi tots els aliments i

necessaris per al cos humà en petites quantitats. Com que el

cos no els fabrica, cal obtenir-los de fonts externes,

principalment de les fruites i verdures crues. Pel que sabem fins ara, les vitamines en forma

de fàrmac només s'han de prendre en situacions concretes i per recomanació mèdica. Si les

prens quan no és necessari no faran que estiguis més fort ni que et trobis millor.

- Són substàncies nutritives molt importants en els processos metabòlics que tenen

lloc en la nutrició dels éssers vius. Tenen una funció principalment reguladora.

– Es denominen mitjançant una lletra majúscula, de vegades seguida d’un número i

d’una abreviatura del seu nom químic (per exemple vitamina B1 o tiamina).

– No aporten energia, però sense les vitamines l’organisme no pot aprofitar els

elements constructius i energètics subministrats per l’alimentació.

HAS DE SABER QUE...

Un cop ingerides, les proteïnes es trenquen durant la digestió i els aminoàcids resten

en reserva per a ser utilitzats posteriorment.

Durant les 24 hores del dia, la persona és sotmesa a determinats processos

d’anabolisme proteic (creació de teixits corporals a base d’aminoàcids) diferents per

a cada individu en funció de les seves necessitats. Així una persona en ple

creixement aquests processos aniran destinats al desenvolupament i la

formació muscular i en una edat avançada seran processos de reparació

muscular.

En general, podem dir que la quantitat diària màxima de proteïnes (en grams) per.

a una persona sedentària no ha de superar la meitat del seu pes (en KG). Per. tant, un

adult de 80 kg, per. exemple, no hauria d’incloure en la seva dieta més de 40 gr de

proteïnes.



– Amb una dieta equilibrada i abundant en productes frescos i naturals es disposa de

totes les vitamines necessàries i no es necessita cap aportació addicional.

CLASSIFICACIÓ SEGONS LA SOLUBILITAT

• Liposolubles (A-retinol, D-calciferol, E-tocoferol, K-antihemorràgica). Es dissolen en

greixos i olis.

• Hidrosolubles (C-àcid ascòrbic, H-biotina i el complex B). Es dissolen en aigua.

SALS MINERALS:

Per a una bona regulació de les funcions de l’organisme també necessitem petites

quantitats de substàncies minerals com calci, fòsfor, potassi, sodi, ferro, fluor i iode, entre

d’altres.

Una alimentació variada i equilibrada proporciona tots els minerals necessaris.

– Calci: és el mineral més abundant a l’organisme, ja que forma part principalment

dels ossos i les dents.

– Fòsfor: és essencial, juntament amb el calci, per formar l’estructura dels ossos i les

dents.

– Potassi: intervé en el manteniment de la pressió osmòtica, especialment a l’interior

de les cèl·lules, i la transmissió nerviosa.

– Sodi: participa en el manteniment de la pressió osmòtica.

– Ferro: forma part de l’hemoglobina (la proteïna que transporta l’oxigen a la sang) i

de la mioglobina (que ho fa al múscul).

– Fluor: forma part de l’estructura de les dents i dels ossos, encara que n’és un

element estrictament essencial.

– Iode: és un component de les hormones tiroïdals.

Les sals minerals ajuden en la protecció del cos, en la formació dels ossos i de les dents,

etc. El sodi, el potassi, el calci i el ferro són algunes de les sals minerals més habituals.

SALS MINERALS ALIMENTS ON ES PODEN TROBAR

potasi Fruites fresques, fruits secs, verdures

calci Llet, formatge, iogurt, fruits secs, ous

ferro Carn, ous, fetge, llegums, cereals



AIGUA

És fonamental per viure. Podem sobreviure diversos dies sense menjar (encara que millor

que no ho intenteu!!), però no sense beure!!!

– És el nutrient més important de tots els que s’han comentat

fins ara. L’aigua és imprescindible.

– Forma part de tots els processos que es produeixen a

l’organisme.

– Es pot prendre en forma d’aigua potable, però també n’hi ha

a les fruites, a la llet, a d’altres begudes i a tots els aliments.

Una dieta equilibrada és aquella que cobreix els requeriments energètics i

proporciona tots aquells nutrients que necessites per mantenir la salut. Això vol dir que has

de menjar de manera variada, consumint aliments de tots els grups .

És important seguir un cert ordre en l'horari dels diferents àpats per tal de poder repartir

adequadament els percentatges de cada grup d'aliments i respectar els períodes entre

ingestes.

Alhora, láigua, les sals minerals i les vitamines són complements indispensables de

la nostra dieta.

Láigua representa el 60% del pes total del nostre cos. S’encarrega de transportar

substàncies, de permetre les relacions químiques del cos, de

refredar-lo i déliminar productes. Normalment hem de beure un litre i mig dáigua diari,

però en situació désforç físic el consum ha d’augmentar considerablement.

Les vitamines són necessàries en processos de protecció del nostre organisme i per regular

el metabolisme. Es troben a les fruites i verdures.

Un altre aspecte que cal conèixer és láportació calòrica de la ingesta dels aliments:

veure la següent taula.

ALIMENT APORTACIÓ CALÒRICA

ALIMENT APORTACIÓ CALÒRICA

200 gr de poma 101 100 gr gelat 193

200 gr pastanaga 42 0.1 l. suc 120

100 gr pastís 356 100gr pasta 396



150 gr pollastre 232 100 gr patates fregides 238

50 gr pernil 167 Ou ferrat 110

150 gr hamburguesa 350 1.2 l. llet 166

0.3 l. cervesa 114

Més taules calòriques:

http://todorecurso.files.wordpress.com/2010/04/tablas-de-composicion-de-

alimentos-ciencia-y-tecnica-olga-moreiras-ediciones-piramide.pdf

5. LA DIETA i L’ENERGIA

La dieta és la ingestió d’aliments per assegurar que l’organisme disposi dels

nutrients essencials esmentats anteriorment. Per. aconseguir que la nostra dieta sigui

equilibrada, hem de fixar-nos en els tres objectius següents:

que contingui tots els nutrients en quantitats suficients

que asseguri l’energia suficient per desenvolupar la vida di{ria

que no contingui un excés de calories que s’emmagatzemarien en forma de teixit

adipós (greix).

Una dieta correcta serà la que contingui aliments de tots els grups alimentaris.

La dieta mediterrània és un exemple clar de dieta equilibrada. La quantitat i varietat

de les matèries primeres, el fet de consumir menor quantitat de derivats animals (llet

sencera, formatge, mantega…) així com la seva riquesa culin{ria, en fan un punt de partida

ideal per a procurar-se una salut perfecte.

Com ja saps, l’organisme necessita energia tant pel metabolisme basal

(realització de les funcions vitals com la respiració, la circulació sanguínia, el

metabolisme intern), com per a realitzar l’activitat diària normal i la vinculada a

l’exercici físic.

Com major sigui l’activitat realitzada, més quantitat d’energia necessitarà.

Aquesta energia s’aconsegueix gràcies a la metabolització (procés químic que fa

l’organisme per obtenir energia a partir dels principis immediats (hidrats, greixos i

proteïnes). D’aquesta manera es produeix l’energia suficient (en forma de kcal.) per al

manteniment de l’activitat diària, segons les equivalències següents:

http://todorecurso.files.wordpress.com/2010/04/tablas-de-composicion-de-alimentos-ciencia-y-tecnica-olga-moreiras-ediciones-piramide.pdf

http://todorecurso.files.wordpress.com/2010/04/tablas-de-composicion-de-alimentos-ciencia-y-tecnica-olga-moreiras-ediciones-piramide.pdf



1 gram d’H.de carboni proporciona 4 kcalories.

1 gram de greixos proporciona 9 Kcal.

1 gram de proteïnes proporciona 4 Kcal.

QUÈ ÉS UNA DIETA SANA I EQUILIBRADA? Una alimentació equilibrada i saludable és la que

proporciona a l’organisme aliments ben variats (que

contenen diverses substàncies nutritives) i en les quantitats

adequades.

Aquestes quantitats depenen de les característiques de cada

persona (edat, sexe, activitat física, malalties, etc.). Cal dir

que l’alimentació no es contraposa a la bona cuina, l’art

gastronòmic o el plaer de menjar bé. Una alimentació sana

implica menjar de tot, de forma moderada i gaudint del procés alimentari.

Una dieta equilibrada consisteix en un 55% d'hidrats de carboni, un 10% a 15% de

proteïnes i un 30% a 35% de greixos (percentatge en referència a l'energia total

ingerida).

Piràmide de l’alimentació i l’activitat física

6. CÀLCUL DEL VOLUM CALÒRIC TOTAL.

Per poder regular la nostra dieta i adaptar-la a les nostres necessitats, cal conèixer

quina és la quantitat de calories diàries i setmanals que el nostre cos necessita.

Les necessitats varien en funció de l’edat, el sexe i del grau d’activitat:



ENERGIA (EN KILOCALORIES) DIÀRIA NECESSÀRIA PER A LA POBLACIÓ ESPANYOLA (INSTITUT DE NUTRICIÓ)

EDAT EN ANYS

SEXE ACTIVITAT LLEUGERA ACTIVITAT MITJANA

ACTIVITAT INTENSA

DE 3 A 12 H i D - 1.700-2.300 -

DE 13 A 19 H 2.400-2.700 2.700-3000 3.200-3.600

D 2.100-2.200 2.730-2.500 2.700-3.000

DE 20 A 40 H 2.700 3.000 3.600

D 2.100 2.300 2.700

DE 41 A 70 H 2.200-2.500 2.400-2.800 3.300

D 1.700-1.900 1.900-2.100 2.500

Les persones que practiquen esport necessiten més aportació energètica, ja que la

seva despesa és superior a la d’una persona no esportista. Fins i tot, n’hi ha que poden

arribar a incrementar molt el seu consum calòric, com els ciclistes del Tour de França, que

durant moltes etapes poden consumir més de 6000 kcalories/dia.

COMPONENTS DE LA DESPESA ENERGÈTICA

Per poder calcular la despesa energètica diària hem de tenir en compte que hi contribueixen tres

components importants:

La despesa metabòlica basal o tassa metabòlica,

inclou l’energia necessària per mantenir les funcions

vitals de l’organisme en condicions de repòs (circulació

sanguínia, respiració, digestió, etc). En nens inclou també

el cost energètic del creixement.

No totes les persones tenen la mateixa despesa

metabòlica basal, doncs depèn de la quantitat de teixits corporals metabòlicament actius. Està

condicionat per la composició corporal, per l’ edat i el sexe. La dona, amb menor proporció de

massa muscular i major de grassa, té una despesa basal menor que l’ home (aproximadament

un 10% menys) expressat por unitat de pes. En un home adult d’ uns 70 kg de pes equival a 1.1

kcal/minuto y 0.9 en una dona de 55 kg. això representa, en persones sedentàries, un 70% de



las necessitats totals d’ energia. Existeixen diverses fórmules per calcular la despesa

metabòlica basal o en reposo.

La termogènesis induïda per la dieta o postprandial és l’ energia necessària per portar a

terme els processos de digestió, absorció i metabolisme dels components de la dieta després

del consum d’ aliments en una menjada. Pot suposar entre un 10 i un 15% de les necessitats d’

energia, depenen de les característiques de la dieta.

Un tercer factor, a vegades el més important en la modificació de la despesa energètica, és el

tipus, durada i intensitat de l’ACTIVITAT FÍSICA desenvolupada. La energia gastada al llarg del

dia per realitzar el treball i l’ activitat física és, en alguns individus, la que marca las majors

diferències. NO necessita la mateixa quantitat d’energia un atleta que entrena v{ries hores al

dia o un treballador de la construcció que aquella persona que tingui una vida. Por exemple,

durant una hora de son només gastem 76 kilocalories; Si estem asseguts veient la tele o parlant

la despesa també és molt petita: tan sols 118 kcal/hora; passejar només crema 160 kcal/h i

conduir durant una hora suposa una despesa de 181 kcal. Però en canvi, hi ha altres activitats

que comporten major despesa energètica.

A continuació podeu consultar la taula de despesa energètica per activitat física:

GASTO ENERGÉTICO POR ACTIVIDAD FÍSICA (1) Tipo de actividad Gasto

energético: kcal/kg de

peso y minuto (2)

Tiempo empleado (minutos)

Gasto total (kcal/día)

Dormir 0.018

Aseo (lavarse, vestirse, ducharse, peinarse, etc.)

0.050

Barrer 0.050

Pasar el aspirador 0.068

Fregar el suelo 0.065

Limpiar cristales 0.061

Hacer la cama 0.057

Lavar la ropa 0.070

Lavar los platos 0.037

Limpiar zapatos 0.036

Cocinar 0.045

Planchar 0.064

Coser a máquina 0.025

Estar sentado (leyendo, escribiendo, conversando, jugando cartas, etc.)

0.028

Estar de pie (esperando, charlando, etc.) 0.029



Comer 0.030

Estar tumbado despierto 0.023

Bajar escaleras 0.097

Subir escaleras 0.254

Conducir un coche 0.043

Conducir una moto 0.052

Tocar el piano 0.038

Montar a caballo 0.107

Montar en bicicleta 0.120

Cuidar el jardín 0.086

Bailar 0.070

Bailar vigorosamente 0.101

Jugar al tenis 0.109

Jugar al fútbol 0.137

Jugar al ping-pong 0.056

Jugar al golf 0.080

Jugar al baloncesto 0.140

Jugar al Frontón y squash 0.152

Jugar al balonvolea 0.120

Jugar a la petanca 0.052

Hacer montañismo 0.147

Remar 0.090

Nadar de espalda 0.078

Nadar a braza 0.106

Nadar a crawl 0.173

Esquiar 0.152

Correr (8-10 km/h) 0.151

Caminar (5 km/h) 0.063

Pasear 0.038

TRABAJO:

Ligero: (Empleados de oficina, profesionales, comercio, etc.)

0.031

Activo: (Industria ligera, construcción (excepto muy duros), trabajos agrícolas, pescadores, etc.)

0.049

Muy activo: (Segar, cavar, peones, leñadores, soldados en maniobras, mineros, metalúrgicos, atletas, bailarines, etc.)

0.096

(1) Elaborados a partir de datos de F Grande Covián; (2) Calculados para el hombre. En el caso de la mujer hay que reducir un 10%

http://www.kelloggs.es/nutricion/abcnutricion/capitulo4.html#7

Hem de procurar que hi hagi un equilibri entre l’energia provinent de l’alimentació i

l’energia consumida per l’organisme.

Excepte en els casos que hi pot haver desajusts hormonals, que sempre han d’estar

tractats per un metge endocrí, podem gaudir d’una vida sana si mengem de manera

equilibrada i d’acord amb el nostre desgast físic.

http://www.kelloggs.es/nutricion/abcnutricion/capitulo4.html#7



No es tracta de passar-nos tot el dia amb la calculadora comparant les kcalories

aportades i les consumides, sinó d’intentar equilibrar aquests conceptes.

7. WEBGRAFIA i BIBLIOGRAFIA

http://www.kelloggs.es/nutricion/abcnutricion/capitulo4.html

http://www.aula21.net/Nutriweb/lasnecesidenerg.htm

http://www.uib.es/uom/uom_mallorca/0910/salut/1.pdf

http://www.xtec.es/ieslabisbal/salut/alimentacio.htm

http://www.xtec.cat/centres/a8021934/alimentacio/

http://www.explored.com.ec/guia/fas1a.htm

http://www.zonadiet.com/nutricion/objetivo.htm

http://www.dietas.net/tablas-y-calculadoras/

EDUCACIÓ FÍSICA. BATXILLERAT. Castellnou.

EDUCACIÓ FÍSICA. BATXILLERAT. Ed. teide

http://www.kelloggs.es/nutricion/abcnutricion/capitulo4.html

http://www.aula21.net/Nutriweb/lasnecesidenerg.htm

http://www.uib.es/uom/uom_mallorca/0910/salut/1.pdf

http://www.xtec.es/ieslabisbal/salut/alimentacio.htm

http://www.xtec.cat/centres/a8021934/alimentacio/

http://www.explored.com.ec/guia/fas1a.htm

http://www.zonadiet.com/nutricion/objetivo.htm

http://www.dietas.net/tablas-y-calculadoras/



ACTIVITAT D’ AVALUACIÓ

Conèixer el nostre consum energètic i saber quantes calories aportem al nostre cos és

d’import{ncia vital per planificar una dieta aliment{ria que equilibri el consum i la despesa

i que, d’aquesta manera ens permeti mantenir un pes correcte, disposar de l’energia di{ria

suficient i així conservar o millorar la nostra salut.

És per això que amb ajut de la informació que us he donat i els links que us he facilitat

(podeu buscar-ne més), haureu de realitzar el següent treball procedimental:

1. Confecciona una taula en la que enregistris el total d’aliments que configuren la teva dieta

DURANT UNA SETMANA qualsevol ( de dilluns a diumenge) En la que hi ha de constar:

dia de la setmana (dilluns, dimarts, dimecres...)

àpat (esmorzar/ dinar/ berenar/ sopar) amb tots els aliments que consumeixes,

distingint quantitat en grams o racions. (Exemple: entrepà de fuet (70gr pa, 1

cullerada tomàquet, 1 cullerada oli, 20gr fuet)

De cada aliment especificat anteriorment has de calcular:

– CALORIES

– HIDRATS DE CARBONI

– GREIXOS i

– PROTEINES que contenen, calculant l’aportació que suposen per al teu cos,

tant de calories com dels nutrients (HC, greixos, proteïnes) Veure taules

d’aliments tenint en compte que habitualment són per 100gr d’aliment.

Activitats físiques que realitzes al llarg de la setmana: Especifica quina és la teva

activitat diària, ja sigui física o no, i calcula quina despesa calòrica et suposen.

Després compara i valora aquestes dades amb la teva necessitat calòrica diària i

setmanal.

2. Una cop hagis completat la taula amb totes les dades, confecciona una dieta EQUILIBRADA

per a una setmana basada en la teva dieta habitual i remarcant en vermell els canvis o

modificacions que hi facis, tenint en compte les teves necessitats energètiques i fent un

càlcul calòric proporcional dels aliments que vulguis consumir.



3. VALORACIÓ PERSONAL. Molt important per la nota final, heu de reflectir-hi tot el que creieu

oportú de la vostra dieta habitual respecte de la que confeccioneu després, tant a nivell de

canvis efectuats o mancances o excessos o no dels vostres hàbits alimenticis.

4. BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

DATA D’ENTREGA: 13 D’ABRIL 2011 (per correu electrònic i còpia impresa)

DOSSIER UD NUTRICIÓ I DIETÈTICA BTX

Documents

Transcript of DOSSIER UD NUTRICIÓ I DIETÈTICA BTX