Inauguraci de la placa commemorativa en homenatge als vens dels antics barris de barraques de Montjuc

Diumenge 25 doctubre, a les 12 hores, Barcelona ret homenatge als milers de persones que van viure als barris de barraques de Montjuc amb una placa monument situada a la crulla del passeig Olmpic amb el carrer del Dr. Font i Quer, prop del Jard Botnic de Barcelona, que coincideix amb la zona que ocupaven barris de barraques com el de Can Valero. Els barris de barraques de Montjuc A Montjuc hi va haver la concentraci ms gran de barraques de Barcelona durant bona part del segle XX. Els diversos barris, sorgits sobretot als anys vint, ocupaven terrenys dantics horts particulars. Van crixer molt amb la immigraci de les dcades de 1950 i 1960 i es van estendre pels vessants de la muntanya fins als lmits del castell. Lany 1957, hi vivien ms de 30.000 habitants en 6.090 barraques, sense infraestructures ni equipaments per a una poblaci tan gran. Van sorgir de forma improvisada botigues, bars i llocs de trobada. Les parrquies venes, ordes religiosos i el voluntariat social van crear capelles, escoles i dispensaris i van contribuir a la promoci social dels habitants. Es va anar creant un teixit social que a mitjans dels anys seixanta va permetre als barraquistes organitzar-se per reivindicar millores, en un moment en qu leradicaci del barraquisme es convertia en prioritat per a les autoritats franquistes. La construcci dels polgons de reallotjament avanava lentament, i el gruix de les barraques no va desaparixer fins a lany 1973. Les ltimes van ser enderrocades el 1987 amb la construcci de lAnella Olmpica de Montjuc. Els que van viure a les barraques de Montjuc eren gent treballadora que va contribuir, amb el seu esfor, a fer gran la ciutat. Zona desbarjo de la pedrera de lAnimeta, a Can Valero, anys 40. Col. Flora Serrano

La histria del barraquisme a Montjuc Les primeres barraques que es van establir a Montjuc a finals del segle XIX i inicis del XX eren dhortolans i dels treballadors de les nombroses pedreres que solcaven la muntanya. A la dcada dels anys vint, el barraquisme es va estendre creant barriades com la Magria, lAnimeta o el Polvor, on vivien, majoritriament, els treballadors que construen el recinte de lExposici Internacional. Abans de la seva inauguraci, el 1929, hi havia 3.500 barraques; gran part delles van ser enderrocades i els vens van ser reallotjats als quatre grups de Cases Barates construts als afores de Barcelona, per no perjudicar la imatge de la ciutat. Moltes altres barraques van quedar amagades per una enorme tpia que transcorria per la carretera de lEstadi i el passeig de Miramar i que les allava de la ciutat. Noms dos accessos permetien entrar-hi i sortir-ne. Aquest allament laccentuaven la zona militar del castell de Montjuc i el cementiri del sud-oest. Els diversos barris de barraques van crixer amb les immigracions de les dcades dels anys quaranta i cinquanta, i la poblaci va arribar a les 30.000 persones en 6.090 barraques censades el 1957. Miramar, Maricel, els Tres Pins, Can Valero, el Pags, les Banderes, Damunt la Fossa, lEsparver i la Vinya eren els noms dalguns dels barris que la gent se sentia seus; a ms de les barraques als vessants del Poble-sec, del Morrot i Can Tunis i altres nuclis menors. Can Valero a Montjuc, anys 50. El barraquismo en Montjuc. Marcial Echenique. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Els bars, els centres socials, lescola, les fonts i el carrer teixien la vida quotidiana. En tota la muntanya noms hi havia set fonts pbliques i cap mena de clavegueram, enllumenat pblic o cap altre servei municipal. Les parrquies venes, ordes religiosos i el voluntariat social intentaven suplir aquestes mancances amb capelles, escoles i dispensaris. Moltes famlies van veure crixer la tercera generaci al barri. Gran part de la poblaci treballava a Barcelona, malgrat estar noms connectats amb la ciutat per un autobs i pel funicular amb horaris turstics.

Els barris de barraques es van distribuir per tota la muntanya de Montjuc. En el vessant nord-est, els diversos nuclis del Poble-sec sestenien des de Miramar fins al Teatre Grec i entre el barri del Poble-sec i la muntanya fins els lmits del castell. Sels denominava els Horts per haver aprofitat antigues barraques dhortal. A la part central de Montjuc, hi havia la concentraci ms gran de barraques. Els diversos barris, com Maricel, Tres Pins, Can Valero i les Banderes, formaven gaireb un continu, entre lestadi, el castell i el cementiri, una rea que ara ocupen el Jard Botnic, parcs com els de Petra Kelly i del Migdia, i

equipaments esportius. Van anar desapareixent entre 1963 i 1973 amb motiu dels diferents projectes urbans que van afectar Montjuc, com la construcci del Parc dAtraccions que va eliminar el barri de Maricel. Vista aria de les barraques a la muntanya de Montjuc, 1969. Arxiu Huertas El nucli de Can Valero, vora lEstadi, va ser un dels ms grans de Montjuc, amb ms de 8.000 habitants lany 1957. La tpia que allava les barraques de la ciutat, tenia aqu un accs on hi havia el bar que li va donar el nom, quioscos, la font i la parada de lnic autobs. El nucli de les Banderes disposava duna clnica, una escola, un centre social i altres equipaments promoguts per ordes religiosos que suplien la poca atenci de les autoritats en temps de la dictadura. El nucli de barraques de Tres Pins allotjava barris com Can Farreres, El Molino o Maricel on vivien milers de persones. Al barri hi havia esglsia, escola i un centre social. LAjuntament hi va construir barracots en aquest lloc per allotjar alguns dels vens del nucli de barraques de Maricel, quan va ser enderrocat el 1964 per fer-hi el parc datraccions de Montjuc.

Cap al sud, entre pedreres, hi havia els nuclis de Damunt la Fossa i lEsparver, ms vinculats al barri de la Mare de Du de Port. La barriada Damunt la Fossa, al vessant oest de la muntanya, sobre el Passeig de la Zona Franca, tamb es coneixia popularment com la Ciudad sin ley. En aquest barri es va enregistrar part de la pellcula Los Tarantos. Un petit grup de barraques prop del passeig de la Zona Franca constitua el barri de la Vinya, enderrocat

el 1964 per edificar blocs dhabitatges. A ponent, en el lmit de Montjuc i baixant fins a la Gran Via, sestenia el barri de la Magria, eradicat el 1929 amb motiu de l'Exposici Internacional. A la banda de mar hi havia les coves i barraques del Morrot, al llarg de lantiga carretera al peu del penya-segat. I el barri de Can Tunis o Jess i Maria, entre el cementiri i el port, que es va enderrocar per construir el Cintur del Litoral. Altres indrets de la muntanya van tenir una relaci directa amb el barraquisme, malgrat no ser prpiament assentaments o barris de barraques. Eren el Palau de les Missions Estrangeres, el Pavell de Blgica i lEstadi de Montjuc, construts per a lExposici Universal de 1929. Els dos ltims es van fer servir per reallotjar barraquistes afectats per eradicacions de lAjuntament o per temporals i inundacions als assentaments de la costa a la dcada dels cinquanta i seixanta. Moltes famlies hi van haver de malviure amuntegades durant anys fins que no sels va reallotjar en pisos. El Palau de les Missions es va convertir en la dcada dels cinquanta en el Centro de Clasificacin de Indigentes, on es tancaven les persones immigrades que no poguessin acreditar una residncia o lloc de treball o visquessin en barraques no autoritzades. Es calcula que entre 1952 i 1957, unes 15.000 persones immigrades van passar per Missions per ser retornats als seus pobles dorigen. Barraques de la zona de Tres Pins, 1967. Toms Riva, Museu dHistria de la Immigraci de Catalunya

Entre els anys 1963 i 1973 es va anar reallotjant els vens de les barraques en polgons dhabitatge, en un moment en qu leradicaci del barraquisme es va convertir en prioritat per a les autoritats franquistes. El procs tamb responia a necessitats urbanstiques de la ciutat, com lenderroc del nucli de Maricel per construir el Parc dAtraccions de Montjuc, amb el trasllat dels vens al barri del Sud-Oest del Bess. Els vens dels altres nuclis van ser majoritriament reallotjats als barris de Sant Cosme, al Prat de Llobregat; Camps Blancs, a Sant Boi; Pomar, a Badalona, i la Mina, a Sant Adri de Bess. Una part dels vens es van associar per poder tenir alguna veu collectiva en el procs, i, amb reivindicacions com les que es van fer des de la revista La Voz de la Montaa, aconseguir un pis per famlia i tamb habitatges per a famlies sense prou capital per pagar lentrada. Finalment, la construcci de lAnella Olmpica va fer desaparixer les barraques que quedaven disperses a finals dels anys vuitanta. El 25 doctubre de 2015 sinaugura una placa commemorativa que ret homenatge als vens de tots els antics barris de barraques de la muntanya de Montjuc. La placa est situada a la crulla del passeig Olmpic amb el carrer del Dr. Font i Quer, prop de lentrada del Jard Botnic de Barcelona, que coincideix amb la zona on estaven situats alguns dels grans nuclis de barraques de la muntanya com Can Valero. Tamb shi installa una torreta informativa, amb textos i imatges, sobre els barris de barraques de Montjuc.

El barraquisme a Barcelona A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7 per cent de la poblaci de Barcelona, vivien en barraques a causa duna falta dhabitatge crnica. Els ltims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olmpics de 1992. La ciutat girava full a un episodi llarg i important de la seva histria que havia durat ms dun segle. Barraques al nucli dels Canons del Carmel, anys 70. Col. Custodia Moreno

El 1949, les autoritats franquistes organitzen el Servicio de Control y Represin del Barraquismo, que, entre altres mesures, aplica retornar els nouvinguts als llocs dorigen: la ciutat oficial reprimeix el barraquisme per alhora el tolera, sobretot quan el creixement econmic es reprn i es necessita m d'obra per a la indstria, el comer o el servei domstic. A finals dels anys cinquanta sarriba a la mxima expansi, amb unes 20.000 barraques i unes 100.000 persones. A partir dels anys seixanta, lacci comunitria dels assistents socials va anar acompanyada del sorgiment dun teixit associatiu i reivindicatiu, la llavor de futurs moviments venals que van aconseguir algunes millores als barris i van reclamar pisos. Leradicaci dels barris de barraques va durar dcades. Sovint seliminaven per fer-hi actuacions urbanstiques: les barraques de la Diagonal, lany 1952, per a la celebraci del Congrs Eucarstic Internacional; les de Maricel, a Montjuc, el 1964, per fer-hi el parc datraccions; les de Can Tunis, per construir la Ronda Litoral. El Somorrostro es va anar enderrocant per fer lloc al Passeig Martim. Malgrat la construcci de polgons dhabitatges als anys seixanta i setanta, els ltims nuclis no van desaparixer fins poc abans dels Jocs Olmpics del 1992. El Camp de la Bota, 1960. Arxiu Histric del Poblenou

La recuperaci de la memria El rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. Per la memria no ha desaparegut en els milers de persones que van viure aquella realitat, en alguns casos durant molts anys. Ells i els seus familiars, habitants dels nous barris de la ciutat, sn una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns han preferit oblidar uns anys difcils, per per molts aquella experincia forma part de la seva vida i tamb de la vida de la ciutat. Creuen que sha esborrat massa el record duna part de la histria, i que no s'ha d'oblidar el passat. La comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona va proposar un seguit daccions per fer visible una

part llargament oblidada de la histria de la ciutat. La primera va ser la recuperaci oficial del nom Platja del Somorrostro, que es va inaugurar el mar del 2011. La segona, un conjunt delements commemoratius als indrets on hi havia el principals barris de barraques de la ciutat. La petici ciutadana va rebre el suport de 81 entitats venals, socials i culturals, i de ms de 800 persones dmbits professionals molt diversos. LAjuntament de Barcelona va assumir el ferm comproms de fer-la realitat, i es va iniciar la collocaci daquests elements commemoratius amb la placa commemorativa inaugurada el 25 de novembre de 2014 a la platja del Somorrostro. La segona placa es va collocar el 22 de febrer de 2015 davant ledifici Blau del Parc Frum, en el lloc on havia existit el barri de barraques del Camp de la Bota, amb una poblaci que va superar els 4.000 habitants. La tercera, el 22 de mar, al carrer de Carmen Amaya davant el mur del cementiri, en homenatge als vens del barri de Rere Cementiri del Poblenou. La quarta, en homenatge als habitants dels barris de barraques del Poble-sec, es va collocar el 12 dabril de 2015 al carrer Nou de la Rambla, en el mur del CAP Les Hortes. La cinquena, a la plaa ngel Pestaa, en homenatge als vens de les barraques de Santa Engrcia i la lluita venal del barri de la Prosperitat, el 25 dabril. La sisena es va posar el 31 de maig davant els habitatges de Raimon Casellas, en homenatge als vens dels barris de barraques del Carmel i a la lluita collectiva de tot el barri per aconseguir el reallotjament. El 20 de juny es va inaugurar la placa en homenatge als vens de les barraques de Can Tunis (Jess i Maria o la Muntanyeta.) El 27 de juny es va inaugurar la placa en homenatge als vens de les barraques de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts. El projecte tindr continutat fins que shagin posat totes les plaques previstes.

Les plaques commemoratives El conjunt delements el formen: Quatre plaques commemoratives de format gran en punts representatius dels grans conjunts de barris de barraques de la ciutat. Al litoral, a la platja del Somorrostro. A Montjuc, a la zona on hi havia grans barris com Can Valero i Tres Pins. Al Carmel, al cim del tur de la Rovira, on shan rehabilitat les restes de les barraques i on el Museu dHistria de Barcelona ha creat un espai patrimonial per conixer el barraquisme a Barcelona. I al lloc on hi havia el barri de la Perona, a Sant Mart de Provenals i a la Verneda. Set plaques que recorden lemplaament de nuclis de barraques concrets i significatius a diferents zones de la ciutat: el Camp de la Bota i el nucli de Rere Cementiri, al litoral; el Poble-sec i Can Tunis, a Montjuc; una placa al nucli de Raimon Casellas, per recordar les barraques del Carmel i Can Bar; les barraques de Santa Engrcia, a la plaa ngel Pestaa del barri de la Prosperitat, a Nou Barris, i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts.

Posteriorment shi afegiran ms plaques per recordar les barraques de Francesc Alegre, de lHospital de Sant Pau i altres punts. El recorregut pel conjunt de plaques configurar una ruta per la histria del barraquisme, per conixer una part del passat recent de la ciutat que havia estat massa temps ignorat, i homenatjar els que van viure a les barraques i van ajudar amb el seu esfor a fer gran Barcelona. Altres iniciatives sobre la histria del barraquisme Lespai patrimonial del Tur de la Rovira (MUHBA) on la rehabilitaci de la bateria antiaria de la Guerra Civil i la consolidaci de les restes del barri de barraques que shi van construir a partir dels anys quaranta permeten aprofundir en el coneixement del barraquisme a Barcelona. Ara lespai sha enriquit amb nous espais expositius. El Museu dHistria de Barcelona ha publicat la guia urbana Barraques/BCN, amb un plnol de la situaci dalguns dels principals nuclis de barraques que van existir a la ciutat. El 2008, el MUHBA va presentar lexposici Barraques. La ciutat informal, resultat de cinc anys de recerca del grup Pas a Pas, i el 2011 es va presentar el llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Merc Tatjer i Cristina Larrea i publicat per lICUB i lAjuntament de Barcelona, que aporta molta informaci sobre un tema que shavia tractat poc. Lany 2012 es va publicar Barraquisme: la ciutat (im)possible, obra de Xavi Camino, scar Casasayas, Pilar Daz, Maximiliano Daz, Cristina Larrea, Flora Muoz i Merc Tatjer, publicat per la Generalitat de Catalunya. Llibres publicats en els darrers anys recullen el testimoni fotogrfic o personal de la vida als barris de barraques. En les dcades precedents, pocs autors havien aprofundit en lestudi sistemtic del barraquisme a Barcelona. Els llibres de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, i els de Francesc Candel sn els ms significatius, juntament amb els publicats per assistents socials com Rosa Domnech o Carme Garriga. El treball documental de fotgrafs i cineastes va ajudar a fer visible una realitat que no es volia veure.

Barri del Somorrostro, c. 1950. Xavier Vallory March

Lany 2003 es va presentar lexposici Somorrostro al Museu dHistria de Catalunya. La revista Carrer, de la FAVB, va publicar el dossier Memria del barraquisme, en el nmero 106. I a TV3, amb el reportatge del programa 30 Minuts Barraques. Laltra ciutat i el documental Barraques. La ciutat oblidada, ems al programa Sense ficci es va plantejar la necessitat de recordar una part esborrada de la histria collectiva, a partir de la qual van sorgir moviments venals que han contribut a configurar la ciutat actual. Al final del documental una de les protagonistes, Julia Aceituno, va fer la seva petici perqu hi hagus un record pblic dels anys del barraquisme: Julia Aceituno: No quieren recordar que aqu estuvo el Somorrostro. Pues estuvo. Y estuvo muchos aos, de sufrimiento, de penuria... Jos Aceituno: No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro Julia Aceituno: Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la recompensa. Pero lo nico que echo en falta es que hay carteles que pone: Avenida Icaria, Bogatell Y el Somorrostro, dnde lo han dejado? Porque all estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo all el Somorrostro. Yo creo que los que hemos vivido all nos merecamos por lo menos que en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto Somorrostro. Yo voy a escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que all estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos all. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo. Aquesta demanda s la que ara es comena a fer realitat. [Text elaborat per la Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona juntament amb el Grup Pas a Pas.] Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona, formada per Merc Tatjer, Alonso Carnicer, Sara Grimal, Jordi Gir, Custodia Moreno, Oriol Granados, Rafel Usero, Francesc Bans, Julia Aceituno i Jos Molina, amb lassessorament de Jaume Fabre i del Grup Pas a Pas. Barcelona, 25 doctubre de 2015 Enllaos: Documental Barraques, la ciutat oblidada: http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=28317&catid=1270 Exposici Barraques. La ciutat informal: http://www.barraques.cat/ca/ Comunitat Memria dels barris de barraques de Barcelona: https://www.facebook.com/MemoriaDelsBarrisDeBarraques